92
PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA. E NSENYAMENT S ECUNDARI O BLIGATORI Institut de Puçol. Curs 2015-2016 1

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE BIOLOGIA …iespuzol.edu.gva.es/documents/criteris-avaluacio/2015-16/BG-ESO.pdf · - Cuaderno de Competencias Básicas Ed Vicens Vives para los alumnos

Embed Size (px)

Citation preview

  • PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT

    DE BIOLOGIA I GEOLOGIA.

    E NSENYAMENT S ECUNDARI O BLIGATORI

    Institut de Puol.

    Curs 2015-2016

    1

  • INDEX

    1.- MEMBRES DEL DEPARTAMENT, GRUPS ASSIGNATS I LLIBRES DE TEXT .... 3

    2.- PROGRAMACI de 1r i 3r dESO (L.O.M.C.E.) ....... 5

    2.1.- MARC LEGAL ................................................................................................................ 52.2.- PRINCIPIS I OBJECTIUS DE LESO .......................................................................... 5

    2.3.- COMPETNCIES CLAU .............................................................................................. 6

    2.4.- JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI .............................................................. 6

    2.5.- PRIMER dESO ................................................................................................................ 102.6.- TERCER dESO ............................................................................................................... 21

    3.- PROGRAMACI de 2n ESO................. 334.- PROGRAMACI de 4r ESO.............. 625.- PROGRAMACI de TALLER MONOGRFIC 4t dESO................... 87

    2

  • 1.- MEMBRES DEL DEPARTAMENT, GRUPS ASSIGNATS I LLIBRES DE TEXT

    Els components del Departament i els grups que els corresponen sn els segents:

    - ANA LLUESMA- BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO: 1r C- TUTORIA 1r ESO: 1r C- CINCIES NATURALS 2n ESO: 2n A, C, D, - BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO: 3r A, C

    - ALICIA PUCHOL- BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO: 1r E, F- CINCIES NATURALS 2n ESO: 2n B, C, D, - BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO: 3r D, E- ATENCI EDUCATIVA 4t ESO: 4t D

    - TERESA RAUSELL - CINCIES NATURALS 2n ESO: 2n A-B - MBIT CIENTFIC I TUTORIA 4t PDC- BIOLOGIA HUMANA 2n BAT: S ABC- CTM 2n BAT: S AB

    - VICENT RIBES (Cap de Departament)- CINCIES NATURALS 1r ESO: 1r A, C, D- BIOLOGIA I GEOLOGIA 4t ESO: 4 BCD- BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r BAT: P A- CULTURA CIENTFICA 1r BAT: P ABC

    - PILAR BOSCH - BIOLOGIA I GEOLOGIA 3t ESO: 3r B- BIOLOGIA I GEOLOGIA 4t ESO: 4t A- TUTORIA 4t ESO: 4t A - TREBALL MONOGRFIC DINVESTIGACI 4t ESO: 4t ABCD- CINCIES APLICADES II: CFB 2- ANATOMIA APLICADA 1r BAT: - BIOLOGIA S BAT: S AB

    Els grups 2n C i 2n D estan desdoblats i, amb els 2 A i B es fa una agrupaci flexible.

    3

  • Els llibres de text per als diferents cursos i assignatures sn els segents:

    * CINCIES NATURALS DE PRIMER D'ESO:- Natura 1 ESO. Ed. Vicens Vives.- Bioterra 1r ESO. Ed Vicens Vives- Cuaderno de Competencias Bsicas Ed Vicens Vives para los alumnos con ACI en castellano.- Materials digitals de DigitalText per al 1r D (el grup participa en un projecte ds de materials

    TIC).

    * CINCIES NATURALS DE SEGON D'ESO: - Natura 2n ESO. Ed. Vicens Vives.- Bioterra 2n ESO. Ed. Vicens Vives.- Cuaderno de Competencia Bsicas Ed Vicens Vives para los alumnos con ACI en castellano

    * BIOLOGIA I GEOLOGIA DE TERCER DESO:- Natura 3r ESO. Ed . Vicens-Vives- Bioterra 3r ESO. Ed. Vicens-Vives.- Cuaderno de Competencia Bsicas Ed Vicens Vives para los alumnos con ACI en castellano

    * BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO:- Natura 4t'ESO. Ed. Vicens Vives (opcional a criteri del professor).- Bioterra 4 t'ESO. Ed. Vicens Vives (opcional a criteri del professor).

    * BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER DE BATXILLERAT:- No hi ha text obligatori.

    * ANATOMIA APLICADA DE PRIMER DE BATXILLERAT:- No hi ha test obligatori.

    * CULTURA CIENTFICA DE PRIMER DE BATXILLERAT:- No hi ha test obligatori.

    * BIOLOGIA DE 2n BATXILLERAT: - Biologia. Ed. ECIR.

    * CINCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT DE 2n BATXILLERAT.: - Cincies de la Terra. Ed.Macgraw-Hill.

    * BIOLOGIA HUMANA DE 2n BATXILLERAT.- No hi ha text obligatori

    4

  • 2.- PROGRAMACI de 1r i 3r dESO (L.O.M.C.E.)

    2.1.- MARC LEGAL La Programaci Didctica per al Primer i el Tercer Cursos de l'Educaci Secundria Obligatria es fonamenta,en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educaci i Cincia, del 7 de desembre, pel quals'estableixen els ensenyaments mnims de l'Educaci Secundria Obligatria, i en el Decret 112/2007 de laConselleria d'Educaci de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currculum del'Educaci Secundria Obligatria per aquesta Comunitat. Aquestes Normes han estat reformades per la LleiOrganica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, el Reial Decret 1105/2014, de 26de desembre i pel Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell.

    2.2.- PRINCIPIS I OBJECTIUS DE LESO.Segons la Llei Organica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa citada en lapartatanterior els principis que animen lEducaci Secundria Obligatria (ESO) sn els segents:

    1. La finalitat de lEducaci Secundria Obligatria consisteix en aconseguir que lalumnat assolisca elselements bsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanstic, artstic, cientfic i tecnolgic;desenvolupar i consolidar en ells hbits destudi i de treball; preparar-los per a la seua incorporaci a estudisposteriors i per a la seua inserci laboral aix com formar-los per a lexercici dels seus drets i obligacions com aciutadans.

    2. En lESO es prendr especial atenci a lorientaci educativa i professional de lalumnat.

    3. LESO sorganitza dacord amb els principis deducaci com i datenci a la diversitat de lalumnat. Lesmesures datenci a la diversitat en letapa estarn orientades a respondre a les necesitats educativas concretesde lalumnat i a lassoliment dels objectius de lESO i ladquisici de les competncies corresponents i nosuposaran en cap cas una discriminaci que les impedisca assolir aquests objectius i competncias aix com latitulaci corresponent.

    Per altra banda i en quant als objectius, la citada llei especifica que lESO contribuir a desenvolupar enlalumnat capacitats que els permeten:

    a) Assumir responsablement els seus deures, coneixer i exercir els seus drets quan al respecte als dems,practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre persones i grups, exercitar-se en el dialeg afermant elsdrets humans i la igualtat de tracte i doportunitats entre dones i homes, com a valors comuns duna societatplural i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica.

    b) Desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessriaper a dur a terme de forma eficient les tasques daprenentatge i com a medi de desenvolupament personal.

    c) Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar ladiscriminaci de les persones per ra de sexe o per qualsevol altra condici o circumstncia personal o social.Rebutjar els estereotips que suposen discriminaci entre homes i dones, aix com qualsevol manifestaci deviolncia contra la dona.

    d) Enfortir les seus capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb elsdems, aix com rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i ressoldrepacficament els conflictes.

    5

  • e) Desenvolupar habilitats bsiques en ls de las fonts dinformaci per a obtenir nous coneixements amb sentitcrtic. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i lacomunicaci.

    f) Concebre el coneixement cientfic com un tot integrat, que sestructura en distintes disciplines, aix comoconeixer i aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els diversos campo del coneixement i delexperincia.

    g) Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en s mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativapersonal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

    h) Comprendre i expressar amb correcci, oralmente i per escrit, en castell i en valenci, textos i missatgescomplexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura.

    i) Comprendre i expressar se en una o ms llenges extrangeres de manera apropiada.

    j) Coneixer, valorar i respectar els aspeces bsics de la cultura i la histria prpies i dels dems, aix com elpatrimoni artstic i cultural.

    k) Coneixer i acceptar el funcionamient del propi cos i el dels altres, respectar les diferncies, afermar els hbitsde cura i salut corporals i incorporar leducaci fsica i la prctica de lesport per a afavorir el desenvolupamentpersonal i social. Coneixer i valorar la dimensi humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorarcrticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels ssers vius i el medi ambient,contribuent a la seua conservaci i millora.

    l) Apreciar la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artstiques, utilizantdiversos mijans dexpressi i representaci.

    2.3.- COMPETNCIES CLAULa Llei assenyala les segents competncies clau a desenvolupar en letapa dESO:

    CCLI: competncia comunicaci lingstica.

    CMCT: competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia.

    CD: competncia digital.

    CAA: competncia aprendre a aprendre.

    CSC: competncies socials i cviques.

    SIEE: sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

    CEC: conscincia i expressions culturals.

    2.4.- JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI.Segons la Llei Organica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa els cursos 1r,

    2n i 3r conformen una etapa dins lEducaci Secundria Obligatria pel que la justificaci s comuna.

    Al llarg d'este ltim segle la cincia ha anat incorporant-se progressivament a la societat com una deles claus essencials de la cultura contempornia, com un instrument indispensable per a comprendre elmn que ens envolta i interpretar els constants avanos tecnolgics que transformen les condicions devida, des de la perspectiva de la cincia com una activitat constructiva en permanent revisi i evoluci.L'assignatura de Biologia i Geologia ha de contribuir a desenvolupar en els futurs ciutadans durant

    6

  • lESO una cultura cientfica, perqu adquirisquen coneixements i destreses respecte a temes com lasalut, medi ambient, fonts energtiques, residus, etc., amb repercussions en la seua vida quotidiana ique siguen capaos de participar de manera fonamentada i crtica en la presa de decisions de problemesrelacionats amb la cincia i la tecnologia, consolidant els coneixements ja adquirits en la matria deCincies de la Naturalesa en l'Educaci Primria. Aquest ensenyament cientfic bsic tamb hauria deproporcionar als estudiants una visi sobre la naturalesa i l'mbit d'acci de diversos estudis acadmicscientfics i tecnolgics de cicles formatius o universitaris, que permetera als estudiants interessatsdedicar-se a la cincia o la tecnologia, tant acadmicament com professional.Els continguts conceptuals de les diferents matries del currculum d'Educaci Secundria Obligatriade Biologia i Geologia s'han organitzat al voltant d'un fil conductor: l'estudi d'un univers complex enqu la regularitat i el canvi coexistixen amb la regularitat i la permanncia. Estos continguts han sigutarticulats a travs d'alguns conceptes i idees estructurants com sn:

    La uniformitat i diversitat en l'estructura i composici de la matria viva i inert i els fenmens naturals.

