Procs Lumblgia de ladult

Procs Lumblgia de ladult

Ruta assistencial Atenci Primria (AP) i Atenci Especialitzada (AE)Regi Sanitria Girona

Data dactualitzaci: 8 de febrer de 2013INDEX 1. Introducci2. Model datenci al dolor lumbar3. Maneig del dolor lumbar en atenci primria4. Indicaci dexploracions complementries Algoritme de decisi sobre proves diagnstiques5. Procs de derivaci i retorn amb atenci hospitalria6. Estratgia dimplementaci del nou model7. Annexos:ANNEXOS:

Algoritmes de decisi sobre tractament i derivaci Interrogatori sobre signes dalerta8. Seguiment i avaluaci: indicadors de procs i qualitatINTRODUCCITal i com esmenta el Pla director de les Malalties Reumtiques i de lAparell Locomotor (2010), el mal desquena s un important problema de salut en el pasos occidentals, tant per la seva elevada prevalena, com per les importants repercussions assistencials i socioeconmiques que sen deriven.

El mal desquena ms freqent s el dolor lumbar o lumblgia, que es localitza entre la regi inferior de les ltimes costelles i el plec inferior de la regi gltia, amb o sense irradiaci a extremitats inferiors. s el primer problema de laparell locomotor que atenen els metges dAtenci Primria (AP).

Segons el resultat de lEnquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2006), entre la poblaci adulta de la Regi Sanitria Girona, el 28,1% del homes i el 33,2% de les dones refereix patir mal desquena crnic a nivell lumbar o dorsal.

A Catalunya, les malalties osteo-musculars sn la segona causa dincapacitat transitria (IT) per contingncia comuna i generen el 19% de tots aquests processos. El mal desquena (cervical, dorsal o lumbar) s causa del 61% de totes aquestes IT. (pendent incloure informaci especfica sobre les IT a Girona) MEIAAquest document estableix un nou model de maneig multidisciplinari del dolor lumbar de ladult, consensuat per professionals de tots els provedors de la nostra Regi Sanitria. Cada centre haur dadaptar el protocol en el seu context.

Pel que fa a la rehabilitaci, shaur de consensuar la metodologia entre tots els centres del CatSalut per homogenetzar les intervencions.

MODEL DATENCI AL DOLOR LUMBAR

En el marc del grup de treball datenci a les malalties de laparell locomotor de la Regi Sanitria Girona, sha prioritzat aquesta patologia per la seva importncia i repercussi en la societat i en els serveis sanitaris. En base al model implementat per lmbit Territorial del Valls Oriental i, seguint les directrius del Pla Director de Malalties Reumtiques i de lAparell Locomotor (2010), lobjectiu principal que es planteja s millorar latenci a la lumblgia de ladult.

Es proposa passar del model datenci actual, a una orientaci multidisciplinria consensuada entre professionals, per treballar duna manera coordinada amb objectius compartits entre lAtenci Primria i lAtenci Especialitzada (AE).Aquesta nova orientaci vol potenciar el paper dAP en latenci a la lumblgia mitjanant:

1 Refor de lautocura dels pacients.

2 La formaci continuada dels professionals.3 Participaci dinfermeria en el maneig del dolor lumbar.

4 Suport de fisioterapeutes als equips dAP. 5 Utilitzaci de les guies de prctica clnica, prenent com a base la guia Patologia de la columna lumbar en ladult, de lInstitut Catal de la Salut (ICS, 2004).

6 Sollicitud protocollitzada a proves dimatge.7 Apropament de lAE a lAP: consultoria presencial o no presencial. LAE en aquest procs implica: Reumatologia, Rehabilitaci i Cirurgia Ortopdica i Traumatologia (COT), que es coordinaran per treballar com a una unitat funcional. Saconsella un accs unificat per cada mbit territorial que assigni la tasca entre les especialitats que pertoquin en cada moment. Cal assegurar el retorn de la informaci a lAP. MANEIG DEL DOLOR LUMBAR EN L ATENCI PRIMRIA

1. EQUIP DATENCI PRIMRIALactuaci clnica que cal fer davant dun episodi de lumblgia, inclou una anamnesi general i dirigida, aix com una exploraci fsica amb un cribratge especfic sobre signes dalerta, ja que hi ha un petit percentatge depisodis de dolor lumbar que sn provocats per patologies potencialment greus.La informaci que cal recollir a nivell dAP, sha de compartir amb la resta de nivells assistencials segons els protocols expressats en els algoritmes que sannexen.

