PRESENTACIÓ FÍSICA 1r BATXILLERAT - xtec. mpere3/orientacions_batx/fs_ primer_logse.pdf · PRESENTACIÓ…

  • Published on
    03-Jul-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • PRESENTACI FSICA 1r BATXILLERAT

    CONTINGUTS, OBJECTIUS I CRITERIS DAVALUACI Curs 2006/07 Resum de la programaci per a lalumnat

    I. CONTINGUTS CONCEPTUALS

    0. Introducci: magnituds fsiques 0.1. Fsica: una cincia experimental. Mtode cientfic. 0.2. Xifres significatives. Errors a la mesura. 0.3. Magnituds: escalars i vectorials. Clcul vectorial.

    1. Cinemtica

    1.1. Magnituds cinemtiques: posici, desplaament, velocitat i acceleraci. 1.2. Moviment en una dimensi: MRU (moviment rectilini uniforme); MRUA

    (moviment rectilini uniformement accelerat). 1.3. Moviment en dues dimensions: Moviment de projectils;

    MCU (moviment circular uniforme).

    2. Dinmica 2.1. Lleis de la dinmica 2.2. Forces fonamentals. 2.3. Aplicaci de les lleis de la dinmica a lestudi del moviment rectilini dun

    cos: MRU, MRUA.

    3. Principis de conservaci 3.1. Impuls i quantitat de moviment. 3.2. Principi de conservaci de la quantitat de moviment. 3.3. Treball i potncia. Rendiment. 3.4. Treball I energia cintica. 3.5. Sistemes conservatius. Principi de conservaci de lenergia mecnica. 3.6. Sistemes no conservatius. Dissipaci denergia en forma de calor.

    Principi de conservaci de lenergia. 3.7. Equivalncia massa-energia.

    4. Corrent continu

    4.1. Magnituds elctriques. 4.2. Llei dOhm. 4.3. Efecte Joule. 4.4. Fora electromotriu dun generador. Fora contraelectromotriu dun

    receptor. 4.5. Balan denergia en un circuit de corrent continu.

    5. Fsica moderna.

    5.1. Composici i estabilitat dels nuclis atmics. Radioactivitat. 5.2. Reaccions nuclears. Fissi i fusi nuclears. 5.3. Aplicacions tecnolgiques i mdiques de la radioactivitat i de lenergia

    nuclear.