    Les interaccions, processos dinmics i de canvi entre els elements naturals del sistema en estudi.

    L'evoluci de la cincia i del pensament cientfic sota el paradigma de les grans teories que articulen elconeixement biolgic i geolgic. Encara que els conceptes sn l'eix articulador de la matria, el seuestudi tamb ha de permetre als estudiants familiaritzar-se amb els procediments cientfics i aplicar lespautes de la investigaci cientfica en la indagaci sobre el medi natural. Igualment, ha de fomentaractituds positives cap a la cincia que condicionen i afavorisquen el seu aprenentatge, aix com actitudsprpies de l'activitat cientfica i crtiques cap a les implicacions de la cincia i la tecnologia en lasocietat.

    Partint del marc de referncia obligat del currculum bsic (RD 1105/2014) en este currculum de Biologia iGeologia s'ha optat per reformular en tots els cursos un bloc com de metodologia cientfica encara que ambdenominaci, continguts i criteris d'avaluaci diferencials, que arreplega les habilitats, destreses, estratgies iactituds prpies de la metodologia cientfica que han de desenvolupar els alumnes i guiar tota la matria.

    Els elements d'este bloc es referixen a les pautes de treball i els processos de la cincia, per tamb explicitenles estratgies metodolgiques a desenvolupar en l'aula per a potenciar un aprenentatge competencial de lesmatries cientfiques, centrat no sols en el coneixement cientfic, sin en l's que es fa d'este coneixement i dela seua aplicaci prctica en la vida quotidiana. Aix mateix, integrats en este bloc apareixen continguts i criterisd'avaluaci relatius a elements competencials que han d'impregnar tota la matria com sn: la comprensi iexpressi oral i escrita, les estratgies d'aprenentatge per a la recerca, organitzaci i comunicaci de lainformaci, l's de la competncia digital en la recerca d'informaci contrastada procedent de diverses fonts, lacomunicaci, la creaci de continguts i la participaci en intercanvis comunicatius, la comunicaci audiovisual,la planificaci de projectes, les habilitats personals d'autoregulaci, la participaci en equips de treballcooperatiu, la presa de decisions del sentit de la iniciativa i esperit emprenedor, les competncies socials icviques, etc.

    La distribuci dels continguts en les matries dels diferents cursos ser la segent:

    Durant el primer curs de l'ESO la matria Biologia i Geologia girar entorn de l'estudi de dos gransmbits: la Terra en l'Univers i els canvis en el relleu terrestre i els ssers vius i la seua diversitat.

    En tercer la matria t com a nuclis centrals la promoci de la salut i l'estructura dels ecosistemes. Espretn que valoren la preservaci del medi ambient, que aprenguen a ser responsables de les seuesdecisions i de les seues conseqncies sobre la salut i sobre l'entorn que els envolta.

    7

  • En quart, s'aborda l'estudi de les grans teories que han perms el desenvolupament de les cincies de lavida i de la Terra: la tectnica de plaques, la teoria cellular i la teoria de l'evoluci, finalitzant ambl'estudi dels ecosistemes.

    La matria Biologia i Geologia pot contribuir eficament, a l'adquisici de la prctica totalitat de lescompetncies clau, amb distint grau i intensitat segons la seua vinculaci conceptual o metodolgica:

    La Biologia i Geologia s una matria essencial en el desenrotllament de la competncia matemtica icompetncies bsiques en cincia i tecnologia perqu la major part dels seus continguts incidixendirectament en la seua adquisici. Si les competncies en cincies i en tecnologia capaciten als ciutadansper a desenvolupar judicis crtics sobre el mn, per al seu desenrotllament s imprescindible disposardels coneixements cientfics relatius a la biologia, la geologia, la fisica, la qumica, les matemtiques ola tecnologia. D'esta manera, l'assignatura de Biologia i Geologia proporciona als estudiantsaprenentatges sobre els sistemes biolgics propis dels ssers vius, sobre temes com l'alimentaci, la saluto la protecci del medi ambient; sobre els sistemes de la Terra i l'espai, des de la perspectiva geolgica icosmognica, dels recursos que ens proporcionen i de les seues aplicacions; aix com dels sistemestecnolgics derivats de l'aplicaci dels sabers cientfics als usos quotidians. L'estudi de la Biologia iGeologia a ms d'aportar els conceptes essencials d'estes disciplines i les relacions que els vinculen,proporciona els aprenentatges relatius a la manera de generar este coneixement dels fenmens naturalsper mitj de la familiaritzaci amb els processos i la metodologia de les cincies, preparant els estudiantsper a identificar, plantejar i resoldre situacions de la vida quotidiana, del context personal, acadmic osocial, de forma semblant a com s'actua enfront de les restes i problemes propis de les activitatscientfiques. Els aprenentatges de la matria de Biologia i Geologia tamb estan ntimament associats ala competncia matemtica ja que la utilitzaci del llenguatge matemtic s necessria per a quantificarels fenmens naturals, analitzar les seues causes i conseqncies i expressar dades i idees sobre lanaturalesa, alhora que proporciona contextos nombrosos i diversos que posen en joc els contingutsassociats a esta competncia, donant sentit i funcionalitat a eixos aprenentatges. En les classes decincies es pot afavorir la utilitzaci adequada de les ferramentes matemtiques, insistint en l'oportunitatdel seu s i en l'elecci precisa dels procediments i formes d'expressi acords al context.

    La contribuci d'esta matria a la competncia en comunicaci lingstica es realitza per mitj de latransmissi d'idees i informacions sobre la naturalesa; en la construcci d'un discurs oral o escritespecfic de la matries cientfiques, dedicat a argumentar, analitzar, descriure, sintetitzar, justificar,concloure, etc.; en la utilitzaci precisa dels termes; i en l'adquisici del vocabulari especfic delsdiferents nuclis temtics, aix com en els intercanvis comunicatius, en l's del debat, etc.

    Respecte a la competncia en el tractament de la informaci i competncia digital, en bona part delsaprenentatges de l'rea es treballen aspectes d'ambds. En relaci al tractament de la informaci, shabitual la utilitzaci de diferents codis, formats i llenguatges comuns en els procediments cientfics,aix com de determinades formes especfiques per a la recerca, recollida, selecci, processament de lainformaci i de presentaci d'esta en diferents formes, verbal, numrica, simblica o grfica, com aesquemes, mapes conceptuals, taules, grfics, etc. En relaci a la competncia digital, s destacable lautilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en l'aprenentatge de les cincies, b permitj de l's de ferramentes digitals de recerca i visualitzaci de la informaci; b per a elaborar i editarcontinguts digitals; per a comunicar-se, coordinar-se i compartir informaci; per a collaborar i construirun producte o meta collectiu o com a recurs procedimental o mtode especfic en l'estudi d'algunscontinguts, com s el cas dels laboratoris virtuals, que constituxen un recurs que permet simular lescondicions de treball d'un laboratori presencial superant-ne algunes de les limitacions.

    La contribuci de la Biologia i Geologia a la competncia social i ciutadana est lligada al paper de lacincia en la preparaci de futurs ciutadans d'una societat democrtica per a la seua participaci activa

    8

  • en la presa fonamentada de decisions, ats el paper que t la naturalesa social del coneixement cientfic.

    A la competncia per a aprendre a aprendre, fonamental en un aprenentatge al llarg de la vida, querequerix habilitats per a iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge, contribux esta matria per mitjde l'adquisici de les destreses cientfiques lligades a la mateixa naturalesa de la cincia, al carctertemptatiu i creatiu del coneixement cientfic present no sols en mbits acadmics, sin tamb encontextos no formals i informals, en temes com la salut i el medi ambient.

    Tamb t aportacions l'estudi d'esta matria a la competncia sentit d'iniciativa i esperit emprenedor permitj del desenrotllament de l'esperit crtic, ats el paper que tenen la naturalesa social del coneixementcientfic, les implicacions i perspectives obertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentadade decisions, de manera que el pensament hipottic propi del quefer cientfic es pot, aix, transferir aaltres situacions.

    La contribuci de les matries a la competncia de conscincia i expressions culturals es realitza a travsdel coneixement de les manifestacions culturals, la valoraci de la seua diversitat i el reconeixement irespecte d'aquelles que formen part del patrimoni natural i cultural.

    Respecte a la metodologia, una de les dificultats experimentades pels estudiants per a utilitzar el coneixementcientfic en la resoluci d'un problema s que les activitats habituals d'ensenyana no produren un aprenentatgeaplicable a altres contextos. Perqu es produsca un aprenentatge competencial dels continguts cientfics esrequerixen activitats didctiques que incorporen la dimensi social, que plantegen la resoluci de problemesautntics, vinculats a un context de la vida real, requisit imprescindible per a donar sentit a l'aprenentatge, iincrementar al mateix temps la motivaci de lalumnat cap a l'estudi de les matries de carcter cientfic. Per aaconseguir-ho, el paper actiu i autnom dels alumnes i les alumnes ha de ser reforat per una gran varietat demtodes actius que faciliten la seua participaci i implicaci, aix com l'aplicaci dels coneixements adquirits ensituacions reals que generen aprenentatges transferibles i duradors. Entre ells, es destaquen els plantejamentsdidctics basats en l'aprenentatge cooperatiu que sn especialment coherents amb un enfocament competencialde l'aprenentatge, perqu asseguren la interacci entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa ide l'entorn, de manera que, a travs de la resoluci conjunta de les tasques, es desenrotllen noves habilitats iestratgies que pugnen aplicar-se a situacions semblants en contextos formals i no formals.

    A ms, si es pretn que tots els alumnes i les alumnes sense exclusi adquirisquen els millors aprenentatgespossibles, cal considerar en les estratgies didctiques les interaccions en l'aula, incorporant els ltims avanosrespecte a l'aprenentatge aportats per les cincies socials i educatives, que assenyalen que l'aprenentatge esgenera i es potencia si s'oferix als estudiants mltiples i diverses situacions d'interacci amb altres persones, tantentre iguals com amb altres membres de la comunitat educativa.

