Programació de llengua catalana. Nivell bàsic 1

Programació de llengua catalana nivell bàsic B1U1

Secretaria de Política Lingüística Consorci per a la Normalització Lingüística 2

UNITAT 1. Conèixer els companys Temps orientatiu: 6 h

OBJECTIU FINAL Elaborar un cartell per a la presentació dels companys SEGONS ÀMBITS

En actes socials Usar les formes de tractament adequades a cada persona i cada situació, en un acte social (per adreçar-se a algú o presentar-se un mateix, per saludar, per acomiadar-se, per felicitar algú, per expressar un desig, etc.). SEGONS TEMES

Informació personal - Demanar i dir qui és algú. - Demanar i donar informació sobre si mateixos o sobre una tercera persona.

Domini de la llengua - Preguntar com es diu alguna cosa. Preguntar com es pronuncia una paraula determinada o si

l’articulació d’un so és la correcta. Preguntar si l’ús d’una determinada paraula o expressió és correcta. - Preguntar a l’interlocutor el significat d’una paraula o expressió. - Demanar a algú que precisi un concepte que no s’hagi entès prou bé. - Demanar que es parli més a poc a poc o amb més claredat. - Demanar a algú que repeteixi una frase, una expressió o una paraula que no s’hagi entès. CONTINGUT

FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES

Socialitzadora - Saludar i transmetre una salutació. - Acomiadar-se. - Presentar-se (identificar-se). Informativa - Demanar identificació de persones. - Identificar persones. Metalingüística - Demanar com es pronuncia. - Demanar de parlar més clarament, més a poc a poc. - Demanar una repetició quan no s’entén una cosa. NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Informació personal - Nom i cognoms - Lloc de naixement o procedència - Estat civil - Telèfon - Nacionalitat EXPONENTS LINGÜÍSTICS

Hola/Adéu/Bon dia, etc. Com et dius/es diu? Em dic... Ell/ella es diu... Qui es el/la...? Qui és aquest/aquell? Ell/ella és... És el/la... D’on ets?

Sóc de/d’.../Sóc...(argentí) On vius/viu? Visc a... Quin número de telèfon tens/té? Tinc el número... Ets casat o solter? Com es pronuncia...? Com es diu (això) en català?

Em pots/pot parlar més a poc a poc? M’ho pots/pot repetir, si us plau? M’has/ha entès? Com s’escriu (això) en català? Ho dic bé?



POTS PARLAR MÉS A POC A POC, SISPLAU?

COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia Noms

- Formació de noms: sufixos de derivació de procedència

Pronoms

- Personals: formes tòniques - Formes de tractament: tu/vostè - Interrogatius: qui, on, com, quin Determinants

- Article definit, indefinit, personal - Adjectius demostratius i interrogatius - Adjectius numerals cardinals: 0-9 Verbs

- Present d’indicatiu dels verbs ser, dir-se, viure, tenir Lèxic - Gentilicis Fonètica i ortografia - Alfabet català: sistema vocàlic i consonàntic PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

Per treballar les estructures d’aquesta unitat hem de tenir en compte que els coneixements previs dels alumnes són nuls o gairebé nuls pel que fa al català. És per això que les tasques possibilitadores han de ser necessàriament exercicis mecànics i les tasques intermèdies el màxim de gràfiques possible. INTRODUCCIÓ: Les falques Els alumnes han d’aprendre a identificar-se, però mentre comencen l’aprenentatge han de poder satisfer les seves necessitats lingüístiques bàsiques i fer-ho en català. Per això els proporcionarem informació prèvia. Es poden elaborar uns cartells amb les estructures de suport acompanyades d’un dibuix que les representi (en més o menys grau). Per exemple: Com es diu (això) en català?, acompanyat d’un dibuix (un llibre o alguna cosa fàcil i coneguda) i al costat la resposta. Es poden fer cartells amb totes les estructures referents a la funció metalingüística d’aquesta unitat. Aquests cartells es pengen a la paret de l’aula, se n’explica el contingut als alumnes i se’ls diu que hi poden recórrer sempre que ho necessitin. TASCA A: Les primeres paraules en català

Els alumnes aprenen a saludar i dir el seu nom, després a preguntar-lo a un company i respondre quan algú els pregunta el seu.



