1

Pràctiques 2015 (2) 1. Dites i refranys del mes d'abril. De quina altra manera diries «a raig»?

Per l'abril cada gota val per mil i el blat s'estira com un fil.

No t'embarques per l'abril si no vols estar en perill.

Abril finit el camp florit.

Per l'abril, llibres i roses mil.

No dónes l'hivern per passat fins que l'abril no s'haja acabat.

L'abril diu al maig: jo no he pogut, tu plou a raig.

2. Et prova camejar? «Jo, tots els matins del món, ploga o neve, en acabant d'esmorzar me’n vaig a camejar un parell d’horetes.» Camejar és 'caminar amb la finalitat de fer.................. 3. A munt, a muntó, a dojo... Busca un sinònim en els dies de la setmana. Dilluns, faves a munts Dimarts, faves a grapats Dimecres, faves seques Dijous, faves en ous Divendres, faves tendres (o figues tendres) Dissabte, faves en recapte Diumenge, faves en fetge 4. Adreça i direcció. Saps un sinònim d'adreça? —On vius? —La meua adreça és: c/ de l'Arbre, 4, pis 5, porta 12. —Si vols t'hi acompanye, vaig en eixa direcció. 5. «Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.» Què hi volem dir?

2

6. Etcètera i punts suspensius? Com ho escrius? a) Hi havia funcionaris, personal laboral, diputats, etc. b) Hi havia funcionaris, personal laboral, diputats, etc... 7. Ponent la mou i llevant la plou? Quins noms té la rosa dels vents? Ni ponent la mou ni llevant la plou, i amb tanta sequera s'han secat les fonts. 8. De quin joc parlem quan diem... «duro, duret i xavo», «fava, munta i calla» 9. Índex de Felicitat Nacional i Producte Interior Brut. Com traduiries esta notícia? Desde hace tres años, los días 20 de marzo se celebra el Día Internacional de la Felicidad. Lo proclamó la ONU para reconocer la importancia de la felicidad y el bienestar como aspiraciones universales de los seres humanos y subrayar que la búsqueda de la felicidad es un objetivo humano fundamental. En realidad fue idea de Bután, ese pequeño país del sur de Asia en el que gobierna la dinastía Wangchuck, y donde se reconoce la supremacía de la felicidad nacional por encima de los ingresos nacionales desde los años 70, cuando se adoptó el concepto de un Índice de Felicidad Nacional Bruta para sustituir al del Producto Interior Bruto (PIB). 10. Heu llegit en la xarxa estes «reflexions pasqüeres»? Repassa-les. «Vivim en una societat en la que la classe obrera no disposa d'obres, la classe mitjana no té mitjans i la classe alta no té classe.» 11. Com ho diries?

a) Les vacances són per a descansar… o això diuen! Bones Pasqües. b) Les vacacions són per a descansar… o això diuen! Bones Pasqües. c) Les vacances són per descansar… o això diuen! Bones Pasqües.

3

12. Com accentuaries este text? Que es la Salpassa? El dia de Dimecres Sant, en molts llocs de la Comunitat Valenciana, se celebra la Salpassa, una cerimonia ludico-liturgica protagonitzada pel mossen, el sagrista i els escolans. El sacerdot ix del temple amb aigua beneida. Les cases tenen preparat sobre una taula un crucifix, una gerra d'aigua, un saler amb sal i un plat o una cistella amb ous frescos. A la primera casa que entra el sacerdot fa tota la benediccio ritual i passa per totes les cases de la poblacio. El resultat d'esta tradicio era que el sacerdot anava passant la sal de casa en casa (sal passa) i al final es convertix en un substantiu: la salpassa (o Dia de la

Salpassa). La caracteristica singular de la salpassa es que l'aigua beneida eixia moltes vegades fora del temple, en els enterraments, benediccions de cases o locals, viatics, etc, mentre que la sal beneida nomes eixia el Dimecres Sant. 13. Repassa estos titulars. Atenció a l'objecte directe (OD o CD) Volen desacreditar al tribunal, però no és una bona estratègia. Les defenses acusen al jutge de treballar per a l'empresa adjudicatària.

14. Esta notícia està marcada en blau i en roig.. Canvia el que està marcat en blau per una altra manera de dir i rectifica el que està marcat en roig.

