Embed Size (px)
Citation preview
1/25
Avantprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic – LC3
Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya7 d’octubre de 2014
2/25
0. Situació actual
IPCC – AR5
• La taxa d’increment anual de les emissions de GEH a la darrera dècada duplica les anteriors.
• Les emissions de GEH a la darrera dècada s’incrementen més que mai tot i els esforços i la crisi.
PBL Netherlands Environmental Energy Assessement (http://infographics.pbl.nl/website/globalco2/)
• Des del 1992, les emissions globals de CO2 s’han incrementat en un 50%, i la concentració a l’atmosfera ha augmentat un 11%.
• Les emissions globals de CO2 s’ha més que doblat en els últims 40 anys.
• L’any 1990, els països industrialitzats representaven el 69% del total de les emissions de CO2. Els països en vies de desenvolupament el 31%. A l’any 2012 els països desenvolupats són el 41% i els països en vies de desenvolupament el 59%
Situació actual Tendències
3/25
IPCC-AR5
Situació actual Tendències
4/25
7% d’increment de les emissions
totalsl’any 2012 respecte
de l’any base PMMCC i 18% d’increment
respecte 1990
Any base
1990 1995 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Milers tones CO2 eq 40.331 36.551 47.337 51.041 49.271 48.751 51.511 53.579 55.903 54.463 54.897 51.638 47.837 47.412 44.784 43.139
4% de reducció de les emissions
totalsl’any 2012 respecte de l’any 2011 (-1,6
Mt)
Tendència d'emissions totals a Catalunya
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Any
mile
rs t
on
es C
O2 e
qu
iv
Any Base Pla marc de mitigació del canvi climàtic
Any Base +15%
Any Base +37%
5/25
Situació actual Tendències
SECTOR DE LA DIRECTIVA DE COMERÇ DE DRETS D’EMISSIÓ
Emissions (milers tCO2) 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Emeses (milers t CO2) 20.062 19.759 19.938 18.814 16.603 15.935 15.665 14.503
Assignades (milers tones CO2) 19.294 19.967 20.845 18.958 18.961 18.969 20.496 20.331
Nre. instal·lacions 143 186 188 185 185 177 172 169
Evolució d'emissions verificades i drets d'emissió assignats a Catalunya 2005-2012
19.759
16.603
15.93515.665
14.503
19.294
19.967
20.845
18.958 18.961 18.969
20.496 20.33119.938
18.814
20.062
11.000
12.000
13.000
14.000
15.000
16.000
17.000
18.000
19.000
20.000
21.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
mile
rs t
on
es
CO
2 e
q
Emissions Verificades Drets Assignats
Segon Període del Règim de comerç - Protocol KyotoPrimer Període del Règim de comerç 2013
142 inst.
Drets assignats
11,6 MtCO2eq
Emissions verificades
13,2 MtCO2eq
6/25
Situació actual Tendències
SECTORS DIFUSOS
L’objectiu de Catalunya, fixat al PMMCC, és reduir el creixement de les emissions dels sectors difusos al 37%. Això significa que l’emissió total anual dels sectors difusos a Catalunya durant els anys del Protocol de Kyoto (2008-2012) no hauria de ser superior a 36,55Mt de mitjana anual
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
1990 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
mile
rs d
e t
on
es
de
CO
2eq
Any Base PMMCC
Compromís del PMMCC per al període 2008-2012Any Base + 37%
Segon Període del Règim de comerç de drets d'emissió
Emissions dels sectors difusos a Catalunya
Primer Període del Règim de comerç de drets d'emissió
Any 2012: 7,4% per sobre emissions Any Base PMMCC
7/25
Situació actual Tendències
Període de Kyoto 2008-2012 a Catalunya:
• Mitja emissions totals: +16% vs any base90• Mitja emissions difuses: +15% vs any base 90• Mitja emissions directiva: +19% vs any base 90
Període de Kyoto 2008-2012 a Espanya:
• Mitja emissions totals: +24% vs any base90• Mitja emissions difuses: +40% vs any base 90• Mitja emissions directiva: +5% vs any base 90
8/25
Situació actual Tendències
9/25
Tendència d'emissions en agricultura i ramaderia a Catalunya
3.500
3.600
3.700
3.800
3.900
4.000
4.100
4.200
4.300
