Programació del mòdul de - CIFP JOAN TAIX · UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Espècies piscícoles: morfologia, biologia i hàbitats. Nº SESSIONS 20 h BLOC I OBJECTIUS DIDÀCTICS

MD020204 MODEL PROGRAMACIÓ.Rev. 1 Aprovat CCG : 06/09/2010

Programació del mòdul de:

GESTIÓ DELS APROFITAMETS CINEGÈTICS I

PISCÍCOLES

DEPARTAMENT AGRÀRIA

CURS SEGON

CICLE RECURSOS NATURALS

CLAU ACA 32

PROFESSOR ANTONI RAMONELL ALZAMORA

ANY 2011-2012


ÍNDEX

1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATSTERMINALS)

2.- CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ

3.- PROGRAMACIONS D’AULA . DESENVOLUPAMENTSEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

4. METODOLOGIA.

5.- AVALUACIÓ . • 5.1 Criteris d’avaluació.

• 5.2 Continguts mínims

• 5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

• 5.4 Qualificació.

• 5.5 Recuperació del mòdul.

• 5.6 Avaluació de pendents (si escau).

6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

7. FORMA D'INCORPORACIÓ DEL TEMES TRANSVERSALS

8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.

9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.1.- OBJECTIUSGENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)


1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL (CAPACITATS TERMINALS)

1. Conèixer les característiques dels hàbitats i poblacions de les espècies cinegètiques i depesca d'aigües continentals i marines, d'acord amb la seva biologia i la seva distribuciógeogràfica.

2. Analitzar les característiques de l'organització i del control dels treballs sobre els hàbitats ipoblacions de les espècies cinegètiques, d'aigües continentals i marines, per a la seva gestió iprotecció.

3. Analitzar les condicions de realització de les activitats de caça i pesca d'acord amb lalegislació específica.

4. Assolir les capacitats procedimentals i actitudinals necessàries en la realització de treballssobre l'hàbitat.

5. Emprar el català com a llengua vehicular d'acord amb el projecte lingüístic del centre.

.



1er TRIMESTRE

BLOC I : gestió piscícola

• UD 1. Conceptes biològics bàsics sobre poblacions marines i gestió pesquera (10 h)

• UD 2. La conca mediterrània. Ecologia i hàbitats de les espècies marines (15 h)

• UD 3. Espècies piscícoles: morfologia, biologia i hàbitats (20 h)

• UD 4. Modalitats de pesca. Arts i ormejos (10 h)

• UD 5. Legislació de pesca (5 h)

• UD. 6 Protecció i regulació de les activitats i usos en el medi marí (6 h)

• UD 7. Aqüicultura (7 h)

2on TRIMESTRE

BLOC II: Gestió cinegètica

• UD 8. Conceptes biològics i tècnics i la seva aplicació en la gestió cinegètica (10 h)

• UD 9. Les aus: morfologia, biologia i hàbitats (10 h)

• UD 10. Les espècies cinegètiques: morfologia, biologia i hàbitats 15 h)

• UD 11. Modalitats de caça. Armes i cans de caça (10 h)

• UD 12. Legislació cinegètica. El pla Tècnic de caça (10 h)

• UD 13. Granges cinegètiques (7 h)

Total: 135 h


3.-PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

Unitatdidàctic

a nº

Sessionsprevistes

(h)

Període : Del……de………al……de………….

Sessions efectives

1 10 Del 23 de setembre al 4 d'octubre

2 15 Del 4 d'octubre al 19 d'octubre

3 20 El 21 d'octubre al 16 de novembre

4 10 Del 18 de novembre al 29 de novembre

5 5 Del 29 de novembre al 5 de desembre

6 6 Del 7 de desembre al 13 de desembre

7 7 Del 13 de desembre al 20 de desembre

8 10 Del 9 de gener al 20 de gener

9 10 Del 23 de gener al 31 de gener

10 15 De l'1 de febrer al 20 de febre

11 10 Del 20 de febrer al 29 de febrer

12 10 Del 5 de març al 13 de març

13 7 Del 14 de març al 23 de març


UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Conceptes biològics bàsics sobre poblacions marines igestió pesquera. Nº SESSIONS 10 h BLOC I

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Conèixer els conceptes ecològics bàsics relacionats amb l'ecologia de poblacions.2. Conèixer l'estat general dels recursos marins i la situació general de sobreexplotació que pateixen.

CONTINGUTS

CONCEPTES PROCEDIMENT

1. Conceptes biològics bàsics d'ecologia de poblacions.2. Dinàmica dels stocks marins.

• Conèixer els conceptes biològics bàsics aplicables a l'ecologia depoblacions.

• Analitzar l'estat mundial dels recursos marins i les causes de lasobre explotació dels recursos.

• Analitzar les solucions a la problemàtica de la sobre explotació delsrecursos.

• Utilitzar el vocabulari tècnic i específic de de biologia.

ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓ

• Explicació de la UD per part del professor amb el suport de medisaudiovisuals i les TIC.

• Articles científics:◦ La pesca , incert futur. ◦ Dinàmica de les poblacions marines.

• Exercici de reforç: resolució de qüestionaris referents alsarticles anteriors.

• Audiovisuals:◦ The end of the line.◦ La pesadilla de Newton.◦ Sushi global.

• Coneix. els conceptes biològics bàsics aplicables a l'ecologia depoblacions.

• Analitza l'estat mundial dels recursos marins i les causes de lasobre explotació dels recursos.

• Analitza les solucions a la problemàtica de la sobre explotaciódels recursos.

• Utilitza el vocabulari tècnic i específic de de biologia.


• Exercici de reforç: reflexió personal sobre la problemàtica del'esgotament de recursos i la sobrepesca a nivell mundial.

• Exercici de consolidació: la tonyina vermella una de lesespècies piscícoles més amenaçades

ACTITUDS OBSERVACIONS

• Assistència i puntualitat a classe.• Lliuraments dels treball a la data acordada.• Participació a les activitats proposades a classe.• Respecte al grup classe.• Capacitat de treball individual i en grup.• Interès pel contingut del mòdul.• Capacitat de crítica constructiva.• Originalitat en el tractament de les activitats proposades a classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL La conca mediterrània. Ecologia i hàbitats de lesespècies marines. Nº SESSIONS 15 h BLOC I


1. Conèixer les característiques particulars de la conca mediterrània.2. Conèixer les característiques del mar balear.3. Conèixer els processos ecològics que tenen lloc en el medi marí i les xarxes tròfiques.4. Conèixer les característiques dels principals hàbitats on habiten les espècies marines i les espècies més representatives.5. Conèixer el paper ecològic de les praderies de Posidònia i les amenaces que suposen les espècies al·lòctones a la Mediterrània.

CONTINGUTS

CONCEPTES PROCEDIMENT

1. Particularitats del mar mediterrani.2. El Mar Balear

• Geografia del mar balear.• La plataforma continental. • Batimetria.

3. Propietats de l'aigua del mar balear:• Propietats físiques.• Propietats químiques.• La dinàmica marina del mar balear

4. El cicle de vida al mar5. La productivitat primària i la problemàtica natural a la

mediterrània.6. Els hàbitats submarins: característiques i principals espècies.

• Zones ecològiques de l'oceà.• Nivells d'estratificació vertical.• Biòtops.

7. Les praderies de posidònia• Fanerògames marines

• Comparar el mar Mediterrani amb l'oceà Atlàntic i veure la relacióque hi ha entre ells.

• Identificar les característiques físiques i químiques de l'aigua delmar mediterrani.

• Relacionar la tipologia de fons marins i la batimetria present en elmar Balear amb les espècies que hi habiten i les modalitats depesca associades.

• Comparar productivitat dels ecosistemes marins i terrestres. • Determinar els mecanismes d'entrada, sortida i mobilització de

nutrients a la conca mediterrània.• Establir la xarxa tròfica marina.• Determinar les característiques de les principals hàbitats marins i

les espècies associades.• Conèixer la importància de les praderies de Posidonia oceanica, la

seva importància ecològica i biològica, les causes de destrucció irelació amb la protecció.

• Reconèixer la importància ecològica dels alguers de Posidoniaoceanica pel que fa al manteniment de la fauna aqüícola i la


• Biologia de Posidonia oceanica• Aspectes estructurals• Els hàbitats de la praderia.• Funcions i serveis.

protecció de la costa.• Reconèixer el perill de l'expansió de les espècies invasores

marines.



• Exercici de reforç: resolució de qüestionaris referents alsarticles anteriors.

• Audiovisual: un món blau (hàbitats submarins a les IllesBalears).

• Auiovisual: La Posidònia. Conselleria de Medi Ambient.• Exercici de consolidació:

◦ La problemàtica de la retirada de la Posidònia oceànica a lesIlles.

◦ Les espècies invasores: Caulerpa taxifolia i C. racemosa.

• Compara el mar Mediterrani amb l'oceà Atlàntic i veure la relacióque hi ha entre ells.

• Identifica les característiques físiques i químiques de l'aigua delmar mediterrani.

• Relaciona la tipologia de fons marins i la batimetria present en elmar Balear amb les espècies que hi habiten i les modalitats depesca associades.

• Compara productivitat dels ecosistemes marins i terrestres. • Determina els mecanismes d'entrada, sortida i mobilització de

nutrients a la conca mediterrània.• Estableix la xarxa tròfica marina.• Determina les característiques de les principals hàbitats marins i

les espècies associades.• Coneix la importància de les praderies de Posidonia oceanica, la

seva importància ecològica i biològica, les causes de destrucció irelació amb la protecció.

• Reconeix la importància ecològica dels alguers de Posidoniaoceanica pel que fa al manteniment de la fauna aqüícola i laprotecció de la costa.

• Reconeix el perill de l'expansió de les espècies invasoresmarines.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Espècies piscícoles: morfologia, biologia i hàbitats. Nº SESSIONS 20 h BLOC IOBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Conèixer les característiques morfològiques i biològiques dels peixos.2. Identificar les espècies piscícoles d'aigües continentals i marines i saber-ne descriure la biologia, anatomia i costums.3. Conèixer els trets diferencials per a la identificació visual de les diverses espècies.4. Conèixer els diversos hàbitats de les espècies objecte d'aprofitament pesquer

CONTINGUTS

CONCEPTES PROCEDIMENTS

1. Consideracions generals del concepte “peix”.2. Diversitat i classificació.3. Descripció general de l'anatomia dels peixos:

• Anatomia externa.• Anatomia interna.

4. Sistemàtica dels peixos.5. Principals espècies d'interès pesquer (peixos, crustacis i

mol·luscs)• Classificació sistemàtica.• Morfologia. Espècies amb les quals es poden confondre.• Biologia.• Hàbitat.• Reproducció.• Modalitats de pesca.

• Disseccionar i identificar les parts de l'anatomia externa i internad'exemplars de teleostis i selacis.

• Relacionar les característiques morfològiques externes i internesde les principals espècies d'interès pesquer amb les de l'hàbitatque els és propi.

• Identificar “de visu” les principals espècies d'interès pesquer a a lesIlles Balears.

• Identificar les característiques de les principals espècies d'interèspesquer a ales Illes Balears.




• Audiovisual BBC: els peixos.• Exercici de reforç: resolució de qüestionaris referents als

continguts de la UD.• Exercici de reforç: Realització d'un treball de recerca sobre

sistemàtica dels peixos.• Treball de consolidació: treball de recerca d'identificació i

descripció de les principals espècies de peixos marins objected'explotació pesquera. Exposar a classe els treballs anteriorsmitjançant el suport de les TIC.

• Pràctica de laboratori: ▪ Identificació de peixos frescos.▪ Dissecció i identificació de l'anatomia externa i interna

d'un peix teleosti.• Treballs de reforç: Informe sobre les pràctiques anteriors.• Visionat didàctic: La Posidònia. Conselleria de Medi Ambient.• Sortides didàctiques:

▪ El mercat de l'Olivar.▪ Visita a un aquari.

• Treball de reforç: dossier sobre les sortides referides en el puntanterior.

• Disseccionar i identificar les parts de l'anatomia externa i internad'exemplars de teleostis i selacis.

• Relacionar les característiques morfològiques externes i internesde les principals espècies d'interès pesquer amb les de l'hàbitatque els és propi.

• Identificar “de visu” les principals espècies d'interès pesquer a ales Illes Balears.

• Identificar les característiques de les principals espècies d'interèspesquer a a les Illes Balears.

• Identificar les diferents formacions pròpies, la morfologia i labiologia de la Posidonia oceanica.

• Reconèixer la importància ecològica dels alguers de Posidoniaoceanica pel que fa al manteniment de la fauna aqüícola i laprotecció de la costa.

• Reconèixer el perill de l'expansió de les espècies invasoresmarines.

• Conèixer el projecte LIFE que desenvolupa la Conselleria de MediAmbient en relació al seguiment i protecció dels alguers deposidònia.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL Modalitats de pesca. Arts i ormejos. Nº SESSIONS 10 h BLOC IOBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Conèixer cadascun dels diferents arts de pesca i els ormeigs emprats de pesca així com la seva classificació.2. Conèixer les espècies que són objecte de captura amb cada art i ormeig de pesca.3. Conèixer la realitat de la flota pesquera professional de les Illes Balears.4. La comercialització del peix: funcionament de la LLotja.

CONTINGUTSCONCEPTES PROCEDIMENTS

1. La flota pesquera de les Illes Balears.2. Àrees geogràfiques i batimètriques de l'activitat pesquera a

les illes balears. Els caladors.3. La participació institucionals del sector pesquer:

• Les confraries de pescadors• La Federació Provincial de Confraries de Pescadors• L'Associació Provincial d'Armadors de Pesca• L'Organització de Productors de les Balears (OPEBAL)

4. Modalitats. Arts i ormeigs de pesca • Classificació.• Descripció.• Espècies objectiu.

5. La subhasta del peix: funcionament de la llotja.

• Sintetitzar la situació real del sector pesquer a l'estat espanyol i ales Illes Balears.

• Identificar i descriure el paper dels diferents col·lectius, tantprofessional com institucionals, amb relació amb el món de lapesca.

• Identificar els ormeigs, arts, etc. i relacionar-los amb les diferentsmodalitats de pesca.

• Identificar i descriure les diferents modalitats de pesca.• Identificar les zones on es practiquen les diferents modalitats de

pesca i les principals espècies que en són objecte.• Descriure el procediment de comercialització del peix a la llotja.




• Exercici de reforç: resolució de qüestionaris referents alscontinguts de la UD.

• Exercici de reforç: anàlisi de l'activitat pesquera a l'estatespanyol a partir de dades del MAPYA.

• Vídeo: sobre les modalitats de pesca professional i recreativaque es practiquen a les Illes balears.

• Sortida didàctica: la llonja del peix.• Sortida didàctica: un dia en una embarcació de pesca

professional (activitat voluntària) i amb puntuació extra.• Treball de consolidació: informe sobre les sortides anteriors.• Treball de consolidació: la pesca submarina. Equipament,

armes, espècies objectiu, llocs on es practica, campionats ilegislació aplicable.

• Sintetitza la situació real del sector pesquer a l'estat espanyol i ales Illes Balears.

• Identifica i descriure el paper dels diferents col·lectius, tantprofessional com institucionals, amb relació amb el món de lapesca.

• Identifica els ormeigs, arts, etc. i relacionar-los amb les diferentsmodalitats de pesca.

• Identifica i descriure les diferents modalitats de pesca.• Identifica les zones on es practiquen les diferents modalitats de

pesca i les principals espècies que en són objecte.• Descriu el procediment de comercialització del peix a la llotja.




UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Legislació de pesca Nº SESSIONS 5 h BLOC IOBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Conèixer les figures que regulen l'activitat pesquera a les nostres Illes.

CONTINGUTS


1. Normativa autonòmica de la pesca a les Balears2. Aigües exteriors i interiors.3. La pesca recreativa:

• Espècies objecte de pesca.• Èpoques de pesca, horaris i vedes.• Tipus de llicències per a la pràctica de la pesca recreativa.

• Llicència de pesca marítima recreativa individual:➢ Quotes màximes de captura.➢ Ormeigs.➢ Prohibicions.

• Llicència de pesca submarina.➢ Quotes màximes de captura.➢ Ormeigs.➢ Prohibicions.

4. Pràctiques il·legals de pesca: furtivisme i altres infraccions5. Procediment de denúncia i sanció de les infraccions

• Analitzar i conèixer normativa de pesca recreativa que cada anyedita la Conselleria d'Agricultura i Pesca.

• Sintetitzar la normativa que regula les principals modalitats depesca tradicional i professional que es practiquen a les illesBalears.

• Relacionar la normativa amb els criteris tècnics de conservaciódels recursos.



• Lectura, anàlisi i síntesi de la normativa d'aplicació en el cas dela pesca recreativa i professional.

• Treball de consolidació: síntesi de la normativa de la pescacontinental a la nostra comunitat.

• Analitzar i conèixer normativa de pesca recreativa que cada anyedita la Conselleria d'Agricultura i Pesca.

• Sintetitzar la normativa que regula les principals modalitats depesca tradicional i professional que es practiquen a les illesBalears.

• Relacionar la normativa amb els criteris tècnics de conservaciódels recursos.




UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Protecció i regulació de les activitats i usos en el medi marí:les reserves marines. Nº SESSIONS 6 h BLOC I


1. Prendre consciència de la fragilitat dels ecosistemes marins enfront de les activitats extractives no regulades.2. Conèixer la figura de la reserva marina com a instrument de gestió adequat per protegir els ecosistemes marins i regular els usos i activitats

que s'hi porten a terme.3. Conèixer les característiques i normativa de les reserves marines declarades a les Illes Balears.4. Conèixer les tècniques destinades a la protecció i millora dels hàbitats submarins.

CONTINGUTS


1. Justificació de la creació de reserves marines: Impacteambiental de les activitats pesqueres sobrer els ecosistemesmarins.

2. L'activitat pesquera sostenible.3. Reserves marines

• Concepte i característiques• Normativa que regula les reserves marines• Les reserves marines de les Balears.• L'efecte reserva.• Normativa que regula les reserves marines

4. Tècniques i mètodes de minimització de danys i millora del'hàbitat submarí.

• Descriure la problemàtica de la sobre explotació dels recursosnaturals en el cas de les activitats pesqueres.

• Justificar la creació de les reserves marines com a eines de gestiódels ecosistemes i recursos marins.

• Analitzar la normativa a través de la qual es declaren les diferentsreserves marines a les Illes Balears.

• Identificar i descriure les característiques de les reserves marinesdeclarades a les Illes Balears.

• Descriure els principals mètodes i tècniques usats per a laprotecció dels ecosistemes marins.




• Vídeos didàctics:◦ Les reserves marines.◦ Cala Rajada, la reserva dels pescadors.

• Treball de reforç: elaboració d'un treball de recerca sobre lescaracterístiques del medi, principals espècies i regulació d'usos iactivitats a les reserves marines declarades declarades a lesIlles Balears. El treball es defensarà a classe oralment mitjançantel suport de les TIC.

• Conèixer la problemàtica dels sobreexplotació dels recursosmarins.

• Entendre el funcionament de les reserves marines com a eina degestió i regulació dels ecosistemes marins.

• Conèixer els principals mètodes i tècniques usats per a laprotecció dels ecosistemes marins.

• Adequació, correcció i presentació del treball sobre les reservesmarines.




UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Aqüicultura Nº SESSIONS 7 h BLOC I


1. Conèixer els sistemes i tècniques de repoblació amb espècies obtingudes a partir de la cria en captivitat.2. Conèixer els equips i les operacions de manteniment de les instal·lacions de reproducció i cria.3. Conèixer les principals espècies objecte d'aqüicultura i les característiques de les operacions de cria i engreix.4. Conèixer els criteris de solta i els mètodes de seguiment i control del grau d'èxit en les operacions d'amollada o re introducció d'espècies.


1. L'aqüicultura marina. Concepte i importància.2. La cria en captivitat d'espècies aqüícoles:

• Classificació i tipus d'aqüicultura.• Principals espècies objecte d'aqüicultura marina.• Tècniques i instal·lacions de reproducció i engreix de peixos.

• Analitzar la realitat de l'aqüicultura que es practica a les IllesBalears: instal·lacions que s'hi dediquen i espècies que en sónobjecte.

• Classificar i definir els diferents tipus d'aqüicultura.• Identificar i entendre el funcionament de les diferents instal·lacions

de centres de cria i engreix de peixos.• Seqüenciar de manera lògica totes les operacions necessàries per

a la cria i engreix de peixos en captivitat.• Analitzar l'alimentació que es dóna als peixos en cada una de les

fases del seu desenvolupament.• Dissenyar les instal·lacions per a l'activitat de cria i engreix

d'espècies aqüícoles marines.




• Lectura i anàlisi d'articles: importància de l'aqüicultura,problemes derivats de l'activitat aqüícola i principals espèciesobjectes de cultiu en captivitat.

• Sortides didàctiques:▪ Estació d'Aqüicultura d'Andratx.▪ Carpeix o es Murterar.

• Exercici de consolidació: informe de les sortides anteriors.

• Analitza la realitat de l'aqüicultura que es practica a les IllesBalears: instal·lacions que s'hi dediques i espècies que en sónobjecte.

• Classifica i defineix els diferents tipus d'aqüicultura.• Identifica i entén el funcionament de les diferents instal·lacions de

centres de cria i engreix de peixos.• Seqüència de manera lògica totes les operacions necessàries per

a la cria i engreix de peixos en captivitat.• Analitza l'alimentació que es dóna als peixos en cada una de les

fases del seu desenvolupament.• Dissenya les instal·lacions per a l'activitat de cria i engreix

d'espècies aqüícoles marines.




UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOLConceptes biològics i tècnics i la seva aplicació en la gestió

cinegètica Nº SESSIONS 10 h BLOC I


1. Conèixer els principals paràmetres poblacionals utilitzats en la gestió de les poblacions i espais cinegètics.2. Conèixer les tècniques i procediments utilitzats per a de terminar l'edat i el sexe de les principals espècies cinegètiques.3. Conèixer els procediments i tècniques utilitzats per estimar la mida de les poblacions cinegètiques.


1. Paràmetres poblacionals importants en la gestió cinegètica.2. La gestió cinegètica.

• Capacitat de càrrega del medi.• Densitat

3. Relació de sexe i edats a les poblacions cinegètiques.• Tècniques de determinació del sexe.• Tècniques de determinació de l'edat.

4. Actuacions de gestió• Censos

1. Tipus de distribució de les poblacions.2. Metodologies per a la realització de censos.

5. Les repoblacions cinegètiques.6. La millora de l'hàbitat:

• Creació de manteniment de zones de cria i refugi.• Creació i manteniment de zones d'aliment:

1. Cultius cinegètics.2. Suplementació.3. Abeuradors.4. Control de predadors i competidors.5. Bones pràctiques agrícoles.

7. Casos teòrics de gestió i dinàmica poblacional.

• Determinar els principals paràmetres que caracteritzen lespoblacions cinegètiques i la seva relació amb les principalsmetodologies i estratègies de gestió cinegètica.

• Aplicar les metodologies per a determinació del sexe i edat de lesprincipals espècies cinegètiques.

• Realitzar censos cinegètics seguint diferents metodologies icomparar-ne l'efectivitat i idoneïtat de cada un.

• Resoldre de problemes teòrics de cens i maneig de poblacions.• Determinar els procediments, la idoneïtat i les dates apropiades per

a la realització de repoblacions cinegètiques.




• Audiovisual: gestió cinegètica.• Lectura d'articles tècnics:

◦ Repoblacions de conills i perdius.◦ Metodologies de censos.

• Exercici de reforç: realització de qüestionaris referents alsconceptes tractats a la UD.

• Resolució de problemes teòrics: diferents metodologiesd'estima de les poblacions cinegètiques a partir de dades delscensos.

• Visite per a la realització de censos: ▪ Col·laborar en la realització d'un cens en col·laboració

amb la DG de Caça i l'Oficina de Caça.▪ Sortides nocturnes per a la realització de censos de

perdius, conills i llebres (voluntari).• Treball de consolidació: Realització d'informes sobre les

sortides anteriors.

• Determina els principals paràmetres que caracteritzen lespoblacions cinegètiques i la seva relació amb les principalsmetodologies i estratègies de gestió cinegètica.

• Aplica les metodologies per a determinació del sexe i edat de lesprincipals espècies cinegètiques.

• Realitza censos cinegètics seguint diferents metodologies icomparar-ne l'efectivitat i idoneïtat de cada un.

• Resol problemes teòrics de cens i maneig de poblacions.• Determina els procediments, la idoneïtat i les dates apropiades

per a la realització de repoblacions cinegètiques.




UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL Les aus morfologia, biologia i hàbitats. Nº SESSIONS 10 h BLOC I


1. Conèixer les característiques del principal grup d'espècies objecte de caça a la nostra comunitat autònoma.2. Conèixer de visu les espècies d'aus objecte d'aprofitament cinegètic.


1. Característiques de les aus:

• Morfologia.• Funcions fisiològiques.• Biologia.• Alimentació..• Comportament.

2. Característiques de les principals famílies d'aus objecte decaça.

3. Espècies cinegètiques: criteris de determinació d'edat i sexe.

• Descriure les característiques de les aus.• Conèixer de visu les espècies d'aus objecte d'aprofitament

cinegètic.• Conèixer la metodologia per a la realització d'un cens d'aus.