Intenteu buscar, quan no els necessiteu per a res, tots aquells objectes —papers diversos, fotografies velles, peces de roba, estris de tota mena— amagats, coscientment o no, per qualsevol racó ignot del vostre domicili. Així, els trobareu a la primera i sempre els tindreu a mà quan vols calga fer-ne un ús immediat. Resteu advertits! 15. Quins són els sinònims de les paraules marcades? «A la televisió les coses no són com són. Són com sembla que són. A la vida, sovint, també.» Joaquim M. Puyal (Barcelona 1949)

4

16. De quin instrument parlem? L'instrument constituït per una roda de taules fixes en forma d'aspa, entre les quals pengen unes maces, que produïx un soroll fort i desagradable, usat per a substituir els tocs de campana en els oficis de Dijous Sant i Divendres Sant, es diu... 17. Una altra manera de dir «Els que....» és? «Els que no canvien mai d'opinió tenen un interés especial d'estar segurs de jutjar correctament a la primera.» Jane Austen 18. Quina dita significa «gentola, persones violentes» A qui li pica una serp, una corda li fa por. Gat escaldat de l'aigua tèbia fuig. Gent jove, pa blanet. Caldera vella, bony o forat. No sap on li cau la carrega, no sap ni per on xafa. Vés a espai, és gent de tro. La llengua pot ferir i ferir-se, però no mossega ni mata. 19. De què parlen en este diàleg? —Va tan coent (o coenta) que sembla que l'ha vestit (vestida) l'enemic. —Té gust de margalló. 20. Com dius al «badajo» d'una campana? 21. Compte o conte? «Ella no buscava contes/comptes amb final feliç, volia viure feliç sense tant de conte/compte.» Estel Masó Perales

5

22. «L'ull viu» s'usa per a indicar que cal... Qui diu tot el que pensa, sense pensar el que diu, pot tindre molta espenta, però no sap què és l'ull viu. 23. Rinxo vol dir.............. —Qui guisa dolç, guisa per a molts. Qui guisa salat, guisa per al gat. —Qui molt parla alguna cosa encerta, i qui molt acusa, en el fons, en el fons s'excusa. —T'has quedat a gust, m'has tirat a rinxo coll. 24. «Ara sí que m'has boixat! Fas randa sense boixos!» Què hi volen dir? —Jo dic boix o boixet a la mà del morter. I tu? —Ara sí que m'has boixat! Doncs clar, jo també. —I què diries que vol dir «fer randa sense boixos»? 25. Prepara't el saquet, el fato..., en saps més? 26. De què creus que parlem? «Comestibles que es duen quan es va de camí, de viatge o a fer faena fora de casa.» «Guisat fet amb diversos productes del camp, com ara bledes, faves, fesols o creïlla, i fideus o arròs.» «De la recollida d'aliments» 27. Encenall o... «Pareixia o semblava que la cosa anava a posar-se lletja, però s'ha quedat en foc d'encenalls!»

6

28. 'Peixejar'. Què creus que hi volem dir? «Este llobarro comença a peixejar, l'haurem de gastar de seguida.» 29. Desgràcia i desgracia. Millor amb els versos de Vicent Andrés Estellés Res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires. Cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra. M'agrada molt el pimentó torrat, però no massa torrat, que el desgracia/desgràcia, sinó amb aquella carn molla que té en llevar-li la crosta socarrada. 30. Sabies que la paraula «calor», com la majoria de paraules acabades en -or, és ..................: «esplendor, olor, suor, blancor, verdor…» 31. La carrasca o... —Angelets del cel, què menjareu a Pasqua? —Ous i caragols i fulletes de carrasca. 32. Com s'escriuen les sigles i els acrònims? 33. Quina diferència hi ha entre una sigla, un simbol i una abreviatura? 34. Sobre la paraula 'amprar'. I 'emprar'? «Amprar» no significa 'demanar prestat', significa 'prendre prestat'. Si demanes que et presten una cosa i no te la presten, no ampres res, et quedes demanant i prou. Ara bé, si te la presten, aleshores sí que l’has amprada. Exemple: La bicicleta no és meua, és amprada. Recorda: emprar és sinònim.........