ANAMNESI

Es realitzar un interrogatori dirigit i detallat que hauria dincloure:

I.Edat del pacient.

II. Durada de lepisodi:1.Agut < 3 mesos.

2.Crnic 3 mesos

III. Distribuci i patr del dolor:

1. Dolor lumbar: dolor o molstia a la regi inferior de lesquena o a les natges

2. Dolor referit: dolor dorigen lumbar propagat a extremitats inferiors que no segueix un dermatoma definit.3. Dolor radicular: dolor dorigen lumbar propagat que segueix un o ms dermatomes definits a les extremitats inferiors.

IV. Ritme del dolor:

1.Mecnic: augmenta amb el moviment i millora amb el reps

2.Inflamatori: de predomini nocturn que no calma amb el reps i/o rigidesa matutina V. Resposta a tractaments previs.

VI. Identificaci de senyals dalerta (annex 4 i 5)VII. Impacte dels smptomes en lactivitat del pacient

VIII. Valoraci dels factors psicolgics i socioeconmics que poden modificar levoluci de la lumblgia

I.Presncia de smptomes de depressi i/o ansietat.

2. .Situaci laboral

EXPLORACI FSICAExamen clnic complert, interpretant el seu resultat, que hauria dincloure: A. Inspecci del pacient Detectar alteracions de lesttica i de la marxa.B. Mobilitat de la columna lumbar: flexi, extensi i inflexions laterals amb el pacient en bipedestaci i detectar quins moviments desencadenen el dolor i/o limitacions.C. Exploraci radicular

Detectar afectaci arrels L4, L5 o S1

1. Maniobres destirament radicular

1.1. Maniobra de Lasgue: Explora les arrels L5 i/o S1. Amb el malalt en posici de decbit sup, saixeca la cama amb el genoll en extensi. Si apareix dolor radicular a la cama per sota de 40 a 50, es considera positiva. Si el dolor s noms a la regi lumbar o a la natja es considera negativa.

1.2. Maniobra de Bragard: Explora les arrels L5 i S1. Si la maniobra de Lasgue s positiva, sabaixa lentament la cama fins que cedeix el dolor i es realitza una dorsiflexi forada del peu que tornar a reproduir el dolor. 1.3 Maniobra de Lasgue contralateral: Explora les arrels L5-S1. Saixeca la cama no afectada amb el genoll en extensi i apareix dolor radicular a la cama en el costat afectat ..

1.4 Maniobra de Lasgue posterior o invertit: Explora larrel L4. Amb el malalt en posici de decbit pronus, saixeca la cama amb el genoll flexionat i si apareix dolor radicular a la cara anterior de la cuixa, es considera positiva. 2. Exploraci neurolgica motora

Detectar dficits motors

2.1 Reflexes rotular (L4) i aquilli (S1).

2.2 Balan muscular extremitats inferiors : qudriceps (L3 i L4), dorsiflexi del turmell i del dit gros del peu (L5) i flexi plantar del peu (S1) 3. Exploraci de la distribuci del dolor i alteraci de la sensibilitat.Amb aquesta valoraci inicial, el metge dAP haur dadoptar una actitud diagnstica/teraputica, segons la situaci clnica continguda en els annexos 1-2.En tots els casos es seguiran els algoritmes indicats: 1. Lumblgia Aguda amb o sense irradiaci (Annex 1)2. Lumblgia Crnica amb o sense irradiaci (Annex 2)3. Proves diagnstiques (annex 4)

1. INTERVENCI BSICA EDUCATIVA:

La realitza infermeria, parallelament a la intervenci mdica, a tots els pacients amb dolor lumbar.