• Audiovisual BBC: les aus.• Lectura d'articles científics: la migració de les aus.• Exercici de reforç: realització d'un exercici de classificació

d'espècies cinegètiques. • Xerrada: les aus de S'Albufera a càrrec del naturalista del PN.• Sortida: visita ornitològica al Parc Natural de s'Albufera.• Exercici de reforç: Informe/dossier sobre la sortida anterior.• Exercici de reforç: elaboració de fitxes sobre les principals

espècies d'aus objecte d'aprofitament cinegètic i diferències ambaltres amb les quals es poden confondre.

• Sortida: participació a l'albufera de Mallorca en el cens anuald'aus de zones humides.

• Treball de consolidació: redacció d'un article científic sobre lasortida anterior.

• Descriu les característiques de les aus.• Coneix de visu les espècies d'aus objecte d'aprofitament

cinegètic.• Coneix la metodologia per a la realització d'un cens d'aus.

ACTITUDS OBSERVACIONS• Assistència i puntualitat a classe.• Lliuraments dels treball a la data acordada.• Participació a les activitats proposades a classe.• Respecte al grup classe.• Capacitat de treball individual i en grup.• Interès pel contingut del mòdul.• Capacitat de crítica constructiva.• Originalitat en el tractament de les activitats proposades a classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL Les espècies cinegètiques Nº SESSIONS 15 h BLOC I


3. Identificar les espècies cinegètiques de caça major i caça menor.4. Conèixer l'anatomia, biologia i costums de cadascuna d'aquestes espècies5. Conèixer les característiques i trets diferencials per a la identificació visual de les diferents espècies, per sexe i edat6. Relacionar cadascuna de les espècies que són objecte d'aprofitament cinegètic amb el seu hàbitat característic


1. Les espècies cinegètiques i a controlar segons l'OrdreGeneral de vedes.

2. Les principals espècies de caça menor (perdiu, conill)• Classificació.• Distribució geogràfica• Descripció• Biologia i hàbitat• Gestió i millora de les poblacions i de l'hàbitat.• Modalitats de caça

3. Les principals espècies de caça major (cérvol, cabramallorquina):• Classificació.• Distribució geogràfica• Descripció.• Biologia i hàbitat.• Gestió i millora de les poblacions i de l'hàbitat.• Modalitats de caça• Valoració del trofeu.

• Descriure la distribució, morfologia, biologia i els hàbitats de lesprincipals espècies cinegètiques de caça major i menor.

• Identificar “de visu” les principals espècies cinegètiques de caçamajor i menor en qualsevol dels estats de desenvolupament.




• Audiovisuals: les modalitats de caça• Xerrada: gestió dels vedats de caça major de cabra mallorquina

(Balearian boc) amb certificat de qualitat.• Treball de reforç: recerca bibliogràfica i elaboració de

presentacions mitjançant IMPRESS, qua haurà de serdefensada, sobre les principals espècies cinegètiques::

▪ Classificació.▪ Distribució.▪ Morfologia.▪ Biologia▪ Hàbitat,.▪ Modalitats de caça.▪ Valoració dels trofeus.

• Descriu la distribució, morfologia, biologia i els hàbitats de lesprincipals espècies cinegètiques de caça major i menor.

• Identifica “de visu” les principals espècies cinegètiques de caçamajor i menor en qualsevol dels estats de desenvolupament.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL Modalitats de caça. Armes i cans de caça. Nº SESSIONS 10 h BLOC I


1. Identificar les diferents modalitats de caça menor i major.2. Conèixer les modalitats tradicionals de caça a les Illes Balears i les espècies objectiu.3. Conèixer les diverses espècies cinegètiques objecte de les modalitats de caça major i caça menor.4. Conèixer les característiques de les armes i municions usades a l'activitat cinegètica. 5. Conèixer les races de cans usades a l'activitat cinegètica i les seves característiques.

CONTINGUTS


1. Modalitats de caça major • Descripció• Espècies objecte

2. Modalitats de caça menor. • Descripció• Espècies objecte.

3. Les modalitats tradicionals de caça de les Illes Balears.4. Barem dels Trofeus de caça5. Federacions i societats de caçadors6. Armes de caça.

• Permisos.• Característiques dels diferents models.• Característiques i idoneïtat de les diferents municions.

7. Els cans de caça. Races i característiques.

• Identificar les principals modalitats de caça major i menor i quinesespècies cinegètiques en són objecte.

• Descriure les característiques de les modalitats de caça a les quees fa referència a l'apartat anterior.

• Identificar i descriure les característiques de les modalitatstradicionals de caça practicades a les Illes balears.

• Identificar les principals espècies de cans usats a l'activitatcinegètica i caracteritzar-los segons les seves característiques.

• Identifica les característiques de les armes i municions usats al'activitat cinegètica.

• Identificar les espècies tradicionals de cans pròpies de les IllesBalears.




• Visita al Centre Cinegètic Balear.• Xerrada: modalitats d'armes usades a l'activitat cinegètica.• Vídeos didàctics:

▪ Modalitats de caça. ▪ Cria i entrenament de cans de caça.

• Exercici de reforç: elaboració de fitxes de valoració de trofeusde les principals espècies de caça major.

• Exercici de consolidació: recerca bibliogràfica i elaboració depresentacions amb IMPRESS sobre les modalitats de caçatradicionals a les Illes Balears.

• Exercici de reforç: identificació i caracterització de les principalsespècies de cans usats a l'activitat cinegètica.

• Identifica les principals modalitats de caça major i menor i quinesespècies cinegètiques en són objecte.

• Descriu les característiques de les modalitats de caça a les quees fa referència a l'apartat anterior.

• Identifica i descriure les característiques de les modalitatstradicionals de caça practicades a les Illes balears.

• Identifica les principals espècies de cans usats a l'activitatcinegètica i caracteritzar-los segons les seves característiques.

• Identifica les característiques de les armes i municions usats al'activitat cinegètica.

• Identifica les espècies tradicionals de cans pròpies de les IllesBalears.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL Legislació cinegètica Nº SESSIONS 10h BLOC I


1. Conèixer la legislació autonòmica de caça.2. Saber interpretar i aplicar la llei i normativa de caça

CONTINGUTS


1. La Llei Balears de Caça:• Les peces cinegètiques• La planificació de la caça• Ordenació cinegètica• Els terrenys cinegètics.• De l'exercici de la caça: requisits, llicències i proves d'aptitud• Limitacions i prohibicions en benefici de la caça. • Infraccions i sancions. Procediments de denúncia.

2. L'ordre anual de vedes.

• Identificar les institucions amb competències en matèria de caçaaixí com els col·lectius implicats.

• Descriure i interpretar la legislació d'aplicació en l'àmbit cinegètic.• Descriure les modalitats i la obligatorietat dels PTC així com les

parts que el conformen.• Saber interpretar i realitzar correctament un PTC de règim general.


• Lectura, síntesi i anàlisi de la Llei balear de caça.• Lectura ,síntesi i anàlisi de l'ordre de vedes de l'any.• Xerrada: sobre les infraccions de caça: tipologia de terrenys

cinegètics, prohibicions i infraccions en matèria de caça i lescorresponents sancions.

• Treball consolidació: Interpretar i emplenar un PTC de règimgeneral.

• Identificar les institucions amb competències en matèria de caçaaixí com els col·lectius implicats.

• Descriure i interpretar la legislació d'aplicació en l'àmbit cinegètic.• Descriure les modalitats i la obligatorietat dels PTC així com les

parts que el conformen.• Saber interpretar i realitzar correctament un PTC de règim

general



• Aquesta Ud serà impartida al llarg de tot el trimestre amb la ideaque no sigui tan pesada.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 13 TÍTOL Granges cinegètiques Nº SESSIONS 7 h BLOC I


3. Conèixer els avantatges i inconvenients de les repoblacions cinegètiques4. Conèixer les instal·lacions, equipaments i manteniment d'una granja cinegètica.5. Conèixer el procés de cria en captivitat, alimentació i amollada d'espècies cinegètiques destinades a repoblació.

CONTINGUTS


1. La repoblació com a eina de gestió: avantatges iinconvenients.

2. Les granges cinegètiques:• Cria en captivitat• Característiques, infraestructura i equipament.• Operacions de cria, engreix, processos sanitaris i amollada

d'espècies cinegètiques destinades a repoblació.

• Analitzar les mancances més comunes dels hàbitats cinegètics.• Descriure les actuacions més comunes destinades a la millora de

l'hàbitat de les espècies cinegètiques.• Comparar les diferents actuacions a què es fa referència a l'apartat

anterior i poder triar-ne la més adient.• Descriure els avantatges i inconvenients de la repoblació

d'espècies cinegètiques.• Descriure els procediments d'aclimatació i amollada d'espècies

cinegètiques.• Identificar els equips, instal·lacions, fases i processos d'aplicació en

una granja de cria i engreix d'espècies cinegètiques.


• • Analitzar les mancances més comunes dels hàbitats cinegètics.



• Recurs web: empreses dedicades a la la venta d'individusd'espècies cinegètiques destinades a repoblacions.

• Sortides didàctiques:▪ Empresa de cria i engreix d'espècies cinegètiques

destinades a amollades.

• Exercici de consolidació: informe de les sortides anteriors.

• Descriure les actuacions més comunes destinades a la millora del'hàbitat de les espècies cinegètiques.

• Comparar les diferents actuacions a què es fa referència al'apartat anterior i poder triar-ne la més adient.

• Descriure els avantatges i inconvenients de la repoblaciód'espècies cinegètiques.

• Descriure els procediments d'aclimatació i amollada d'espèciescinegètiques.

• Identificar els equips, instal·lacions, fases i processos d'aplicacióen una granja de cria i engreix d'espècies cinegètiques.



4. METODOLOGIA.

Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de la temporalització,encara que es poden veure afectades per petites variacions.

S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i una metodologiaexpositiva (classe magistral) ambdues recolzades amb les TIC sempre que sigui possible.

El primer dia de començament de la classe es farà una presentació del mòdul, en la quals'explicarà a l'alumnat: quins són els objectius del mòdul, els continguts presents a laprogramació, la bibliografia recomanada, els treballs que es demanaran , el material obligatori quehan de dur en pràctiques, les activitats complementaries que es fara així com els criterisd'avaluació que s'aplicaran al llarg del curs.

El començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial de manera oral i decaire informal que permetrà avaluar els coneixements previs del grup i localitzar aquells alumnesamb coneixements de base. D'aquesta manera es pretén establir un punt de partida tant des d’unaperspectiva conceptual, procedimental com actitudinal.

La part pràctica del mòdul es portarà a terme de la següent manera:

• Sortides didàctiques a espais naturals, empreses del sector o a instal·lacions i organismespúblics relacionats amb els continguts de la UD.

• En determinades unitats didàctiques es prepararà alguna xerrada per part d’un expert en lamatèria que s’hagi triat.

Gestió dels recursos piscícoles:

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran en col·laboració amb un pescador professional amb elqual s'ha signat un conveni de col·laboració.

L'activitat de pràctiques constarà d'una sortida de pesca amb el patró i l'embarcació conveniades.

Condicions de realització de l'activitat:

Aquesta activitat és de caire totalment voluntari. Els alumnes participaran a l'activitat en qualitat bàsicament d'observadors

encara que podran col·laborar en accions simples pròpies de l'activitat. Es realitzarà una planificació i un calendari orientatius i revisables del

desenvolupament de l'activitat. Es telefonarà al patró de l'embarcació el dia abans de les sortides per

confirmar que la previsió de la situació meteorològica permet de realitzar lasortida.

Els alumnes realitzaran l'activitat per parelles. Els alumnes es presentaran mitjançant medis propis al lloc d'amarrament

de l'embarcació. Es notificarà als professor d'altres mòduls de la circumstància per tal que no

posin falta als alumnes que participin a l'activitat. Els alumnes gaudiran de la cobertura de l'assegurança contractada pel

titular de l'embarcació enfront de qualsevol circumstància que pugui succeirdurant el desenvolupament de l'activitat (una fotocòpia de l'assegurançafigura a l'annex d'aquest document).


L'activitat es durà a terme en l'embarcació les dades de la qual figuren acontinuació:

• Matrícula: PM-1-2042-3ª• Lloc d'amarrament: Can Picafort (Moll pesquer).• Tipus d'activitat professional que desenvolupa: Artsmenors

Gestió cinegètica:

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran en col·laboració del personal tècnic i de camp de laDirecció Insular de Caça i Pesca del Consell Insular de Mallorca mitjançant la signatura d'un convenientre el centre i l'entitat anteriorment esmentada.

Les activitats que es pretén que formin part del programa de pràctiques són les següents:

Realització de censos nocturns d'espècies cinegètiques en col·laboració amb el personal dela Direcció general de Caça i Pesca (agents de medi ambient i zeladors federatius). Aquestaactivitat es realitzarà en horari nocturn i serà de caire voluntari.

Realització de censos d'espècies de caça major: quantificació d'una població de cabra oradaa la Serra de Tramuntana.

Gestió de vedats cinegètics: visita a vedats de caça menor i major.

Demostració de modalitats de caça tradicional i races de cans usats en l'activitat cinegètica.

Xerrades per part de personal tècnic. Alguns exemples de xerrades són:

▪ Tipologia d'armes i municions usats a l'activitat cinegètica. Normativa que regula elseu ús i pertinença.

▪ Interpretació de la legislació cinegètica.

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri quepuguin ser d'interès.

Una altra part de les pràctiques es realitzaran en col·laboració amb el personal tècnic i de camp dePN de l'Albufera de Mallorca.

Les pràctiques que es proposen per aquest curs són les següents:

Realització de censos d'aus mitjançant diverses metodologies.

Participació en l'activitat de cens d'aus de zones humides a nivell internacional.

Realització del seguiment i cens d'espècies de zones humides (ardèides) a la zona dedescans.


Xerrades formatives per part del personal tècnic:

Dinàmica de poblacions i metodologies de cens.

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri quepuguin ser d'interès.

Sempre que sigui possible es farà coincidir la data de les sortides didàctiques amb la temàtica de launitat que s'estigui impartint. En cas que no sigui possible es podrà fer abans o després, en qualsevolcas el professor del mòdul donarà les pautes als alumnes de quins són els aspectes essencials aixícom l'objecte de la sortida.

Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del cicleformatiu. Algunes de les activitats complementàries programades per al mòdul de producció seranprofitoses per a diverses unitats didàctiques.

Les classes teòriques es donaran amb material didàctic elaborat pel professor amb el suport deles TIC sempre que sigui possible. Els alumnes agafaran apunts durant el temps d’explicació. Amés a més, hi haurà una bibliografia recomanable que s’especifica en l’apartat de material i recursos,i ocasionalment se'ls proporcionarà material didàctic elaborat pel professor.

L’alumnat haurà de disposar d’un "quadern de camp" en el qual anotarà les diferents activitatspràctiques que es realitzen fora de l’aula.

Durant les pràctiques i sortides didàctiques els alumnes seguiran els protocols de realitzaciólliurats pel professor i s'emplenaran els dossiers elaborats expressament o bé es s'efectuarananotacions en els quaderns de camp i es faran fotografies.

A l'inici de curs es lliurarà als alumnes un document on figuren les normes de presentació detreballs i informes. . El compliment d'aquesta normativa és obligatori i condició indispensable per apoder ser avaluats.

Durant el període de treball d'una UD es proposaran una sèrie d'activitats que faran referència al'apartat procedimental i que consistiran en:

• Exercicis de reforç: es tracta de treballs curts de recerca bibliogràfica o càlcul que versaransobre la temàtica de la sessió. S'oferirà la possibilitat als alumnes de presentar-los a la classe deforma voluntària i suposaran un increment extra de la nota d'actitud en un valor prèviamentanunciat en cas de ser correcte.

• Presentacions: consistiran en treballs de recerca bibliogràfica de més entitat dels quals s'haurande fer presentacions que hauran de ser defensades de forma oral mitjançant el suport de les TIC.

• Informes o emplenament de dossiers a les sortides didàctiques.• Treballs de consolidació: consisteixen en treballs als quals s'ha de donar un enfocament tècnic i

que suposen un treball de síntesi per blocs.

No s'acceptaran els treballs lliurats en cas de donar-se alguna de les següents circumstàncies:

1. Lliurament del treball fora del termini acordat.2. No complir la normativa de presentació establerta pel Departament.3. Lliurament de treballs semblants entre alumnes.4. Evidència que la informació que contenen ha estat copiada d'altres treballs de la xarxa

sense que hi hagi cap tipus de reflexió personal i de filtratge. No hi pot haver cap terme alstreballs el significat del qual sigui desconegut pels alumnes que l'han presentat.


• En qualsevol dels casos anteriors s'haurà de presentar un treball de bell nou en ell terminiestablert pel professor.

• En cas de donar-se algun dels supòsits 2 o 3 la nota màxima a la que es podrà optar serà de5.

• El treballs poden ser de caràcter escrit o bé en format de presentació i defensa oral del'alumne.

Els alumnes no poden entrar a classe en haver passat 10 minuts des del començament. En cas deser una sessió doble s'hauran d'esperar fins a la segona hora.


5.- AVALUACIÓ.• 5.1 Criteris d’avaluació.

• 5.2 Continguts mínims

• 5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

▪ 5.3.1 Qualificació.

▪ 5.3.2.Recuperació del mòdul.

• 5.4. Avaluació de pendents

5.1.Criteris d'avaluació

• Descriure la biologia, costums i distribució geogràfica a nivell nacional i regional de lesdiverses espècies cinegètiques i piscícoles.

• Distingir els principals aspectes dels hàbitats cinegètic i d'aigües continentals, detallant lescaracterístiques dels hàbitats concrets de cada espècie.

• Explicar les característiques del funcionament dels ecosistemes de es espècies cinegètiques id'aigües continentals.

• Identificar els índex i paràmetres que permeten avaluar la qualitat d'un hàbitat cinegètic od'aigües continentals

• Descriure les tècniques i sistemes d'observació, recollida i condicionament de materials,mostres i senyals d'espècies cinegètiques i piscícoles, obtinguts sobre el terreny, i elsinstruments i equips característics.

• Sobre el terreny, en laboratori o amb mitjans audiovisuals: identificar un individu d'unaespècie cinegètica o piscícola; descriure'n el sexe, edat, biologia, costums, hàbitat i relacionsdins l'ecosistema a què pertany

• Identificar el residu, mostra o senyal deixat per una espècie cinegètica o piscícola; descriureles tècniques d'observació i recollida i l'instrumental i mitjans utilitzats.

• Sobre el terreny, o en un supòsit pràctic, descriure la qualitat de l'hàbitat d'una espèciecinegètica o piscícola,mitjançant el càlcul dels índex i paràmetres característics.

• Descriure les característiques, evolució i variacions de les poblacions d'espècies cinegètiquesi piscícoles

• Explicar els sistemes i procediments d'estimació de la densitat i altres paràmetres devaloració de les poblacions d'espècies cinegètiques i piscícoles.

• Sobre un hàbitat real cinegètic o piscícola descriure els procediments per a estimar la densitatde la població.

• Explicar els aspectes fonamentals de la gestió de les poblacions de les principals espèciescinegètiques i piscícoles.

• Descriure les tècniques, mitjans i equips per a la vigilància i protecció d'individus i poblacionscinegètiques i piscícoles.

• Descriure les característiques principals i simptomatologia de les malalties de les espèciescinegètiques i piscícoles, i explicar el seu seguiment.

• Identificar les tècniques, productes i instrumental per al tractament de les diverses malaltiesde les espècies cinegètiques i piscícoles.

• Descriure les característiques de les espècies competidores i depredadores de les espècies


cinegètiques i piscícoles.• Sobre un hàbitat real cinegètic o piscícola identificar la malaltia a partir de la simptomatologia

observada, indicar-ne el seguiment i descriure'n el tractament adient i els productes per aefectuar-lo.

• Identificar l'espècie depredadora o competidora, assenyalar el tipus de perjudici ocasionat, idescriure el sistema de control més adient per al tractament de les malalties i els perjudicisocasionats per les espècies depredadores i competidores.

• Descriure el sistema de control més adient per al tractament de malalties i control d'espèciescompetidores i depredadores.

• Descriure les característiques de les diverses tasques, instal·lacions i construccions, per a lamillora de l'hàbitat de les espècies cinegètiques i piscícoles.

• Explicar les característiques, infraestructura i equipament de les instal·lacions de cria encaptivitat d'espècies cinegètiques i d'aigua salada.

• Descriure els sistemes i tècniques de repoblació d'espècies cinegètiques i piscícoles, detallantels equips i mitjans emprats.

• En un espai cinegètic o piscícola real identificar les tasques, instal·lacions o construccions demillora de l'hàbitat,identificar l'espècie més adient per a repoblar l'hàbitat i descriure elsmaterials, mitjans i equips emprats per a la repoblació.

• Descriure el procediment que s'ha de seguir per a organitzar les tasques de gestió i protecciódels hàbitats.

• Descriure els procediments per a realitzar una tasca de protecció, millora de l'hàbitat orepoblació cinegètica o piscícola.

• Identificar els procediments de control de les previsions efectuades en l'organització de lestasques en els espais cinegètic i piscícola.

• Seleccionar formats i característiques de documents informatius i de gestió.• En un cas real, o supòsit, de repoblació en l'espai cinegètic o piscícola verificar el compliment

del sistema de treball efectuat prèviament, verificar el manteniment de maquinària i equips iestablir el format de complementació de documents de treball (informes, etc.).

• Descriure la legislació específica de caça i pesca, de caràcter estatal i autonòmic.• Resumir la legislació i normatives de seguretat i higiene que afecten les activitats de caça i

pesca i de gestió dels espais cinegètic i d'aigua dolça.• Descriure les característiques de les diferents modalitats i tècniques de caça i pesca.• Descriure les característiques i ús de les arts de pesca, armament i altres estris i equips per a

la pràctica de la caça i de la pesca.• Davant d'un arma o un ormeig de pesca, identificar-lo, relacionar-lo amb la modalitat de caça

o pesca corresponent i descriure el seu funcionament.• Explicar el funcionament dels diversos espais legals cinegètics i d'aigua dolça.• Descriure el funcionament de les federacions i societats de caçadors i pescadors, identificant

les seves atribucions i responsabilitats i la seva relació amb les Administracions Públiques.• Identificar els barems de valoració dels trofeus de caça.• Descriure les característiques de les infraccions més freqüents a la legislació de caça i pesca.• Descriure les característiques de coordinació i supervisió de les relacions entre els diferents

col·lectius i autoritats que intervenen en les activitats de caça i pesca.• Descriure el procediment de denúncia i sanció de les infraccions en els espais cinegètic i

piscícola.• En condicions reals, o en un supòsit pràctic, d'actuació en els espais cinegètic o piscícola,

identificar la legislació aplicable, i en el cas d'infraccions, assenyalar el precepte infringit i eldesenvolupament del procediment de denúncia.

• En condicions reals, o en un supòsit pràctic, d'organització de caça o pesca d'una especiedeterminada, identificar la modalitat i tècnica de caça o pesca, descriure els equips i estrispropis de la modalitat i detallar la coordinació necessària amb les autoritats competents per aorganitzar i desenvolupar l'activitat.


5.2.Continguts mínims .

Espècies cinegètiques i piscícoles:

• Biologia. Identificació. Hàbits de comportament. Distribució geogràfica a nivell nacional iregional

• Hàbitat de les espècies cinegètiques i piscícoles• Característiques. Paràmetres per a avaluar l'estat d'un hàbitat. Gestió de l'hàbitat: objectius.

Procediments de millora de l'hàbitat..

Poblacions de les espècies cinegètiques i piscícoles:

• Dinàmica de poblacions. Censos. Tècniques especials de captura. Plans d'aprofitamentcinegètic i piscícola.

• Vigilància i protecció de les espècies cinegètiques i piscícoles. Malalties. Espèciesdepredadores i competidores

• Repoblacions d'espècies cinegètiques i piscícoles.

Organització i planificació de la gestió i protecció d'un espai cinegètic o d'aigua dolça:

• Determinació dels paràmetres de l'actuació. Distribució i assignació de recursos. Programacióde les tasques.

• Mètodes de control. Verificació del compliment dels objectius. Verificació del manteniment dela maquinària, mitjans i equips. Documentació informativa i de gestió de les tasques.

Legislació sobre caça, pesca i gestió dels hàbitats cinegètic i piscícola.

• Normatives de seguretat i higiene en la gestió dels espais cinegètic i piscícola i activitats decaça i pesca.

Impacte ambiental i danys ecològics que poden produir-se en la gestió cinegètica i piscícola iactivitats de caça pesca:

• Tècniques per a evitar o minimitzar els danys.


5.3-Procés d'avaluació.

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació quan sumi 15% o més de faltes injustificades d'assistència deforma discontínua o un 10% de forma contínua, calculat sobre la durada global del mòdul. enaquest cas serà donat de baixa d'ofici del mòdul i, en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular enla modalitat lliure.