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
mile
rs t
on
es C
O2 e
q
AGRICULTURA I RAMADERIA
Emissions per sectors a CatalunyaTendència d’emissions 1990-2012
7% d’increment de
les emissionsl’any 2012
respecte el 1990
1990 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Milers tones CO2
equiv.3.841 3.854 4.123 4.001 4.066 4.134 4.290 4.295 4.126 4.179 4.050 3.925 3.926 3.975 3.757 3.774 3.894 3.983 4.107
10,5% 8,1% 8,4% 7,2%7,0% 7,3% 7,9% 8,2% 8,9% 9,5%% vs total
1. Consideracions prèvies
10/25
2006 Des. Creació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC)Creació de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic (CICC)
2005 Gen. 1a fase del mercat europeu del comerç de drets d’emissió (ETS)Abr. 1r Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
2007 Oct. Inici Convenció Catalana del Canvi Climàtic
2008 Gen. 2a fase del mercat europeu del comerç de drets d’emissió (ETS)Feb. Final Convenció Catalana del Canvi ClimàticOct. Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 (PMMCC)
2009 Maig CarbonExpo a BcnNov. BCN Talks (Pre COP15 Copenhaguen)
2010 Jul. Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció d’emissions de GEHDes. 2n Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
2011 Maig CarbonExpo a BcnOct. Kick Off Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC)
2012 Juny Aprovació Memòria preliminar Llei Catalana del Canvi ClimàticOct. Pla Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 (PECAC)Nov. Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020 (ESCACC)
Consideracions prèvies D’on venim?
2013 Gener 3a fase del mercat europeu del comerç de drets d’emissióMaig Aprovació Projecte Life MEDACC 11/25
Escòcia Climate Change Act – 2009UK Climate Change Act – 2008
Suècia Swedish Bill National climate policy in global cooperation - 2005
Centreamèrica:Mèxic, Mèxic DF, Costa Rica, Hondures, Guatemala
País Basc: Projecte de Llei de canvi climàtic – Juny 2011.
Québec: Environment Quality Act
Estats Units: American Clean Energy and Security Act - 2009
Sud-Austràlia Climate Change and Emissions Reduction Act 2007
España: Proposición no de Ley: Ley integral de lucha contra el cambio climático para combatir el calentamiento global y frenar su impacto negativo. 29.06.2012
Consideracions prèvies Referents
Irlanda: Climate Change Bill
França Loi Grenelle 1 i 2 (2009-2010)
Tasmània: Climate Change Bill – 2008
12/25
COHERÈNCIA AMB LA POLÍTICA CLIMÀTICA DE LA UNIÓ EUROPEA
AVANÇAR CAP A UN MODEL ECONÒMIC DE BAIXA INTENSITAT EN CARBONI
Consideracions prèvies Orientació
ACTUACIÓ COORDINADA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN MATÈRIA CLIMÀTICA
AFIRMAR EL MARC COMPETENCIAL
13/25
INNOVAR
EVOLUCIONAR
INTEGRAR
CONSOLIDAR
Consideracions prèvies Intenció
14/25
2. Estructura de la Llei
15/25
OBJECTIUSCANVI
CLIMÀTIC I POLÍTIQUES SECTORIALS
GOVERNANÇAINSTRUM
ENTS
Estructura de la Llei General
1 2
3 4
16/25
Objectius
Contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.
• Reforç capacitats de resposta.• Foment educació, investigació.• Transferència de tecnologia / del coneixement.• Informació objectiva i avaluable.• Facilitar canals de participació.
Mitigació: Catalunya assumeix els objectius de reducció de GEH d’acord amb els criteris establerts per la UE.• Mateixos criteris de repartiment d’esforç
aplicats a la UE pels Estats Membres.• Objectiu quantificat pel 2020.• Referència pel 2050.• Objectius decadals (govern).• Mecanisme de modificació (criteris).• Sistema propi d’inventaris i projeccions
emissions a l’atmosfera (Inventari GEH).
Adaptació: ser menys vulnerable als impactes del canvi climàtic, dotant Catalunya dels instruments de planificació i programació oportuns.• Marc estratègic de referència
(ESCACC).• Integració a la planificació i programació
sectorials dels objectius de reducció de la vulnerabilitat (2 anys).
