Click here to load reader

Presentació curs gran via març 2014

Embed Size (px)

Citation preview

  • 1. CURS MITJ GRAN VIA, MAR 2014 CERTIFICAT DE GRAU MITJ C1

2. JOSEP MIQUEL ARQUES SC PROFESSOR A UN IES DALACANT I DONE TAMB CURSOS PER A LA POBLACI ADULTA I PER AL PROFESSORAT, ENTRE DALTRES COSES PRESENTACI DEL PROFESSOR 3. SESSIONS DILLUNS I DIMECRES DE 15:00 A 17:00 HORES DESCANS DE 5-10. 1r EXAMEN: 31 DE MAIG (REA DE COMPRENSI I ESTRUCTURES LINGSTIQUES) 2n EXAMEN 14 de juny (REA DE DEXPRESSI ESCRITA I EXPRESSI ORAL) 4. FINALITAT DEL CURS Que obtingueu aquest ttol QUE APROVEU EL C1 (MITJ) DIVERTIR-SE TREBALLANT! FAENA, MOLTA FAENA!!! No hi ha altre secret. COMPRENDRE INFORMACI ESCRITA O ORAL SOBRE TEMES RELATIUS A DIVERSOS CAMPS. PARLAR DE FORMA FLUDA I ESTNDARD. ESCRIURE TEXTOS AMB BONA ORTOGRAFIA, CLARS, COHERENTS I AMB VOCABULARI ADEQUAT. 5. ALTRES OBJECTIUS: CREAR UN HBIT AMB LS DE LA LLENGUA. RECONIXER EL PATRIMONI LINGSTIC COM A RIQUESA INNATA. 6. OBJECTIUS C1 7. Capacitaci lingstica per a l'Ensenyament en Valenci i en Llenges Estrangeres i del Diploma de Mestre en Valenci. U1.Marc legal. Els programes dEducaci Bilinge i Plurilinge. Documents organitzatius i de gesti pedaggica_pdf Fitxer U2. Teories sobre laprenentatge de segones llenges. Fonaments sociolingstics i psicolingstics_pdf Fitxer U3. Tractament integrat de llenges i de llenges i continguts_pdf Fitxer U4 Materials i recursos TIC i TAC_pdf Fitxer U5.1 Marc Europeu Com de Referncia i tractament didctic de llenges. Tasques comunicatives Avaluaci _pdf Fitxer U5.2 Textos i discursos per a laprenentatge lingisticocomunicatiu_pdf Fitxer u6 Recursos per a lelaboraci dunitats didctiques_pdf 8. CAPACITACI PODEM EXPLICAR ALL QUE NORMALMENT PREGUNTEN I SOBRETOT, COM PREPARAR LA PREGUNTA ORAL. 9. EXAMEN ESCRIT 26 DE MAIG DE 2012 10. FOTOCPIES I PPT EL MATERIAL 11. DESPESES DEL CURS: Sext. Abonament de les taxes 1. Per a participar en les proves. Per als certificats de grau mitj i de grau superior, caldr abonar una taxa de 25 euros. Labonament destes taxes sefectuar fent servir limprs multicpia ajustat al model de lannex IV o b per via telemtica, segons el que sindica en el punt dos de lapartat quart desta resoluci. Els aspirants que sinscriguen completament amb firma electrnica per via telemticatindran dret a una bonificaci del 10 % de la taxa: 22,5 . 12. COM TREBALLAREM Treballarem les 4 habilitats lingstiques: Escoltar Llegir Escriure. I parlar. TRACTAREM ELS PUNTS MS PRODUCTIUS: Intentarem donar-ho tot, per ens centrarem en all fonamental que enes eixir a lexamen. 13. Material complementari http://www.mitjaxixona.blogspot.com/ 14. DICCIONARIS EN VALENCI 15. DICCIONARI.CAT 16. APPS PER A MBILS 17. http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apoli n_salt4.htm 18. Crear un hbit en valenci Llegir algun llibre en valenci. Escriure a lagenda en valenci. El llistat de la compra Escoltar rdio en valenci. 19. LEXAMEN DEL C1 20. SIGUEU CONSTANTS NO ABANDONEU EL CURS 21. MOTIVACI DE LALUMNAT: QU ESPEREU DEL CURS? ES DEMANA NOMS UNA PARTICIPACI ACTIVA. INTERACTUACI ENTRE LALUMNE I EL PROFESSOR. HEM DINTENTAR FER UN GRUP PERQU LA CLASSE FUNCIONE 22. Exercici de presentaci En un full en blanc, sense posar el nom, heu de completar les frases: 1. Magrada 2. A vegades desitge 3. No puc 4. Necessite saber 5. Quan entre en un nou grup 6. Tinc por 7. Estic orgulls 8. Una cosa bona que mha passat fa poc 23. FEM UNA LECTURA ORAL I UN DICTAT 24. ESCRIT PER AL DIJOUS 9 DE GENER Expose quins canvis han introdut els avanos tecnolgics en la vida diria del segle XXI. [Juny 2010 1r torn] Escriga un article dopini en qu expose i argumente el seu punt de vista sobre la motivaci dels viatges com a forma de vacances. [Juny 2010 1r torn] 25. El meu cunyat 26. ELS DIFTONGS Diftong decreixent La ltima vocal del diftong s una vocal feble. ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu Diftong creixent La vocal feble s la primera. gua, ge, gi, guo qua, qe, qi, quo Quan pronunciem dues vocals en una mateixa sllaba diem que formen un diftong. - vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u) - dues vocals febles 27. Quan la i i la u es troben a principi de mot seguides duna vocal, o b entre vocals, tamb formen diftong creixent amb la vocal del seu darrere. A principi de mot: io-ga, hie-na, ian-qui En posici intervoclica: de-ia, se-uen, ca-ca-uet. 28. HIAT La i i la u situades entre una consonant i una vocal forta NO formen diftong, sin HIAT, i per tant es compten les sllabes separades. Ex.: ci-n-ci-a, cu-a 29. Formen hiat les combinacions de dues vocals fortes (ea, ae, ao, oa, eo, oe), com per exemple: i-de-a i ne-. Tamb en formen la i i la u seguides de vocal, quan van precedides duna consonant que no sigui la q ni la g, com ara: can- vi-ar, nu-a o llu-ent. 30. ELS DGRAFS Dgrafs que se separen rr rs ss sc ll tg tx ix tj tz Dgrafs que no se separen ny ll qu gu Quan hem de partir paraules a final de lnia, hem de fixar-nos en els dgrafs. Hi ha dgrafs que se separen i daltres que no. 31. LACCENT GRFIC Hi ha dos tipus daccent grfic: Obert (`) Tancat () Les vocals poden portar accent grfic: 32. ACCENTUACI Les paraules poden ser: Agudes, si la sllaba tnica s lltima. cla-tell ge-noll a-mics Planes, si la sllaba tnica s la penltima. col-ze es-pat-lla pes-ta-nya Esdrixoles, si la sllaba tnica s lantepenltima. ll-gri-ma pl-li-da t-ni-ca 33. NORMES DACCENTUACI Accentuem les paraules agudes quan acaben en: vocal, vocal+s, en o in. ma-t pa-ra-ds de-pn ma-ga- zn NO saccentuen si acaben en i o u que forma part dun diftong: re-mei a-vui ba-bau 34. Accentuem les paraules planes si NO acaben en: vocal, vocal+s, en o in. pl-tan cr-col -nic Saccentuen si acaben en i o u que forma part dun diftong: portveu servssiu 35. Sempre accentuem les paraules esdrixoles: f-si-ca d-ri-a his-t-ri-a 36. LACCENT GRFIC DE LA E En general tant siguin agudes, planes o esdrixoles laccent s sempre obert: Excepcions ms usuals: De paraules esdrixoles: esglsia, llmena. De paraules planes: crvol, prssec, ferstec, sser, nixer, crixer, prmer, esprmer, tmer, rem, reu. De les agudes: clix, consom, jaqu, peron, ximpanz, reb, tamb, abec, desprs, noms i les que fan el plural en essos com congrs (congressos), ingrs (ingressos), exprs, succs... (llevat de xers, inters i esps). Les terminacions verbals, exemple: vindr, tingussiu... (llevat de ret (retenir), mant (mantenir), encn (encendre), entn (entendre), estn (entendre), estn (estendre), i pretn (pretendre). 37. LACCENT GRFIC DE LA O Si la paraula s esdrixola laccent ser obert: Si la paraula s plana, laccent tamb ser obert: Si la paraula s aguda, laccent ser tancat: Excepcions ms usuals: De les esdrixoles: frmula, plvora, tmbola, trtora. De les planes: estmac, furncol, crrer (i derivats). De les agudes: arrs, esps, reps, tals, terrs, aix, all, per... Compostes amb monosllabs: reb, retr, recls, capgrs, semit, ress, deb... 38. Va b recordar algunes sries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera: Formes verbals: veur, llegir, serrar...; vingu, begu, digu; entretingus, marxs, veis, calqus... Numerals: sis, des, vint, quarant Gentilicis: francs, portugus, arans Adjectius derivats: verds, plujs, relliscs Mots derivats acabats en -ncia: abstinncia, eficincia, dissidncia... Substantius derivats: afecci, estimaci, impressi, informaci... 