El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat serà:

• 60% conceptes• 30% procediments• 10% actituds

Conceptes:

Es realitzarà un examen al final de cada trimestre que podrà constar de diverses parts. En cap cas hi haurà repetició ni recuperació extra si no s'assisteix a l'examen. La nota mínima de l'apartat de conceptes per poder fer mitjana amb la resta d'elements

d'avaluació és de 4,5.

Procediments:

Comprenen els exercicis de reforç, exercicis de consolidació, presentacions, informes odossiers i pràctiques de camp.

El lliurament dels diferents exercicis, informes, presentacions, etc. serà obligatòria per apoder ser avaluats.

La nota mínima de l'apartat de procediments per poder fer mitjana amb la restad'elements d'avaluació és de 4,5.

Actituds:

L’actitud es valorarà amb la bona disposició de l’alumnat per aprendre, el comportamentindividual i en grup, la puntualitat en el lliurament dels treballs i exercicis, claredat i ordreen la presentació de treballs, rigor i neteja en el treball d’investigació, la participaciópositiva, les participacions en debats i en les pràctiques de camp, la capacitat de superaciói la capacitat de treball en equip, el respecte de les normes, l’actitud crítica davantqüestions plantejades, i la puntualitat i assistència a classe.

Abans de final de curs es donarà l'opció de recuperar aquelles parts individualsde conceptes o procediments on no s'hagin assolit una nota de 5.

S'utilitzarà la mateixa metodologia utilitzada durant el curs.

La qualificació obtinguda en aquestes proves substituirà a l'anterior per recalcular la nota final.

4 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

L’avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul.


La qualificació de cada un dels apartats a avaluar es farà de la següent manera:

CONCEPTES: 60 % s'avaluaran mitjançant les proves escrites.

Es realitzarà un examen al final de cada trimestre que podrà constar de diverses parts:

• Preguntes curtes per desenvolupar.

• Tests: el format serà de pregunta breu amb quatre possibilitats de resposta. Per cada trespreguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar.

• Resolució de problemes: s'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuaciócorresponent.

• Proves de “visu”: podrà ser mitjançant una passada de diapositives o amb mostres reals.

• El valor de cada una de les parts s'adjuntarà amb els criteris de qualificació de laprova.

PROCEDIMENTS: 30% Comprenen els exercicis de reforç, exercicis de consolidació,presentacions, informes o dossiers i pràctiques de camp

• Exercicis de reforç: consisteixen en exercicis curts que seran resolts pels alumnes iexposats a classe de forma voluntària. La presentació voluntària d'un d'aquests exercicissuposarà un increment entre 0,1 i 0,25 de la nota final de procediments.

• Exercicis de consolidació: exercicis obligatoris i avaluables (0-10) que suposen una feinade recerca, reflexió i aplicació de criteris tècnics per a la seva resolució.

• Presentacions: obligatòries i avaluables (0-10), consistiran en una recerca bibliogràfica sobreun tema concret i l'elaboració d'una presentació. S'haurà de defensar el treball de forma oralmitjançant el suport de les TIC i, en cas de ser un treball de grup es determinarà el membreque el defensarà mitjançant un sorteig.

• Informes o dossiers de les sortides: són obligatoris i avaluables (0-10).

• Pràctiques de camp o de laboratori: obligatòries i avaluables (0-10), tant a nivell depresentació d'informes o a nivell de manipulació d'eines i instrumental.

• Els criteris de qualificació per cada una de les tasques encomanades s'adjuntaranamb la proposta corresponent.

• Segons la dificultad i la complexitat de la tasca encomanada els treballs esqualificaran com de:

▪ Tipus I: 20% de pes a la nota de conceptes.▪ Tipus II: 35% de pes a la nota de conceptes.▪ Tipus III: 45% de pes a la nota de conceptes.


• No comptaran treballs (NOTA=0) que mostrin evidències clares d'haver estat copiatsde la xarxa o d'altres companys.

• No s'acceptaran treballs lliurats passada la data fixada. En aquests cas s'haurà delliurar el treball en data acordada amb el professor i la nota màxima a la qual espodrà optar és 5.

ACTITUDS 10 %:

Aquest concepte es puntuarà de la següent manera:

Dolenta: 0 punts Regular: 0,5 punts Bona: 1 punt

Els ítems actitudinals a puntuar són:

• Interès i respecte a les sortides de camp.• Col·laboració amb els companys i companyes del grup de pràctiques, amb la resta del grup i

el professorat. Participació a les activitats proposades a classe.• Manteniment de l'ordre i neteja en les activitats pròpies de les activitats: emplena la

documentació amb pulcritud, evita les esmenes i les identifica quan es produeixen.• Grau d'autonomia i iniciativa personal en la manipulació de les mostres, eines, els aparells i

els instruments.• Motivació per aprendre. Interès a realitzar una bona feina, portant el treball preparat i

ampliant-lo de forma voluntària.• Grau d'atenció. Aprofita el temps i no es distreu.• Comportament. Té cura del material que utilitza. Manté el respecte vers els seus companys i

companyes i professorat.• Assistència a classe• Capacitat de crítica constructiva.• Puntualitat a l'entrada de classe i en el lliurament dels informes i treballs sol·licitats.• Compliment de la normativa de funcionament del Centre i les específiques referides a

seguretat, higiene i respecte mediambiental.• Originalitat en el tractament de les activitats proposades a classe.

Es realitzarà de forma individual, incorporant la relació amb el grup de treball i amb el grup classe.L'observació es farà a les aules i de forma continuada.


5.4 Recuperació de pendents

No es guardaran les notes obtingudes al llarg de la convocatòria ordinària en el cas dels alumnes quehagin d'acudir a la convocatòria extraordinària.

La recuperació del mòdul a les convocatòries extraordinàries s'efectuarà mitjançant una prova queconstarà de les següents parts:

• Preguntes curtes per desenvolupar: ▪ Pes: 20%▪ S'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació corresponent.

• Preguntes tipus test: ▪ Pes: 45 %▪ El format serà de pregunta breu amb quatre possibilitats de resposta. Per cada tres

preguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar.• Resolució de problemes:

▪ Pes: 20%▪ S'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació corresponent.

• Proves de “visu”: ▪ Pes: 15%▪ El procediments podrà ser mitjançant una passada de diapositives o amb mostres

reals.En cas de faltar alguna de les parts el percentatge corresponent a aquesta es distribuiràproporcionalment segons el pes de les restants.

6.-MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

Llibres de text

• Levastu,T. 1980. Manual de mètodos de biologia pesquera

• Calvin Calvo, J.C.,1995. El ecosistema marino Mediterràneo. Ed. Eurocolor

• Riera,F., Oliver,J., Terrasa, J.,1995. Peixos de les Balears. Ed. Conselleria d'obrespúbliques i Ordenació del Territori

• San Félix, M., 1997. La posidònia, el bosc submergit. Ed. Conselleria de Medi Ambi-ent

• El libro azul de la pesca Balear. 1989 Ed. Conselleria d'Agricultura i pesca

• Pesca recreativa a les Illes Balears. 2006.Ed. Conselleria d'agricultura i pesca

• Mas alvarez, B.,Tiana Mariscal.J.. Acuicultura marina. Ed. Ministeri d'Agricultura ,pesca i Alimentació

• Renatur, S.A.,2002. Plan tècnico de caza. Madrid


• Lleis de caça a les Balears. Ed. Govern Balear

Material audiovisual

• Col.leció Vídeos: La pesca a Balears (I, II, III, IV). Govern Balear

• Vídeo: Ls reserves marines de les Illes Balears. Govern Balear

• Vídeo: De la mar a la taula. Govern Balear

• Power-points diversos, per explicar les Uds

• Ordinadors de red.es

Material de laboratori

• Instruments de dissecció

• Microscopis i lupes binoculars

• Ormeigs diversos de pesca i caça

7.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

• Visita al mercat de l'Olivar.

• Visita a l'aquari de Palma o de LaColòna de Sant Jordi.

• Visita a la Llonja del Peix.

• Visita a l'estació d'Aqüicultura d'Andratx.

• Visita a una empresa d'aqüicultura.

• Sortida amb una embarcació de pesca professional.

• Visita al Centre Cinegètic Balear.

• Reconeixement d'aus a S'Albufera de Mallorca.

• Participació en el cens d'aus de S'Albufera de Mallorca.

• Sortida amb AMAs i zeladors de vedats per realitzar censos nocturns.

• Realització de censos cinegètic amb personal del consell insular.

• Visita a una granja de cria i engreix d'espècies cinegètiques.

• Xerrades a càrrec d'experts.


• Altres activitats didàctiques (fires, exposicions, etc), que sorgeixin al llarg del curs

• Aquesta és una planificació orientativa de les sortides que es tenen previstes en aquest

mòdul, deixant la possibilitat de realitzar certes activitats puntuals que tinguin un valor

decisiu en la programació del mòdul.

• De les diverses activitats complementàries, l’alumne haurà de presentar al professor un

informe o dossier, on prèviament se li donarà un guió per poder desenvolupar la feina.

• Serà necessari que cada activitat s’aprofiti a vegades per a diferents unitats didàctiques

relacionades amb el mòdul, ja que no es podrà repetir la sortida.


8. FORMA D'INCORPORACIÓ DEL TEMES TRANSVERSALS.

Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les sessions de

tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre.



9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional en relació

als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la diversitat, segons

el model MD020209 Atenció a la diversitat

MD020204 MODEL PROGRAMACIÓRev. 1 Aprovat CCG : 06/09/2010


GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE LAPRODUCCIÓ DE PLANTES

DEPARTAMENT AGRÀRIA

CURS 2011-2012

CICLE 2n. CFGS GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DELSRECURSOS NATURALS I PAISATGÍSTICS

CLAU ACA-32

PROFESSOR SÍLVIA CARBONELL SOLER// JOSEPANTONI SASTRE BORRAS


ÍNDEX

1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATSTERMINALS)


3.- PROGRAMACIONS D’AULA . DESENVOLUPAMENTSEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES

4. METODOLOGIA

5.- AVALUACIÓ

5.1 Criteris d’avaluació.

5.2 Continguts mínims

5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

5.4 Qualificació.

5.5 Recuperació del mòdul.

5.6 Avaluació de pendents (si escau).

6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS


9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.1.- OBJECTIUSGENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)


1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL (CAPACITATSTERMINALS)

– Analitzar els processos que intervenen en l’elaboració d’un projecte de viver per a la producció deplantes.

– Identificar les característiques topogràfiques, ecològiques, de disponibilitat d'aigua, de situació iaccessibilitat i d'altres, que permetin la instal·lació d'un viver, a partir d'observacions directes osobre plànols del terreny.

– Seleccionar les espècies i varietats que cal produir segons les condicions mediambientals del llocd'instal·lació del viver i dels resultats de l'estudi de mercat realitzat.

– Analitzar els processos de recol·lecció, manipulació i conservació del material vegetal utilitzat enla multiplicació de les plantes.

– Seleccionar el material adequat per a la multiplicació i reproducció de les plantes.

– Identificar els sistemes i les tècniques de reproducció més adequats a cada espècie i varietat ques'ha de cultivar.

– Classificar els factors ambientals que influeixen en els cultius.

– Analitzar les tècniques de multiplicació de les plantes d’un viver descrivint els processos per a dura terme la seva realització.

– Desenvolupar les diferents tècniques de cultiu que se donen a un viver.

– Verificar l'aplicació dels sistemes de cultiu previstos per a les diferents modalitats de producció(terra, contenidor,...) d'acord amb el projecte del viver dissenyat.

– Planificar les operacions de manteniment dels cultius del viver i les seves instal·lacions per aaconseguir l’optimització en quant a desenvolupament, qualitat i sanitat.

– Organitzar les activitats d’un viver per a la preparació de la planta i la seva posteriorcomercialització.

– Seleccionar la tècnica de preparació de terres i substrats, per al cultiu de les plantes que s'han deproduir , segons les característiques i necessitats de cada espècie.

– Planificar les feines i les operacions de manteniment de les sembres germinades i dels materialsreproduïts vegetativament segons les tècniques establertes en el pla de treball.

– Organitzar i supervisar les operacions de reproducció, propagació i producció de plantes en vivers ihivernacles.

– Calcular la dosificació i l'aplicació de regs i adobaments a les plantes cultivades segons elsmètodes i els procediments més adequats per a cada espècie.


– Organitzar i supervisar les operacions d’aprovisionament de material vegetal i altres medisutilitzats en la propagació de les plantes, aplicant les tècniques de cultiu específiques.

– Planificar els treballs d’arrabassament, classificació, manipulat i comercialització de la plantaaplicant els procediments i tècniques adequats.

– Determinar l'execució de tractaments fitosanitaris i aplicacions d'herbicides, en cultius i plantes enprocés de producció, segons el tipus de cultiu i planta, el grau de protecció vegetal que caldesenvolupar, la climatologia i l'època de l'any.

– Programar la realització de les operacions i els tractaments de manteniment i cultiu (repicat,trasplantament, poda, entutoratge, etc.), segons els requeriments de cada espècie.

– Verificar el compliment de la legislació i les normes de seguretat i higiene en el treball, en elsprocessos i les operacions propis del planter, a partir de l'absència o no incidències en els fullsdiaris de treball i per observacions directes sobre el terreny.

– Supervisar la formalització de la documentació de gestió i comercial, pròpia del centre de treball,d'acord amb les instruccions assignades.


2.- CONTINGUTS. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ

La duració dels continguts al llarg del curs és de 220 hores repartides en dos trimestres.La temporalització total prevista per a les diferents Unitats Didàctiques seria de:

1r. Trimestre:

BLOC - I

1. Establiment d'un viver forestal: 14 sessions

2. Material de multiplicació i reproducció: 15 sessions

3. Multiplicació i reproducció específica: reproducció sexual: 11 sessions

4. Multiplicació i reproducció específica: propagació vegetativa: 13 sessions

5. Els reguladors del creixement: 3 sessions

BLOC - II

1. Productivitat i influència dels nutrients en els vegetals: 5 sessions

2. Cultiu d’ornamentals per flor tallada: 6 sessions

3. Reproducció per llavor: 5 sessions

4 Observació d’estomes: 3 sessions

5. Germinació en diferents ambients: 12 sessions

6. El reg, freqüència i dosificació: 5 sessions

7. Escarificació de llavors: 4 sessions

8. Fertirrigació: 5 sessions

9. Cultiu forestal, reproducció vegetativa: 4 sessions

10. Productivitat i influència dels nutrients en els vegetals: 10 sessions

2n. Trimestre:

BLOC – I

6. Els substrats o medi de cultiu: 11 sessions

7. Recipients de cultiu: 5 sessions

8. Identificació i diagnòstic de les plagues i malalties dels cultius en viver: 12 sessions

9. Medi ambient atmosfèric en el cultiu: 4 sessions

10. Els hivernacles i altres instal·lacions per a la reproducció: 10 sessions

11. Tècniques de Cultiu en Viver: 10 sessions

12. Principis bàsics per al control de Qualitat de la planta: 2 sessions


BLOC - II

2. Cultiu d’ornamentals per flor tallada: 8 sessions

5. Reproducció per llavor: 5 sessions

6. El reg, freqüència i dosificació: 5 sessions

8. Fertirrigació: 5 sessions

9. Cultiu forestal, reproducció vegetativa: 10 sessions

10. cultiu de frondoses de fulla caduca: 12 sessions

11. reproducció per empelts i amurgonats: 6 sessions

12.

OBSERVACIONS:

Del Bloc- I: es realitzarà el primer dia de classe (presentació) una sessió de 2 hores on s'explicarà tot

allò relacionat amb el mòdul teòric i es farà una avaluació Zero al alumnat (explicat a la metodologia).

Del Bloc- II: igualment el primer dia de classe (presentació) una sessió de 2 hores on s'explicarà tot

allò relacionat amb el Bloc.

Les pràctiques es desenvolupen a la finca de SA CANOVA. La temporalització i la situació de les

pràctiques en el temps, poden variar sensiblement. El motiu de les variacions és evidentment el temps

climàtic en el qual es desenvolupen les pràctiques.

La temporalització i situació en dos trimestres, permet una bona flexibilitat i el bon compliment del

que està programat.

També l'adaptació del ritme de treball de la mateixa finca, fan que s'hagin de reordenar les pràctiques

d'un any a l'altre.

Les pràctiques s'aniran solapant i en algún moment els alumnes hauran de realitzar el seguiment de

varies pràctiques a l'hora.

-Algunes de les Unitats desenvolupades al Bloc-I seran objecte a vegades de pràctiques de camp

únicament, com pot esser el cas de U.D-11, 12 i 13 (depenent de les condicions climàtiques i de com

s'haja avançat al llarg del trimestre anterior).

BLOC- I: correspon a les Unitats Teòriques

BLOC- II: correspon a les Unitats Pràctiques


CONTINGUTS:

➢ El projecte del Viver : Estudis de mercat: característiques de la zona; determinació del tipus de viver; elecció d'espècies ivarietats; i determinació del nombre de plantes.Estudi econòmic i de viabilitat.Zonificació. Determinació i característiques de cada zona.Procés i fases de realització. Memòria. Plànols. Pressupost i financiació.Infraestructures més comunes d'un viver.

➢ Material de multiplicació i reproducció :Selecció de plantes mare. Horts llavorers.Època de recol·lecció.Procediments de selecció, recol·lecció i transport del material vegetal.Procediments d'extracció de llavors.Materials i mitjans necessaris.Sanitat del material vegetal.Organització de la recol·lecció i aprovisionament del material vegetal.

➢ Condicions de conservació del material recol·lectat :Temperatura.Humitat.Estructures i materials de conservació.Planificació de la conservació del material vegetal.

➢ Multiplicació i reproducció específica: Propagació vegetativa. Característiques dels sistemes: estaquillat; esqueixat; empelts; acodadures;divisió de mata; tubercles; Bulbs.Reproducció sexual. Les llavors. Característiques. Anàlisi. Sembres. Èpoques. Germinació. Malalties.Tractaments. Tècniques de llavorer.El cultiu “in vitro”. Característiques. Tècniques. Estructures i instal·lacions de propagació. Materials imitjans. Organització i planificació del treball.Planificació de les necessitats de materials, treballs i mitjans necessaris per a la multiplicació de lesplantes d'un viver.Elaboració dels calendaris de treball per a realitzar la multiplicació de les plantes d'un viver.Organització dels treballs de multiplicació de les plantes d'un viver.

➢ Tècniques de cultiu en viver: Cultiu tradicional en terra lliure: característiques. Zonificació de les parcel·les. Cultiu en contenidors.Cultiu de plantes d'interior. Plantes anuals i vivaces. Plantes forestals.


➢ Preparació i venda de plantes.

➢ Normativa sobre seguretat i higiene en la manipulació d'eines, materials i productes per lamultiplicació i reproducció de material vegetal.


3. PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATSDIDÀCTIQUES.

Unitatdidàctica

nº

Sessionsprevistes

Període : Del………de……………….al……de…………. Avaluació Sessionsefectives

Bloc-I 1

14 Del 26 setembre al 17 d'octubre 1ª

Bloc-I 2

15 Del 17 d'octubre al 9 de novembre 1ª

Bloc-I 3

11 Del 9 de novembre al 23 de novembre 1ª

Bloc-I 4

13 Del 24 de novembre al 14 de desembre 1ª

Bloc-I 5

3 Del 14 de desembre al 19 de desembre 1ª

Bloc-I 6

11 Del 9 de gener al 23 de gener 2ª

Bloc-I 7

5 Del 23 de gener al 30 de gener 2ª

Bloc-I 8

12 Del 30 de gener al 15 de febrer 2ª

Bloc-I 9

4 Del 15 de febrer al 20 de febrer 2ª

Bloc-I10

10 Del 22 de febrer al 8 de març 2ª

Bloc-I11

10 Del 12 de març al 22 de març 2ª

Bloc-I12

2 Del 26 de març al 28 de març 2ª


UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Establiment d'un Viver Forestal Nº SESSIONS 14 BLOC I/IIOBJECTIUS DIDÀCTICS

–Identificar els diferents tipus de viver segons el tipus de producció que es duu a terme.–Relacionar el mercat existent amb el tipus de producció més convenient .–Seleccionar els documents i permisos necessàries per la creació d'un viver.–Finalitat d'un viver forestal.–Confeccionar estudis preliminars per a l'establiment del viver forestal.

CONTINGUTS


– Definició de viver i estructura empresarial.

– Classificació dels tipus de vivers que existeixen.

– Documents característics d’un projecte.

– Determinació i característiques de cada zona. Distribució del terreny.

– Estudis de mercat. Elecció d’espècies i varietats. Nombre de plantes i principalsespècies comercialitzades.

– Infraestructures més comuns.

– Mecanització i racionalització d’operacions.

– Operacions de treball a un viver.

– Factors a tenir en compte en l'establiment del viver forestal: clima, altitud,pluviometria, aigua, relleu, accessos, etc.

– Vivers destinats a la producció de planta a arrel descoberta. Component sòl.

– Vivers destinats a producció de planta en envàs.

– Preparació i redacció d’estudis i projectes d’instal·lació.

– Realització d’estudis del mercat de producció i comercialització de planta.

– Selecció de la zona. Necessitats d’infraestructura.

– Càlcul de recursos materials i humans.

– Càlcul de necessitats de financiació.

– Participació en l’execució i planificació del projecte d’un viver.

– Presa de mostres d’un sòl i determinació de la textura.

– Interpretació d’un anàlisi de sòl.

– Localització del viver forestal: paràmetres per a l'elecció de la ubicació del viver.


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓBLOC-I- Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.- Activitats Aula: article sobre les subhastes de flor a Holanda. Debat sobre lesnecessitats tècniques a la viveristica a Espanya. Passe de fotografies de lesinstal·lacions i funcionament d'un viver a Mallorca.- Individual: Exercici d'un quadre comparatiu funcionament macro i microelementssobre els vegetals.- Activitat Complementaria: viver generalitzat (Hortus).BLOC- IIEl viver d'exterior

cultiu de frondoses de fulla caducapràctica -11: Preparació del terreny, tècniques i màquines- Adobat de fons- Desinfecciódel terreny- Preparació per plantació- Encoixinat de plàstic negre- Sistema de regPer grupsPlànol i pressupost de cultiuPlànolMedicions fincaDistribució cultiuDisseny de regPressupostNecessitats de MV. MO. Materials de reg. Ma d’obra. Màquines i combustibl

- Saber classificar els tipus de vivers de producció.- Saber determinar la ubicació del viver tenint en compte els següents factors estudiats.- Realitzar estudis de mercat.- Conèixer les característiques físiques, químiques i morfològiques del sòl, en viversdestinats a produir planta a arrel descoberta.- Saber organitzar les zones i tasques a un viver.- Conèixer els documents que han de figurar al projecte d'un viver.

BLOC-I - Lliurament del dossier de l'activitat complementària i dels exercicis proposats.

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.

BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teorico pràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procedimentsseguiment de les pràctiques realitzades 20%actitutsl'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%

el primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bonapredisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interes demostrat i l'assistència aclasse.

ACTITUDS OBSERVACIONS– Integració a situacions noves en casos de canvis d’empresa o d’introducció de noves

tecnologies o sistemes de treball.

– Valorar els resultats del seu treball d’investigació en l’execució de les diferents operacions.

– Realitzar les tasques seguint les normes de seguretat i higiene en el treball.

– Saber treballar en equip i mostrar una actitud flexible amb els companys.

La realització de les practiques a la finca experimental de SA CANOVA, fa que els alumnesconvisquin durant els períodes de pràctiques en un ambient d'empresa agrícola dedicada a les mésdiverses explotacions, des de la producció en hivernacle amb utilització de calefacció fins alsconreus a l'aire lliure. També la utilització de sistemes de reg i fertilització fan que la tascaquotidiana de l'alumne sigui real dins una empresa dedicada a la producció.

- BLOC-I: els percentatges d'avaluació queden explicats als apartats 5.3 i 5.4 de laprogramació


UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Material de Multiplicació i Reproducció Nº SESSIONS 15 BLOC I/IIOBJECTIUS DIDÀCTICS

–Conèixer els sistemes de recol·lecció i conservació de material vegetal.–Identificar la necessitat d'emmagatzematge i les condicions ambientals necessàries.–Determinar les èpoques de recol·lecció de material vegetal.–Comercialització de llavors de forestals.

CONTINGUTS


– Selecció de plantes mare.

– Definicions comunitàries dins del marc de la millora forestal: comercialització, hortllavorer, material base, materials de reproducció, origen, procedència, regió i dominide procedència.

– Procediments de selecció, recol·lecció i transport de fruits i llavors.

– Materials i equips per a la recol·lecció i transport de materials per a la multiplicacióvegetativa.

– Procediments d’extracció de llavors.

– Procediments de neteja, emmagatzematge i condicionament.

– Èpoques de recol·lecció.

– Sanitat del material vegetal.

– Organització i proveïment del material vegetal.

– Normativa del material de reproducció de qualitat.

–

– Realització d’activitats de multiplicació per llavor.

– Elaboració d’un calendari, especificant l’època més adequada per recol·lectar llavors dediferents espècies.

– Realitzar activitats d’extracció de llavors (segons el tipus de fruit) i dur a terme elscorresponents tractaments si són necessaris.

– Identificació del sistema de reproducció més adequat per a cada espècie de plantes quecal produir

– Determinació de la maduresa en les llavors amb diferents mètodes.