1a Visita infermeria: A continuaci de la primera visita mdica amb orientaci diagnstica de lumblgia simple.

- Reforar la informaci de la benignitat del procs.

- Indicar fer estones de reps reduint la lordosi lumbar.

- Informar de les postures i activitats que no conv fer en fase aguda.

- Repassar la medicaci prescrita.

- Informar de la importncia del sobreps.

- Donar i explicar el full dinformaci de la lumblgia :

http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/Publicacions/Docs/Fulls_Pacients/RE_14_Lumbalgia_CAT.pdf2a Visita infermeria: 7-10 dies desprs de la 1a visita.- Repassar consells i compliment.

- Facilitar informaci sobre higiene postural i manipulaci manual de crregues.

- Si ha millorat es valorar lalta laboral dacord amb el metge i saconsellar alguna activitat fsica regular favorable. - En el cas dantecedents depisodis previs de lumblgia, es derivar al fisioterapeuta datenci primria (intervenci preventiva).

-Si el pacient no ha millorat, es programar visita amb el metge de famlia.

2. INTERVENCI PREVENTIVA:

La realitza el fisioterapeuta dAP. No s imprescindible la visita prvia pel metge rehabilitador.

Preferentment es far tractament grupal.

Reforar aspectes preventius de higiene postural, ergonomia i modificar els factors de risc de cronificaci.

3. INTERVENCI ACTIVA :

Sha de derivar al Servei de Rehabilitaci amb carcter preferent segons la gravetat i situaci sociolaboral. Nota: LEquip dAtenci Primria (EAP) haur de decidir si el pacient es pot incorporar a la feina independentment de si est fent tractament rehabilitador. EXPLORACIONS COMPLEMENTRIES

Potenciar el paper dels metges dAP en la gesti clnica de la lumblgia, suposa tenir accessibilitat a les proves complementries, tal i com sespecifica en lalgoritme sobre indicaci de proves diagnstiques en el dolor lumbar.

La correlaci clnico-radiolgica en dolor lumbar sense signes dalerta s molt baixa. A partir dels 50 anys, un 95% dels adults poden tenir alteracions radiolgiques inespecfiques que es correlacionen poc amb el quadre clnic. En la majoria de casos, no s necessari realitzar cap tipus de prova complementria.1.1 Radiografia lumbar:

La radiografia estaria indicada en el cas de:

- Lumblgia aguda, primer episodi en > 50 anys

- Lumblgia aguda amb signes dalerta.

- Lumblgia aguda que no millora en dos setmanes de tractament.

- Lumblgia crnica sense estudi radiolgic previ, o b, en el context dun canvi simptomtic.

1.2 Altres tcniques:

1. RM lumbar: Lavantatge de la RM s que aporta informaci de parts toves sense l'inconvenient de la irradiaci. Aquesta tcnica estaria especialment indicada per descartar patologia infecciosa, tumors, lesions medullars i patologia discal amb o sense afectaci radicular. s la prova de primera elecci en lumblgia associada a signes dalerta (espondilodiscitis sptica, metstasi, etc), en el dolor radicular (hrnia discal, etc) i, en lestenosi de canal lumbar.

2. TAC lumbar:La TAC s una bona tcnica per l'estudi ossi i de segona elecci desprs de la RM. Com a inconvenient, tenim la irradiaci que produeix. 3Gammagrafia ssia: Aquesta tcnica s molt sensible per qualsevol patologia ssia o articular, per s inespecfica en la majoria dels casos. Podria tenir indicaci, com a segona opci desprs de la RM en:

1 Aquells dolors lumbars de ritme inflamatori amb sospita dorigen ossi i radiologia normal.

2 Pacient amb neoplsia coneguda i dolor lumbar.Les alteracions inespecfiques que es descriuen com canvis artroptics crnics sn molt freqents en la poblaci adulta. Per tant, aquesta prova no s'ha de indicar davant d'un pacient amb lgies lumbars inespecfiques o de ritme mecnic.