  • II. OBJECTIUS TERMINALS ESPECFICS DE 1r DE BATXILLERAT

    D.O.G.C. nm. 3674 10.7.2002 pp-12508-10 Tema 1: 1. Entendre la necessitat d'un sistema de referncia en l'estudi de qualsevol moviment i explicitar, en cada cas, el sistema emprat, referint-hi la posici i la velocitat d'un mbil en una o dues dimensions. 2. Identificar i caracteritzar els moviments rectilinis uniformes i uniformement accelerats i identificar el moviment de caiguda en el buit com un cas particular de moviment uniformement accelerat. 3. Descriure alguns casos senzills de composici de moviments rectilinis , d'igual direcci o de direccions perpendiculars, i aplicar-ho a l'estudi del moviment dels projectils. 4. Identificar i caracteritzar els moviments circular uniforme. 5. Relacionar les components normal i tangencial de l'acceleraci amb els canvis en la direcci i el mdul de la velocitat. Tema 2: 8. Comprendre i enuciar correctament les lleis de la Dinmica adonant-se del carcter vectorial de la segona llei, relacionant la direcci i el sentit de la fora resultant sobre un cos amb els de l'acceleraci i diferenciant-los de la direcci i sentit del moviment. 9. Diferenciar entre massa i pes. 10. Aplicar les lleis de la dinmica en sistemes dun o ms cossos lligats per cordes i politges de massa negligible que es mouen en un pla horitzontal o inclinat tenint en compte les forces de fregament. 11. Conixer que totes les forces existents a l'univers es poden classificar en quatre categories anomenades forces fonamentals. Tema 3: 14. Enunciar el principi de conservaci de la quantitat de moviment d'un sistema de partcules de massa constant, evidenciant-ne el carcter vectorial i aplicar-lo a l'estudi dels xocs. 15. Associar el concepte d'energia potencial a l'existncia de forces conservatives i saber que el seu valor depn d'un nivell zero fixat arbitrriament. 16. Enunciar el principi de conservaci de l'energia mecnica i estendre aquest enunciat a un principi ms general de l'energia que inclogui l'equivalncia massa-energia relativista. 17. Estudiar sistemes conservatius i no conservatius en una o dues dimensions aplicant consideracions energtiques. 18. Associar l'impuls (efecte temporal de la fora resultant sobre un cos) amb la variaci de la quantitat de moviment i el treball (efecte espacial) amb la variaci de l'energia cintica. Tema 4: 30. Entendre les condicions que shan de donar perqu existeixi un corrent elctric dins dun conductor, i enunciar la llei dOhm i conixer que no es compleix sempre, ni per a tots els conductors. 31. Conixer els principals elements dun circuit de corrent continu duna sola malla, inclosos els aparells de mesura, i saber realitzar un balan denergia per calcular les magnituds que els caracteritzen. 32. Trobar la resistncia equivalent dassociacions en srie i en parallel. Tema 5: 36. Comprendre el fenomen de la radioactivitat i la seva relaci amb lestabilitat dels nuclis. Escriure correctament algunes reaccions nuclears importants i calcular, a partir del seu defecte de massa, les energies que hi entren en joc. Conixer les reaccions de fissi i fusi i les seves aplicacions tecnolgiques. Valorar la incidncia de les aplicacions mdiques i tecnolguiques

  • dels fenmens radioactius i de les reaccions nuclears en la societat actual i el seu efecte en el medi ambient. En general: 7. Definir les magnituds: posici, desplaament, velocitat mitjana i instantnia, celeritat, acceleraci mitjana i instantnia, components intrnsecs de lacceleraci, angle girat, velocitat angular, perode, freqncia; fora, massa, quantitat de moviment, impuls, treball, energia cintica, potencial i mecnica; crrega elctrica, potencial, diferncia de potencial, intensitat del corrent, resistncia elctrica, fora electromotriu i contraelectromotriu; defecte de massa. 38. Utilitzar correctament laparat matemtic per a lanlisi i resoluci de problemes i qestions 39. Resoluci de problemes diversos: 1. Esquematitzaci grfica de la situaci fsica i identificaci de les lleis i principis que s'hi relacionen. 2. Plantejament del problema (utilitzar smbols literals) 3. Realitzaci d'operacions matemtiques. (utilitzar smbols literals, s a dir, lletres per les variables i no substituir per dades numriques fins al final). 4. s i canvis d'unitats. 5. Estimaci del nombre de xifres significatives. 6. Anlisi crtica dels resultats. 40. Resoldre qestions qualitatives relatives als fenmens i les lleis fsiques estudiats. 41. Confeccionar grfics, tant manualment com amb recursos informtics de: trajectries ( x,y), posici-temps, velocitat-temps, acceleraci-temps, fora-temps, fora-posici..., i saber interpretar, de la forma de la grfica, el tipus de dependncia (lineal, quadrtica) entre les variables. 42.43.44.45. Prctiques de laboratori: 1. Manipulaci i lectura correcta d'aparells de mesura. 2. Utilitzaci de guions de prctiques, observar i entendre demostracions de ctedra i/o simulacions per ordinador. 3. Recollida de dades. 4. Organitzaci de les dades en taules i grfics. 5. Estimaci dels errors. 6. Confecci d'informes escrits i presentacions multimdia. Altres objectius de caire general: 47 al 53: Entendre que la fsica s una cincia que creix de forma no lineal com la resta de cincies (mtode cientfic) que formen part del bagatge humanstic general i que estan condicionades al moment histric. Apreciar els descobriments cientfics com a eines de progrs hum. Relacionar els fets quotidians amb lexperincia cientfica i utilitzar-ne el seu llenguatge amb propietat. Sentir curiositat pels fenmens fsics i temes dactualitat cientfica. Participar en les classes teriques i prctiques, treballar de manera organitzada, constant i responsable i respectar les normes generals de laboratori. Tipus principals de problemes:

    . moviment rectilini, uniforme i uniformement accelerat, numrica i grficament, emprant, en cada cas, les equacions o grfiques corresponents. . deducci, a partir de l'equaci d'un moviment en dues dimensions, de l'equaci de la trajectria, de la velocitat i les components intrnseques de l'acceleraci.