– Determinació de materials de base destinats a la producció de materials de reproduccióseleccionats.

– Identificació dels tres sistemes d'identificació de llavors en el comerç internacional.


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓBLOC-I–Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.–Activitats Aula: càlcul dels factors que intervenen per a l'elecció d'una llavor (puresa,poder germinatiu i valor real).–Individual: recerca del pq es dóna la veceria en algunes espècies. Recercad'informació sobre el Bromur de metil i l'àcid cianhídric.–Treball: Confeccionar un calendari de l'època de maduració i recol·lecció dels fruits alllistat proporcionat.–-Activitat complementària: viver forestal i de planta autòctona (Menut). – Treball Final de curs: confecció d'un llavorer amb espècies principalment forestals.

Classificació del material presentat.

BLO- II

Escarificació de llavors

Pràctica 7

Amb llavors de Ceratonia siliqua de tegument dur

Escollir 30 llavors, 10 de les quals es tracten amb àcid clorhídric al 22%, 10 amb aigua

en ebullició i 10 es deixen en remull 24 h.

Pràctica 7.1

Amb llavors escarola, i utilitzant AIB, ANA I Àcid abcísic, grups de 10 llavors ,

plaques petri.

Realitzar el seguiment i percentatges de germinació

- Descriure les tècniques de selecció de plantes mare.- Identificar materials, equips per la recol·lecció i emmagatzematge de material vegetal perla reproducció.- Saber organitzar la recollida, preparació i conservació de material vegetal.- Conèixer els sistemes d'extracció i conservació de llavors.- Conèixer les categories de llavors existents. - Explicar els paràmetres que intervenen en la qualitat de les llavors.- Identificar els tipus d'emmagatzematge de llavor.

BLOC- I - -Lliurament del dossier de l'activitat complementària i dels exercicis proposats.

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats .- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.-Lliurament del treball proposat.-Explicar de manera oral per part dels alumnes els resultats de les recerques proposades.- Corregir les preguntes plantejades orals i individuals, així com de la intervenció en elsdebats.- Examen oral de la col·lecció de llavors presentada a final de curs.BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teorico pràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procedimentsseguiment de les pràctiques realitzades 20%actitutsl'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%

el primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bonapredisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interès demostrat i l'assistència aclasse.


ACTITUDS OBSERVACIONS– Participar en la planificació i realització en equip d’activitats d’aprenentatge en el

medi natural.

– Autosuficiència en la planificació dels processos d’obtenció de fruits i llavors, idels materials vegetals.

– Seguretat per identificar els sistemes i les tècniques de reproducció més adequats acada espècie.

– Constància i esforç per aprendre amb rapidesa el funcionament i els sistemes detreball propis de la conservació del material vegetal.

–

- BLOC-I: els percentatges d'avaluació queden explicats als apartats5.3 i 5.4 de la programació


UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Multiplicació i Reproducció Específica: Reproducció Sexual Nº SESSIONS 11 BLOC I/II


- Aplicar els mètodes de reproducció sexual.- Conèixer els processos de germinació i els sistemes de pregerminació de les llavors.- Identificar els diferents recipients utilitzats per la germinació de llavors, així com les diferents instal·lacions que s'utilitzen.- Saber aplicar els tractaments adequats, segons l'espècie, per fer trencaments de letargies.

CONTINGUTS


– Mètodes de reproducció sexual. Avantatges i inconvenients. Característiques.

– El procés de la germinació: condicions internes i externes.

– Les llavors: la seva descripció, parts, qualitat, desinfeccions.

– Els llavorers i els tipus de sembres.

– Tractaments de trencament de letargies.

– Pregerminació.

– Recipients utilitzats per fer llavorers.

–

– Procediments de selecció de material vegetal i recol·lecció.

– Planificació dels treballs de multiplicació de plantes d’un viver.

– Realització d’anàlisi de llavors (proves de germinació) per a determinar la puresa,poder germinatiu i energia germinativa.

– Execució de proves de pregerminacions.

– Preparació dels tractaments per al trencament de letargies: tractaments físics(escarificació), químics (amb àcids o aigua) i estratificacions.

– Sembra de llavors de plantes anuals i bianuals, realitzant diferents tipus de llavorers.

– Seguiment de les llavors germinades, elaborant un calendari de creixement, detractaments, de malalties, etc.


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓBLOC-I– Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.– Activitats d'Aula: recerca de les activitats proposades a la unitat didàctica sobre la

influència de la lluna i el comportament de les llavors híbrides. Debat sobre laqüestió individual plantejada.

– Treball: identificació dels tipus de fruits que apareixen a un llistat.– Individual: dur informació sobre els tractaments previs a la sembra d'irradiació i

supressió de teguments i cotiledons.BLOC- II Productivitat i influència dels nutrients en els vegetals

Pràctica 1- Realització de llavorer de solanum esculentum en safata de poliestirè. Comparació degerminació. En cambra de germinació i en tunel fred. Germinació en diferents ambientsPràctica 5Per grups. Tres tipus de llavors diferents, deu llavors de cada una, col.locades en plaquespetri , situades en ambients de fred, fosca i ambient de l’hivernacle i seguint elprocediment. Reproducció per llavorCultiu forestal en contenidor.Pràctica 6. sistemes de recol.lecció i tracatament de llavors forestals. Sortida de camp alvivers de menut. Recol.lecció de fruit sec i fruit carnós, amb la pràctica de tractament ineteja.Pràctica 6.1Llavorer de cistacies, C. Albidus, montpeliensis, salvifolius.Extracció de llavors per elmètode de la fricció.Pràctica 6.2Sembra de cistacies. Llavorer tradicional en safata de PE. Sembra a bolei amb elprocediment descrit.Observació de la germinació en cambra de germinació i en hivernacle fred.Pràctica 6.3Repicat de cistus a safata de PE. Preparació de substrat. Repicat tradicional.Col.locació a safates multinòduls de poliestiréPràctica 6.4cultiu forestal elegit per l'alumne.Seguir les indicacions prèviament experimentades i realitzar el llavorer en safatesmultialveols de l'espècie elegida. Realitzar el seguiment i control del cultiu.

- Saber seleccionar el sistema de multiplicació en funció de les diferents espècies. - Organitzar i realitzar els llavorers d'acord al tipus d'espècie a sembrar. - Saber confeccionar un calendari de sembres dels dif. cultius propis d'un viver forestal. - Saber aplicar correctament i en el moment precís els tractaments de trencaments de letargies de les diferents espècies. - Identificar les fases del procés de germinació - Conèixer perquè es fan tractaments previs a la sembra.

BLOC- I - -Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposats.

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.-Lliurament del treball proposat.-Explicar de manera oral per part dels alumnes els resultats de les recerques proposades.

- -Corregir les preguntes plantejades orals i individuals, així com de la intervenció en els debats. BLOC- II

conceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procedimentsseguiment de les pràctiques realitzades 20%actitutsl'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%

El primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bonapredisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interes demostrat i l'assistència aclasse.


ACTITUDS OBSERVACIONS– Comprendre la importància de la multiplicació sexual de les plantes.

– Cura i respecte a les plantes reproduïdes.

– Saber treballar en equip i organitzar les feines d’un viver.

– Apreciació del paper de la ciència i tecnologia en la reproducció sexual de lesplantes.


– Participar en la planificació i realització en equip d’activitats d’aprenentatge en elmedi natural.

– Mostrar una actitud flexible amb els companys.

– BLOC-I: els percentatges d'avaluació queden explicats alsapartats 5.3 i 5.4 de la programació

–


UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL Multiplicació i Reproducció Específica: PropagacióVegetativa NºSESSIO 13 BLOC I/II


- Saber escollir el sistema adient per la reproducció vegetativa d'una determinada espècie.- Identificar els tipus d'esqueixat i les característiques dels mateixos. - Identificar el sistema del cultiu in vitro. - Seleccionar el tipus d'empelt i època de realització.- Conèixer el diferents tipus de propagació asexuada en frondoses i coníferes.

CONTINGUTS


– Sistemes de propagació vegetativa. Avantatges i inconvenients.

– Característiques de: esqueix, estaca, empelt, acodadura, divisió de mata, tuberclebulb, corm, rizoma, estolons.

– Característiques i tipus d’esqueixos.

– L’obtenció i preparació de les estaques.

– Les acodadures típiques en cultius forestals.

– El cultiu in vitro. Tècniques. Instal·lacions de propagació. Materials i mitjans.

– Les acodadures: tècnica i tipus.

– Els empelts: tècniques de realitzar-los i diferents tipus.

– Les tiges modificades o especialitzades.

– Procediments de selecció de material vegetal i recol·lecció.– Planificació dels treballs de multiplicació de plantes d’un viver.– Realització d’esqueixos de fulla, tija tendra i rizoma.– Utilització d’hormones d’arrelament diferents per poder fer comparatives en el

material multiplicat.– Preparació i recol·lecció de material per fer estaques.– Elaboració de calendaris de treball per a realitzar les multiplicacions diverses.– Realització d’acodadures aèries i subterrànies.– Demostració de com empeltar, posteriorment realització de la pràctica per

l’alumnat.– Obtenció, multiplicació i classificació de tiges modificades.– Revisió del material multiplicat.– Realització d’activitats de multiplicació vegetativa; es seleccionaran plantes

diferents per a què puguin ser multiplicades per diferents sistemes.– Seguiment dels vegetals multiplicats, elaborant un calendari de creixement,

tractaments, malalties, etc.–


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓBLOC-I- Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.- Activitats d'Aula: confeccionar un llistat dels parentescos possibles per fer empelts.-Treball: recerca sobre tiges especialitzades.- Activitat complementaria: reproducció in vitro.BLOC- II

Cultiu d’ornamentals per flor talladaPràctica 2- Cultiu de freesias en substrat “fibra de coco 2/3 i perleta 1/3 amb reg per degoteig i adobat per fertirrigacióPreparació del terreny en bancals de cultiu. Tapat dels bancals amb plàctic negre per posterior desinfecció utilitzant“ DD – cloropirina” CLORTERONE. Amb aplicació via dosificador. Pràctica 3Seguiment cultiu dels rosers,cultiu hidropònic i poda en pulmó.Preparació rosers per floració de Tots Sants.Cultiu forestal, reproducció vegetativaPràctica 8recol·lecció de MV. Preparació de substrat. Realització d’estaquetes semi llenyoses i tractament amb ANA 500ppm amb mullat 5”. Col·locació en cambra calenta amb pulverització periòdica.col.locació d’una safata control, la meitat ambtractament i l’altra sense tractament en hivernacle fred i comparar resultats. Pràctica 8.1Recol·lecció i estratificació de frondoses. Recol·lecció i manipulació d'estaques. Classificació i tractamentsfitosanitaris de preemergència, immersió amb captan 10%.Desinfecció d’eines. Immersió en Alcohol .Preparació de substrat per estratificat i contenidors per per conservació. Sortida de camp. Vivers de Menut,Escorca. Recol·lecció de material vegetal segons les especificacions donades en la classe Pràctica 8.2Reproducció de planta ornamental Hidrangea macrophyllla .Microesqueix, esqueix de gema, esqueix xapat. En llitcalent. Lliurament de material. Exposició teòrica de la pràctica. Preparació material vegetal. Preparaciósubstrat de cultiu. Preparació safates de poliestirèpràctica- 12 reproducció per empelts i amurgonatsPràctica10Realització´d’empelts de corona, tipus anglés, incrustació, amurgonatsRecol.lecció de MV,Preparació de MV, Preparació patró

Execució de l’empelt.

- Seleccionar els sistemes de multip. vegetativa en funció de les diferents espècies. - Organitzar i planificar les fases i els recursos necessaris per a realitzar lamultiplicació asexual de les plantes d'un viver. - Identificar els tipus d'esqueixos, empelts, acodadures i tiges especialitzades. - Saber preparar estaques i saber seleccionar les espècies convenients. - Conèixer les condicions que necessiten per a produir-se els esqueixos i les plantes encultiu in vitro.

BLOC- I - Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.-Lliurament del treball proposat.

- - Lliurament del dossier relacionat amb l'activitat complementaria. BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procedimentsseguiment de les pràctiques realitzades 20%actitutsl'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%

El primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, labona predisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interès demostrat il'assistència a classe..


ACTITUDS OBSERVACIONS– Respectar l’ordre a l’hora de realitzar les pràctiques.

– Disposició de fer les tasques seguint les normes de seguretat i higiene.

– Preocupació per fer una feina de qualitat.

– Planificació de les necessitats de materials, treballs i mitjans necessaris per a lamultiplicació de les plantes.

– Seguretat en identificar els sistemes i les tècniques de reproducció més adequats a cadaespècie.

– Cura i respecte per les plantes.

– Mostrar una actitud flexible i una col·laboració amb els companys.


–


UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Reguladors del Creixement Nº SESSIONS 03/09/11

BLOC I/II


- Identificar les hormones vegetals i determinar en quins processos actuen.- Seleccionar el tipus d'hormona per la funció que es vol realitzar.- Compara resultats dels tractaments químics per a la rizogenesis.

CONTINGUTS


– Definició de regulador de creixement o fitorregulador.

– Diferència entre els fitorreguladors naturals i els de síntesi.

– Les aplicacions agronòmiques dels reguladors de creixement.

– Les accions dels reguladors de creixement.

– La classificació dels principals fitorreguladors.

– Els factors que fan que els reguladors tinguin unes respostes agronòmiquesdeterminades.

– Analitzar els resultats que poden ser contraproduents quan no s’apliquen les dosisrecomanables, o el moment i la manera d’aplicació tampoc ha estat la correcta.

– Verificació de les aplicacions dels diferents fitorreguladors.

– Agrupació i classificació dels tipus principals de reguladors de creixement, amb la sevadenominació tècnica.

– Avaluació dels paràmetres que seran decisius a la resposta agronòmica en elsfitorreguladors.


ACTIVITATSCRITERIS D'AVALUACIÓ

BLOC- I -Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.- Treball individual: resoldre exercicis relacionats amb els continguts estudiats.-Text d'auto avaluació.

BLOC- II

Pràctica 7.1

Amb llavors escarola, i utilitzant AIB, ANA I Àcid abcísic, grups de 10 llavors ,

plaques petri.

Realitzar el seguiment i percentatges de germinació

- Saber diferenciar els efectes produïts pel diferents fitorreguladors sobre les plantes. - Conèixer les noves aplicacions de reguladors de creixement existents actualment almercat. - Saber calcular les dosis precises per diferents cultius. - Identificar totes les aplicacions que poden tenir els fitorreguladors.


- Realització d'una auto avaluació.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.-Lliurament del treball proposat. BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procedimentsseguiment de les pràctiques realitzades 20%actituts:l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%

El primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bonapredisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interès demostrat i l'assistència aclasse.

ACTITUDS OBSERVACIONS– Comprendre com és possible modificar la dinàmica interna de creixement i

desenvolupament de les plantes, mitjançant l’aplicació de certs productes químics.

– Seguretat en l’aplicació del regulador de creixement convenient, segons l’efecteque s’està cercant en el vegetal.

– Ser conscient de les dosis a utilitzar, ja que si es sobrepassa els resultats sóncatastròfics.

– Valorar l’esforç en la consecució del treball ben fet per obtenir satisfacció personal.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Els Substrats o Medi de Cultiu Nº SESSIONS 11/09/11

BLOC I/II


- Seleccionar el tipus de substrats per les mescles a realitzar.- Identificar les qualitats físiques i químiques dels materials utilitzats.- Seleccionar els materials per a la realització de les mescles adients.

CONTINGUTS


– Importància econòmica dels cultius sense sòl. Cultius hidropònics i en substrat.– Substrat: concepte.– El compostatge: obtenció i elaboració.– Les propietats físiques dels substrats: porositat, da, dr, capacitat retenció aigua,

aireació i contracció.– Les propietats químiques dels substrats: CIC, poder nutritiu, pH i salinitat.– Les propietats biològiques dels substrats: biodegradabilitat, fitotoxicitat, Act

reguladora creixement.– Característiques del substrat ideal. Criteris de selecció.– Materials que poden ser utilitzats com a substrats de cultiu. Classificació.– Procés de preparar substrats: mescles.– Les turbes: tipus i característiques com a substrat de cultiu.– Escorça de pi: característiques com a substrat de cultiu.– Arena: característiques com a substrat de cultiu.– Perlita i vermiculita: característiques com a substrat de cultiu.– Procediments i consideracions per a elaborar un substrat.

– Definició de la paraula substrat utilitzant les vies: etimològica, enciclopèdia i científica.– Comprovació de les diferents propietats físiques, verificant que resulta pràcticament

impossible modificar aquestes propietats.– Determinació del pH i de la conductivitat elèctrica com a propietats químiques que

proporcionen nutrients minerals que la planta absorbeix de la solució del substrat.– Qüestionar si existeix el substrat ideal per al cultiu sense sòl, en quant a composició o

constitució.– Diferenciació entre materials inorgànics i orgànics.– Caracterització dels tipus de torbes.– Elaboració de mescles més freqüents.– Detecció de problemes sobre el vegetal quan es produeix compactació del substrat.– Elaboració de substrats segons l’estat de desenvolupament del cultiu.– Execució d’exercicis relacionats amb les propietats físiques dels substrats.– Elaboració de compost amb restes vegetals.– Actuació de les propietats físiques en coníferes i frondoses.– Anàlisi del problema de la turba en les reforestacions.–


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓBLOC-I– Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.– Activitats d'Aula: debat sobre perquè no existeix el substrat ideal. Quadre de les

propietats ideals a un substrat. Llegir Article de com fer compost a gran escala.– Individual: posar exemples dels materials que poden ser utilitzats com a substrats i

estan classificats com orgànics i inorgànics.– Activitat complementària: compostadora

BLOC- II La utilització de substrats, és un fet quotidià en les pràctiques. En la majoria de les activitats es defineix i realitza el substrat adient segons el tipus decultiu que s'ha de desenvolupar.El coneixement i el maneig dels diferents materials és d'aplicació diària.

- Entendre la importància que tenen els substrats en la producció de plantes, per poderobtenir plantes de qualitat. - Conèixer les fases per les que passen els residus vegetals a l'hora de fer compost. - Saber determinar quines són les propietats idònies que pot presentar un material utilitzatcom a substrat. - Tenir capacitat crítica davant l'ús indiscriminat de les turbes.


- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats - Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.- Correcció de la feina individual proposada.

- - Lliurament del dossier relacionat amb l'activitat complementaria.- Participació del debat i del article proposat. BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procediments: seguiment de les pràctiques realitzades 20%actituts: l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%

El primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bonapredisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interes demostrat i l'assistència aclasse.

ACTITUDS OBSERVACIONS– Entendre el funcionament dels cultius hidropònic i en substrat visitant una

explotació on estiguin produint amb aquestes tècniques.– Ser capaços d’aprofitar molts materials que són residus o subproductes de nul o

escàs valor econòmic com a substrats de cultiu, afavorint així una demanda creixentde materials de rebuig i revaloritzant, a la vegada, aquests productes.

– Ser conscients que alguns substrats poden tenir presència de toxines que podenresultar perjudicials per a les plantes, o poden dur auxines que poden serbeneficioses.

– Valorar que es fa un ús indiscriminat de les turbes i s’estan esgotant.– Comprendre la importància actual de fer compost.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Recipients de Cultiu Nº SESSIONS 05/09/11

BLOC I/IIOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Entendre la importància d'utilitzar envasos en la producció de brinzals forestals.- Ser conscient de la transformació gradual que s'ha produït en els sistemes de producció de brinzals forestals, al passar de produir planta a arrel descoberta al cultiu en ambientcontrolat.- Conèixer la necessitat de produir grans quantitats de plantes a preus assequibles, controlant el procés i millorant la qualitat.

CONTINGUTS


– Característiques dels envasos per a vivers forestals.

– Influència de la grandària del contenidor sobre el creixement de la planta.

– Influència de la distància entre alvèols sobre el creixement de la planta.

– L'espiralització radicular: solucions.

– El “reviramiento”.

– Influència del contingut d'humitat i de la temperatura del substrat sobre el creixementde la planta.

– Tipus més freqüents d'envasos forestals: no recuperables i recuperables.

– L'ús mecanitzat dels envasos.

– Comprovació de què els aspectes del dimensionat del contenidor (altura, altura,diàmetre i forma), influiran sobre la formació del sistema radical.

– Enumeració de les possibles solucions existents a l'espiralització.

– Identificació i diferenciació entre espiralització i reviramiento.

– Determinació de les característiques de l'envàs que influeixen en la manipulació ien les costes del viver.

– Classificació dels envasos i identificació dels mateixos.

– Execució d’exercicis per a calcular volums de substrats per a determinatscontenidors.


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓBLOC-I– Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.– Activitats d'Aula: exercicis de càlcul de volums en diferents envasos. – Treball individual: recerca fotogràfica de tots els envasos estudiats.

BLOC- II La utilització de recipients i envasos, és un fet quotidià en les pràctiques. En la majoria de les activitats s'utilitza l'envàs adient segons el tipus de cultiu que s'hade desenvolupar.El coneixement i el maneig dels diferents envasos és d'aplicació diària.

- Entendre perquè té lloc el “reviramiento” i ha què és degut. - Identificar i diferenciar tots els recipients de cultiu utilitzats en el món de la viveristica. - Realitzar càlculs de volums necessaris per a diferents tipus de cossiols. - Saber resoldre els problemes causats per l'espiralització. - Saber relacionar les característiques dels recipients de cultiu.

BLOC- I - Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades, així com del treball individual.

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.- Correcció de la feina individual proposada.

BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procediments: seguiment de les pràctiques realitzades 20%actituts: l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%


ACTITUDS OBSERVACIONS– Mostrar interès en conèixer l'us més adequat dels diferents envasos.

– Seguretat en decidir com resoldre els problemes causats pels diferents envasos ique afecten al creixement radicular.

– Comprendre per què resulta més adient cultivar planat forestal en contenidor obossa.

– Preocupació per fer una feina de qualitat al triar l'envàs adequat.




UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL Identificació i Diagnòstic de Plagues i Malalties Nº SESSIONS 12 BLOC I/IIOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Identificar les plagues i malalties de les plantes cultivades- Seleccionar el tipus de productes i tractaments per combatre-les.- Aplicar els sistemes de prevenció

CONTINGUTS


– Conceptes de plaga i malaltia.

– Els símptomes més típics en les plantes de viver i els agents causals.

– Els problemes de les malalties d’origen no parasitari.

– Malalties produïdes per fongs.

– Malalties produïdes per bacteris.

– Malalties produïdes per virus.

– Morfologia i reproducció dels agents causants dels danys paràsits.

– La classificació dels insectes per ordres i les seves qualitats.

– Danys de paràsits animals: Nematodes, Àcars, Thrips, Àfids, Copinyetes, moscablanca, minadors de fulles, caragols i llimacs,...

– Característiques i classificació de les males herbes.

–

– Determinació entre la diferència de malaltia d’origen parasitari (fong, virus, bacteri) id’origen no parasitari o malalties fisiològiques (condicions atmosfèriques, pràctiquesculturals).

– Observació de possibles simptomatologies en plantes de viver amb determinació de lacausa, i posterior diagnòstic amb resolució del problema.

– Valorar si és factible fer un tractament, fent un seguiment de la plaga existent i delsseus enemics naturals. (valoració de l’equilibri natural)

– Identificació i caracterització dels diferents ordres d’insectes.

– Conèixer quins són els estats de l’insecte que causen més danys al cultiu.

– Planificació de la prevenció de les malalties d’origen parasitari.

– Determinació de la naturalesa dels danys que ocasionen les males herbes.


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓBLOC-I - Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs. - Activitats d'Aula: Observació de material vegetal amb simptomatologies típiques allaboratori, detecció de la possible plaga o malaltia. Article sobre la Helicicultura i laplaga Ceratitis capitata. Debat sobre la cria del caragol a Mallorca. -Treball individual: recerca de les plagues d'un llistat , els seus enemics naturals i elsvegetals que ataca.-Activitat Complementària: finca d'agricultura ecològica..

BLOC- IILa realització del seguiment de les pràctiques de cultius, permet a l'alumne/a poderidentificar i controlar les diferents plagues, malalties i els tractaments que s'han derealitzar.

- - Identificar els símptomes sobre vegetals produïts per plagues i malalties. - Conèixer el paper que tenen els enemics naturals sobre les plantes. - Conèixer i identificar les plagues pròpies dels cultius, així com les malaties. - Saber escollir els productes fitosanitaris propis per eliminar cada plaga o malaltia.

BLOC- I

- - Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.- Lliurament del treball proposat.

- - Lliurament del dossier relacionat amb l'activitat complementaria.- Participació i elaboració de la pràctica de laboratori.

BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procediments: seguiment de les pràctiques realitzades 20%actituts: l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%el primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bonapredisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interes demostrat i l'assistència aclasse.

ACTITUDS OBSERVACIONS– Ser conscient que no tots els paràsits animals que hi trobem a un cultiu són nocius.

– Respectar la fauna auxiliar dels diferents cultius i plagues.

– Preocupació per encertar en la possible causa que està produint el dany al cultiu ipoder així diagnosticar.

– Habilitat per observar el cultiu i prendre les dades necessàries per poderdiagnosticar.