7

35. Com diries esta cita en valencià? «Lo que niegas te somete. Lo que aceptas te transforma.» Carl Gustav Jung 36. T'agrada 'arreüssar'? Això és cosa de tots! «Després d'un berenar de xiquets en una casa, ens toca arreüssar-la perquè sinó haurem d'anar a bots.» Arreüssar significa...................

37. En la novel·la L’estrep de Joan Olivares llegim:

«El cambrer espantava unes mosques imaginàries amb aquell soroll de brisa marinera d’un aüixador de tires de paper de seda.»

Aüixar vol dir... 38. Un carreró sense eixida és un... 39. La coma de crida o d'invocació on la posaries? —Hola bon dia. —Bon dia Enric. —Pilar com anem? —Prou bé Maria. 40. Li ho no és embolic. Et servix d'ajuda? —S'ho has portat? —No, encara no. 41. Atuell o...

8

42. No m'atarantes! De quina altra manera ho diries? 43. Assolar no és assolir. Assolar és enderrocar i assolir és... 44. Arromanga't el camal i voràs quina polseguera! Nosaltres podem arromangar-nos moltes coses, per exemple: la camisa, la roba... També ho diem quan volem incitar a començar una faena amb ganes. «Ací hi ha molta faena a fer, ens haurem d'arromangar!» Un sinònim d'arromangar és... 45. Si fas totes estes acccions el que fas és... a) Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir. b) Mirar, observar. c) Midar a l'ull l'extensió d'un camp. 46. De què parlem en estes frases? a) Estes figues ja han entrat en color! b) La teua amiga ha entrat en color per excés de calor, que bega molta aigua. c) M'he adormit per efecte de la calor. d) L'he deixada sense sentits! e) Està astorada, torbada d'admiració. f) L'he cuit un poquet, ja ho tinc tot... 47. I tu com ho dius? L'home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància, és un...

9

48. «Qui jau i no treballa, moltes voltes badalla». Què creus que vol dir? 49. El vapor d'un cos en fermentació o en ebullició; una olor forta, es diu... Tria tu. baf, bafarada, bafor, alé 50. «Estic que no faig ni un nuc ni una baga» vol dir que... 51. La roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical s'anomena... 52. De segur que coneixes l'expressió «Estic baldat, no valc una illeta», però saps què és una balda o una baldeta de fusta? 53. Un barbut o un barba-serrat és qui té molt de pèl a la barba. Per què s'escriu barba-serrat en guió? I com escrius infraroig o infra-roig? 54. Saps què és una bardissa? Se te'n van totes les coses per la bardissa? Botes totes les bardisses? Estàs més maleït (maleïda) que una bardissa? 55. La peça de vestir llarga, amb mànegues, feta amb tela de tovalla, cenyida la cintura amb un cordó, que s'utilitza per a eixugar-se després del bany, es diu... 56. Com traduiries esta cita? «Los científicos dicen que estamos hechos de átomos... Pero a mí un pajarito me contó que estamos hechos de historias.» Eduardo Galeano (1940-2015)

10

57. Les dos tenen molta....

58. Què canviaries en esta informació? Presentació de la revista Xiulit Quant?: dimecres, 15 d'abril Hora?: 19:00 h. Lloc: sala d'actes del MUVIM El còmic és una eina idònea per a introduir la lectura entre els més menuts, fins i tot amb els més reticents. 59. Com redactaries esta notícia? «El Jutjat imputa a l'exalcalde de Cabanes Artemio Siurana, i al soci de l'arquitecte municipal Juan Antonio Juncos en la causa en què estan imputats l'alcaldessa i l'arquitecte.» 60. Sobre la paraula 'austericidi'. De quina altra manera diries mora (verb morir)? S'usa per a dir que «ens maten per austeritat», encara que, en realitat, significa «la mort de l'austeritat». Dit açò, sembla que el carrer i els mitjans de comunicació no atenen la recomanació del que veritablement significa la paraula, potser el que pretenen és que es deixe d'usar perquè, efectivament, mora l'austeritat.