  • . moviment circular uniforme, emprant les magnituds angulars i relacionant-les amb les lineals o tangencials. . moviment de projectils ents com la composici de dos moviments rectilinis perpendiculars. . dinmica de translaci calculant acceleracions i tensions en sistemes d'un o ms cossos lligats per cordes i politges de massa negligible que es mouen sobre un pla horitzontal o inclinat tenint en compte les forces de fregament. . aplicaci del principi de conservaci de la quantitat de moviment en situacions en les que la suma de forces externes sigui zero. . sistemes conservatius (pes i fora elstica) i no conservatius (fregament) en una dimensi aplicant consideracions energtiques.

    . xocs elstics i inelstics en una dimensi. . circuits elctrics duna sola malla on calgui trobar la intensitat, la diferncia de potencial i el balan denergia coneixent les f.e.m. i les resistncies.

    . associacions de resistncies en srie i en parallel. . Escriure correctament algunes reaccions nuclears importants i calcular, a partir del seu defecte de massa, les energies que hi entren en joc.

    . Tipus de prctiques, demostracions de ctedra i simulacions per ordinador: . moviments en una i dues dimensions . les forces i els seus efectes . principis de conservaci de la quantitat de moviment i de l'energia mecnica. . circuits de corrent elctric continu.

    . simulacions per ordinador diverses que poden consultar a casa els alumnes de mecnica (xocs, pndol balstic, -, etc... http://baldufa.upc.es (fislets) altres webs ex: applets www.fislab.net

    A ms dels problemes i qestions fetes a classe es subministraran problemes addicionals amb solucions (principalment del propi llibre de text) que caldr entregar fets. Posteriorment, es subministraran les solucions. III. ACTIVITATS DAVALUACI I CRITERIS DAVALUACI 1.- Nombre de proves Cada avaluaci es faran de dues a tres proves escrites que en la mesura del possible i, segons les dates fixades davaluaci, coincidiran amb el final de cada tema o bloc temtic. 2.- Tipus de proves. El tipus de proves seran exmens escrits. Aquests exmens escrits constaran de:

    .- 3 o 4 problemes numrics amb diversos apartats que es valoraran sobre un total de 8 punts. .- un exercici de qestions teriques que caldr raonar, o b, de qestions objectives (tipus test) que es valoraran sobre 2 punts.

    3.- Valor de cada prova respecte a la nota final de lavaluaci En principi, es far la mitjana aritmtica de les notes de cadascuna de les proves davaluaci. La nota de cada prova individual sarrodonir per excs a un enter seguit dun decimal. Respecte a la nota mitjana sarrodonir a un nic enter seguint el segent criteri: les notes superiors o iguals a un un enter ms 0,5 punts sarrodoniran a lenter superior; en cas contrari, sarrodoniran a lenter inferior. Ats el carcter formatiu de lavaluaci, la professora vol fer constar que, amb la intenci manifesta de beneficiar lalumnat, es reserva el dret de fer algun canvi quant