– Participar en la planificació i realització en equip d’activitats d’aprenentatge en elmedi natural, per poder detectar simptomatologies específiques dels vegetals.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL Medi Ambient Atmosfèric en el cultiu Nº SESSIONS 4 BLOC I/IIOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer els diferents sistemes de control climàtic. - Modificar i mantenir les condicions ambientals en les condicions idònies per el correcte desenvolupament de les plantes.- Saber calcular i aplicar les condicions ambientals en hivernacles ; llum, temperatura, CO2, humitat ambiental.- Saber valorar les mesures de control ambiental instal·lades actualment als vivers moderns.

CONTINGUTS


– L’ambient de l’hivernacle i els paràmetres a considerar en el control climàtic.

– La llum. Característiques de la radiació solar.

– El paper de la llum en el creixement i desenvolupament dels brinzals.

– Tipus de plantes segons el fotoperíode.

– La temperatura. La seva influència sobre els vegetals.

– El paper de la temperatura en el creixement i desenvolupament dels brinzals.

– La humitat relativa.

– El paper de la humitat en el creixement i desenvolupament dels brinzals.

– L’anhídrid carbònic: nivells òptims.

– Valoració de la influència de la llum segons la seva composició, intensitat i fotoperíodesobre els vegetals.

– Comparació de com la manca i excés de llum pot afectar sobre les plantes de cultiu.

– Determinació d’un programa de temperatures en un hivernacle donat un cultiuespecífic.

– Establir solucions als problemes de condensació en l’estructura de l’hivernacle.

–



BLOC-I- Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.- Activitats d'Aula: debat sobre la instal·lació dels hivernacles Insole.

BLOC- IIEn les pràctiques 1, 5 i 6 s'experimenta amb les condicions ambientals damunt lesgerminacions, l'alumne/a realitza el seguiment de germinacions en condicions de fosca,fred i condicions normals en hivernacle. L'objectiu és l'observació de la falta de llum enles plantes germinades. També la comparació de germinacions en cambra de germinaciói hivernacle fred fa que es tengui molt present l'etiolament de les plantes per mancançade llum.

- Saber com afecten en general els valors de les Tº en el creixement de les plantes. - Entendre el funcionament d'un Insole i l'efecte sobre els vegetals. - Relacionar els paràmetres climàtics, estructurals i materials d'un cultiu amb el tipus deprotecció que es tingui que instal·lar. - Explicar el funcionament i maneig dels dispositius de control i automatitzaciód'hivernacles. - Identificar problemes produïts dins l'hivernacle derivats dels factors ambientals estudiats. - Conèixer com es produeixen determinats cultius si volem obtenir-los amb floració enèpoques determinades.

BLOC- I- - Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.- Participació en el debat. BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teorico pràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procediments: seguiment de les pràctiques realitzades 20%actituts: l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%


ACTITUDS OBSERVACIONS–– Presa de decisions que cal fer quan els factors ambientals no permeten un

desenvolupament adient en les plantes de cultiu.

– Autosuficiència en el maneig del control ambiental.

– Integració a situacions noves o d’introducció de noves tecnologies o sistemes detreball.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL Els hivernacles i altres instal·lacions per a la reproducció Nº SESSIONS 10 BLOC I/IIOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Identificar els tipus de instil·lacions necessàries en el cas concret d'un cultiu.- Seleccionar els materials per la correcte instal·lació. - Identificar les instal·lacions i la funció determinant.- Saber fer el manteniment d'hivernacles: des de la reparació/instal·lació del plàstic fins a la revisió de les infraestructures internes. - Identificar els tipus d’hivernacles i de materials de coberta i estructura.

CONTINGUTS


– Definició d’hivernacle i modalitats d’utilització.

– Avantatges i inconvenients que presenten els hivernacles.

– Condicions que ha de reunir un hivernacle.

– Localització de l’hivernacle i orientació.

– Tipus d’hivernacles.

– Materials utilitzats en la construcció d’estructures.

– Materials de coberta per a hivernacles. Característiques.

– Propietats dels plàstics utilitzats en el forçat de cultius.

– L’efecte hivernacle.

– La funció que tenen els umbracles, caixoneres i encoixinats en la producció de plante

– Els túnels de propagació.

– Els llits calents.

– Les cambres de cultiu.

– Determinació de les característiques específiques de cadascuna de les instal·lacions pera la producció.

– Anàlisi del per què resulta interessant instal·lar un hivernacle i no un altra instal·lació.

– Diferenciació dels tipus d’hivernacles que hi podem trobar segons les seves formes iorientació dels sostres.

– Missió dels materials utilitzats com a estructures, detecció de problemes i solucions.

– Identificació dels diferents plàstics utilitzats en agricultura.

– Càlculs de superfícies en diferents tipus d’hivernacles, per tal de col·locar el plàsticadient.

– Anàlisi de les propietats dels plàstics utilitzats en encoixinats.

– Col·locació dels filmes sobre el terreny, preparació de caixoneres o de llits calents.


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓBLOC-I- Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.- Activitats d'Aula: recerca per Internet dels tipus d'hivernacles i els materialsd'estructura i coberta que es poden fer servir. Calcular superfícies de diferentshivernacles.- Treballs individual: identificar elements d'estructura i calcular l'espessor de diferentsplàstics. Com és més convenient orientar els hivernacles?

BLOC- IIen les diferents pràctiques que es desenvolupen a SA CANOVA s'utilitzen les diferentsinstal·lacions; llits calents, cambra de germinació, umbracles, hivernacles, túnels etc...

- Descriure els diferents tipus d'hivernacles i identificar-los. - Saber orientar i situar correctament aquestes instal·lacions.

- Calcular superfícies i espessors d'hivernacles.- Saber diferenciar totes les altres instal·lacions destinades també a producció de plantes.- Coordinar i seqüenciar les operacions per fer una correcta instal·lació dels hivernacles.

BLOC- I- - Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.- Lliurament de treballs proposats. BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procediments: seguiment de les pràctiques realitzades 20%actituts: l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%

El primer trimestre s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern de camp, la bonapredisposició i el seguiment de les mateixes i l'actitud que conté l'interès demostrat i l'assistència aclasse.


– Identificar que són instal·lacions on es realitza físicament el creixement idesenvolupament de les plantes.

– Explicar les principals operacions de manteniment en els hivernacles, tenint encompte les instruccions tècniques requerides.

– Comprendre la importància de produir determinats cultius sota plàstic.– Percebre la importància de l’estalvi d’aigua.– Considerar l’efecte de la inversió tèrmica sobre els vegetals.– Considerar i valorar els efectes que tenen els diferents colors dels filmes sobre el

cultiu, al realitzar un encoixinat.– Realitzar les tasques seguint les normes de seguretat i higiene en el treball.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL Tècniques de Cultiu al Viver Nº SESSIONS 10 BLOC I/IIOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Saber que la fertilització controla la forma i el percentatge del creixement dels brinzals al viver.– Seleccionar el tipus de cultiu a realitzar, segons les necessitats i el sòl disponible– Identificar els mètodes de plantació.– Identificar les labors culturals a realitzar en el maneig de la producció de plantes.– Conèixer els sistemes de reg idonis per produir planta en viver.

CONTINGUTS



– Cultiu de brinzals a arrel descoberta.– La preparació del sòl. Realització de sembres.– Cuidats posteriors: regs,repicats, tractaments fitosanitaris,adobats i inoculacions

de fongs micorizogen, arrabassament , transport i emmagatzematge a peu demont.

– El marqueig de la plantació. Plantació pròpiament dita.– L’arrabassament amb pa d’arrel, pa d’arrel amb guix i a arrel descoberta.–– L'absorció de nutrients per la planta: absorció activa i passiva.– El control de nutrients. Procediments.– Símptomes de deficiències de nutrients.– Mètodes de fertilització.– Ajustes de la fertilització durant les diferents etapes de creixement.– Compatibilitat dels adobs en les mescles de la solució.–– Quantitat i qualitat de l'aigua de reg.– Correcció de la qualitat de les aigues de reg: acidificació,osmosis inversa,

desionització, cloració, filtració.– Tipus de sistemes de reg.– Sistemes de control del reg.– Control del pH i conductivitat elèctrica de l’aigua.–– El control de les males herbes.– Les podes: tipus, intensitat i època de realització.– Els pinçaments i despuntats.– Entutorats: en plantació d’arbres i plantes d’hivernacle.– Aclareixos: objectius i tipus.– Aporcats.

– Realització de les tasques de preparar el sòl, marcar sobre el terreny iplantar; en definitiva, implantar un cultiu exterior amb els conceptesapresos.

– Identificar els mètodes de plantació.

– Detecció de simptomatologies típiques per carències d'elements nutritius.– Confecció d’un calendari d’adobats dels diferents cultius d’un viver i la seva forma

d’aplicació.– Valoració dels diferents mètodes de fertilització determinació de criteris per a la seva

elecció.– Apreciació de simptomatologies típiques que es donen a cultius en viver, degut a

deficiències o excessos de macronutrients o micronutrients.– Aplicació d’adobs sòlids, adobs de lenta alliberació, fertilitzant liquid en el sistema de

reg, repartint els fertilitzants per la superfície de les plantes i del substrat.– Elaboració d'un programa de fertirrigació.– Resolució de problemes de casos pràctics de fertirrigació amb productes comercials.

– Establir la dosis i freqüència de reg dels cultius d’un viver.– Determinació d’un anàlisi d’aigua i interpretació dels resultats.– Valoració dels diferents sistemes de reg i determinació de criteris per a la seva elecció.– Controlar les obstruccions en els emissors.– Neteja de filtres i control de la pressió en els manòmetres.

– Eliminació i identificació de males herbes que envaeixen els cultius amb herbicidesespecífics o amb escardes (mecàniques o manuals).

– Realització de podes de formació, fructificació, floració i rejoveniment, segons el ques’estigui buscant en el vegetal.

– Diferenciació entre pinçament i despuntat, obtenint resultats diferents segons el tipus deplanta a la qual se li practica la tècnica.

– Comprovació de la missió dels entutorats verticals i horitzontals.– Col·locació de tutors en plantes a arrel descoberta, en plantes en cossiol o contenidor i

en plantes de port baix.– Detecció del moment idoni per fer un repicat o un trasplantament.– Eliminació de plantes deformes, danyades o que produeixen competències, i aconseguir

així una densitat de població òptima.– Execució d’un calendari establint les dates aproximades per realitzar les diferents

è i d l i


ACTIVITATS

CRITERIS D'AVALUACIÓ


BLOC- I- Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.

- Activitats d'Aula: exercicis de càlcul de fertirrigació. Observació de fotos de vegetalsamb símptomes carencials i per excés. - Treball individual: recerca de material vegetal afectat per un excés o una manca dequalque nutrient.- Activitat de Taller: identificació de peces i elements que formen part d'un sistema defertirrigació. I d'un capçal de reg.- Activitat complementaria: empresa productora en cultiu hidropònic.

BLOC- IIcultiu de frondoses de fulla caducapràctica 11Preparació del terreny, tècniques i màquinesAdobat de fonsDesinfecció del terrenyPreparació per plantacióEncoixinat de plàstic negreSistema de regPer grupsPlànol i pressupost de cultiuPlànolM edicions fincaDistribució cultiuDisseny de regPressupostNecessitats de MV. MO. Materials de reg. Ma d’obra. Màquines i combustible.---pràctica 7 El reg, freqüència i dosificacióExercicis de reforç en quant a dosificació d'aigua i distribució de la mateixa segons lesnecessitats de les plantes de cultiu.

Desenvolupament pràctica segons les instruccions encomanades:Realització de les solucions nutritivesGrup nº1 control sense cap mancança de nutrientsGrup nº2 amb mancança de N Grup nº3 amb mancança de P,Grup nº4 amb mancança de KGrup nº5 amb mancança de FeNeteja sistema radicular del solanun esculentumCol.locació en suport de poliestirè

- Saber sequenciar les activitats que s'han de desenvolupar en la plantació de cultius defrondoses de fulla caduca. - Explicar i diferenciar el funcionament d'una fina ecològica, respecte a una convencional. - Conèixer com té lloc l'absorció de nutrients en les plantes. - Calcular dosis de fertilitzants. - Identificar els símptomes de deficiències de nutrients en les plantes. - Conèixer les tres formes bàsiques d'aportar nutrients a les plantes en envàs. - Seleccionar i descriure els equips, materials i maquinària adequats per a les diferentsoperacions a realitzar.

- Explicar la seqüència idónea de les operacions que hi ha que realitzar en elmanteniment dels cultius.

- - Saber aplicar les tècniques de poda, trasplantament i repicat.BLOC- I

- - Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Presentació i explicació als companys del treball individual proposat.- Participació i elaboració de la pràctica del taller.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.

- - Lliurament del dossier relacionat amb l'activitat complementaria.

BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procedimentsseguiment de les pràctiques realitzades 20%actitutsl'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%




pràctica- 8 FertirrigacióExercicis de fertirrigació enfocats als cultius que es duen a terme en les instal·lacions del'institut amb aplicació de les dosificacions corresponents controlant els aparellsdosificadors i els tancs de fertilització.

productivitat i influència dels nutrients en els vegetalsPràctica 9 Preparació del material. Contenidors de 5l, poliestirè de 3 cm. aigua desionitzada. Fertilitzants.

Desenvolupament pràctica segons les instruccions encomanades:Realització de les solucions nutritivesGrup nº1 control sense cap mancança de nutrientsGrup nº2 amb mancança de N Grup nº3 amb mancança de P,Grup nº4 amb mancança de KGrup nº5 amb mancança de FeNeteja sistema radicular del solanun esculentumCol.locació en suport de poliestirèMedició de l’altura i fulles vertaderes de les plantes.Col.locació en hivernacle.Pràctica 9.1. infuència dels nutrients en el dessenvolupament de les plantesSeguiment pràctica. Observació plantes i anotació de la simptomatología, nº de fullescompletes, altura, sistema radicular i anomalies que es puguin produir.Pràctica 9.2. infuència dels nutrients en la productivitat de les plantes.

cultiu de frondoses de fulla caducapràctica 11Preparació del terreny, tècniques i màquines- Adobat de fons -Desinfecció del terrenyPreparació per plantació- Encoixinat de plàstic negre -Sistema de regPer grupsPlànol i pressupost de cultiu- Plànol- Medic ions finca- Distribució cultiu-Disseny de regPressupostNecessitats de MV. MO. Materials de reg. Ma d’obra. Màquines i combustible.


ACTITUDS OBSERVACIONS– Seguretat per a programar i calcular dosis de regs i adobats, en el cultiu i en el

manteniment de les plantes en procés de producció.– Participar en la planificació d’equips d’activitats d’aprenentatge.– Mostrar predisposició en els càlculs a realitzar.– Valorar l’esforç en la consecució del treball ben fet per obtenir satisfacció personal.– Percebre la importància de l’estalvi d’aigua.– Realitzar les tasques seguint les normes de seguretat i higiene en el treball.– Mantenir una actitud de col·laboració en la instal·lació d’un possible cultiu exterior

(al aire lliure).– Cura i respecte a les plantes reproduïdes.– Saber treballar en equip i organitzar les feines dels cultius a l'aire lliure.– Mantenir la desinfecció i neteja necessària en els utensilis i eines utilitzades en les

labors de cultiu.– Treballar amb ordre en el maneig de la producció respectant als altres companys.– Respectar l’ordre a l’hora de fer les pràctiques.


–


UNITAT DIDÀCTICA Nº 14 TÍTOL Principis bàsics per al Control de Qualitat de la Planta Nº SESSIONS 2 BLOC I/IIOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Ser conscients que la qualitat de la planta està determinada per tots els caràcters genètics, fisiològics i morfològics.- Reconèixer els sistemes utilitzats en la preparació i aclimatació de les plantes.

- Programar el maneig de la planta, des de la sortida del viver fins a la arribada al consumidor.-

CONTINGUTS


– El maneig postproducció segons els diferents tipus de plantes.

– Preparació de la planta per aclimatar-la d’un ambient a un altre completamentdiferent.

– Les condicions a aplicar durant el transport i la distribució.

– Els paràmetres utilitzats en l'estudi de la qualitat de la planta: morfològics, ladormició, l'estat hídric, la nutrició mineral, el contingut en carbohidrats,, el test devigor, l'activitat i regeneració radica, i la resistència al fred.

– Descripció del procés de control de qualitat.

– Defectes que exclueixen a les plantes de la qualitat caba i comercial.

– Normativa sobre seguretat i higiene en la preparació i manipulació de plantes.

– Normativa sobre comercialització de plantes.

– Consideració dels factors més importants a tenir en compte en el procés de lapreparació de les plantes: llum, estat hídric i fertilització.

– Consideració dels principals factors en la fase de transport: temperatura, renovaciód’aire, l’estat hídric de les plantes i l’estat sanitari.

– Estimació del coste d'un sistema de control de cultiu.

– Medició dels paràmetres utilitzats en l'estudi de la qualitat.

– Classificació i protecció de la planta per a la seva venda.



BLOC- I-Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.

BLOC- IIparticipació en la recol·lecció, preparació, envasat i emmagatzematge de flors : rosa,gerbera, alhelí, freesies, lilium, iris etc..la participació en les fases de recol·lecció a la finca de SA CANOVA juntament amb elpersonal de la finca.

- Saber identificar i analitzar els paràmetres per al estudi de la qualitat de la planta. - Participar en la recol·lecció i preparació de planta per a traure a la venda.


- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i en els conceptes explicats al'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacions en els debats, lapuntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, la claredat i ordre en la presentació de treballs,així com la puntualitat i assistència a classe.

- BLOC- IIconceptes seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp. I memòria final 70%procedimentsseguiment de les pràctiques realitzades 20%actitutsl'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%


ACTITUDS OBSERVACIONS– Tenir presents els criteris de qualitat de les plantes de viver.

– Ser conscients de la importància que representa el marketing de flor i plantaornamental en l’economia mundial.

– Cura i respecte per les plantes.



UNITAT DIDÀCTICA Nº 15 TÍTOL Nº SESSIONS BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS





4. METODOLOGIA.- El Real Decret 632/2004, en el seu Art.13.4, estableix que la metodologia didàctica de les

ensenyances de Formació Professional integrarà els aspectes científics, tecnològics i organitzatius

que en cada cas corresponguin, amb la finalitat que l’alumnat adquireixi una visió global dels

processos productius propis de la seva activitat professional.

-La metodologia proposada vol afavorir que l’alumne es formi com ésser autònom, plantejant-se

interrogants, participant, assumint responsabilitats i essent capaç de prendre decisions per a

construir el seu propi itinerari formatiu-professional.

-Un dels principals objectius és dotar de recursos i actituds per a l’autoaprentatge i per a

l’aprenentatge al llarg de tota la vida professional, ja que l’alumne ha d’assumir que va a integrar-

se a un mercat laboral en permanent procés de canvi i la seva integració vindrà determinada, en

gran mesura, per la seva capacitat d’adaptació. Per a aconseguir aquest objectiu és bàsic orientar

l’ensenyament cap a uns aprenentatges que relacionin els continguts teòrics amb la pràctica, i

s’aconsegueix a través dels procediments i de les activitats complementaries proposades.

-Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de la temporalització,

encara que es poden veure afectades per petites variacions.

-S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i una metodologia

expositiva (classe magistral), ambdues estaran recolzades amb les TIC sempre que sigui possible.

-El primer dia de començament de la classe es farà una presentació del mòdul, en la qual s'explicarà

a l'alumnat: quins són els objectius del mòdul, els continguts presents a la programació, la

bibliografia recomanada, els treballs a presentar a final de curs, el material obligatori que han de dur

en pràctiques, les activitats complementaries que es faran, i com seran avaluats durant el curs. A

l'alumne se li lliurarà un dossier amb tota aquesta informació.

-També es realitzarà una prova denominada Avaluació Zero al Bloc- I, per que pugui donar al

professor una mica d'informació del ritme i nivell que haurà de marcar durant el curs, (podrà ser

objecte d'avaluació si es considera oportú i segons la predisposició de l'alumne a realitzar la prova).

-Al començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial que permetrà avaluar

els coneixements previs del grup i de l’alumne per separat, així ens marcarà el punt de partida en el

qual ens trobem tant des d’una perspectiva conceptual, procedimental com actitudinal. S’acaba amb

una avaluació final on es revisa el que s’ha après.


-Per a la realització d’operacions concretes que s'han programat s’utilitzaran les instal·lacions de

l’institut i de la Finca sa Canova. Quan no es disposi de les instal·lacions o materials necessaris es

recorrerà a visitar empreses del sector.

-Un 50% del total de les hores setmanals (que en són 10 hores), es dedicaran a realitzar pràctiques

relacionades amb els continguts estudiats. Aquestes sessions es duran a terme en les diferents

instal·lacions que disposi l'institut (finca SA CANOVA i utilitzant les seves instal·lacions

hivernacle, umbracle, magatzem, taller d’eines, aules taller, zones enjardinades, laboratori,...), o

fora del centre amb activitats complementàries programades per a cada cas. Les pràctiques al centre

es realitzaran en grups de 2-3 persones.

-Durant les pràctiques els alumnes seguiran els protocols de realització (dossier) lliurats pel

professor, i es realitzarà el seguiment de les mateixes amb el quadern de camp i fotografies de les

mateixes.

-Els objectius del mòdul de producció són molt pràctics, per tant el tractament dels seus continguts

ha d’apropar-se a un situació de treball el més real possible. Es proposarà per a cada unitat didàctica

unes activitats procedimentals per completar i enriquir l’adquisició dels conceptes estudiats, tals

com, exercicis i activitats d’aula, exercicis individuals de recerca proposats per fer a casa, activitats

d’avaluació dels coneixements previs, activitats de presentació-motivació, activitats de

desenvolupament dels continguts, activitats pràctiques, activitats on es propiciarà el debat i el

treball en equip, ...

-Cada tipus d’activitat respondrà a un agrupament determinat: individual, petit grup, grup mitjà o

grup classe i grup gran.

-Les classes teòriques es donaran amb material didàctic elaborat pel professor del mòdul, amb el

suport de les TIC sempre que sigui possible i menester. Seria convenient tenir algun llibre específic

d’aula (El cultivo industrial de plantas en maceta, el vivero forestal). Els alumnes agafaran apunts

durant el temps d’explicació. A més a més, hi haurà una bibliografia recomanable que s’especifica

en l’apartat de material i recursos, i se'ls proporcionarà material didàctic elaborat pel professor.

-L’alumnat haurà de disposar d’un "quadern de camp" en el qual anotarà les diferents activitats

pràctiques que es realitzen fora de l’aula; aquí quedarà reflectit part dels continguts conceptuals

donats a classe. Serà un material avaluable al final de cada trimestre.


-Les activitats d’aprenentatge estaran, per tant, seqüenciades en tres fases: la de presentació dels

continguts (avaluació inicial), on es motivarà, s’avaluarà prèviament i es presentarà els continguts

del tema; d’anàlisi dels continguts (durant la U.D), desenvolupant continguts, reforçant continguts

bàsics i ampliant continguts; i la de síntesi i transferència, on es veuran generalitzats els

aprenentatges amb altres situacions.

-Dels dos trimestres que hi ha al llarg de l’any (al tercer trimestre fan FCT), hauran de realitzar una

sèrie de treballs d’investigació i recerca (poden ser individuals o en equip) segons el tema de que

tracti la unitat didàctica; on amb antelació es donaran les pautes a seguir i les indicacions adequades

del tipus de treball a fer. Aquests treballs seran lliurats al professor o defensats de forma oral

mitjançant el suport de les TIC.

-Els alumnes participaran en la classe a l’hora d’exposar els seus treballs de recerca, també amb

exposicions i correcció dels resultats obtinguts sobre activitats i exercicis proposats, així com en

debats preparats pel professor.

-El lliurament dels treballs s'haurà de fer en paper, passat a ordinador i amb unes característiques

específiques que s'expliquen a principi del curs escolar (disposen del dossier), a excepció que el

professor consideri que es por entregar en format digital. Els treballs sempre s'han de lliurar en els

terminis establerts pel professor per tal de ser avaluats.

-No es permetrà el lliurament de treballs semblants entre alumnes, havent de presentar un treball de

bell nou en el termini establert pel professor. El treballs poden ser de caràcter escrit o bé en format

de presentació amb defensa oral de l’alumne. En cas de treballs en grup cap la possibilitat d'haver

de fer la defensa d'aquest, fent un sorteig a l'atzar, en el mateix moment de la defensa, per indicar la

persona del grup que farà l'exposició-defensa.

-Sempre que sigui possible es procurarà fer coincidir l’activitat complementària (sortida

didàctica) amb el tema que s’estigui impartint en la unitat didàctica corresponent.

-Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del cicle

formatiu. Algunes de les activitats complementàries programades per al mòdul d'instal·lacions seran

profitoses per a diverses unitats didàctiques.


-Seguint acord de Departament, les activitats complementàries són obligatòries i avaluables, ja que

formen part dels procediments a avaluar. La no assistència de l’alumne, farà que no se li pugui

comptar com un procediment i suposarà un material per a ser avaluable sobre una prova escrita.

