Per intentar donar respostes a aquests processos

Materniuk presenta el següent model:

Presenta un model on desglossa l’execució motriu en tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal

que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu.

1- MECANISME PERCEPTIU1- MECANISME PERCEPTIU

Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte.

Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar

estímuls.

2- MECANISME DE DECISIÓ2- MECANISME DE DECISIÓ

Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és conscient. Intervenen les capacitats cognitives de l’individu.

El subjecte escull d’entre les respostes que té emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació

concreta.

Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen.

3- MECANISME D’EXECUCIÓ3- MECANISME D’EXECUCIÓ

Encarregat de la realització del moviment.

És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades

en la resposta programada prèviament.

EXEMPLES:

MECANISME PERCEPCIÓ XMECANISME DECISIÓ X

MECANISME EXECUCIÓ X

Segons l’exemple anterior la tasca proposada presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan

referència als tres mecanismes….

Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent

Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans

sensorials

La interpretació de les sensacions, donant significat i organització

Cada persona construeix d’una manera exclusiva i única les percepcions recollides per estímuls. Ex:

un perfum que ens recorda...

Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com a

informació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària

per tal de ser identificada.

Receptors sensorials

Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.

Característiques dels receptors

Especificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .

Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari per provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls

cap al cervell.

Adaptació: en la mesura que l’estímul es manté constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una

adaptació (ex: olor permanent)

Classificació

Pel que fa al moviment:

Els propioceptors són els receptors més específics pel que fa al comportament motor.

Els interoceptors no tenen funcions directes relacionades amb el moviment.

D’entre els exteroceptors la vista és el que té més importància per les conductes motores

ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS

Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment.

DUES CATEGORIES

KINESTÈSICS LABERÍNTICS

Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici

provoca...

A l’aparell locomotor i pell A l’oïda

DESORIENTACIÓ

INCERTESA

Durant el procés d’aprenentatge

integrem totes les fonts propioceptives, i

també la visual, en unitats més grans.

Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa.

Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.

El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget)

Element comú a diferents objectes i situacions

L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs

Altres autors (Arend 1980) ho anomenen atenció selectiva entesa com:

Capacitat que té el subjecte per organitzar el seu camp perceptiu. D’aquesta manera aprendrà a concentrar-se en aquells estímuls

que són realment importants, i ignorar els que no influeixen en la realització de la tasca.

Aquest filtrat està condicionat per:

Edat del subjecte

Nivell d’experiència

Característiques dels estímuls

Sobreexclusiva (5-6anys)

Sobreinclusiva (11-12anys)

Atenció selectiva (12 anys)

MECANISME DE PERCEPCIÓ

ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS

Anàlisi Comparació

MEMÒRIA

Codi

Perceptiu

Cal adaptar contínuament la

conducta motriu en relació a factors externs

No ha de prendre decisions respecte a la

tasca motriu (automatitzada)

LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS

El jugador s’ha de fixar en:

CATEGORIES D’INFORMACIÓ

ADVERSARIS

COMPANYS TEMPS

ESPAI

PILOTA

REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES

Directa, dels companys, i intencions

Situacions i intencions

De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques

Camp i joc proper

Del partit i de la acció concreta

Ubicació i perillositat

MOTIVACIÓ BÀSICA

DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)

GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIES

BENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...)

EX: ANY DE MUNDIAL...

MOTIVACIÓ QUOTIDIANA

INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA.

GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els

companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament, l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o

entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptes esportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE GRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador,

petits premis materials...)

MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT

RECURSOS

FORMES JUGADES

AMBIENT DE TREBALL

TASQUES SIGNIFICATIVES

RECOLZAMENT VERBALMOTIVACIÓ ENTRENADOR

VARIABILITAT

CRIDAR L’ATENCIÓ

DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ

REPETIR EL MÉS IMPORTANT

FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN

ATENCIÓ PERSONALITZADA

ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM

ESTRÈSESTRÈS MOTIVACIÓMOTIVACIÓ

VERBAL

SANCIONAR

ENTORN

VERBAL

JOC

AMBIENT TREBALL

L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els

encerts per tal d’informar a l’alumne.

ASPECTES RELLEVANTS

-NO DONAR MASSA INFORMACIÓ (SATURACIÓ).

-RECOMANABLE DONAR EL FEEDBACK ENTRE ELS 5” I ELS 20” DESPRÉS DE L’ACTIVITAT.

-NO CAL DONAR EN TOTES LES EXECUCIONS FEEDBACK (deixar l’alumne que visqui els seus propis errors)

EN RELACIÓ A L’ESPAI

Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc. Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de metes (porteries) Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar un temps determinat...) Delimitar zones de llançament obligatòries. Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el desenvolupament del joc. Obligar a los jugadores a mantenir una distància determinada amb els seus companys

EN RELACIÓ AL TEMPS

Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut). Limitar el temps de possessió de pilota. Limitar el temps de permanència en determinades Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme. Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits a 10’...). Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de joc. Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons)Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objectius

EN RELACIÓ AL

REGLAMENT

Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de puntuació en la porteria, etc.) Jugar amb una part de les regles per simplificar-lo. Introduir algunes normes para centrar-nos en determinats aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el nombre de passades abans de xutar a portería...)

