Practica kimica 2 reaccions kim

  • View
    450

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. Practica de qumica; les reaccions qumiques i els seus tipus Mart Raya Moreno1ct2Febrer del 2011
    OBJECTIU:
    -Realitzar diferents tipus de reaccions qumiques, i classificar-les.
    TIPUS DE REACCIONS:
    Segons lestructura de lequaci:
    -Sntesis: a partir de 2 o ms substancies es forma una de ms complexa.
    A+B->AB
    -Descomposici: a partir duna substancia complexa es formen, 2 o ms substancies ms simples.
    AB->A+B
    -Desplaament:
    A+BC->AC+B
    -Doble desplaament:
    AB+CD->AD+BC
    Segons el comportament qumic:
    *Canvi de nombre doxidaci:
    -Reacci de reducci-oxidaci (red-ox):
    A3+B3-+C4+D2-->A2+D2-+C4+B22-
    *No hi ha canvis en el nombre doxidaci:
    -cid-base (neutralitzaci): Base + cid= aigua + sal
    x(OH)+y(H)->H2O+xy
    -Precipitaci:
    A+BC->AC+B
    -Formaci de complexos
    Reacci 1:
    -Materials:
    Encenedor
    Cinta de magnesi
    Aigua
    Embut
    Vas de precipitats
    Fenolftalena
    Fenolftalena: es un indicador del pH; si el pH s neutre o cid, la mescla es queda incolora, i si el pH, s bsic, la mescla es torna rosada.

    -Equaci i classificaci:
    *Mg(s)+12O2(g)->MgO(s) : sintesis i oxidaci
    *MgOs+H2O(l)->MgOH2(aq): sintesi
    -Procediment:
    Agafem el Mg i el cremem en un embut, que subjectem per la banda del tub, quedant lescena, com a una lmpada.
    Agafem el pols que queda en les parets de lembut (MgO), i el dissolem en aigua, i aix obtenim hidrxid de magnesi.
    Agafem e hi introdum, fenolftalena, i observem un canvi de coloraci, a rosa, indicant que aquesta substancia, s bsica.
    Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
    Reacci 2:
    -Materials:
    Tub dassaig
    HCl
    Zinc
    Encenedor
    -Equaci i classificaci:
    *Zns+2HClaq->ZnCl2 aq+H2 g: Desplaament i red-ox
    -Procediment:
    Agafem un tros de Zinc, i lintroduim al tub dassaig, que cont HCl.
    Veiem com surten bombolles,i el zinc s va fent cada cop ms petit.
    Esperem a que hagi reaccionat tot.
    Queda Zinc, per tant el limitant era el HCl.
    Veiem en el lquid que queda com un pols blanquinos.
    Hem de determinar si s carbonat de zinc, per tant hi hagut una contaminaci, o s el clorur de zinc.
    Com el clorur de zinc es soluble en aigua, aquest pols s carbonat de zinc, ja que aquest s insoluble. Per tant hi ha hagut contaminaci.
    Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
    Reacci 3:
    -Materials:
    Tubs dassaig
    Nitrat de calci
    Carbonat de sodi
    -Equaci i classificaci:
    * Na2CO3(aq)+CaNO32(aq)->CaCO3 (s) +2NaNO3 (aq):
    Doble desplaament i precipitaci
    -Procediment:
    Agafem els dos reactius i els dissolem en aigua, en diferents tubs dassaig.
    Els ajuntem en un tub dassaig, reaccionen i els deixem reposar.
    Observem com un pols blanc (marbre: carbonat de calci) precipita.
    Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
    Reacci 4:
    -Materials:
    Tub dassaig
    Aigua oxigenada