-De cada activitat complementària (sortida) realitzada i que tingui referència amb el mòdul de gestió

i organització de la producció de plantes, es donarà, prèviament a la sortida a realitzar, una unitat

didàctica per poder-la treballar primer a l’aula, després durant l’activitat i finalment a casa. Això

serà un material avaluable tan pel seu contingut com per la puntualitat a l’hora de lliurar-ho.

-S’ha de mantenir un ordre i neteja a l’aula i en els diferents espais utilitzats (taller, zones de

producció, etc.); cada cosa ha de quedar en el seu lloc i s’ha de recollir el material utilitzat. Aquests

hàbits també seran avaluables al final de cada trimestre.

-En determinades unitats didàctiques es prepararà alguna xerrada per part d’algun expert en la

matèria que s’hagi triat.

-És obligatori la realització d'un treball durant tot el curs, que s'ha d'entregar a final del darrer

trimestre: consisteix en la realització d'una col·lecció de llavors amb un mínim de 50 espècies,

preferentment forestals. S’han de classificar amb la família, gènere, espècie i nom comú. El dia del

lliurament del treball s'especificarà en el full de presentació de principi de curs, i se vos farà un

examen oral per comprovar els vostres coneixements.

_S'Albufera:

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran a l'Albufera de Mallorca en virtut d'un conveni signat entreels CIFP Joan Taix i Espais de Natura.

Les pràctiques que tenguin lloc en aquest espai s'articularan de la següent manera:

El contingut que es treballarà a les pràctiques és de tipus transversal i intermodular. Es desenvoluparan al llarg d'entre 7 i 10 sessions. Les dates dels dies de pràctiques es determinaran de manera coordinada entre la direcció del Parc i

els professors dels mòduls implicats. El dia determinat de pràctiques serà un dia complet, dimecres o divendres en funció dels mòduls

implicats. Es desenvoluparan en petits grups que realitzaran una tasca concreta al llarg del dia. Seran rotatives. Això vol dir que cada grup dedicarà una sessió de pràctiques al desenvolupament

d'una tasca concreta amb la idea que en acabar el període hagi passat per tots els treballs. Es comptarà amb la col·laboració del personal tècnic i de camp del Parc en la descripció i

assessorament de cada una de les pràctiques. Es farà una sessió inicial per part de la direcció del Parc on es contextualitzarà cadascuna de les

pràctiques en el marc d'una planificació general.


Les pràctiques constaran d'una sèrie de tasques fixes, que cada grup portarà a terme de forma rotativa al llargdel curs, que seran:

Treballs de manteniment de repoblacions. Feines forestals diverses (Aclarida, poda, selecció de brots, treballs fitosanitaris i eliminació de

residus) que es desenvoluparan en dues localitzacions:▪ Pinar des Comú de Muro.▪ Bosc de ribera.

Manteniment dels canals: sega i eliminació de canyet. Gestió de pastures i càrrega ramadera, centrada en el manteniment i col·locació de tancats pel

bestiar. Operacions i tècniques de trepa a arbres amb material específic. Restauració dunar centrada en el manteniment i restauració d'estructures d'acumulació d'arena. Analítica d'aigües.

Altres tasques de caire eventual, per la seva estacionalitat, i en les quals es podrà participar són:

Repoblacions amb espècies típiques de dunes. Eliminació manual de bosses de processionària. Eliminació de plantes invasores. Altres que el Departament d'Agràries pugui considerar d'interès.

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran en col·laboració del personal tècnic i de camp de la Direcciógeneral de Caça i Pesca del Consell Insular de Mallorca mitjançant la signatura d'un conveni entre el centre il'entitat anteriorment esmentada.

Les activitats que es pretén que formin part del programa de pràctiques són les següents:

Realització de censos nocturns d'espècies cinegètiques en col·laboració amb el personal de laDirecció general de Caça i Pesca (agents de medi ambient i zeladors federatius). Aquesta activitat esrealitzarà en horari nocturn i serà de caire voluntari.

Realització de censos d'espècies de caça major: quantificació d'una població de cabra orada a laSerra de Tramuntana.

Gestió de vedats cinegètics: visita a vedats de caça menor i major.

Demostració de modalitats de caça tradicional i races de cans usats en l'activitat cinegètica.

Xerrades per part de personal tècnic. Alguns exemples de xerrades són:

▪ Tipologia d'armes i municions usats a l'activitat cinegètica. Normativa que regula el seu ús ipertinença.

▪ Interpretació de la legislació cinegètica.

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri que puguin serd'interès.


Una altra part de les pràctiques es realitzaran en col·laboració amb el personal tècnic i de camp de PN del'Albufera de Mallorca.

Les pràctiques que es proposen per aquest curs són les següents:

Realització de censos d'aus mitjançant diverses metodologies.

Participació en l'activitat de cens d'aus de zones humides a nivell internacional.

Realització del seguiment i cens d'espècies de zones humides (ardèides) a la zona de descans.

Xerrades formatives per part del personal tècnic:

Dinàmica de poblacions i metodologies de cens.

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri que puguin ser

d'interès.


5.- AVALUACIÓ

5.1 Criteris d’avaluació.Els criteris d’avaluació giraran entorn a la consecució dels següents punts:

Seleccionar la informació precisa per a definir un estudi de mercat, indicant els criteris i

procediments per a la seva elaboració.

Identificar les variables que influeixen per a prendre decisions per tal de definir el tipus de viver

que s’instal·larà en una zona.

Descriure les característiques principals que determinen la zona d’ubicació d’un viver

(topogràfiques, edafològiques, aigua, climatologia, accessos, transport,...)

Determinar l’elecció de les espècies i varietats que es poden produir a un viver.

Determinar les necessitats d’infraestructura per a elaboració del projecte d’un viver.

Resoldre el càlcul dels recursos materials i humans, així com les necessitats de financiació, una

vegada elaborat el pressupost.

Seleccionar els sistemes de multiplicació en funció de les diferents espècies.

Seleccionar el material vegetal més adequat, d’acord amb les espècies que es van a multiplicar.

Interpretar les diferents accions de les substàncies que activen o aturen el desenvolupament en

els vegetals.

Organitzar la recollida del material vegetal.

Preparar i conservar en condicions òptimes el material vegetal abans de la seva reproducció.

Preparar i planificar les fases i els recursos necessaris per a realitzar la multiplicació de les

plantes d’un viver.

Determinar quins substrats són els més adequats als diferent cultius d’un viver, tenint en compte

les seves característiques físiques, químiques i biològiques.

Comparar i diferenciar els recipients de cultiu utilitzats als vivers.

Confeccionar un calendari d’adobats dels diferents cultius d’un viver.

Classificar la maquinària que s’empra en les aplicacions fertilitzants.

Establir les dosis i freqüència de reg dels cultius d’un viver.


Elaborar un pla de prevenció i lluita per a controlar les plagues, malalties i males herbes dels

cultius.

Determinar les operacions de cultiu relacionades amb la poda de formació, pinçaments,

entutorats, trasplantaments i repicats.

Establir un pla de maneig, control i conservació de les instal·lacions.

Analitzar els materials que intervenen en la construcció d’un hivernacle.

Determinar i analitzar els aparells i sistemes que es fan servir per al control climàtic de les

plantes en viver.

Establir les tècniques de cultiu per a la implantació d’un cultiu a l’aire lliure.

Enumerar les normes de qualitat establertes per a la selecció de les plantes cultivades.

Explicar les característiques i criteris per a la classificació de les plantes.

Determinar els procediments d’organització de comandes i de la preparació de la planta per a

ser venuda.

Elaborar un pla d’expedició, càrrega i transport de les plantes.

5.2 Continguts mínims a- El projecte del viver:

– Documents previs.

– Estudi econòmic i de viabilitat.

– Zonificació. Determinació i característiques de cada zona.

– Procés i fases de realització.

b- Material de multiplicació i reproducció:

– Època de recol·lecció.

– Procediments de selecció, recol·lecció i transport del material vegetal.

– Materials i mitjans necessaris.

– Sanitat del material vegetal.

– Organització de la recol·lecció i aprovisionament del material vegetal.

c- Condicions de conservació del material recol·lectat.

d- Multiplicació i reproducció específica:


– Propagació vegetativa. Característiques dels sistemes.

– Reproducció sexual.

– El cultiu “in vitro”. Característiques.

– Planificació de les necessitats materials, treballs i mitjans necessaris per a la multiplicació de les

plantes d'un viver.

– Elaboració dels calendaris de treball per a realitzar la multiplicació de les plantes d'un viver.

– Organització dels treballs de multiplicació de les plantes d'un viver.

e- Tècniques de cultiu en viver:

– Cultiu tradicional en terra lliure: preparació del sòl i planta. Plantació. Cuidats als cultius.

Arrabassament. Preparació de la planta.

– Cultiu en contenidor d'espècies llenyoses: sistemes. Materials i mitjans. Regs. Fertirrigació.

Cuidats del cultiu.

– Cultiu de plantes d'interior: característiques. Tècniques de cultiu. Materials i mitjans.

– Plantes anuals i vivaces: materials i mitjans. Tècniques de cultiu. Planificació i organització dels

treballs.

– Plantes forestals: característiques. Producció a arrel descoberta o en envàs. Altres sistemes.

Maneig dels cultius.

f- Preparació i venda de les plantes:

– Arrabassament, classificació i protecció de la planta per a la seva venda.

– Presentació del producte.

– Normes de qualitat, passaport sanitari.

– Organització de la venda de plantes.

5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?➢ El procés d'avaluació a seguir i els instruments emprats per tal d'avaluar als alumnes del Bloc-I

d'Unitats Teòriques, serà el següent:.

Cada unitat didàctica s'iniciarà amb una Avaluació Inicial, que es durà a terme al començament de

la unitat didàctica i consistirà en donar unes quantes qüestions d’exploració de nivell que

coincideixen amb les activitats d’introducció – motivació plantejades a cada unitat didàctica.

Continuarà amb una Avaluació Formativa, aquesta servirà per orientar al professor i alumnes sobre

el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta avaluació ha d’ésser integrada al procés

d’aprenentatge.


Es realitzarà a mesura que s’avanci en la unitat didàctica, per detectar els possibles problemes de

comprensió, es basarà en:

1- Seguiment i correcció de les activitats d’aula (les que s’han fet en grup i individualment).

2- Realització de proves específiques: exposar un tema, resolució d’un exercici.

3- Posades en comú del quadern de pràctiques, per seguir l’evolució que fan de les pràctiques

desenvolupades.

4- Exposicions per part dels alumnes dels treballs d’investigació i recerca proposats.

5- Intercanvis orals amb els alumnes generant debats.

6- Resolució de dubtes fent preguntes orals i individuals.

7- Participació en les activitats complementàries.

8- Autoavaluació.

9- Coavaluació, mitjançant parelles tutorials.

Per concloure es durà a terme una Avaluació Final, on es farà la comprovació dels objectius

plantejats i que s’han aconseguit en l’acabament d’un procés.

En el procés d’avaluació de l’alumne s’aplicarà el següent model:

1. Conceptes: 65 % de la nota final. Comprenen els exàmens, que es basaran en les activitats

realitzades i en els conceptes explicats a classe. Es preveu la realització d'exàmens parcials

cada una o dues unitats didàctiques. En quant al format dels mateixos: es poden fer

preguntes de desenvolupament, preguntes de resposta breu, preguntes en examen oral,

preguntes tipus test, preguntes de vertader o fals, preguntes d'ompliment de documentació i

preguntes de relacionar, així com a preguntes de resolució de supòsits pràctics amb

problemes o de proves “visu”. A les diferents proves escrites quedarà reflectit el valor de

cadascuna de les preguntes i com s'avaluarà.

2. Els continguts procedimentals contaran un 25% de la nota final. Comprenen el dossier de les

activitats complementàries, la presentació o exposició de treballs d'investigació i recerca, els

exercicis proposats per a casa de reforç, i les activitats d'aula per a consolidar conceptes.

Tots aquests procediments s’englobaran en Blocs-Procedimentals per poder ser avaluats

3. Els continguts actitudinals es valoraran en un 10% de la nota final, a partir de l’actitud i

capacitat individual en el treball i en equip, el comportament de l'alumne en classe,

disposició en la recerca de material complementari a nivell individual i de grup, les

participacions en els debats, les participacions en les pràctiques de camp, l’actitud crítica


davant qüestions plantejades, rigor i neteja en el treball d’investigació, claredat i ordre en la

presentació de treballs, puntualitat en el lliurament de treballs o exercicis, puntualitat i

assistència a classe. Tots aquests continguts actitudinals estaran englobats el dos Blocs-

Actitudinals.

S’avaluen tots els elements en joc en el procés d’ensenyament-aprenentatge (des de

l’alumne, fins el professor i la mateixa programació).

➢ El procés d'avaluació del Bloc- II ( pràctiques) es realitzarà mitjançant la realització i el

seguiment de les pràctiques:

1.Els alumnes hauran de seguir els protocols amb correcció.

2.Dur a terme les realitzacions de les pràctiques encomanades.

3.Realitzar el seguiment fotogràfic i escrit de les mateixes.

4.Assistir a classe.

5.Realitzar investigació damunt les mateixes.

- Al dos BlocsI i II:

L’assistència de l’alumnat és la condició necessària que permet tant l’aplicació de l’avaluació

continua com la vigència de la matrícula en el cicle formatiu.

Si l’alumne s’absenta de forma continuada i sense justificar durant un període superior al 10% de la

càrrega horària del mòdul; o de forma discontinua durant un període superior al 15% de la càrrega

horària del mòdul sense justificar: perdrà el dret a l’avaluació continua, perquè a més a més, serà

una de les causes d’anul·lació d’ofici de la matricula del mòdul.

L’alumne donat de baixa, tindrà l’opció de poder examinar-se del mòdul a les proves lliures que es

realitzen al centre, havent-se matriculat amb antelació.

5.4 Criteris de QualificacióLa nota per aprovar el trimestre i el mòdul és de 5.

➢ El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat del Bloc- I d'Unitats Teòriques, serà

el de: en l’adquisició dels conceptes suposarà el 65% de la nota, els procediments el 25% i l’actitud

el 10%.


-L’adquisició dels conceptes s’avaluarà amb la realització de proves escrites al llarg de cada

trimestre; una vegada finalitzada una unitat didàctica es farà un examen que serà eliminat si es

supera o iguala amb una nota de 4,5, sinó és així es podrà fer un examen de recuperació abans de

finalitzar cada trimestre. Els diferents exàmens parcials realitzats a cada trimestre podran constar de

diverses parts (especificades a l’apartat dels procediments d’avaluació), però no en té perquè estar

constituït per tot allò especificat.

A les diferents proves escrites quedarà reflectit el valor numèric de cadascuna de les preguntes i

com s’avaluarà. Aquest 65% de la nota es repartirà entre els diferents exàmens realitzats durant el

trimestre.

La mitjana entre varies unitats didàctiques es farà a partir d'un 4,5 de nota. Si la nota està entre 4 -

4,4 serà condicionant de fer mitjana, si en la resta d'exàmens aprovats s'ha tret un 6 o més de 6 de

nota.

-Els continguts Procedimentals es valoraran en diferents Blocs Procedimentals; el Bloc- a: amb la

realització de les activitats complementàries proposades; el Bloc- b: amb la presentació de treballs

d’investigació bibliogràfica; el Bloc- c: amb la relació d’exercicis i problemes que es prepararan

durant el curs, i el Bloc- d: amb exercicis individuals de recerca proposats per a casa.

Per al Bloc- b i Bloc- d, en determinats trimestres podrà avaluar-se a l'alumne amb un examen oral i

amb la presentació del material.

Per tal d'aprovar els Blocs-Procedimentals s'ha de treure una nota igual o superior al 4,5 una vegada

s'ha fet la mitjana de tots els blocs; sinó no es farà mitjana amb la resta de continguts (conceptuals i

actitudinals). Si algun dels exercicis, treballs o activitats del mateix bloc no són entregats suposarà

un 0 de nota.

El 25% de la nota dels continguts procedimentals es repartirà a parts iguals entre els diferents blocs

que s'hagen treballat durant el trimestre (no sempre es treballaran tots els blocs en tots els

trimestres). En algun trimestre algun dels blocs procedimentals pot tenir més pes del que pugui

quedar repartit proporcionalment com s'ha dit abans.

L’avaluació de cada procediment dels diferents blocs es farà entre una nota de 0 a 10, a excepció

del material que s'haja entregat fora de termini, ja que només contarà de 0 a 5 de nota com a màxim.

El material elaborat en els diferents Blocs Procedimentals i aprovat amb una nota de 4,5 o més,

estarà ja avaluat, però, si un dels materials entregats està per davall d'aquesta nota, el treball,

dossier o exercici s'haurà de presentar de nou per poder ser avaluat abans de finalitzar el trimestre.


Quan el material que realitzin els alumnes en els diferents Blocs Procedimentals (dosser sortides,

treballs, recerques, exercicis,...) no sigui l'adequat i no s'hagi adequat a les normes de presentació

establertes (mal presentat, continguts insuficients, copiar i pegar des d'Internet sense cap criteri,

similitud de treballs entre companys, informació contrastada i no inventada, ortografia, etc.), el

professor podrà retornar la feina perquè es torni a repetir i corregir allò indicat pel professor.

Els treballs tenen un termini per lliurar-los. Els treballs presentats fora de termini acordat

s’avaluaran únicament de 0 a 5 de nota com a màxim.

-Els continguts Actitudinals s’avaluaran repartint el 10% entre el Bloc-A (5%) i el Bloc-B (5%), i

s’especifiquen a continuació:

Bloc- A Bloc- B-Comportament de l'alumne a classe, així com lamotivació que té per aprendre, grau d'atenció.

-Ordre i rigor en els treballs presentats (segueixnormativa).

-Participació i interès en les practiques, debats,sortides de camp, activitats d'aula.

-Puntualitat del lliurament del material.

-Recerca de material, capacitat crítica,originalitat en treballs.

-Assistència i puntualitat a classe.

El professor durà un registre on avaluarà de 0 a 10 els diferents apartats del Bloc-A i del Bloc-B, i

es farà de forma individual per a cada alumne.

L'Avaluació Zero podrà ser avaluada si el professor considera que és necessari, com per exemple,

quan un alumne es negui a realitzar la prova a principi de curs.

➢ El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat del Bloc-II d'Unitats Pràctiques, serà

el de: en l’adquisició dels conceptes i memòria final suposarà el 70% de la nota, els procediments

el 20% i l’actitud 10%

La realització i seguiment fotogràfic i escrit en el quadern de camp. El quadern de camp podrà ésser

revisat pel professor en qualsevol moment. Al final de les pràctiques s'entregarà una memòria final

que constarà de 60 pàgines com a mínim i seguint les indicacions del treball.

La memòria inclourà totes les pràctiques realitzades.

Es valorarà la investigació i el seguiment fotogràfic així com la bona presentació.


La nota serà el resultat de la realització de les mitjanes dels conceptes, procediments i actituds i serà

sobre 10.

Per aprovar el mòdul de Gestió de la producció s'hauran d'aprovar els dos blocs, i no es farà

la mitjana del Bloc- I i el Bloc- II si no s'ha tret 4,5 o més.

*Nota: aquest mòdul no guarda la normativa establerta pel departament, es considera un mòdul

com excepció a la norma, ja que queda dividit en dos blocs (Bloc-I part Teòrica i Bloc- II part

Pràctica)., la qual cosa ens obliga a que tinguin més pes els continguts al Bloc- I, i els procediments

al Bloc- II.

5.5 Recuperació del Mòdul.

Per aprovar el Bloc-I (part teòrica): al finalitzar cada trimestre es farà una prova de recuperació de

les unitats didàctiques no superades durant el període.

Si a l’alumne li ha quedat suspesa alguna avaluació, degut als continguts conceptuals, s’haurà

d’examinar per març de les unitats didàctiques que en té suspeses, fent un examen de recuperació,

guardant-se la nota de les unitats que en té aprovades durant el curs (>4,5 nota perquè feia mitjana).

La nota final per a provar el mòdul serà de 5.

La recuperació de l’avaluació dels procediments es realitzarà també a final de curs (pel març),

presentant el material que va quedar suspès o pendent de lliurar.

Als alumnes que els hi quedi suspès el mòdul al finalitzar el curs en març, tindran la possibilitat

d’examinar-se al juny en un examen extraordinari, per la qual cosa es realitzarà un examen acord

als continguts desenvolupats al llarg del curs. L'alumne s'examinarà de totes les unitats didàctiques

pendents i també haurà d'entregar els treballs i dossiers no presentats durant el curs.

Així mateix, l'alumne també realitzarà una prova escrita relacionada amb els continguts

procedimentals estudiats durant el curs al mòdul, on podran demanar-se diferents activitats, com per

exemple: exercicis de càlcul, preguntes relacionades amb les pràctiques de camp i d'aula, supòsits

pràctic, preguntes en referència a les visites realitzades, etc.

En el cas del Bloc- II, la recuperació es realitzarà mitjançant una prova Teorico pràctica havent de

resoldre un exercici o supòsit pràctic d'una finca i uns determinats conreus amb unes necessitats

indicades.



L’alumne s’haurà d’examinar de totes les unitats didàctiques, no se guarden les notes obtingudes alllarg d’anteriors convocatòries.

Es realitzarà un examen d'acord als conceptes estudiats, també es desenvoluparà una prova teòric

pràctica (visu, problemes, identificacions, etc.) tenint en compte els continguts procedimentals

realitzats.

La nota per aprovar serà de 5.



➢ Maquinària i eines pròpies del treball d’un viver: tractors, motocultors, plantadores isembradores, navalles d’empeltar, tisores de poda de diversos tipus, xerracs, màstic, ràfia,abonadores, mescladores de substrats, malles antipulgó i malles d’ombries, grapes, màquinad’entutorar.

➢ Equips i taules de propagació: taules d’arrelament i de llavorer, cossiols de diferents mides,safates d’alvèols i sense, contenidors i equips de drenatge.

➢ Equips i mitjans per a la multiplicació in vitro: termòstats, autoclaus, mesuradors de pH iCE.

➢ Instal·lacions cobertes per al cultiu: hivernacles, túnels d’aclimatació, umbracles, llitscalents, caixoneres i càmeres de cultiu.

➢ Equips i sistemes de reg: sistemes de distribució, goteig, nebulització, aspersió i equips defertirrigació.

➢ Materials per a la reproducció, propagació i producció: llavors, material vegetal (esqueixos,estaquetes, patrons, ...), substrats (perlita, vermiculita, escorça de pi, turba rossa, arena,...),productes fitosanitaris, productes hormonals, adobs sòlids, líquids i de lenta alliberació,herbicides, tutors, cinta d’entutorar.

➢ Material de laboratori: forn, gelera, balança de precisió, reactius, paper de vidre, aiguadestil·lada, aigua oxigenada, vinagre, lleixiu, garbell, plaques petri, paper de filtre, gotsprecipitats.

➢ Biblioteca del departament i de l’institut.

➢ Bibliografia utilitzada i bàsica per a l’alumnat: – Jiménez, R. y Caballero, M. El cultivo industrial de plantas en maceta. Ediciones de

Horticultura, 1990.

- Ruano Martínez, J. Rafael. Viveros Forestales. Ediciones Mundi-Prensa, 2002.

– Vidalie, H. Producción de flores y plantas ornamentales. Ediciones Mundi-Prensa, 2001.

– Salmerón, J. Las flores y su cultivo. Ministerio de agricultura, pesca y alimentación,

1996.

– Fuentes Yagüe, J.L. Botánica agrícola. Ediciones Mundi-Prensa, 1998.

– Fuentes Yagüe, J.L. Curso de riego para regantes. Ediciones Mundi-Prensa, 1998.

– Fuentes Yagüe, J.L. Técnicas de riego. MAPA. Mundi-Prensa, 1996.


– Alomar, G., Mus, M, i Rosselló, J.A.. Flora endèmica de les Balears. Consell Insular de

Mallorca, 1997.

– Peñuelas, J.L, y Ocaña, L. Cultivo de plantas forestales en contenedor. Ediciones M-P,

2000.

– Reproducció de planta autòctona per a l’ús en repoblacions forestals, paisatgisme i

jardineria. Documents tècnics de conservació. Govern de les Illes balears.

Conselleria de Medi Ambient.

– Producción de planta ornamental y forestal. Semillas de árboles y arbustos. Centro

Nacional de Capacitación, 1998.

– Salmerón, R., El sector ornamental.

– Besnier, F. Semillas. Biología y tecnología. Ed. Mundi-Prensa, 1989.

– Margara. J. Multiplicación vegetativa i cultivo in vitro. Ediciones Mundi-Prensa, 1988.

– Sanchís, R. Las semillas. Ed. de Vecchi.

– Raymond, A.T. Producción de semillas de plantas hortícolas. Ed. M-P.

– Hartmann, H. i Kester, D.E. Propagación de plantas. Principios y prácticas. Compañía

Editorial Continental. México, 1998.

– Nicolas., J.P, y Roche-Hamon, Y. El Vivero. Ediciones Mundi-Prensa, 1999.

– Duran,J., Diccionari de plantes de jardí. Edicions 62, 1997.

– Press,B., Guia de campo flores silvestres de Europa. Editorial Cúpula.

– Dominguez Vivancos, A., Fertirrigación. Ediciones Mundi-Prensa, 1996.