• Servei Meteorològic de Catalunya: coneixement actualitzat present i futur en matèria de clima.
17/25
El CC a les polítiques sectorials 12 àmbits
Agricultura i ramaderia Aigua Biodiversitat Boscos Energia
Indústria, serveis i comerç Infraestructures Residus Salut
Transports i mobilitat Turisme Urbanisme i habitatge
• Tenir present no induir transferència d’impactes.
• Elements ja inclosos en planificacions sectorials (emfatitzar, subratllar, ...)
• Eficiència en l’ús de recursos (aigua i energia).
• Competitivitat basada en l’eficiència i la innovació i no en l’externalizació de costos ambientals.
Principi general pel qual les polítiques sectorials han d’incorporar la variable climàtica, en la mesura que aquest sector/sistema sigui rellevant en matèria d’emissions de GEH o vulnerable als impactes del canvi climàtic.
(…)
La llei de canvi climàtic no és l’instrument per a “planificar” o fixar els objectius generals de cada un dels sectors. Però sí ha de poder establir aquells elements rellevants des de l’òptica del canvi climàtic.
18/25
El CC a les polítiques sectorials 12 àmbits. Alguns exemples
19/25
1. Incorporar en la planificació del reg els impactes observats i projectats del canvi climàtic. Especial atenció al risc d'insuficient garantia en la disponibilitat d'aigua per a reg.
2. Foment prioritari en la intensificació de les modernitzacions de regadius (millor i més racional aprofitament de l’aigua amb la màxima eficiència energètica).
3. Promoció de l’agricultura de proximitat.4. Impuls reg de suport (cultius tradicionals de secà).5. Valorització d’espècies i/o varietats pròpies o foranies millor adaptades.6. Progressiva utilització de fertilitzants d’origen bio-orgànic vs fertilitzants químics.7. Minimització de les emissions derivades de les dejeccions ramaderes a través
dels diferents tipus de gestió.
AGR.
I
RAM.
1. Definició i promoció d’una gestió forestal que augmenti la resistència i resiliència de les masses boscoses als impactes del canvi climàtic.
2. Avaluació dels riscos del canvi climàtic i la seva gestió.3. Afavoriment d’una gestió forestal que permeti la reducció del risc d’incendis i la
recuperació dels mosaics agroforestals i de pastures.4. Execució de mesures de gestió forestal: conservació de la biodiversitat,
optimització de la demanda d’aigua i l’increment de generació d’escolament cap els rius.
BOSCOS
El CC a les polítiques sectorials 12 àmbits. Alguns exemples
20/25
1. Implantació cabals de manteniment a les conques fluvials (revisió segons evolució de les variables climàtiques).
2. Aplicació de mesures econòmiques per a la progressiva restauració integral dels ecosistemes i per a la gestió del cicle de l’aigua.
3. Interconnexió de les xarxes d’abastament (seguretat, flexibilitat i robustesa al sistema públic d’abastament).
4. Derivació amb caràcter prioritari dels recursos hídrics aconseguits mitjançant millores d’estalvi i eficiència cap a l’assoliment dels objectius de qualitat dels ecosistemes aquàtics i, en cas de sequera extrema, cap a l’abastament urbà.
5. Avaluació de la vulnerabilitat en les diverses masses d’aigua continentals i costaneres (plans de gestió de l’aigua).
AIGUA
• El sector del transport de mercaderies i de persones informi de les emissions de GEH emesos per la prestació del servei.
• Per accedir a ajuts en matèria de medi ambient, energia, innovació i economia baixa en carboni caldrà disposar d’un inventari de les emissions de GEH i un anàlisi de la vulnerabilitat front el canvi climàtic. Diferencia segons grandària: per les “grans” serà obligatori, per les altres un criteri de selecció positiu.
• Avançar en l’aplicació pels edificis amb consum energètic gairebé nul. Els privats les llicències sol·licitades des de l’1 de gener del 2019 i pels públics l’1 de gener de 2017. Èmfasi en la necessitat de reduir la demanda energètica dels edificis.
