PRÀCTICA 3. EL CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EVOLUCIÓ HISTÒRICA I TENDÈNCIES DE L’EDUCACIÓ FÍSICA Pràctica 2 – Grup 4

1

PRÀCTICA 3

EL CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Begoña Piqueras Blanco

Beatriz Vayà Chover

Isabel Vidal Esteve

Laura Chover Corberà

Montse Duart Gil

Alba Bria Garcia

CURS 2nC - GRUP 4

EL CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA Pràctica 3 – Grup 4

2

EL CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1. Feu un resum de les competències, els objectius, els continguts i els

criteris d’avaluació contemplats al currículum de Primària de la

Comunitat Valenciana.

COMPETÈNCIES

CCOOMMPPEETTÈÈNNCCIIEESS BBÀÀSSIIQQUUEESS DDEE LL’’EEDDUUCCAACCIIÓÓ

PPRRIIMMÀÀRRIIAA

CCOOMMPPEETTÈÈNNCCIIEESS DDEE LL’’ÀÀRREEAA DD’’EESSDDUUCCAACCIIÓÓ

FFÍÍSSIICCAA

1. Competència en comunicació lingüística. 1. Competència en comunicació lingüística.

2. Competència matemàtica. -

3. Competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic. 3. Competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic.

4. Tractament de la informació i

competència digital. 4. Tractament de la informació i

competència digital.

5. Competència social i ciutadana. 5. Competència social i ciutadana.

6. Competència cultural i artística. 6. Competència cultural i artística.

7. Competència per a aprendre a aprendre. 7. Competència per a aprendre a aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal. 8. Autonomia i iniciativa personal.


3

OBJECTIUS

Els objectius bàsics de l’àrea de l’Educació física (alhora que els relacionarem amb els

que tenen aspectes em comú amb alguns objectius generals de l’etapa de l’educació

Primària)són els que permeten desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

1. Conèixer i valorar el seu cos i l'activitat física com a mitjà d'exploració i gaudi de les seues

possibilitats motrius, de relació amb els altres i com a recurs per a organitzar el temps

lliure.

2. Apreciar l'activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable cap a un

mateix i les altres persones i reconeixent els efectes de l'exercici físic, de la higiene, de

l'alimentació i dels hàbits posturals sobre la salut. Aquests dos objectius anteriors podrien

relacionar-se clarament amb el de l’educació primària que diu: “k) Valorar la higiene i la

salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans

per a afavorir el desenrotllament personal i social.” Tots tres parlen de la importància que

té l’activitat física i de la consciència que han de tenir els alumnes sobre els seu valor.

3. Utilitzar les seues capacitats físiques, habilitats motrius i el seu coneixement de

l'estructura i funcionament del cos per a adaptar el moviment a les circumstàncies i

condicions de cada situació.

4. Adquirir, triar i aplicar principis i regles per a resoldre problemes motors i actuar de forma

eficaç i autònoma en la pràctica d'activitats físiques, esportives i artístic - expressives.

5. Realitzar de forma autònoma activitats físico-esportives que exigisquen un nivell d'esforç,

habilitat o destresa, posant l'èmfasi en l'esforç. La importància de l’esforç així com del

treball autònom el veurem també a l’apartat b) dels objectius d’Educació Primària. (Veure

article 8)

6. Regular i dosar l'esforç, arribant a un nivell d’autoexigència d'acord amb les seues

possibilitats i la naturalesa de la tasca i desenvolupant actituds de tolerància i respecte a

les possibilitats i limitacions dels altres.

7. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de forma estètica creativa i

autònoma, comunicant sensacions, emocions i idees. Aquesta parla de la capacitat

expressiva i comunicativa del nostre cos, tal i com s’inclou a l’apartat l) dels objectius de


4

l’Educció Primària: “Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal,

visual, plàstica, musical i matemàtica; desenrotllar la sensibilitat estètica, la creativitat i la

capacitat per a disfrutar de les obres i les manifestacions artístiques.”