TASCA B: Recollir les primeres dades Quan han comprès les estructures de la tasca anterior i les han practicades, se’ls dóna una fitxa en la qual hi ha la pregunta: Com et dius? (nom i cognoms, sisplau). Els alumnes, amb aquesta fitxa, s’han de moure per la classe i recollir el nom de tantes persones com puguin. A continuació han de dir algun dels noms dels companys que han recollit en la fitxa, tot utilitzant la tercera persona. Es pot aprofitar perquè lletregin els noms i per comentar els sons que calgui de l’abecedari. TASCA C: Una altra manera de preguntar el mateix El professor introdueix l’interrogatiu qui i el verb ser per poder formular la pregunta Qui ets?, la resposta Sóc el /en/la, l’....i els demostratius. Els alumnes amb els noms que tenen a les fitxes han de preguntar Qui és el/la/l’...? i la persona al·ludida respon Sóc jo... Aleshores, qui ha fet la pregunta diu a la resta de la classe Aquest/-a, Aquell/-a és el/la/l’... Per exemple:

Alumne A: -Qui és el Joan Ruíz? Alumne B: -Jo sóc el Joan Ruíz Alumne A: -Aquest / aquell (noi) és el Joan

TASCA D: Els titulars Els alumnes treballen en grups fins a la tasca final. Cadascun d’aquests grups comença a elaborar el propi rètol amb les estructures treballades en cada tasca. De moment, hi ha la pregunta Com et dius? i la resposta Em dic... amb retoladors de colors. De moment se’l guarden. TASCA E: Més dades personals Els alumnes omplen una altra fitxa on es pregunta el lloc de residència dels companys. Afegeixen al rètol anterior la pregunta On vius? i la resposta Visc a... TASCA FINAL: ... i a la fi omplim el rètol Aquesta dinàmica de les tasques anteriors es pot aplicar per treballar totes les estructures de la unitat. La tasca final és completar les respostes dels rètols amb la informació que han recollit a les fitxes.

Exemple:

(...) (...) (...) (...) Mentre l’elaboren, el professor en va fent un seguiment i, un cop acabat, comprova que tothom ha realitzat la tasca correctament.

COM ET DIUS?

EM DIC...

D’ON ETS?

SÓC DE/D’...

ON VIUS?

VISC A...

BEATRIZ CEPEDA

MANUEL GIL

SÒRIA

SEGOVIA

CORNELLÀ

MONTORNÈS



UNITAT 2. Presentar la família Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Anar a un local municipal per assistir a una trobada de famílies acabades d’arribar al barri per tal de conèixer-se i crear caliu ciutadà. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

En actes socials

Usar les formes de tractament adequades a cada persona i cada situació, en un acte social (per adreçar-se a algú o per presentar-se un mateix, per saludar, per acomiadar-se, per felicitar algú, per expressar un desig, etc.). SEGONS TEMES

Informació personal

- Preguntar i donar informació sobre la família. - Identificar algú pel seu aspecte físic. Descriure algú físicament. CONTINGUT


Socialitzadora

- Presentar-se i presentar algú. - Respondre a una presentació. - Iniciar un contacte telefònic. - Demanar per algú. - Respondre quan es demana per algú. Informativa

- Demanar identificació de persones. - Identificar persones. Expressiva

- Expressar sentiments i estats d’ànim positius: gratitud. Metalingüística

- Demanar com es pronuncia. - Demanar de parlar més clarament, més a poc a poc. - Demanar una repetició quan no s’entén una paraula. NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES


- Sexe - Lloc de naixement o procedència - Família: noms, dades personals, grau de parentiu, etc. - Edat - Domicili - Característiques físiques



EXPONENTS LINGÜÍSTICS

Us coneixeu? (No) ens coneixem. Et/li/us/els presento el/la/ els/les... Molt de gust, encantat/ encantada. Moltes gràcies. De res. Com és? És alt/alta, ros/rossa. Quants (anys, germans, fills, etc.) tens/té? Tinc... És nen o nena? Que hi ha/és? Sí que/ no hi és. COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia

Noms

- Flexió de gènere i nombre Pronoms

- Personals: formes tòniques i introducció a les àtones de CI et/li/us/els - Possessius Determinants

- Contracció: del - Adjectius demostratius, possessius i interrogatius quin, quant - Adjectius numerals: cardinals del 0 al 100 i ordinals Qualificadors

- Adjectius qualificatius: descripció física de persones alt, baix, prim, gras, ros, morè, castany, petit, jove, gran, lleig, maco

Verbs

- Present d’indicatiu de ser, tenir, conèixer, haver-hi, ser-hi Lèxic

- Parentius PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Pluja de parents