11

61. Repassa este text. Dia mes que lleganyos, cauen gotes i fa fret, també es un dia ventos, s'amaguen els pardalets i busca el sol el meu gosset. Pep Català 62. Coneixeu este vocabulari? Què és un manyoc? El monyicot nasqué amb un manyoc de cabell ros. Tan bon punt com els metges i infermers ens el tornaren després de netejar-lo, començà a mamar del pit de sa mare, tot xuclant del mugró del pit. Al cap de poc ja estàvem canviant-li els bolquers i, quan tornàrem a casa, el gitàrem un un preciós bres que estava esperant-lo. Supose que més avant li donàrem algun sonall. Sovint, si no vol dormir, li cantem una noneta abans de posar-lo al bressol. Em fa molt de goig sentir el caliu d'un nadó i l'oloreta que fa. Per a adormir-lo, li done el xumet i després de gronxar-lo una estona i fer-li carantoines, cau redonet com un angelet. 63. Com traduiries esta cita? «No existen madres solteras, existen madres. Ser madre no es un estado civil.» Papa Francesc 64. Ralls, palangre, llença, nanses i morenells, bou, peces, tremalls, volantí i curricà, etc. Vaig al mercat a vore si ja ha entrat el ........ 65. Quina fruita necessites per a completar les frases? Fer entrar una persona per les vies de la legalitat o de l'obediència, castigant-lo o amenaçant-lo, és posar-li les ..........a quatre. Apropiar-se o quedar-se una cosa, especialment diners, és tirar-se a la..........

12

66. Repassa esta cita, se li han esborrat els accents. «Salvatge no es qui viu en la naturalesa, salvatge es qui la destruix.» 67. En llenguatge col·loquial, alguns gerundis els diem acabats en '-guent' o '-quent', per exemple: *vulguent i *visquent, cal corregir-los? 68. Com és «No beveu» o «No begueu»? 69. Com li dius? El ............és una franja longitudinal pavimentada o no, contigua a la calçada (no inclosa en esta), no destinada a l'ús de vehicles, llevat de circumstàncies excepcionals. 70. Saps diferenciar feu i féu (ver fer)? 71. Millora la redaccció d'este titular. «Ací teniu l'adaptació de les Rondalles Valencianes d’Enric Valor, per a facilitar la lectura als lectors a nivell de l’ensenyament primari» 72. «Fixar-se molt en els detalls» és... Tria tu. Costar més el mànec que l'estral Alçar-se l'oratge Agarrar un batistot Corre i que et bolquen Bona excusa té el malalt, que pixa i diu que sua Eixe sopa amb ulleres! Tal és Ale com Pardale

13

73. Quants errors hi ha en esta cita? Llig amb atenció. «La sagacitat en té prou amb un moment per a veure-ho tot; l’exactitut demana anys per a expresar-ho tot.» Joseph Joubert, moralista i assagista francés (1754-1824) 74. Acaba de completar. Quan una persona té tos, diem que .... És de veres: les persones t...ssen. 75. Com adaptaries al valencià actual « el que buiga»? Home que llaura, llaura-or és, el que buiga fer lo d'or que li diga llaura-d'or. (segle XIV) 76. Què substituïx el pronom 'hi'? «A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l’altra vida: hi creuen, però no els interessa.» Josep Pla (Palafrugell 1897-Llofriu 1981) 77. Cabota i cabotades són les paraules que necessites per a completar les frases. M'he cremat el dit amb la ................ d'un misto. És molt............., li ho he explicat i ell no em fa cas. Duc tot el viatge fent ............... Necessite una bona migdiada. 78. Quina frase creus que està ben escrita?

a) Un harpió és una persona cobdiciosa. b) Un harpió és una persona codiciosa.

14

79. Dines o sopes «de sobaquillo»? Com li dius tu? 80. Com escrius els decimals? En l’entrada cànter del DNV trobem la definició: 'mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable'. Cal especificar que, en l’antic Regne de València, l’equivalència en litres d’un cànter és: 11,55 a Alacant, 11,27 a Castelló i 10,77 a València.

81. De quina confitura creus que parla esta cançó de bateig? El padrí, picotí; la padrina, picotina. Si no doneu confitura, no creixerà la criatura.