• Afavoriment de l’autoconsum a partir de fons renovables; energia distribuïda, xarxes de distribució intel·ligent.
• Consorcis turístics i municipis turístics han d’identificar emissions GEH i vulnerabilitat. Que la taxa turística utilitzi això com a criteri de selecció positiu.
El CC a les polítiques sectorials 12 àmbits. Alguns exemples
21/25
Governança Coordinació i transparència
Agents socioeconòmicsCiutadania
Foment de la seva participació.
Govern de la GeneralitatComissió Interdep. del CC (CICC)Consell Català del Clima (CCC)
• Reafirmar la capacitat d’actuar del Govern de la Generalitat.
• Funcions, composició i funcionament (aspectes bàsics) dels instruments dels que s’ha dotat el Govern en matèria de clima: polític, tècnic i social.
Avaluació de les polítiques
• Informe de la CICC + Informe experts independents.• Destinataris: Govern i Parlament (accés públic).• Periodicitat: trianual.• Contingut: Avaluació de les polítiques climàtiques.
Administració local
• Participar en la planificació de les polítiques climàtiques i els plans d’acció sectorial (Comissió de Govern Local / Comissió de Cooperació Local de Catalunya).
• Plans locals d’acció climàtica (sols o integrats en d’altres plans).• Polítiques fiscals: incentivar bones pràctiques / desincentivar
males pràctiques.
Col·laboració i coordinació internacional
• Reafirmar compromís actiu àmbit internacional i europeu.• Assumpció objectius cooperació al desenvolupament
(actuacions en relació a la mitigació i l’adaptació). 22/25
Instruments (I)
Comerç de drets d’emissió
Programes voluntaris
Afirmar capacitat de control, acreditació, seguiment i suport.
Capacitat de la GC per desenvolupar-los (3 tipus, mínim).
Accés als recursos bàsics d’energia i aigua• Tarifes socials en els subministraments d’energia
elèctrica, combustibles no carburants, i aigua .• Mínim vital (energia i agua): preus reduïts i
exempcions per a la població en situació de pobresa i risc d’exclusió social.
Fiscalitat
• Crear un impost en base a l’impost sobre la circulació i la contaminació dels automòbils.
• Impost sobre l’eficiència dels pneumàtics i dels electrodomèstics.• Bonificació en l’IRPF (tram autonòmic) per inversions de millora de l’habitatge
(energies renovables).• Eliminació progressiva (2 anys) de bonificacions, devolucions, etc sobre el
consum de recursos energètics d’origen fòssil i derivats. Pel període de transició aplicar criteris d’eficiència, estalvi i emissions de GEH.
• Fomentar en el món local, una política fiscal d’acord amb els objectius llei.
Fons Climàtic
• Execució de polítiques i accions de mitigació i adaptació. • Es nodrirà amb els recursos econòmics procedents totalment o
parcialment d’ingressos de figures impositives, subhasta drets d’emissió, 1% obra pública adjudicada, altres.
• La CICC establirà les prioritats d’actuació.
23/25
Instruments (i II)
Exemple a l’Administració Pública: L’exemple com a vehicle de comunicació i motor de canvi: consum energètic quasi nul; mínim consum energia renovable; inventaris GEH i objectius de reducció; contractació i licitacions.
Simplificació i racionalització administrativa: Facilitar i/o eliminar barreres: infraestructures d’energies renovables declarables d'interès públic; compensacions econòmiques per als territoris fronterers a la infraestructura; modificar el codi civil català; una política d’ajuts ajustada als objectius d’aquesta llei.
Promoció econòmica, innovació i desenvolupament del coneixement: Plataforma digital (transferència del coneixement); col·laboració centres de RDi en matèria de canvi climàtic; integrar els objectius de la llei en la planificació en matèria d’educació i RDi.
Participació pública en plans i programes i accés a la informació ambiental: Establir els mitjans tècnics per informar la ciutadania per tal que puguin aportar la seva contribució abans que s’adoptin les mesures necessàries per fer front al canvi climàtic.
Difusió del coneixement i sensibilització: Elaborar periòdicament un informe sobre l’estat del coneixement en matèria de canvi climàtic a Catalunya; campanyes informatives i formatives entre la ciutadania; sensibilització i formació a les escoles.
24/25