– Serrano Cermeño, Z., Técnicas de invernadero. Ed. Zoilo Serrano,1990.

– Urbano,P. Tratado de fitotecnia general. Ediciones Mundi-Prensa, 1995.

– Bovey, R. La defensa de las plantas cultivadas. Ediciones Omega, 1989.

– Tykac, J. Arbustos ornamentales. Ed. Susaeta, 1993.

– Del Cañizo, J.A. i González, R. Jardines. Ed. Mundi-Prensa, 1994.

– Planes, S. Plagas y enfermedades de jardines. ED. Mundi-Prensa,1994.

– Manual para la correcta aplicación de los plaguicidas. Junta de Andalucia.


– Liñán, C. Vademecum de productos fitosanitarios, 2000.

– Laborda, R., i Santaballa, E. Apuntes de protección de cultivos. Medios de lucha.

Universitat Politècnica València. Servicio de publicaciones, 1992.

– Laborda, R., i Santaballa, E. Apuntes de protección de cultivos. Los agentes nocivos.

Universitat Politècnica València. Ed. Servicio publicaciones, 1993.

– Laborda, R., i Santaballa, E. Plagas y enfermedades de los cítricos. Universitat

Politècnica València. Ed. Servicio publicaciones, 1994.

– García, F., Ferragut, F. i Costa, J. Plagas agrícolas. Insectos endopterigotos. Universitat


– García, F., Ferragut, F. i Costa, J. Plagas agrícolas. Insectos exopterigotos y ácaros.

Universitat Politècnica València. Ed. Servicio publicaciones.

– Miró, M., Osca J.M. i Castell, V. Fitotecnia general. Climatología. Universitat


– Alonso, E. Sustratos. Universitat Politècnica de València.

– Ansorena, J. Sustratos. Propiedades y caracterización. Ed. Mundi-Prensa, 1992.

– Penningsfeld, F. i Kurzmann,P. Cultivos hidropónicos y en turba. Ed. M-P, 1983.

– Guerrero, F. i Masaguer, A. Sustratos artificiales: bases para su utilización. Universidad

Politécnica de Madrid, 1998.

– MacMillan, P. La multiplicación de las plantas (guia práctica de la jardinería). Ediciones

Folio, 1990.

– Mainardi, F. El calendari del jardinero. Ed. de Vecchi, 1999.

– Alonso, E. Letargo y almacenaje. UPV. Servicio publicacions.

– Santacana, J., i López, J.M. Mezclas de productos fitosanitarios. Ministerio de

Agricultura, 1971.

➢ Publicacions tècniques i fulletons divulgatius.

➢ Material informàtic del departament: ordinadors, impressores i programes.

➢ Presentacions Power-Point, transparències, diapositives.

➢ Serà indispensable la realització de vàries activitats complementàries fora del nostre centre.


7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARSDurant aquest curs es preveu que es duguin a terme aquestes activitats complementàries fora del

centre, associades al mòdul de Gestió i Organització de la Producció de Plantes i que estan

relacionades amb els continguts exposats anteriorment:

1- Vivers Iniciador : conèixer el procés de un viver productor en llavorers. Conèixer la

planificació de la recol·lecció i emmagatzematge dels cultius. Observar la presentació del

producte que surt a la venda. Conèixer les operacions de manteniment dels cultius. U.D-3

2- Viver Generalitzat (interior, temporada i exterior): veure com fan la reproducció i

multiplicació d’aquestes plantes. Quines tècniques de cultiu utilitzen. Les instal·lacions i la

ubicació del viver. La comercialització dels productes. U.D-1

3- Viver Forestal i de planta autòctona- MENUT : conèixer el funcionament d’un viver forestal,

així com les tasques de recollida de material vegetal per poder posteriorment reproduir-lo.

U.D-2

4- Planta de Compostatge : conèixer com una empresa realitza el procés de compostatge amb

els residus vegetals procedents de les poblacions properes. Tècnica del compost. Sortides en

el mercat. U.D-6

5- Empresa de reproducció de cultiu in vitro : observar i conèixer el procés de multiplicació in

vitro, amb les diferents etapes, medis de cultiu utilitzats, esterilitzacions al laboratori, etc.

U.D-4

6- Hidropònic : poder veure el funcionament i la tècnica d’una empresa agrícola que produeix

amb cultiu sense sòl. U.D-11

7- Finca d’Agricultura Ecològica : conèixer el funcionament d’una de les més importants

finques agrícoles a Mallorca que produeixen agricultura ecològica. Gestió de la finca, cultius

que realitzen a l’any, preparació dels cultius i manteniment, beneficis trets, venda als

mercats, etc. U.D-8

Aquesta és una planificació orientativa de les sortides que es tenen previstes en aquest mòdul,

deixant la possibilitat de realitzar certes activitats puntuals que tinguin un valor decisiu en la

programació del mòdul.


De cadascuna d’aquestes Activitats Complementàries, quinze dies abans de la seva realització es

presentarà al Departament d’Activitats Agràries una Unitat Didàctica (fitxa) especificant: durada;

persona de contacte; professor que prepara l’activitat; professors que li acompanyen; els mòduls

professionals implicats; objectius; descripció; documentació i materials necessaris; observacions;...

De les diverses activitats complementàries, l’alumne haurà de presentar al professor un treball o

dossier, on prèviament se li donarà un guió per poder desenvolupar la feina.

Serà necessari que cada activitat s’aprofiti a vegades per a diferents unitats didàctiques relacionades

amb el mòdul, ja que no es podrà repetir la sortida.

-Les Activitats Complementàries seran avaluades dins dels continguts procedimentals.

-Les Activitats Complementàries seran obligatòries i avaluables per a l'alumne.



Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientadora en les sessions detutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientadora del centre.

Es considerà la transversabilitat dels cultius que es realitzen durant l'any, així com les laborsculturals derivades del manteniment dels cultius dels altres anys, com són:

manteniment del sòl de cultiu o no cultiu en el viver d'exterior

podes de formació

repicat d'arrels i recepat de frondoses

repicat a cossiol o contenidors

muntatge i desmuntatge del sistema de reg per degoteig i manteniment


9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professionalen relació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a ladiversitat, segons el model MD020209 Atenció a la diversitat



GESTIÓ DE L'ÚS PÚBLIC DEL MEDI

NATURAL.

DEPARTAMENT ACTIVITATS AGRÀRIES

CURS 2011-2012

CICLE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE RECURSOSNATURALS I PAISATGÍSTICS

CLAU ACA 32

PROFESSORA Edelweïss Farrús Miró


ÍNDEX

1. OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATSTERMINALS).

2. CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ.

3. PROGRAMACIONS D’AULA. DESENVOLUPAMENTSEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

4. METODOLOGIA.

5. AVALUACIÓ.


5.2 Continguts mínims.


5.4 Qualificació.






9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.


1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL (CAPACITATSTERMINALS).

1. Analitzar les activitats d'ús públic (d'oci i educatives) que es desenvolupen en els diferentsespais naturals.

2.Analitzar les labors de conservació i restauració previstes en els plans d'ús i gestió del medinatural.

3. Analitzar i/o organitzar les activitats de control i vigilància del medi natural.

4. Analitzar les operacions necessàries per al control d'obres en el medi natural.



Aquest mòdul té una duració de 75 h, distribuïdes en 3 sessions setmanals. Els seus contingutss'han organitzat en un total de 8 unitats didàctiques.

U.D. Títol Sessions01 Els espais naturals. 902 Els ecosistemes naturals. 903 La conservació d'espècies vegetals. 804 La conservació d'espècies animals. 1405 Les figures legals dels espais naturals d'ús públic. Normativa

de protecció. El cas de les Illes Balears.10

06 Activitats d'ús públic en els espais naturals. 1207 Pertorbacions de l'equilibri ecològic i de la biodiversitat en un

espai natural. La vigilància i protecció.10

08 Plans d'ús i gestió dels espais naturals d'ús públic. El cas deles Illes Balears.

3



Unitatdidàctica

nº

Sessionsprevistes

Període : Del………de……………….al……de…………. Avaluació Sessionsefectives

01 9 Del 26 de setembre al 17 d'octubre de 2011 1a

02 9 Del 18 d'octubre al 4 de novembre de 2011 1a

03 8 Del 15 de novembre al 22 de novembre de 2011 1a

04 16 Del 28 de novembre de 2011 al 20 de gener de 2012 1a-2na

05 10 Del 23 de gener al 7 de febrer de 2012 2na

06 12 Del 13 de febrer al 5 de març de 2012 2na

07 8 Del 8 de març al 20 de març de 2012 2na

08 3 Del 26 de març al 27 de març de 2012 2na


UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Els espais naturals. Nº SESSIONS 9 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Indicar el concepte d'espai natural i els paràmetres abiòtics que el defineixen.- Indicar les característiques abiòtiques de les Balears.- Identificar i caracteritzar els principals paisatges del món (biomes).

CONTINGUTS


- Concepte d'espai natural.- Característiques abiòtiques definidores d'un espai natural. El casde les Illes Balears.

- Clima.- Geomorfologia.- Hidrologia.

- Els biomes del món. Característiques.

- Identificació dels paràmetres abiòtics que defineixen els espais naturalsde les Balears.- Treballar l'atles de les Illes Balears.- Caracterització comparació dels diferents biomes.


- Fer un llistat d'espais naturals que els alumnes coneguin de lesBalears, nacionals i internacionals.- Emissió del video: Els Espais naturals de Mallorca, de la CAIB.- Manejar el atles de les Illes Balearshttp://www.uib.es/secc6//lsig/Atles/INICI.HTM .- Compar els diferents espais naturals de l'activat inicial atenent a lesseves característiques abiòtiques, indicar diferències i semblances(ADgc).- Caracteritzar el bioma boscos i sotabosc mediterrani.- Caracteritzar la resta de biomes. Característiques ambientals,distribució geogràfica, estratègies biològiques. Exemples de fauna iflora.

- Indica el concepte d'espai natural i els paràmetres abiòtics que eldefineixen.- Indica les característiques abiòtiques de les Balears.- Identifica i caracteritza els principals paisatges del món (biomes).



- Respecte pels companys i per la professora.- Fer un bon ús dels espais i materials de treball.- Dur el material i la indumentària necessari a classe.- Puntualitat i assistència a les classes.- Participació i cooperació en el treball en grup.- Iniciativa per a la realització de les diferents tasques o activitatsque es proposen.- Interès en la recerca i exposició en el grup-classe d'accions oaspectes relacionats amb el mòdul.- Capacitat crítica constructiva, mitjançant el diàleg en el grupclasse.- Originalitat en la realització dels treballs.- Lliurar els treballs dins el període establert, complint les normesde presentació establertes.- Interès en el maneig de vocabulari tècnic propi del mòdul.- Sensibilitat pel que fa als possibles impactes mediambientals deles diferents operacions que es tracten en el mòdul.- Sensibilitat cap als aspectes relacionats amb la seguretat ihigiene en el treball.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Els ecosistemes naturals Nº SESSIONS 9 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Indicar el concepte d'ecosistema, quins són els seus components i les característiques d'aquests.- Indicar els tipus d'ecosistemes, i la seva dinàmica.- Indicar els diferents ecosistemes naturals presents a les Balears, així com també, els seus trets diferenciadors.

CONTINGUTS


- Ecosistema. Tipus ( terrestres i aqüàtics).- Components i funcionament.

- Biotop. Hàbitat. Ecotó. Biota. Comunitat. Espècie. Població.Fluxe d'energia i cicle de la matèria. Relacions interespecífiques.Relacions tròfiques. Eficiència ecològica. Relacionsintraespecífiques. Dinàmica de poblacions. Nínxol ecològic.Succecions.

- Biodiversitat. Tipus.- Ecosistemes naturals:

- Els ecosistemes marins.- Els ecosistemes d'embassaments.- Els ecosistemes aqüàtics costaners.- Els ecosistemes forestals.- Els ecosistemes pastorals.- L'ecosistema dunar.- Els salobrars.- Els ecosistemes cavernícoles.- Els ecosistemes d'alta muntanya.- Els ecosistemes agrícoles.

- Identificació dels termes ecològics en ecosistemes

- Descripció dels diferents ecosistemes naturals.

- Identificació dels diferents ecosistemes naturals a les Illes Balears.

- Veure material visual d'ecosistemes vulnerables de les Illes Balears.

- Visitar un espai natural d'ús públic.



- A partir d'un espai natural concret indicar els seus componentsecològics.

- A partir d'espais naturals coneguts, identificar els següents termesbiotop, hàbitat, biota, comunitat, població, espècies, espèciedominant, població, relacions interespecífiques, relacions tròfiques,eficìencia ecològica, dinàmica de poblacions, nínxol ecològic,succecions.

- Emissió i comentari del video ses Fonts Ufanes surgències de vida.Conselleria de Medi Ambient. CAIB.

- Emissió i comentari del video sobre La Cova des pas deVallgornera. Conselleria de Medi Ambient. CAIB.

- Treballar els conceptes de la unitat didàctica a un espais natural d'úspúblic (p.e. la Reserva natural de s'Albufereta de Pollença).

- Indica el concepte d'ecosistema, quins són els seus components iles característiques d'aquests.

- Indica els tipus d'ecosistemes, i la seva dinàmica.

- Indica els diferents ecosistemes naturals presents a les Balears,així com també, els seus trets diferenciadors.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL La conservació d'espècies vegetals Nº SESSIONS 8 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Indicar el concepte de diversitat i els tipus. Assenyalar el pes que representa la biodiversitat present en el territori de l'Estat espanyol, respecte al pes total enEuropa, i l'estat d'aquesta biodiversitat.- Indicar la metodologia emprada per identificar l'estat de conservació de la vegetació a un determinat espai.- Assenyalar els objectius de la Directiva Hàbitat (Directiva 92/43/CEE), i indicar hàbitats de les Balears d'interès comunitari.- Indicar mesures de protecció de les espècies vegetals (legislació i convenis internacionals)i indicar les categories sobre l'estat de conservació de la flora per laIUCN- Identificar diferents espècies vegetals d'interès comunitari de les Balears, i indicar les seves corresponents categories de protecció.- Correlacionar el pla de protecció d'una espècie atenent a la seva categoria de conservació, i els continguts generals dels plans.- Definir correctament Àrea Biològica Crítica.- Indicar els objectius de Xarxa Natura 2000, zones LIC i donar exemples de localitats amb aquesta catalogació.

CONTINGUTS


- Biodiversitat i tipus.- Paràmetres estimadors de l'estat de la vegetació d'un espainatural.- Mesures de protecció de les espècies vegetals:

- La Directiva Hàbitat (Directiva 92/43/CEE). Hàbitatsd'interès comunitari. Espècies d'interès comunitari.- Les categories IUCN. Catàleg nacional d'espèciesamenaçades (RD. 439/1990). Llibre vermell de la floravascular de les Illes Balears. - Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció(Decret 75/2005). Rareça. Amenaça.

- Categories d'espècies catalogades.- Plans de les espècies amenaçades.- Àrees Biològiques Crítiques.

- Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears.-Xarxa Natura 2000. LIC i ZEC.- Convenis internacionals.

- Descripció de la metodologia dels treballs corològics i demogràfics deles espècies vegetals.- Maneig de la plana web de Xarxanatura 2000:

- Identificació i anàlisi de diferents hàbitats d'interès comunitari de lesBalears.- Identificació i anàlisi de les diferent espècies vegetals d'interèscomunitari de les Balears.- Maneig de cartografia per a la identificació de zones LIC.

- Diferenciació de les categories de protecció de les espècies vegetals.- Consultar el llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears.

– - Treballar el Decret 75/2005. Catàleg Balear d'espècies amenaçades id'especial protecció. Anàlisi de diferents plans de conservació.- Treballar diferents plans de conservació d'espècies vegetals a lesBalears.- Identificació in situ de les espècies vegetals presents en diferentsespais naturals d'ús públic.



- Fer una relació d'hàbitats presents a les Balears, per a cadascunindicar espècies vegetals presents. Assenyalar aquell/s hàbitats queels alumnes considerin més fràgils.

- Treballar els diferents paràmetres estimadors de l'estat de lavegetació a un determinat espai.

- Manejar la plana web http://www.xarxanatura.es / i:- Identificar diferents hàbitats de les Balears d'interès comuntari,(LIC) i la flora que contenen.- Identificar cartogràficament diferents zones LIC de les Balears.

- Consultar el Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balearsi el Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció(Decret 75/2005).

- Revisar les mesures de protecció que hi ha de les espècies vegetals ales Illes Balears. Anàlitzar diferents plans de conservació.

- Manejar el bioatles.

- Fer una recerca bibliogràfica d'una espècie vegetal (que es trobi enel Catàleg d'espècies amenaçades de les Illes Balears) sobre la sevabiologia, distribució, figura de protecció i plans de conservació.

- Conèixer diferents espècies vegetals de les Balears que es troben alCatàleg d'espècies amenaçades de les Illes Balears. Identificar-les alllarg de les visites que es facin a espais naturals durant el curs.

- Indica el concepte de diversitat i els tipus.

- Assenyala el pes que representa la biodiversitat present en el territori del'Estat espanyol, respecte al pes total en Europa i l'estat d'aquestabiodiversitat.

- Indica la metodologia emprada per identificar l'estat de conservació de lavegetació a un determinat espai.

- Assenyala els objectius de la Directiva Hàbitat (Directiva 92/43/CEE), iindica hàbitats de les Balears d'interès comunitari.

- Indicr mesures de protecció de les espècies vegetals (legislació i convenisinternacionals) i indica les categories sobre l'estat de conservació de la floraper la IUCN.

- Identifica diferents espècies vegetals d'interès comunitari de les Balears, iindica les seves corresponents categories de protecció.

- Correlaciona el pla de protecció d'una espècie atenent a la seva categoriade conservació, i els continguts generals dels plans.

- Defineix correctament Àrea Biològica Crítica.

- Indica els objectius de Xarxa Natura 2000, zones LIC i posa exemples delocalitats amb aquesta catalogació.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL La conservació d'espècies animals Nº SESSIONS 16 BLOC


- Indicar els paràmetres estimadors de l'estat i evolució de les poblacions, tècniques d'estudi i seguiment de les poblacions animals.- Assenyalar els objectius la Directiva d'Aus (Directiva 79/409/CEE), i el que són zones ZEPA, i indicar exemples de localitats catalogades com aZEPA a Balears.- Indicar mesures de protecció de la fauna (legislació i convenis) i indicar les categories sobre l'estat de conservació de la fauna per la IUCN.- Identificar diferents espècies animals d'interès comunitari de les Balears, i indicar les seves categories de protecció.- Correlacionar el pla de protecció d'una espècie atenent a la seva categoria de conservació, i els continguts generals dels plans.

CONTINGUTS


- Paràmetres estimadors de l'estat i evolució de les poblacions. Tècniquesd'estudi i seguiment de les poblacions animals.

- Mesures de protecció de la fauna. La Directiva Hàbitat (Directiva92/43/CEE) i la Directiva d'Aus (Directiva 79/409/CEE). Espèciesd'interès comunitari. Zones ZEPA.

- Les categories IUCN. Catàleg nacional d'espècies amenaçades(RD. 439/1990). Llibres vermells. - Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció(Decret 75/2005). Rareça. Amenaça.– - Categories d'espècies catalogades.– - Plans de les espècies amenaçades.– - Àrees Biològiques Crítiques.- Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears.- Convenis internacionals.

- Descripció de les tècniques d'estudi i seguiment de les poblacionsanimals.- Maneig de la plana web http://www.xarxanatura.es / i manejarcartografia per a la identificació de diferents zones ZEPA de les Balears,identificar la fauna silvestre catalogada com a d'interès comunitari a lesIlles Balears.- Diferenciació de les categories de protecció de les espècies animals.- Consultar el llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears.- Treballar el Decret 75/2005. Catàleg Balear d'espècies amenaçades id'especial protecció. Anàlisi de diferents plans de conservació.

- Visitar la Fundació per a la Conservació del voltor negre.-. Participació en la realització d'un cens d'aus aquàtiques al Parc Naturalde s'Albufera.- Consultar material visual sobre diferents espècies d'animals protegidesa les Balears.- Consultar la plana web oficial del servei de protecció d'espècies de laCAIB, i la revista digital Ciberespècies (AD3).- Identificació in situ de les espècies vegetals presents en diferentsespais naturals d'ús públic.



- Indicar les espècies animals silvestres presents a les Balears que elsalumnes coneixen i els seus hàbitats .- Treballar les tècniques d'estudi i seguiment de les seves poblacions per adiferents espècies animals. Lectura del mètode de matcatge de les tortuguesa les Balears.- Manejar la plana web http://www.xarxanatura.es / i: Identificarcartogràficament diferents zones ZEPA de les Balears. Dels diferentshàbitats treballats a la unitat anterior, identificar la fauna que hi és present. - Consultar el Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears i elCatàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció (Decret75/2005). - Revisar les mesures de protecció que hi ha de les espècies animals a lesIlles Balears. Anàlitzar diferents plans de conservació.

- Visita a la Fundació per a la Conservació del voltor negre: Estat de lespoblacions del voltor negre a les Balears. Observació de voltors encaptivitat per a la seva recuperació.- Cens d'aus aquàtiques al Parc Natural de s'Albufera.

- Emissió dels videos editats per la Conselleria de Medi Ambient- La tortuga marina a les Illes Balears i Sis espècies, sis joies.

- Consultar la plana web oficial del servei de protecció d'espècies de laCAIB, i la revista digital Ciberespècies. Xerrada sobre programes deprotecció d'espècies a les Balears. A càrrec d'un Tècnic del Servei deprotecció d'espècies de la Conselleria de Medi ambient, CAIB.

- Manejar el bioatles. - Fer una recerca bibliogràfica de dues espècies animals, del Catàlegd'espècies amenaçades de les Illes Balears, sobre la seva biologia,distribució, figura de protecció i plans de conservació .- Conèixer diferents espècies animals de les Balears que es troben alCatàleg d'espècies amenaçades de les Illes Balears. Identificar-les al llarg deles visites que es facin a espais naturals durant el curs.

- Indica els paràmetres estimadors de l'estat i evolució de lespoblacions, ècniques d'estudi i seguiment de les poblacions animals.

- Assenyala els objectius la Directiva d'Aus (Directiva 79/409/CEE), iel que són zones ZEPA, i indica exemples de localitats catalogadescom a ZEPA a Balears.

- Indica mesures de protecció de la fauna (legislació i convenis) iindica les categories sobre l'estat de conservació de la fauna per laIUCN.

- Identifica diferents espècies animals d'interès comunitari de lesBalears, i indica les seves categories de protecció.

- Correlaciona el pla de protecció d'una espècie atenent a la sevacategoria de conservació, i els continguts generals dels plans.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Les figures legals dels espais naturals d'ús públic.Normativa de protecció. El cas de les Illes Balears. Nº SESSIONS 10 BLOC


- Assenyalar la normativa autonòmica i estatal que regula i protegeix als espais naturals d'ús públic. Detallar normatives sobre protecció iconservació dels espais naturals.- Indicar el significat d'ús públic- Identificar i diferenciar les figures legals que hi ha dels espais naturals d'ús públic, i les diferències entre elles.- Indicar les diferents figures de protecció dels espais naturals d'ús públic que es poden trobar a les Balears.- Indicar i localitzar els Parcs Nacionals de l'Estat Espanyol.

CONTINGUTS


- Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversidad.- Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevància ambiental(LECO).- Figures legals d'espais naturals d'ús public. La situació a les Balears.

- Parcs nacionals.- Parcs naturals- Paratges naturals.- Reserves naturals.- Monuments naturals.-Àrees marines protegides.- Paisatges protegits.- Llocs d'interès científic i microreserves.

- Altres normatives sobre protecció i conservació- Llei 1/2000, ampliació de la llei 1/1991 d'espais naturals i règimurbanístic (LEN). ANEI. ARIP.- Reial Decret 435/2004, regulació de l'inventari nacionald'humedals.- Reserves de la Biosfera. http://www.reservabiosfera.org/ .- Convenis internacionals.

-Maneig de la Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversidad.

- Maneig de la Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevànciaambiental (LECO).

- Comparació de les diferents figures legals d'espais naturals d'ús públic.

- Maneig de cartografia per a la localització dels diferents espais naturalsd'ús públic.

- Recerca d'informació sobre diferents espais naturals d'ús públic.Consultar la plana webhttp://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm

- Consultar la plana web http://pia.caib.es/user/index.ct.html i la delMinisteri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

- Visitar espais naturals d'ús públic.



- Enumerar figures de protecció dels espais naturals d'ús públic, iexemples d'aquestes a Balears i a l'Estat Espanyol.

- Manejar lleis: Llei 42/2007 del patrimoni natural i de labiodiversidad i la Llei 5/2005 per a la conservació dels espais derellevància ambiental (LECO).

- Comparar les diferents figures legals que hi ha dels espais naturalsd'ús públic.

- Emissió del video sobre el Parc natural de Mondragó. Conselleriade Medi Ambient. CAIB.

- Caracteritzar els parcs nacionals de l'Estat Espanyol a través de lapàgina web http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm

- Manejar el Bioatles i enumerar i localitzar cartogràficament lesdiferents figures de protecció que es troben a les Illes Balears.