Com a inconvenient, tenim la irradiaci que produeix. 4EMG:

Els signes denervaci dels msculs de les extremitats es poden detectar amb aquest tcnica a partir de la 3 setmana del seu inici.

Daltra part, si lexploraci clnica mostra una radiculopatia aguda, aquesta prova no aporta cap valor afegit.

TRACTAMENT FARMACOLGIC ( ,,,,,) Lumblgia aguda

El paracetamol i els AINEs constitueixen la primera opci.

Els analgsics opiodes i el tramadol, poden estar indicats per curts perodes de temps, quan el dolor s intens.

Relaxants musculars o benzodiazepines es poden afegir a analgsics i/o AINEs.

Els corticosteroides poden estar indicats en lumblgia associada a radiculopatia. Lumblgia crnica

En exacerbacions el tractament s el mateix que el de la lumblgia aguda.

Els antidepressius tricclics poden modular el dolor.

No estan recomanats els corticosteroides.

PROCS DE DERIVACI i RETORN

Per tal de millorar leficincia, la derivaci del pacient amb lumblgia a l AE, es far a travs dun nic punt daccs (finestra nica), responsable de programar la visita a lespecialitat ms adient.Com a criteris generals, la informaci de la derivaci servir per validar-la, retornar-la en cas que no compleixi els criteris pactats de derivaci a la finestra nica, o aconsellar una valoraci prvia a travs dun mecanisme establert de coordinaci (consultoria presencial, telemtica, etc).La informaci mnima que cal per validar la derivaci des dAP i poder assignar el cas a lespecialitat adequada, queda recollida a lannex sobre full de derivaci. (Veure annex.......... ).DERIVACIO DES DE LATENCI PRIMRIA A LATENCI ESPECIALITZADA:

REHABILITACI (intervenci activa algoritmes 1 i 2): Indicacions

Pacients amb dolor lumbar mecnic simple que no millora amb tractament farmacolgic Pacients amb dolor crnic que no milloren amb educaci sanitria intensiva, amb interferncia dactivitats de la vida diria. Criteris dexclusi per derivar a Rehabilitaci Fracs previ del tractament fsic-rehabilitador o recurrncia freqent, malgrat tractament correcte (valorar altres opcions i /o valoraci multidisciplinar))

REUMATOLOGIA:

Dolor lumbar de caracterstiques inflamatries Lumblgia amb sospita de malaltia ssia metablica (fractures vertebrals osteoportiques, malaltia ssia de Paget, etc.) Dubtes diagnstics. Aquest dubte ser, preferentment, comentat en sessi de consultoria de reumatologia.

CIRURGIA ORTOPDICA I TRAUMATOLOGIA:

Lumbo-radicullgia (ciatlgia, crurlgia), amb signes deficitaris motors sense senyals dalerta. Lumblgia crnica, irradiada o no, en el context de determinades alteracions anatmiques per valorar la indicaci quirrgica (espondilolistesi; estenosi de canal lumbar; Inestabilitat segmentria)DERIVACI A URGNCIES HOSPITALRIES:

1 Lumblgia aguda amb febre i sospita despondilodiscitis.

2 Lumbociatlgia amb afectaci motora esfinteriana o cua de cavall.3 Lumblgia referida, amb sospita dafectaci visceral.

4 Lumblgia o lumbociatlgia amb dolor molt intens i incontrolable.

5 Lumblgia amb traumatisme intens o lleu amb factors de risc dosteoporosi (sospita de fractura osteoportica), sense accs rpid a estudi radiolgic.6 Lumblgia amb fractura vertebral radiolgica amb dolor intens i mala resposta a tractament o associat a clnica neurolgica.DERIVACI ENTRE SERVEIS DE LATENCI ESPECIALITZADA

Qualsevol servei de l'aparell locomotor, segons l'evoluci del pacient, pot sollicitar interconsulta a:

- Serveis de l'aparell locomotor ( Reumatologia, RHB i COT)