    En relaci a les orientacions metodolgiques especfiques de la disciplina, la competncia cientfica implicaaprendre a pensar cientficament, per a la qual cosa els mtodes d'indagaci que inclouen processos comobservacions inicials, plantejament de preguntes, s d'evidncies, formulaci d'explicacions usant justificacionsteriques i recursos argumentatius, etc., sn fonamentals en este tipus d'aprenentatge. L's de tcniques detreball coherents amb la metodologia cientfica que poden proporcionar als estudiants contextos d'aprenentatge,interaccions i experincies directes sobre els fenmens, incrementen el seu coneixement tcit i la seua confianasobre els successos naturals. Per a aix, es poden plantejar a l'alumnat xicotetes investigacions o treballsprctics, que a tall d'aproximaci simplificada del treball cientfic, impliquen tant un aprenentatge d'habilitats iestratgies com de conceptes i actituds, la qual cosa li permetr desenvolupar habilitats experimentals i li servirde motivaci per a l'estudi.

    Els criteris d'avaluaci descriuen els aspectes que es volen valorar en l'aprenentatge de les cincies i quel'alumnat ha d'aconseguir al finalitzar el perode educatiu, assenyalant en quins aspectes cal fixar-se per a

    9

  • comprovar el grau d'aprenentatge dels continguts cientfics i el desenrotllament de la competncia cientficaposada de manifest en la realitzaci d'una determinada activitat o tasca d'aprenentatge.

    La proposta d'un currculum bsic com de cincia per a tots s un dels mecanismes essencials de laigualtat d'oportunitats, ja que cap alumne o alumna hauria de rebre un currculum alternatiu per raons de sexe,raa, origen social o coneixements intellectuals; per aix no significa oferir a tots els estudiants experinciesd'aprenentatge o continguts idntics, o les mateixes expectatives de coneixement i capacitats, sin plantejarmetes compartides perqu tots els alumnes i les alumnes accedisquen no sols a una alfabetitzaci cientfica, sinque aconseguisquen una competncia cientfica que resulta crucial per a la vida dels jvens en la societatcontempornia.

    10

  • 2.5.- PRIMER dESO

    INDEX2.5.1.- DISTRIBUCI DELS CONTINGUTS, CRITERIS DAVALUACI I ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES........................................................... 10

    2.5.2.-DISTRIBUCI TEMPORAL DE LES UNITATS DIDCTIQUES ............................... 17

    2.5.3.- ORIENTACIONS METODOLGIQUES ...................................................................... 172.5.4.- AVALUACI .................................................................................................................... 18

    2.5.5.- ATENCI A LA DIVERSITAT ...................................................................................... 19

    2.5.6.- FOMENT DE LA LECTURA .......................................................................................... 20

    2.5.7.- UTILITZACI DE LES TIC ........................................................................................... 20

    2.5.8.- ACTIVITATS COMPLEMENTRIES ........................................................................... 20

    2.5.1.- DISTRIBUCI DELS CONTINGUTS, CRITERIS DAVALUACI I ESTANDARDSDAPRENENTATGE AVALUABLES.

    BLOC 1: METODOLOGIA CIENTFICA I PROJECTE DINVESTIGACI

    UNITAT DIDCTICA 1: METODOLOGIA CIENTFICA

    CONTINGUTSEl coneixement cientfic com activitat humana en contnua evoluci i revisi vinculada a les caracterstiques de la societat en cada moment histric.

    Contribuci de la cincia a la millora de la qualitat de vida i a l'adquisici d'actituds crtiques en la presa de decisions fonamentades davant dels problemes de la societat.

    Caracterstiques bsiques de la metodologia cientfica.

    L'experimentaci en Biologia i Geologia.

    Utilitzaci del llenguatge cientfic i del vocabulari especfic de la matria d'estudi en la comprensi d'informacions i dades, la comunicaci de les prpies idees, la discussi raonada i l'argumentaci sobre problemes cientfics.

    Busca, selecci, registre i interpretaci d'informaci de carcter cientfic. Identificaci de preguntes i plantejament de problemes que puguen respondre's amb la investigaci cientfica, la formulaci d'hiptesis, la contrastaci i posada a prova a travs de l'experimentaci.

    Aplicaci de procediments experimentals en laboratori, control de variables, presa i representaci de les dades, anlisi i interpretaci d'estes. Maneig acurat dels materials i instruments bsics del laboratori respectant-hi les normes de seguretat.

    Elaboraci de conclusions, redacci d'informes i comunicaci dels resultats.

    Aplicaci de les pautes del treball cientfic per mitj de la planificaci i posada en prctica d'un projecte d'investigaci en equip sobre el medi natural.

    11

  • CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1. Justificar la influncia de la cincia en les activitats humanes i en la forma de pensar de la societat en diferentspoques; demostrar curiositat i esperit crtic cap a les condicions de vida dels ssers humans, aix com respecte a ladiversitat natural i cultural i als problemes ambientals; realitzar les tasques acadmiques o de la vida quotidiana ambrigor i prendre decisions fonamentades davant d'actuacions relacionades amb la cincia i la tecnologia.

    2. Reconixer i utilitzar la terminologia conceptual de l'assignatura per a interpretar el significat d'informacions sobrefenmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de carcter cientfic.

    3. Buscar i seleccionar de forma contrastada informaci procedent de diverses fonts com ara pgines web, diccionarisi enciclopdies, i organitzar la dita informaci citant-ne la procedncia, registrant-la en paper amb cura o digitalmentamb diversos procediments de sntesi o presentaci de continguts com esquemes, mapes conceptuals, taules, fulls declcul, grfics, etc., utilitzant la dita informaci per a fonamentar les seues idees i opinions.

    4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d'una investigaci documental o experimental, formulantpreguntes sobre fenmens naturals i proposar les hiptesis adequades per a contrastar-les a travs de l'experimentacio l'observaci i l'argumentaci.

    5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball cientfic (control de variables, registre sistemticd'observacions i resultats, etc.); manejar amb cura els materials d'aula i els instruments de laboratori, respectar lesnormes de seguretat i de comportament en el laboratori o en les eixides de camp i interpretar els resultats per acontrastar les hiptesis formulades.

    6. Planificar tasques o projectes, individuals o collectius, i realitzar un projecte d'investigaci en equip sobre el medinatural; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una previsi de recursosadequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivaci i inters, actuant amb flexibilitatper a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procs i els resultats.

    7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficcia iresponsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions iutilitzar el dileg igualitari per a resoldre conflictes i discrepncies.

    8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experincies o del projecte d'investigaci per mitj de textos prviamentplanificats, en diversos formats i el seuports, cuidant els seus aspectes formals i les normes de correcci ortogrfica igramatical, segons les propietats textuals de cada gnere i situaci comunicativa, i crear continguts digitals com adocuments de text o presentacions multimdia amb sentit esttic i un llenguatge no discriminatori, utilitzantaplicacions informtiques d'escriptori.

    9. Exposar en pblic les conclusions dels seus estudis documentals, experincies o projectes de manera clara,ordenada i creativa amb el suport de recursos de distinta naturalesa (textuals, grfics, audiovisuals, etc.), expressant-se oralment amb una pronunciaci clara, aplicant les normes de la prosdia i la correcci gramatical per a transmetrede forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

    10. Participar en intercanvis comunicatius (debats, colloquis, entrevistes i converses) de l'mbit personal, acadmic osocial aplicant les estratgies lingstiques i no lingstiques del nivell educatiu prpies de la interacci oral icomunicar-se per a construir un producte o tasca col lectiva de forma collaborativa compartint informaci icontinguts digitals, utilitzant ferramentes TIC i entorns virtuals d'aprenentatge, i comportar-se correctament en eixacomunicaci per a previndre, denunciar i protegir altres de situacions de risc com el ciberassetjament.

    11. Reconixer els estudis i professions vinculats amb els coneixements del nivell educatiu i identificar elsconeixements, habilitats i competncies que demanen per a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferncies .

    CMCTCSC

    CMCTCCLI

    CAACDCCLI

    CMCTCAA

    CMCTCAA

    CAASIEE

    CAASIEECSC

    CCLICAACD

    CCLICAACD

    CCLICAACD CSC

    SIEE

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES1. Identifica els termes mes frequents del vocabulari cientfic, expressant-se de forma correcta tant oralment com per escrit.

    2. Busca, selecciona i interpreta la informaci de carcter cientfi a partir de la utilizaci de diverses fonts.

    3. Transmet la informaci seleccionada de manera precisa utilizant diversos suports.

    4. Utilitza la informaci de carcter cientfic per a formar-se una opini prpia i argumentar sobre problemes relacionats.

    12

  • 5. Coneix i respecta les normes de seguretat en el laboratori, respectant i tenint cura dels instruments i del material emprat.

    6. Desenvolupa amb autonomia la planificaci del treball experimental, utilizant instruments ptics dobservaci i material bsicde laboratori, argumentant el procs experimental seguit, descrivint les seus observacions i interpretant els resultats.

    7 Integra i aplica las destreses prpies del mtodo cientfic.

    8. Utilitza arguments justificant les hiptesis que proposa.

    9. Utiliza diferents fonts dinformaci, recolzant-se en les TIC, per a lelaboraci i presentaci de les sues investigacions.

    10. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.

    11. Expressa amb precisi i coherncia tant verbalment com per escrit les conclusions de les sues investigacions.

    BLOC 2: LUNIVERS I LA TERRA

    UNITAT DIDCTICA 2: LA TERRA EN LUNIVERS

    CONTINGUTSL'Univers. Principals models sobre el seu origen. Algunes explicacions histriques del problema de la posici de la Terra enl'Univers. Caracterstiques del Sistema Solar i dels seus components.

    El planeta Terra. Caracterstiques. Els moviments de la Terra i les seues conseqncies (estacions, dia i nit, fases de la Lluna,eclipsis, marees). Representaci i interpretaci de les diferents escales en l'Univers.

    Mtodes d'observaci del firmament i utilitzaci de tcniques d'orientaci. Interpretaci de fenmens relacionats amb elmoviment de la Terra i de la Lluna.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1. Comparar les idees principals sobre l'origen de l'Univers i el Sistema Solar desenrotllades per la humanitat al llargde la histria, i identificar les seues implicacions cientfiques i socials per a tindre una visi crtica sobre l'evolucidel pensament cientfic respecte a este problema.

    2. Descriure l'estructura i les caracterstiques dels components del Sistema Solar relacionant-les amb la seua posici idiferenciar els moviments de la Terra i la Lluna utilitzant-los per a explicar la causa de fenmens astronmicsobservables diriament.

    CMCTCSC

    CMCTCSCCD

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES1. Identifica les idees principals al voltant de lorigen de lunivers.

    2. Reconeix els components del Sistema Solar descrivint les sues caracterstiques generals.

    3. Identifica les caracterstiques prpies i exclusives del planeta Terra que hi permeten el desenvolupament de la vida.

    4. Identifica la posici de la Terra en el Sistema Solar.

    5. Categoritza els principals fenmens relacionats amb el moviment i posici dels diferents astres, deduint-ne la importancia per ala vida.