39. 40. LACCENT DIACRTIC Laccent diacrtic serveix per distingir dues paraules que sescriuen igual, per tenen un significat diferent. 41. B/BNS (patrimoni o adverbi) BE/BENS (mamfer) BTA/BTES (recipient) BOTA/BOTES (calat o verb BOTAR) DU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE) DNA/DNES (verb DONAR) DONA/DONES (persona) S/SN (verb ESSER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir) FU (passat verb FER) FEU (present verb FER) M (extremitat) MA (possessiu) MS (adverbi) MES (conjunci o trenta dies) MU (dun moix) MEU (possessiu) MLT (verb MOLDRE) MOLT (quantitat) MN (planeta) MON (possessiu) NT/-A/-S/-ES (parentesc NET/-A/-S/-ES (absent de brutor) S (mamfer) OS (del cos) PL (vellositat) PEL (per+el) QU (interrogatiu i darrere prepos.) QUE (altres casos) S (verb SABER) SE (pronom) S (afirmaci) SI (condici, nota musical o pronom) SL (solar, terra) SOL (la resta de significats) T (verb TENIR) TE (la resta de significats) S (verb USAR) US (pronom) VNS/VNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE) VS (tractament personal) VOS (pronom feble) 42. Recorda! L'accent diacrtic es conserva en els compostos: du: adu, pregadu... fu: desfu, refu... mlta: remlta... mn: rodamn... nt: besnt, rent... pl: contrapl, repl... sl: subsl... 43. RELACIONA AMB FLETXES botes ofereix deu despatxen btes mullers ell deu polit, no brut votes anyell du pregria dna a l'exterior venen utilitzaci dona recipient s dirigeix-te dnes correctament sls fill del fill dones donar el vot net ha de pagar fora ofereixes rs animal fra estranger res detat for seria nt terres be calat vns 9+1 b senyora s cap cosa 44. Exercicis 1. Completa les frases segents amb les formes verbals adients dels verbs que hi ha entre parntesi. En cada cas tapareixer una e accentuada. a) El meu germ mha __________ (PROMETRE) que __________ (PASSAR) el que _________ (PASSAR), ell mestimaria sempre. b) Ell, ni __________ (ENTENDRE) ni __________ (COMPRENDRE), encara avui, per qu men vaig anar. c) Quan ell __________ (ENCENDRE) el foc vol mantenir-lo tot el dia __________ (ENCENDRE). Si lapaguen, ell s_________ (OFENDRE). d) Nosaltres, aquest mat, noms __________ (DIR) el que vosaltres __________ FER) malament, s a dir, que no treballveu amb el casc col.locat. e) Nosaltres , abans , __________ (SER O SSER) molt actius. Ara ja no ho som tant. f) Si nosaltres __________ (FER) el que cal en cada moment, no tindrem tants problemes. g) Si vosaltres tamb __________(FER) el que se us mana, no rebreu tantes repulses. h) Si us plau, digues-me per qu has __________ (IMPRIMIR) en color un document tan important. i) Ell sha __________ (DESPRENDRE) dels seus bns materials, desprs del que li ha passat. j) Aquella senyora __________ (PRETENDRE) que em cregui que ell __________(= va dir) una mentida al judici. 45. SOLUCI 1. Completa les frases segents amb les formes verbals adients dels verbs que hi ha entre parntesi. En cada cas tapareixer una e accentuada. a) El meu germ mha PROMS que PASSE el que PASSE ell mestimaria sempre. b) Ell, ni ENTN ni COMPRN, encara avui, per qu men vaig anar. c) Quan ell ENCN el foc vol mantenir-lo tot el dia ENCS. Si lapaguen, ell SOFN d) Nosaltres, aquest mat, noms DIEM el que vosaltres FIEU malament, s a dir, que no treballveu amb el casc col.locat. e) Nosaltres , abans , REM molt actius. Ara ja no ho som tant. f) Si nosaltres FREM el que cal en cada moment, no tindrem tants problemes. g) Si vosaltres tamb FREU el que se us mana, no rebreu tantes repulses. h) Si us plau, digues-me per qu has IMPRS en color un document tan important. i) Ell sha DESPRS dels seus bns materials, desprs del que li ha passat. j) Aquella senyora PRETN que em cregui que ell va dir una mentida al judici. 46. 3. Identifica la paraula que es correspon amb cada definici.(Totes tenen una e accentuada.) a) Natural dAnglaterra: _______________ b) Natural de Portugal:____________ c) El que fa vuit duna srie: ____________ d) Acci de prestar: _____________ e) Comarca que t com a capital Barcelona: __________________ f) Pea que forma la corol.la de la flor: ________________ g) Un que s molt llaminer: ______________ h) Sinnim de spia: ______________ i) Edifici consagrat a un culte cristi: ___________________ j) Canal dirrigaci: _____________ k) Nhi ha un dels diputats: _____________ l) s com agrada el caf a molta gent: __________________ m) Fruit del presseguer: ______________ n) Lou del poll del cap: ______________ o) Blat desprovet de la palla i imperfactament molt en granets, emprat per a fer sopa, pastes de sopa, etc.: ______________ 47. 3. Identifica la paraula que es correspon amb cada definici.(Totes tenen una e accentuada.) a) Natural dAnglaterra: ANGLS b) Natural de Portugal: PORTUGUS c) El que fa vuit duna srie: VUIT d) Acci de prestar: PRSTEC e) Comarca que t com a capital Barcelona: BARCELONS f) Pea que forma la corol.la de la flor: PTALS g) Un que s molt llaminer: LLPOL h) Sinnim de spia: SPIA i) Edifici consagrat a un culte cristi: ESGLSIA j) Canal dirrigaci: SQUIA k) Nhi ha un dels diputats: CONGRS l) s com agrada el caf a molta gent: EXPRS m) Fruit del presseguer: PRSSEC n) Lou del poll del cap: LLMENA o) Blat desprovet de la palla i imperfactament molt en granets, emprat per a fer sopa, pastes de sopa, etc.: SMOLA SOLUCI 48. 5. Colloca accent als mots segents quan calgue i escriu una redacci o un conte duna pgina en qu apareguen totes elles almenys un cop. more debil la Senia Bernabe sere (adjectiu) pages perdua ferestega cervola sere (verb) 49. mor, dbil, la Snia, Bernab, ser (adjectiu), pags, prdua, ferstega, crvola, ser (verb) 50. Accentua aquelles paraules que ho necessiten. 1. El pastor porta el be a la carnisseria. 2. Els homes mes valents son ac. 3. El boter cala unes botes noves. 4. Ahir sabies be la lli. 5. Dem baratarem la bota del vi novell per una bota mes gran. 6. El corredor Nurmi ha guanyat el jocs internacional. 7. Te tot el cos mullat. 8. La meua dona no dona prou almoines. 9. A les deu eixir el correu. 10.Perqu vingues tu anir jo tamb. 51. CORRECCI 1. El pastor porta el bE a la carnisseria. 2. Els homes ms valents son ac. 3. El boter cala unes botes noves. 4. Ahir sabies b la lli. 5. Dem baratarem la bta del vi novell per una bota ms gran. 6. El corredor Nurm (DE FINLNDIA) ha guanyat el jocs internacional. 7. T tot el cos mullat. 8. La meua dona no dna prou almoines. 9. A les deu eixir el correu. 10.Perqu vingues tu anir jo tamb. 52. LAPSTROF 53. Exercici __ "Avui" s un diari. He copiat __ Home feli de Jaume Corbera. __ 11 de setembre. Han dut __ Spencer a parlar de __ statu quo. __ ien ha baixat i __ dlar tamb. __ hbbit s una novella de Tolkien. A __ ndia sempre s __ hora de __ te. Escriu __ a i __ be. La senyora Spencer no vol parlar: __ Spencer no parlar. Han derrotat __ XIa legi. Han restaurat __ Scala de Mil. __ Schola Cantorum de Castell. __ host del rei Jaume. Com passa el temps! Ja sha fet __ una. __ ira s un sentiment pernicis. __ arquitecte ha parlat de __ asimetria dels edificis. T moments __ anormalitat. Els clients __ El Corte Ingls. Sessi __ ioga. __ ONU. __ UJI. __ UGT. __ UEFA. Els participis de obrir sn obert i oberta. 54. Soluci exercici