8. Desenvolupar la iniciativa individual i l'hàbit de treball en equip, acceptant les normes i

regles que prèviament s'establisquen. Tal i com veiem a l’apartat b) dels objectius de

Primària, te una gran importància per a l’alumne el treball individual i en equip, així com

l’esforç mencionat a l’article 5 d’aquesta mateixa pregunta. “Desenrotllar hàbits de

treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de

confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en

l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.”

9. Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de cooperació

per a aconseguir objectius comuns, resolent mitjançant el diàleg els conflictes que

pogueren sorgir i evitant discriminacions per característiques personals, de gènere,

socials i culturals. Té una gran importància per als alumnes la capacitat de resoldre els

conflictes i de saber desenvolupar una personalitat adequada per poder fer-ho: “o)

Desenrotllar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència

i als prejuís de qualsevol tipus.”

10. Conèixer i valorar la diversitat d'activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements

culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com

d'espectador.

11. Realitzar activitats en el mitjà natural de forma creativa i responsable, coneixent el valor

del mitjà natural i la importància de contribuir a la seua protecció i millora. Aquest el

podem relacionar amb dos apartats dels objectius d’etapa, d’una banda amb l’i):

“Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat

Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal...” per allò

de la valoració del nostre entorn i de la disposició cap a la seua conservació, i pel mateix

motiu,: “p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de

comportament que n’afavorisquen l’atenció.”

12. Fomentar la comprensió lectora com a mitjà de cerca i intercanvi d'informació i

comprensió de les normes del joc. Aquest podria tenir certa relació amb la part final de


5

l’apartat e) per allò que diu del desenrotllament dels “hàbits de lectura com a instrument

essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.”

13. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a l'àrea.

Aquesta seria una aplicació a l’àrea de l’apartat j) de primària: “Iniciar-se en les

tecnologies de la informació i la comunicació, i desenrotllar un esperit crític davant dels

missatges que reben i elaboren.”

14. Conèixer i practicar jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb

especial referència a la pilota valenciana, com a elements per a conèixer la seua història i

costums. Per últim, relacionaríem aquest aparta amb l’ n) de primària “Conéixer i valorar

el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric,

social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.” referint-nos a

que una bona manera de valorar el nostre patrimoni seria mitjançant la pràctica (i amb

aquesta, la conservació) dels jocs tradicionals de la nostra comunitat.

CONTINGUTS I CRITERIS D'AVALUACIÓ

CCIICCLLEE BBLLOOCC CCOONNTTIINNGGUUTTSS CCRRIITTEERRIISS DD’’AAVVAALLUUAACCIIÓÓ

PPrriimmeerr

cciiccllee

El cos, imatge

i percepció

Utilització, identificació, coordinació i

exploració de les parts del cos humà i de la

seua relació amb els elements espacials i

temporals

Reaccionar davant els estímuls

amb respostes adequades.

Desplaçar-se, girar i saltar amb

coordinació i orientació.

Realitzar llançaments i

recepcions d’objectes de forma

apropiada

Equilibrar el cos en diferents

postures.

Participar i gaudir als jocs.

Reproduir estructures

rítmiques.

Simbolitzar personatges i

Habilitats

motrius

Experimentació de les diverses formes de

moviment i manipulació d’objectes.

Activitats

físiques

artístico-

expressives

Experimentació de les possibilitats

expressives del cos (creativitat,

sincronització, imitació...).


6

Activitat física

i salut

Adquisició d’hàbits bàsics per cuidar el propi

cos i per aconseguir el benestar, a través de

l’Educació física.

situacions amb soltura corporal.

Acompliment de les normes.

Comportar-se respectuosament

amb el medi ambient.

Jocs i esports

Valoració del joc com a element intercultural,

descobriment de la cooperació, l’oposició

alhora que del respecte, la tolerància, la

col·laboració i la resolució de conflictes amb

la resta.

SSeeggoonn

cciiccllee

El cos, imatge

i percepció

Millora de les possibilitats perceptives, de

coordinació dinàmica i segmentaria,

d’orientació, d’equilibri, d’adequació

postural...

Combinar desplaçaments i

salts amb coordinació i

equilibri.

Llançar, passar i rebre mòbils

adequant-se a les

trajectòries.