EN RELACIÓ A LA TÈCNICA

Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil. Determinar el número de contactes i la forma de contacte amb la pilota. Plantejar situacions que condicionen l’ús de determinades tècniques: passar con el interior...

EN RELACIÓ A LA TÀCTICA

Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat numèrica). Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors (atac, defensa, semioposició, neutra). Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex: còrner...) Establir un sistema de joc. Establir canvis de joc davant determinades circumstàncies.

Unitat bàsica i operativa del procés d’instrucció.

A partir d’ella que podem aconseguir els objectius proposats en els diferents nivells de programació.

És l’espai de temps en el qual es porten a terme les activitats

TRADICIONAL

TRES PARTS:

ACTIVACÍÓ

PART PRINCIPAL

TORNADA A LA CALMA

MODERNA

CINC PARTS:

ACTIVACIÓ- ESCALFAMENT

PART PRINCIPAL (assoliment objectius)

TORNADA A LA CALMA

INFORMACIÓ

ANÀLISI RESULTATS

CONCLUSIONS DE L’ESTRUCTURA MODERNA

1- Tot i dividir-se en parts, té un significat global

2- La part principal fa referència a l’alumne, els objectius, o les situacions d’ensenyament-aprenentatge.

3- La atenció la guanya el professor a partir dels objectius i les situacions.

4- S’utilitzen estils menys directius. És freqüent l’ús dels estils de recerca i creativitat.

Conjunt d’exercicis que realitzem per preparar a l’organisme per realitzar una activitat física.

1-Prevenir possibles lesions originades per la realització

d’esforços violents.2- Posar l’organisme en disposició per a realitzar el màxim rendiment.

3- Preparar psicològicament l’esportista per l’exercici que

realitzarà.4- Recordar el treball tècnic aconseguit; i aprenentatge

d’habilitats senzilles

Existeixen diferències significatives entre

l’escalfament que ha de fer un adult i el que ha de fer un

nen en formació

Gràcies al funcionament del sistema biològic del nen, aquest (ex:12 anys) està predisposat per fer un

exercici sense necessitat de realitzar un escalfament

basat en la repetició de gestos analítics.

En categories prebenjamí, benjamí, i aleví, ens trobem amb nens que tenen una temperatura corporal superior

a la d’un adult (Wilmore y Costill, 1998). Així, els nens requereixen 2 minuts per arribar a la seva fase estable,

mentre els adults en necessiten quatre.

NO ÉS NECESSARI REALITZAR EXERCICIS ANALÍTICS DE REPETICIÓ

Aprendre a mentalitzar-se i motivar-se dins de l’escalfament.

1- INDIVIDUALITZACIÓ: cada esport és diferent, cada esportista

és diferent...

2- GLOBALITAT: existeixen tasques globals d’escalfament on els esportistes treballen diferents

grups musculars. Bàsic en categories inferiors.

3- VARIETAT: provoca una major motivació

4- ESPECIFICITAT: són preferibles exercicis, l’estructura coordinativa dels quals coincideixi amb

l’entrenament principal o el partit.

5- PROGRESSIÓ: cal incrementar la intensitat des del principi fins al final (del 30-40% al 80%) (Padial,1999). Cal fer-ho sense acumular fatiga, i podem incloure fases

intenses d’uns 6-7”. També cal progressar en la dificultat dels exercicis, així com partir de tasques més

analítiques i finalitzar amb globals.

6- DURADA: ha de durar com a mínim 10 minuts per tal que els jugadors obtinguin el màxim benefici possible de l’increment de la temperatura corporal. (variable en

funció de l’exercici posterior).

7- DIVERSIÓ: sobretot en etapa de formació, la diversió ha de ser

el principi rector de la pràctica esportiva.

8- FUNCIÓ D’APRENENTATGE: per una banda trobem els objectius

psico-fisiológics, i per l’altre la integració dels continguts tècnics-

tàctics de la part principal.

L’EDAT: Els nens requereixen menys temps d’escalfament

TIPOLOGIA D’ENTRENAMENT: Entrenaments d’intensitat alta han d’incloure un escalfament exigent.

EL BIORITME: L’escalfament del matí ha de ser més llarg i progressiu que el de la tarda.

LA TEMPERATURA: Els dies de fred l’escalfament pren major rellevància.

LA MODALITAT ESPORTIVA: La durada de l’escalfament és inversament proporcional a la de l’activitat.

S’ha de realitzar abans d’iniciar la classe.

Incrementa la tª corporal però no produeix fatiga (¿?)

Ha de ser progressiu

Pot tenir fases anaeròbies alàctiques (màx. intensitat, durada màxima 6-7” )

A la primera part predominen els continguts generals. A la part final farem tasques que tenen a veure amb l’objectiu de la sessió d’entrenament o competició.

IMPORTANT: aspectes motivacionals

L’escalfament d’entrenament: pot tenir major quantitat i intensitat, conté un component secundari d’entrenament.

I ARA COM CARAI S’OMPLE...