82. Repassa este escrit.

Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)

Este nivell de coneixement de la llengua és el més alt que un aprenent pot acreditar. Les habilitats lingüistiques que implica preparen l’aprenent per a exercir profesionalment amb la llengua com a eina. Per això, s'ha configurat el material amb una perspectiva innovadora. Cada una de les unitats de que consta el llibre està orientada a la faena d’un sector professional que té en la llengua un element primordial de treball: el professorat, els periodistes, els asessors lingüístics, els gestors públics i els creadors. L’edició de l’obra és atractiva i innovadora pel que fa al diseny, i el model de llengua és fresc i adequat a la situació comunicativa. Edita Bromera. 83. La UNESCO o l' UNESCO?

El 1995, la UNESCO / l' UNESCO va instituir el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.

15

84. Quina paraula usaries? Mireu el menjar que prendran els ............ de les Useres. Cada últim divendres d’abril, esta tradició torna a refer el camí més que centenari fins a Sant Joan de Penyagolosa. Tal com descriu el professor i antropòleg Àlvar Monferrer, serà «un menjar d’abstinència però dietèticament complet, que serà preparat els dies anteriors: quinze quilos d’arròs, deu de fesols, quinze de bacallà, sis dotzenes d’encisams, deu quilos d’olives, seixanta dotzenes d’ous, un quilo d’ametles, un quilo de tomata, un quilo de pebres, un quilo de sal, deu litres d’oli, dos de vinagre, noranta de vi, set-centes fogassetes de pa, unes quantes ampolles d’aiguardent, de moscatell i de conyac, entre deu i dotze quilos de figues seques, de quinze a vint pastilles de xocolate, canyella i safrà» 85. Engrossar o...? «Llegir no engrossa, de manera que menja't els llibres en lloc dels pastissos i les salsitxes.» 86. Dius «Olora a primavera»? 87. Algunes dites populars del mes de maig. Com acabaries l'última? A maig cada dia un raig. Maig arribat, hivern acabat. Abril plujós i maig ventós...: 88. Sabeu què significa 'suerte' en castellà? Quantes classes d'intel·ligència hi ha? s saber u utilitzar o usar e efectivament els r recursos per a t tindre e èxit Idea «d'Ajuda per a mestres»

16

89. Què creus que signifiquen estes paraules o expressions? gelar-se les campanetes del rogle significa................ gat moro equival a ................. guisopejar significa...................... 90. L'autora, Regina Brett, diu que són lliçons de vida, què vos pareixen? Intenta traduir-les. No te tomes a ti mismo demasiado en serio. Nadie más lo hace. No tienes que ganar cada debate o discusión. Se puede estar de acuerdo en estar en desacuerdo. Perdona el pasado para que no estropee tu presente. Puedes superar lo que te propongas, por duro que sea. Nunca es tarde para disfrutar de una segunda niñez. Pero la segunda depende por completo de ti. 91. Com diries 'pegatina'? «M’han enganxat una pegatina al parabrisa del cotxe.» 92. En esta cita hi ha tres errors, busca'ls. «Totes les enqüestes electorals si es llegixen bé venen a dir una cosa i la contrària. Molt sovint són també tan ininteligibles com un oracle de l’antiguitat. La majoria de les vegades les enquestes, amb més elaboració que un arnadí, són un parany, un pur artifici d’empreses que s’hi dediquen i que cobren a preu d’or els seus vaticinis. 93. Estança o estada «La sala d'audicions, d'uns tres-cents metres quadrats, està ubicada en el primer pis de la Casa de la Cultura i ocupa una antiga estança/estada.»

17

94. Coneixes altres maneres de dir «coca d’espinacs»? Ingredients de la pasta: 400 g de farina de força, 25 g de rent, aigua o oli, i sal. Ingredients del farciment: 1,5 kg d’espinacs, 50 g de pinyons, 100 g de panses sense pinyol, oli i sal. 95. A la flor del taronger també se li diu... Llig davall. l'olivera, l'om, la palma, la palmera, el pi, la romaguera, el roure, el salze, la flor del taronger, el til·ler, el timó, el verger, la perera, la tarongina, el xopar 96. Repassa este escrit i adapta'l al valencià estàndard. «En abril, no et lleves fil». Este refrà mos diu que en primavera tenim que ser prudents i no llevar-mos roba quant comencem a notar els primeres calors, perqué els canvis de temps són habituals i pot tornar a refrescar. 97. Abans i avanç. «Jo he arribat …….., però si tens tanta pressa, avant.» «Crec que és un …………. que t'adones del que necessites.» 98. Inclús no és inclòs. Comprova-ho. «Si estàs …………. en la llista és que t'han aprovat.» «Estem tots, ………… (fins i tot) el teu amic Jordi.» 99. Fora, fóra I forà. Distingim-les. «Per favor, ix …………. un moment, ara no et puc atendre.» «Si ……….. jo qui estiguera implicat, estaria molt disgustat.» «Qui és de fora és …………., per exemple hi ha persones foranes, artistes forans, etcètera.»

