PROGRAMACIÓ 11rr1r 1r DE DE DE BATXILLERATBATXILLERATBATXILLERAT CURS … · 3 Programació 1r Batxillerat Curs 2015-2016 COMPETÈNCIES BÀSIQUES. BATXILLERATCOMPETÈNCIES BÀSIQUES

PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ 1r1r1r1r DE DE DE DE BATXILLERATBATXILLERATBATXILLERATBATXILLERAT CURS CURS CURS CURS 2020202015151515----2020202016161616

junts per ajudar a créixer

2 Programació 1r Batxillerat Curs 2015-2016

PROGRAMACIONS PROGRAMACIONS PROGRAMACIONS PROGRAMACIONS 1r1r1r1r de de de de BATXILLERATBATXILLERATBATXILLERATBATXILLERAT

• COMPETÈNCIES BÀSIQUESCOMPETÈNCIES BÀSIQUESCOMPETÈNCIES BÀSIQUESCOMPETÈNCIES BÀSIQUES • CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ • MATÈRIES MATÈRIES MATÈRIES MATÈRIES COMUNCOMUNCOMUNCOMUNEEEES:S:S:S:

• Llengua catalana • Llengua castellana • Anglès • Educació física • Filosofia • Ètica

• MATÈRIES MATÈRIES MATÈRIES MATÈRIES MODALITATMODALITATMODALITATMODALITAT:::: • Matemàtiques ciències • Matemàtiques ciències socials • Llatí • Biologia • Dibuix Tècnic • Història Contemporània • Física • Ciències per al món contemporani • Literatura universal • Química • Economia i organització d’empreses • Literatura catalana


COMPETÈNCIES BÀSIQUES. BATXILLERATCOMPETÈNCIES BÀSIQUES. BATXILLERATCOMPETÈNCIES BÀSIQUES. BATXILLERATCOMPETÈNCIES BÀSIQUES. BATXILLERAT

Al llarg del Batxillerat l’alumne ha d’assolir les següents competències mitjançant el treball conjunt que es fa a totes des de totes les matèries,. així com en totes les activitats educatives que es realitzen a l’Escola

Competència Definició Trets distintius Competència comunicativa

Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l'ús de diferents suports i tipus de text, adequació a les diferents funcions i contextos socials i culturals

• Comprensió oral • Comprensió escrita • Expressió oral • Expressió escrita • Interacció en situacions comunicatives

• Plurilingüisme • Interculturalitat

Competència en gestió i tractament de la informació

Capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l'àmbit acadèmic com en la vida quotidiana

• Habilitats per a la cerca, tractament i comunicació de la informació i per a transformar-la en coneixement.

• Actitud crítica i reflexiva per regular-ne l’ús

Competència digital Capacitat de mobilitzar en diferents situacions els coneixements teòrics pràctics sobre programes i eines digitals així com alguns programes de simulació.

• Utilització i actualització de les eines tecnològiques bàsiques

• Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà d’informació i comunicació i també de producció de coneixement

• Xarxes virtuals per compartir coneixement

Competència en recerca Capacitat d’imaginar i desenvolupar projectes individuals o col·lectius amb l’ús de les tècniques adequades amb responsabilitat, rigor i perseverança

• Creativitat i esperit de recerca • Formulació d’hipòtesis • Tractament de la informació • Argumentació i interpretació • Redacció de conclusions • Expressió oral i escrita • Iniciativa i autonomia en l’aprenentatge

• Treball de recerca


Competència Definició Trets distintius Competència personal i interpersonal

Mobilització del conjunt de capacitats i habilitats que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i l’autoestima i el coneixement i la valoració dels altri i, d’una altra, treballar en entorns col·laboratius.

Habilitats personals:Habilitats personals:Habilitats personals:Habilitats personals: • Construcció d’una autoimatge ajustada.

• Capacitat de superació • Flexibilitat i creativitat per adaptar-se a entorns d’aprenentatge canviants.

• Autoregulació dels aprenentatges.

• Presa conscient de decisions

• Construcció del projecte vital

Habilitats socials:Habilitats socials:Habilitats socials:Habilitats socials: • Empatia i assertivitat • Treball en equip • Acceptació i valoració de la diferencia

• Diàleg i mediació Competència en el coneixement i interacció amb el món

Capacitat de posar en joc els coneixements adquirits en les diferents disciplines per comprendre de forma integral i integrada el món i la societat en la que viu i dirigir reflexivament les accions a la seva millora

• Sostenibilitat • Integració de conceptes i principis de diferents disciplines en la comprensió de les relacions entre l’home i el medi

• Esperit crític en l’observació de la realitat

• Anàlisi del món des de diferents perspectives

• Construcció d’un sistema de valors propi d’acord amb una societat plural, democràtica i solidària

• Compromís social i ètic • Valoració crítica de les diferents manifestacions culturals i artístiques evitant estereotips i prejudicis


CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ i PROMOCIÓ 1r BATXILLERATCRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ i PROMOCIÓ 1r BATXILLERATCRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ i PROMOCIÓ 1r BATXILLERATCRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ i PROMOCIÓ 1r BATXILLERAT Cada matèria aplicarà els criteris específics per a la valoració de l’assoliment dels continguts treballats especificats en les programacions següents. A nivell global en les sessions d’avaluació es valorarà l’assoliment a nivell global de:

• Objectius generals de Batxillerat • Competències de Batxillerat • Objectius personals definits en el Pla Personal de cadascun dels alumnes

La valoració global d’aquests aspectes serà un element a tenir pressent conjuntament amb el criteri prioritari de satisfactorietat, establerts en el nostre Projecte Educatiu per aplicar els criteris de promoció. Procés d’avaluacProcés d’avaluacProcés d’avaluacProcés d’avaluació:ió:ió:ió: En el recull de Batxillerat està establert el calendari anual de preavaluacions i avaluacions, així com els criteris d’aplicació dels percentatges i de l’aplicació de l’actitud sobre la nota de la matèria. Cal tenir present que com a criteri comú d’escola als períodes de preavaluació els alumnes seran avaluats dels continguts treballats en aquest període i en els períodes d’avaluació es realitzaran proves globals en les quals els alumnes s’examinaran de tots els temes treballats fins a aquell moment del curs i pel seu caràcter d’avaluació continua tindran caràcter recuperador de les avaluacions anteriors. Avaluació de juny:Avaluació de juny:Avaluació de juny:Avaluació de juny: En el període previ a l’avaluació es realitzarà un període de repàs per a tots els alumnes. Aquesta avaluació tindrà caràcter de recuperació i de millora de nota i ,per tant, tots els alumnes realitzaran totes les proves. La Junta d’avaluació tindrà present l’actitud d’implicació i esforç dels alumnes d’acord amb la pedagogia de la satisfactorietat per avaluar globalment els alumnes. Cal tenir pressent que les qualificacions de 1r de Batxillerat fan mitjana aritmètica directament per calcular la nota d’expedient final de Batxillerat. Pas de curs:Pas de curs:Pas de curs:Pas de curs: D’acord amb la normativa vigent els alumnes amb més de 2 insuficients a l’avaluació de juny no podran cursar 2n de Batxillerat. � La Junta d’avaluació valorarà aplicant els criteris d’avaluació globals establerts la

conveniència o no sobre el fet que alumnes amb 3 o més matèries, puguin passar de curs. La Junta en aquests casos aprovarà per Junta d’avaluació 1 o 2 matèries als alumnes atenent als criteris de satisfactorietat i maduresa global. Les matèries aprovades per la Junta s’assenyalaran amb un asterisc.


Criteris de recuperació de matèries pendentsCriteris de recuperació de matèries pendentsCriteris de recuperació de matèries pendentsCriteris de recuperació de matèries pendents Cada àrea establirà un dossier de recuperació per a cada matèria. Aquest treball ha d’incorporar activitats d’aprenentatge que permetin valorar el progrés dels alumnes en tots els continguts de la matèria i en les competències treballades. Aquest treball de recuperació es lliurarà a tots els alumnes suspesos i també als aprovats per la Junta d’avaluació. La realització d’aquest treball de recuperació pot preveure, a més del lliurament dels treballs realitzats, la realització d’alguna prova de valoració del progrés. La recuperació de matèries pendents es realitzarà amb el següent calendari: � Alumnes que facin el curs de juliol: Podran fer el treball de recuperació i, si la Junta

ho considera podrà recuperar la matèria, tot i que la nota a nivell oficial s’inclourà en l’informe d’avaluació del primer trimestre del curs següent.

� Alumnes que no facin el curs de juliol: lliuraran el treball de recuperació a l’inici del curs escolar i, si la Junta ho considera podrà recuperar la matèria i la nota s’inclourà en l’informe d’avaluació del primer trimestre.

� Els alumnes que no acreditin la suficiència al setembre hauran de realitzar les activitats de recuperació al llarg del primer trimestre i de no recuperar, al llarg de la resta del curs. La comunicació de la recuperació es farà mitjançant el butlletí de notes. Durant el procés de recuperació, els alumnes • Assistiran a les tutories de professor de les matèries pendents • Realitzaran els treballs de recuperació establerts • Faran les proves de recuperació en les convocatòries extraordinàries establertes

pel centre *En el cas de matèries cícliques, l’àrea podrà establir criteris específics de recuperació.


LLENGUA CATALANA I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURALLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Valorar la llengua catalana com a mitjà de comunicar, com a eina d’aprenentatge, i

com a instrument d’accés a l’oci i al plaer estètic. • Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crítica els textos literaris, per tal

d’entendre’ls i interpretar-los d’acord amb els diferents contextos històrics i socials. • Potenciar la capacitat d’imaginació i d’abstracció, per descobrir la literatura com a via

de representació i interpretació del món i de la vida, cosa que comporta un enriquiment personal directament relacionat amb la capacitat per gaudir del plaer estètic.

• Expressar oralment, per escrit i amb l’ús d’altres mitjans complementaris la reflexió que genera la lectura i l’anàlisi dels textos literaris.

• Participar de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives que són necessàries per a la realització de les tasques, la construcció de coneixements o la participació en la vida social.

• Comprendre discursos orals i escrits propis dels diferents contextos de la vida social i cultural, i especialment dels àmbits acadèmics i dels mitjans de comunicació.

• Ser capaços de fer un ús correcte de la llengua en diferents situacions i amb diferents finalitats, especialment en l’àmbit acadèmic. Prendre consciència de la pròpia manera d’expressar-se per millorar l’eficàcia comunicativa.

• Fer del coneixement gramatical una eina eficaç per a aprofundir en la comprensió, anàlisi i comentari de textos i, en general, en la millora de l’ús de la llengua.

• Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació.

• Conèixer i valorar la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual. • Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics

que comporten judicis de valor i prejudicis. CONTINGUCONTINGUCONTINGUCONTINGUTS COMUNS A TOTES LES UNITATSTS COMUNS A TOTES LES UNITATSTS COMUNS A TOTES LES UNITATSTS COMUNS A TOTES LES UNITATS Participació en converses sobre textos literaris. Expressió oral • Gestió fluida i espontània de les interaccions orals en la realització de comentaris

literaris i per a la construcció del coneixement. • Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres

participants en la interacció i per col·laborar-hi eficaçment. • Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment

adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisió i respecte vers les altres persones.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals • Elaboració d’un discurs crític argumentat a partir de la lectura dels textos literaris,

amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística. • Elaboració de textos amb voluntat literària a partir de l’anàlisi i la imitació tècnica de

models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d’anàlisi. • Planificació de l’estructura del discurs en relació amb els gèneres tradicionals: prosa,

poesia i teatre.


Comprensió de discursos literaris • Lectura, anàlisi i comprensió crítica de textos literaris, per tal d’interpretar l’expressió

de diferents contextos històrics i socials, i a fi que ajudin a l’enriquiment personal i a la descoberta del plaer estètic.

• Lectura en veu alta i comentari d’obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguin les formes literàries característiques, es prengui consciència de certs temes i de l’evolució de la manera de tractar-los.

• Comentari interpretatiu de textos literaris rellevants de la nostra història, tot relacionant-los amb els corrents estètics i literaris en els quals s’inscriuen i per fer la comparació amb altres obres de la literatura universal.

• Consolidació de l’autonomia lectora i valoració de la literatura per al coneixement d’altres móns, temps i cultures.

• Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.

• Comprensió, anàlisi i caracterització dels recursos propis del món de la ficció (especialment de la literària) en la societat actual.

Coneixement dels textos clàssics de la literatura • Coneixement de la tradició literària (oral i escrita) a partir del contacte directe amb el

text i amb l’ajut complementari d’altres mitjans. • Identificació de la simbologia, dels estereotips i dels tòpics de l’imaginari col·lectiu en

textos literaris, i amb l’ajut de recursos audiovisuals (cançons, pel·lícules…). • Identificació i contextualització de manifestacions literàries diverses en l’estructura

dels diferents gèneres literaris, tal com apareixen en els contextos històrics i culturals: narratius, poètics, teatrals o d’altres.

• Reconeixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d’obres representatives de la nostra història literària en el teatre, el cinema i en altres manifestacions estètiques.

• Identificació de les formes retòriques que constitueixen els recursos més habituals del llenguatge literari.

• Reflexió sobre els grans temes de la literatura, relacionant-los amb obres de gèneres diversos i focalitzant-ho, bàsicament, en autors i autores contemporanis.

• Coneixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d’obres representatives de la història literària en el teatre, el cinema i en altres manifestacions estètiques.

• Lectura de: Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versió actualitzada) i Antologia de poesia catalana.

Dimensió de recerca i tractament de la informació • Planificació i execució individual o en grup de projectes de recerca en literatura, en la

realització dels quals calgui la captació, selecció, processament i interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.

• Identificació i localització de la informació contrastant-ne el rigor i la credibilitat. • Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre informació diversa i ampliant

el coneixement. • Elaboració i comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del

coneixement dels canals de difusió. • Ús de les eines TIC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement.


• Consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (conèixer la forma adequada de respectar els drets d’autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d’ús ètic de la informació obtinguda).

Coneixements per a la millora de la comprensió i expressió • Anàlisi i reconeixement de les exigències dels diferents tipus de text que possibiliti la

interiorització de les diverses regles de funcionament i el seu ús conscient. • Aplicació reflexiva de les característiques lingüístiques segons les diferents

necessitats discursives: persuasió, explicació, manament, expressió de la pròpia opinió, narració, descripció objectiva de fets o situacions, etc.

• Ús de connectors, tant per fer front a les necessitats anafòriques per aconseguir la cohesió textual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions, etc.).

• Anàlisi de les relacions significatives entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i la seva adequació al context, amb una atenció especial als contextos acadèmics i socials.

• Reconeixement dels diferents nivells d'ús de la llengua i de les necessàries convencions que cada ús comporta.

• Ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i tipogràfiques en la realització dels textos propis.

• Reconeixement i ús dels recursos lingüístics i paralingüístics d'inclusió dels discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions, referències, etc.).

• Reconeixement i ús de la correlació entre la imatge, el so, el gest i la paraula en els productes comunicatius orals i audiovisuals.

• Capacitat d'usar els coneixements sobre el funcionament de la llengua per a l'autoavaluació i correcció de les produccions pròpies.


CONTINGUTS UNITATS DE PROGRAMACIÓCONTINGUTS UNITATS DE PROGRAMACIÓCONTINGUTS UNITATS DE PROGRAMACIÓCONTINGUTS UNITATS DE PROGRAMACIÓ Unitat 1Unitat 1Unitat 1Unitat 1

• Literatura medieval • La literatura doctrinal. Ramon Llull. • La poesia trobadoresca. Ausiàs March. • De les cròniques històriques a la novel·la cavalleresca. Bernat Metge, • Joanot Martorell.

Unitat 2Unitat 2Unitat 2Unitat 2 • Literatura dels segles XVI-XVIII • El Renaixement. • El Barroc. • El Neoclassicisme i la Il·lustració. • La literatura popular i tradicional.

Unitat 3Unitat 3Unitat 3Unitat 3 • La poesia de la Renaixença • La poesia catalana entre el Romanticisme i la Renaixença. • Jacint Verdaguer i la consolidació poètica de la Renaixença.

Unitat 4Unitat 4Unitat 4Unitat 4 • La narració costumista i realista • Del quadre de costums a la novel·la realista-naturalista. • Emili Vilanova. • Narcís Oller.

Unitat 5Unitat 5Unitat 5Unitat 5 • El teatre del segle XIX • Frederic Soler: del sainet al drama romàntic. • Àngel Guimerà: de la tragèdia romàntica al drama realista.

Unitat 6Unitat 6Unitat 6Unitat 6 • La poesia del segle XX • Joan Maragall i la poesia modernista. • L’escola mallorquina. • Josep Carner: més enllà de la poesia noucentista. • L’avantguardisme català: Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix. • Josep Maria de Sagarra. • Carles Riba. • Poesia de postguerra: Salvador Espriu, Joan Oliver “Pere Quart”, Gabriel • Ferrater, Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol.

Unitat 7Unitat 7Unitat 7Unitat 7 • El teatre del segle XX • El teatre modernista. • Josep Maria de Sagarra: el teatre poètic. • Joan Oliver i la renovació de la comèdia. • Salvador Espriu i el teatre de postguerra. • Joan Brossa: la poesia escènica.


Unitat 8Unitat 8Unitat 8Unitat 8 • Prosa i narrativa del segle XX • La narrativa modernista: Víctor Català, Joaquim Ruyra, Santiago Rusiñol. • La narrativa dels anys trenta: Carles Soldevila, Miquel Llor. • L’assaig i el memorialisme: Josep Pla, Joan Fuster. • La narrativa de postguerra i contemporània: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Manuel de Pedrolo.

Unitat 9Unitat 9Unitat 9Unitat 9 • L’oració composta. • Juxtaposició d’oracions. • Coordinació d’oracions. • Subordinació d’oracions. • La subordinació substantiva, adjectiva i adverbial. • Classificació d’oracions compostes per coordinació i per subordinació. • Les proposicions substantives. • Els antecedents en oracions amb pronoms relatius. • Els pronoms febles.


CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL • Lectura, anàlisi, comprensió, interpretació i comentari dels aspectes contextuals,

referencials i vivencials d’obres escrites o audiovisuals de reconeguda vàlua literària o estètica, en la mesura que estableixen una clara relació entre la ficció, l’artificiositat i la realitat humana i com a expressió del context històric i social al qual pertanyen.

• Identificació dels diversos gèneres literaris i les seves característiques, i també els grans temes de la literatura, les icones de l’imaginari col·lectiu i els recursos literaris en les obres de la literatura, tant dins la nostra cultura com en altres manifestacions culturals universals.

• Elaboració de textos escrits amb finalitat estètica, a partir de l’anàlisi, imitació o inspiració en models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d’anàlisi, aportant elements de la pròpia creativitat i de la visió personal i col·lectiva de la realitat, utilitzant els gèneres que són pertinents en cada creació i planificant el discurs adaptant-lo a les característiques.

• Realització de treballs sobre temes literaris, tenint en compte els components d’un treball acadèmic i tenint cura de la comunicació dels resultats, nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual de manera que respecti la formalitat pròpia d’aquests treballs.

• Lectura, durant el curs, de les obres programades de la literatura catalana, tot valorant la capacitat de comprensió i d’interpretació, així com l’enriquiment personal aportat.

• Aplicació sistemàtica dels coneixements metacognitius, lingüístics, sociolingüístics, pragmàtics, discursius (adequació, coherència i cohesió) i de correcció en l’elaboració de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui l’assoliment de l’autonomia i el rigor en la correcció i autoavaluació de les pròpies competències comunicatives.

COMCOMCOMCOMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA • Establiment d’una conversa usant les estratègies necessàries per superar

col·laborativament les dificultats que poden sorgir en les situacions comunicatives pròpies de les tasques acadèmiques, fent ús dels elements verbals i no verbals adequats a cada situació.

• Cooperació amb els companys i companyes en la realització de tasques d’aprenentatge, tot demostrant capacitat d’organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funcionament de l’equip de treball.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITALDIGITALDIGITALDIGITAL • Planificació de la captació i la selecció de les informacions amb les valoracions

crítiques de les fonts emprades; elaboració i organització de la informació obtinguda per tal que sigui susceptible d’anàlisi i discussió, i afavoreixi la construcció de nous coneixements.

• Utilització de les eines TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement. PUNTUACIÓPUNTUACIÓPUNTUACIÓPUNTUACIÓ L’expressió oral comptarà un 30% de la nota i l’expressió escrita un 70%. De la nota final del text o examen es descompta 0,1 punts per faltes de sintaxi, morfologia, lèxic i ortografia.


LENGUA CASTELLANA Y LITERATURALENGUA CASTELLANA Y LITERATURALENGUA CASTELLANA Y LITERATURALENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 1º BA1º BA1º BA1º BACHCHCHCHILLERATOILLERATOILLERATOILLERATO

OBJETIVOSOBJETIVOSOBJETIVOSOBJETIVOS Concretamente, la materia de Lengua castellana y Literatura de Bachillerato tiene

como finalidad el desarrollo de las siguientes capacidades:

� Valorar la lengua como medio para comunicar y para lograr la cohesión social, como herramienta de aprendizaje y como vía de acceso al ocio y al placer estético.