- Clnica del dolor

- Salut mental (Psicologia, Psiquiatria)- Altres serveisValoraci multidisciplinar Quan no sha resolt el dolor lumbar en pacients diagnosticats i tractats, es recomana una valoraci per un equip multidisciplinar que, segons cada centre hospitalari, estar format per especialistes de laparell locomotor, clnica del dolor, radiologia, salut mental, etc .Un cop valorat el malalt, la decisi teraputica dependr de: Si predomina patologia orgnica subsidiria de tractament quirrgic o tcniques intervencionistes ser tractat pel servei corresponent. Si predomina factors psicosocials es retornar a lAP per realitzar intervenci mixta aprofitant el circuit ja establert del tractament de la fibromilgia, segons la Guia d Atenci a la Fibromilgia editada per Regi Sanitria Girona 2010 ( posar link)

RETORN A LATENCI PRIMRIAInformaci que ha de constar a lalta de lAtenci Hospitalria (AH): - Resposta al motiu de la consulta.

- Diagnstic establert. - Pla dactuaci. - Recomanaci, si sescau, sobre procs dIT.ESTRATGIA DIMPLEMENTACI DEL NOU MODEL

Aquest document estableix el marc dacord per un nou maneig multidisciplinari del dolor lumbar de ladult a la nostra Regi.

Aquest nou model segueix les directrius del Pla Director de les Malalties Reumtiques i de lAparell Locomotor (2010) i te com objectius bsics:

- Millorar en la promoci de la salut, la prevenci i lautocura

- Incrementar la capacitat resolutiva en lmbit de lAtenci Primria

- Millorar laccessibilitat i eficincia de lAtenci Especialitzada

- Assegurar la continutat assistencial en latenci al dolor lumbar, reduint la variabilitat i els desequilibris del territori.

Per fer possible el seu desplegament gradual, cal treballar en tres mbits diferents:

1. A nivell dAtenci Primria:Potenciar la capacitaci dels seus professionals per assolir el maneig de la majoria dels pacients amb dolor lumbar.

- Implicar a tots els professionals, metges i infermeres.

- Potenciar el suport dinfermeria dAP en la prevenci i atenci.

- Apropar lactivitat de fisioterpia als Equips dAtenci Primria en coordinaci amb el personal mdic i dinfermeria.

2. Interrelaci Atenci Primria / Atenci Especialitzada:

- Apropar lAtenci Especialitzada a lAtenci Primria, enfortint els mecanismes de coordinaci existents i valorar-ne de nous entre els professionals implicats. Desenvolupar un sistema de consultories presencials i/o telemtiques.

- Assegurar una assistncia gil de la gran demanda que genera el mal desquena, i una resposta rpida en els casos que aix ho requereixin.

3. En lrea dAtenci Especialitzada:Les especialitats implicades en aquest procs (Reumatologia, Rehabilitaci i COT ) treballaran en un nou entorn de collaboraci i consens com una unitat funcional.

Es coordinaran per gestionar conjuntament la demanda i valorar duna manera multidisciplinria els casos complexos de patologia de raquis. Saconsella un accs unificat per a cada mbit territorial que assigni les tasques a les especialitats que pertoquin a cada moment.

Cal un retorn de la informaci del procs a Atenci Primria.

Les accions que ens plantegem diniciar sn:

1. Consens clnic i del protocol dactuaci

2. Validaci dels fulls especfics de derivaci i retorn

3. Mecanisme de finestra nica pel dolor lumbar

4. Presentaci del protocol i circuits consensuats.

5. Desenvolupar sistemes de consultoria AP- AE

6. Estratgia de informaci i formaci a tots els nivells implicats.

7. Seguiment i avaluaci dels processos amb comproms explcit de les institucions participants.Annex 1. Algorisme de decisi de latenci a la Lumblgia aguda amb o sense irradiaci

* Criteri de millora: absncia de dolor o presncia de dolor moderat, controlat amb analgsia, que no interfereix en lactivitat laboral o en les activitats de la vida diria. Annex 2. Algorisme de decisi de latenci a la Lumblgia crnica amb o sense irradiaci

* Criteri de millora: absncia de dolor o presncia de dolor moderat, controlat amb analgsia, que no interfereix en lactivitat laboral o en les activitats de la vida diria. Annex 3. Indicacions de proves diagnstiques

Annex 4 : DIAGNSTIC DIFERENCIAL AMB PROBLEMES POTENCIALMENT GREUSSmptomes o altres circumstncies que ajudin a descartar problemes potencialment greus o que facin sospitar malaltia inflamatria de raquis:

I.

