PRINCIPIS DE LA GEODINÀMICA INTERNA

Natalia Medina Gil

Institut Jaume Huguet

METAMORFISME

El metamorfisme és un dels principals processos geològics

interns implicats en el cicle de les roques i en la formació de relleu. Les roques a causa del fet que queden

sotmeses a un augment de la pressió i la temperatura, canvien la

disposició i composició dels seus components químics.

METAMORFISME REGIONAL

Es produeix quan augmenta la temperatura i la pressió a què estan sotmeses les roques a causa del pes de les que tenen a sobre. Afecta als conjunts de roques soterrats a certa profunditat.

METAMORFISME TÈRMIC

Es produeix quan el factor fonamental dels canvis és l'augment de temperatura. Un cas particular de metamorfisme tèrmic és el metamorfisme de contacte. Quan un magma queda encaixat entre roques sòlides irradia quantitats importants de calor. Aquesta calor metamorfitza les roques sòlides que estan en contacte amb el magma.

METAMORFISME D’ENTERRAMENT

Tipus de metamorfisme que es produeix a partir dels 10 km de profunditat (pressió 3 kbar), que actua sobre sediments situats entre 10 i 12 km de profunditat i els minerals característics són les zeolites.

METAMORFISME DINÀMIC

Metamorfisme provocat per un conjunt de processos i d’efectes derivats dels moviments orogènics i dels esforços diferencials que produeixen noves roques amb canvis estructurals, mineralògics i deformacions causats per aixafament, mòlta i fracturació, amb formació de milonites; el rang de condicions de pressió i de temperatura són molt variables; aquest metamorfisme es localitza al llarg de plans de falles i de cisalla i a les zones adjacents, tot i que sovint són condicions de retrogradació de la roca original o primària.

MIGMATITZACIÓ

Fusió parcial de les roques que té lloc quan la temperatura supera els 800 ºC.

ANATÈXIA

La fusió diferencial de roques sota condicions de ultrametamorfisme. Aquest procés sol produir a causa d'un augment de la temperatura en roques de metamorfisme elevat, que pot originar la fusió parcial i total d'aquestes roques amb la formació de magmes en condicions de temperatura i pressió no definides

OROGÈNESI

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

1. Procés de deformació de la terra

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

2. Fragmentació Continental. Trencament = Desplaçament.

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

3. Extensió del fons oceànic

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

4. Extensió i generació de fons oceànic

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

3. Extensió del fons oceànic

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

5.Continua la subducció, i es forma la litosfera continental.

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

6.Formació d’un orogen Andí

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

7. Desaparició de la litosfera oceànica.

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus Alpí

8. L’oceà desapareix, els dos continents col·lideixen i es forma un orogen Alpí

FORMACIÓ DELS DOS GRANS TIPUS D’ORÒGENS

Orògens de tipus Andí fins a Orògens de tipus AlpíRESUM

OROGEN ANDÍ

Quan una placa oceànica col·lideix amb una de continental, es forma una zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental.

L’intens fregament que es produeix entre les dues plaques genera un plegament intens de la zona marginal de la placa continental.

Es formen nombroses masses de magma a l’interior de l’orogen.

Al voltant de la zona central de l’orogen s’hi poden trobar franges formades per zones de metamorfisme, plegaments i fractures.

OROGEN ALPÍDesprés d’un llarg període de subducció d’una placa oceànica sota una de continental, el volum de l’oceà es redueix i el continent de l’altre extrem s’aproxima. Més tard, es produeix una col·lisió entre els dos continents i l’oceà desapareix.

Cap de les dues plaques pateix subducció completa. Ambdues es deformen a causa dels efectes de la pressió, mentre que el magmatisme és escàs.

Els materials que hi havia a l’antiga conca sedimentària queden plegats i apilats, i formen plecs tombats i extensos mantells de corriment que tenen una marcada vergència cap a la primera zona continental.