� Leer, analizar, explicar, apreciar y valorar de forma crítica los textos literarios, a fin de entenderlos e interpretarlos de acuerdo con los distintos contextos históricos y sociales.

� Potenciar la capacidad de imaginación y de abstracción para descubrir la literatura como vía de representación e interpretación del mundo y de la vida, lo que proporciona un enriquecimiento personal directamente relacionado con la capacidad de experimentar el placer estético.

� Expresar oralmente, por escrito y con otros medios complementarios la reflexión que generan la lectura y el análisis de los textos literarios.

� Participar de forma activa, reflexiva y crítica en interacciones comunicativas de distinta índole necesarias para la realización de tareas, la construcción de conocimientos o la participación en la vida social.

� Comprender discursos orales y escritos propios de los distintos contextos de la vida social y cultural, y especialmente de los ámbitos académicos y los medios de comunicación.

� Ser capaces de usar correctamente la lengua en distintas situaciones y con distintas finalidades, en especial en el ámbito académico. Tomar conciencia de la propia forma de expresarse para mejorar la eficacia comunicativa.

� Hacer del conocimiento gramatical una herramienta eficaz para profundizar en la comprensión, el análisis y el comentario de textos y, en general, para lograr un mejor uso de la lengua.

� Obtener, interpretar y valorar informaciones de diversos tipos y distintas opiniones, utilizando con autonomía y espíritu crítico las tecnologías de la información y la comunicación.

� Conocer y valorar la riqueza de la realidad plurilingüe y pluricultural del mundo actual y, más concretamente, de Cataluña y España.

� Analizar los distintos usos sociales de las lenguas y evitar los estereotipos lingüísticos que implican juicios de valor y prejuicios.


� Emplear correctamente la lengua y el lenguaje audiovisual en diferentes situaciones y con diferentes especialidades, especialmente en el ámbito académico. Tomar conciencia de la manera de expresarse propia para mejorar la eficacia comunicativa.

� Hacer del conocimiento gramatical una herramienta eficaz para profundizar en la comprensión, el análisis y el comentario de textos y, en general, en la competencia lingüística.

� Obtener, interpretar y valorar informaciones de diversos tipos y opiniones diferentes, empleando con autonomía y espíritu crítico las tecnologías de la información y de la comunicación.

� Conocer la historia y la riqueza del castellano. Conocer las características de los diferentes periodos de su literatura así como los autores y las obras más relevantes.

� Analizar los diferentes usos sociales de las lenguas y evitar los estereotipos lingüísticos que comportan juicios de valor y prejuicios.


COMPETENCIAS BÁSICASCOMPETENCIAS BÁSICASCOMPETENCIAS BÁSICASCOMPETENCIAS BÁSICAS Las competencias que se pretenden desarrollar son las siguientes:

� Competencia comunicativaCompetencia comunicativaCompetencia comunicativaCompetencia comunicativa

• Leer textos comprensiva y expresivamente.

• Escuchar activamente.

• Argumentar la opinión personal.

• Componer textos.

• Mejorar la corrección de los escritos.

• Expresar ideas con claridad.

• Priorizar ideas.

• Sintetizar textos.

• Concretar ideas o conceptos abstractos.

• Redactar textos que cumplan las normas de adecuación textual.

� Competencia estética y literariaCompetencia estética y literariaCompetencia estética y literariaCompetencia estética y literaria

• Reconocer las características de los textos literarios.

• Utilizar el vocabulario adecuado a la temática.

• Atribuir significados a textos y expresiones.

• Mostrar sensibilidad y capacidad para interpretar temáticas, ideas, argumentos y posiciones.

� Competencia plurilingüe e interculturalCompetencia plurilingüe e interculturalCompetencia plurilingüe e interculturalCompetencia plurilingüe e intercultural

• Desarrollar el interés por compartir la opinión personal.

• Contrastar la opinión con los compañeros.

• Trabajar en equipo.

� Competencia en la búsqueda y el tratamiento de la informaciónCompetencia en la búsqueda y el tratamiento de la informaciónCompetencia en la búsqueda y el tratamiento de la informaciónCompetencia en la búsqueda y el tratamiento de la información

• Utilizar el diccionario y la enciclopedia.

• Buscar información usando distintos recursos y fuentes documentales tradicionales.

• Buscar información usando distintos recursos y fuentes documentales mediante los distintos recursos y fuentes documentales que proporcionan las nuevas tecnologías.

� Competencia digitalCompetencia digitalCompetencia digitalCompetencia digital

• Utilizar de forma ágil las nuevas tecnologías para la búsqueda documental y la producción textual.

� Competencia personalCompetencia personalCompetencia personalCompetencia personal e interpersonale interpersonale interpersonale interpersonal

• Desarrollar interés por la actividad de leer y autonomía en la lectura.

• Exponer las ideas propias con confianza y seguridad en sí mismos.

• Relacionarse de forma positiva con los compañeros, en interacciones formales e informales.

� CompetenciCompetenciCompetenciCompetencia en el conocimiento e interacción con el mundoa en el conocimiento e interacción con el mundoa en el conocimiento e interacción con el mundoa en el conocimiento e interacción con el mundo

• Relacionar nuevos aprendizajes con conocimientos previos.

• Autoevaluar los aprendizajes adquiridos.

• Prestar atención.


CONTENIDOSCONTENIDOSCONTENIDOSCONTENIDOS

Unidad previaUnidad previaUnidad previaUnidad previa

La lengua literariaLa lengua literariaLa lengua literariaLa lengua literaria

• Reconocimiento de las principales características de la lengua literaria.

Los géneros literariosLos géneros literariosLos géneros literariosLos géneros literarios

• Reconocimiento de las principales características y composiciones de la lírica, la narrativa, el teatro y los otros géneros literarios.

UNIDAD 1UNIDAD 1UNIDAD 1UNIDAD 1

La literatura de la Edad MediaLa literatura de la Edad MediaLa literatura de la Edad MediaLa literatura de la Edad Media

1/1 La literatura medi1/1 La literatura medi1/1 La literatura medi1/1 La literatura medieval: la líricaeval: la líricaeval: la líricaeval: la lírica

• Reconocimiento de las características de la lírica tradicional, culta, hispánica, mozárabe o andalusí, galaicoportuguesa, castellana y catalanoprovenzal.

1/2 La literatura medieval: la narrativa y el teatro1/2 La literatura medieval: la narrativa y el teatro1/2 La literatura medieval: la narrativa y el teatro1/2 La literatura medieval: la narrativa y el teatro

• Reconocimiento de las principales características de la narrativa oral, de la poesía épica y de la narrativa culta.

• Reconocimiento de la vida y obra de autores de referencia en la época literaria: Gonzalo de Berceo; Alfonso X; Arcipreste de Hita; don Juan Manuel.


La literatLa literatLa literatLa literatura del siglo ura del siglo ura del siglo ura del siglo XVXVXVXV

El prerrenacimientoEl prerrenacimientoEl prerrenacimientoEl prerrenacimiento

• Reconocimiento de las principales características de la poesía culta, los romances, la prosa y el teatro del XV.

• Reconocimiento de la vida y obra de autores de referencia en la época literaria: Jorge Manrique, Fernando de Rojas.


La literatura del siglo La literatura del siglo La literatura del siglo La literatura del siglo XVIXVIXVIXVI

3/1 El Renacimiento: la lírica3/1 El Renacimiento: la lírica3/1 El Renacimiento: la lírica3/1 El Renacimiento: la lírica

• Reconocimiento de las formas y los temas principales de la lírica renacentista.

• Reconocimiento de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Garcilaso de la Vega, fray Luis de León, san Juan de la Cruz.

3/2 El Renacimiento: la prosa y el teatro3/2 El Renacimiento: la prosa y el teatro3/2 El Renacimiento: la prosa y el teatro3/2 El Renacimiento: la prosa y el teatro

• Reconocimiento de las principales características de la narrativa, la novela, la prosa didáctica y el teatro del siglo XVI.

• Resolución y exposición de cuestiones sobre textos literarios de la época.

3/3 Miguel de Cervantes3/3 Miguel de Cervantes3/3 Miguel de Cervantes3/3 Miguel de Cervantes

• Vida y la obra de Cervantes.

• Análisis formal y de contenido del Quijote.



La literatura del siglo La literatura del siglo La literatura del siglo La literatura del siglo XVIIXVIIXVIIXVII

• Reconocimiento de las formas y los temas principales de la lírica barroca.

• Reconocimiento y caracterización de las dos tendencias del Barroco: conceptismo y culteranismo.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.

4/2 El Barroco:4/2 El Barroco:4/2 El Barroco:4/2 El Barroco: el teatroel teatroel teatroel teatro

• Reconocimiento de las principales características del teatro del siglo XVII.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Lope de Vega, Calderón de la Barca.


La literatura dLa literatura dLa literatura dLa literatura del siglo el siglo el siglo el siglo XVIIIXVIIIXVIIIXVIII

El neoclasicismoEl neoclasicismoEl neoclasicismoEl neoclasicismo

• Reconocimiento de las principales características de la literatura del siglo XVIII.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Juan Meléndez Valdés, Leandro Fernández de Moratín.


La literatura del siglo La literatura del siglo La literatura del siglo La literatura del siglo XIXXIXXIXXIX

6/1 El Romanticismo6/1 El Romanticismo6/1 El Romanticismo6/1 El Romanticismo

• Reconocimiento de las principales características de la poesía y la prosa románticas

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: José de Espronceda, Gustavo Adolfo Bécquer, Rosalía de Castro, Mariano José de Larra.

6/2 El Realismo y el Naturalismo 6/2 El Realismo y el Naturalismo 6/2 El Realismo y el Naturalismo 6/2 El Realismo y el Naturalismo

• Reconocimiento de las principales características de la literatura realista y naturalista en España: lírica, teatro y narrativa.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Benito Pérez Galdós; Leopoldo Alas, Clarín.



La literatura del siglo La literatura del siglo La literatura del siglo La literatura del siglo XXXXXXXX

7/1 El modernismo y la Generación del 98: la lírica y el teatro7/1 El modernismo y la Generación del 98: la lírica y el teatro7/1 El modernismo y la Generación del 98: la lírica y el teatro7/1 El modernismo y la Generación del 98: la lírica y el teatro

• Reconocimiento de las características del modernismo.

• Reconocimiento y caracterización del contexto, la vida y la obra de la Generación del 98.

• Reconocimiento de las principales características de la poesía y el teatro del siglo XX.

• Reconocimiento de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Antonio Machado, Ramón María del Valle-Inclán.

7/2 El modernismo y la Generación del 98: la novela y el ensayo7/2 El modernismo y la Generación del 98: la novela y el ensayo7/2 El modernismo y la Generación del 98: la novela y el ensayo7/2 El modernismo y la Generación del 98: la novela y el ensayo

• Reconocimiento de las principales características de la novela y el ensayo.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Miguel de Unamuno; José Martínez Ruiz, Azorín; Pío Baroja.

7/3 Novecentismo y vanguardias7/3 Novecentismo y vanguardias7/3 Novecentismo y vanguardias7/3 Novecentismo y vanguardias

• Reconocimiento de las principales características de la literatura novecentista.

• Caracterización y análisis de los movimientos vanguardistas en España.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Juan Ramón Jiménez, Ramón Gómez de la Serna.

7/4 La Generación de7/4 La Generación de7/4 La Generación de7/4 La Generación del 27l 27l 27l 27

• Principales características de la Generación del 27.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de los poetas de la Generación del 27: Pedro Salinas, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso, Miguel Hernández.

7/5 La literatura de posguerra (de 1940 a 1960)7/5 La literatura de posguerra (de 1940 a 1960)7/5 La literatura de posguerra (de 1940 a 1960)7/5 La literatura de posguerra (de 1940 a 1960)

• Reconocimiento de las principales características de la literatura posterior a la guerra.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Camilo José Cela, Miguel Delibes, Antonio Buero Vallejo, Alfonso Sastre.

7/6 La literatura desde la década de 1960 hasta la actualidad7/6 La literatura desde la década de 1960 hasta la actualidad7/6 La literatura desde la década de 1960 hasta la actualidad7/6 La literatura desde la década de 1960 hasta la actualidad

• Reconocimiento de las principales características de la lírica, la narrativa y el teatro de dicho periodo.

7/7 La literatura hispanoamericana del siglo 7/7 La literatura hispanoamericana del siglo 7/7 La literatura hispanoamericana del siglo 7/7 La literatura hispanoamericana del siglo XXXXXXXX

• Reconocimiento de las principales características de la lírica y la narrativa.

• Reconocimiento y contextualización de la vida y la obra de autores de referencia de la época literaria: Rubén Darío, César Vallejo, Pablo Neruda, Octavio Paz.


8. Conocimiento de la lengua 8. Conocimiento de la lengua 8. Conocimiento de la lengua 8. Conocimiento de la lengua • Empleo correcto de la lengua y el lenguaje audiovisual en diferentes situaciones y

con diferentes especialidades, especialmente en el ámbito académico. Tomar conciencia de la manera de expresarse propia para mejorar la eficacia comunicativa.

• Conocimiento de la gramática como herramienta eficaz para profundizar en la comprensión, el análisis y el comentario de textos y, en general, en la competencia lingüística.

• Obtención, interpretación y valoración de informaciones de diversos tipos y opiniones diferentes, empleando con autonomía y espíritu crítico las tecnologías de la información y de la comunicación.

• Conocimiento de la historia y la riqueza del castellano. Conocer las características de los diferentes periodos de su literatura así como los autores y las obras más relevantes.

• Análisis de los diferentes usos sociales de las lenguas y evitar los estereotipos lingüísticos que comportan juicios de valor y prejuicios.

9. Lecturas9. Lecturas9. Lecturas9. Lecturas Lectura en clase y en casa y comentario de: Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes y La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.


• CONCRECIÓN DE LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓNCONCRECIÓN DE LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓNCONCRECIÓN DE LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓNCONCRECIÓN DE LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN • Lee de forma expresiva, comprensiva, con entonación adecuada y utilizando los

signos de puntuación correctamente.

• Muestra interés por el contenido y la forma de los textos.

• Relaciona elementos temáticos con sus conocimientos previos.

• Evalúa y valora informaciones textuales.

• Comprende y produce textos orales, escritos y audiovisuales.

• Busca, analiza y sintetiza información oral, escrita y audiovisual relevante mediante distintas técnicas y en distintos soportes.

• Toma notas sobre textos escritos y orales.

• Identifica las características de los principales géneros literarios.

• Aplica las principales normas ortográficas y vela por la corrección ortográfica de los textos.

• Aplica las principales estructuras morfosintácticas y vela por la corrección de las estructuras morfosintácticas de los textos.

• Aplica las principales formas léxicas y vela por la corrección del léxico empleado en los textos.

• Argumenta ideas de forma oral, escrita y audiovisual, manteniendo un orden, una coherencia y una claridad aceptables en la expresión lingüística y en el registro.

• Muestra interés por la mejora de la expresión oral, escrita y audiovisual.

• Identifica las características de las principales épocas de la literatura castellana.

• Reconoce y contextualiza las obras y los autores clásicos de la literatura castellana.

• Reconoce y valora la diversidad lingüística como una muestra de riqueza y vitalidad en los usos de la lengua.

• Participa de forma activa y reflexiva en la evaluación del propio aprendizaje.

• Trabaja en equipo para la resolución de ejercicios y la ejecución de tareas.

Criterios de puntCriterios de puntCriterios de puntCriterios de puntuaciónuaciónuaciónuación

• La expresión oral contará un treinta por ciento de la nota y la expresión escrita, un setenta por ciento.

• De la nota final del texto o examen, se descontará una décima de punto (0,1) por faltas de sintaxis, de morfología o de léxico.

• Por cada falta de ortografía, una decima de punto (0,1).


ENGLISH ENGLISH ENGLISH ENGLISH 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS • Ensenyar la llengua estrangera amb la finalitat que els alumnes aconsegueixin

comunicar-se i desenvolupar-se amb èxit oralment i per escrit de manera eficaç.

• Aprofundir en el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge perquè puguin afrontar-se amb èxit a situacions reals de comunicació.

• Aconseguir que entenguin el funcionament del sistema lingüístic i hi reflexionin comparant-lo amb la seva llengua materna per aconseguir un bon nivell de comunicació.

• Aprofundir en el sistema fonètic, les funcions gramaticals i el vocabulari de forma que puguin reconèixer-los i emprar-los en situacions reals de comunicació.

• Desenvolupar i dominar de forma integrada les quatre destreses bàsiques: listening, speaking, reading i writing.

• Oferir-li totes les facilitats possibles perquè ampliïn els seus coneixements sobre els aspectes sòcio-culturals de la llengua anglesa.

• Motivar-los amb temes d’interès i oferir-los unes metes clares al llarg del curs.

• Fomentar l’autoavaluació com a eina imprescindible per aconseguir un progrés eficaç en l’aprenentatge.

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS GRAMMARGRAMMARGRAMMARGRAMMAR

• Review of all verb tenses • Relative clauses • Modals • Conditional Clauses • Time clauses • The Passive • Reported Speech


VOCABULARYVOCABULARYVOCABULARYVOCABULARY • Adjectives and prepositions • Common suffixes and prefixes • Gerunds and Infinitive • Verbs and prepositions • Used to/get used to/ would be • Collocations • Phrasal verbs and idioms • The causative • Reporting verbs • Word families • Connectors

Els continguts de Batxillerat van adreçats a millorar la competència comunicativa de la següent manera: • ReadingReadingReadingReading (comprensió escrita): predicció del contingut del text a partir del títol, subtítol i il·lustracions; lectura de la primera oració de cada paràgraf per trobar la idea central; deducció del significat de les paraules pel context; comprensió de les referències pronominals i adverbials; inferència de significats no explícits (llegir entre línies); el paper dels connectors i conjuncions en la connexió d’idees; recerca d’informació general (skimming) i específica (scanning) i identificació de la finalitat del text (informar, entretenir, etc.). • ListeningListeningListeningListening (comprensió oral): comprensió d’enunciats; anticipació de continguts; atenció selectiva; identificació d’informació específica; inferència de significats; presa de notes; seguiment d’instruccions; identificació del tema principal; seqüenciació d’informació; reconeixement de la pronunciació; distinció de diferents matisos de significat segons el ritme i l’entonació; escolta comprensiva de missatges emesos per parlants amb diferents accents, etc. • SpeakingSpeakingSpeakingSpeaking (producció oral): estratègies d’elaboració que faciliten la interacció a l’aula (com organitzar les idees abans de parlar i basar l’exposició oral en un guió que doni mostres de claredat i estructura lògica); estratègies de compensació, clarificació i comprovació; estratègies per a la pràctica com la repetició, la imitació, l’aplicació de regles, etc.; estratègies d’autocorrecció com la identificació de problemes i la seva solució, buscant sempre millorar la pronunciació, el ritme i l’entonació en les produccions orals. • Writing Writing Writing Writing (expressió escrita): al marge de les estratègies comentades a l’apartat anterior, s’inclouen també les de transferència, elaboració i autocorrecció; el desenvolupament de la imaginació i la creativitat, i la recerca de la informació en diverses fonts. Els alumnes hauran d’atendre tant el procés d’escriptura com el producte, tenint en compte les característiques pròpies del tipus de text, utilitzant el registre idoni, els marcadors del discurs i els signes de puntuació adients, ordenant frases i paràgrafs en textos coherents mitjançant conjuncions i connectors i respectant alhora la seva estructura, etc. CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ


Els continguts de tot el curs reforcen, aprofundeixen i consoliden el que els alumnes han après a l’ESO. Per a això s’han tingut en compte els coneixements d’anglès que posseeixen realment, però també el fet que al Batxillerat hi arriben joves amb diferents nivells de preparació. Per aquesta raó, a part de graduar-se amb molta cura els continguts del Student’s Book i el Workbook segons la seva dificultat, els alumnes estaran distribuïts en tres grups diferenciats: A1, A2 i A3. Els continguts estaran adaptats a les característiques de la població de cadascun dels nivells, atenent així a les necessitats educatives de cada alumne per assolir els objectius de 1r de batxillerat de manera adequada. L’avaluació és continuada al llarg de tot el curs i els alumnes disposen d’una quantitat d’activitats d’avaluació i de control que han de superar adequadament d’acord amb els barems establerts per l’àrea i que es comuniquen degudament a l’inici del curs. Per a la vostra informació destaquem els següents:Per a la vostra informació destaquem els següents:Per a la vostra informació destaquem els següents:Per a la vostra informació destaquem els següents:

• Els alumnes de 1r de batxillerat finalitzaran el treball de continguts de FIRST CERTIFICATE (FCE) tot practicant les habilitats que la prova contempla: Reading, Listening, Writing, Use of English i Speaking. Els alumnes que així ho desitgin podran presentar-se a l'examen oficial de FCE per tal d'obtenir aquesta certificació.