Girar sobre l’eix longitudinal i

transversal.

Actuar de manera

coordinada i cooperativa per

a resoldre reptes.

Participar en les activitat,

especialment les pròpies de

la Comunitat, amb

acceptació cap a la resta.

Proposar estructures

rítmiques i reproduir-les.

Utilitzar el cos com a recurs

expressiu i comunicatiu.

Mostrar interès cap a

l’exercici físic.

Respectar i conservar el

medi natural i utilitzar les

tècniques de adequades.

Habilitats

motrius

Control motor i domini corporal i millora de

les qualitats físiques bàsiques així com de la

destresa al manipular objectes i instruments

de l’àrea.

Activitats

físiques

artístico-

expressives

Experimentació amb el moviment del cos

com a mitjà per expressar i comunicar i

millora de l’espontaneïtat, la creativitat i la

imitació.

Activitat física

i salut

Reconeixement de la importància i dels

beneficis de l’educació física en la salut i el

benestar corporal, sempre amb seguretat.

Jocs i esports

Participació en el joc i aplicació de les

habilitats bàsiques en aquests. Compliment

de les normes, tolerància, valoració del paper

de l’alumne dins de l’equip. Participació en

jocs tradicionals de la Comunitat Valenciana.

TTeerrcceerr

cciiccllee

El cos, imatge

i percepció

Estructuració de l’esquema corporal, control

del cos en repòs i moviment així com de la

respiració. Situacions motrius més

complexes. TIC.

Adaptar desplaçaments i salts

a diversos tipus d’entorns.

Llançar, passar i rebre mòbils

adequant-se als diferents

jocs, distàncies i trajectòries.


7

2. Seguint la descripció que realitza Hernández Álvarez dels models

curriculars, descriviu els trets principals de cadascun d’ells i expliqueu

amb quin model us identifiqueu més i perquè.

Juan Luis Hernández Álvarez estableix diferents models curriculars per a explicar, entre

altres coses; què, com, qui transmet en l'assignatura d'Educació Física en les escoles. Així,

estableix la següent classificació:

El model curricular de la teoria tècnica

Aquest model curricular es basa en l'economia i l'eficàcia pròpies del món laboral.

Així, la teoria tècnica estableix un currículum tancat per especialistes de manera que els

docents són mers transmissors i qualificadors dels coneixements prèviament establits.

Habilitats

motrius

Execució d’habilitats motrius amb més

complexitat, valoració cap al treball ben fet,

disposició a participar en les activitats...

Actuar de manera coordinada

i cooperativa com atacant i

defensor.

Identificar el valor de l’esforç

i de les relacions amb el grup.

Opinar coherentment i

críticament a les situacions

conflictives.

Mostrar conductes actives de

millora de la condició física

ajustant-se a les limitacions.

Construir composicions

expressives grupals.

Identificar la relació entre

pràctica habitual d’exercici i

millora de la salut.

Participar en les activitat,

especialment les pròpies de

la Comunitat, amb acceptació

cap a la resta.

Activitats

físiques

artístico -

expressives

Consciència del valor del llenguatge corporal,

experimentació mitjançant dansa, mímica i

dramatització.

Activitat física

i salut

Reconeixement de les pràctiques

beneficioses i dolentes per a la salut.

Mesures de seguretat per a la prevenció de

lesions i accidents.

Jocs i esports

Realització de jocs de diverses modalitats i

dificultats. Valoració cap a l’esforç personal i

col·lectiu i apreci cap al joc.


8

Els especialistes que defineixen aquest currículum cerquen que l'alumnat responga

d'una manera determinada enfront de determinats estímuls. Així mateix, la memorització és

la manera principal d'adquisició dels continguts establits.

Quant a la relació entre teoria i pràctica dir que aquesta sempre se cenyeix al que la teoria

indica. Així doncs, l'avaluació es duu a terme en funció de si han sigut complits o no els

objectius mesurables que la teoria mana.

En l'àmbit de l'educació física els objectius estaran definits clarament en termes de

desenvolupament de capacitats físiques perquè, a l'hora d'avaluar, no pertoque a dubtes. Un

exemple d'objectiu que inclouria aquest tipus de currículum seria fer 32 flexions. Dir que en

explicar únicament amb objectius mesurables desapareixen finalitats com la cooperació,

igualtat,… doncs no es poden definir clarament.

