SECTOR PRIMARI

Alumne: Pau Vilaboa

Curs: 3r eso C

Professor:David Busquets

SECTOR PRIMARI

Agricultura Ramaderia Pesca Silvicultura

FORMES D’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI AGRARI

Tipus de parcel·les

Camps oberts No tenen separació

entre ells

Camps closos Estan separats per

tanques, arbres o

matolls

Bancals Sistema de terrasses

adaptades al relleu

Hortes Petites parcel·les

regades i amb

diversos cultius.

SISTEMA DE CULTIU

SISTEMA DE CULTIU

Monocultiu Una sola planta.

Policultiu Diverses plantes

Cultiu de secà Només regat per

aigua de pluja

Cultiu de

regadiu

S’ha de regar

TIPUS DE CULTIU

Herbaci (herbes) cereals,

farratges...

Arbustiu (arbust) vinya,

avellaner...

Arbori (arbres) fruiters.

D’horta Vegetals, tubercles,...

TIPUS DE CULTIU

TIPUS DE PROPIETAT

Individual Un sol propietari

Col·lectiva Diversos propietaris

o comunal

Directa El propietari la

cultiva

Arrendament Està llogada a

canvi de diners.

Parceria Està llogada a

canvi d’una part de

la producció.

Règim d’explotació

Extensió de la propietat

Latifundi Grans dimensions

Minifundi Petites

dimensions

Agricultura

extensiva

Grans superfícies

amb baixos

rendiments

Agricultura intensiva Petites superfícies

amb alts rendiments

Rendiment de l’explotació

Subsistència(consum) Cobrir les

necessitats del

camperol

Mercat(comercial) Producció

d’excedents

orientada a la venda

Destinació de la producció

Els

Paisatges

agraris al

món

ELS PAISATGES AGRARIS AL

MÓN

Paisatges agraris al món

Als països rics

Als països pobres

Els paisatges agraris al món

Els paisatges agraris als països rics formen part de la Nova agricultura

Objectiu: produir excedent per satisfer la demanda del mercat.

Forta inversió de capital: mecanització, selecció de les llavors, fertilitzants,...

Aplicació de les noves tecnologies agràries.

Especialització dels conreus

Concentració parcel·laria: desaparició progressiva del “bocage”( camps closos) en favor dels “openfields”(camps oberts)

Constitució de cooperatives de petits propietaris

Hi ha de quatre tipus de paisatge

1) Agricultura extensiva comercial

2) Agricultura intensiva mixta

Paisatge de camps closos

Paisatge de camps oberts

3) Agricultura mediterrània moderna

4) (Agricultura col·lectivista)

Intensiva

comercial

Intensiva mixta Mediterrània

modernaCamps closos Camps oberts

- Grans

planures de

monocultiu

cerealista

- Molt

mecanitzade

s (poca mà

d’obra)

- Inversió de

grans

capitals.

- Petites

parcel·les

tancades .

- Farratges, blat

de moro,

patates,

mongetes i

fruiters

- Parcel·les

grans i

obertes.

- Blat, ordi,

civada i

farratges( +

pastura)

- Modernització

basada en

l’extensió del

regadiu

- Tècniques

d’hivernacle i

reg controlat

- Introducció

de nous

cultius: cotó,

tabac, soja,

gira-sol,...

Estats Units,Canadà, Centre

d’Europa

Europa occidental de

clima oceànic

Zona mediterrània del sud

d’Europa

ELS

PAISATGES

AGRARIS ALS

PAÏSOS

POBRES

Els paisatges agraris als països

pobres.

La producció d’aquestes països no satisfà la

seva pròpia demanda.

Raons d’aquesta baixa producció:

Pateix un fort augment de població.

Factors físics poc favorables( Climes irregulars

per a la vegetació)

La colonització europea va orientar l’agricultura

a l’exportació.

La manca d’inversions.

Inestabilitat política i social( guerres, règims

dictatorials)

Agricultura tradicional

de subsistènciaAgricultura de

plantacionsFormes de treball i eines

tradicionals(Velles)

La productivitat és molt baixa

No genera excedents( només

alimenta la família)

Monocultius d’exportació al

primer món( cafè, cacau,

cotó, te,...)

Grans extensions de territori.

Molta inversió( estrangera) i

mecanització.

Mà d’obra abundant i barata.

Agricultura

itinerant

Rompuda de

boscos

(crema i tala)

Agricultura

extensiva

(cereals+

ramaderia)

Agricultura tradicional de subsistència.

MAPA DE LA RAMADERIA AL

MÓN.

RAMADERIA

Ramaderia tradicional: Països

subdesenvolupats.

Ramaderia comercial n’hi ha de dos

tipus: Ramaderia extensiva i ramaderia

intensiva

RAMADERIA EXTENSIVA

RAMADERIA EXTENSIVA

Es dóna als nous territoris

colonials( Amèrica i Austràlia)

Escàs nivell tecnològic.