Per neoplsia

Antecedents de cncer / prdua de pes inexplicable.

II.infecci

Presncia de febre/ Immunosupressi/ Infecci a distncia/ s de drogues per via parenteral

III.

Per fractura vertebral

Antecedents de traumatisme.

Presa perllongada de glucocorticoides.

Antecedents dosteoporosi.

IV.

Comproms nervis greu i/o Sndrome de la cua de cavall

Disfunci de la bufeta urinria (inici sobtat de retenci urinria o incontinncia per rebossament). Prdua del to de lesfnter anal o incontinncia fecal.

Anestsia en sella de muntar.

Dficit motor global o progressiu a les cames.

V.

Espondiloartritis

Dolor de ritme inflamatori.

D inici preferentment en pacients joves

Rigidesa matinal

Manifestacions associades (uvetis, malaltia inflamatria intestinal, psoriasi, entesitis...).

Bona resposta a AINEs.Annex 5

Signes dalerta. Motius de derivaci directa.Sospita de neoplsia Derivar a Unitat de Diagnstic Rpid (UDR)

Sospita despondilodiscitis spticaDerivar a urgncies

Lumblgia amb traumatisme major

Dficit neurolgic motor greu o progressiu

Fractura osteoportica amb o sense traumatisme menorDerivar a Reumatologia

Sospita despondiloartritis

ANNEX 6. FULL DE DERIVACI INFORMACIO NECESSRIA:

1 Edat, sexe.

2 Ofici i situaci laboral.

3 Antecedents clnics relacionats amb patologia actual.

4 Clnica i exploraci.5 Proves complementries (si les t) i informe.

6 Tractament realitzat i resposta. Tractament fisioteraputic, rehabilitaci i farmacolgic.SEGUIMENT I AVALUACI Un cop pactat el procs, cal un comproms dels professionals i de les direccions participants, per a aconseguir la mxima disseminaci, compliment i avaluaci a travs de circuits pactats.

Shan definit uns indicadors de seguiment clnics i de procs. ( Annex 7)DIFUSSI

PRESENTACI DEL DOCUMENT DE LUMBLGIA AP- AE

Difusi dirigida als directius responsables de tots els provedors de les comarques gironines.Es recomana que aquests designin els referents responsables del programa, de presentar la Guia al seu equip i/o serveis i de la seva implementaci.Lxit del procs recau en que aquesta difusi arribi a tots els professionals implicats.

Leducaci sanitria a nivell datenci primria, ha destar consensuada entre el servei de rehabilitaci i lEAP.Annex 7

Regi Sanitria: GIRONAPLA DE RESOLUCI TERRITORIAL 2012 (PAR 2012)Projecte 3.1 Millorar la resoluci en els mbits de relaci ms freqent entre latenci primria i latenci especialitzadarea territorial de referncia: mbits territorials, Regi Sanitria Gironambit assistencial: Aparell locomotor: Procs lumblgia de ladultAcordsIndicadors

Objectius compartits

1. Daqu al 2015, assolir una taxa de primeres visites als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia) inferior a 65,7 per 1.000 habitants i any.2. Daqu al 2015, assolir una taxa de visites totals als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia) inferior a 184,8 per 1.000 habitants i any.3. Daqu al 2015, reduir el temps despera per a primera visita als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia)* en un 5%.4. Daqu al 2015, reduir el temps despera per a proves diagnstiques relacionades amb el procs lumblgia en un 10%.

5. Durant el 2013, es facilitar informaci del nombre de derivacions de latenci primria (AP) de pacients amb lumblgia als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia)*.