El model curricular de la teoria pràctica

El model curricular pràctic reacciona contra les idees del paradigma tècnic, doncs

critica que en definir la teoria s'obliden que aquesta va a ser aplicada a la pràctica. Així

mateix, entre moltes altres coses, aquest model cerca acabar amb les desigualtats socials i

trobar un equilibri individual i social.

El paradigma pràctic pretén que la societat avalue el sistema educatiu mitjançant les

seues impressions de manera que siguen els agents que intervenen en educació els que, a

través de la seua experiència en l'aula, determinen el currículum.

El model curricular pràctic busca que l'alumnat siga capaç de prendre una decisió en un

moment concret i de participar de manera activa en la societat en la qual li ha tocat viure. En

definitiva, el model curricular pràctic busca que l'alumnat aconseguisca un aprenentatge

constructivista.

Respecte a la relació entre teoria i pràctica dir que la primera es verificarà a partir de

l'aplicació de la segona. Així, la funció de la teoria serà orientar i millorar la pràctica.

En referència a l'assignatura d'Educació Física dir que des del model curricular pràctic

comença valorar-se més el procés i els progressos que el resultat final de


9

manera que els objectius establits ja no seran quantificables sinó calificables. Com en la resta

d'assignatures, en Educació Física l'alumnat comprendrà el sentit i la finalitat dels seus

aprenentatges i aprendrà a avaluar les seues pròpies condicions físiques i a decidir quin vol

aconseguir, és a dir, l'alumne cuidarà la seua salut voluntàriament. Dir que a partir d'aquest

paradigma començarà a parar-se esment a l'Expressió Corporal.

El model curricular de la teoria crítica

El model curricular crític reconstrueix novament la visió del currículum i defensa que

el professor ha d'analitzar de forma crítica la societat per a trobar el canvi tant en la teoria

com en la pràctica. Així mateix, el model curricular de la teoria crítica quan detecta un

problema en la pràctica, a més d'explicar-ho i interpretar-ho, cerca on radica el problema

per a intentar solucionar-ho.

La teoria crítica, partint del fet que el professorat i l'alumnat tenen valors propis que

influeixen en les seues actuacions, cerca que l'alumnat aprenga a lluitar contra les injustícies

i les desigualtats, en altres problemes, existents en la societat en la qual viu.

Una de les característiques definitòries d'aquest model curricular és la reflexió

continuada sobre la realitat; així, pretén que l'alumnat es qüestione tot allò que no li

convenç amb preguntes del tipus per què açò és així i no d'una altra manera?

En referència a l'Educació Física dir que, malgrat que el model crític escasseja de

propostes en aquest camp, el professor d'aquesta assignatura ha de motivar als seus

alumnes al fet que cerquen solucions creatives a la vida sedentària i ha de fomentar que

l'alumnat decidisca quina posició vol prendre en la seua societat i com canviar-la.

3. Quins són els principals elements del currículum de l’àrea d’Educació

Física que han estat modificats en passar de la LOGSE a la LOE ?

La societat ha experimentat al llarg de les ultimes dècades i des de la LOGSE,

importants canvis en la manera d’entendre la contribució de l’Educació Física a la formació


10

dels ciutadans, demandant com una necessitat de l’ésser humà, l’atenció al

desenvolupament de les capacitats que relacionades amb el cos i la seua activitat motriu;

que contribueixen a l’equilibri personal, a les possibilitats de interrelació amb els demes i a la

utilització creativa del temps d’oci. Es per això que podem afirmar que amb la LOGSE l’àrea

de l’Educació Física donà un salt de qualitat elevant el reconeixement d’aquesta, ocupant un

paper molt important en el procés d’educació d’una persona durant la seua etapa

d’escolarització.