• Els grups A1 i A2 treballaran en profunditat la competència oral a partir d’activitats basades en el format Ted Ed.

• Els grups A1 i A2 realitzaran un projecte de lectura al llarg del curs (virolailovesreading.wordpress.com).


PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA. EDUCACIÓ FÍSICA. EDUCACIÓ FÍSICA. EDUCACIÓ FÍSICA. 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius • Conèixer, experimentar i valorar els efectes positius de la inclusió de l'activitat física i

les tècniques de relaxació en els hàbits personals, per a la millora de la salut i de la qualitat de vida i també per a la millora de les relacions interpersonals i socials.

• Elaborar i dur a la pràctica un programa d'activitat física saludable, per a la consecució d'uns objectius, ajustats a les necessitats i característiques de les persones a qui estigui adreçat, a partir de l'avaluació de l'estat inicial.

• Organitzar i participar en activitats físiques en el temps de lleure, valorant els seus aspectes positius i sent capaços d'optimitzar els recursos disponibles, resolent les dificultats i/o els conflictes amb el diàleg i el treball en equip.

• Practicar habilitats motrius diverses i exercitar les capacitats físiques per resoldre situacions motrius diferents, aconseguir un bon domini i autocontrol del cos i constatar la importància de la responsabilitat, la perseverança i l'esforç per aconseguir una millora.

• Adoptar una actitud crítica davant aquells aspectes de les activitats físiques i esportives que no siguin adequats per a un correcte desenvolupament personal i social, com les pràctiques nocives relacionades amb l'àmbit de la salut, la recreació, o relacionades amb l'esport i la competició.

• Dissenyar i executar activitats d'expressió corporal, sent capaços de valorar-les com a mitjà de creixement personal i de comunicació amb els altres, respectant la seva diversitat.

• Conèixer i valorar les sortides professionals relacionades amb l'àmbit de l'educació física i l'esport.

• Valorar, conèixer i utilitzar les possibilitats que les tecnologies de la informació i la comunicació i els mitjans audiovisuals ofereixen en l'àmbit de l'activitat física i esportiva.

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS Continguts comuns a tots els blocsContinguts comuns a tots els blocsContinguts comuns a tots els blocsContinguts comuns a tots els blocs

• Descripció i experimentació de diferents tecnologies i implements per a la millora de l'activitat i la condició física.

• Utilització de les TIC i les MAV per a la cerca, anàlisi i contrast d'informació relativa a l'educació física.

• Identificació, descripció i valoració de les diferents sortides professionals relacionades amb l'educació física i la salut, el lleure i l'esport.

• Rebuig de situacions de desigualtat i discriminació en l'àmbit de l'activitat fisicoesportiva.


BLOCS TEMÀTICSBLOCS TEMÀTICSBLOCS TEMÀTICSBLOCS TEMÀTICS L'activitat física i la salutL'activitat física i la salutL'activitat física i la salutL'activitat física i la salut • Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de salut. • Experimentació, caracterització i valoració dels beneficis i riscos de l'activitat física

com a hàbit de vida saludable. • Planificació i execució del treball de les qualitats físiques relacionades amb la salut i

realització de proves d'avaluació de la condició física. • Valoració i anàlisi crítica dels conceptes de prevenció i seguretat en l'activitat física. • Experimentació i execució de diferents activitats que hi estiguin relacionades. • Anàlisi i reflexió crítica de la influència d'alguns hàbits i pràctiques socials negatius

per a la salut. • Descripció, valoració i experimentació dels elements que constitueixen l'autocontrol

corporal: la higiene, l'alimentació equilibrada, el descans i la relaxació. Aplicació de tècniques de relaxació a la vida diària com a mitjà de coneixement personal i recurs de compensació de tensions i desequilibris.

• Valoració i acceptació de valors com la responsabilitat, la perseverança i l'esforç per aconseguir una millora de la condició física i de la salut.

L'activitat física recreativa i l'expressió corporalL'activitat física recreativa i l'expressió corporalL'activitat física recreativa i l'expressió corporalL'activitat física recreativa i l'expressió corporal • Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de lleure. Reconeixement de la importància

de l'activitat física en el temps de lleure. • Identificació, anàlisi i experimentació dels elements que conformen l'organització

d'activitats físiques: recursos, processos i avaluació dels resultats. Valoració de la importància del treball en equip.

• Exercitació de diferents i variades activitats recreatives i valoració de les habilitats personals i socials que es posen en joc.

• Creació, experimentació i organització d'activitats individuals i en grup que afavoreixin la comunicació i l'expressió per mitjà del llenguatge corporal, utilitzant si escau un suport rítmic.

• Valoració de les activitats com a mitjans de creixement personal i respecte per les composicions dels altres.

• Experimentació, comprensió i pràctica de diferents jocs i esports, modificats segons els objectius que es vulguin aconseguir.

L'activitat física i l'esportL'activitat física i l'esportL'activitat física i l'esportL'activitat física i l'esport • Descripció i valoració de l'organització de l'esport. Caracterització de diferents tipus

d'esports i competicions. Reconeixement de les implicacions personals i socials que representa practicar regularment un esport.

• Experimentació, organització i execució pràctica de diferents esports individuals i col·lectius amb aparells manuals i sense.

• Identificació i exercitació de les qualitats físiques, habilitats motrius i principis tecnicotàctics que es posen en joc en diferents activitats esportives.

• Coneixement i aplicació dels principis i mètodes de l'entrenament: volum, freqüència i intensitat.


CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Realitzar i aplicar de manera autònoma un programa d'activitat física orientat a la

salut, utilitzant els coneixements adquirits per valorar la condició física inicial i les característiques o condicions pròpies, establir objectius adequats, aplicar correctament els principis i mètodes d'entrenament i assumir els valors de l'esforç, la constància i la perseverança en la consecució dels objectius.

• Organitzar i dur a terme en grup o de manera autònoma diferents tipus d'activitats físiques, aprofitar i optimitzar els recursos disponibles i consensuar les normes a seguir, en diferents àmbits.

• Resoldre situacions motrius diverses i en diferents contextos, utilitzar adequadament els elements tècnics i tàctics dels diferents esports i respectar les normes del joc net i tenir cura dels espais i els materials.

• Crear, organitzar-se i realitzar una composició expressivocorporal en grup, posant en joc els coneixements adquirits, mostrant capacitat d'abstracció i expressivitat pròpia, respectant i valorant l'aportació dels altres per a la consecució d'un objectiu comú.

• Conèixer i valorar, mitjançant la cerca d'informació, les sortides professionals que estan relacionades amb les activitats físiques en els diferents àmbits treballats: salut, lleure i esport.

• Saber utilitzar i valorar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i els mitjans audiovisuals en activitats a l'aula i/o activitats complementàries, com a suport per aconseguir els objectius de la matèria, així com identificar i valorar diferents aplicacions tecnològiques relacionades amb l'activitat física.

Aplicació dels criteris d’avaluacióAplicació dels criteris d’avaluacióAplicació dels criteris d’avaluacióAplicació dels criteris d’avaluació La nota vindrà definida per: • l’assistència a les classes pràctiques. • portar el material adequat a les sessions: tant l’equipatge d’educació física de l’escola

com el necessari per a dutxar-se després de les sessions. • l’esforç personal en les sessions. • el nivell i la millora en la condició física. • el lliurament de les feines teòriques corresponents en la data indicada. • la capacitat de treballar en equip: arribar a acords, aportar idees, ajustar el nivell de

dificultat a les condicions del grup, respectar els acords presos, implicar-se en un projecte comú,....


PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ FILOSOFIAFILOSOFIAFILOSOFIAFILOSOFIA 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT

OBJECTIUS GENERALS:OBJECTIUS GENERALS:OBJECTIUS GENERALS:OBJECTIUS GENERALS: • Adoptar una actitud reflexiva, crítica i raonada davant qüestions filosòfiques. • Dominar les habilitats lingüístiques, especialment la lectura comprensiva i l’expressió

raonada, en temes propis de la matèria. • Argumentar de manera coherent els propis punts de vista en relació amb temes

filosòfics, i contrastar-los amb altres posicions i argumentacions. • Valorar les opinions alienes com un mitjà per enriquir, clarificar i posar a prova les

pròpies conviccions. • Identificar problemes filosòfics plantejats al llarg de la història de la filosofia en relació

amb el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. • Comprendre diferents solucions proposades als problemes filosòfics, situar-les en el

seu context històric i cultural, i considerar la seva vinculació amb altres manifestacions del moment en què s’han originat.

• Analitzar textos filosòfics, o textos que suscitin problemes filosòfics, identificar el tema que plantegen, la seva estructura i conclusions, i valorar els supòsits de què parteixen i les solucions que proposen.

• Valorar la racionalitat com un mitjà per assolir una concepció del món oberta i flexible, i com un recurs per regular l’acció humana, individual i col·lectiva, i orientar les relacions socials per la via de la lliure expressió i contrast d’idees.

• Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual, especialment la recerca, contrastació, anàlisi, síntesi i avaluació crítica d’informació, i valorar positivament el rigor intel·lectual en el plantejament dels temes.

• Organitzar en un tot coherent les informacions que rep dels estudis i la pròpia experiència.


CONTINGUTS:CONTINGUTS:CONTINGUTS:CONTINGUTS: 1. El saber filosòfic.

• Què és la filosofia? Especificitat del saber filosòfic. • Sentit i necessitat de la filosofia. • La filosofia i la seva història. El paper de la dona en la història de la filosofia.

2. El coneixement.

• Origen del coneixement, possibilitats i límits. El coneixement científic. • Veritat i certesa. El llenguatge i el coneixement. • L’estructura lògica del coneixement. Argumentacions vàlides i fal·làcies.

3. La realitat.

• El món físic i la ciència. Les cosmovisions científiques. • La reflexió filosòfica sobre la realitat. Metafísiques espiritualistes i materialistes. • Els grans problemes de la metafísica occidental.

4. L’ésser humà.

• L’espècie humana: evolució i cultura. • El comportament humà. • La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà.

5. L’acció humana.

• L’acció transformadora: treball i tecnologia. La creació artística. • L’acció racional: creences i actituds; mitjans i fins. • L’acció moral: valors, principis i normes morals. La reflexió ètica.

6. La societat.

• Individu i societat. Interacció, cultura i estructura social. • Dret i justícia. Ordre econòmic i canvi social. • Principals teories sobre l’origen de la societat i de l’Estat.


CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ 1.- El seguiment avaluatiu dels alumnes es farà mitjançant:

• proves parcials i globals. • treballs individuals i en equip sobre continguts de la matèria.

2.- Els continguts estan dissenyats per poder valorar el nivell que els alumnes han

adquirit quant a: • Competències.

o comentari i interpretació de textos.. o Recerca i tractament d’informació. o Relació entre conceptes de l’assignatura i de la realitat.

• Coneixements. o explicar, descriure, identificar, relacionar.

3.- Les respostes han de ser clares i ordenades. La coherència en la respostes dels

temes serà fonamental. Les errades ortogràfiques i la ilegibilitat dels exercicis disminuiran la nota global dels exercicis. 4.- Les notes s’establiran segons els criteris del sistema d’avaluació de batxillerat.


PPPPROGRAMACIÓ ROGRAMACIÓ ROGRAMACIÓ ROGRAMACIÓ LLATÍ LLATÍ LLATÍ LLATÍ 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT Continguts:Continguts:Continguts:Continguts: • Comprensió de les funcions sintàctiques dels diferents casos llatins i confrontació

amb els recursos necessaris en català per expressar les mateixes funcions. • Identificació dels diferents casos i les seves funcions sintàctiques en noms llatins de

les cinc declinacions. • Transformacions morfosintàctica i traducció al català d’oracions i textos llatins. • Identificació de l’estructura, anàlisi morfosintàctica i traducció al català de textos

llatins. • Traducció al llatí, amb l’ajuda del diccionari, de diferents grups nominals en català

segons la funció sintàctica de cada expressió. • Memorització d’expressions llatines presents en el nivell estàndard de la llengua

catalana. • Declinació de diversos grups nominals de les cinc declinacions, aplicant-hi les

terminacions corresponents. • Reconeixement de diverses formes verbals llatines de tema present i tema perfet en

indicatiu i traducció al català . • Identificació i retroversió dels usos morfosintàctics de preposicions en el context de

sintagmes, atenent al cas que regeixen. • Lectura d’un text explicatiu sobre la casa romana, les seves parts i les activitats que

s’hi feien. • Comentari d’imatges en què apareixen dependències d’uns casa romana. • Classificació dels diferents tipus d’edificis públics llatins i la seva funció, i identificació

d’algun exemple de cadascun d’ells conservat a la península Ibèrica. • Identificació dels diferents tipus d’obres d’enginyeria romans, classificació dels seus

usos i característiques i comparació amb les tendències actuals en l’àmbit de les obres públiques.

• Identificació de les característiques arquitectòniques del circ, l’amfiteatre, el teatre i les termes romanes.

• Identificació de les restes més importants dels edificis d’oci a la Península Ibèrica. • Lectura del dossier informatiu sobre els diferents edificis romans.


CrCrCrCriteris d’avaluació:iteris d’avaluació:iteris d’avaluació:iteris d’avaluació: • Verificar que saben declinar paraules de les cinc declinacions. • Verificar la capacitat de conjugar verbs de les cinc conjugacions en tots els temps de

tema present i del tema perfet. • Verificar que saben utilitzar el diccionari llatí. • Observar la superació de dificultats en la traducció de frases i textos al català . • Valorar la capacitat d’entendre i utilitzar en contextos adequats expressions llatines

que perviuen en el català actual. • Assegurar-se que les alumnes i els alumnes saben distingir les tres cases romanes. • Comprovar que coneixen l’estructura de la casa romana i que dominen el lèxic bàsic

d’aquesta. • Assegurar-se que les alumnes i els alumnes saben distingir els diferents edificis d’oci. • Comprovar que coneixen l’estructura dels diferents edificis d’oci. Aplicació dels criteris d’avaluació:Aplicació dels criteris d’avaluació:Aplicació dels criteris d’avaluació:Aplicació dels criteris d’avaluació: A. El seguiment avaluatiu dels alumnes es farà mitjançant proves i treballs: • Proves parcials o de preavaluació en les que els alumnes s’examinaran dels

continguts treballats en aquest període. • Treballs individuals o en equip sobre temes de la matèria. • Proves globals en les que els alumnes s’examinaran de tots els temes treballats fins a

aquest moment del curs. B. Els continguts de les preguntes estan expressament pensats per valorar el nivell

que els estudiants han adquirit de : 1. ConeixementsConeixementsConeixementsConeixements: l’alumnat ha de saber explicar, descriure, identificar, classificar,

relacionar... 2. CompetènciesCompetènciesCompetènciesCompetències:

1. Competència comunicativaCompetència comunicativaCompetència comunicativaCompetència comunicativa: es practica en veure la importància de la declinació en una llengua flexiva.

2. CompetènciaCompetènciaCompetènciaCompetència estètica i literàriaestètica i literàriaestètica i literàriaestètica i literària: es preveu en descobrir les formes de fer una traducció literària, que respecti la bellesa de la llengua de destinació.

3. Competència plurilingüe i culturalCompetència plurilingüe i culturalCompetència plurilingüe i culturalCompetència plurilingüe i cultural: es treballa en veure de quina manera el llatí ha anat evolucionant cap a una llengua romànica.

4. Competència en la recerca i el tractament de la informació:Competència en la recerca i el tractament de la informació:Competència en la recerca i el tractament de la informació:Competència en la recerca i el tractament de la informació: està presentada en l’esquema que recull les tècniques de traducció i els passos que hem de seguir per fer-la amb èxit.

C. Es tindrà en compte la intuició i la claretat per tal de traduir els textos llatins. D. Es valorarà la capacitat d’interpretar diferents imatges sobre les restes d’edificis

romans trobats a la Península Ibèrica. E. Els alumnes podran repetir les proves, de manera autònoma per poder millorar la

nota. F. Per establir els càlculs de les notes de cada avaluació s’aplicaran els criteris

comuns de 1r de batxillerat.


PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ BIOLOGIA BIOLOGIA BIOLOGIA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT 1r BATXILLERAT OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS BIOLOGIA BATXILLERATBIOLOGIA BATXILLERATBIOLOGIA BATXILLERATBIOLOGIA BATXILLERAT • Conèixer i aplicarConèixer i aplicarConèixer i aplicarConèixer i aplicar en diferents contexts els principals conceptes de la biologiaels principals conceptes de la biologiaels principals conceptes de la biologiaels principals conceptes de la biologia i la

seva articulació en lleis, teories i models, apreciant el seu paper en el coneixement i interpretació de la naturalesa. Valorar en el seu desenvolupament com a ciència els canvis produïts al llarg del temps i la influència del context històric, percebepercebepercebepercebent el nt el nt el nt el treball científic com una activitat en constant construcció,treball científic com una activitat en constant construcció,treball científic com una activitat en constant construcció,treball científic com una activitat en constant construcció, així com el seu caràcter temptatiu i creatiu.

• Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida quotidianaquotidianaquotidianaquotidiana, tot valorant els aspectes ètics, socials, ambientals, econòmics o polítics relacionats amb els nous descobriments i la seves aplicacions, i desenvolupant actituds positives cap a la ciència i la tecnologia.

• Utilitzar informació procedent de diferents fonts i suportsUtilitzar informació procedent de diferents fonts i suportsUtilitzar informació procedent de diferents fonts i suportsUtilitzar informació procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opinió crítica sobre els problemes actuals i quotidians de la societat relacionats amb la biologia, mostrant una actitud oberta davant diverses opinions contrastades, i ser capaç de debatre i argumentar les idees pròpies i d’altri. Utilitzar amb propietat la Utilitzar amb propietat la Utilitzar amb propietat la Utilitzar amb propietat la terminologia biològicaterminologia biològicaterminologia biològicaterminologia biològica en la comunicació en diferents contextos.

• Aplicar les estratègies de la investigació científicaAplicar les estratègies de la investigació científicaAplicar les estratègies de la investigació científicaAplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució, disseny i muntatges experimentals, anàlisi i comunicació de resultats, per a la construcció de models biològics coherents, i amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien.

• Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herènciales lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herènciales lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herènciales lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herència, interpretar els descobriments de la genètica i les seves aplicacions en diferents camps, i valorar les seves implicacions ètiques i socials.

• Descriure les característiques químiques i les propietats de les biomolècules biomolècules biomolècules biomolècules bàsiques que configuren l’estructura cel·lular per interpretar la seva funció en els processos biològics.

• Interpretar la cèl·lula com a unitat estructural, funcional i genèticacèl·lula com a unitat estructural, funcional i genèticacèl·lula com a unitat estructural, funcional i genèticacèl·lula com a unitat estructural, funcional i genètica dels organismes, conèixer i diferenciar els seus diferents models d’organització i la complexitat de les funcions cel·lulars. Identificar estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies. Analitzar els mecanismes d’intercanvi de matèria i energia entre els organismes i l’entorn.

• Analitzar les característiques dels microorganismescaracterístiques dels microorganismescaracterístiques dels microorganismescaracterístiques dels microorganismes i la seva intervenció en nombrosos processos naturals i industrials. Explicar l’origen infecciós de nombroses malalties provocades per microorganismes i virus i els principals mecanismes de la resposta immunitària.

• Considerar la biodiversitatbiodiversitatbiodiversitatbiodiversitat en totes les seves dimensions. Interpretar els diversos models d’organització dels éssers vius, tractant de comprendre la seva estructura i funcionament com una possible resposta als problemes de supervivència en un entorn determinat.

• Comprendre la visió explicativa que ofereix la selecció natural i l’evolucióselecció natural i l’evolucióselecció natural i l’evolucióselecció natural i l’evolució a la diversitat dels éssers vius. Analitzar els problemes ambientalsproblemes ambientalsproblemes ambientalsproblemes ambientals de diferent natura en el context del debat científic actual.


CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

1.1.1.1. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ 2.2.2.2. BIOQUIMICABIOQUIMICABIOQUIMICABIOQUIMICA Unitat didàctica 1. La química de la vidaUnitat didàctica 1. La química de la vidaUnitat didàctica 1. La química de la vidaUnitat didàctica 1. La química de la vida

• La diversitat i la unitat dels organismes. • Els nivells d’organització. • Els bioelements. • Les biomolècules o principis immediats. • L’aigua. • Les sals minerals. • Tipus d’enllaços entre les biomolècules.

Unitat didàctica 2. Introducció a Glúcids i lípidsUnitat didàctica 2. Introducció a Glúcids i lípidsUnitat didàctica 2. Introducció a Glúcids i lípidsUnitat didàctica 2. Introducció a Glúcids i lípids • Els glúcids. Funcions dels glúcids. • Els lípids. Funcions i Classificació.

Unitat didàctica 3. ProteïnesUnitat didàctica 3. ProteïnesUnitat didàctica 3. ProteïnesUnitat didàctica 3. Proteïnes • Estudi de les proteïnes en relació a la manifestació dels caràcters dels éssers vius. • Descripció de l’estructura dels aminoàcids i la seva relació amb el medi aquós. • Identificació de la unió dels aminoàcids: formació de l’enllaç peptídic. • Diferenciació i significat dels nivells estructurals de les proteïnes. • Desnaturalització experimental de proteïnes i la seva significació. • Relació entre estructura i funció dels enzims. • Anàlisi dels mecanismes d’acció i control de l’activitat enzimàtica. • Estudi experimental de l’acció enzimàtica en funció de diferents variables.

3.3.3.3. GENÈTICA MOLECULAR: DEL GENOTIP AL FENOTIPGENÈTICA MOLECULAR: DEL GENOTIP AL FENOTIPGENÈTICA MOLECULAR: DEL GENOTIP AL FENOTIPGENÈTICA MOLECULAR: DEL GENOTIP AL FENOTIP

Unitat didàctica 4. Àcids nucleicsUnitat didàctica 4. Àcids nucleicsUnitat didàctica 4. Àcids nucleicsUnitat didàctica 4. Àcids nucleics

• Caracterització dels diferents nivells estructurals dels àcids nucleics. • Reconeixement dels àcids nucleics com a portadors de les característiques

hereditàries.

Unitat didàctica 5. Genètica molecularUnitat didàctica 5. Genètica molecularUnitat didàctica 5. Genètica molecularUnitat didàctica 5. Genètica molecular

• Explicació i localització dels processos de duplicació de l’ADN, transcripció i traducció.

• Utilització d’animacions i simulacions per ordinador i resolució de problemes en l’estudi d’aquests processos.

• Evidenciació del significat i universalitat del codi genètic. • Significació de les mutacions gèniques, cromosòmiques i genòmiques.

4.4.4.4. CITOLOGIACITOLOGIACITOLOGIACITOLOGIA Unitat didàctica 6. Microscopis Unitat didàctica 6. Microscopis Unitat didàctica 6. Microscopis Unitat didàctica 6. Microscopis i cèl·lules. La teoria cel·lulari cèl·lules. La teoria cel·lulari cèl·lules. La teoria cel·lulari cèl·lules. La teoria cel·lular

• Caracterització de la teoria cel·lular.


Unitat didàctica 7. La cèl·lula eucariotaUnitat didàctica 7. La cèl·lula eucariotaUnitat didàctica 7. La cèl·lula eucariotaUnitat didàctica 7. La cèl·lula eucariota • Diferenciació de la cèl·lula eucariota i procariota. • Explicació de l’origen endosimbiòtic de la cèl·lula eucariota. • Reconeixement de l’estructura i funció dels orgànuls cel·lulars. • Concreció d’alguns mètodes d’estudi de la cèl·lula. • Identificació d’algunes d’estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i

microfotografies. • Càlcul de la mida de diferents estructures cel·lulars a partir d’escales o augments.

Unitat didàctica 8.Estructura i funció d’una cèl·lula especialitzada: La neuronaUnitat didàctica 8.Estructura i funció d’una cèl·lula especialitzada: La neuronaUnitat didàctica 8.Estructura i funció d’una cèl·lula especialitzada: La neuronaUnitat didàctica 8.Estructura i funció d’una cèl·lula especialitzada: La neurona • Descripció de l’estructura i funció d’una cèl·lula especialitzada: la neurona. • Anàlisi de la transmissió de l’impuls nerviós. • Comparació del procés de transport de neurotransmissors i els seus anàlegs estructurals

(drogues i medicaments) a través de la membrana cel·lular. • Descripció i anàlisi dels diversos sistemes de transport a través de la membrana cel·lular.

Experimentació d’alguns processos de transport. Unitat didàctica 9Unitat didàctica 9Unitat didàctica 9Unitat didàctica 9: Aprenentatge- Treball interdisciplinar

• Aprenentatge: Fonaments biològics • Teories sobre l’aprenentatge • Conclusions pràctiques

5.5.5.5. REPRODUCCIÓREPRODUCCIÓREPRODUCCIÓREPRODUCCIÓ Unitat didàctica Unitat didàctica Unitat didàctica Unitat didàctica 10101010. Nucli i divisió cel·lular. Nucli i divisió cel·lular. Nucli i divisió cel·lular. Nucli i divisió cel·lular

• Identificació de les fases del cicle cel·lular. • Descripció dels mecanismes que controlen el cicle cel·lular i la disfunció en les cèl·lules

canceroses. • Identificació de les fases de la mitosi en preparacions microscòpiques i/o microfotografies

i animacions. • Diferenciació cel·lular: totipotència i especialització. • Anàlisi del procés de diferenciació de les cèl·lules: expressió gènica diferencial al llarg

del desenvolupament embrionari. Unitat didàctica 11Unitat didàctica 11Unitat didàctica 11Unitat didàctica 11. La reproducció asexual i la reproducció sexual. La reproducció asexual i la reproducció sexual. La reproducció asexual i la reproducció sexual. La reproducció asexual i la reproducció sexual

• Comparació del tipus de reproducció dels organismes a partir d’exemples de reproducció asexual i sexual.

• Descripció de l’estructura i funció dels gàmetes. • Explicació de la meiosi i justificació de les seves conseqüències biològiques. • Reconeixement de les diferents fases en preparacions microscòpiques, microfotografies

i/o esquemes i animacions. • Identificació i localització de mitosi i meiosi en els diversos tipus de cicles biològics.

6.6.6.6. BIOTECNOLOGIABIOTECNOLOGIABIOTECNOLOGIABIOTECNOLOGIA Unitat didàctica 1Unitat didàctica 1Unitat didàctica 1Unitat didàctica 12222. L’enginyeria genètica. Dilemes ètics. L’enginyeria genètica. Dilemes ètics. L’enginyeria genètica. Dilemes ètics. L’enginyeria genètica. Dilemes ètics

• Valoració argumentada d’algunes aportacions de la genètica a la salut humana: dilemes ètics en relació a la detecció precoç de malalties genètiques i la teràpia gènica.

• Aplicació de les cèl·lules mare en biomedicina. Distinció entre cèl·lules mare embrionàries i adultes. Valoració crítica de les implicacions socials i ètiques del seu ús. Significat i aplicacions de la clonació.


COMPETÈNCIES A TREBALLAR COMPETÈNCIES A TREBALLAR COMPETÈNCIES A TREBALLAR COMPETÈNCIES A TREBALLAR

Competències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèria

• Competència en indagacióCompetència en indagacióCompetència en indagacióCompetència en indagació implica la capacitat de portar a terme una investigació en el context de la ciència escolar, tot adquirint les habilitats necessàries, examinar les limitacions de les explicacions científiques; i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals.

• Competència en la reflexió sobreCompetència en la reflexió sobreCompetència en la reflexió sobreCompetència en la reflexió sobre la natura de la ciènciala natura de la ciènciala natura de la ciènciala natura de la ciència Desenvolupar una comprensió epistemològica de la naturalesa de la ciència i de la construcció del coneixement científic. Comprendre que la ciència es distingeix d’altres formes de coneixement per l’elaboració de models i per l’ús de mètodes empírics, d’arguments lògics i de l’escepticisme com actitud, per contrastar les hipòtesis i validar els models i teories proposats. Considerar també els processos socials i els contextos que condicionen la manera en què el coneixement científic és obtingut, comunicat, representat i argumentat en la comunitat científica i divulgat a la societat.

• Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic: Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic: Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic: Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic: Aplicació i utilització dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència per prendre decisions informades de com fer ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi, hàbits de vida saludables i un consum racional i responsable i comprendre el paper que la ciència pot tenir en el desenvolupament més equilibrat de les diferents regions del món.

Contribució de la matèria a les competències del batxilleratContribució de la matèria a les competències del batxilleratContribució de la matèria a les competències del batxilleratContribució de la matèria a les competències del batxillerat

• Competència comunicativaCompetència comunicativaCompetència comunicativaCompetència comunicativa, Aprendre a comunicar ciència: descriure fets i fenòmens, explicar-los i exposar-los, justificar-los i argumentar-los, i definir-los utilitzant diferents tipologies de llenguatge i formes de comunicació, com el matemàtic, el visual, l’accional i donar conclusions amb eficàcia i esperit crític. la biologia ofereix un marc idoni per al debat i la defensa de les pròpies idees en camps com el de la ètica científica

• Competència en recercaCompetència en recercaCompetència en recercaCompetència en recerca Saber analitzar situacions complexes, identificar problemes i actuar per a solucionar-los. Utilització dels mètodes i tècniques de les Ciències Biològiques com: la identificació de problemes, la formulació de preguntes i hipòtesis, el disseny i la realització d’experiments, l’anàlisi dels resultats experimentals i el contrast amb els teòrics, i la comunicació dels resultats basant-se en les evidències i les teories.

• Competència en la gestió i el tractamentCompetència en la gestió i el tractamentCompetència en la gestió i el tractamentCompetència en la gestió i el tractament de la informacióde la informacióde la informacióde la informació Capacitat d’analitzar i sintetitzar informació científica obtinguda a partir de diferents fonts i formats.

• Competència digitalCompetència digitalCompetència digitalCompetència digital: Assegurar la capacitació tècnica sobre el funcionament de programes i eines digitals, així com alguns programes de simulació de fenòmens i processos.

• Competències personals Competències personals Competències personals Competències personals Capacitat de gestió i organització del temps personal, amb autonomia, creativitat i iniciativa d’acord als seus objectius i principis ètics.

• Competències interpersonalsCompetències interpersonalsCompetències interpersonalsCompetències interpersonals Saber treballar en equip de forma cooperativa i garantir unes competències relacionals i unes habilitats socials adequades.

• Competència en coneixement i interacció amb el mónCompetència en coneixement i interacció amb el mónCompetència en coneixement i interacció amb el mónCompetència en coneixement i interacció amb el món Tenir una visió i una possible explicació global dels fenòmens naturals per aplicar-les a situacions reals i quotidianes. Avaluar i opinar reflexivament sobre el paper que la ciència pot tenir en la millora de les condicions de vida de les persones i el desenvolupament més equilibrat de les diferents regions del món,


CRITERIS D’AVALUACIÓ.CRITERIS D’AVALUACIÓ.CRITERIS D’AVALUACIÓ.CRITERIS D’AVALUACIÓ. 1r DE BATXILLE1r DE BATXILLE1r DE BATXILLE1r DE BATXILLERATRATRATRAT • Mostrar actituds associades al treball científic, com la curiositat en la recerca

d’informació, la capacitat crítica, l’interès per la verificació dels fets, el qüestionament d’allò que sembla obvi i l’actitud oberta a noves idees, el treball en equip, i l’aplicació i comunicació dels coneixements.

• Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la en el plantejament d’un problema o debat.

• Dissenyar i realitzar investigacions aplicant les característiques de treball científic: plantejament del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències i anàlisi, discussió i comunicació de resultats.

• Valorar les aplicacions actuals de la genètica en l’obtenció de recursos i les seves aplicacions als éssers humans. Escriure textos argumentatius tot valorant críticament aquestes aplicacions científiques.

• Analitzar les bases moleculars de l’herència i de l’expressió dels gens i descriure els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris d’acord amb el model d’herència, aplicant-ho a la resolució de problemes de monohibridisme i herència lligada al sexe.

• Reconèixer l’estructura dels àcids nucleics i de les proteïnes (fent èmfasi en els enzims) i relacionar-los amb les seves funcions biològiques. Aplicar els coneixements de genètica molecular a la resolució de problemes sobre la síntesi de proteïnes.

• Realitzar experiències de laboratori tot quantificant la influència de diversos factors sobre l’activitat enzimàtica. Elaborar i interpretar els gràfics resultants de l’experiència.

• Considerar la cèl·lula com a unitat estructural i funcional de tots els éssers vius, diferenciar entre els diferents models d’organització cel·lular. Identificar els orgànuls de la cèl·lula eucariota i descriure la seva funció. Interpretar els mecanismes responsables de la transformació de cèl·lula totipotent a cèl·lules especialitzades que tenen lloc durant la formació d’un nou organisme.

• Explicar les característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i citoplasma, comparar i justificar la importància biològica de la mitosi i la meiosi, descriure els avantatges i inconvenients de la reproducció sexual i asexual. Identificar les diferents fases de la mitosi i meiosi en preparacions microscòpiques, microfotografies i/o esquemes i animacions.


APLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ APLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ APLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ APLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. El seguiment avaluatiu dels alumnes es farà mitjançant proves i treballs:

• Proves parcials o de preavaluació en les que els alumnes s’examinaran dels continguts treballats en aquest període

• Treballs individuals o en equip sobre temes de la matèria • Proves globals en les que els alumnes s’examinaran de tots els temes

treballats fins a aquest moment del curs. • Presentació dels apunts i treballs en el Portfoli digital de cada alumne.

2. Els continguts de les preguntes estan expressament pensats per poder valorar el nivell que els estudiants han adquirit de: • ConeixementsConeixementsConeixementsConeixements: l’alumnat ha de saber explicar, descriure, identificar, classificar,

relacionar, etc. • CompetènciesCompetènciesCompetènciesCompetències:

- Competència comunicativa:Competència comunicativa:Competència comunicativa:Competència comunicativa:

- comentar textos - interpretar textos - detectar errades en textos - detectar errades en esquemes

- Competència en la gestió i el tractament de la informació:Competència en la gestió i el tractament de la informació:Competència en la gestió i el tractament de la informació:Competència en la gestió i el tractament de la informació:

- interpretar gràfics, taules i esquemes - fer gràfics, taules i esquemes - interpretar pedigrís - fer pedigrís

- Competència en recerca:Competència en recerca:Competència en recerca:Competència en recerca:

- interpretar resultats experimentals - realitzar dissenys experimentals

- Competència en el coneixement i interacció amb el món:Competència en el coneixement i interacció amb el món:Competència en el coneixement i interacció amb el món:Competència en el coneixement i interacció amb el món:

- saber valorar i avaluar situacions concretes contextualitzades relatives als continguts de la matèria.

3. Les respostes s’han d’ajustar a l’enunciat de la pregunta. A més de valorar el contingut de la resposta, es tindrà en compte la claredat en l’exposició dels conceptes, l’ordre lògic i l’ús correcte dels termes científics. A més també es valorarà l'ús d'esquemes, sobretot quan es demanin explícitament. La resposta que no sigui coherent o que suposi una confusió o un disbarat, afectarà negativament a la puntuació de la pregunta concreta. En el cas que una pregunta plantegi una resposta que tingui una probabilitat molt alta de ser contestada correctament a l’atzar, no es donarà puntuació total si no es raona o justifica la resposta.

4. Les faltes ortogràfiques i la il·legibilitat del text afectaran a la valoració final de la nota. -O,1punts/falta. .

5. Algunes preguntes poden demanar la realització de càlculs senzills i gràfics. Els càlculs s’han de resoldre correctament i sense errades i les gràfiques s’han de confegir de forma correcta.

�� Els alumnes podran repetir les proves, de manera autònoma per poder recuperar o millorar nota

�� Per establir els càlculs de les notes de cada avaluació s’aplicaran els criteris comuns de 1r de Batxillerat.


PROGRAMACIÓPROGRAMACIÓPROGRAMACIÓPROGRAMACIÓ DIBUIX TÈCNICDIBUIX TÈCNICDIBUIX TÈCNICDIBUIX TÈCNIC 1r de BATXILLERAT1r de BATXILLERAT1r de BATXILLERAT1r de BATXILLERAT OBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALS • Conèixer els suports, els materials, els instruments i els accessoris de dibuix

necessaris per a desenvolupar amb el màxim aprofitament el curs de dibuix tècnic, així com les característiques que tenen, la manera d’utilitzar-los i de mantenir-los.

• Adquirir l’habilitat suficient per fer servir els instruments de dibuix. • Valorar la necessitat de treballar amb precisió, qualitat i exactitud a l’hora d’efectuar

traçats en dibuix tècnic. • Valorar la importància del dibuix tècnic normalitzat com un mitjà de comunicació de

caràcter universal. • Valorar la importància de dominar les construccions bàsiques i els convencionalismes

com el fonament de les construccions que es desenvoluparan al llarg del curs. • Reconèixer la importància dels polígons, com a figures geomètriques, tant en els

àmbits científicotecnològic com en l‘artístic. • Ser capaç d’aplicar els traçats geomètrics desenvolupats en cada unitat per a

resoldre problemes més complexos i exemples pràctics de l’entorn que ens envolta. • Conèixer, comprendre i valorar la geometria com un conjunt de conceptes relacionats

per propietats i lleis, de manera que s’apliquin en la lectura i la interpretació de dissenys i de productes artístics, i en la representació de les formes.

• Analitzar i comprendre l’estètica del dibuix tècnic. • Interpretar l’arquitectura i la seva estructura geomètrica. • Observar i analitzar la natura per tal de descobrir-hi noves formes estructurals. • Efectuar un aprenentatge sense memoritzar, i adquirir els criteris que, a partir de les

dades inicials, permetin de decidir quin procediment cal aplicar en la resolució i saber escollir el sistema de representació més adequat per a cada necessitat.

• Adquirir els criteris necessaris per desenvolupar la capacitat d’abstracció necessària per a comprendre l’assignatura.

• Valorar la importància de la geometria descriptiva com una ciència que ens permet representar de manera objectiva en el pla els cossos de l’espai i desenvolupar projectes tècnics, arquitectònics, de disseny, etc., , així com l’entorn que ens envolta, amb una percepció humana.

• Reconèixer els avantatges que comporta l’ús dels recursos informàtics respecte de la manipulació tradicional.



1. GEOMETRIA PLANAGEOMETRIA PLANAGEOMETRIA PLANAGEOMETRIA PLANA Unitat 1. Instruments de dibuixUnitat 1. Instruments de dibuixUnitat 1. Instruments de dibuixUnitat 1. Instruments de dibuix • Suports: paper de dibuix. • Instruments de traçament: llapis, portamines, joc d’escaires, compàs, bigotera,

estilògrafs. • Instruments de mesura: regles graduats, transportador d’angles. • Complements: estris d’esborrar, plantilles, material transferible, retoladors, tauler de

dibuix, recursos informàtics. Unitat 2. Traçats fonamentals IUnitat 2. Traçats fonamentals IUnitat 2. Traçats fonamentals IUnitat 2. Traçats fonamentals I • Convencionalismes: definicions i designació. • Perpendicularitat: mediatriu d’un segment, perpendicular a una semirecta en l’origen,

perpendicular a una recta per un punt exterior. • Paral·lelisme: paral·lela a una recta per un punt, paral·lela a una recta a una distància

donada. • Segments i operacions: suma, diferència, producte per un nombre, divisió en parts

iguals i proporcionalitat. • Angles: bisectriu d’un angle, trisecció de l’angle recte. Unitat 3. Triangles i quadrilàters.Unitat 3. Triangles i quadrilàters.Unitat 3. Triangles i quadrilàters.Unitat 3. Triangles i quadrilàters. • Triangles: propietats i classificació. • Rectes i punts notables d’un triangle. • Recta d’Euler d’un triangle. • Quadrilàters: classificació i propietats. Unitat 4. PolíUnitat 4. PolíUnitat 4. PolíUnitat 4. Polígonsgonsgonsgons • Reconeixement de les particularitats dels polígons. • Polígons: classificació i propietats. • Rectes i punts notables d’un polígon. • Polígons regulars. • Polígons inscrits en una circumferència. • Polígons regulars estrellats. • Rectificació. Unitat 5. Transformacions geomètriquesUnitat 5. Transformacions geomètriquesUnitat 5. Transformacions geomètriquesUnitat 5. Transformacions geomètriques • Identitat. • Translació. • Simetria central i simetria axial. • Gir. • Homotècia. . • Semblança. • El compàs de reducció. • El pantògraf. • Equivalència. • Escales.


Unitat 6. Tangències i enllaçosUnitat 6. Tangències i enllaçosUnitat 6. Tangències i enllaçosUnitat 6. Tangències i enllaços • Circumferència: lloc geomètric. • Circumferència: punts, segments i angles en la circumferència. • Arc capaç. • Rectificació. • Tangències. • Traçament de rectes tangents. • Traçament de circumferències tangents. • Enllaços.. • Aplicacions de les tangències. Unitat 7. Corbes tècniques IUnitat 7. Corbes tècniques IUnitat 7. Corbes tècniques IUnitat 7. Corbes tècniques I • Oval • Ovoide • Espiral. • Voluta. Unitat 8. Corbes còniques IUnitat 8. Corbes còniques IUnitat 8. Corbes còniques IUnitat 8. Corbes còniques I • Seccions còniques. • Còniques no degenerades. • Còniques degenerades. • El·lipse. • Hipèrbola. • Paràbola. Unitat 9. Geometria de les formesUnitat 9. Geometria de les formesUnitat 9. Geometria de les formesUnitat 9. Geometria de les formes • Proporcionalitat o cànon • Pentagrama. • Corbes. • Espiral jònica o voluta. • Superfícies polièdriques. • Piràmide. • Estructures planes: xarxa triangular, xarxa quadrada, xarxa de rombes, xarxa

hexagonal.


2. GEOMETRIA DESGEOMETRIA DESGEOMETRIA DESGEOMETRIA DESCRIPTIVACRIPTIVACRIPTIVACRIPTIVA Unitat 10. Fonaments de geometria descriptivaUnitat 10. Fonaments de geometria descriptivaUnitat 10. Fonaments de geometria descriptivaUnitat 10. Fonaments de geometria descriptiva • Classes de projecció. • Reversibilitat. • Projecció cilíndrica: ortogonal i obliqua. • Projecció cònica. • Sistemes de representació. Dièdric directe, cònic i axonomètric. La perspectiva. • Sistema delimitat o sistema de plans delimitats. Unitat 11. Sistema acotatUnitat 11. Sistema acotatUnitat 11. Sistema acotatUnitat 11. Sistema acotat • Pla de referència. . • Unitat de mesura. • Distàncies. • Dibuix topogràfic. Perfils i corbes de nivell. Unitat 12. Sistema dièdric directe (veure unitat 16)Unitat 12. Sistema dièdric directe (veure unitat 16)Unitat 12. Sistema dièdric directe (veure unitat 16)Unitat 12. Sistema dièdric directe (veure unitat 16) • Disposició de les vistes d’un sòlid: alçat, planta i perfil. • Contorn aparent. • Parts vistes i parts ocultes. Unitat 13. Sistema axonomètric Unitat 13. Sistema axonomètric Unitat 13. Sistema axonomètric Unitat 13. Sistema axonomètric • Coeficient de reducció. • Convenció axonomètrica: les ternes. • Ternes isomètriques. • Ternes DIN 5. • Ternes cavalleres. • Ternes militars. • Perspectiva isomètrica. • Perspectiva DIN 5. • Perspectiva cavallera. • Perspectiva militar. Unitat 14. Sistema cònicUnitat 14. Sistema cònicUnitat 14. Sistema cònicUnitat 14. Sistema cònic • Punt de fuga o punt límit. • Elements perspectius: observador, pla del quadre i objecte. • Posició del punt de vista. • Posició del pla del quadre. • Distància entre el pla del quadre i l’objecte. • Angle òptic. • Perspectiva cònica frontal. • Perspectiva cònica obliqua. • Punts mètrics. • Mètodes perspectius.


3. NORMALITZACIÓNORMALITZACIÓNORMALITZACIÓNORMALITZACIÓ Unitat 15. NormesUnitat 15. NormesUnitat 15. NormesUnitat 15. Normes • Normalització. • Documentació tècnica: especificacions, reglaments, normes. • Dibuix tècnic i normalització: normes de representació, normes de dimensionament i

normes de designació. • Normes UNE: designació, classificació, identificació i presentació. • Formats normalitzats. • Designació de formats. • Caixetí de retolació. • Marges i requadre. • Senyals de centradors i d’orientació. • Sistema de coordenades. • Retolació normalitzada. Unitat 16. Representació d’objectes IUnitat 16. Representació d’objectes IUnitat 16. Representació d’objectes IUnitat 16. Representació d’objectes I • Mètode de les vistes. • Denominació de les vistes. • Mètode de representació del primer diedre. • Mètode de representació del tercer diedre. • Selecció de vistes. • Vistes lliures i vistes parcials. • Línies normalitzades. • Prioritat de línies. • Escales normalitzades. • Croquisatge. Unitat 17. Acotament i croquisatgeUnitat 17. Acotament i croquisatgeUnitat 17. Acotament i croquisatgeUnitat 17. Acotament i croquisatge • Talls i seccions. • Seccions. . • Acotació. • Elements d’acotació: xifra de cota, línia de cota, extrems de cota, línies auxiliars de

cota, línies de referència. • Lletres i símbols normalitzats. • Distribució de cotes. • Croquisatge de peces. Unitat 18. Disseny assistit per ordinador. Unitat 18. Disseny assistit per ordinador. Unitat 18. Disseny assistit per ordinador. Unitat 18. Disseny assistit per ordinador. • Introducció al dibuix CAD. • Dibuixar pramètricament. • Dibuixar i manipular objectes dibuixats. • Gestionar informació: "blocs" i "capes". • Operacions de consulta i estils. • Eines i presentació de trames. • Imatges.


CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ • Adquisició de l’habilitat necessària per utilitzar els instruments de traçament, valorant

la necessitat d’utilitzar-los amb precisió i pulcritud. • Interpretació i utilització correcta de la normativa comunament utilitzada en dibuix

tècnic. Reconeixement i identificació de les normes UNE. • Assimilació necessària de totes les construccions geomètriques vistes i adquisició

d’un domini complet d’aquestes construccions. • Reconeixement, elecció i ús de les diferents escales normalitzades en dibuix tècnic

per representar sobre el paper objectes del nostre entorn. • Valoració de les nombroses aplicacions de les relacions i formes geomètriques vistes

tant en l’àmbit cientificotecnològic com en l’artístic. • Deducció, a partir de les dades inicials, del procediment més adequat per a resoldre

els problemes. • Valoració de la importància dels croquis com a transmissors d’informació, d’idees,... • Distinció entre corbes tècniques i corbes còniques, sobretot entre ovals i ovoides i

el·lipses, tant per la manera d’obtenir-les com de construir-les. • Qualitat gràfica en el traçat a mà alçada.. • Descobriment de la presència o no, de la proporció, l’harmonia i un cànon en les

formes que ens envolten. • Reconeixement i apreciació, tant en la natura com en l’entorn antròpic, d’estructures

formals planes i estructures formals espacials i valoració de les aplicacions. • Valoració de la importància de l’observació de la natura com un model que ens

proporcionarà pautes per a dissenyar estructures geomètriques aplicables per a l’ésser humà.

• Distinció de les diverses classes de projecció i dels diferents sistemes de representació.

• Adquisició dels criteris i la pràctica necessaris per a saber escollir el sistema de representació més adequat en cada ocasió.

• Adquisició de la capacitat d’imaginar en l’espai la informació proporcionada per les representacions efectuades en els sistemes de representació.

• Valoració de la importància de saber representar d’una manera objectiva peces o objectes en l’espai sobre el pla i de manera intel·ligible per a tothom que conegui les regles desl sistemes de representació independentment del lloc on s’utilitzin aquests sistemes.

• Construcció de perspectives amb la correcta siruació dels diversos elements perspectius, com un instrument per a representar objectivament sobre el paper l’entorn que ens envolta amb una percepció visual humana.

• Obtenció i disposició de les vistes d’un objecte segons el mètode del primer diedre, o mètode europeu,

• Dibuix de les vistes d’un objecte, i recíprocament, a partir de les vistes d’un objecte saber reconstituir-lo espacialment, amb la finalitat de desenvolupar i exercitar la capacitat d’abstracció.

• Realització dels exercicis proposats a classe. • Realització dels exercicis proposats com a deures. • Puntualitat en el lliurament. • Tenir el material de dibuix a punt i en òptimes condicions. • Regularitat i puntualitat en l’assistència a classe.


APLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓAPLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓAPLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓAPLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ El seguiment avaluatiu dels alumnes es farà mitjançant proves i exercicis:

• proves parcials o de preavaluació en les que els alumnes s’examinaran dels continguts treballats en aquest període

• exercicis individuals sobre temes de la matèria. • proves globals en les que els alumnes s’examinaran de tots els temes

treballats fins a aquest moment del curs. En cadascun dels exercicis així com en les proves es valorarà:

• el lliurament dels exercicis proposats així com la puntualitat dins del termini establert.

• portar el material adequat tant per a les classes com per a les proves i en bones condicions d’ús.

• el procès de construcció de manera que pugui seguir-se amb claredat en la correcció desestimant-se totalment qualsevol resultat obtingut per tempteig.

Per establir els càlculs de les notes de cada avaluació s’aplicaran els criteris comuns de 1r de Batxillerat.


PROGRAMACIÓPROGRAMACIÓPROGRAMACIÓPROGRAMACIÓ FÍSICAFÍSICAFÍSICAFÍSICA 1r de BATXILLERAT1r de BATXILLERAT1r de BATXILLERAT1r de BATXILLERAT CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS Unitat 1: ImatgesUnitat 1: ImatgesUnitat 1: ImatgesUnitat 1: Imatges

• Òptica geomètrica, imatges en lents i miralls. • Caracterització de la llum com ona. • Principi de Huygens. • Propietats de la llum: polarització, interferències, difracció.

Unitat 2: MovimentUnitat 2: MovimentUnitat 2: MovimentUnitat 2: Moviment

• Magnituds del moviment. • MRU, MRUA, caiguda lliure, MCU, tir parabòlic. • Representació del moviment mitjançant diferents tipologies de llenguatge. • Interpretació de gràfics obtinguts a partir de dades experimentals.

Unitat 3: L'univers mecànicUnitat 3: L'univers mecànicUnitat 3: L'univers mecànicUnitat 3: L'univers mecànic

• Identificació de les forces como interacció entre parells d'objectes. • Equilibri de forces. • Lleis de Newton. • Impuls i quantitat de moviment.

Unitat 4: L'energiaUnitat 4: L'energiaUnitat 4: L'energiaUnitat 4: L'energia

• El treball i la calor com formes de transferir energia. • Caracterització de les diferents formes d'energia mecànica. • Potencia, rendiment i eficiència de processos energètics senzills. Conservació i

degradació de l'energia. Unitat 5: El corrent elèctricUnitat 5: El corrent elèctricUnitat 5: El corrent elèctricUnitat 5: El corrent elèctric

• Diferencia entre corrent continu i altern. • Circuit, intensitat de corrent, diferencia de potencial i resistència elèctrica. • Llei d'Ohm. Calor i potencia transferida per efecte Joule. • Forca electromotriu i resistència interna. • Associació de resistències en serie i en paral·lel.


CCCCRITERIS D’AVALUACIÓRITERIS D’AVALUACIÓRITERIS D’AVALUACIÓRITERIS D’AVALUACIÓ

• Analitzar situacions en les que intervenen fenòmens físics utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic. Formular una hipòtesi per tal d’explicar un fenomen susceptible de produir-se o de ser produït, dissenyar i realitzar experiments per a obtenir la resposta a problemes, analitzar els resultats experimentals i confrontar-los amb els teòrics i comunicar els resultats basant-se en les evidències i les teories.

• Ser capaç d’utilitzar tant l’instrument bàsic d’un laboratori de Física com els sistemes informatitzats d’anàlisi i captació de dades. Obtenir i analitzar informació sobre fenòmens explicables a través de la física, així com saber argumentar i comunicar sobre aquests fenòmens. Obtenir informació disponible a Internet i d’altres medis per tal de realitzar recerques sobre temes de física d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats.

• Comprendre la naturalesa del moviment com a activitat humana, així com el poder i les limitacions del coneixement científic. Identificar preguntes que es puguin respondre a través de la recerca científica i distingir les explicacions científiques d’aquelles que no ho són.

• Reconèixer la física com un esforç de la humanitat que s’ha desenvolupat al llarg de la història, en unes determinades condicions socials, filosòfiques, industrials i econòmiques.

• Analitzar moviments utilitzant les eines i les estratègies pròpies de la física. Realitzar mesures de posicions i velocitats, descriure mitjançant taules, gràfics i en els moviments amb rapidesa o acceleració constant equacions, analitzar els resultats i considerar les implicacions d’aquests resultats.


CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT

OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS GENERALS • Conèixer les relacions entre les diverses ciències i la seva contribució a la

intel·ligibilitat de la natura i dels processos naturals, tot diferenciant entre la ciència com a activitat que genera coneixement i la tecnologia com a activitat destinada a satisfer necessitats.

• Valorar i posar en pràctica actituds i hàbits relacionats amb el procés d’indagació, construint argumentacions amb l’ús de la simbologia, el vocabulari científic i els suports de comunicació adequats.

• Plantejar-se preguntes sobre qüestions científiques i problemes d’actualitat socialment rellevants que tinguin incidència en la vida quotidiana, tot valorant de manera crítica la informació procedent de fonts diverses.

• Conèixer les premisses generals de les principals teories científiques unificadores, el context històric i cultural en què es van formar i les controvèrsies vigents.

• Reconèixer i avaluar la dimensió social de problemes i propostes científiques i tecnològiques en relació amb la salut, la biotecnologia, el medi ambient, els recursos naturals i les aplicacions de les tecnologies de la informació i la comunicació.

• Argumentar i debatre sobre la relació entre el desenvolupament sostenible, els patrons de consum i el model energètic, identificant els conflictes associats a les diferents percepcions, estratègies i alternatives proposades per als problemes socioambientals a diferents escales.



1.1.1.1. Introducció a la Introducció a la Introducció a la Introducció a la Ciència Ciència Ciència Ciència • Ciència vs Humanitats • Mites, creences, teories i fets científics • Ciència i tecnologia: amb elles i gràcies a elles. • Projecte: Video argumentatiu (ciència o pseudociència)

2. Els grans reptes de salut del segle XXI Els grans reptes de salut del segle XXI Els grans reptes de salut del segle XXI Els grans reptes de salut del segle XXI (I)(I)(I)(I) o En xifres: anàlisi de les principals causes de mortalitat al món: els últims 25 anys i

horitzó 2020 o Paper de la ciència i la tecnologia

3. Els grans reptes de salut del segle XXI (II)Els grans reptes de salut del segle XXI (II)Els grans reptes de salut del segle XXI (II)Els grans reptes de salut del segle XXI (II) o La malària o La SIDA o El càncer o L’estrès i la depressió: les malalties emergents o Debat ètic: La vacunació, una qüestió familiar? o Projecte de recerca intercentres: RRI sobre estrès i depressió amb la Fundació

IrsiCaixa 6. La intervenció humana en els sistemes naturals i el desenvolupament sostenibleLa intervenció humana en els sistemes naturals i el desenvolupament sostenibleLa intervenció humana en els sistemes naturals i el desenvolupament sostenibleLa intervenció humana en els sistemes naturals i el desenvolupament sostenible

o La relació entre l’home i la biosfera o Sostenibilitat i energia. o El canvi climàtic o Joc de rol sobre energies

7. La La La La tecnologitecnologitecnologitecnologia en les nostres videsa en les nostres videsa en les nostres videsa en les nostres vides o La tecnologia al llarg de la història o Nanotecnologia, realitat o ficció? o L’era digital: instruments i aplicacions que milloren la vida de les persones. o Projecte: disseny i presentació d’una aplicació digital


COMPETÈNCIES A TREBACOMPETÈNCIES A TREBACOMPETÈNCIES A TREBACOMPETÈNCIES A TREBALLAR LLAR LLAR LLAR

Competències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèria

En funció de la vocació integradora de la matèria, les competències específiques de les ciències per al món contemporani s’imbriquen amb les competències genèriques del batxillerat, però es poden distingir tres competències específiques de la matèria, algunes de les quals són compartides amb altres ciències experimentals: la competència en indagació; la competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia; i la competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència. La competència en indagació competència en indagació competència en indagació competència en indagació comprèn tot el conjunt d’operacions que posen l’alumnat en situació d’explorar el món amb eines instrumentals i intel·lectuals definides, i implica capacitats com la de fer-se preguntes amb orientació científica sobre la natura i els fenòmens naturals, la de cercar evidències, la de realitzar inferències consistents amb aquestes i, en íntima relació amb la competència comunicativa, la d’argumentar de manera crítica, racional i lògica. La competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia es pot definir com la facultat de comprendre la rellevància social de la ciència i la tecnologia, és a dir, la relació entre el paradigma científic i els models econòmics i culturals d’una època o territori. Implica capacitats com ara resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana dels individus, comprendre el paper de la ciència, per mitjà de la tecnologia, reflexionar sobre les intencions i les conseqüències de les accions humanes, individuals i col·lectives, i considerar els impactes ambientals i socials d’un determinat model tecnològic, situar el coneixement científic dins el context històric. Suposa, finalment, el respecte degut al medi natural i als éssers vius, dins la consciència de pertinença a l’espècie humana, que implica una participació activa, individualment i col·lectiva, en la preservació i salvaguarda del planeta. La competència competència competència competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència implica comprendre que la ciència, després de mil·lenis de desenvolupament, ha procurat d’elaborar teories que expliquin d’una manera simple i unificadora les grans preguntes i promoure la reflexió sobre processos globals que afecten l’espècie humana en diferents contextos (còsmic, planetari i local). Suposa també l’aptitud per a identificar i validar la qualitat científica d’un determinat coneixement, contraposat a altres explicacions. Inclou altres capacitats, com reconèixer les fases formals del discurs científic, distingir processos inductius de deductius, especulacions de teories, valorar la coherència formal del discurs científic, reconèixer paradigmes científics, etc.


Contribució de la matèria a les Contribució de la matèria a les Contribució de la matèria a les Contribució de la matèria a les competències generals del batxilleratcompetències generals del batxilleratcompetències generals del batxilleratcompetències generals del batxillerat Les ciències per al món contemporani contribueixen de manera cabdal a les competències genèriques del batxillerat i, de manera especial, a les comunicatives, les referides a la gestió i tractament de la informació, les personals i interpersonals i les del coneixement i interacció amb el món. Pel que fa les competències comunicatives, el currículum de la matèria preveu la realització d’activitats que impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin més enllà de la simple eloqüència, com l’argumentació amb premisses clares, coherents i persuasives, l’ús dels símbols i codis lingüístics i matemàtics propis de la comunicació científica i l’elaboració d’eines de suport per a la comprensió del discurs científic. La implementació del currículum de la matèria requereix en moments diversos capacitats relacionades amb la competència en la gestió i tractament de la informació: recerca i selecció d’informació aplicada a l’estudi de casos, contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de l’observació amb altres fonts, l’accés a bases de dades públiques, com és el cas de les procedents dels organismes internacionals i locals, i la preparació de suports de presentació i comunicació dels resultats. L’assumpció de la manera de pensar dels científics com a estratègia curricular comporta el desenvolupament de la competència personal i interpersonal, que implica assolir la capacitat de crítica, la d’escoltar i posar-se en el lloc de l’altre, la de valorar la feina dels altres membres del grup, etc. Finalment, pel seu caràcter integrador i globalitzador, la matèria de les ciències per al món contemporani contribueix significativament a la promoció de la competència en el coneixement i interacció amb el món, per mitjà de les activitats previstes en els diferents apartats en què s’han dividit els continguts, tant des de la dimensió del món físic, com des de la dimensió social i cívica, àmbits que s’interrelacionen i complementen.


CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ. 1. 1. 1. 1rrrr DE BATXILLDE BATXILLDE BATXILLDE BATXILLERATERATERATERAT • Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o

procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les creences, opinions o interpretacions pseudocientífiques i usant diferents suports de comunicació.

• Familiaritzar-se amb el mètode científic i aplicar-lo per proposar i contrastar explicacions sobre successos observables.

• Presentar exemples actuals o històrics on la ciència i la tecnologia es relacionin amb l’economia i l’organització d’una societat determinada. Valorar la influència de les teories científiques unificadores en la construcció de la societat moderna.

• Valorar la funció de la ciència, la cultura i les modes en l’establiment d’hàbits d’alimentació i salut.

• Diferenciar algunes de les malalties més freqüents i les seves causes valorant la importància de la prevenció i les possibles tècniques de diagnòstic per identificar-les. Valorar l’impacte dels estils de vida sobre la salut.

• Identificar i analitzar (causes, processos i conseqüències) a partir de dades i/o gràfics alguns problemes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals dels d’origen antròpic, i proposant mesures correctores dins un marc de desenvolupament sostenible. Valorar la contribució dels hàbits individuals o domèstics a l’agudització o mitigació dels problemes d’escala global.

• Relacionar serveis o objectes d’ús quotidià amb els materials i la tecnologia emprada per fornir-los o construir-los, els principis científics que els inspiren i els impactes generats sobre el medi ambient o els recursos naturals.

• Reconèixer els canvis generats per les tecnologies de la informació i la comunicació en àmbits científics, polítics, socials i culturals, prenent en consideració els riscos que afecten la vida quotidiana dels individus. Valorar i aplicar alguns hàbits i tècniques que garanteixin la seguretat de les dades i la privacitat de la informació continguda als ordinadors.


APLICACIÓ DELS CRITEAPLICACIÓ DELS CRITEAPLICACIÓ DELS CRITEAPLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ RIS D’AVALUACIÓ RIS D’AVALUACIÓ RIS D’AVALUACIÓ La matèria està basada en la metodologia constructivista sota la qual l’alumne/a arribarà a elaborar coneixement de forma autònoma a partir de l’observació i l’anàlisi de situacions reals i properes que sovint esdevenen problemes, casos o projectes que hauran de resoldre en grup i, posteriorment, comunicar a la resta de companys. Per tant, els alumnes treballaran el 80% del temari de forma cooperativa i, sempre que sigui possible, ho faran en context. Seran doncs elements fonamentals en l’avaluació:

• Documentació i productes finals de cadascú dels projectes o activitats • Comunicació oral i publicació dels resultats • Autovaluació i coavaluació • Valors i competències relacionades amb la cooperació, la recerca i la compartició

del coneixement Els continguts dels treballs estan expressament pensats per poder valorar el nivell que els estudiants han adquirit de:

• ConeixementsConeixementsConeixementsConeixements: l’alumnat ha de saber explicar, descriure, identificar, classificar, relacionar, crear, avaluar diferents fenòmens i situacions relacionades amb la ciència i la vida quotidiana.

• CompetènciesCompetènciesCompetènciesCompetències: - Competència comunicativa:Competència comunicativa:Competència comunicativa:Competència comunicativa:

- comentar i interpretar textos, imatges i llenguatge icònic - elaborar els seus informes i treballs utilitzant un llenguatge

precís i rigorós. - Argumentar les seves opinions i criteris utilitzant dades i

informació fiable i actualitzada - Utilitzar els recursos del llenguatge verbal i no-verbal adients

per assegurar una comunicació clara, correcta i assertiva. - Competència en la gestió i el tractament de la informació:Competència en la gestió i el tractament de la informació:Competència en la gestió i el tractament de la informació:Competència en la gestió i el tractament de la informació:

- interpretar gràfics, taules i esquemes - utilitzar de forma avançada les eines corresponents al

processador de textos, els fulls de càlcul i la presentació. - Aprendre a utilitzar uns criteris de cerca telemàtica que

garanteixin l’eficiència, la fiabilitat i la actualització de les fonts i recursos consultats.

- respectar l’autoria en tot tipus de publicació o material digital - Ser innovador i creatiu en la utilització d’eines digitals.

- Competència en recerca:Competència en recerca:Competència en recerca:Competència en recerca:

- interpretar resultats experimentals - participar de forma activa en una recerca i innovació

responsable - Competència en eCompetència en eCompetència en eCompetència en el coneixement i interacció amb el món:l coneixement i interacció amb el món:l coneixement i interacció amb el món:l coneixement i interacció amb el món:

- saber valorar i avaluar situacions concretes contextualitzades relatives als continguts de la matèria.

Les respostes s’han d’ajustar a l’enunciat de la pregunta. A més de valorar el contingut de la resposta, es tindrà en compte la claredat en l’exposició dels conceptes, l’ordre


lògic i l’ús correcte dels termes científics. La resposta que no sigui coherent o que suposi una confusió o un disbarat, afectarà negativament a la puntuació. En el cas que una pregunta plantegi una resposta que tingui una probabilitat molt alta de ser contestada correctament a l’atzar, no es donarà puntuació total si no es raona o justifica la resposta. Les faltes ortogràfiques afectaran a la valoració final de la nota. -O,1punts/falta. �� Per establir els càlculs de les notes de cada avaluació s’aplicaran els criteris comuns

de 1r de Batxillerat.


PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ LITERATURA UNIVERSALLITERATURA UNIVERSALLITERATURA UNIVERSALLITERATURA UNIVERSAL 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT

OBJETIVOSOBJETIVOSOBJETIVOSOBJETIVOS La materia de Literatura Universal de Bachillerato tiene como finalidad el desarrollo de las siguientes capacidades:

� Leer, analizar, explicar, apreciar y valorar de forma crítica los textos literarios, a fin de entenderlos e interpretarlos de acuerdo con los distintos contextos históricos y sociales.

� Potenciar la capacidad de imaginación y de abstracción para descubrir la literatura como vía de representación e interpretación del mundo y de la vida, lo que proporciona un enriquecimiento personal directamente relacionado con la capacidad de experimentar el placer estético.

� Expresar oralmente, por escrito y con otros medios complementarios la reflexión que generan la lectura y el análisis de los textos literarios.

� Obtener, interpretar y valorar informaciones de diversos tipos y distintas opiniones, utilizando con autonomía y espíritu crítico las tecnologías de la información y la comunicación.

� Conocer y valorar la riqueza de la realidad plurilingüe y pluricultural del mundo actual.

COMPETENCIAS BÁSICASCOMPETENCIAS BÁSICASCOMPETENCIAS BÁSICASCOMPETENCIAS BÁSICAS Las competencias que se pretenden desarrollar son las siguientes:

� Competencia comunicativaCompetencia comunicativaCompetencia comunicativaCompetencia comunicativa

• Leer textos comprensiva y expresivamente.

• Escuchar activamente.

• Argumentar la opinión personal.

• Mejorar la corrección de los escritos.

• Expresar ideas con claridad.

• Preparar exposiciones sobre la materia y exponerlas en clase.

• Priorizar ideas.

• Sintetizar textos.

• Concretar ideas o conceptos abstractos.

• Redactar textos que cumplan las normas de adecuación textual. � Competencia estética y literariaCompetencia estética y literariaCompetencia estética y literariaCompetencia estética y literaria

• Reconocer las características de los textos literarios.

• Utilizar el vocabulario adecuado a la temática.

• Atribuir significados a textos y expresiones.

• Mostrar sensibilidad y capacidad para interpretar temáticas, ideas, argumentos y posiciones.

� Competencia plurilingüe e interculturalCompetencia plurilingüe e interculturalCompetencia plurilingüe e interculturalCompetencia plurilingüe e intercultural

• Desarrollar el interés por compartir la opinión personal.

• Contrastar la opinión con los compañeros.

• Trabajar en equipo.


� Competencia en la búsqueda y el tratamiento de la informaciónCompetencia en la búsqueda y el tratamiento de la informaciónCompetencia en la búsqueda y el tratamiento de la informaciónCompetencia en la búsqueda y el tratamiento de la información

• Utilizar el diccionario y la enciclopedia.

• Buscar información usando distintos recursos y fuentes documentales tradicionales.

• Buscar información usando distintos recursos y fuentes documentales mediante los distintos recursos y fuentes documentales que proporcionan las nuevas tecnologías.

� Competencia digitalCompetencia digitalCompetencia digitalCompetencia digital

• Utilizar de forma ágil las nuevas tecnologías para la búsqueda documental y la producción textual.

� CompeCompeCompeCompetencia personal e interpersonaltencia personal e interpersonaltencia personal e interpersonaltencia personal e interpersonal

• Desarrollar interés por la actividad de leer y autonomía en la lectura.

• Exponer las ideas propias con confianza y seguridad en sí mismos.

• Relacionarse de forma positiva con los compañeros, en interacciones formales e informales.

� Competencia en el conocimiento e interacción con el mundoCompetencia en el conocimiento e interacción con el mundoCompetencia en el conocimiento e interacción con el mundoCompetencia en el conocimiento e interacción con el mundo

• Relacionar nuevos aprendizajes con conocimientos previos.

• Autoevaluar los aprendizajes adquiridos.

• Prestar atención.

CONTENIDOSCONTENIDOSCONTENIDOSCONTENIDOS

UNIDAD 1 UNIDAD 1 UNIDAD 1 UNIDAD 1

Temas, asuntos y tópicos comunes a lo largo de la historia de la literatura.

La Biblia: Libros principales.


La literatura griega: Mitos e historias.- Poesía épica: La Iliada y La Odisea.-La poesía lírica.-El teatro: Autores y obras principales.- Argumento de algunas obras.- Otros géneros.

La literatura romana.


Los renacentistas italianos.


William Shakespeare.- Obras principales.- Argumentos.


Francia: Voltaire y Rousseau.- Obras principales.

Inglaterra: Daniel Defoe y Jonathan Swift.- Robinson Crusoe y Los viajes de Gulliver.

Alemania. Goethe y Schiller.- Obras principales.


La literatura estadounidense del x. XIX: Edgar Allan Poe.- Herman Melville. Mark Twain.- Walt Whitman.



El Romanticismo: Características.

Poesía: Lord Byron, Shelley y Keats; Lamartine; Puskhin, y Leopardi.

Novela: Walter Scott; Victor Hugo y Alejandro Dumas.- Obras principales.


EL Realismo y el Naturalismo. Características.

Francia: Balzac, Stendhal, Flaubert y Zola.- Obras principales.

Inglaterra: Dickens, Charlotte Brontë, Emily Bronthë, Stevenson y Conrad.- Obras principales.

Rusia: Dostoievski, Tolstoi, Gogol, Chejov y Gorki.- Obras principales.


Literatura del s. XX en EuropaLiteratura del s. XX en EuropaLiteratura del s. XX en EuropaLiteratura del s. XX en Europa

Las principales vanguardias

Poesía: Baudelaire, Verlaine, Rimbaud y Mallarmé; Oscar Wilde y Yeats, y Rilke.

Novela: Marcel Proust, Camus y Sartre; James Joyce, Kipling, Huxley y Orwell; Kafka, Thomas Mann, Gunther Grass y Herman Hesse; Faulkner, Dos Passos, Hemingway y Steinbeck.- Obras principales.

Teatro: Bernard Shaw; Ibsen; Bertold Brecht; Artaud y Jarry; A. Miller y T. Williams; el teatro del absurdo.- Obras principales.

Pensamiento: Kierkegaard, Marx, Nietzsche y Freud.- Obras principales.


Literatura hispanoamericanaLiteratura hispanoamericanaLiteratura hispanoamericanaLiteratura hispanoamericana

Poesía: Rubén Darío.- César Vallejo.- Pablo Neruda.- Octavio Paz.

Novela: Miguel Ángel Asturias.- Alejo Carpentier.- Jorge Luis Borges.- Juan Rulfo.- Cortázar.- Sábato.- Carlos Fuentes.- Gabriel García Márquez.- Obras principales.

COMENTARIOS Y LECTURAS EN CLASECOMENTARIOS Y LECTURAS EN CLASECOMENTARIOS Y LECTURAS EN CLASECOMENTARIOS Y LECTURAS EN CLASE

Fragmentos de las principales obras del programa.

PELÍCULAS ILUSTRATIVASPELÍCULAS ILUSTRATIVASPELÍCULAS ILUSTRATIVASPELÍCULAS ILUSTRATIVAS

Troya

Shakespeare in love

West side story

Oliver (Relacionándola con la novela picaresca).

Pigmalión


CONCRECIÓN DE LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓNCONCRECIÓN DE LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓNCONCRECIÓN DE LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓNCONCRECIÓN DE LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN • Lee de forma expresiva, comprensiva, con entonación adecuada y utilizando los

signos de puntuación correctamente.

• Muestra interés por el contenido y la forma de los textos.

• Relaciona elementos temáticos con sus conocimientos previos.

• Evalúa y valora informaciones textuales.

• Comprende y produce textos orales, escritos y audiovisuales.

• Busca, analiza y sintetiza información oral, escrita y audiovisual relevante mediante distintas técnicas y en distintos soportes.

• Toma notas sobre textos escritos y orales.

• Identifica las características de los principales géneros literarios.

• Aplica las principales normas ortográficas y vela por la corrección ortográfica de los textos.

• Aplica las principales estructuras morfosintácticas y vela por la corrección de las estructuras morfosintácticas de los textos.

• Aplica las principales formas léxicas y vela por la corrección del léxico empleado en los textos.

• Argumenta ideas de forma oral, escrita y audiovisual, manteniendo un orden, una coherencia y una claridad aceptables en la expresión lingüística y en el registro.

• Prepara y realiza exposiciones orales sobre los autores del programa.

• Muestra interés por la mejora de la expresión oral, escrita y audiovisual.

• Identifica las características de las principales épocas de la literatura castellana.

• Reconoce y contextualiza las obras y los autores clásicos de la literatura castellana.

• Reconoce y valora la diversidad lingüística como una muestra de riqueza y vitalidad en los usos de la lengua.

• Participa de forma activa y reflexiva en la evaluación del propio aprendizaje.

• Trabaja en equipo para la resolución de ejercicios y la ejecución de tareas.

Criterios de puntuaciónCriterios de puntuaciónCriterios de puntuaciónCriterios de puntuación

• La expresión oral contará un treinta por ciento de la nota y la expresión escrita, un setenta por ciento.

• De la nota final del texto o examen, se descontará un cuarto de punto (0,1) por faltas de sintaxis, de morfología, de ortografía o de léxico.


HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANIHISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANIHISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANIHISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT OBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALS o Utilitzar i aplicar alguns dels procediments de treball propis de la historia, com la

localització, identificació, obtenció, processament i interpretació de les fonts. o Exposar, situant-los adequadament en el temps i l'espai, alguns fets esdeveniments

rellevants de la historia del segle XIX i especialment del segle XX , valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present, manifestant així una visió global del món contemporani i superant enfocaments localistes.

o Exposar, interpretar i interrelacionar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics i culturals que configuren la historia recent com a resultants de ]' encadenament causal, tot identificant la interdependència de distints processos de canvi í superant visions reduccionistes.

o Exposar i interrelacionar alguns dels fets i factors polítics, econòmics, socials, culturals i ideologies del segle XX , situant-los en el seu context històric tant a través de la inducció a partir de fonts primàries i secundàries com en l’aplicació de relacions conegudes a noves informacions proposades o en l’elaboració d’activitats d’indagació i síntesi.

o Identificar i relacionar les formes de vida socials i idees que mouen individus i col·lectivitats al llarg del segle XIX i, en especial del XX amb instruments de poder, producció i intercanvi.

o Interpretar i aplicar correctament representacions icòniques del temps històric –de successió i simultaneïtat- manifestant un domini suficient de la cronologia i identificant realitats històriques de llarga i curta durada.

o Aplicar correctament el vocabulari propi de la història tant en situacions conegudes com davant de noves propostes d’informació o d’interpretació.

o Comportar-se amb solidaritat davant de les desigualtats socioeconòmiques del món d’avui, rebutjar les actituds intolerants i valorar la pau com un dret fonamental de tots els éssers humans.

o Valorar el coneixement històric com una ciència oberta als canvis de les noves tecnologies així com a una eina útil per adoptar posicionaments i actituds crítiques personals, argumentar les pròpies idees sobre la societat i revisar-les a partir de les noves informacions, corregir-ne estereotips i prejudicis.

o Respectar les aportacions de les civilitzacions que ens han precedit, així com les d'altres cultures diferents i/o alternatives, relativitzant degudament els valors de la pròpia cultura sense tanmateix considerar-los erronis o inferiors.


Continguts conceptualsContinguts conceptualsContinguts conceptualsContinguts conceptuals Es distribueixen en quinze unitats didàctiques,. que s' agrupen en tres blocs temàtics: les transformacions de l' A. R. durant el llarg "segle XIX " (fins a la 1 Guerra Mundial), les tensions i conflictes de l’època d'entreguerres i la configuració del món actual des de 1945. BLOC 1: Les transformacions de l' Antic Regim durant el "llarg segle XIX ".

· Unitat 1: L' Antic Regim i la seva fallida

· Unitat 2: El Procés d'industrialització i la seva difusió

· Unitat 3: Les Revolucions Liberals Burgeses i els Nacionalismes

· Unitat 4: Transformacions socials en el S. XIX

· Unitat 5: Les potencies europees i el Colonialisme

BLOC II: L’època d'entreguerres: Crisi político-econòmica i auge dels feixismes. · Unitat 6: La Primera Guerra Mundial o Gran Guerra Europea

· Unitat 7: Les revolucions russes: els règims de Lenin i Stalin

· Unitat 8: Evolució econòmica: reconstrucció, prosperitat i crisi

· Unitat 9: Crisi de la Democràcia i auge dels feixismes

· Unitat 10: La II Guerra Mundial: un nou conflicte universal

BLOC III: La progressiva conformació del món actual · Unitat 11: La Guerra Freda: un nou ordre mundial

· Unitat 12: El bloc occidental o Democràcies Liberals

· Unitat 13: El bloc oriental o Democràcies Populars

· Unitat 14: El procés de Descolonització i el Tercer Món

· Unitat 15: El món d'avui i els reptes del Segle XXI .

CRITERIS DÁVALUACIÓCRITERIS DÁVALUACIÓCRITERIS DÁVALUACIÓCRITERIS DÁVALUACIÓ

• Lálumnat haurà de respondre les qüestions referides a cada font amb correcció; concreció i claredat, i haurà de definir i explicar els conceptes i aspectes fonamentals.

• En tots els exercicis es valorarà la comprensió de conceptes històrics i les capacitats dánàlisi de fonts i de comunicació o síntesi de coneixements històrics.

• En els exercicis amb suport no textual (mapa, gràfic ,quadre estadístic, organigrama, esquema, il·lustració, fotografia, etc.) es valorarà especialment , entre dáltres aspectes concretats a les preguntes, les capacitats dídentificar i definir conceptes així com déstablir relacions.

En qualsevol cas es tindran en compte els següents aspectes generals:la claredat conceptual, lórdre lógic i el rigor en léxposició , la capacitat dárgumentació, comprensió i comunicació dels coneixements, la riquesa del llenguatge ( especialment pel que fa a la utilització del vocabulari específic de la història), la correcció gramatical, la presentació, la cal.ligrafia llegible i altres aspectes procedimentals pertinents a aquest tipus de prova.


MATEMÀTIQUES CCSSMATEMÀTIQUES CCSSMATEMÀTIQUES CCSSMATEMÀTIQUES CCSS 1111r BATXILLERATr BATXILLERATr BATXILLERATr BATXILLERAT OBJECTIUS GENERALS:OBJECTIUS GENERALS:OBJECTIUS GENERALS:OBJECTIUS GENERALS: o Aplicar a situacions diverses els continguts matemàtics per analitzar, interpretar i

valorar fenòmens socials, amb objecte de comprendre els reptes que planteja la societat actual

o Adoptar actituds pròpies de l’activitat matemàtica com la visió analítica o la necessitat de verificació. Assumir la precisió com un criteri subordinat al context les apreciacions intuïtives com un argument o contrastar i l’obertura a noves idees com un repte

o Elaborar judicis i formar criteris propis sobre fenòmens socials i econòmics, utilitzant tractaments matemàtics. Expressar i interpretar dades i missatges, argumentant amb precisió i rigor i acceptant discrepàncies i punts de vista diferents com un factor d’enriquiment

o Formular hipòtesis, dissenyar, utilitzar i contrastar estratègies diverses per la resolució de problemes que permeten enfrontar-se a situacions noves amb autonomia, eficàcia, confiança en si mateix i creativitat

o Utilitzar un discurs racional com mètode per abordar els problemes: justificar procediments, encadenar una correcta línea argumental, aportar rigor els raonaments i detectar inconsistències lògiques.

o Fer ús de variats recursos, inclús els informàtics,en la recerca selectiva i el tractament de la informació gràfica, estadística i algebraica en les seves categories financera, humanística o d’altra índole, interpretant amb correcció i profunditat els resultats obtinguts d’aquest tractament

o Adquirir i utilitzar amb fluïdesa un vocabulari específic de termes i notacions matemàtics. Incorporar amb naturalitat el llenguatge tècnic i gràfic a situacions susceptibles de ser tractades amb naturalitat

o Utilitzar el coneixement matemàtic per interpretar i comprendre la realitat, establint relacions entre les matemàtiques i l’entorn social, cultural o econòmic.


CONTINGUTS:CONTINGUTS:CONTINGUTS:CONTINGUTS: 1. Nombres reals

1.1. Els nombres reals 1.2. Valor absolut 1.3. Radicals. Propietats 1.4. Notació científica 1.5. Logaritmes. Propietats

2. Algebra 2.1. Divisió de polinomis 2.2. Factorització de polinomis 2.3. Equacions 2.4. Sistemes d’equacions: Sistema Gauss 2.5. Inequacions amb una incògnita

3. Aritmètica mercantil 3.1. Augments i disminucions percentuals 3.2. Capitalització simple 3.3. Capitalització composta

4. Funcions elementals 4.1. Concepte de funció 4.2. Domini d’una funció 4.3. Funcions lineals 4.4. Funcions quadràtiques 4.5. Funcions definides a trossos

5. Límits de funcions. Continuïtat i branques infinites 5.1. Concepte de continuïtat i discontinuïtat. Tipus de discontinuitat 5.2. Límit d’una funció en un punt i el seu càlcul. Assímptotes verticals 5.3. Límit d’una funció al infinit i el seu càlcul. Assímptotes horitzontals

6. Iniciació al càlcul de derivades 6.1. Concepte de derivada. 6.2. Regles de derivació 6.3. Creixement i decreixement d’una funció. Punts singulars

7. Estadística 7.1. Informació estadística: població i mostra 7.2. Caràcters i variables estadístiques 7.3. Freqüència absoluta, relativa i acumulada 7.4. Tractament de les dades: taules estadístiques i representacions gràfiques 7.5. Paràmetres de centralització: mitjana aritmètica, moda, mediana i quartils 7.6. Paràmetres de dispersió: rang, variança i desviació típica, coeficient de variació 7.7. Valors atípics

8. Distribucions bidimensionals 8.1. Núvol de punts. Correlació 8.2. Mesura de correlació 8.3. Recta de regressió 8.4. Taules de doble entrada


9. Probabilitat 9.1. Nocions de combinatòria 9.2. Esdeveniments o successos 9.3. Freqüència i probabilitat 9.4. Llei de Laplace 9.5. Probabilitat condicionada 9.6. Proves compostes 9.7. Probabilitat total 9.8. Probabilitat a posteriori 9.9. Distribucions de probabilitat

CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ 1.- El seguiment avaluatiu dels alumnes es farà mitjançant: Proves parcials i globals i treballs individuals i en equip sobre continguts de la matèria. 2.- En quant a les respostes de les proves i activitats:

• Han de ser clares i ordenades. • La coherència en la respostes dels temes serà fonamental. • Presentació formal inedequada podrà fer baixar la nota de l’exercici • Tot i valorant-se la precisió en el càlcul es valorarà la realització del procés • Baixarà la nota les faltes d’ortografia

3.- Les notes s’establiran segons els criteris del sistema d’avaluació de batxillerat. 4.- Els continguts estan dissenyats per poder valorar el nivell que els alumnes han adquirit en quant a: a. Competències matemàtiques implica:

• Resoldre problemes quotidians mitjançant les matemàtiques. • Comunicar-se matemàticament. • Raonar matemàticament. • Valorar la capacitat d’interralacionar conceptes.

b. Competencia lingüística: L'ensenyament de la matemàtica a través de la resolució de problemes contribueix decisivament a l'assoliment de la competència comunicativa. El que implica:

• Utilització d’un lèxic adient i precís • Comprensió lectora en el plantejament i resolució de problemes • Justificació dels processos i resultats oralment i per escrit

c. Competències en gestió i tractament de la informació és una competència necessària per a tot alumne/a en el món actual, i les activitats obertes com les que es proposen en aquest currículum requereixen sovint recursos tecnològics que fomenten l'autoaprenentatge de l'alumne/a. Això fa que, en el treball matemàtic del batxillerat, aquesta competència estigui fortament enllaçada amb la competència digital. El que implica:

• Utilització adequada des de la calculadora fins a programes informàtics • Saber seleccionar la informació i tractament de dades

d. Competència d’aprendre a aprendre: el que implica • Aprenantatge a través de l’error • Implicació i esforç envers la matèria • Tenir confiança en les seves pròpies capacitats

També es valorarà la capacitat de relacionar les matemàtiques amb altres àrees de coneixement relacionades amb ella: física, química, tecnologia, biologia i economia


ECONOMIA I ORGANITZACIÓECONOMIA I ORGANITZACIÓECONOMIA I ORGANITZACIÓECONOMIA I ORGANITZACIÓ 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS La matèria d’economia de l’empresa del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

o Adquirir una visió general de l’activitat empresarial com a generadora de benestar, treball i riquesa en la societat, apreciant els objectius i mitjans disposats en un entorn canviant que requereixen d’una gestió, presa de decisions i resolució de conflictes.

o Analitzar les actuacions de l’empresa en l’assoliment dels seus objectius i les interrelacions amb l’entorn i elaborar criteris personals sobre els efectes positius i negatius que poden tenir, defensant el seus punts de vista amb autonomia i respecte per altres opinions.

o Identificar les àrees funcionals que composen l’empresa, la funció que desenvolupen i les seves relacions internes de forma vinculada amb les que formen part de l’entorn més pròxim.

o Interpretar la gestió dels recursos humans com una oportunitat de generar avantatges competitius de l’empresa a través de la gestió del capital humà, de les relacions i la motivació dins l’empresa i de la resolució de conflictes.

o Reconèixer la importància estratègica de la investigació i la innovació com a motors del canvi tecnològic, la millora competitiva i el progrés econòmic i social en un món globalitzat.

o Valorar la incidència de l’activitat empresarial en la qualitat de vida de les persones, la distribució de la riquesa i l’esgotament dels recursos naturals prenent consciència de la necessitat de la sostenibilitat de l’activitat productiva i de l’ètica empresarial.

o Identificar factors de limitació o desigualtat per causa del gènere o per altres causes en l’activitat empresarial i conèixer possibles mesures correctores.

o Analitzar les accions comercials que realitzen les empreses identificant els destinataris, interpretant les diverses estratègies possibles, valorant l’impacte sobre el comportament de les persones consumidores i manifestant iniciativa i creativitat en el disseny de propostes pròpies.

o Planificar, dissenyar, comunicar i defensar amb rigor, iniciativa i creativitat un projecte senzill d’empresa definint el producte o servei, identificant els recursos necessaris, analitzant-ne la viabilitat i establint les estratègies comercials oportunes.

o Utilitzar els mitjans i tecnologies de la informació i la comunicació com a eina quotidiana d’obtenció, tractament, selecció i anàlisi de informació empresarial, verificant la seva fiabilitat i aplicant-la a la presa de decisions empresarials.

o Interpretar i valorar de forma general les decisions de les empreses en les seves estratègies de creixement, internacionalització, relocalització considerant el paper de les PIME i en el context d’una economia globalitzada.


CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS 1. L’empresa i l’entorn

1.1. L’empresa com a unitat econòmica 1.2. Influència de l’entorn a l’empresa 1.3. L’empresari i l’empresària 1.4. Classificació de les empreses

2. Formes jurídiques d’empreses 2.1. L’empresa individual (personalitat física): Empresari individual i Societat civil

privada 2.2. Empresa societària (personalitat jurídica): societat civil pública i societats

mercantils (personalistas i capitalistas) i societats d’interés cocial-cooperatives 3. El procés de direcció

3.1. Funció de planificació: Concepte de planificació, Classificació dels plans i etapes del procés de planificació

3.2. Funció d’organització: concepte, etapes, evolució històrica de l’organització del treball, motivació a la feina i tipus d’organització.Tipus d’organització: organització formal i informal

3.3. Funció de gestió: Concepte de gestionar, relació entre l’estructura organitzativa i de gestió: alta direcció, nivell intermedi i nivell de gestió Douglas McGregor: la teoria X i la Teoria Y

3.4. Funció de control: funció de control, etapes i tècniques de control 4. Presa de decisions: Matriu de decisions i arbres de decisió 5. L’aprovisionament

5.1. L’aprovisionament. Gestió d’inventaris: model Wilson, JIT i ABC 6. La valoració i l’administració d’existències

6.1. FIFO i PMP 6.2. Marge de benefici

7. La funció productiva i els costos de l’empresa. 7.1. La producció 7.2. La funció de producció 7.3. Els costos de l’empresa 7.4. La decisió de produir o comprar: Llindar de producció i llindar de rendibilitat o

el càlcul del punt mort 8. La direcció de la producció

8.1. La direcció de la producció 8.2. Mètodes i tècniques de planificació de la producció: PERT, GANTT i Logística

integral 8.3. La qualitat a l’empresa 8.4. La producció i el medi ambient

9. La funció comercial i l’anàlisi de mercat 9.1. El mercat 9.2. L’estudi de mercat


10. El màrqueting i els seus elements

10.1. El primer element EL PRODUCTE 10.1.1. Concepte de producte 10.1.2. Tipus de productes 10.1.3. Línia, gamma, profunditat i amplitud 10.1.4. Cicle de vida d’un producte: 10.1.5. L’envàs 10.1.6. La marca

10.2. El segon element EL PREU 10.2.1. Concepte de preu 10.2.2. Fixació de preus basada en la teoria econòmica, Fixació de preus

basada en costos i Fixació de preus basada en la competència 10.2.3. Estratègia de preus

10.3. El tercer element LA PROMOCIÓ (la comunicació) 10.3.1. Concepte de promoció 10.3.2. Funcions de la promoció 10.3.3. Instruments de la promoció 10.3.4. LA PUBLICITAT 10.3.5. LA PROMOCIÓ DE LES VENDES 10.3.6. LA VENDA PERSONAL 10.3.7. LES RELACIONS PÚBLIQUES

10.4. El quart element: LA DISTRIBUCIÓ 10.4.1. Concepte de distribució 10.4.2. Funcions de la distribució 10.4.3. El canal de distribució

10.5. EL MERCHANDISING 11. El posicionament

11.1. El posicionament 11.2. El pla de màrqueting

12. Annex: coneixement de com funciona la Borsa


CRITERIS D’AVCRITERIS D’AVCRITERIS D’AVCRITERIS D’AVALUACIÓALUACIÓALUACIÓALUACIÓ 1. El seguiment avaluatiu dels alumnes es farà mitjançant:: proves parcials i globals.

treballs individuals i en equip sobre continguts de la matèria. 2. Els continguts estan dissenyats per poder valorar el nivell que els alumnes han

adquirit quant a competències. Les competències específiques de l’economia de l’empresa són essencialment tres: la competència en gestió i organització, la competència en estratègia i la competència en emprenedoria. → La competència en gestió i organització competència en gestió i organització competència en gestió i organització competència en gestió i organització implica:

o Assoliment de la capacitat de planificar les activitats, les persones i els materials de forma adient.

o Prendre les decisions oportunes per arribar a un objectiu concret. o Partir de la base que en economia els recursos són limitats i s’han de

gestionar de forma adient a les necessitats il·limitades. → La competència en estratègia competència en estratègia competència en estratègia competència en estratègia implica:

o L’ús d’una determinada metodologia que comporta activitats ordenades i relacionades entre si enfocades cap a un propòsit, seguint un principi d’eficiència.

o Cada acció que es prengui implicarà l’escull d’uns recursos i fins i tot d’unes persones, assumint el risc.

→ La competència en emprenedoria competència en emprenedoria competència en emprenedoria competència en emprenedoria implica: o Capacitats relacionades amb el lideratge o Assumpció de les responsabilitats inherent a la gestió o L’acceptació del fracàs. o Desenvolupament de l’autonomia i la seguretat en un mateix o La creativitat i la reflexió per la creació i defensa d’una activitat que pot

esdevenir projectes de futur. 2.- En quant a les respostes de les proves i activitats:

→ Han de ser clares i ordenades. → La coherència en la respostes dels temes serà fonamental. → Presentació formal inedequada podrà fer baixar la nota de l’exercici → Tot i valorant-se la precisió en el càlcul es valorarà la realització del procés → Baixarà la nota les faltes d’ortografia

3. Les notes s’establiran segons els criteris del sistema d’avaluació de batxillerat.


PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ QUÍMICAQUÍMICAQUÍMICAQUÍMICA 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT OBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALS • Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la química, així

com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental. • Comprendre la importància de la química per abordar nombroses situacions

quotidianes, i per aportar solucions a problemes com la obtenció d’aliments, de materials, de medicaments i d’energia amb el mínim impacte en el medi ambient.

• Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies investigatives pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució de problemes, disseny d’experiments, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció de models químics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien.

• Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han implicat per al desenvolupament de la química.

• Familiaritzar-se amb la terminologia fisicoquímica actual per poder utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l’àmbit científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s’utilitzen en l’experiència diària amb un significat diferent.

• Familiaritzar-se amb l’ús de l’instrumental bàsic de química així com conèixer algunes tècniques específiques, tenint en compte les normes de seguretat per a l’ús dels productes químics i el maneig del material i de les instal·lacions.

• Ser capaç de planificar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny d’experiments i l’ús d’equips informàtics per contrastar hipòtesis o resoldre problemes teòrics i pràctics plantejats en el desenvolupament dels continguts d’aquesta matèria.

• Ser capaç d’obtenir i analitzar la informació química disponible en Internet per tal de realitzar recerques sobre temes químics d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats.

• Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la química i del paper que pot jugar en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social i conèixer alguns dels reptes actuals als que s’enfronta la investigació química.

• Reconèixer la dimensió cultural de la química per a la formació integral de les persones, així com les seves repercussions en la societat i en el medi ambient, i prendre consciència de la importància d’impulsar desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat.

• Ser capaç de participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, en el seu cas, com a futurs científics, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als que s’enfronta la humanitat en els quals la química pugui fer alguna aportació.


CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS 1. Estructura de la matèria1. Estructura de la matèria1. Estructura de la matèria1. Estructura de la matèria

• Lleis ponderals de les reaccions químiques • La teoria atòmica de Dalton • Llei volumètrica de les reaccions químiques • Principi d’Avogadro • Constitució dels àtoms. Isòtops • Fórmula molecular i fórmula empírica • Massa molecular relativa • El mol

2. Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular2. Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular2. Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular2. Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular • Característiques dels estats • Llei de Boyle-Mariotte • Llei de Charles i Gay-Lussac • Llei general dels gasos perfectes • Condicions normals i condicions estàndard • Llei de Dalton de les pressions parcials • Teoria cineticomolecular dels gasos

3. Mescles i solucions3. Mescles i solucions3. Mescles i solucions3. Mescles i solucions • Mescles homogènies i heterogènies • Solucions • Composició de les solucions • Solubilitat • Principals mètodes de separació dels components d’una mescla • Criteris de puresa de les substàncies

4. Estructura atò4. Estructura atò4. Estructura atò4. Estructura atòmica. Taula periòdicamica. Taula periòdicamica. Taula periòdicamica. Taula periòdica • L’estructura atòmica de la matèria • Models atòmics • Nombre atòmic i nombre de massa • L’estructura electrònica de l’àtom • Les ones electromagnètiques • La teoria quàntica. La teoria de Bohr • Orbitals atòmics • La taula periòdica. Propietats periòdiques

5. L’enllaç químic5. L’enllaç químic5. L’enllaç químic5. L’enllaç químic • Electrons de valència • L’enllaç covalent • Geometria de les molècules (model RPECV) • Forces intermoleculars • L’enllaç iònic • Nombres d’oxidació • L’enllaç metàl·lic

6. Formulació i nomenclatura de química inorgànica6. Formulació i nomenclatura de química inorgànica6. Formulació i nomenclatura de química inorgànica6. Formulació i nomenclatura de química inorgànica • Valències dels elements i nombres d’oxidació • Formulació i nomenclatura dels elements, ions, hidrurs, òxids, hidròxids, àcids, oxoàcids,

diàcids i sals


7. Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics7. Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics7. Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics7. Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics • Igualació d’equacions químiques senzilles • Reaccions químiques i càlculs estequiomètrics • Reactiu limitant • Impureses dels reactius • Rendiment de reacció

8. Introducció a la química del carboni8. Introducció a la química del carboni8. Introducció a la química del carboni8. Introducció a la química del carboni

• Estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni • Hidrocarburs: alcans, alquens, alquins • Benzè. Hidrocarburs aromàtics • Grups funcionals • Compostos orgànics oxigenats • Compostos orgànics nitrogenats

COMPETÈNCIES A TREBALLAR COMPETÈNCIES A TREBALLAR COMPETÈNCIES A TREBALLAR COMPETÈNCIES A TREBALLAR

Competències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèriaCompetències específiques de la matèria • Competència en la indagació i la experimentacióCompetència en la indagació i la experimentacióCompetència en la indagació i la experimentacióCompetència en la indagació i la experimentació � Descripció: Descripció: Descripció: Descripció: Capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la

resposta, tot adquirint les habilitats necessàries. � Finalitat: Finalitat: Finalitat: Finalitat: Identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades,

dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques, i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals.

• Competència en la comprensió de laCompetència en la comprensió de laCompetència en la comprensió de laCompetència en la comprensió de la naturalesa de la ciència naturalesa de la ciència naturalesa de la ciència naturalesa de la ciència � Descripció: Descripció: Descripció: Descripció: Distinció entre ciència i d’altres formes de coneixement per a l’elaboració de

models, i per l’ús de mètodes empírics i d’arguments lògics per contrastar les hipòtesis i validar els models i les teories proposades.

� FFFFinalitat: inalitat: inalitat: inalitat: Com que l’acceptació de les idees científiques depèn de l’observació i la contrastació experimental i de la coherència amb altres idees que conformen les teories acceptades, el coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidències que no encaixen en les teories vigents. És important que l’alumnat comprengui els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement científic i, també, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en què aquest coneixement és obtingut, comunicat, representat i defensat en la comunitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir entre el que és i el que no és ciència, és a dir, per distingir entre ciència i pseudociència.

• CompCompCompCompetència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físicetència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físicetència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físicetència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic � Descripció: Descripció: Descripció: Descripció: Apropiació dels conceptes, models i principis fonamentals de la química. � Finalitat: Finalitat: Finalitat: Finalitat: Poder utilitzar els conceptes, models i principis fonamentals de la química per tal

d’utilitzar-los per explicar i interpretar el món físicoquímic i, d’altra banda, aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnològics, ètics, socials i ambientals de la química, tant pel que fa a l’entorn més proper com al món i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions científicament fonamentades.


Contribució de la matèria a les competències del BatxilleratContribució de la matèria a les competències del BatxilleratContribució de la matèria a les competències del BatxilleratContribució de la matèria a les competències del Batxillerat • Competència comunicativa: Competència comunicativa: Competència comunicativa: Competència comunicativa: Aprendre a comunicar ciència significa saber descriure

fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones. La química hi contribueix en promoure discussions sobre les evidències experimentals, la idoneïtat dels models proposats per interpretar els fets químics, la lectura i interpretació de textos i il·lustracions, la realització de mapes conceptuals i diagrames il·lustratius dels processos, l’explicació oral o escrita de la resolució d’un problema o de la realització d’una investigació, etc. D’altra banda la química aporta el llenguatge simbòlic que utilitza per descriure i explicar les propietats i l’estructura de les substàncies i els fenòmens químics: símbols, fórmules, equacions, models moleculars, diagrames, etc.

• Competència en recerca: Competència en recerca: Competència en recerca: Competència en recerca: La química hi contribueix aportant les capacitats que s’aprenen en la realització de treballs experimentals on cal cercar informació, fer hipòtesis, planificar la investigació, fer muntatges experimentals, realitzar i enregistrar les mesures, analitzar les dades, extreure conclusions, i avaluar i comunicar els resultats. També aporta capacitats pròpies de la competència de recerca com saber construir models explicatius dels fenòmens, fer prediccions a partir dels models, argumentar la validesa d’explicacions a la llum de les evidències experimentals i reconèixer les limitacions.

• Competència en gestió i tractament deCompetència en gestió i tractament deCompetència en gestió i tractament deCompetència en gestió i tractament de la informació i competència digital: la informació i competència digital: la informació i competència digital: la informació i competència digital: Implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informació d’una manera crítica, tenint en compte els coneixements adquirits. Des de l’àmbit de la química s’utilitzen les fonts bibliogràfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informació, per exemple, sobre el desenvolupament històric dels conceptes químics, sobre tècniques específiques o sobre aplicacions pràctiques. D’altra banda, s’utilitzen fulls de càlcul per al tractament de dades i es fan servir sistemes d’adquisició de dades a través de sensors per a la realització de treballs experimentals. També s’usen visors moleculars i simuladors de processos químics.

• Competència personal i interpersonal: Competència personal i interpersonal: Competència personal i interpersonal: Competència personal i interpersonal: L’assoliment d’aquesta competència es fa a través de donar pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges. També es promou la reflexió sobre les dimensions socials i ètiques de les aplicacions de la química, valorant els canvis que ha provocat en la societat l’obtenció i l’ús de nous productes i materials, a través de debats que impliquen saber escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les pròpies, i saber arribar a postures de consens.

• CompetèCompetèCompetèCompetència en el coneixement i interacció amb el món: ncia en el coneixement i interacció amb el món: ncia en el coneixement i interacció amb el món: ncia en el coneixement i interacció amb el món: La química contribueix a aquesta competència ajudant als estudiants a apropiar-se d’aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els envolta. Aquest coneixement ha de servir també per saber prendre decisions responsables sobre l’explotació i ús dels recursos naturals, el medi ambient, els hàbits de vida saludables i un futur sostenible. D’altra banda dóna una visió de quina ha estat la contribució de la química a la societat al llarg de la història i de com el seu desenvolupament ha influït en la cultura i alhora ha estat influïda per la cultura de cada època.


CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ • Analitzar i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics,

utilitzant els mètodes i les tècniques propis del treball científic. • Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de

gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

• Interpretar les lleis experimentals de la química i la hipòtesi d’Avogadro mitjançant el model atomicomolecular de la matèria.

• Utilitzar les normes bàsiques de nomenclatura i formulació per anomenar i formular les substàncies inorgàniques i orgàniques més comunes aplicant les regles de la IUPAC.

• Aplicar el concepte de quantitat de substància per calcular magnituds molars,de concentració de solucions, de determinació de fórmules empíriques i moleculars, i calcular la quantitat de reactius o de productes en una reacció, emprant, quan calgui, el concepte de reactiu limitant.

• Usar el model cineticomolecular per interpretar el comportament dels gasos ideals, justificar aquest model a partir de les evidències experimentals i valorar-ne les seves limitacions.

• Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats pràctiques, com són ara la preparació d’una solució líquida d’una determinada concentració i l’anàlisi senzilla d’un producte d’ús habitual mitjançant una valoració àcid-base o redox.

• Justificar l’evolució històrica dels models en relació amb les evidències experimentals disponibles, valorant el seu caràcter temptatiu, i relacionar les propietats físiques de les substàncies amb el tipus d’estructura i enllaç químic.

• Relacionar les propietats i l’estructura dels compostos orgànics més comuns. Identificar algunes macromolècules d’interès biològic. Conèixer les propietats físiques i químiques d’alguns compostos orgànics, així com la seva importància social i econòmica.

• Interpretar a nivell atomicomolecular les reaccions àcid-base, de precipitació i redox, representar-les mitjançant diagrames i equacions químiques, fer càlculs en exemples d’interès pràctic. Interpretar les dades d’una investigació sobre l’efecte de la concentració i la temperatura en la velocitat d’una reacció.

• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.


Aplicació dels criteris d’avaluació Aplicació dels criteris d’avaluació Aplicació dels criteris d’avaluació Aplicació dels criteris d’avaluació 1. El seguiment avaluatiu dels alumnes es farà mitjançant proves i treballs:

• Proves parcials o de preavaluació en les que els alumnes s’examinaran dels continguts treballats en aquest període

• Treballs individuals o en equip sobre temes de la matèria • Proves globals en les que els alumnes s’examinaran de tots els temes treballats fins a

aquest moment del curs. 2. Els continguts de les preguntes estan expressament pensats per poder valorar el nivell que

els estudiants han adquirit de: • ConeixementsConeixementsConeixementsConeixements: l’alumnat ha de saber explicar, descriure, identificar, classificar o ordenar,

relacionar, etc. • CompetènciesCompetènciesCompetènciesCompetències:

Competència comunicativa:Competència comunicativa:Competència comunicativa:Competència comunicativa:

o interpretar lleis experimentals o analitzar la descripció d’una investigació experimental o interpretar les solucions obtingudes en els problemes en funció de les dades inicials o analitzar situacions-problema en què intervenen fenòmens químics Competència en la gestió i el tractament de la inCompetència en la gestió i el tractament de la inCompetència en la gestió i el tractament de la inCompetència en la gestió i el tractament de la informació:formació:formació:formació:

o interpretar gràfics, taules, esquemes, diagrames, fórmules químiques i equacions o fer gràfics, taules, esquemes i diagrames Competència en recerca:Competència en recerca:Competència en recerca:Competència en recerca:

o analitzar la descripció d’una investigació experimental o interpretar resultats experimentals o dissenyar i realitzar activitats pràctiques Competència en el coneixement i interacció amb el món:Competència en el coneixement i interacció amb el món:Competència en el coneixement i interacció amb el món:Competència en el coneixement i interacció amb el món:

o saber valorar i avaluar situacions concretes contextualitzades relatives als continguts de la matèria.

3. Les respostes s’han d’ajustar a l’enunciat de la pregunta. Es valorarà sobretot que l’estudiant demostri que té clars els conceptes sobre els quals tracta cada pregunta. A més de valorar el contingut de la resposta, es tindrà en compte la claredat en l’exposició dels conceptes, l’ordre lògic, l’ús correcte dels termes científics i la contextualització segons l’enunciat.

4. En les respostes cal que l’alumne mostri una adequada capacitat de comprensió de les qüestions plantejades i organitzi de forma lògica la resposta, tot analitzant i utilitzant les variables en joc. També es valorarà el grau de pertinença de la resposta, el que l’alumne diu i les mancances manifestes sobre el tema en qüestió.

5. Totes les respostes s’han de raonar i justificar. Un resultat erroni però amb un raonament correcte es valorarà. Una resposta correcta sense raonament ni justificació pot ser valorada amb un 0 si el corrector no és capaç de veure d’on ha sortit el resultat.

6. Els errors de concepte es consideraran greus i una fórmula química equivocada o la igualació incorrecta d’una equació química anul·larà el primer apartat en què hi figurin. Els errors de càlcul es consideraran lleus, excepte en el cas que els resultats siguin il·lògics i l’alumne no faci un raonament sobre aquest resultat, indicant-ne la seva falsedat. Els errors en les unitats, o el fet de no posar-ne, restaran puntuació.

�� Per establir els càlculs de les notes de cada avaluació s’aplicaran els criteris comuns de 1r de Batxillerat.


LITERATURA CATALANALITERATURA CATALANALITERATURA CATALANALITERATURA CATALANA 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

• Llegir, analitzar, explicar, apreciar, i valorar de manera crítica textos (complets o reculls de fragments representatius), de diferents gèneres literaris per tal d'interpretar-ne l'expressió de diferents contextos històrics i socials i com a element cabdal de plaer i d'enriquiment personal, valorant les aportacions de la literatura a la comprensió, representació i interpretació del món i de la peripècia humana.

• Conèixer, a partir de lectures d'obres completes o fragments representatius, les característiques i recursos dels gèneres, i les principals dades dels autors i autores i obres més representatius dels moviments estètics que configuren la literatura catalana.

• Comentar textos literaris, a partir de la seva lectura i reconèixer les representacions de la realitat, tot precisant les relacions que s'estableixen entre autors i autores i obres de diferents moments o tradicions literàries.

• Identificar i comentar, a través de la lectura i, si cal, amb el suport d'altres mitjans, els temes que hi apareixen i el tractament que se'n fa segons el moment i la tradició literària.

• Observar i analitzar les relacions que es poden establir entre les obres literàries i les de qualsevol manifestació artística: musicals, plàstiques, cinematogràfiques, audiovisuals.

• Participar de manera activa, reflexiva i crítica en els comentaris necessaris per a la construcció de coneixements i la realització de tasques acadèmiques.

• Planificar i estructurar amb rigor i adequació treballs acadèmics sobre temes literaris que prenguin com a base la lectura d'obres, per descriure les característiques observades, les contextualitzacions i els temes, entre altres.

• Utilitzar de manera crítica les fonts bibliogràfiques adequades per a l'estudi de la literatura a fi d'obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents, i emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació.

• Construir, per a la comunicació dels treballs literaris, discursos orals, escrits o audiovisuals coherents, correctes i adequats, i amb l'ús dels recursos adients, incloent-hi les TAC, a les diverses situacions de comunicació i a les diferents finalitats comunicatives de l'àmbit acadèmic i ser crític amb les produccions pròpies, per millorar-ne l'eficàcia comunicativa.

• Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports i mitjans, a partir dels models literaris llegits i analitzats.



Dimensió estètica i literària

• Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu i estètic, com a vehicle de creació i de transmissió cultural i com a expressió de la realitat històrica i social, tot identificant la simbologia, els estereotips i els tòpics de l'imaginari col·lectiu de la nostra societat.

• Reconeixement de les característiques i recursos emprats en les obres dels diferents gèneres i moviments literaris, amb la identificació i contextualització de manifestacions literàries diverses que es facilita amb la comparació entre produccions literàries i artístiques de tota mena, època i mitjà de comunicació.

• Reconeixement del ressò, la interpretació i l'expressió dels grans esdeveniments històrics i els canvis sociològics de l'època en què aquestes obres han estat escrites.

• Reflexió sobre els grans temes literaris. • Coneixement dels textos clàssics de la literatura • Participació en converses sobre literatura. • Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment

adequat i col·laborant perquè la conversa sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisió i respecte vers les altres persones.

• Producció de discursos crítics i literaris • Planificació, elaboració i comunicació (oral escrita o audiovisual) de treballs

acadèmics realitzats amb el necessari rigor, adequació i sentit crític per mostrar l'anàlisi, contextualització, comentaris i interpretació de les obres llegides.

• Elaboració d'un discurs crític argumentat a partir de la lectura dels textos literaris. • Elaboració de textos amb voluntat literària i l'ús de recursos retòrics propis del

llenguatge literari a partir de l'anàlisi i la imitació tècnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d'anàlisi.

• Consolidació de l'autonomia lectora i apreciació de la literatura com a coneixement d'altres móns, temps i cultures amb la lectura d'obres representatives de la literatura catalana:

Narcís Oller, Pilar Prim. Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades. Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis Joan Vinyoli, Vent d’aram Pere Calders, La invasió subtil i altres contes. Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz


Dimensió de recerca i tractament de la informació

• Planificació i execució, individualment o en grup, de projectes de recerca en literatura, en la realització dels quals calgui la captació, selecció processament i interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.

• Identificació i localització de la informació contrastant-ne el rigor i la credibilitat. • Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre diverses informacions i

ampliant el coneixement. • Elaboració del producte final amb la forma i el contingut adients. • Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del

coneixement dels canals de difusió. • Ús de les eines TAC per a l'elaboració i la comunicació del coneixement. • Identificació i utilització correcta de la informació contrastant-ne el rigor i credibilitat i

adequant-la a la seva funció en l'aprenentatge amb consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (respectar els drets d'autoria, citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, ús ètic de la informació obtinguda).

CRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓCRITERIS D'AVALUACIÓ • Valorar les aportacions de la literatura catalana a la comprensió, representació i

interpretació del món i de la peripècia humana i la lectura d'obres literàries com a mitjà de maduració personal.

• Apreciar i valorar críticament textos dels diferents gèneres literaris, contextualitzant-los i fent comentaris raonats que mostrin les anàlisis fetes sobre els seus continguts i els recursos lingüístics emprats, així com els lligams que es poden establir amb altres produccions literàries, artístiques o fets socials.

• Identificar les característiques essencials i els recursos estilístics dels gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig, relacionant-les amb les idees estètiques i les transformacions artístiques i històriques detectades en les obres o fragments llegits, analitzats i comentats a l'aula.

• Llegir significativament les obres programades de literatura catalana, tot valorant-ne la capacitat de comprensió i d'interpretació, així com l'enriquiment personal aportat.

• Analitzar, comentar i interpretar textos literaris, reconeixent les representacions de la realitat que presenten, tot aplicant-hi els coneixements adquirits sobre els temes, els recursos literaris i els moviments i períodes literaris, i precisant les relacions amb altres produccions literàries o artístiques.

• Usar la comparació de produccions de diferents orígens per explicar les influències, coincidències o diferències entre les diferents literatures, moviments, períodes o manifestacions.

• Participar de manera activa, reflexiva i crítica en converses per a la construcció de coneixements i la comprensió dels textos literaris que es comenten a l'aula.

• Planificar i estructurar amb rigor i adequació treballs acadèmics sobre temes literaris (obres o fragments) que prenguin com a base la lectura d'obres, amb autonomia i esperit crític i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.


• Realitzar exposicions orals o audiovisuals coherents, correctes i adequades, amb l'ús dels recursos adients, que expressin anàlisis i valoracions de les obres literàries, les pròpies opinions, tot acceptant les opinions de les altres persones.

• Elaborar textos de diferents menes i amb diferents suports, a partir dels models literaris llegits i analitzats, com a instruments per incrementar el cabal de la pròpia experiència personal.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL • Lectura, anàlisi, comprensió, interpretació i comentari dels aspectes contextuals,

referencials i vivencials d’obres escrites o audiovisuals de reconeguda vàlua literària o estètica, en la mesura que estableixen una clara relació entre la ficció, l’artificiositat i la realitat humana i com a expressió del context històric i social al qual pertanyen.

• Identificació dels diversos gèneres literaris i les seves característiques, i també els grans temes de la literatura, les icones de l’imaginari col·lectiu i els recursos literaris en les obres de la literatura, tant dins la nostra cultura com en altres manifestacions culturals universals.

• Elaboració de textos escrits amb finalitat estètica, a partir de l’anàlisi, imitació o inspiració en models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d’anàlisi, aportant elements de la pròpia creativitat i de la visió personal i col·lectiva de la realitat, utilitzant els gèneres que són pertinents en cada creació i planificant el discurs adaptant-lo a les característiques.

• Realització de treballs sobre temes literaris, tenint en compte els components d’un treball acadèmic i tenint cura de la comunicació dels resultats, nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual de manera que respecti la formalitat pròpia d’aquests treballs.

• Lectura, durant el curs, de les obres programades de la literatura catalana, tot valorant la capacitat de comprensió i d’interpretació, així com l’enriquiment personal aportat.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA • Establiment d’una conversa usant les estratègies necessàries per superar

col·laborativament les dificultats que poden sorgir en les situacions comunicatives pròpies de les tasques acadèmiques, fent ús dels elements verbals i no verbals adequats a cada situació.

• Cooperació amb els companys i companyes en la realització de tasques d’aprenentatge, tot demostrant capacitat d’organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funcionament de l’equip de treball.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL • Planificació de la captació i la selecció de les informacions amb les valoracions

crítiques de les fonts emprades; elaboració i organització de la informació obtinguda per tal que sigui susceptible d’anàlisi i discussió, i afavoreixi la construcció de nous coneixements.

• Utilització de les eines TAC per a l’elaboració i la comunicació del coneixement. PUNTUACIÓ L’expressió oral comptarà un 30% de la nota i l’expressió escrita un 70%. De la nota final del text o examen es descompta 0,1 punts per cada errada de sintaxi, de morfologia, de lèxic i d’ortografia.


PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ MATEMÀTIQUES CIÈNCIESMATEMÀTIQUES CIÈNCIESMATEMÀTIQUES CIÈNCIESMATEMÀTIQUES CIÈNCIES 1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT1r BATXILLERAT

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

La matèria de matemàtiques del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Reconèixer situacions reals concretes on la matemàtica és un instrument necessari per organitzar i interpretar informació, i per prendre decisions ben fonamentades. 2. Aplicar i relacionar els conceptes i procediments apresos, en diferents àmbits de les ciències i de la tecnologia, resolent situacions-problema que facin palesa la interconnectivitat de les diferents parts de la matemàtica i els diferents rols que aquesta pot tenir. 3. Decidir quins models matemàtics, d'entre els estudiats, s’ajusten millor a determinades situacions que puguin plantejar-se en la vida quotidiana de l’alumnat, saber representar-los simbòlicament, aplicar-los i extreure’n conclusions. 4. Usar les eines tecnològiques com ara els fulls de càlcul, programes de càlcul simbòlic i de representació gràfica que permetin l’exploració, la simulació i la representació per tal de fer emergir i entendre conceptes i procediments matemàtics. 5. Consolidar la idea que la matemàtica és un bon instrument per a l’aplicació del mètode científic, explorant situacions que comportin planificació, experimentació, formulació de conjectures i la seva consolidació. 6. Reconèixer diferents tipus de raonaments propis de les matemàtiques: analogia, inducció, deducció i reducció a l’absurd. En particular, incorporar al propi bagatge cultural tot el que suposen les demostracions deductives. 7. Saber fer càlculs senzills, tant aritmètics com algèbrics per, entre altres, poder fer estimacions raonables i controlar possibles errors en l’aplicació dels nous procediments apresos. 8. Distingir entre fenòmens certs i probables, i caracteritzar-los quantitativament amb la consegüent capacitat d’anàlisi i estructuració de la informació continguda en un conjunt de dades. 9. Valorar la potència dels recursos i models estadístics per analitzar i interpretar dades, i conèixer que cal tenir en compte les seves limitacions i ser crític amb el seu mal ús. 10. Incorporar al propi vocabulari elements propis del llenguatge matemàtic per tal de transmetre missatges en contextos on és especialment necessària la comunicació científica.



1.1.1.1. Nombres reals i nombres comNombres reals i nombres comNombres reals i nombres comNombres reals i nombres complexosplexosplexosplexos — Els nombres reals. La recta real. — Nombres racionals. — Nombres irracionals. — Intervals i semirectes. — Valor absolut d’un nombre real. — Radicals. Propietats. — Notació científica. — Logaritmes. — En què consisteixen els nombres complexos? — Operacions amb nombres complexos. — Nombres complexos de forma polar. — Operacions amb nombres complexos en forma polar.

2.2.2.2. ÀlgebraÀlgebraÀlgebraÀlgebra — Operacions amb polinomis. — Dividir un polinomi per x – a. Regla de Ruffini. — Factorització de polinomis. — Divisibilitat de polinomis. — Fraccions algebraiques. — Equacions de primer i segon grau — Equacions biquadrades. — Equacions amb radicals. — Equacions exponencials i logarítmiques. — Sistemes d’equacions. — Resolució de sistemes d’equacions. — Mètode de Gauss — Inequacions amb la incògnita. — Sistemes d’inequacions lineals amb dues incògnites. — Inequacions de segon grau i racionals.

3.3.3.3. TrigonometriaTrigonometriaTrigonometriaTrigonometria — Raons trigonomètriques d’un angle agut. — Raons trigonomètriques amb calculadora. — Resolució de triangles rectangles. — Resolució de triangles qualssevol. — Una nova unitat per mesurar angles: el radiant — Raons trigonomètriques d’angles qualssevol. — Relacions entre les raons trigonomètriques d’ angles. — Fórmules trigonomètriques. — Identitats i equacions trigonomètriques. — Funcions trigonomètriques o circulars.


4.4.4.4. Vectors Vectors Vectors Vectors

— Els vectors i les seves operacions. — Operacions amb vectors — Dependència i independència lineal de vectors. — Producte escalar de vectors. — Angle entre vectors. — Vector unitari.

5.5.5.5. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics. Geometria analítica. Problemes afins i mètrics. — Sistemes de referència en el pla. — Algunes aplicacions dels vectors. — Equacions d’una recta. — Angle de dues rectes. — Posicions relatives de dues rectes. — Càlcul de distàncies. — Llocs geomètrics.

6.6.6.6. Funcions elementals Funcions elementals Funcions elementals Funcions elementals — Concepte de funció. — Funcions elementals. — Domini de definició d’una funció. Recorregut — Algunes transformacions de funcions. — Funcions definides «a trossos». — Valor absolut d’una funció. — Composició de funcions. — Funció inversa o recíproca d’una altra.

7.7.7.7. Límits de funcions i continuïtat.Límits de funcions i continuïtat.Límits de funcions i continuïtat.Límits de funcions i continuïtat. — Concepte de límit. — Límit d’una funció en un punt. — Càlcul del límit d’una funció en un punt. — Comportament d’una funció quan x tendeix a + ∞. — Càlcul de límits quan x tendeix +∞. — Indeterminacions. Resolució. — Branques infinites. Asímptotes. — Concepte de continuïtat. — Discontinuïtats. Tipus.

8.8.8.8. Iniciació al càlcul de derivades. Iniciació al càlcul de derivades. Iniciació al càlcul de derivades. Iniciació al càlcul de derivades. — Taxa de variació mitjan i instantània. — Concepte de derivada d’una funció en un punt. — Concepte de funció derivada. — Mesura del creixement d’una funció. — Regles per obtenir les derivades d’algunes funcions. — Interpretació geomètrica de la derivada. — Equació de la recta tangent a una funció en un punt. — Creixement d’una funció en un punt. Màxims i mínims. — Concavitat i convexitat. Punts d’inflexió. — Representació de funcions polinòmiques. — Asímptotes. — Representació de funcions racionals.


CRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓCRITERIS D’AVALUACIÓ 1.- El seguiment avaluatiu dels alumnes es farà mitjançant: Proves parcials i globals i treballs individuals i en equip sobre continguts de la matèria. 2.- En quant a les respostes de les proves i activitats:

• Han de ser clares i ordenades. • La coherència en la respostes dels temes serà fonamental. • Presentació formal inadequada podrà fer baixar la nota de l’exercici • Tot i valorant-se la precisió en el càlcul es valorarà la realització del procés • Baixarà la nota les faltes d’ortografia

3.- Les notes s’establiran segons els criteris del sistema d’avaluació de batxillerat. 4.- Els continguts estan dissenyats per poder valorar el nivell que els alumnes han adquirit en quant a: a. Competències matemàtiques implica:

• Resoldre problemes quotidians mitjançant les matemàtiques. • Comunicar-se matemàticament. • Raonar matemàticament. • Valorar la capacitat d’interralacionar conceptes.

b. Competència lingüística: L'ensenyament de la matemàtica a través de la resolució de problemes contribueix decisivament a l'assoliment de la competència comunicativa. El que implica:

• Utilització d’un lèxic adient i precís • Comprensió lectora en el plantejament i resolució de problemes • Justificació dels processos i resultats oralment i per escrit

c. Competències en gestió i tractament de la informació és una competència necessària per a tot alumne/a en el món actual, i les activitats obertes com les que es proposen en aquest currículum requereixen sovint recursos tecnològics que fomenten l'autoaprenentatge de l'alumne/a. Això fa que, en el treball matemàtic del batxillerat, aquesta competència estigui fortament enllaçada amb la competència digital. El que implica:

• Utilització adequada des de la calculadora fins a programes informàtics • Saber seleccionar la informació i tractament de dades

d. Competència d’aprendre a aprendre: el que implica

• Aprenentatge a través de l’error • Implicació i esforç envers la matèria • Tenir confiança en les seves pròpies capacitats

També es valorarà la capacitat de relacionar les matemàtiques amb altres àrees de coneixement relacionades amb ella: física, química, tecnologia, biologia i economia

Documents

PROGRAMACIÓ 11rr1r 1r DE DE DE BATXILLERATBATXILLERATBATXILLERAT CURS … · 3 Programació 1r Batxillerat Curs 2015-2016 COMPETÈNCIES BÀSIQUES. BATXILLERATCOMPETÈNCIES BÀSIQUES