6. Disposar dinformaci del percentatge de pacients amb lumblgia aguda derivats latenci especialitzada que no compleixen els criteris pactats (desembre de 2014).

* Per tal de millorar leficincia la derivaci saconsella es faci a travs dun nic punt daccs (finestra nica). Nombre de primeres visites a als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia) per 1.000 habitants i any.

Nombre de visites successives a als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia) per 1.000 habitants i any.

Temps despera per a primeres visites al serveis als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia)* a 31 de desembre.

Temps despera per a proves diagnstiques relacionades amb als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia) a 31 de desembre.

Nombre de pacients en llista despera per a visita als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia).

Percentatge de visites totals als serveis als especialistes de laparell locomotor (reumatologia i traumatologia) atesos dins el mateix territori.

Nombre total de pacients amb lumblgia aguda simple atesos a AP.

Nombre de pacients amb lumblgia aguda simple derivats a RH.

Nombre de pacients amb lumblgia aguda simple

Nombre de pacients amb lumblgia aguda simple derivats a AE.

Nombre de pacients amb lumblgia a qui es demana RMN.

Organitzaci del procs datenci1. Utilitzar la Ruta assistencial definida i consensuada per la RSGi del Procs Lumblgia de ladult, per a latenci als motius de consulta i seguiment i control per aquesta patologia.

2. Utilitzar el protocol de petici de proves complementries des de latenci primria consensuat en el territori per a latenci als motius de consulta i seguiment i control de malalties crniques, relacionats amb el Procs Lumblgia de ladult.23. Desenvolupar i/o adequar el sistema de consultories entre lAP i lAE en latenci a les lumblgies.

4. Consensuar lorganitzaci del procs datenci de les lumblgies quan afecti a ms duna EEPP i/o un servei especfic (AP, AE i/o RH), dacord amb el que recomana el procs Lumblgia de ladult acordat: Qui fa qu? Amb quins recursos? Com es documenta?.2 Existncia del protocol de derivaci per del Procs Lumblgia de ladult consensuat. S/No.

Nre. de casos on sha utilitzat el protocol de derivaci incls en el Procs Lumblgia de ladult segons tipus de visites (ordinria, preferent, urgent diferida).

Existncia del protocol de petici de proves complementries incls en el Procs Lumblgia de ladult . S/No.

Nre. de casos on sha utilitzat el protocol de petici de proves complementries incls en el Procs Lumblgia de ladult segons tipus de visites (ordinria, preferent, urgent diferida).

Existncia dun canal de consultoria AP - AE per incls en el Procs Lumblgia de ladult. S/No.

Nre. De casos on sha utilitzat el canal de consultoria incls en el Procs Lumblgia de ladult.

Existncia del document signat per a tots els provedors on consta lorganitzaci del procs datenci a les lumblgies. S/No.

Recursos1. Durant el 2013, el conjunt dEAP i de professionals dels serveis inclosos en el Procs Lumblgia de ladult compartiran la informaci clnica dels pacients atesos, a travs de la Histria Clnica Compartida i les plataformes dinformaci comuna existents.

Compartici dinformaci AP-AE datenci a les lumblgies en sistemes compatibles. S/No.

Informaci a compartir de latenci a les lumblgies pactada en el cas de no disposar de sistemes compatibles S/No.

Nombre de professionals que participin en latenci del Procs Lumblgia de ladult segons perfil professional i EEPP.

Els objectius 1, 2, 3 i 4 shan dassolir en el Pla de Salut 2015. Els tres primers sn de tot laparell locomotor i el 4art es especfic del procs lumblgia.

Els 5 i 6 son els objectius anuals.

GRUP DE TREBALL

Aquest document ha estat realitzat per professionals assistencials de tots els provedors sanitaris de la Regi Sanitria Girona. Atenci Especialitzada:

Alfons Vidal Noria. Institut Catal de la Salut.

Gabriel Riera Matute. Institut Catal de la Salut.

Montserrat Marti Riba. Institut Catal de la Salut.