Després d’analitzar el currículum LOGSE, podem deduir que el paper que ocupava

l’àrea de l’Educació Física en el sistema educatiu espanyol era equiparable a la de les àrees

instrumentals com podien ser les matemàtiques o les llengües, almenys en quant al número

d’hores que se’ls dedicava a la matèria. Aquesta distribució horària, permetia treballar els

diferents blocs de continguts distribuïts i temporalitzats segons les demandes del context i

dels alumnes.

El pas de la LOGSE a la LOE no suposà un canvi molt ampli, però posseeix uns matisos

que fan que aquest canvi siga significatiu. Entre els elements que major importància donen

al canvi de llei, destaquem els següents per els següents motius:

Uns dels objectius (el número 4) d’ambdues lleis, fa referència a la resolució de

problemes motors. La LOE desenvolupa en major grau aquest objectiu aportant-li un major

sentit d’autonomia al dissident, incloent nous instruments per a la resolució dels problemes.

Textualment, l’aportació de l’objectiu 4 de la LOE és la següent: “... actuar de forma eficaç i

autònoma en la pràctica d’activitats físiques, deportives i artístic - expressives.”

En quant a un al altre dels objectius (el 8), a ambdues lleis es pot descriure com un

coneixement general basat en la diversitat d’activitats físiques i deportives. En aquest

objectiu, la LOGSE tracta sobre els entorns on es desenvolupen aquestes activitats i un

comportament adequat sobre ells, mentre que la LOE elimina aquesta apreciació i introdueix

les activitats lúdiques, juntament amb les activitats físico-deportives tractant-les com

afavoridores de la cultura del dissident, des de diferents perspectives. En la LOE podem

observar aquestes modificacions de la següent manera: “Conéixer i valorar la diversitat


11

d’activitats físiques, lúdiques i deportives com elements culturals, mostrant una actitud

crítica tant des de la perspectiva de participant com de l’espectador.”

En l’apartat de continguts, es pot observar que tant la LOE com la LOGSE posseeixen

5 blocs de continguts en els quals es poden observar unes diferencies. Al bloc 5, la LOGSE

tracta una serie de continguts encaminats cap a l’adquisició del joc com a activitat física,

mentre que la LOE no sols tracta el joc sinó que també introdueix la iniciació deportiva.

Aquesta iniciació deportiva comença a formar una part fonamental de currículum de

l’Educació Física en el tercer cicle de primària, sempre tractant el concepte de multi-

deportivitat.

Un dels elements més importants de l’ensenyança és l’avaluació, la qual recibeix un

important tractament per ambdues lleis en l’apartat de criteris d’avaluació. Cal destacar que

la LOE introdueix una divisió d’aquestos criteris en els cicles corresponents de l’Educació

Primària, mentre que la LOGSE ho exposa des d’un punt de vista genèric per a tots els cicles.

La LOE, al dividir-ho en cicles li permet concretar en major mesura cadascun dels criteris,

mentre que la LOGSE engloba aquestos criteris des d’una perspectiva més ampla.

La LOE inclou un nou apartat que modifica en gran mesura el sentit de l’àrea

d’Educació Física. Aquest nou apartat és la contribució de l’àrea al desenvolupament de les

competències bàsiques, que podem entendre com una contribució cap a la educació general

de l’alumne. Amb aquest mateix sentit, la LOGSE exposa uns fins educatius. En la comparació

d’aquestos fins educatius o competències bàsiques, podem observar que alguns d’ells tenen

certa relació:

LOGSE LOE

Socialització i millora de les possibilitats

comunicatives.

Competència social i ciutadana.

Autonomia. Competència d’aprendre a aprendre.


12

Millora de les seues possibilitats

expressives.

Competència cultural i artística.

Millora de els possibilitats cognitives. Competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic.

A més a més la LOGSE inclou 3 fins educatius: aprenentatges instrumentals bàsics,

millora de les possibilitats lúdiques i millora de les possibilitats de moviment. Aquestos fins

no tenen relació amb les competències que proposa la LOE en l’àrea de l’Educació Física,

perquè les dos últimes ja estan incloses dins del propi sentit de l’àrea, i la primera no

considera que la desenvolupe d’una manera considerable.

Cal destacar que la competència matemàtica i la competència de comunicació

lingüística no les replega el currículum d’Educació Física com facilitadores en l’aprenentatge

global de l’alumne propiciat per l’àrea.

