Gegants i capgrossos de Girona

Paula Roca,Laura Alsina,Júlia Barragán,Cristian

Garcia,Anthony Maldonado

Index

• Els capgrossos de Girona• Els capgrossos de Girona, la Cort Reial• Altres figures• Els gegants actuals• Els noms dels capgrossos

Els capgrossos de Girona• La festa del Corpus va ser establerta a la primeria del segle XIV per

una disposició pontificia. Després d'alguns intents anteriors, el papa Joan XXII establí la festa i la celebració de la seva octava l'any 1316.

• Durant aquesta festivitat, a Girona eren organitzades ballades, que sufragava el comú de la ciutat. Per tal que el so de la cobla es fes sentir a major distància i el radi de la dansa pogués prendre més extensió, la cobra es situava dalt del campanar.

Els capgrossos de Girona, la Cort Reial

• La notícia documental més antiga sobre gegants és del segle XIV, i prové de Poperinghe, a Flandes. A Girona, no és conegut documentalment l'orígen dels gegants, malgrat que se'n coneixen esments i referències bibliogràfiques i documentals des del segle XVII. Les arrels de l'existència dels gegants, diferents etnòlegs i folkloristes les situen en diversos indrets i orígens. Consta que el gegant de Girona, a les primeries del segle XVII, es feia un tip d'arròs. La documentació de 1612 parla d'aquest àpat del personatge, tot i que no imaginem com devia ser; el que si s'esmenta és que aquest tipus d'activitat, que tenia lloc a la Seu, produïa al personatge danys físics.

Altres figures

El Tarlà :Es un altre element l'orígen del qual ens és desconegut. La llegenda afirma que en plena època de la pesta, a l'Argenteria tancada per por al contagi, un personatge distreia la mainada (i als grans, se suposa) amb els seus salts i giravolts. En unes èpoques, era portat i passejat per la ciutat, en cotxe descobert i acompanyat per gegants i capgrossos, però, a diferència dels altres elements esmentats, la seva exhibició era (i és) en un lloc fix de l'Argenteria, durant unes dates determinades, penjat per les mans d'un corrou d'un costat a l'altre del carrer, donant voltes i tombarelles. Darrerament, i en forma humana, és present en diverses ocasions com durant la cavalcada dels Reis d'Orient, el cercavila de les Fires de la ciutat, etc.

Els gegants actuals• CARLEMANY I ANNA GIRONELLA. Parella de gegants dissenyats per Carles Vivó i

construits a Tiana, al Taller Pere Botero, l´any 1985.• FÈLIX I ÀNGELS. Rèpliques, fetes el 1993 amb materials molt més lleugers, dels

vells gegants tradicionals, actualment exhibits, des del 1985, al Museu d'Història de

la Ciutat, prop de l'àliga original que els havia acompanyat tantes vegades. • CUGAT I LA MUSA. El gegant representa el músic gironí universal Xavier Cugat, i la

geganta, la musa de la seva obra. Ell amb el seu inseparabla violí sota el braç i l'arquet a la mà. La geganta sosté un xiuaua, company inseparable d'en Cugui.

Carlemany i Anna Gironella Fèlix i Angels Cugat i la Musa

Els capgrossos• L'ESQUIVAMOSQUES. Està enfadat amb Sant Narcís, que no es va endur amb ell

totes les mosques. En porta sempre una, insistent, al nas, i una altra a la cua del

barret, amagada a la guait, esperant l'ocasió de poder atabalar-lo.• EL BALLESTER. Destre en l'ús d'aquesta arma, és un caçador de temps passats o un

mercenari al servei de qualsevol exèrcit.

• LA PERICOTA. Amb un càntir a la mà, representa la Font d'en Pericot. És l'olor de la farigola i l'alegria de les roselles.

• L'ARGENTERA. Els negocis, heretats de generacions, li van bé i n'està satisfeta. Per això es passeja, riallera, enclenxinada, ben mudada i plena de joiells, tot parant el sol, pels carrers del voltant de casa seva.

• EL MERCADER. Emparentat físicament amb el Jueu de l'antiga plèiade de capgrossos, és el negociant. Amb la bossa dels diners a la mà, la vista pendent de les inversions i les hipoteques, no surt gaire de casa.

• EL MERDISSER. Recorda amb la seva barretina i el seu posat de plenitud vital, que és l'hortolà del barri del Mercadal, l'antic rebost de la ciutat, on s'hi redressaven els molins i s'hi trobaven els horts que abastien les taules de la ciutat. A les galtes vermelles i a la pell enfosquida, hi duu el treball i la suor de tants dies que ha sortit de casa seva amb el sol, el tràmec a una mà i el cistell a l'altra.

• LA MARIETA DE LES COLS. Acostumada a cantar les excel·lències del contingut dels seus coves i cistells, els tomàquets i les albergínies, les cebes i els pebrots, sempre crida. És la personificació de la ufanor. Representa la plaça de les Cols.

• LA BENETA DE LA FORÇA. Fa olor d'incens i de confessionari. És dona de rosaris i d'aigua beneïda, i de tant en tant enyora les misses en llatí. Si la Pericota és el Verge.

• EL CIUTADÀ. D'ascendència ennoblida per la sang o pels diners, és un home influent a la ciutat. Lluent, satisfet, elegantment vestit amb gramalla, es passeja amb un bastó -amb el puny d'argent, això si- a la mà perquè això el fa ser encara més distingit i elegant. Viu al carrer dels Ciutadans en un d'aquells palaus que són visitats un cop l'any quan fan l'exposició de flors.

• ELS BESSONS. Malcarats i geniüts, són germans univitelins, i aquesta és la causa que siguin tan petitons. Professaren en un convent llunyà uns vots que els impedeixen de parlar.

Imatges de capgrossos

Imatges de gegants