    6. Interpreta correctament en grfics i esquemes, fenmens com les fases lunars i els eclipsis, establint la seua relaci amb laposici relativa de la Terra, la Lluna i el Sol.

    13

  • UNITAT DIDCTICA 3: GEOSFERA

    CONTINGUTS

    La geosfera. Estructura i composici d'escora, mantell i nucli.

    Els minerals i les roques: les seues propietats, caracterstiques i aplicacions.

    Observaci de les caracterstiques de les roques i identificaci de les propietats de les roques i dels minerals.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM

    1. Analitzar l'estructura, composici i caracterstiques de la geosfera, relacionant-les amb la seua posici i descriureles propietats i algunes de les aplicacions dels minerals i les roques ms freqents en la vida quotidiana, destacantla seua rellevncia econmica i justificant la importncia de la gesti sostenible dels recursos minerals.

    CMCTCSC

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES

    1. Descriu les caracterstiques generals dels materials ms frequents en les zones externes del planeta i justifica la seua distribucien capes en funci de la seua densitat.

    2. Descriu les caracterstiques generals de lescora, el mantell i el nucli terrestre relacionant-les amb la seua ubicaci aix comels materials que composen eixes capes. 3. Identifica minerals i roques utilizant criteris que permeten diferenciar-los.

    4. Descriu algunes de les aplicacions ms frequents dels minerals i rocas en lmbit de la vida quotidiana.

    5. Reconeix la importncia de ls responsable i de la gesti sostenible dels recursos minerals.

    UNITAT DIDCTICA 4: ATMOSFERA, HIDROSFERA I CONTAMINACI

    CONTINGUTS

    L'atmosfera. Composici i estructura. Importncia de l'atmosfera per als ssers vius. Repercussions en l'activitat humana.Contaminaci atmosfrica.

    La hidrosfera. L'aigua en la Terra. Propietats. Cicle de l'aigua. Valoraci de la importncia per als ssers vius i per a la qualitat devida. Contaminaci.

    La biosfera. Caracterstiques que van fer de la Terra un planeta habitable

    Rebuig de les activitats humanes contaminants i adquisici pautes d'actuaci personals i col ectives per a evitar el consumexcessiu i la contaminaci de l'aire i de l'aigua.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM

    1. Descriure les caracterstiques, composici i propietats de l'atmosfera i de la hidrosfera, relacionant-les ambl'existncia de vida en la Terra.

    2. Demanar informaci sobre els problemes de contaminaci ambiental actuals, relacionant-los amb el seu origen iestablint les seues repercussions, per a desenrotllar actituds i hbits de protecci del medi ambient.

    3. Interpretar el cicle de l'aigua, la seua distribuci en el planeta Terra i l's que en fa l'sser hum i justificar lanecessitat d'una gesti sostenible de l'aigua i d'actuacions personals i collectives que potencien un s responsable i lareducci del seu consum.

    CMCT

    CMCTCSC

    CMCTCSC

    14

  • ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES

    1. Reconeix lestructura i composici de latmsfera.

    2. Reconeix la composici de laire, i identifica els principals contaminants tot relacionant-los amb el seu origen.

    3. Identifica i justifica amb argumentacions senzilles el paper protector de latmosfera per als ssers vius.

    4. Relaciona la contaminaci ambiental amb el deteriorament del medi ambient i proposa accions i hbits que contribuisquen a laseua soluci.

    5. Relaciona situaciones en els que la actividad humana interfiera con la acci protectora de la atmsfera.

    6. Reconoce les propietats anmales de laigua relacionant-les amb les conseqncies que tenen per al manteniment de la vida enla Terra.

    7. Descriu el cicle de laigua, relacionant-lo amb els canvis en el seu estat dagregaci.

    8. Comprn el significat del concepte de gesti sostenible de laigua dola, enumerant mesures concretes que collaboren en eixasostenibilitat.

    9. Reconeix els problemes de contaminaci daiges dolces i salades i les relaciona amb les activitats humanes.

    10. Descriu les caracterstiques que van posibilitar el desenvolupament de la vida en la Terra.

    BLOC 3: BIODIVERSITAT

    UNITAT DIDCTICA 5: ESTRUCTURA, FUNCIONS I TIPUS DSSERS VIUS

    CONTINGUTS

    L'sser viu com a sistema.

    La c1lula com a unitat estructural, funcional i gentica dels ssers vius. Funcions cellulars vitals: nutrici, relaci i reproducci.

    Organitzaci procariota i eucariota. Organitzaci unicel lular i pluricel lular.

    Nutrici auttrofa i hetertrofa, animal i vegetal. Observaci i descripci d'organismes unicel lulars i de cl lules vegetals ianimals amb instruments ptics.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM

    1. Diferenciar la matria viva de la matria inert i debatre els principis de la teoria cel lular per a evidenciar la unitatestructural, funcional i gentica dels ssers vius.

    2. Comparar els diferents tipus d'organitzaci cel lular, relacionant-los amb les formes de nutrici existents en elsssers vius.

    CMCT

    CMCT

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES

    1. Diferencia la matria viva de la inert partint de ls caracterstiques particulars dambdues.

    2. Estableix comparativament les analogies i diferncies entre cl lula procariota i eucariota, i entre cllula animal i vegetal.

    3. Comprn i diferencia la importncia de cada funci per al manteniment de la vida.

    4. Contrasta el procs de nutrici auttrofa i nutrici hetertrofa, deduint la relaci que hi ha entre elles.

    15

  • UNITAT DIDCTICA 6: ELS CINC REGNES

    CONTINGUTSDiversitat dels ssers vius. Sistemes de classificaci dels ssers vius. Concepte d'espcie. Nomenclatura binomial..

    Principals caracterstiques funcionals i morfolgiques dels cinc regnes d'ssers vius.

    El regne animal.

    El regne vegetal.

    Els regnes monera, protista i fongs.

    Classificaci i identificaci d'exemplars de plantes i animals significatius d'ecosistemes prxims.

    Valoraci de la biodiversitat i de la necessitat de la seua conservaci.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1. Utilitzar eines de classificaci dssers vius com, per exemple, guies dicotmiques senzilles.

    2. Comparar les caracterstiques morfolgiques i funcionals dels grans grups taxonmics d'ssers vius, reconeixent-les com a criteris de classificaci, i identificar distints exemplars per mitj d'observaci directa o utilitzantinstruments ptics com la lupa i el microscopi, i claus dicotmiques senzilles.

    2. Relacionar la presncia despcies significatives en ecosistemes prxims amb les seues adaptacions al medi, per ajustificar la importncia de la biodiversitat i la necessitat de la seua conservaci.

    CMCTCAACMCT

    CMCT

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES1. Aplica criteris de classificaci dels ssers vius, relacionant els animals i plantas ms comuns amb el seu grup taxonmic.

    2. Identifica i reconeix exemplars caracterstics de cadascun daquests grups, destacant-ne la importncia biolgica.

    3. Discrimina les caracterstiques generals i singulars de cada grup taxonmic.

    4. Asocia invertebrats comuns amb el grup taxonmic al que pertanyen.

    5. Reconeix diferents exemplars de vertebrats, assignant-los a la classe a que pertanyen.

    6. Identifica exemplas de plantes i animals propis decosistemes propers o dinters especial per estar en perill dextinci o serendemismes.

    7. Relaciona la presncia de determinades estructures en els animals i plantes ms comuns i la relaci amb la seua adaptaci almedi.

    8. Classifica animals i plantes a partir de claus didentificaci.

    9. Detalla el procs de la nutrici auttrofa indicant la seua importncia per al conjunt de tots els ssers vius.

    BLOC 4: EL RELLEU TERRESTRE I LA SEUA EVOLUCI

    UNITAT DIDCTICA 7: EL MODELATGE DEL RELLEU

    CONTINGUTSEl modelatge del relleu. Factors que el condicionen. Cicle geolgic. Processos geolgics interns i externs.

    Els agents geolgics externs i els processos de meteoritzaci, erosi, transport i sedimentaci.

    16

  • Les aiges superficials, salvatges i canalitzades. Les aiges subterrnies, modelatge crstic. Acci geolgica del mar i de lesglaceres. Formes d'erosi i sedimentaci.

    Acci geolgica del vent. Formes d'erosi i sedimentaci.

    Els ssers vius com a agents geol- gics. Impactes humans en el relleu.

    Processos geolgics interns. Activitat ssmica i volcnica i les seues manifestacions a la Comunitat Valenciana. Riscos associats.Predicci i prevenci.

    Investigaci del paisatge de l'entorn ms prxim a l'alumnat i identificaci i justificaci d'alguns dels factors que han condicionatel seu modelatge.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1. Descriure el cicle geolgic terrestre, discriminant els processos interns dels externs i argumentar l'origen del'energia que els origina.

    2. Descriure els processos implicats en la gliptognesi, establint relacions de causa-efecte entre els agents geolgicsexterns, el tipus de roca o el clima amb les formes resultants del paisatge.

    3. Relacionar l'activitat ssmica i volcnica amb la dinmica de l'interior terrestre i justificar la seua distribuciplanetria, avaluant el risc existent en la zona en qu habita i coneixent mesures d'autoprotecci.

    4. Indagar els diversos factors que condicionen el modelatge del paisatge en les zones prximes de l'alumnat per avalorar-lo com a recurs de la societat i fomentar-ne la protecci.

    CMCTCSC

    CMCTCSC

    CMCTCSC

    CMCTCSC

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES1. Identifica la influncia del clima i de les caracterstiques de les roques que condicionen en els distints tipus de relleu.

    2. Relaciona lenergia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la seua dinmica.

    3. Diferencia els processos de meteoritzaci, erosi, transport i sedimentaci i els seus efectes en el relleu.

    4. Analitza lactivitat derosi, transport i sedimentaci produda per les aiges superficials i reconeix algun dels seus efectes enel relleu.

    5. Valora la importncia de les aiges subterrnias i els riscos de la seua sobreexplotaci.

    6. Relaciona els moviments de laigua del mar amb lerosi, el transport i la sedimentaci en el litoral, i identifica algunes formescaracterstiques resultants.