4. Quins són els aprenentatges del currículum ocult sobre els que reflexiona

Richard Tinning. Exposeu altres situacions de currículum ocult que es

puguen donar a les classes d’educació física i proposeu quina deuria ser

l’actuació del professorat.

Després d'una sessió de 30 minuts d'Educació Física duta a terme per la professora

Lois Bentley es fa un anàlisis de tots aquells aprenentatges que, tot i no estar planificats o

explícits al currículum, els xiquets han assimilat durant aquest període de temps.

En primer lloc els xiquets han aprés a organitzar-se i relacionar-se amb les persones

del mateix sexe. A la classe s'ha donat vital importància a la diferència de sexe ja que

cadascun tenia marcades unes metes determinades: s'esperava que els xics


13

foren més forts, ràpids... mentre que les xiques més delicades. D'aquesta manera l'alumnat

s'habitua a valorar aquesta diferència entre sexe en la seua vida quotidiana fent grupets

segons aquest i fent forta la ideologia tradicional masclista.

També es pot destacar l'autoritat de la professora; aquesta no juga amb la

intervenció espontània dels xiquets, no està disposada a admetre noves suggerències. En

aquest sentit els xiquets aprenen a dependre dels adults, s'ensenyen a fet tot allò que se'ls

mana, a complir ordres però mai no sabran actuar per ells mateixos. No aprenen a pensar ni

a actuar front als problemes, així que, en la seua vida quotidiana també requeriran d'un

adult que els indique el camí correcte sense haver de fer ells grans esforços per avançar

passet a passet de manera autònoma.

A més a més, la competitivitat que ha existit a la classe a donat peu a desobeir les

regles per tal d'aconseguir la victòria. La competició del joc no s'ha dirigit de la manera

adequada i alguns xiquets han après que es poden fer trampes per a guanyar, per a

demostrar que són millor que la resta; però altres xiquets s'han adonat que no tenen les

capacitats per a fer certs tipus d'activitats i, per això, prenen por o vergonya deixant el joc

per a aquells que són considerats com "els millors". Els sentiments que han aflorat en els

xiquets han sigut molt importants. Molts xiquets s'han desmotivat davant la derrota en el joc

i han considerat que si alguna cosa no se'ls dóna bé la millor opció és deixar-ho de costat en

lloc de intentar-ho moltes vegades per tal d'avançar a poc a poc.

Així cal destacar que, com bé diu Victor Ruiz Iriarte "La sonrisa es el idioma universal

de los hombres inteligentes", els xiquets van a escola per a aprendre, per a formar-se i, el

que és més important, per a ser feliços i és açò el que ens ha d'importar al professorat: que

mitjançant jocs i dinàmiques els xiquets aprenguen compartint experiències agradables amb

TOTS els seus companys.

Seguint en aquest tema podem fer una xicoteta reflexió sobre els diferents

aprenentatges als que el currículum ocult pot donar peu.

Per exemple, a moltes classes d'educació física els alumnes són avaluats a través de

les conegudes proves físiques. En aquestes es marquen unes xifres mínimes que


14

són diferents per a xiques i xics (afavorint una vegada més al sexisme en l'aula). Baix el

nostre punt de vista, en aquestes proves el que s'intenta és crear un prototip: premiar a

aquells que l'aconsegueixen i portar a terme una mena de càstig (el suspens o una nota

baixa) a aquells que no són capaços d'arribar a les xifres marcades. Pensem que no es tracta

d'un bon sistema d'avaluació ja que cada xiquet té una condició física diferent a la resta.

Aquestes proves tindrien més sentit si es valorara la capacitat inicial i final del alumne, si es

fera un estudi mitjançant l'observació del docent de les seues millores i premiar-les a partir

de l'evolució de cadascú, el que es tracta és de partir de la pròpia realitat de l'alumne i no fer

ús de la generalització.