18

100. Diumenge i el diumenge «Diumenge / El diumen ge que ve jo votaré per primera vegada.» «El diumenge / Diumenge, dia 24 de maig, són les eleccions autonòmiques i municipals.» 101. «Seu» i «s'ho» «Cada un de nosaltres que mantinga el seu / s'ho violí.» «No seu / s'ho pot creure! El seu / s'ho dibuix ha sigut premiat.» 102. Què creus que vol dir «inflar les orelles». T'hi ajudem un poc. —Jo crec que hauries de fer el que et dic. —No ho tinc gens clar. —Sí, fes-me cas, ja t'ho he dit moltíssimes voltes. —I tant!, tinc les orelles inflades. 103. Iseta vol dir… —Com va el teu Enric? Encara és tan rebolicat? —Calla, este xiquet ratllarà, però de moment tot són isetes! 104. Pana, vellut o pelfa? El teixit de seda, de llana o de cotó, llis per una cara i per l'altra cobert de pèl tallat o rissat, es diu... 105. Als xiquets xicotets els cantaven, començant pel polze... Este es el pare, esta la .........., este demana pa, este diu que no .......... ha, i este fa corrinxinxet, a l'armari n'hi ha un trosset.

19

106. De lluç fem.............? Els valencians anomenem ............... només a la cria del lluç que encara no s'ha desenrotllat totalment. 107. Amb derivats d'abadejo i bacallà podràs completar esta informació. Un abade...... (o bacalla.....) és un peix de l’espècie Micromesistius poutassou.

108. Si lliges t'adonaràs que en este cas«badall de la porta» no significa que la porta estiguera clevillada, significa que estava................

«En oir allò de menjar figues, Màrius, que era molt llépol, aguaità pel badall de la porta per veure si podia eixir i travessar la casa sense que el descobrira ningú, ja que allò podria portar-li complicacions.»

109. En esta informació hi ha tres errors, busca'ls.

La ballesta és el dispositiu de ferro –vara llarga amb una rodeta acanalada en l’extrem o peça formada per dues vares paraleles unides per dalt per una altra curta i perpendicular a elles– que utilitzen els vehicles de tracció elèctrica, com ara els tranvies o els troleibusos, per a prendre del cable conductor la corrent elèctric que fa funcionar el motor que arrossega el vehicle.

110. Quina paraula falta per a completar el sentit de la dita? A Cocentaina es diu «Boira en el castell, pica espart i fes ...........». La qual cosa indica que plourà i convé no anar al camp. 111. Caparra i tàpera. Què són? Està inflat (o unflat) com una caparra. Les tàperes tenen massa vinagre.

112. «M'ha costat més el mànec que l’estral» equival al modisme...

20

113. Què creus que signifiquen «dues carxofes als costats»?

Matilde duia el mocador de Manila nugat darrere, falda de plecs fins als peus, pentinat de dues carxofes als costats, obra d’Ireneta, la filla. David, mig calb, duia gorra a la mà.

114. Cofafa i comunianta, saps què signifiquen?

Voldria casar-me, encara que fóra amb una granera vestida, però la meua nóvia està feta una cofafa! I no era així! La comunianta està molt nerviosa, he hagut de fer-li una til·la.

115. En esta cançó anomenada «Escena de veïnat» apareix 'cucarró'. Uses esta paraula? —Xico, ¿quan et llavaràs? ¡Estàs ple de cucarrons! —Com de temps vaig molt escàs, em llavaré en vacacions.