    7. Associa lactivitat elica amb els ambients en els que aquesta activitat geolgica pot ser relevant.

    8. Analitza la dinmica glaciar i identifica els seus efectes sobre el relleu.

    9. Investiga el paisatge del seu entorn ms proper i identifica alguns dels factors que han condicionat el seu modelat.

    10. Identifica la intervenci dssers vius en processos de meteoritzaci, erosi i sedimentaci.

    11. Valora la importncia de lactivitat humana en la transformaci de la superfcie terrestre.

    12. Diferencia un procs geolgic extern dun intern i identifica els seus efectes en el relleu.

    13. Coneix i descriu com soriginen els sesmes i els efectes que generen.

    14. Relaciona els tipus derupci volcnica amb el magma que els origina i els associa amb la seua perillositat.

    15. Justifica la existncia de zones on els terratrmols sn ms freqents i de major magnitud.

    16. Valora el baix risc ssmic i volcnico de la comarca de lHorta i coneix mesures de prevenci que es poden adoptar. 17

  • 2.5.2.-DISTRIBUCI TEMPORAL DE LES UNITATS DIDCTIQUES.PRIMER TRIMESTRE:

    UNITAT DIDCTICA 5: ESTRUCTURA, FUNCIONS I TIPUS DSSERS VIUSUNITAT DIDCTICA 6: ELS CINC REGNES

    SEGON TRIMESTRE:

    UNITAT DIDCTICA 1: METODOLOGIA CIENTFICAUNITAT DIDCTICA 7: EL MODELATGE DEL RELLEU

    TERCER TRIMESTRE:

    UNITAT DIDCTICA 2: LA TERRA EN LUNIVERSUNITAT DIDCTICA 3: GEOSFERAUNITAT DIDCTICA 4: ATMOSFERA, HIDROSFERA I CONTAMINACI

    2.5.3.- ORIENTACIONS METODOLGIQUESEl carcter conceptual de lassignatura de Biologia i Geologia implica la necessitat de coneixer les idees prvies delalumnat sobre els temes a tractar per a poder dissenyar una estratgia adequada a lhora de optimitzar el procsdensenyament aprenentatge. Entre les possibles activitats per a aconseguir lobjectiu esmentat hom pot esmentar lessegents:

    Recollida directa dinformaci mitjanant posades en com, tormentes didees, qestionaris escrits, etc...

    Comentari dactivitats dintroducci com vdeos i altre material audiovisual, demostracions prctiques senzilles...

    Recerca de les idees de lentorn familiar i social de lalumne amb tests, jocs i enquestes a persones de lentorn.

    Una vegada identificats els coneixements previs, cal concretar quina estratgia i quines activitats resultaran ms adientsper a introduir i desenvolupar els objectius del currculum. Les eines pedaggiques a labast del professorat sn moltvariades, per exemple:

    Explicaci de conceptes a crrec del professor.

    Lectura, subratllat i elaboraci de resums a partir dels continguts del llibre de text.

    Cumplimentaci dels exercicis del llibre i daltres proposats pel professor.

    Visualitzaci de vdeos i altre material audiovisual.

    Lectura i comentari de textos cientfics.

    Realitzaci dalguna prctica senzilla relacionada amb el tema.

    Per altra banda hi ha habilitats que lalumne ha dadquirir i que no estan adscrites a cap tema en concret ni sn exclussivesde lassignatura de Biologia i Geologia. Aquestes habilitats estan en relaci amb els objectius generals detapa i amb lescompetncies bsiques, molt especialment amb les relacionades amb el procs daprenentatge.

    En relaci amb les citades destresses, hom pot suggerir els segents objectius concrets:

    Definir correctament idees i conceptes.

    18

  • Elaborar resums, esquemes i mapes conceptuals com a instruments per a aclarir i comprendre missatgescomplexos identificant en ells les idees principals i secundries.

    Expressar-se correctament i amb propietat en pblic a lhora dexposar arguments, raonaments o conceptescientfics. Preparar materials de suport de tot tipus per a recolzar exposicions pbliques.

    Aplicar aquestes i altres tcniques destudi en la preparaci dexmens i altres proves.

    Les diverses activitats prpies del desenvolupament del currculum poden dur-se a terme individualment o en com ambcompanys, ja siga en parelles, en xicotets grups o en el grup-classe. El treball cooperatiu necessari per al fucionamentdun grup promou la collaboraci, la participaci i la valoraci de les aportacions tant prpies com alienes dotant alalumne de les eines adients per al treball en equip i facilitant la seua socialitzaci.

    2.5.4. AVALUACI.

    A) CRITERIS DAVALUACI.

    Els criteris davaluaci sespecifiquen ms amunt junt als continguts i a la distribuci duns i altres en blocs i unitatsdidctiques. Sindica igualment la relaci entre els criteris davaluaci i les competncies bsiques.

    B) INSTRUMENTS DAVALUACI.

    Els instruments davaluaci a emprar es poden agrupar en:

    - Controls o proves escrites, on es valorar:

    o Ladequaci de la resposta a la pregunta o qesti.

    o Ls de vocabulari cientfic.

    o La claredat i correcci en lexpressi.

    o Lortografia i presentaci.

    - Activitats daula tant individuals com en grup. En elles es valorar:

    o Linters i la curiositat.

    o Lactitud positiva envers el treball i els companys de grup.

    o La participaci en el treball en equip.

    - Treballs bibliogrfics i dinvestigaci , exposicions pbliques, etc... on es tindr en compte:

    o La claredat en lexposici.

    o Ls de fonts bibliogrfiques diverses.

    o El material de recolzament elaborat.

    o La presentaci.

    o Loriginalitat i la imaginaci.

    Es valorar tamb la conducta de lalumne en laula, la puntualitat, tant en lassistncia com en la presentaci de treballs,aix com el respecte cap a lentorn fsic, els companys, el professor i dems membres de la comunitat educativa.

    19

  • La qualificaci de cada avaluaci, inclosa la final, es calcular tenint en compte els segents percentatges:

    Proves escrites, exposicions i treballs sobre continguts curriculars: 70 % de la nota.

    Activitats daula, treballs en grup, llibreta de lalumne...: 20 % de la nota.

    Comportament, actitud, puntualitat... 10 % de la nota.

    Quedar a criteri del professor la proposta dactivitats de recuperaci per a millorar la nota i assolir els objectius dunaavaluaci anterior.

    C) TIPUS DAVALUACI.

    D'acord amb les orientacions de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Comunitat Valenciana, s'apunten tresfases bsiques de l'avaluaci: la inicial, la formativa i la sumativa.

    L'avaluaci inicial tracta d'establir el punt de partida de l'alumne. Tamb es convertix en un punt de referncia per aconixer l'evoluci de cada alumne i en un instrument de valoraci de lactivitat pedaggica per comparaci amblavaluaci final.

    Quant a l'avaluaci formativa, al llarg del curs s'arreplega informaci sobre els progressos de cada alumne prenent lesmesures adients per tal de millorar els resultats i ladquisici dhabilitats que permeten assolir les competncies bsiques.

    L'avaluaci ser sumativa i en ella caldr tindre en compte totes les activitats realitzades al llarg del perode que s'avalua.El professor determinar les proves escrites a realitzar en cada unitat didctica. L'avaluaci sumativa permet comprovar elgrau dacompliment dels objectius didctics, dur a terme una valoraci i comparar els resultats que es van obtenint al llargdel curs amb la prova inicial. La dita avaluaci ha d'integrar tota la informaci arreplegada al llarg del peroded'ensenyana.

    D) PROVA EXTRAORDINRIA DE JULIOL

    Aquells alumnes que no hagen superat la assignatura al juny hauran de presentar-se a l'avaluaci extraordinria de juliolque consistir en la realitzaci de:

    1. Llibre d'activitats o activitats proposades des del Departament.

    2. Examen extraordinari, basat en els temes impartits durant el curs.

    La realitzaci del llibre d'activitats o les activitats proposades del Departament seran valorades en un mxim de 3 punts iels 7 punts restants correspondran a la nota de l'examen. Ser condici indispensable per a superar la assignatura larealitzaci i presentaci del treball.

    2.5.5.- ATENCI A LA DIVERSITAT

    A) ACTIVITATS DE REFOR I AMPLIACI.

    El professor plantejar activitats dampliaci per a aquells alumnes que manifesten capacitat per a dur-les a terme.Aquestes activitats sadaptaran a les possibilitats de lalumnat i estaran relacionades amb el currculum.

    De la mateixa forma es plantejaran activitats de refor per als alumnes que presenten dificultats a lhora dassolir elsobjectius de lassignatura.

    Una forma daplicar simultniament activitats de refor i dampliaci i de fomentar actituds de collaboraci consisteix enaconseguir que els alumnes amb ms capacitat tutoritzen als alumnes amb ms dificultats ajudant-los a fer exercicis i aentendre conceptes al mateix temps que ells repasen i aclareixen eixos conceptes.

    20

  • B) MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECFICA DE SUPORT EDUCATIU ODE COMPENSACI EDUCATIVA.

    Els alumnes que, per les seues circumstncies personals, familiars o socials, tinguen necessitats especfiques de suportseran atesos seguint les directrius del Departament dOrientaci i Pedagogia Teraputica del Centre. El Departamentdisposa de llibres de text preparats on el temari i les activitats i exercicis estan adaptats i permeten adrear-los a alumnesamb diferents nivells de capacitat.

    La evaluaci daquestos alumnes ser com la de la resta dalumnes per amb preguntes i tasques adaptades al seu nivellcognitiu i de resoluci de problemas.

    2.5.6.- FOMENT DE LA LECTURA.

    El Pl Lector s un projecte de Centre, el Departament de Biologia i Geologia participa amb les segents propostes:

    Lectura de Claudia i lesperit de la muntanya de Ma Josep Pic.

    Textos cientfics per tal de familiaritzar a lalumne amb el vocabulari cientfic i daclarir i ampliar coneixements sobreaspectes concrets de lassignatura proporcionats pel. professor o aconseguits per lalumne i adaptats al seu nivell.

    Textos divulgatius com a punt de partida de taules redones i discussions sobre temes dactualitat relacionats ambcontinguts de lassignatura.

    2.5.7.- UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI.

    A ms de lordinador daula i el corresponent can el grup pot demanar laula dinformtica un dia a la setmana, demanera que els alumnes puguen treballar de forma ms didctica i personal, des del seu ordinador amb la recerca de lainformaci sol.licitada pel professor i la ressoluci de les activitats proposades.

    Per altra banda, es fomentar ls didctic dInternet i de les noves tecnologies amb la presentaci de treballs en per viatelemtica i el recolzament dexposicions i treballs amb presentacions en format digital.

    Punt i a banda mereix el projecte ds de textos digitals per als alumnes de 1r dESO D. La programaci haur dadaptar-se a eixa caracterstica del grup. Els textos i les activitats dels temes no estan preparats a principis del curs de forma que hiha una dependncia absoluta de leditorial a lhora de concretar el currculum. Atenent a la naturalesa dexperimental,shaur dadaptar la programaci, per, sense canviar les seues lnies principals, els objectius i els criteris davaluaci.Ls de les TIC en laula es facilita enormement per laccs directe a Internet i als continguts del material que t cadaalumne des del seu terminal i cal aprofitar eixa circumstncia per a gaudir duna potent eina a lhora de treballar en laula.

    2.5.8.- ACTIVITATS COMPLEMENTRIES.