Se’ls diu als alumnes que d’un en un han de dir el nom d’un vincle familiar sense repetir-ne cap (el femení i el masculí. Per exemple, un pot dir pare i un altre mare). Se’ls pot indicar que han de dir jo tinc un o una... per introduir la tasca següent. Es va apuntant tot a la pissarra i, si no s’han dit tots, s’hi afegeixen els que hi faltin. TASCA B: Aquesta és la meva família

Amb tot el lèxic sobre els vincles familiars a la pissarra, els alumnes han d’explicar quins són els components de la seva família tot utilitzant els possessius que se’ls poden haver presentat en una transparència. Per a aquesta tasca es poden repartir fotografies de famílies anònimes per a què els alumnes les adoptin i facin les presentació dels membres que la componen com si fossin els de la seva pròpia família. També es pot repartir un arbre genealògic d’una família perquè cada alumne s’identifiqui amb un dels membres i, tot explicant qui és la seva parentela, ha d’aconseguir que els seus companys endevinin de quina persona de l’arbre genealògic es tracta.



TASCA C: Els meus... són joves, i els teus...?

Els alumnes, en grups, miren de trobar adjectius que serveixin per a descriure persones. Se’ls en pot proposar un nombre determinat per grup, i després es fa la posada en comú. Es poden escriure a la pissarra i afegir-n’hi si convé. TASCA D: Nosaltres som la família Pérez, i vostès?

Els alumnes, per grups, han de formar famílies fictícies. Cada component del grup adoptarà el rol d’un dels seus membres, de manera que tot el grup estigui emparentat. Han d’elaborar una fitxa per a cadascun on hi ha de constar el nom, l’edat, l’aspecte físic (bàsic), l’adreça i el número de telèfon. TASCA E: Digui, digui...

El professor proposa una trobada de famílies perquè es coneguin. Per tant, per tal de fer-ho saber a tothom, s’haurien de trucar per telèfon. Aleshores es fa una cadena de trucades entre grups en les quals tothom ha de dir pràcticament el mateix: - (SIMULAR QUE ES MARCA UN NÚMERO. DIR-LO) 93 025 02 02 - Digui? - Que hi ha/hi és el/ la (nom del company)? - Sóc el/la..., et truco per dir-te que hi ha una trobada de famílies... - Gràcies. - De res. - Adéu. - Adéu. TASCA FINAL: Molt de gust. El gust és meu!

Els grups que ara han assumit el rol de família es presenten a la resta de grups-famílies. Cada individu ha de dir qui és i explicar quina relació té amb els altres i comentar alguna particularitat física d’algun membre de la seva família. Al final s’han d’aixecar i passejar-se per l’aula per fer les presentacions i ser presentats, com si realment es tractés d’una petita festa.



UNITAT 3. Moure’s per la ciutat Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Projectar i dur a terme la visita a un barri de la ciutat o una part interessant del poble. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

A la via pública i a l’interior de locals

- Preguntar i dir on és un lloc, amb l’ajut d’un plànol o sense. - Demanar i donar indicacions sobre on és una dependència o una instal·lació dins d’un edifici. - Preguntar i dir l’hora. - Llegir indicacions urbanes: cartells, rètols, indicadors viaris. En bars i restaurants

- Demanar el compte i pagar. - Fer comandes senzilles.

En mitjans de transport

Transport públic

- Entendre avisos, anuncis, indicadors, etc., propis dels mitjans de transport públic. - Informar-se i informar sobre horaris de transport i sobre on s’ha d’anar a buscar un determinat mitjà. En espectacles i actes públics - Entendre cartells i indicacions propis d’un lloc públic (taquilles, guarda-roba, lavabos).

SEGONS TEMES

Domini de la llengua

- Demanar a algú que precisi un concepte que no s’hagi entès prou bé. - Demanar que es parli més a poc a poc o amb més claredat. - Demanar a algú que repeteixi una frase, una expressió o una paraula que no s’hagi entès. CONTINGUT


Socialitzadora

- Expressions de cortesia d’ús general. Informativa

- Demanar la identificació de coses. - Identificar coses. Metalingüística - Demanar de parlar més clarament, més a poc a poc. - Demanar una repetició quan no s’entén una cosa. NOCIONS ESPECÍFIQUES SEGONS ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Serveis públics i privats

- Transports públics Llocs

- Llocs i itinerari




Bon dia / Bona tarda / Bona nit. Hola. Si us plau. Perdó. Què hi ha, com anem? Molt bé, gràcies / Anar fent / No gaire bé / Malament. Vull anar a... / Volem anar a... On és...? / Em pot dir on és...? / Em podria dir on hi ha...? La segona travessia a l’esquerra / Al carrer de sota / Tot recte / Pujant / Baixant. A quina hora surt / passa / arriba...? On és? / On som? Una pasta, si us plau. Quant és? Quant val? / Em cobra? / El compte, si us plau. Quin horari fan? Quina hora és? M’ho pot repetir, si us plau? Pot parlar més a poc a poc, si us plau? COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia

Determinants

- Contraccions: al, del, pel - Adjectiu distributiu: cada Adverbis

- Adverbis de lloc: dalt, baix, sota, sobre, dins, fora, al mig, al fons, al centre, a la dreta, a l’esquerra Preposicions

- Preposicions de situació: a, per, de Verbs

- Ús dels verbs ser, haver-hi: localitzacions Lèxic - Dies de la setmana - Mitjans de transport - El carrer - Hores del rellotge - Els bars i restaurants, àpats senzills PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: On anirem?

Per grups, els alumnes decideixen quin barri de la ciutat o lloc del poble o municipi volen visitar i què volen veure. Prèviament, el professor ha facilitat una llista de monuments, llocs, etc. Finalment, es fa una posada en comú on els grups exposen les seves preferències. MODEL D’ESTRUCTURA: Volem anar a l’església que hi ha a la part vella del poble TASCA B: Com hi anirem?

Es decideixen els aspectes tècnics de l’excursió: el mitjà de transport, la durada de la visita, etc.



TASCA C: Què sé fer?

El professor facilita una llista dels coneixements bàsics que ha de dominar un aprenent que permetin de fer una visita per una ciutat o poble desconegut. En grups de tres han de seleccionar allò que ja saben fer, d’allò que no en saben res.

Jo sé fer QQUUÈÈ SSAAPPSS FFEERR?? Jo no sé fer

Saludar i dir adéu

Preguntar on és un lloc

Fer repetir una paraula si no s’ha entès

Demanar pels llocs més interessants

Demanar com anar-hi

Demanar què hi ha?

etc.

TASCA D: Com es fa?

Un cop fetes evidents les dificultats lingüístiques d’una sortida: haver de demanar com es va a un lloc, haver de demanar un horari d’autobús, haver de fer repetir unes instruccions perquè no s’han entès bé, reclamar el compte a un cambrer que no ens fa cas, demanar què és un producte que no es coneix, etc., el professor presenta les estructures. Per treballar-les, s’organitza l’activitat següent que obligarà l’alumne a actuar com a emissor i receptor. Cal situar els alumnes en rotllana. Un alumne tria un altre per preguntar-li, per exemple, quin horari té un determinat servei conegut per tothom. Aquest alumne contesta i pregunta a un altre a l’atzar. Així fins que han parlat tots. MODEL D’ESTRUCTURA: Quin horari tenen les escoles? De nou a una i de tres a dos quarts de sis. TASCA E: ...i etcètera

Els alumnes continuen sempre en rotllana. Un d’ells pregunta on és un lloc conegut de tothom. Un altre contesta i pregunta a un altre alumne a l’atzar. Així fins que han parlat tots i l’estructura queda interioritzada. MODEL D’ESTRUCTURA: On és el teatre municipal? Al final del carrer, a mà esquerra, al costat del cinema. TASCA FINAL: Anem-hi!

Realització de la sortida (que no ha de durar més que el temps de classe, encara que la visita s’hagi de minimitzar) i posada en pràctica de tot el que s’ha après. En cas que la sortida no es pugui dur a terme de manera real, es pot representar a classe, seguint els passos que faríem fora de l’aula (per exemple, anar a prendre un refresc en un bar, llegir el prospecte d’un monument o exposició, etc.)



UNITAT 4. Què fas? Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Dur a terme una entrevista a un personatge famós. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

A la feina

- Demanar informació general sobre l’activitat laboral. SEGONS TEMES


- Preguntar i donar dades referents als estudis i a la feina. Activitat i relacions professionals

- Intercanviar informació general sobre el camp professional i el tipus de feina. Activitat quotidiana

- Demanar i donar informació sobre l’activitat quotidiana d’algú. Gastronomia

- Parlar dels seus hàbits gastronòmics.

CONTINGUT


Socialitzadora

- Saludar i transmetre una salutació. - Acomiadar-se. - Interessar-se per algú. - Donar resposta a mostres d’interès. - Donar les gràcies i respondre a un agraïment. NOCIONS ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES


- Estudis i titulacions - Professió - Ocupació o càrrec Activitats i relacions professionals

- Tipus de feina, activitat - Lloc de treball - Formació professional - Activitat quotidiana: temps lliure i entreteniments - Horaris - Costums - Hàbits Gastronomia

- Horaris - Àpats




Què fas...? Què acostumes a fer cada dia? A quina hora et lleves? Em llevo... Et lleves d’hora? Cada dissabte vaig a ... Havent dinat, faig la migdiada. Al matí/ al migdia/ a la tarda... Sempre/ a vegades/ mai vaig a la feina en metro Estudies o treballes? De què fas/ treballes? A què et dediques? Sóc..., però treballo de ... En què consisteix la teva feina? Sóc... On treballes? Treballo a ... Què fas en el teu temps lliure? Vaig a... A quina hora esmorzes/dines/berenes/sopes normalment? COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia

Noms

- Formació de noms: sufixos de derivació d’oficis - Flexió de gènere i nombre dels noms Pronoms

- Interrogatius: quin, on i què Determinants

- Adjectiu distributiu: cada Adverbis

- Adverbis i expressions temporals: sempre, sovint, de vegades, de tant en tant, mai, havent dinat, tard, d’hora, aviat

Verbs

- Present d’indicatiu de verbs regulars d’activitats quotidianes (1a, 2a i 3a conjugació: purs i incoatius) - Present dels verbs irregulars fer i anar Lèxic

- Parts del dia - Àpats - Els oficis més usuals - Mesos de l’any - Estacions de l’any - Les aficions més usuals PLANIFICACIÓ DE LES TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Em llevo a...

El professor introdueix el present del verb fer, el dels verbs regulars (excepte els incoatius) i les expressions temporals. A continuació, s’elabora a la pissarra una llista de verbs sobre les activitats que es fan diàriament, i entre tots es conjuga el present d’aquests verbs. Després, cada alumne construeix una frase amb els elements de la pissarra; per exemple, jo sovint em llevo a les 7 del matí. TASCA B: A quina hora et lleves?

Cada parella es prepara preguntes amb els verbs que hi ha a la pissarra. Després s’ajunten amb una altra parella i s’intercanvien les preguntes i respostes. Finalment, es posa en comú.



TASCA C: Treballo de...

El professor presenta els verbs incoatius i apunta a la pissarra la pluja d’idees d’oficis i estudis. Seguidament, entre tots es construeixen frases relatives a la professió; per exemple, sóc carter. Reparteixo cartes i treballo a Correus. TASCA D: On treballes?

Cada parella elabora preguntes sobre la feina i llocs on treballen i estudien. S’ajunten amb l’altra parella i es tornen a intercanviar preguntes i respostes. Es fa, finalment, la posada en comú. TASCA FINAL: L’entrevista

Els alumnes, en parelles, simulen una entrevista a un famós per tal de saber què fa normalment. Poden seguir com a guió les preguntes i respostes de les tasques anteriors. Finalment, segons el nombre d’alumnes, dues o més parelles fan la simulació davant del grup/classe i el professor fa les correccions o els comentaris pertinents.



UNITAT 5. Anar a comprar Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Anar a comprar els productes quotidians de la setmana a diverses botigues del barri. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

En botigues i comerços

- Entendre cartells i rètols. - Llegir i entendre propaganda comercial. - Demanar tanda en una botiga. - Demanar un producte o un article, especificant-ne, si convé, les característiques. - Demanar el preu i pagar. En l’àmbit dels serveis públics

- Entendre les instruccions per realitzar una operació mitjançant un caixer automàtic. CONTINGUT


Informativa - Donar una cosa a algú. - Demanar identificació de coses. - Identificar coses. Metalingüística - Traduir: demanar traducció. Expressiva - Mostrar acord, desacord, admiració. NOCIONS ESPECÍFIQUES SEGONS ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Compres

- Activitat comercial - Tipus d’establiment - Preus i sistemes de pagament Gastronomia

- Menjars i begudes - Alimentació, varietat culinària EXPONENTS LINGÜÍSTICS

Qui és ara? / Qui és l’últim? Que té...? Què és això? / Què és allò? Això és... / Això són... Què vol? Pomes / Vull (macarrons). Quants en vol? En vull (tres) / Voldria mig quilo de (maduixes) Com el vol? Quant pesa? Quant val aquesta (americana)? Són cinc-centes pessetes / Val deu duros. Aquest (collaret) és gaire car? Aquest pernil és salat? Aquesta xocolata té gust d’avellanes.



No em pot fer un descompte? De què és fet això? És de (fusta) / Està fet de (ferro). Aquest (meló) està tacat / Aquesta fruita està feta malbé. Té canvi? No ho té més petit? Tingui/ té. Com ho vol pagar? Li embolico per regal? Què vol dir/ què significa (cogombre)? Com es diu pepino en català? Què diu aquest home? / Què diu aquest cartell? / Què demanen? / Què pregunten? COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia

Pronoms

- Interrogatius: quant, com, qui, quin, què - Indefinits: un, algun, res - Adverbial: en Determinants

- Adjectius demostratius - Adjectius quantitatius (1): massa, molt, tant, bastant, força, algun, uns quants, poc, gaire, gens, cap,

altre, tot - Adjectius numerals: cardinals i ordinals Qualificadors

- Adjectius qualificatius: qualitat dels productes, mida, forma, etc. Verbs

- Present dels verbs irregulars: voler, poder, tenir, haver, valer Lèxic

- Els establiments i els productes més usuals PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Què hi posarem?

El professor presenta a la classe els tipus de comerç més habitual. Es dóna als alumnes uns fulls amb una col·lecció de rètols dels diferents establiments i una col·lecció de diversos missatges (recomanacions curtes als clients, preus, noms de productes, etc.) que es poden trobar en aquests establiments. En grups han de relacionar els missatges amb els rètols de la botiga corresponent. TASCA B: Què és?

Es reparteix al grup classe etiquetes de productes de consum habitual i s’analitzen. A continuació, es divideix la classe en grups. Cadascun d’ells tria una etiqueta, amb la informació de la qual ha de procurar fer endevinar a la resta de la classe de quin producte es tracta. Si convé, els alumnes poden agafar una etiqueta com a model per fer endevinalles d’altres productes. TASCA C: Com és?

Es descriu els principals defectes i virtuts dels productes de consum habituals (adjectivació). La fruita pot ser verda/madura, etc. Cada alumne explicarà a la classe com li agraden deu productes que ha triat. TASCA D: Què vol?

Confecció d’una llista amb les principals expressions d’una conversa entre un comprador i un venedor. Es munta amb el format pregunta-resposta. Exemple: Quant valen aquests préssecs?/Van a tres-centes el quilo. Són molt cars/Perquè són molt bons.



TASCA E: Quant val?

El professor fa una breu introducció del lèxic relacionat amb els diners (monedes i bitllets, formes de pagament, expressions, etc.) Seguidament, reparteix als grups unes targetes amb cadascuna de les instruccions que van apareixent a la pantalla del caixer automàtic quan vols treure diners. Cada grup ha de decidir l’ordre lògic d’aquestes instruccions.

TASCA FINAL: Finalment, què comprem?

En grups de quatre persones (dos venedors i dos compradors) se simula una compra en què hi ha d’haver, segons el nivell, una queixa pels preus, una rebaixa d’algun producte i una discussió sobre què comprar i què no comprar. Els productes poden ser reals i cada alumne en pot aportar un parell o tres de peces.



UNITAT 6. Canviem els mobles? Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Comprar mobles per catàleg per renovar la imatge de casa quan no es disposa de temps per anar a visitar botigues. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

A la via pública - Demanar i donar indicacions sobre on és una dependència o una instal·lació dins un edifici. - Demanar i dir on es pot trobar o col·locar algun objecte.

Telecomunicacions - Entendre i llegir les instruccions d’ús d’una cabina telefònica. - Consultar una guia telefònica. SEGONS TEMES

Habitatge i llocs de residència - Preguntar i dir on viu algú i donar indicacions sobre la situació de l’habitatge en relació al seu entorn

físic.

CONTINGUT


Socialitzadora - Saludar i transmetre una salutació. - Acomiadar-se. - Iniciar un contacte telefònic: en despenjar, quan ens contesten i respondre a una interpel·lació per

telèfon. Expressiva - Expressar acord i aprovació. NOCIONS ESPECÍFIQUES SEGONS ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Habitatge i lloc de residència - Situació - Entorn físic EXPONENTS LINGÜÍSTICS

On és el lavabo/ el menjador? Al fons del passadís a mà esquerra. A quina pàgina podem trobar la venda de mobles per catàleg? A quina secció? Quin moble vols canviar? Per què el vols canviar? Perquè és vell/ no m’agrada/és massa petit. On el vols posar? Digui? Què vol? Quin número de referència té el moble? Com és? És més aviat petit, fa ... metres. On ha d’anar? Quan poden portar el moble? A quina hora podem passar? On viu? Al carrer... número..., al costat de... Hi ha ascensor? Com vol pagar? En efectiu/ amb targeta de crèdit.



COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia Pronoms

- Interrogatius: què, quin, on, quan, com Determinants

- Article definit i indefinit - Adjectius quantitatius: massa, molt, bastant, força, poc, gaire, gens - Adjectius numerals - Adjectius comparatius: més, menys, tan Qualificadors

- Adjectius qualificatius: gros, petit, alt, baix, vell, nou Adverbis

- Adverbis i locucions adv. de lloc: davant, darrere, al costat, a la vora, al mig, al centre, a la dreta, a l’esquerra, sobre, damunt, sota, dins, fora, al fons, pujant, baixant, entrant a mà...

Preposicions

- Preposicions de situació Verbs

- Verbs: ser, haver-hi, poder, voler, viure Lèxic - Parts de la casa - El mobiliari urbà - Els mobles - La decoració PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

TASCA A: Què hi ha a casa teva?

Es fa una pluja d’idees sobre les parts d’una casa i el mobiliari bàsic que s’hi pot trobar a cada estança. A continuació, el professor introdueix els situacionals i facilita als alumnes algun plànol d’una casa o similar perquè practiquin aquestes estructures. Per exemple, un exercici per treballar en parelles (A i B) amb buits d’informació que han de completar preguntant a l’altre (On és el lavabo? Què hi ha al menjador?). TASCA B: Com es compren els mobles per catàleg?

El professor mostra als alumnes unes Pàgines Grogues i guies telefòniques per tal que cada grup les consulti i s’hi familiaritzi. Seguidament, el professor pot introduir preguntes ( per ex. On podem trobar la venda de mobles per catàleg? A quina secció? Quina pàgina? Qui pot venir a recollir els mobles vells?) a fi que en facin de semblants amb el grup corresponent. TASCA C: Quin moble tries?

Es reparteix un catàleg a cada grup i el professor introdueix algunes preguntes per tal que cada alumne pugui argumentar la tria feta. Per exemple: quin moble vols canviar? Per què? T’agrada aquest? A continuació es repassen els situacionals amb preguntes com ara: on penses col·locar el moble triat? El professor pot facilitar a cada parella un plànol d’una sala d’estar amb buits d’informació (A i B) per repassar els situacionals.



TASCA D: Què direm quan fem la comanda per telèfon?

El professor explica la tasca final (trucada telefònica per fer la comanda dels mobles) i es fa una pluja d’idees per saber quina informació voldran demanar el venedor i el client (preguntar per l’establiment, dir el número de referència del moble, descriure’l, concretar quan el portaran, preguntar l’adreça del client i donar elements de referència per situar l’habitatge). Es deixa que les parelles es preparin la conversa telefònica. TASCA FINAL: Comprem els mobles

Conversa telefònica per fer la comanda dels mobles.



UNITAT 7. Festa de final del curs Temps orientatiu: 6 h OBJECTIU FINAL

Organitzar i assistir a una festa de final de curs. OBJECTIUS COMUNICATIUS

SEGONS ÀMBITS

En centres educatius

- Usar el català com a llengua d’interacció habitual en l’activitat lectiva: entendre explicacions del professorat, demanar aclariments o explicacions addicionals.

- Entendre anuncis, guies i prospectes informatius d’un centre educatiu. - Formalitzar els tràmits d’admissió, ja sigui davant del personal administratiu del centre, o bé omplint

els formularis necessaris. SEGONS TEMES

Gastronomia

- Parlar dels seus hàbits gastronòmics: tipus de menjar o beguda, què prenen normalment o què els agrada més, horaris i freqüència dels seus àpats.

CONTINGUT


Socialitzadora

- Donar resposta a mostres d’interès. - Usar expressions de cortesia d’ús general. - Donar les gràcies i respondre a un agraïment. - Acomiadar-se. Informativa

- Demanar identificació de coses. Expressiva

- Expressar sentiments i estats d’ànim positius, negatius i neutres i sentiments de conformitat i disconformitat: admiració; gratitud; tolerància; demanar aprovació i acord, mostrar aprovació i acord, mostrar desaprovació i desacord.

Valorativa

- Expressar un fet com a obligatori. - Expressar un fet com a no obligatori. Metalingüística

- Demanar una repetició quan no s’entén una paraula. - Donar la paraula. - Expressar acord amb un enunciat. - Expressar desacord amb un enunciat. - Intercalar mots falca.



NOCIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES RELACIONADES AMB ELS ÀMBITS I ELS TEMES

Ensenyament i educació

- Institucions docents - Tipus d’estudis - Informació sobre un curs - Activitat docent Gastronomia

- Menjars i begudes - Alimentació EXPONENTS LINGÜÍSTICS

Quan és ( la festa, la inscripció)? Quan ens hem de / podem matricular? Quins horaris hi ha? Què s’ha de fer? Pots/pot repetir-ho, si us plau? No ho entenc. Què puc/ he de portar? Cal/no cal portar... M’agrada, no m’agrada. És molt bo, no és gaire bo. Formes de comiat: Molt de gust, encantat/encantada. Adéu, fins l’any que ve, bones vacances.

COMPONENTS GRAMATICALS (unitats de repàs)

Morfologia Pronoms

- Interrogatius: què, qui, on, quan, quant, com - Indefinits: un, una, tothom, tots, algú, alguns, ningú, res Determinants

- Adjectius quantitatius: massa, molt, algun, tant, bastant, força, uns quants, poc, gaire, gens, cap, altre, tot

Verbs

- Present dels verbs: poder i voler - Perífrasis verbals: haver de, caldre Lèxic

- Els aliments (menjar i begudes) - Dates (dies de la setmana, mesos) - Expressions: Déu n’hi do!; Oi?



PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES

Com que és l’última unitat del curs, el professor proposa als alumnes de preparar una festa de final de curs. També els convida a valorar tot el que han fet i a preveure què es pot fer per al proper curs. TASCA A: Com ens ha anat?

El professor presenta una enquesta d’estructura senzilla on hi hagi les preguntes bàsiques que permetin que l’alumne reflexioni sobre la marxa del curs i valori globalment el seu aprenentatge (si es preveu que no ho sabran escriure se’ls pot donar escrites les tres o quatre possibilitats de més positiu fins a negatiu del tot i ells hauran d’encerclar la que creguin adient). Com que volem que l’alumne se senti lliure, proposem que responguin l’enquesta en grups de tres i de forma anònima. Un cop contestades, les barregem, les repartim de manera que cada grup en rebi una que no sigui la seva i deixem un temps perquè cada grup llegeixi les respostes. Per últim, un representant de cada grup llegeix la resposta a cada pregunta i, si algú ho creu convenient, hi pot afegir algun comentari. El professor respon els punts que cregui necessaris. TASCA B: Què volem fer el curs que ve?

Per parelles o en petits grups, els alumnes elaboren una llista de preguntes a fer al professor referents al proper curs (horaris, dies, preus, cursos possibles a fer, com s’ha de fer, procediment, etc.) Es posen en comú i el professor les va escrivint a la pissarra a mesura que cada grup les diu (naturalment que els grups, quan els toca el torn, no repeteixen aquelles que ja consten a la pissarra). El professor les respon alhora que posa la informació al costat de cada qüestió. A continuació els facilita un full d’inscripció que cadascú o per parelles, segons la seva capacitat, ha d’omplir d’acord amb les dades de la pissarra o les respostes que doni el professor. Finalment recull tots els fulls per tal de tornar-los corregits el proper dia i fer-ne les observacions pertinents. TASCA C: Com serà la festa?

Pluja d’idees sobre la festa de l’últim dia. Es formen grups de 4/5 persones i cada un fa la seva proposta (ha d’especificar què es portarà i com es farà). El professor prèviament fa l’esquema de la proposta i assegura amb pràctiques més o menys mecàniques tots els exponents i els components gramaticals de la unitat perquè siguin capaços de fer-ho suficientment bé. Cada grup ho explica a la classe i es tria aquell que més agradi, es reparteixen les responsabilitats per tal que preparin adequadament la festa de final de curs. TASCA FINAL: Fins al curs que ve!

Es duu a terme la festa.

Documents

Programació de llengua catalana. Nivell bàsic 1