Explotacions molt grans

limitades per tanques.

Espais poc aptes per

l’agricultura.

LA

RAMADERIA

INTENSIVA

RAMADERIA INTENSIVA

Associada a les explotacions

agràries

Estabulació(granges o estables)

tecnificada.

Industria de productes làctics

derivats.

Granges de bestiar porcí.

CABANESBovins: Són les vaques.

Ovins: Són les ovelles.

Cabrum: Són les cabres.

Porcins: Són els porcs.

Aviram: Són les aus.

TAULA CABANES

MASCLE FAMELLA CRIA

BRAU VACA VADELL/A

GALL GALLINA POLL/A

XAI OVELLA ANYELL

MENYS

D’UN ANY

BOC CABRA

BOVINS

OVINS

CABRUM

PORCINS

AVIRAM

SILVICULTURA

La Fusta

LA FUSTA

El principal producte que s'obté del

bosc és la fusta, primera matèria de

les indústries papereres, del moble i

de material per a la construcció. Hi ha

fusta de diversos tipus, però les

podem agrupar en dues categories

Hi ha 2 tipus de fustes

• Les fustes comunes, que són les

d'arbres com el pi, el faig, el roure, el

pollancre o l'avet.

• Les fustes precioses, les del cedre, el

banús, el tec, la caoba, el sàndal o el

palissandre. La majoria creixen als

boscos tropicals d'Àfrica i Àsia.

EL SURO I EL CAUTXÚ

A més de la fusta també s’obtenen aquests productes

El SURO, que s'extreu de l'alzina surera.

ElCAUTXÚ silvestre, un compost elàstic que s'obté en forma d'emulsió, el làtex, que es troba a la saba d'algunes plantes. Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, l'Índia i el Brasil són els principals productors de cautxú del món.

Altres productes del bosc que

s’aprofiten, com la llenya, els

bolets i els fruits silvestres

ZONA CLIMA OCEÀNIC

. Boscos i prats

. Minifundi

. Camps closos

- Farratges i blat de morro

. Ramaderia bovina: Vaques

lleteres.

MAPA

CLIMA

ZONA OCEÀNIC

LA CATALUNYA

HUMIDA

LA CATALUNYA HUMIDA

Al nord del riu Llobregat, l'explotació agrària presenta trets més propis de l'agricultura mixta que no pas de la mediterrània, amb cultius com el blat de moro i els farratges. Amb tot, s'hi conserven els trets mediterranis, amb zones de vinya i horta.

A l'Alt Pirineu hi predomina l'explotació del bosc i la ramaderia semiestabuladamixta, i al fons de les valls es cultiven farratges, blat de moro i patates.

CATALUNYA SECA

Al sud del riu Llobregat i a l'interior, hi predominen els cereals de secà, la vinya, l'olivera, l'ametller i l'avellaner.

El regadiu cada vegada s'estén més i permet el conreu d'arbres fruiters, productes d'horta, arròs i cítrics.

L'explotació ramadera es concentra a les comarques de la Depressió Central, amb una producció notable de carn de porcí i de pollastre

ELS

PAISATGES

AGRARIS A

CATALUNYA

Pesca

Límit quantitat

Vedes

Mida

Arts de pesca controlats

DIFERENTS TIPUS DE

PESCA MARITIMA

Distingim 3 tipus de pesca marítima:• La pesca litoral, practicada per vaixells de

poc tonatge que no s'allunyen gaire de la costa i tornen cada dia al port d'origen.

• La pesca d'altura, practicada per vaixells més grans, que fan sortides més enllà de 60 milles de la costa que duren entre una setmana i un mes.

• La pesca de gran altura, practicada per vaixells de gran tonatge que fan expedicions que duren des d'uns quants mesos fins a un any.

LA PESCA UN RECURS LIMITAT

• La quantitat de peixos de determinades espècies

que es poden pescar.

• La mida que han de tenir els exemplars capturats.

• La suspensió temporal de l'activitat pesquera en

algunes zones per afavorir la regeneració dels

caladors.

• El control dels arts de pesca, alguns dels quals han

estat declarats il·legals.

LA PESCA A ESPANYA

Espanya és un país de gran tradició

pesquera. A principis de la dècada

dels vuitanta del segle passat, la

flota pesquera espanyola va arribar

a ser la tercera en importància del

món pel que fa a la quantitat de

peix desembarcat.

LA PESCA A CATALUNYA

Com a país costaner, la pesca també ha estat una activitat practicada tradicionalment a Catalunya, encara que no hi hagi assolit la importància que ha tingut al nord de la Península, per exemple. La raó l'hem de trobar en les característiques pròpies de la mar Mediterrània, les aigües de la qual són molt més pobres en plàncton que les dels grans oceans