    Podem definir les activitats complementries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important aldesenvolupament integral de la personalitat de l'alumne sense estar formalment reflectides en el currculum dunaassignatura concreta o essent tractades en varis dells. Aquestes activitats constitueixen un camp especfic per a lainiciativa i la capacitat d'organizaci del Centre.

    Les activitats complementries han de tenir com a objectius els anomenats temes transversals que han d'impregnarl'activitat docent i estar presents tant en l'aula com fora della ja que es referixen a problemes i preocupacions fonamentalsen la societat. En l'rea de Biologia i Geologia es consideren especialment importants els segents:

    EDUCACI AMBIENTAL EDUCACI PER A LA SALUT EDUCACI SEXUAL EDUCACI DEL CONSUMIDOR EDUCACI NO SEXISTA

    21

  • Per a desenvolupar els citats temes transversals i els objectius propis de la programaci de lassignatura de Biologia iGeologia es proposen les segents activitats extraescolars:

    Visita a lOceanogrfic: 2a avaluaci.

    Visita al Botnic en collaboraci amb el Departement dAngls. 1a avaluaci.

    Recorregut per les facanes del poble: 3a avaluaci.

    Exposicions i Museus.

    Qualsevol altra relacionada amb lassignatura proposada pel Centre, altres Departaments o Entitats pbliques o privadesdirigides a alumnes daquest nivell.

    Les activitats extraescolars programades es faran sempre que lorganitzaci del Centre ho permeta

    22

  • 2.6.- TERCER dESO

    INDEX2.5.1.- DISTRIBUCI DELS CONTINGUTS, CRITERIS DAVALUACI I ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES........................................................... 22

    2.5.2.-DISTRIBUCI TEMPORAL DE LES UNITATS DIDCTIQUES ............................... 29

    2.5.3.- ORIENTACIONS METODOLGIQUES ...................................................................... 292.5.4.- AVALUACI .................................................................................................................... 30

    2.5.5.- ATENCI A LA DIVERSITAT ...................................................................................... 31

    2.5.6.- FOMENT DE LA LECTURA .......................................................................................... 32

    2.5.7.- UTILITZACI DE LES TIC ........................................................................................... 32

    2.5.8.- ACTIVITATS COMPLEMENTRIES ........................................................................... 32

    2.6.1.- DISTRIBUCI DELS CONTINGUTS, CRITERIS DAVALUACI I ESTANDARDSDAPRENENTATGE AVALUABLES.

    BLOC 1: METODOLOGIA CIENTFICA I PROJECTE DINVESTIGACI

    UNITAT DIDCTICA 1: METODOLOGIA CIENTFICA

    CONTINGUTSEl coneixement cientfic com activitat humana en contnua evoluci i revisi vinculada a les caracterstiques de la societat en cada moment histric.

    Contribuci de la cincia a la millora de la qualitat de vida i a l'adquisici d'actituds crtiques en la presa de decisions fonamentades davant dels problemes de la societat.

    Caracterstiques bsiques de la metodologia cientfica.

    L'experimentaci en Biologia i Geologia.

    Utilitzaci del llenguatge cientfic i del vocabulari especfic de la matria d'estudi en la comprensi d'informacions i dades, la comunicaci de les prpies idees, la discussi raonada i l'argumentaci sobre problemes cientfics.

    Busca, selecci, registre i interpretaci d'informaci de carcter cientfic. Identificaci de preguntes i plantejament de problemes que puguen respondre's amb la investigaci cientfica, la formulaci d'hiptesis, la contrastaci i posada a prova a travs de l'experimentaci.

    Aplicaci de procediments experimentals en laboratori, control de variables, presa i representaci de les dades, anlisi i interpretaci d'estes. Maneig acurat dels materials i instruments bsics del laboratori respectant-hi les normes de seguretat.

    Elaboraci de conclusions, redacci d'informes i comunicaci dels resultats.

    Aplicaci de les pautes del treball cientfic per mitj de la planificaci i posada en prctica d'un projecte d'investigaci en equip sobre el medi natural.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1. Justificar la influncia de la cincia en les activitats humanes i en la forma de pensar de la societat en diferents CMCT

    23

  • poques; demostrar curiositat i esperit crtic cap a les condicions de vida dels ssers humans, aix com respecte a ladiversitat natural i cultural i als problemes ambientals; realitzar les tasques acadmiques o de la vida quotidiana ambrigor i prendre decisions fonamentades davant d'actuacions relacionades amb la cincia i la tecnologia.

    2. Reconixer i utilitzar la terminologia conceptual de l'assignatura per a interpretar el significat d'informacions sobrefenmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de carcter cientfic.

    3. Buscar i seleccionar de forma contrastada informaci procedent de diverses fonts com ara pgines web, diccionarisi enciclopdies, i organitzar la dita informaci citant-ne la procedncia, registrant-la en paper amb cura o digitalmentamb diversos procediments de sntesi o presentaci de continguts com esquemes, mapes conceptuals, taules, fulls declcul, grfics, etc., utilitzant la dita informaci per a fonamentar les seues idees i opinions.

    4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d'una investigaci documental o experimental, formulantpreguntes sobre fenmens naturals i proposar les hiptesis adequades per a contrastar-les a travs de l'experimentacio l'observaci i l'argumentaci.

    5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball cientfic (control de variables, registre sistemticd'observacions i resultats, etc.); manejar amb cura els materials d'aula i els instruments de laboratori, respectar lesnormes de seguretat i de comportament en el laboratori o en les eixides de camp i interpretar els resultats per acontrastar les hiptesis formulades.

    6. Planificar tasques o projectes, individuals o collectius, i realitzar un projecte d'investigaci en equip sobre el medinatural; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una previsi de recursosadequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivaci i inters, actuant amb flexibilitatper a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procs i els resultats.

    7. Participar en equips de treball per tal daconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficcia iresponsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions iutilitzar el dileg igualitari per a resoldre conflictes i discrepncies.

    8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experincies o del projecte d'investigaci per mitj de textos prviamentplanificats, en diversos formats i el seuports, cuidant els seus aspectes formals i les normes de correcci ortogrfica igramatical, segons les propietats textuals de cada gnere i situaci comunicativa, i crear continguts digitals com adocuments de text o presentacions multimdia amb sentit esttic i un llenguatge no discriminatori, utilitzantaplicacions informtiques d'escriptori.

    9. Exposar en pblic les conclusions dels seus estudis documentals, experincies o projectes de manera clara,ordenada i creativa amb el suport de recursos de distinta naturalesa (textuals, grfics, audiovisuals, etc.), expressant-se oralment amb una pronunciaci clara, aplicant les normes de la prosdia i la correcci gramatical per a transmetrede forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

    10. Participar en intercanvis comunicatius (debats, colloquis, entrevistes i converses) de l'mbit personal, acadmic osocial aplicant les estratgies lingstiques i no lingstiques del nivell educatiu prpies de la interacci oral icomunicar-se per a construir un producte o tasca col lectiva de forma collaborativa compartint informaci icontinguts digitals, utilitzant ferramentes TIC i entorns virtuals d'aprenentatge, i comportar-se correctament en eixacomunicaci per a previndre, denunciar i protegir altres de situacions de risc com el ciberassetjament.

    11. Reconixer els estudis i professions vinculats amb els coneixements del nivell educatiu i identificar elsconeixements, habilitats i competncies que demanen per a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferncies .

    CSC

    CMCTCCLI

    CAACDCCLI

    CMCTCAA

    CMCTCAA

    CAASIEE

    CAASIEECSC

    CCLICAACD

    CCLICAACD

    CCLICAACD CSC

    SIEE

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES

    1. Identifica els termes mes frequents del vocabulari cientfic, expressant-se de forma correcta tant oralment com per escrit.

    2. Busca, selecciona i interpreta la informaci de carcter cientfi a partir de la utilizaci de diverses fonts.

    3. Transmet la informaci seleccionada de manera precisa utilizant diversos suports.

    24

  • 4. Utilitza la informaci de carcter cientfic per a formar-se una opini prpia i argumentar sobre problemes relacionats.

    5. Coneix i respecta les normes de seguretat en el laboratori, respectant i tenint cura dels instruments i del material emprat.

    6. Desenvolupa amb autonomia la planificaci del treball experimental, utilizant instruments ptics dobservaci i material bsicde laboratori, argumentant el procs experimental seguit, descrivint les seus observacions i interpretant els resultats.

    7 Integra i aplica las destreses prpies del mtodo cientfic.

    8. Utilitza arguments justificant les hiptesis que proposa.

    9. Utiliza diferents fonts dinformaci, recolzant-se en les TIC, per a lelaboraci i presentaci de les sues investigacions.

    10. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.

    11. Expressa amb precisi i coherncia tant verbalment com per escrit les conclusions de les sues investigacions.

    BLOC 2: LES PERSONES I LA SALUT

    UNITAT DIDCTICA 2: FUNCIONS DE NUTRICI:DIGESTIU, RESPIRATORI I EXCRETOR.

    CONTINGUTSNutrici, alimentaci i salut. Nutrients, aliments i hbits alimentaris saludables. Dieta equilibrada. Obesitat i trastorns de laconducta alimentria.

    Les funcions de nutrici.

    Anatomia i fisiologia de laparell digestiu. Alteracions ms freqents i la seua prevenci. Hbits de vida saludables relacionats.

    Anatomia i fisiologia de laparell respiratori. Alteracions ms freqents i la seua prevenci. Hbits de vida saludables relacionats.

    Anatomia i fisiologia de laparell circulatori. Alteracions ms freqents i la seua prevenci. Hbits de vida saludables relacionats.

    Anatomia i fisiologia de laparell excretor. Alteracions ms freqents i la seua prevenci. Hbits de vida saludables relacionats.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1.- Diferenciar els hbits personals i culturals d'alimentaci dels processos fisiolgics de nutrici, identificar elsprincipals tipus de nutrients en els aliments, les seues funcions i les caracterstiques d'una dieta equilibrada.

    2.- Justificar la rellevncia dels hbits alimentaris saludables i de la prctica habitual de l'exercici fsic per aincrementar el benestar.

    3.- Reconeixer i previndre l'obesitat i altres trastorns relacionats amb la conducta alimentria admetent la necessitatd'ajuda en cas de patir-ne algun dells.

    4. Localitzar i determinar els rgans de laparell digestiu relacionant-los amb el seu funcionament, recolzant-se enmodels anatmics i esquemes grfics.

    5.- Indagar les causes, smptomes i conseqncies de les malalties ms comunes relacionades amb laparell digestiu icom previndre-les.

    6. Localitzar i determinar els rgans de laparell respiratori relacionant-los amb el seu funcionament, recolzant-se enmodels anatmics i esquemes grfics.