Un altre cas que també es pot valorar és la relació amb els alumnes. De vegades els

mestres solen dirigir-se més cap a aquells que són bons en els esports i que compleixen els

objectius de la matèria a la perfecció; en canvi, els alumnes amb més dificultats es troben

molt allunyats al mestre, aquest no els té tant en compte i els alumnes no es troben agust

realitzant activitat física. Açò passa en moltes classes d'Educació Física i hauria de ser

millorat. Tots els alumnes haurien de ser tractats per igual i el mestre hauria d'aprofitar les

capacitats d'aquells xiquets més hàbils per a que ajudaren als que tenen més dificultats; es

podrien fer grups per tal de practicar una determinada activitat (com per exemple botar el

baló de Basket): els alumnes podrien ajudar-se entre ells mitjançant la pràctica i la

cooperació.

Per a finalitzar sols ens queda concloure que és tant important el currículum explícit

com aquell implícit que es dóna a les aules. Un bon aprenentatge de l'alumnat està molt

vinculat a aquest darrer i per aquest motiu haurem d'estar atents davant qualsevol situació

conflictiva, expressar les idees clares i sense confusions i, com no, tractar a tots els xiquets i

les xiquetes per igual; així, aquests estaran en unes bones condicions per a aprendre i

interioritzar tot allò que el currículum explícit persegueix.


15

5. Quines són les competències bàsiques que contribueix a desenvolupar

d’una manera més directa l’àrea d’Educació Física? Expliqueu-ho.

L’assignatura d’Educació Física contribueix a desenvolupar essencialment la

competència en el coneixement i la interacció en el món físic, mitjançant la percepció i la

interacció adequada del propi cos en un espai determinat millorant les seues possibilitats

motrius. Aquestes competències també es desenvolupen coneixent, practicant i valorant

l’activitat física, aconseguint d’aquesta manera que els xiquets i les xiquetes adquirisquen

una sèrie d’hàbits saludables que tal vegada els acompanye la resta de la seua vida.

Aquesta àrea també contribueix a desenvolupar de manera essencial la competència

social y ciutadana ja que les característiques d’aquesta assignatura, sobretot pel fet de que

ja no es desenvolupe en l’espai formal i rígid que es l’aula i a la dinàmica que generalment

prenen les classes, faciliten l’educació d’habilitats socials. Així, per exemple, totes les

activitats físiques, especialment aquelles que presenten un caràcter col·lectiu, són un medi

viable per a treballar la relació, la integració, el respecte, la solidaritat i la cooperació.

D’aquesta manera veiem com l’Educació Física ajuda a aprendre a conviure.

A més, l’assignatura també contribueix en certa mesura a l’adquisició de la

competència cultural i artística, ja que ensenya a expressar-se amb el cos i el moviment de

manera creativa i a comprendre i apreciar el fet cultural mitjançant manifestacions culturals

pròpies de la motricitat humana (esports, jocs tradicionals, dansa, etc.). També, enfocant

aquesta competència des d’un altre punt de vista, l’àrea proporciona un apropament al

fenomen esportiu com a espectacle (reflexió sobre la violència als esports).

L’Educació Física ajuda a l’obtenció de l’autonomia i la iniciativa personal, doncs de

vegades l’alumnat ha de prendre decisions, cada vegada amb més autonomia, la qual cosa

requereix una actitud positiva, d’autosuperació i perseverança; i també, encara que en una

mesura menor, contribueix a la competència d’aprendre a aprendre, ja que aquesta àrea

requereix del coneixement de si mateix i de les possibilitats i carències pròpies per a que

aquest servisca de punt de partida del aprenentatge i per a que facilite un establiment de


16

metes el més realista i abastable possible.

Finalment, cal afegir que aquesta àrea també contribueix en certa mesura al

tractament de la informació i la competència digital, ja que aquesta col·labora a la valoració

crítica de tots aquells missatges referents al cos que ens arriben a través dels diferents

mitjans de comunicació, els quals de vegades poden arribar a perjudicar la nostra visió sobre

el nostre propi cos; i, al igual que els altres aprenentatges, a l’adquisició de la competència

lingüística, ja que es donen un gran nombre d’intercanvis comunicatius i s’utilitzen les

normes que marquen l’actuació i un vocabulari específic de l’àrea.

Documents

PRÀCTICA 3. EL CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA