PRESENTACIÓ FÍSICA 1r BATXILLERAT

CONTINGUTS, OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ Curs 2006/07 Resum de la programació per a l’alumnat

I. CONTINGUTS CONCEPTUALS

0. Introducció: magnituds físiques 0.1. Física: una ciència experimental. Mètode científic. 0.2. Xifres significatives. Errors a la mesura. 0.3. Magnituds: escalars i vectorials. Càlcul vectorial.

1. Cinemàtica

1.1. Magnituds cinemàtiques: posició, desplaçament, velocitat i acceleració. 1.2. Moviment en una dimensió: MRU (moviment rectilini uniforme); MRUA

(moviment rectilini uniformement accelerat). 1.3. Moviment en dues dimensions: Moviment de projectils;

MCU (moviment circular uniforme).

2. Dinàmica 2.1. Lleis de la dinàmica 2.2. Forces fonamentals. 2.3. Aplicació de les lleis de la dinàmica a l’estudi del moviment rectilini d’un

cos: MRU, MRUA.

3. Principis de conservació 3.1. Impuls i quantitat de moviment. 3.2. Principi de conservació de la quantitat de moviment. 3.3. Treball i potència. Rendiment. 3.4. Treball I energia cinètica. 3.5. Sistemes conservatius. Principi de conservació de l’energia mecànica. 3.6. Sistemes no conservatius. Dissipació d’energia en forma de calor.

Principi de conservació de l’energia. 3.7. Equivalència massa-energia.

4. Corrent continu

4.1. Magnituds elèctriques. 4.2. Llei d’Ohm. 4.3. Efecte Joule. 4.4. Força electromotriu d’un generador. Força contraelectromotriu d’un

receptor. 4.5. Balanç d’energia en un circuit de corrent continu.

5. Física moderna.

5.1. Composició i estabilitat dels nuclis atòmics. Radioactivitat. 5.2. Reaccions nuclears. Fissió i fusió nuclears. 5.3. Aplicacions tecnològiques i mèdiques de la radioactivitat i de l’energia

nuclear.

II. OBJECTIUS TERMINALS ESPECÍFICS DE 1r DE BATXILL ERAT

D.O.G.C. núm. 3674 10.7.2002 pp-12508-10 Tema 1: 1. Entendre la necessitat d'un sistema de referència en l'estudi de qualsevol moviment i explicitar, en cada cas, el sistema emprat, referint-hi la posició i la velocitat d'un mòbil en una o dues dimensions. 2. Identificar i caracteritzar els moviments rectilinis uniformes i uniformement accelerats i identificar el moviment de caiguda en el buit com un cas particular de moviment uniformement accelerat. 3. Descriure alguns casos senzills de composició de moviments rectilinis , d'igual direcció o de direccions perpendiculars, i aplicar-ho a l'estudi del moviment dels projectils. 4. Identificar i caracteritzar els moviments circular uniforme. 5. Relacionar les components normal i tangencial de l'acceleració amb els canvis en la direcció i el mòdul de la velocitat. Tema 2: 8. Comprendre i enuciar correctament les lleis de la Dinàmica adonant-se del caràcter vectorial de la segona llei, relacionant la direcció i el sentit de la força resultant sobre un cos amb els de l'acceleració i diferenciant-los de la direcció i sentit del moviment. 9. Diferenciar entre massa i pes. 10. Aplicar les lleis de la dinámica en sistemes d’un o més cossos lligats per cordes i politges de massa negligible que es mouen en un pla horitzontal o inclinat tenint en compte les forces de fregament. 11. Conèixer que totes les forces existents a l'univers es poden classificar en quatre categories anomenades forces fonamentals. Tema 3: 14. Enunciar el principi de conservació de la quantitat de moviment d'un sistema de partícules de massa constant, evidenciant-ne el caràcter vectorial i aplicar-lo a l'estudi dels xocs. 15. Associar el concepte d'energia potencial a l'existència de forces conservatives i saber que el seu valor depèn d'un nivell zero fixat arbitràriament. 16. Enunciar el principi de conservació de l'energia mecànica i estendre aquest enunciat a un principi més general de l'energia que inclogui l'equivalència massa-energia relativista. 17. Estudiar sistemes conservatius i no conservatius en una o dues dimensions aplicant consideracions energètiques. 18. Associar l'impuls (efecte temporal de la força resultant sobre un cos) amb la variació de la quantitat de moviment i el treball (efecte espacial) amb la variació de l'energia cinètica. Tema 4: 30. Entendre les condicions que s’han de donar perquè existeixi un corrent elèctric dins d’un conductor, i enunciar la llei d’Ohm i conèixer que no es compleix sempre, ni per a tots els conductors. 31. Conèixer els principals elements d’un circuit de corrent continu d’una sola malla, inclosos els aparells de mesura, i saber realitzar un balanç d’energia per calcular les magnituds que els caracteritzen. 32. Trobar la resistència equivalent d’associacions en sèrie i en paral·lel. Tema 5: 36. Comprendre el fenomen de la radioactivitat i la seva relació amb l’estabilitat dels nuclis. Escriure correctament algunes reaccions nuclears importants i calcular, a partir del seu defecte de massa, les energies que hi entren en joc. Conèixer les reaccions de fissió i fusió i les seves aplicacions tecnològiques. Valorar la incidència de les aplicacions mèdiques i tecnològuiques

dels fenòmens radioactius i de les reaccions nuclears en la societat actual i el seu efecte en el medi ambient. En general: 7. Definir les magnituds : posició, desplaçament, velocitat mitjana i instantània, celeritat, acceleració mitjana i instantània, components intrínsecs de l’acceleració, angle girat, velocitat angular, període, freqüència; força, massa, quantitat de moviment, impuls, treball, energia cinètica, potencial i mecánica; càrrega elèctrica, potencial, diferència de potencial, intensitat del corrent, resistència elèctrica, força electromotriu i contraelectromotriu; defecte de massa. 38. Utilitzar correctament l’aparat matemàtic per a l’anàlisi i resolució de problemes i qüestions… 39. Resolució de problemes diversos: 1. Esquematització gràfica de la situació física i identificació de les lleis i principis que s'hi relacionen. 2. Plantejament del problema (utilitzar símbols literals) 3. Realització d'operacions matemàtiques. (utilitzar símbols literals, és a dir, lletres per les variables i no substituir per dades numèriques fins al final). 4. Ús i canvis d'unitats . 5. Estimació del nombre de xifres significatives . 6. Anàlisi crítica dels resultats. 40. Resoldre qüestions qualitatives relatives als fenòmens i les lleis físiques estudiats. 41. Confeccionar gràfics , tant manualment com amb recursos informàtics de: trajectòries ( x,y), posició-temps, velocitat-temps, acceleració-temps, força-temps, força-posició..., i saber interpretar, de la forma de la gràfica, el tipus de dependència (lineal, quadràtica) entre les variables. 42.43.44.45. Pràctiques de laboratori: 1. Manipulació i lectura correcta d'aparells de mesura. 2. Utilització de guions de pràctiques, observar i entendre demostracions de càtedra i/o simulacions per ordinador. 3. Recollida de dades. 4. Organització de les dades en taules i gràfics. 5. Estimació dels errors. 6. Confecció d'informes escrits i presentacions multimèdia. Altres objectius de caire general: 47 al 53: Entendre que la física és una ciència que creix de forma no lineal com la resta de ciències (mètode científic) que formen part del bagatge humanístic general i que estan condicionades al moment històric. Apreciar els descobriments científics com a eines de progrés humà. Relacionar els fets quotidians amb l’experiència científica i utilitzar-ne el seu llenguatge amb propietat. Sentir curiositat pels fenòmens físics i temes d’actualitat científica. Participar en les classes teòriques i pràctiques, treballar de manera organitzada, constant i responsable i respectar les normes generals de laboratori. Tipus principals de problemes:

. moviment rectilini, uniforme i uniformement accelerat, numèrica i gràficament, emprant, en cada cas, les equacions o gràfiques corresponents. . deducció, a partir de l'equació d'un moviment en dues dimensions, de l'equació de la trajectòria, de la velocitat i les components intrínseques de l'acceleració.

. moviment circular uniforme, emprant les magnituds angulars i relacionant-les amb les lineals o tangencials. . moviment de projectils entès com la composició de dos moviments rectilinis perpendiculars. . dinàmica de translació calculant acceleracions i tensions en sistemes d'un o més cossos lligats per cordes i politges de massa negligible que es mouen sobre un pla horitzontal o inclinat tenint en compte les forces de fregament. . aplicació del principi de conservació de la quantitat de moviment en situacions en les que la suma de forces externes sigui zero. . sistemes conservatius (pes i força elàstica) i no conservatius (fregament) en una dimensió aplicant consideracions energètiques.

. xocs elàstics i inelàstics en una dimensió. . circuits elèctrics d’una sola malla on calgui trobar la intensitat, la diferència de potencial i el balanç d’energia coneixent les f.e.m. i les resistències.

. associacions de resistències en sèrie i en paral·lel. . Escriure correctament algunes reaccions nuclears importants i calcular, a partir del seu defecte de massa, les energies que hi entren en joc.

. Tipus de pràctiques, demostracions de càtedra i simulacions per ordinador: . moviments en una i dues dimensions . les forces i els seus efectes . principis de conservació de la quantitat de moviment i de l'energia mecànica. . circuits de corrent elèctric continu.

. simulacions per ordinador diverses que poden consultar a casa els alumnes de mecànica (xocs, pèndol balístic, -, etc... http://baldufa.upc.es (fislets) altres webs ex: applets www.fislab.net

A més dels problemes i qüestions fetes a classe es subministraran problemes addicionals amb solucions (principalment del propi llibre de text) que caldrà entregar fets. Posteriorment, es subministraran les solucions. III. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ I CRITERIS D’AVALUACIÓ 1.- Nombre de proves Cada avaluació es faran de dues a tres proves escrites que en la mesura del possible i, segons les dates fixades d’avaluació, coincidiran amb el final de cada tema o bloc temàtic. 2.- Tipus de proves. El tipus de proves seran exàmens escrits. Aquests exàmens escrits constaran de:

.- 3 o 4 problemes numèrics amb diversos apartats que es valoraran sobre un total de 8 punts. .- un exercici de qüestions teòriques que caldrà raonar, o bé, de qüestions objectives (tipus test) que es valoraran sobre 2 punts.

3.- Valor de cada prova respecte a la nota final de l’avaluació En principi, es farà la mitjana aritmètica de les notes de cadascuna de les proves d’avaluació. La nota de cada prova individual s’arrodonirà per excés a un enter seguit d’un decimal. Respecte a la nota mitjana s’arrodonirà a un únic enter seguint el següent criteri: les notes superiors o iguals a un un enter més 0,5 punts s’arrodoniran a l’enter superior; en cas contrari, s’arrodoniran a l’enter inferior. Atès el caràcter formatiu de l’avaluació, la professora vol fer constar que, amb la intenció manifesta de beneficiar l’alumnat, es reserva el dret de fer algun canvi quant

al pes específic de cada prova, o, fins i tot, anul·lar, repetir o realitzar alguna prova de més si així ho valora convenient. 4.- Sistema d’avaluació de l’actitud, valors i normes La professora podrà valorar les AVN (actituds, valors i normes) en un 10% (en casos excepcionals, fins i tot més) de la nota final de cada avaluació si així ho decideix. Aquest percentatge s’obtindria de l’assistència, la puntualitat, l’interès, la participació, deures,... i, sobretot, per l’entrega de pràctiques o d’exercicis de repàs que la professora subministraria amb resultats durant l’avaluació. Es restarien dècimes en funció del percentatge total d’exercicis no realitzats o d’altres ítems no superats. Val a dir, que no es farà necessàriament el càlcul explícit de les AVN si aquestes no han de modificar la nota final d’avaluació. 5.- Sistema de puntuació Es valorarà sobretot que l’alumne demostri tenir clars els conceptes de caràcter físic sobre els quals tracta cada pregunta. Es consideraran incorrectes les respostes en que no s’indiqui com s’ha obtingut el resultat, tot i que aquest sigui correcte. Tanmateix, un resultat erroni amb un raonament correcte es valorarà positivament. En les qüestions teòriques és imprescindible que es raoni amb claredat la resposta. A l’examen s’indicarà la puntuació de cada pregunta i apartats. En general, la puntuació de cada apartat oscil·la entre 0,20 i 1. Cada pas (esquematització gràfica de la situació física; identificació dels principis o lleis relacionades; plantejament del problema; resolució matemàtica; ús d’unitats i estimació de xifres significatives ...) destinat a la consecució del resultat puntuarà 0,20 o 0,25. Els diferents apartats es qualificaran de manera força independent sense gairebé penalitzar (màxim -0,2 p) el fet de cometre un únic error en la resposta conseqüència exclusiva d’un resultat incorrecte d’un apartat anterior. Les qüestions i problemes no resolts completament es valoraran en funció de les parts realitzades, no de les no solucionades. Els errors d’unitats o el fet de no posar-ne restaran puntuació (màxim de -0,2 p). Per donar la màxima puntuació a un exercici cal que estigui resolt fins al final. Tanmateix els errors en el càlcul es consideraran lleus, excepte en el cas que els resultats siguin molt desorbitats i l’alumne/a no faci un raonament sobre aquest fet, indicant-ne la seva falsedat. En les qüestions objectives (tipus test) els resultats incorrectes restaran certa puntuació (entre 0,2 i 0,5) que s’indicarà en els exàmens concrets. 6.- Valoració dels continguts, procediments i actituds Un 90 % de la puntuació total inclou conceptes (identificació i aplicació de principis, lleis, teories) i procediments (utilització del llenguatge matemàtic i gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis; resolució de problemes). En el cas dels problemes (que constitueixen el 80% dels continguts dels exàmens) ambdós aspectes estan indisolublement lligats. En el cas de les qüestions (un 20% dels continguts dels exàmens) pren protagonisme l’avaluació de continguts conceptuals. En el 10% de les AVN (actituds, valors i normes) s’avaluen també continguts procedimentals en el cas de les pràctiques i exercicis addicionals. 7.- Sistemes de recuperació L’avaluació podem considerar-la contínua en el sentit que cal haver assolit els objectius de les proves anteriors per poder superar les proves següents, ja que sovint els continguts conceptuals s’incorporen de forma acumulativa i progressiva. Malgrat això, s’alliberaran temes per blocs que tenen certa independència (ex. cinemàtica, dinàmica...). Aleshores, a final del curs es farà un examen de suficiència o de

recuperació que inclourà preguntes de recuperació de cadascun d’aquests blocs temàtics, estructurades per parcials o avaluacions no superades. si algun alumne passés a 2n amb la Física pendent la recuperaria automàticament si aprovés la de 2n. En cas contrari, se’l faria un examen extraordinari de 1r durant el següent curs. 8.- Nota final de curs La nota final de 1r curs de Física de modalitat s’obtindrà fent la corresponent mitjana aritmètica de les tres avaluacions. La NOTA FINAL de l’assignatura a 2n curs s’obtindrà de: NOTA FINAL = 0,40 . Nota 1r Batxillerat + 0,60 . Nota 2n Batxillerat Quant a la Nota de 1r Batxillerat:: Nota 1r Batxillerat = 0,9 . (NOTA 1 + NOTA 2 + NOTA 3) + 0,1. NOTA 4 NOTA 1 = 0,5 . E1 + 0,5 . E2 NOTA 2 = 0,33 . E3 + 0,33 . E4 + 0,33 . E5 NOTA 3 = 0,33 . E6 + 0,33 . E7 + 0,33 . E8 NOTA 4 = Valors, actituds i normes (bàsicament entrega d’exercicis o pràctiques)

on aproximadament els continguts seran els següents:

E1: Magnituds físiques. Errors a la mesura. Magnituds vectorials.

E2: Cinemàtica: Moviment en una dimensió (MRU, MRUA)

E3: Cinemàtica: Moviment en dues dimensions (Projectils, MCU) i dinàmica.

E4: Dinàmica (continuació) E5: Principis de conservació. E6: Principis de conservació (continuació). E7: Corrent continu. E8: Física moderna. juny: Examen de suficiència i recuperació d’avaluacions parcials suspeses

ADRECES INTERESSANTS: http://baldufa.upc.es on s’hi troben els exàmens LOGSE fets i simulacions a ordinador www.fislab.net (applets) http://www.gencat.net/dursi/ca/un/pau_examens_logse.htm on s’hi troben els enunciats i algunes solucions dels exàmens de les PAU, així com els criteris de correccció. Marta Pérez