    7.- Indagar les causes, smptomes i conseqncies de les malalties ms comunes relacionades amb laparellrespiratori i com previndre-les.

    CMCTCSC

    CMCTCEC

    CMCTCSC

    CMCTCAA

    CMCTSIEE

    CMCTCAA

    CMCTSIEE

    25

  • 8. Localitzar i determinar els rgans de laparell circulatori relacionant-los amb el seu funcionament, recolzant-se enmodels anatmics i esquemes grfics.

    9.- Indagar les causes, smptomes i conseqncies de les malalties ms comunes relacionades amb laparellcirculatori i com previndre-les.

    10. Localitzar i determinar els rgans de laparell excretor relacionant-los amb el seu funcionament, recolzant-se enmodels anatmics i esquemes grfics.

    11.- Indagar les causes, smptomes i conseqncies de les malalties ms comunes relacionades amb laparell excretori com previndre-les.

    CMCTCAA

    CMCTSIEE

    CMCTCAA

    CMCTSIEE

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES1. Discrimina el procs de nutrici del de lalimentaci.

    2. Relaciona cada nutrient amb la seua funci en lorganisme, reconeixent hbits nutricionals saludables.

    3. Disenya hbits nutricionals saludables mijanant lelaboraci de dietes equilibrades, fent servir taules amb diferents grupsdaliments tenint en compte la presncia dels principals nutrients i el seu valor calric.

    4. Valora una dieta equilibrada per a una vida saludable.

    5. Determina i identifica, a partir de grfics i esquemes, els diferents rgans, aparells i sistemes implicats en la funci de nutricireconeixent la seua funci i la seua contribuci en el procs.

    6. Coneix i explica els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i el seu funcionament.

    7. Diferencia les malalties ms frecuents dels rgans, aparells i sistemes implicats en la nutrici, associant-les amb les seues causes.

    UNITAT DIDCTICA 3: FUNCIONS DE RELACI:NERVIS, ENDOCR, SENTITS I LOCOMOTOR.

    CONTINGUTSLes funcions de relaci.

    El sistema nervis. El sistema entcr. Els rgans dels sentits i receptors sensorials. La interacci neuroentcrina.

    Malalties i alteracions ms comunes, causes, factors de risc i mesures de prevenci.

    L'aparell locomotor.

    Hbits posturals incorrectes. Principals patologies i lesions del sistema locomotor. Ergonomia i seguretat postural. Prevenci delesions i d'accidents. Primers auxilis.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1.- Reconixer els sistemes, aparells i rgans implicats en les funcions de relaci i coordinaci, i interpretar els seusmecanismes d'acci com un procs de recepci d'estmuls, coordinaci de la informaci i elaboraci i execuci derespostes, associant cada rgan i sistema al procs corresponent per a previndre alteracions dels rgans dels sentits,desequilibris hormonals o nerviosos.

    2. Argumentar la influncia en la salut dels mals hbits posturals descrivint les patologies i lesions ms freqents del'aparell locomotor, relacionant-les amb les seues causes i reconixer les pautes de control postural, ergonmiques,per a treballar de forma segura i evitar lesions i previndre accidents

    CMCTCSC

    CMCTCSCCD

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES

    1. Especifica la funci de cadascun dels aparells i sistemes implicats en les funcions de relaci.26

  • 2. Descriu els processos implicats en la funci de relaci, identificant lrgan o estructura responsable de cadascun.

    3. Classifica distints tipus de receptors sensorials i els relaciona amb els rgans dels sentits on es troben.

    4. Identifica algunes malalties comunes del sistema nervis, relacionant-les amb les seues causes, factors de risc i prevenci.

    5. Enumera les glndules entcrines i identifica les hormones que secreten i la seua funci.

    6. Reconeix algn procs de la vida quotidiana en el que sevidencia clarament la integraci neuro-entcrina.

    7. Localitza els principals ossos i msculs del cos hum en esquemas de laparell locomotor.

    8. Diferencia els distints tipus de msculs en funci del tipus de contracci i els relaciona amb el seu control pel sistema nervis.

    9. Identifica els factors de risc ms frequents que poden afectar a laparell locomotor i els relaciona amb les lesions que produeixen..

    UNITAT DIDCTICA 4: FUNCIONS DE REPRODUCCI. SEXUALITAT.

    CONTINGUTS

    Reproducci i sexualitat. Anatomia i fisiologia de l'aparell reproductor mascul i femen.

    Canvis fsics i psquics al llarg de la vida. Respecte per les caracterstiques individuals fsiques, psquiques o socials, com a factorde salut emocional.

    El cicle menstrual. Fecundaci, embars i part.

    Anlisi dels diferents mtodes anticonceptius. Tcniques de reproducci assistida.

    La sexualitat com a component racional i afectiu exclusiu de l'espcie humana. Resposta sexual humana. Hbits saludablesd'higiene sexual i prevenci de malalties de transmissi sexual. Disposici favorable a sol licitar assessorament i ajuda a centressanitaris especialitzats en situacions de risc per a la salut sexual o reproductiva.

    Igualtat entre hmens i dones. Prevenci de conductes discriminatries i de violncia de gnere.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM

    1.-Identificar els diferents rgans de l'aparell reproductor mascul i femen amb ajuda d'il lustracions, esquemes orecursos digitals, associant- els amb la seua funci i descriure el cicle menstrual i els processos de fecundaci,embars i part, argumentant les aplicacions de la cincia en les actuals tcniques de reproducci assistida.

    2.- Discriminar els conceptes de sexualitat i reproducci i reconixer les principals malalties de transmissi sexualper a aconseguir una bona salut sexual i reproductiva, justificant la sol icitud d'ajuda soci sanitria davant desituacions de risc, respectant les diferents opcions sexuals i denunciant situacions discriminatries.

    3.-Argumentar la igualtat entre hmens i dones, identificar comportaments i continguts sexistes per a previndre iactuar enfront de situacions de discriminaci i de violncia de gnere.

    CMCTCSCCD

    CMCTCSC

    CSC

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES

    1. Identifica en esquemes els distints rgans de laparell reproductor mascul i femen, especificant la seua funci.

    2. Descriu les principals etaes del cicle menstrual indicant quines glndules i quines hormones participen en la seua regulaci. 27

  • 3. Discrimina els distints mtodes danticoncepci.

    4. Categoritza les principals malalties de transmissi sexual i argumenta sobre la seua prevenci.

    5. Identifica les tcniques de reproducci assistida ms frequents.

    6. Actua, decideix i defen responsablement la seua sexualitat i la de las persones que lenvolten.

    UNITAT DIDCTICA 5: SALUT I MALATIA. HBITS DE VIDA SALUDABLE.

    CONTINGUTSNivells d'organitzaci general del cos hum com a sser viu: cl lules, teixits, rgans, aparells i sistemes.

    La salut i la malaltia. Concepte sistmic de salut. Factors determinants. Adquisici d'estils de vida saludable.

    El consum de substncies addictives i les seues conseqncies. Mesures de prevenci. Actitud crtica enfront del consum dedrogues i d'altres conductes de risc. Conseqncies de l's prolongat de tecnologies. Aspectes addictius dels mitjans digitals.Actitud equilibrada cap a l's tecnolgic. Diferenciaci entre mn el virtual i el mn real.

    Tipus de malalties. Causes, prevenci i tractaments. El sistema immunitari i les vacunes. Els trasplantaments i la donaci de cllules, sang i rgans.

    Utilitzaci del sistema sanitari. Aportacions de les cincies biomdiques a l'increment de la salut i a la lluita contra la malaltia.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1. Catalogar els distints nivells d'organitzaci en els ssers vius, diferenciar els distints tipus cel lulars, relacionarl'estructura dels diferents teixits, rgans i sistemes del cos humans amb la seua funci, i argumentar sobre elsavantatges i inconvenients de l'especialitzaci tissular.

    2. Relacionar el concepte holstic de salut de POMS amb els factors que la determinen, per a justificar la importnciad'adquirir hbits i estils de vida saludables en la prevenci de malalties i enfront de situacions de risc de la societatactual, com ara el consum de substncies addictives, reconeixent les conseqncies individuals i col lectives.

    3. Previndre els riscos per a la salut fsics i psicolgics derivats de l's de les TIC, aplicant diverses recomanacionsergonmiques i trobant un equilibri entre el mn real i el mn virtual.

    4. Diferenciar l'origen de les malalties ms freqents, explicar els mecanismes de transmissi de les malaltiesinfeccioses per a justificar els mtodes preventius de contagi i propagaci.

    5. Relacionar el procs d'immunitat amb la producci de vacunes i srums i la donaci de teixits i rgans, apreciantles aportacions de la cincia biomdica. Debatre el bon s dels medicaments per a evitar el seu consum innecessari.

    CMCT

    CMCTCSC

    CD

    CMCTCSC

    CMCTCSC

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES1. Interpreta els diferents nivells dorganitzaci en lsser hum, identificant la relaci entre ells.

    2. Diferencia els distints tipus cellulars, describint la funci dels orgnuls ms importants.

    3. Reconeix els principals teixits que formen el cos hum, i els hi associa la seua funci.

    4. Argumenta les implicacions que tenen els hbits per a la salut i justifica amb exemples com la promou individualment i colectiva.

    5. Reconeix les malalties i infeccions ms comuns relacionnt-les amb les seues causes.

    6. Distinguix i explica els diferents mecanismes de transmissi de les malaties infeccioses.

    7. Coneix i descriu hbits de vida saludable identificnt-los como a mitj de promoci de la salut prpia i de laliena.

    28

  • 8. Proposa mtodes per a evitar el contagi i propagaci de les malalties infeccioses ms comuns.

    9. Explica el procs dinmunitat valorant el paper de les vacunes com a mtode de prevenci de les malalties.

    10. Detalla la importancia que t per a la societat i per a lsser hum la donaci de cl lules, sang i rgans.

    11. Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de substncies txiques i estimulants com ara tabac,alcohol, drogues, etc., contrasta els seus efectes nocius i proposa mesures de prevenci i control.

    12. Identifica les conseqncies de seguir conductes de risc amb les drogues per a lindividu i la societat

    BLOC 3: ELS ECOSISTEMES

    UNITAT DIDCTICA 6:ELS ECOSISTEMES.

    CONTINGUTS

    Estructura de l'ecosistema. Factors abitics i bitics en els ecosistemes i les seues relacions.

    Ecosistemes aqutics i terrestres. Alguns ecosistemes freqents a la Comunitat Valenciana.

    Elaboraci i interpretaci de cadenes i xarxes trfiques en ecosistemes terrestres i aqutics.

    El sl com a ecosistema.

    Impactes humans en els ecosistemes. Accions que afavorixen la conservaci del medi ambient.

    CRITERIS DAVALUACI I COMPETNCIES DEL CURRCULUM1.- Descriure els components d'un ecosistema, analitzant les relacions que s'hi estableixen i valorar la importncia delseu equilibri.

    2. Reconixer els factors desencadenants dels desequilibris en els ecosistemes i proposar mesures de restauraci iprotecci del medi ambient.

    3. Identificar els components del sl, analitzant les relacions que s'hi estableixen, i justificar-ne la importncia,fragilitat i la necessitat de protegir-lo.

    CMCTCSC

    CMCTCSC

    CMCTCSC

    ESTANDARDS DAPRENENTATGE AVALUABLES

    1. Identifica els distints components dun ecosistema.

    2. Reconeix i enumera els factors que provoquen desequilibris en els ecosistemes.

    3. Selecciona accions que prevenen la destrucci del medi ambient.

    4. Reconeix que el sl es el resultat de la interacci entre els components bitics i abitics posant-ne exemples.

    5. Reconeix la fragilitat del sl i valora la necesitat de protegir-lo.

    2.6.2.-DISTRIBUCI TEMPORAL DE LES UNITATS DIDCTIQUES.

    PRIMER TRIMESTRE: UNITAT DIDCTICA 1: METODOLOGIA CIENTFICA UNITAT DIDCTICA 2: FUNCIONS DE NUTRICI:DIGESTIU, RESPIRATORI I EXCRETOR.

    29

  • SEGON TRIMESTRE: UNITAT DIDCTICA 3: FUNCIONS DE RELACI:NERVIS, ENDOCR, SENTITS I LOCOMOTOR.UNITAT DIDCTICA 4: FUNCIONS DE REPRODUCCI. SEXUALITAT.

    TERCER TRIMESTRE: UNITAT DIDCTICA 5: SALUT I MALATIA. HBITS DE VIDA SALUDABLE.UNITAT DIDCTICA 6:ELS ECOSISTEMES.

    2.6.3.- ORIENTACIONS METODOLGIQUES

    El carcter conceptual de lassignatura de Biologia i Geologia implica la necessitat de coneixer les idees prvies delalumnat sobre els temes a tractar per a poder dissenyar una estratgia adequada a lhora de optimitzar el procsdensenyament aprenentatge. Entre les possibles activitats per a aconseguir lobjectiu esmentat hi ha les segents:

    Recollida directa dinformaci mitjanant posades en com, tormentes didees, qestionaris escrits, etc...

    Comentari dactivitats dintroducci com vdeos i altre material audiovisual, demostracions prctiques senzilles...

    Recerca de les idees de lentorn familiar i social de lalumne amb tests, jocs i enquestes a persones de lentorn.

    Una vegada identificats els coneixements previs, cal concretar quina estratgia i quines activitats resultaran ms adientsper a introduir i desenvolupar els objectius del currculum. Les eines pedaggiques a labast del professorat sn moltvariades, per exemple:

    Explicaci de conceptes a crrec del professor.

    Lectura, subratllat i elaboraci de resums a partir dels continguts del llibre de text.

    Cumplimentaci dels exercicis del llibre i daltres proposats pel professor.

    Visualitzaci de vdeos i altre material audiovisual.

    Lectura i comentari de textos cientfics.

    Realitzaci dalguna prctica senzilla relacionada amb el tema.

    Per altra banda hi ha habilitats que lalumne ha dadquirir i que no estan adscrites a cap tema en concret ni sn exclussivesde lassignatura de Biologia i Geologia. Aquestes habilitats estan en relaci amb els objectius generals detapa i amb lescompetncies bsiques, molt especialment amb les relacionades amb el procs daprenentatge.

    En relaci amb les citades destresses, hom por suggerir els segents objectius concrets:

    Definir correctament idees i conceptes.

    Elaborar resums, esquemes i mapes conceptuals com a instruments per a aclarir i comprendre missatgescomplexos identificant en ells les idees principals i secundries.

    Expressar-se correctament i amb propietat en pblic a lhora dexposar arguments, raonaments o conceptescientfics. Preparar materials de suport de tot tipus per a recolzar exposicions pbliques.

    Aplicar aquestes i altres tcniques destudi en la preparaci dexmens i altres proves.

    Les diverses activitats prpies del desenvolupament del currculum poden dur-se a terme individualment o en com ambcompanys, ja siga en parelles, en xicotets grups o en el grup-classe. El treball cooperatiu necessari per al fucionamentdun grup promou la collaboraci, la participaci i la valoraci de les aportacions tant prpies com alienes dotant alalumne de les eines adients per al treball en equip i facilitant la seua socialitzaci.

    30

  • 2.6.4. AVALUACI.

    A) CRITERIS DAVALUACI.

    Els criteris davaluaci sespecifiquen ms amunt junt als continguts i a la distribuc duns i altres en blocs i unitatsdidctiques. Sindica igualment la relaci entre els criteris davaluaci i les competncies bsiques.

    B) INSTRUMENTS DAVALUACI.

    Els instruments davaluaci a emprar es poden agrupar en:

    - Controls o proves escrites, on es valorar:

    o Ladequaci de la resposta a la pregunta o qesti.

    o Ls de vocabulari cientfic.

    o La claredat i correcci en lexpressi.

    o Lortografia i presentaci.

    - Activitats daula tant individuals com en grup. En elles es valorar:

    o Linters i la curiositat.

    o Lactitud positiva envers el treball i els companys de grup.

    o La participaci en el treball en equip.

    - Treballs bibliogrfics i dinvestigaci, exposicions pbliques, etc... on es tindr en compte:

    o La claredat en lexposici.

    o Ls de fonts bibliogrfiques diverses.

    o El material de recolzament elaborat.

    o La presentaci.

    o Loriginalitat i la imaginaci.

    Es valorar tamb la conducta de lalumne en laula, la puntualitat, tant en lassistncia com en la presentaci de treballs,aix com el respecte cap al espai fsic, els companys i el professor i dems membres de la comunitat educativa.

    La qualificaci de cada avaluaci, inclosa la final, es calcular tenint en compte els segents percentatges:

    Proves escrites, exposicions i treballs sobre continguts curriculars: 70 % de la nota.

    Activitats daula, treballs en grup, llibreta de lalumne...: 20 % de la nota.

    Comportament, actitud, puntualitat... 10 % de la nota.

    Quedar a criteri del professor la proposta dactivitats de recuperaci per a millorar la nota i assolir els objectius dunaavaluaci anterior.

    C) TIPUS DAVALUACI.

    31

  • D'acord amb les orientacions de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Comunitat Valenciana, s'apunten tresfases bsiques de l'avaluaci: la inicial, la formativa i la sumativa.

    L'avaluaci inicial tracta d'establir el punt de partida de l'alumne. Tamb es convertix en un punt de referncia per aconixer la seua evoluci i en un instrument de valoraci de lactivitat pedaggica per comparaci amb lavaluaci final.

    Quant a l'avaluaci formativa, al llarg del curs s'arreplega informaci sobre els progressos de cada alumne prenent lesmesures adients per tal de millorar els resultats i ladquisici dhabilitats que permeten assolir les competncies bsiques.

    L'avaluaci ser sumativa i en ella caldr tindre en compte tot les activitats realitzades al llarg del perode que s'avalua. Elprofessor determinar les proves escrites a realitzar en cada unitat didctica. L'avaluaci sumativa permet comprovar elgrau dacompliment dels objectius didctics, realitzar una valoraci i comparar els seus resultats amb la prova inicial. Ladita avaluaci ha d'integrar tota la informaci arreplegada al llarg del perode d'ensenyana.

    D) PROVA EXTRAORDINRIA DE JULIOL

    Aquells alumnes que no hagen superat la assignatura al juny hauran de presentar-se a l'avaluaci extraordinria de juliolque consistir en la realitzaci de:

    1. Llibre d'activitats o activitats proposades des del Departament.

    2. Examen extraordinari, basat en els temes impartits durant el curs.

    La realitzaci del llibre d'activitats o les activitats proposades del Departament seran valorades en un mxim de 3 punts iels 7 punts restants correspondran a la nota de l'examen. Ser condici indispensable per a superar la assignatura larealitzaci i presentaci del treball

    2.6.5.- ATENCI A LA DIVERSITAT

    A) ACTIVITATS DE REFOR I AMPLIACI.

    El professor plantejar activitats dampliaci per a aquells alumnes que manifesten capacitat per a dur-les a terme.Aquestes activitats sadaptaran a les possibilitats de lalumnat i estaran relacionades amb el currculum.

    De la mateixa forma es plantejaran activitats de refor per als alumnes que presenten dificultats a lhora dassolir elsobjectius de lassignatura.

    Una forma daplicar simultniament activitats de refor i dampliaci i de fomentar actituds de collaboraci consisteix enaconseguir que els alumnes amb ms capacitat tutoritzen als alumnes amb ms dificultats ajudant-los a fer exercicis i aentendre conceptes al mateix temps que ells repasen i aclareixen eixos conceptes.

    B) MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECFICA DE SUPORT EDUCATIU ODE COMPENSACI EDUCATIVA.

    Els alumnes que, per les seues circumstncies personals, familiars o socials, tinguen necessitats especfiques de suportseran atesos seguint les directrius del Departament dOrientaci i Pedagogia Teraputica del Centre. El Departamentdisposa de llibres de text preparats on el temari i les activitats i exercicis estan adaptats i permeten adrear-los a alumnesamb diferents nivells de capacitat.

    La evaluaci daquestos alumnes ser com la de la resta dalumnes per amb preguntes i tasques adaptades al seu nivellcognitiu i de resoluci de problemas.

    2.6.6.- FOMENT DE LA LECTURA.

    32

  • El Pl Lector s un projecte de Centre, el Departament de Biologia i Geologia participa amb les segents propostes:

    Lectura de dos llibres a escollir entre els segents:

    No em bacillis. Ed. EUMO

    Em dic Marie Curie. Ed. PARRAMON.

    Em dic Cro Magnon. Ed. PARRAMON.

    Textos cientfics per tal de familiaritzar a lalumne amb el vocabulari cientfic i daclarir i ampliar coneixements sobreaspectes concrets de lassignatura proporcionats pel. professor o aconseguits per lalumne i adaptats al seu nivell.

    Textos divulgatius com a punt de partida de taules redones i discussions sobre temes dactualitat relacionats ambcontinguts de lassignatura.

    2.5.7.- UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI.

    A ms de lordinador daula i el corresponent can el grup pot demanar laula dinformtica un dia a la setmana, demanera que els alumnes puguen treballar de forma ms didctica i personal, des del seu ordinador amb la recerca de lainformaci sol.licitada pel professor i la ressoluci de les activitats proposades.

    Per altra banda, es fomentar ls didctic dInternet i de les noves tecnologies amb la presentaci de treballs en per viatelemtica i el recolzament dexposi