Ferran Fonseca Mallol. Institut Catal de la Salut

Joan Dalmau. Clnica Girona. Eullia de Cendra. Institut dAssistncia Sanitria. Francisco Javier Peris Prat . Institut dAssistncia Sanitria. Ramon Oller i Campmajo. Corporaci Salut Maresme Selva. Conxa Aviny Farret. Serveis de Salut Integral del Baix Empord. Miquel Sala. Fundaci Salut Empord. Manel Vancells Garrido. Hospital Sant Jaume dOlot. E. Canals. Fundaci. Hospital de Campdevnol. Miguel Angel Froufe Siota. Institut Catal de la Salut.Atenci Primria:

M. ngels Sieira Ribot. Institut Catal de la Salut.Gesti de serveis EEPP:

Carlos Avellana. Institut Catal de la Salut

Glria Padura. Institut Catal de la SalutServei Catal de la Salut:

M. Teresa Faixedas Brunsoms.

ngels Rallo Sancho.

Coordinaci: ngels Rallo Sancho. CatSalut a Girona.

Lloc i data ltima actualitzaci: Girona, 8 de febrer de 2013 EMBED Word.Picture.8

LUMBLGIA AGUDA AMB O SENSE IRRADIACI

Espondilodiscitis sptica

Urgncies

Trauma major

Amb signes dalerta

Sense signes dalerta

Dficit neurolgic greu o progressiu

UDR

Tractament mdic

Neoplsia

Intervenci educativa bsica (infermeria)

Espondilartritis

Reumatologia

Valoraci en 2- 3 setmanes

Fractura osteoportica

Persistncia

Millora

Signes dalerta

episodis previs durant el darrer any

Si

No

No

Si

Derivaci a RHB: Intervenci activa

preferent IT

Intervenci preventiva

fisioterapia EAP

Alta

Persistncia

Alta

Millora *

Alta

Persistncia de dolor irradiat de ms de 3 mesos

Dolor no irradiat

Algoritme l. crnica

Derivaci a COT

LUMBLGIA CRNICA AMB O SENSE IRRADIACI

Espondilodiscitis sptica

Urgncies

Trauma major

Amb signes dalerta

Sense signes dalerta

Dficit neurolgic greu o progressiu

UDR

Tractament mdic

Neoplsia

Intervenci educativa bsica (infermeria)

Espondilartritis

Reumatologia

Valoraci en 2- 3 setmanes

Fractura osteoportica

Persistncia

Millora

Signes dalerta

Episodis previs en el darrer any

Si

No

No

Si

Derivaci a RHB: Intervenci activa

Alta

Intervenci preventiva fisioterpia

EAP

Persistncia

3- 6 mesos

Millora *

Alta

Alta

Valoraci multidisciplinar / intervenci mixta

Cap exploraci

Primer episodi i < 50 anys

Sense signes dalerta

Rx

Episodis recurrents o > 50 anys

Lumblgia aguda sense irradiaci

Rx

No millora en 2 setmanes

- Rx no conclusiva - Dficit intens o progressiu - Hiperalgsia - Sella de montar

RM

Amb signes dalerta

Rx

Lumblgia aguda amb irradiaci

> de 6 setmanes

Cap exploraci

Sense signes dalerta

< 6 setmanes

Lumblgia

Rx

Inflamatoria

Lumblgia crnica sense irradiaci

Sense Rx prvia

A valorar noms si es planteja tcnica teraputica invasiva

Mecnica

Amb Rx prvia

Rx

Lumblgia crnica amb irradici

Drugs for relief of pain in..BMJ Febrero 2012

Non-drug management of chronicBMJ Septiembre 2009

Pharmacological Management of..Drugs 2010

Diagnosis and treatment of low back.Ann Intern Med 2007

ACP Guidelines for the.Am Fam Physician 2008

Chronic low back PinAm Fam Physician 2009

Si ja sha assolit, lobjectiu ser mantenir

Si no existeixen, sacordar adoptar-los durant el primer any del PRT.

Procs Lumblgia de ladult. RS Girona, desembre 2012. Versi 1.0

2

_1416835645.doc