  • al pes especfic de cada prova, o, fins i tot, anullar, repetir o realitzar alguna prova de ms si aix ho valora convenient. 4.- Sistema davaluaci de lactitud, valors i normes La professora podr valorar les AVN (actituds, valors i normes) en un 10% (en casos excepcionals, fins i tot ms) de la nota final de cada avaluaci si aix ho decideix. Aquest percentatge sobtindria de lassistncia, la puntualitat, linters, la participaci, deures,... i, sobretot, per lentrega de prctiques o dexercicis de reps que la professora subministraria amb resultats durant lavaluaci. Es restarien dcimes en funci del percentatge total dexercicis no realitzats o daltres tems no superats. Val a dir, que no es far necessriament el clcul explcit de les AVN si aquestes no han de modificar la nota final davaluaci. 5.- Sistema de puntuaci Es valorar sobretot que lalumne demostri tenir clars els conceptes de carcter fsic sobre els quals tracta cada pregunta. Es consideraran incorrectes les respostes en que no sindiqui com sha obtingut el resultat, tot i que aquest sigui correcte. Tanmateix, un resultat erroni amb un raonament correcte es valorar positivament. En les qestions teriques s imprescindible que es raoni amb claredat la resposta. A lexamen sindicar la puntuaci de cada pregunta i apartats. En general, la puntuaci de cada apartat oscilla entre 0,20 i 1. Cada pas (esquematitzaci grfica de la situaci fsica; identificaci dels principis o lleis relacionades; plantejament del problema; resoluci matemtica; s dunitats i estimaci de xifres significatives ...) destinat a la consecuci del resultat puntuar 0,20 o 0,25. Els diferents apartats es qualificaran de manera fora independent sense gaireb penalitzar (mxim -0,2 p) el fet de cometre un nic error en la resposta conseqncia exclusiva dun resultat incorrecte dun apartat anterior. Les qestions i problemes no resolts completament es valoraran en funci de les parts realitzades, no de les no solucionades. Els errors dunitats o el fet de no posar-ne restaran puntuaci (mxim de -0,2 p). Per donar la mxima puntuaci a un exercici cal que estigui resolt fins al final. Tanmateix els errors en el clcul es consideraran lleus, excepte en el cas que els resultats siguin molt desorbitats i lalumne/a no faci un raonament sobre aquest fet, indicant-ne la seva falsedat. En les qestions objectives (tipus test) els resultats incorrectes restaran certa puntuaci (entre 0,2 i 0,5) que sindicar en els exmens concrets. 6.- Valoraci dels continguts, procediments i actituds Un 90 % de la puntuaci total inclou conceptes (identificaci i aplicaci de principis, lleis, teories) i procediments (utilitzaci del llenguatge matemtic i grfic en la definici de magnituds i en la formulaci de lleis; resoluci de problemes). En el cas dels problemes (que constitueixen el 80% dels continguts dels exmens) ambds aspectes estan indisolublement lligats. En el cas de les qestions (un 20% dels continguts dels exmens) pren protagonisme lavaluaci de continguts conceptuals. En el 10% de les AVN (actituds, valors i normes) savaluen tamb continguts procedimentals en el cas de les prctiques i exercicis addicionals. 7.- Sistemes de recuperaci Lavaluaci podem considerar-la contnua en el sentit que cal haver assolit els objectius de les proves anteriors per poder superar les proves segents, ja que sovint els continguts conceptuals sincorporen de forma acumulativa i progressiva. Malgrat aix, salliberaran temes per blocs que tenen certa independncia (ex. cinemtica, dinmica...). Aleshores, a final del curs es far un examen de suficincia o de

  • recuperaci que inclour preguntes de recuperaci de cadascun daquests blocs temtics, estructurades per parcials o avaluacions no superades. si algun alumne passs a 2n amb la Fsica pendent la recuperaria automticament si aprovs la de 2n. En cas contrari, sel faria un examen extraordinari de 1r durant el segent curs. 8.- Nota final de curs La nota final de 1r curs de Fsica de modalitat sobtindr fent la corresponent mitjana aritmtica de les tres avaluacions. La NOTA FINAL de lassignatura a 2n curs sobtindr de: NOTA FINAL = 0,40 . Nota 1r Batxillerat + 0,60 . Nota 2n Batxillerat Quant a la Nota de 1r Batxillerat:: Nota 1r Batxillerat = 0,9 . (NOTA 1 + NOTA 2 + NOTA 3) + 0,1. NOTA 4 NOTA 1 = 0,5 . E1 + 0,5 . E2 NOTA 2 = 0,33...

Recommended

View more >