    cid sulfric

    Iodur de potassi
    Tetraclorur de carboni
    -Equaci i classificaci:
    *KI(aq)+H2O2 (l)+ H2SO4 (aq)->I2 (aq)+2H2O(l)+ KSO4 (aq)
    -Procediment:
    Agafem un tub dassaig amb iodur de potassi.
    Hi afegim aigua oxigenada
    Hi afegim lcid sulfric
    Reaccionen i queda un lquid de color groguenc clar.
    Llavor introdumel tetraclorur, i el lquid es torna de color rosa/lila, ja que aquest si que dissol el iode, i llavors, agafa un to lila, com totes les dissolucions de iode.
    Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
    Reacci 5:
    -Materials:
    Tub dassaig
    Iodur de potassi
    Nitrat de plom
    -Equaci i classificaci:
    * 2Kl(aq) + PbNO3 2(aq)-> Pbl2 (s) + 2KNO3 (aq) :doble desplaament i precipitaci
    -Procediment:
    Agafem un tub dassaig amb iodur de potassi.
    Hi afegim el nitrat de plom.
    Reaccionen formant un slid de color groc canari (iodur de plom), que al cap dun temps precipita.
    INFORMACI SOBRE ELS REACTIUS
    Zinc
    -Paper biolgic:
    El zinc s un bioelement secundari essencial.
    PAPER EN HUMANS
    -Interv en el metabolisme de protenes i cids nucleics.
    -Estimula l'activitat de ms de 100 enzims.
    -s necessari per a la cicatritzaci de les ferides,
    -Interv a les percepcions del gust i l'olfacte i a la sntesi de l'ADN.
    - El metall es troba a la insulina, les protenes dit de zinc i a alguns enzims com la superxid dismutasa.
    QUANTITAT DIARIA RECOMANADA, PROBLEMES PER DEFICIENCIA I EXCES
    La quantitat diria recomanada de zinc volta els 10 mg, menys per a nounats, nens i adolescents (pel seu pes corporal ms baix) i una mica ms per a dones embarassades i durant la lactncia.
    La deficincia de zinc pot produir retard del creixement, prdua del cabell, diarrea, impotncia, lesions oculars i de pell, prdua de gana, prdua de pes, tardana de la cicatritzaci de les ferides i anomalies de l'olfacte.
    L'excs de zinc s'ha associat amb baixos nivells de coure, alteracions en la funci del ferro i disminuci de la funci immunolgica i dels nivells del colesterol bo.
    -El Zinc a la natura:
    El zinc representa aproximadament 75 ppm (0,007%) de l'escora terrestre, on s el 24 element ms abundant. El sl cont 5-770 ppm de zinc, amb una mitjana de 64 ppm. L'aigua de mar noms t 0,03 ppm de zinc, mentre que l'atmosfera en cont 0,14g/m3.
    El zinc es sol trobar associat a altres elements, don normalment sextreuen. Aixi el mineral don se sol extreure el zinc, s la esfalerita (ZnS), ja que conte un 60% de Zn.
    Mineral de esfalerita
    -Usos:
    -Galvanitzaci de lacer
    -Bateries Zn-AgO: per la indstria aeroespacial per a mssils i cpsules espacials pel seu ptim rendiment per unitat de pes.
    -Bateries zinc-aire per a ordinadors porttils.
    -Peces de fosa injectada
    -Bijuteria i orfebreria.
    -En sntesi orgnica, una de les principals aplicacions del zinc s la creaci d'enllaos C-C mitjanant la formaci de compostos organometllics d'aquest metall. Ex:reacci de Reformatsky i l'acoblament de Negishi.
    -Bateries zinc-aire:
    Les bateries zinc-aire sn del tipus primries, es a dir que una vegada esgotada la crrega no poden recarregar-se sin que cal extreure el zinc i carregar-ho fora de la bateria. No obstant aix, la crrega del zinc s fcil i rpida.
    Aquest tipus de bateria pot proporcionar 3 vegades ms de durada que les de plom-cid. principal avantatge la possibilitat de ser reciclades sense lmit, sense perdre ni les seves qualitats qumiques, ni les seves qualitats fsiques.
    Tot i que el zinc representa una font d'energia neta i duradora per al futur, no obstant aix, es desconeix el impacte que podria tenir el seu s massiu sobre el medi ambient.
    cid clorhdric
    -Pictograma, i significat:
    Corrosiu: causa la destrucci de teixit; no shan dinahalar, i sha devitar el contacte amb pel ulls, etc.
    NFPA 704:
    -Blau-salut: 3. L'exposici curta podria provocar lesi provisional seriosa i lesions moderades permanents
    -Vermell-inflamabilitat:0. No es pot encendre
    -Groc-reactivitat: 1. Normalment estable, per es pot tornar inestable a temperatures i pressions elevades
    -Blanc-especial:COR=corrosiu
    -Usos:
    -L'cid clorhdric s'utilitza sobretot com a cid barat fort i voltil. -En qumica orgnica s'aprofita l'cid clorhdric de vegades en la sntesi de clorurs orgnics-Una altra important aplicaci de l'cid clorhdric d'alta qualitat s en la regeneraci de resines d'intercanvi inic-En la indstria alimentria s'utilitza per exemple en la producci de la gelatina dissolent amb ella la part mineral dels ossos.-En metallrgia de vegades s'utilitza per dissoldre la capa d'xid que recobreix un metall, previ a processos com a galvanitzaci, extrusi, o altres tcniques.-Tamb s un producte de partida en la sntesi de policlorur d'alumini o de clorur frric (FeCl3):
    Magnesi
    -Paper biolgic:
    El magnesi s un element essencial en els sistemes biolgics. El magnesi est present tpicament com a i Mg2+. s un nutrient mineral essencial per a la vida i est present en totes les cllules de tots els organismes. Per exemple, l'ATP, la principal forma d'energia a nivell cellular, ha d'estar enllaat a magnesi per estar actiu biolgicament. El que cridem ATP s en general ATP-Mg, com a forma activa. Similarment, el magnesi juga un rol important en l'estabilitat de tots els compostos polifosfatats de les cllules, incloent aquells associats a la sntesis d'ADN i ARN.Sobre 300 enzims requereixen la presncia de l'i magnesi per ser catalitzades, incloent tots els enzims utilitzats en la sntesi d'ATP, o aquelles que usen altres nucletids per sintetitzar ADN i ARN. En les plantes, el magnesi s absolutament necessari per a la sntesi de clorofilla i per a la fotosntesi.
    La quantitat diria recomanada sn 300-350mg.
    -EL Magnesi a la natura:
    El magnesi s el set element ms abundant en l'escora terrestre, no obstant no es troba lliure, encara que entra en la composici de ms de 60 minerals, sent els ms importants industrialment els dipsits de dolomia, magnesita ( el ms usat), brueta, carnalita i olivina.
    Magnesita (MgCO3)
    -Usos:
    -Reductor per lobtenci dUr, i altres metalls a partir de les seves sals. -s en aliatges d'alumini i bronzes per atorgar-los duresa
    -El bixid de magnesi com a allant elctric i trmic en les resistncies encapsulades. et
    - Additiu en propellents convencionals.
    - Obtenci de fosa nodular (Fe-Si-Mg).
    -La pols de carbonat de magnesi (MgCO3) s utilitzada pels atletes, per a millorar l'adherncia dels objectes. Els escaladors la utilitzen per a millorar l'adherncia de les mans a la roca.
    -Usat en flaixos fotogrfics, pirotcnia i