Joan Valls Jordà, Cançó de Serafí, març de 1974

116. Què canviaries en esta cançoneta? Per carrers i per bancals busquen nóvia els teuladins. No conec jo cap pardal que per no quedar fadrí monte tant de guirigall. Pep Català 117. Desvanit, devanit i debellit signifiquen.........

«Estava tot desvanit amb els èxits de la seua filla.»

118. Què són estos senyors? Aracil, Ninyoles, Pradilla, Conill, Viana, Mollà, Mira

21

119. Com ho diries en valencià? Nadie sabe lo que tiene... hasta que... arregla su cuarto. 120. Repassa esta notícia Després de les pluges tant intenses d’estos darrers dies, correns i depresa lleven els arbres que no van voler llevar, o que van deixar de mostra. Esperem que no haga de ploure més per a que se n’adonen del perill que tenien i lleven tots els altres tal com els van manar des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. 121. Repassa este paràgraf. «La humillació cruel de l’assassinat desfigura al botxí, borra qualsevol indici d’humanitat que aquest puguera tenir, ens avisa de la seua naturalesa despietada, de la seua ausència de moral i, alhora, ens predisposa a témer el pitjor dels patiments o a acotar el cap i aceptar la dominació per la força. L’escarni de la víctima, en definitiva, proclama la bestialitat aterridora de qui agredeix.» Exercici basat en un article manipulat de Francesc Viadel 122. Què creus que signifiquen estes exclamacions?

¡La mare que ens va pondre a tots junts en un pilot!

¡La mare que va!

123. Quina frase equival a l’expressió castellana «A la tercera va la vencida». 124. De què parlem en esta definició? «Secreció viscosa i esvarosa procedent de l’aparat digestiu que es trau per la boca quan es fan esforços per vomitar i es té l’estómac buit»

22

125. De colp a repent o......... «De colp a repent ha amanegut plorant!» 126. De mal aire o............. «No li digues res que està de mal aire» 127. Dell i déna són eufemismes per no dir...

«Dell, quant costes de criar!» Déu 128. Com diries 'dolçatxo''

«No m'agrada este licor, està massa..............»

129. Gasiu-gasiva, gasiveria vol dir………. Donar el pa per reixeta significa 'donar els diners racionats, amb gasiveria, molt a poc a poc, amb comptagotes'. 130. Com li dius tu? L'utensili per a obrir pots, llandes de conserva o botelles es diu........... 131. Què vol dir 'donar la boleta'? «Espere que no em donen la boleta, només em faltava això!» 132. «Tres quarts del mateix»? Com ho dius tu? «Ja veus, a mi m'ha passat tres cuartos de lo mismo!» 133. Les persones que lligen viuen menys... Completa tu. menys ........................

23

134. Curiositats sobre safareig i xafardeig. Repassa el text. Tenim l’expressió “fer safareig” que significa ‘dir en públic coses que afecten a les persones que no són presents i que, per discreció, no s’haurien de dir’. ‘Safareig’ és la denominació que es dona en diversos llocs al llavador públic a on, antigament, les dones anaven a fer la bugada. En el safareig n'hi havia moltes dones juntes i s’hi passaven molta estona. És lògic, per tant, que parlaren i malparlaren d’açò i d’alló i d’este i d’aquell, i xafardejaren o feren safareig. Basat en un comentari d'Eugeni S. Reig 135. Palegeu diners? Almenys palegem una miqueta i fem, encara que siga, mig paló. Pots completar esta informació? Palejar i mig paló volen dir el mateix: ..................... Entre altres significats, palejar vol dir 'ficar o traure del forn els pans amb la pala' i paló 'pala menuda i estreta que els forners usen per a remenar el pa mig cuit i per a desenfornar-lo'. Això pot voler dir que es lligava el fet de tindre un forn amb el fet de guanyar diners? Bé, el pa, almenys, el tenien assegurat. 136. Com traduiries esta cita? «El aprendizaje ocurre cuando alguien quiere aprender, no cuando alguien quiere ensenyar.» Roger Schank 137. Batedor, rastellet, portalet, brancalet... Com ho dius? Estic asseguda al ................. de la porta, corre bon aire ací. 138. Repassa les majúscules i les minúscules en esta notícia. L'ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent han convocat el 35é Premi Enric Valor de narrativa juvenil.