- Recerca d'informació d'espais naturals concrets.

- Visitar diferents espais naturals d'ús públic.

- Assenyala la normativa autonòmica i estatal que regula i protegeix alsespais naturals d'ús públic. Detalla normatives sobre protecció iconservació dels espais naturals.

- Identifica i diferencia les figures legals que hi ha dels espais naturalsd'ús públic, i les diferències entre elles.

- Indica el significat d'ús públic.

- Indica les diferents figures de protecció dels espais naturals d'úspúblic que es poden trobar a les Balears.

- Indica i localitza els Parcs Nacionals de l'Estat Espanyol.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Activitats d'ús públic en els espais naturals. Nº SESSIONS 12 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Indicar les eines de gestió de les diferents figures legals dels espais naturals d'ús públic.- Assenyalar els tipus de zones i usos que pot disposar un espai naturals d'ús públic d'acord a la seva fragilitat.- Assenyalar els tipus d'usos i activitats que es poden realitzar en un espai natural d'ús públic atenent a la seva fragilitat i la normativa que les regula.- Relacionar les mesures d'acondicionament que s'han de prendre per a l'ús públic dels espais naturals i la diversitat de tasques necessàries per al'atenció al públic visitant.- Indicar diferents impactes ambientals que es poden originar durant els treballs de gestió i en les activitats d'ús públic en diferents espais naturals iindicar les eines de detecció i les mesures de protecció i correctores dels impactes.


- Eines de planificació i gestió dels espais naturals d'ús public.- Plans d'ordenació dels recursos naturals (PORN).- Pla director.- Plans rectors d'ús i gestió (PRUG).– Normes de protecció.

- Zonificació dels espais protegits.- Tipificació dels usos: permesos, prohibits i autoritzables.- Activitatrs d'ús públic en els espais naturals.

– Conservació.- Agricultura i ramaderia.

- Silvicultura.- Caça i pesca.- Ús recreatiu.- Investigació.– Educació ambiental.– Atenció al públic visitant dels espais naturals.

- Acondicionament de l'espai natural per a l'ús públic: construccions, obres i.senyalitzacións. Normes de qualitat, i de seguretat i higiene en el treball.- Impactes ambientals en els espasi naturals d'ús públic. Eines de detecció.Mesures preventives i correctores dels danys ecològics.

- Treballar les planes web de diferents espais naturals d'ús públic,i la plana webhttp://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm cercant informació de lesactivitats que es realitzen en determinats espais naturals d'ús públic, i treballar lesmesures de condicionament que s'han de prendre per a l'ús públic dels espaisnaturals.

- Treballar la informació referent a Educació Ambiental de les planes web de de laConselleria de Mobilitat i Medi Ambient i del Ministeri de Medi Ambient, MediRural i Marí.

- Treballar diferents formats de divulgació o educació ambiental.

- Lectura d'articles sobre els impactes que ocasionen els visitants dels espaisnaturals d'ús públic

- Descripció dels impactes ambientals que es poden produir en la gestió i ús d'unespai natural d'ús públic, i relació de mesures correctores d'acord a l'impacteambiental produït.

- Observar in situ els usos i els acondicionaments de diferents espais naturals d'úspúblic pel seu gaudiment.



- A partir d'un llistat d'activitats destriar les que es poden fer i les queestan prohibides en espais naturals concrets d'àmbit local i estatal.

- A partir d'espais naturals concrets cercar d'informació de les activitatsque es realitzen i descriure les mesures de condicionament que s'han deprendre per a l'ús públic dels espais naturals.

- Lectura d'articles sobre els impactes que ocasionen els visitants delsespais naturals d'ús públic.

- Enumerar els diferents impactes ambientals que es poden originar enels treballs de gestió i activitats d'ús públic, en diferents espais naturalsconcrets de les Balears. Així com també, indicar les mesures deminimització i correcció dels danys a aplicar.

- Xerrada sobre l'Educació ambiental a les Balears a càrrec d'una empresadedicada a aquesta labor.

- Preparar una activitat de sensibilitació dins el marc de l'Educacióambiental.

- Treballar els conceptes de la unitat didàctica durant les visites adiferents espais naturals d'ús públic.

- Indica les eines de gestió de les diferents figures legals dels espaisnaturals d'ús públic.

- Assenyala els tipus de zones i usos que pot disposar un espai naturals d'úspúblic d'acord a la seva fragilitat.

- Assenyala els tipus d'usos i activitats que es poden realitzar en un espainatural d'ús públic atenent a la seva fragilitat i la normativa que les regula.

- Relaciona les mesures d'acondicionament que s'han de prendre per a l'úspúblic dels espais naturals i la diversitat de tasques necessàries per al'atenció al públic visitant.

- Indica diferents impactes ambientals que es poden originar durant elstreballs de gestió i en les activitats d'ús públic en diferents espais naturals iindicar les eines de detecció i les mesures d'evitació i correctores delsimpactes.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Pertorbacions de l'equilibri ecològic i de la biodiversitat enun espai natural. La vigilància i protecció. Nº SESSIONS 10 BLOC


• - Assenyalar les diferents pertorbacions que poden trencar l'equilibri ecològic i afectar a la biodiversitat en un espai natural.- Indicar les mesures de control i seguiment a emprar per a la detecció de pertorbacions de l'equilibri ecològic i de la biodiversitat en un espainatural d'ús públic.- Indicar la tipificació de les infraccions comeses sobre el medi natural.

CONTINGUTS


- Pertorbacions de l'equilibri ecològic en un espai natural: - Condicions ambientals.- Accidents naturals.- Incendis- Activitat humana.- Introducció d'espècies.- La contaminació de l'espai natural. Controls i presa de mostres.- Patologies en les espècies vegetals i animals. Canvis en densitatspoblacionals (plagues). Detecció i presa de mostres. Tractaments.

- La vigilància en els espais naturals d'ús públic.

- Control d'infraccions: procediment sancionador.

- Recerca i lectura de notícies referents a impactes sobre el medi naturala Balears.

- Maneig de document tècnics per a la recerca d'informació referent a- pertorbacions i infraccions sobre el medi natural.

- Treballar les pertorbacions potencials que poden afectar a l'equilibriecològic de determinats espais naturals i a la seva biodiversitat, així comel procés de vigilància i el procediment sancionador que s'aplica endiferents espais naturals d'ús públic.

- Xerrada sobre les Espècies animals marines a les Balears. Estat de lespoblacions i amenaces, a càrrec de tècnics de Marineland (ADgc).

- Veure un reportatge sobre les pertorbacions del medi natural degut al'acció de l'home.

- Visita al Parc Natural. de s'Albufera de Mallorca, a la Reserva Naturalde s'Albufereta de Pollença i al Parc Nacional de Cabrera (ACgc, 1).

- Visitar espais natural d'ús públic.



- A partir de dos espais naturals d'ús públic determinats conegutindicar les possibles pertorbacions que poden afectar al seu equilibriecològic.

– - Fer un seguiment mitjançant la recopilació de notícies dels mitjansde comunicació escrits sobre situacions de pertorbació del medinatural que es produeixein al llarg del curs, especialment a les IllesBalears. Lectura dels articles més destacats o impactants pelsalumnes.

- Treballar les pertorbacions potencials que poden afectar a l'equilibriecològic de determinats espais naturals i a la seva biodiversitat, aixícom el procés de vigilància i el procediment sancionador que s'aplicaen diferents espais naturals d'ús públic.

- Consultar a través del BOIB exemples de procedimentssancionadors sobre infraccions comeses en el medi natural.

- Xerrada a càrrec del COFIB Consorci per a la Recuperació de laFauna de les Illes Balears.

- Emissió del reportatge: La guerra de la soja. En portada, la 2 deTVE. http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090201/portada—guerra-soja/396881.shtml..

- Treballar els conceptes de la unitat didàctica durant les visites adiferents espais naturals d'ús públic.

- Assenyala les diferents pertorbacions que poden trencar l'equilibriecològic i afectar a la biodiversitat en un espai natural.

- Indica les mesures de control i seguiment a emprar per a la detecció depertorbacions de l'equilibri ecològic i de la biodiversitat en un espai naturald'ús públic.

- Indica la tipificació de les infraccions comeses sobre el medi natural i elprocediment sancionador.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL Plans d'ús i gestió dels espais naturals d'ús públic. El casde les Illes Balears. Nº SESSIONS 3 BLOC

OBJECTIUS DIDÀCTICS- Indicar els contiguts dels Plans rectors d'ús i gestió (PRUG) dels espais naturals d'ús públic.- Assenyalar diferents organitzacions interguvernamentals dedicades a la protecció del medi ambient d'àmbit local i internacional.

CONTINGUTS


- Gestió i planificació dels espais protegits. Eines.- Continguts dels PRUG:

- Decripció de l'espai. Zonificació.- Usos permesos i activitats.- Criteris i normes generals de protecció, gestió i millora delsvalors naturals.- Estratègia de comunicació.- Programa econòmic-financer.- Mesures per a la millora de la qualitat de vida de les oblacionsafectades.- Pla de pesca.- Pla de treball. Seguiment i control de les activitats recreatives.- Personal laboral- Serveis.- Plans anuals de treball i inversions.

-Organitzacions no governamentals dedicades a la protecció del mediambient arreu del món.

- Revisió dels plans de gestió de diferents espais naturals d'ús públic de lesBalears. Descripció dels continguts de cadascun dels apartats d'un pla degestió d'un espai natural.

- Emissió del video Les petjades del passat. Oficis perduts de la Serra deTramuntana. Conselleria de Medi Ambient (CAIB).

- Recerca d'organitzacions dedicades a la protecció del medi ambientd'àmbit local i internacional.



- Debatre sobre el funcionament d'un espai natural d'ús públic.

- Treballar diferents PORNs i PRUGs d'espais naturals d'ús públic.

- Consultar les activitats de difusió que proposen els diferents parcsnaturals de les Balears.

- Cercar i caracteritzar diferents organitzacions no guvernamentalsdedicades a la protecció del medi ambient d'àmbit local i internacional.

- Indica els contiguts dels PORNs i dels Plans rectors d'ús i gestió (PRUG)dels espais naturals d'ús públic.

- Assenyala diferents organitzacions interguvernamentals dedicades a laprotecció del medi ambient d'àmbit local i internacional.





UNITAT DIDÀCTICA Nº TÍTOL Nº SESSIONS BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS







4. METODOLOGIA.

Es seguirà un procés d'ensenyament-aprenentatge significatiu, seguint un

procediment constructiu, holístic i amb continguts contextualitzats, emprant una

combinació de diferents metodologies de treball que aborden diferents nivells de

comprensió per part de l’alumne.

Es treballarà tenint present les condicions necessàries per a l'aprenentatge: establir

objectius clars, realitzar un aprenentatge actiu i aplicar un nivell adequat de dificultat

(basat en aprenentatges previs adquirits). Per tal de treballar un aprenentatge actiu, es

planteja una organització del treball variada: la lliçó magistral, el treball autònom i el

treball en grup (per parelles, en grups de tres i treball conjunt de tot el grup-classe).

- La lliçó magistral es fa servir per adquirir: informació ben organitzada, per facilitar la

comprensió i aplicació de procediments específics de la matèria i per elevar el nivell de

motivació davant un nou aprenentatge. S'emprarà en les exposicions, en l’inici de les

activitats d'aprenentatge, debats i per mostrar materials de treball.

- El treball autònom es fa servir per a que l'alumne sigui més autònom, responsable del

seu aprenentatge, desenvolupi la capacitat d’anàlisi i per que treballi la resolució de

problemes.

- El treball en grup, per a desenvolupar activitats comunicatives (escoltar, explicar,

respondre), per a afavorir el desenvolupament intel·lectual i professional (realitzant

avaluacions, raonaments i treballant l’esperit crític) i per afavorir el creixement personal

(actituds, disciplina, autoestima, col·laboració i la maduració emocional).

Les classes es desenvoluparan alternant continguts teòrics (lliçó magistral) i activitats,

cultivant un diàleg permanent entre tots els integrants del grup-classe (alumnes i docent).

Quant a les exposicions del docent, es seguiran mitjançant material didàctic elaborat pel

professor. Els alumnes agafaran apunts durant el temps de l’exposició, per tal de

completar els documents donats. A més l’alumne disposarà de la bibliografia a treballar

al llarg del curs.

També s’ha previst la realització de xerrades dins l’aula i fora del centre a càrrec de

professionals i experts en determinades àrees del mòdul. Aquestes activitats no prenen

una consideració apart en aquesta programació, si no que formen part del conjunt


d’activitats proposades en les diferents unitats didàctiques. Les activitats que es realitzin

fora del centre són obligatòries i avaluables.

Quant a l’ús de les teconologies de la informació i la comunicació (TIC) esdevé una

eina de treball bàsica i constant en el procés d’aprenentatge d’aquest mòdul, tal i com es

pot veure en el conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge proposades en les

diferents unitats didàctiques.

En aquesta programació didàctica amb l’ús de les TIC es pretén:

- Treballar la recerca avançada d’informació tècnica i específica mitjançant l’ús de

internet, el que afavoreix tant l’obtenció d’una informació tècnica concreta, el treball en

grup i la cooperació.

- Diferenciar i caracteritzar la diversitat de fonts d’informació i de formats dels

documents que es poden trobar a la xarxa, així com afavorir que l’alumne vagi adquirint

un criteri crític respecte al que llegeix.

- Que l’alumne aprengui a escriure i presentar treballs en diferents formats atenent a la

seva intencionalitat.

- Que l’alumne faci ús de Sistemes d’Informació Geogràfica, com el SIGPAC, el

Bioatles i el Google earth.

Guia per a l’alumne

El primer dia de classe es farà una presentació del mòdul, on es lliurarà a l’alumne un

document amb un resum de la programació, indicant les capacitats terminals del mòdul,

els continguts i la seva seqüència, la bibliografia recomanada, la dinàmica de les classes,

la metodologia i organització de treball, el material que s’ha de dur a les classe i els

procediments d’avaluació i criteris de qualificació. A més, s’indicarà a l'alumne els tipus

d'activiats que es proposen, com són els treballs de curs (treball que els alumnes hauran

d’anar realitzant al llarg de tot el curs i entregats i defensats en acabar el curs). S'indicarà

l’obligatorietat d’assistència a les activitats que es realitzin fora del centre.


Prova inicial

Es realitzarà una prova inicial en començar les classes a fi de poder veure el nivell

d’assoliment de conceptes relacionats amb el mòdul que tenen els alumnes. Els resultats

d'aquesta prova seran únicament una eina d'orientació per al docent i no avaluables.


5.- AVALUACIÓ.5.1. Criteris d’avaluació.

Els criteris d'avaluació generals són els especificats al títol del present mòdul, i ques'indiquen a continuació:Practicar supòsits d'activitats a desenvolupar en determinades àrees naturals d'ús públic,

considerant l'acollida de visitants mitjançant material gràfic sobre les característiques naturalsde l'espai (factors abiòtics, biòtics, instal·lacions i normativa). Descriure els recursos desenyalització i equipament necessaris, i detallar els elements de servei necessaris en l'activitat adesenvolupar.

Interpretar la legislació vigent d'aplicació al desenvolupament d'activitats d'ús públic enespais naturals.

Descriure les característiques desl diferents espais naturals.Explicar el pla d'ús i gestió d'un espai natural determinat.Descriure damunt el pla d'ordenació d'un espai natural les característiques més

significatives.Davant una situació de variació de les condicions del medi natural (climàtiques,

edàfiques,...) descriure el efectes que ocasionen davant la funcionalitat de l'ecosistema i de totsels elements que el formen. Interpretar informes notificadors de l'alteració, i seleccionar lesmesures preventives i correctores.

Prendre mostres del control sanitaris de les espècies.Explicar prcediments de seguiment de l'estat de conservació d'un espai natural.

Selecionar les mesures de restauració més adequades.Explicar tasques de restauració.Explicar documentació pròpia del seguiment de les poblacions dins un espai natural.Controlar el cumpliment de la legislació vigent en matèries de conservació i restauració.Davant un aprofitament dels recursos naturals: verificar que l'explotació es realitza

correctament (tècniques i mitjans adequats). Descriure els possibles efectes adversos per unaprofitament inadequat sobre la fauna i la flora. Seleccionar les mesures de restauracióadequades. Avaluar els danys produïts fent referència a la legislació vigent.

Davant un control i vigilància d'un espai natural, triar les zones més adequades per alcontrol de visitants, abocament ilegals, focs.... Organitzar els controls necessaris per a laprotecció de l'espai, indicant les mesures de seguretat necessàries. Descriure equips, materials,personal i tècniques en matèria de prevenció i vigilància.

Descriure mesures de correcció del medi natural.Interpretar la legislació vigent de protecció del medi natural.Davant infraccions establir les sancions correspondents.Davant una direcció d'obra d'acondicionament i obra del medi natural, interpretar i

seqüenciar les activitats a realitzar, i les condicions ambientals idònies per al seu inici. Conèixerels paràmetres a controlar en la qualitat i estat sanitari de les espècies a emprar. Calcular elsrecursos humans i materials necessaris per a l'execució de l'obra. Comprobar el cumpliment de lalegislació vigent.


Els criteris d'avaluació específics s'han explicitat a cada unitat didàctica a l'apartat criterisd'avaluació (vegeu apartat 3).

5.2. Continguts mínims. Activitats d'ús públic de l'espai natural. Característiques i tipus.- Espais naturals d'ús públic. Parcs nacionals, parcs naturals, reserves, àrees d'esbarjo, aules denatura.- Estudi d'un espai natural. Característiques cilmàtiques, edàfiques i hidrològiques. Fauna i flora.Programes d'activitats d'ús públic que es poden desenvolupar. Impactes de les activitats d'ús públic.- Biologia, distribució i conservació de les diferents espècies animals i vegetals en un espai natural.Característiques. Mètodes d'observavió.- Equilibri del medi natural. Estimació de poblacions: censos i mostrejos. Tècniques de captura iseguiment. Tècniques de vigilància. Presa de mostres. Patologia animal.Contaminació.- Estudi d'un espai natural afectat per una pertorbació. Canvis en les condicions climàtiques,edàfiques i hidrològiques.- Plans d'ordenació, ús i gestió del territori.- Legislació mediambiental d'aplicació a l'espai natural.- Construccions i obres en el medi natural: característiqes, materials. Equipaments d'ús públic.Construccions i materials rústics tradicionals en la zona.- Legislació d'aplicació en els treballs del medi natural.

5.3. Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?El procés d’avaluació és continu i s’organitza en dues avaluacions: la primera avaluació agafa el

període del 23 de setembre fins al 21 de desembre i la segona avaluació des del 22 de desembre fins

al 28 de març. El procés d'avaluació que es realitza cada trimestre consisteix en avaluar:

- Els continguts conceptuals.

Comprenen els exàmens. Es preveu la realització diversos exàmens per avaluació, sobre els

conceptes treballats a classe, així com també d’aquells continguts tractats durant les activitats fora

del centre i també dels continguts tractats en les xerrades tècniques rebudes per ponents externs al

centre.

Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes

de resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes

de relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la

passada d'imatges a través de diapositives).

- Els continguts procedimentals.

Comprenen les diferents activitats proposades durant l’avaluació: les memòries de les sortides,

treballs de recerca, activitats d'aula i exercicis per a casa.


Treballs de recerca, memòries sortides, treball pràctic. La seva realització és obligatòria per a

poder aprovar el mòdul. Per a la presentació d'aquests documents, l'alumne disposarà d'un document

que indicarà les característiques del treball a les que s'haurà d'ajustar l'alumne a l'hora d'elaborar-lo.

En les presentacions o defenses orals dels treballs realitzats per més d'un alumne, el professor triarà

a l'atzar l'alumne del grup que faci la defensa en el mateix moment d'aquesta, podent fer preguntes

referents al treball realitzat a la resta d'alumnes que conformin el grup.

- Els continguts referents a actituds, normes i valors.

Els ítems a puntuar són els mateixos per a totes les unitats didàctiques i estan descrits dins

cadascuna, en l'apartat actituds. Tots els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els

manifesta positivament.; per tant, si l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i

per tant no sumarà.

Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables.

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació en casos d'absència de forma continua sense justificar del 10%

de la càrrega horària del mòdul, o en casos d'absència de forma injustificada d'un període superior al

15 % de la càrrega horària del mòdul. En aquest cas, l'alumne serà donat de baixa d'ofici del mòdul,

i en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en la modalitat de lliure.

5.4. Criteris de qualificació.

L'avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul. Del procés

d'avaluació que es realitza cada trimestre, la nota de l'alumne surt d'aplicar els següents barems:

- Continguts conceptuals. A cada avaluació el valor d'aquest apartat sortirà d'establir la mitjana

dels exàmens fets al llarg de l'avaluació i donar-li un pes del 60 % de la nota final. La nota mínima

per a poder fer promig és de 4,5.

- Continguts procedimentals. Els continguts i distribució de la nota dels procediments són:

Treballs i memòries de les sortides: la mitjana de les notes d'aquest apartat tindrà un pes

del 20 % de la nota final.

Activitats d’aula i exercicis per a casa: tindrà un pes màxim del 10 % de la nota final

segons la regularitat amb que l'alumne les realitzi.


- Continguts referents a actituds, normes i valors amb un pes del 10 % de la nota final. Tots els

ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament. Per tant, si

l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà.

- Un examen de menys de 4,5 punts no es considerarà vàlid per efectuar promig amb altres

exàmens. Es preveu la possibilitat de fer una recuperació abans de l'avaluació, de les parts que

dugui suspeses l'alumne. En cas de no aprovar, quedarà l'avaluació suspesa, havent de superar la

part o parts pendents en una recuperació en acabar el curs. La nota màxima de les recuperacions

serà de 5.

L'entrega dels documents escrits (Treballs de recerca, memòries sortides). S'indicarà una data

d'entrega dels documents escrits. Aquells treballs entregats fora de termini sense justificació tendran

com a màxim una nota de 5. No es permet l'entrega de treballs semblants entre alumnes, quedant

suspesos aquells que així ho estiguin, havent-se de fer de nou i podent aconseguir com a màxim una

nota de 5.

La nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes, sempre i quan estiguin

aprovades.

L’alumne que no hagi superat durant el curs alguna o totes les parts del mòdul tendrà la possibilitat

de recuperar-les fent un examen de les mateixes, per escrit a final de curs (març). La tipologia de

l'examen serà la mateixa que la indicada a l'apartat 5.3. S'aprofitarà la mateixa data per a l'entrega

de treballs no entregats en les dates indicades, o bé treballs suspesos que s'hagin hagut de refer i que

l'alumne no hagi pogut refer dins els terminis de les avaluacions. La nota màxima de les

recuperacions, i del treballs en aquest cas serà de 5.

Si es superen les parts pendents d'aprovar, la nota final s'obtendrà seguint els barems de qualificació

indicats a l'apartat 5.4., i la nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes.

5.5. Recuperació extraordinària del mòdul.

Donat que aquest mòdul es cursa en el segon curs, l'alumne que no hagi aprovat el mòdul de forma

ordinària, té la possibilitat de realitzar una prova extraordinària per juny. La prova serà de tota la

matèria vista al llarg del curs, i tindrà caràcter de prova escrita, la tipologia de la qual podrà ser


variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes de resposta breu i/o preguntes tipus test

i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes de relacionar, i/o preguntes de resolució

de supósits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la passada d'imatges a través de diapositives).

5.6. Avaluació de pendents (si escau).


Infrastructures i recursos didàctics- Espais del centre: aula, sala d’ordenadors, saló d’actes, laboratori.

- Eines, maquinària i material específic del cicle formatiu, material d’anàlisi i EPIs.

Bibliografia- Biosfera (1993). Enciclopèdia catalana. Volums 1, 5 i 10.- Història natural dels països catalans. Volums: 3, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14 i *.- Lluch, Ferran (1997). Geografia de les Illes Balears. Lleonard Muntaner editor. Palma deMallorca.- Directiva Hàbitat (Directiva 92/43/CEE) - Directiva d'Aus (Directiva 79/409/CEE).- Catàleg Balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció (Decret 75/2005)- Catàleg nacional d'espècies amenaçades (RD. 439/1990). - Llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears.- Llibre blanc de protecció d'espècies de les Illes Balears. Conselleria de Medi ambient. CAIB.- Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversidad.- Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).- Llei 1/2000, ampliació de la llei 1/1991 d'espais naturals i règim urbanístic (LEN).- Decret 91/1997 de protecció dels recursos marins..ZPIM.- Conveni Ramsar.- Reial Decret 435/2004, regulació de l'inventari nacional d'humedals.

Adreces d'intenetwww.iva.upf.es/ ~ jblat/material/atles/inici.htm http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090201/portada--guerra-soja/396881.shtmlhttp://www.reservabiosfera.org/http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?coduo=210&lang=cahttp://www.xarxanatura.es/Direcció general de protecció d'espècies:http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do;jsessionid=AA0D4A0CC3E7CC216A039D57222E7CCD?idsite=272&cont=6858&lang=ca&campa=yes

http://www.uib.es/secc6//lsig/Atles/INICI.HTM.http://pia.caib.es/user/index.ct.html ,

Videos- ses Fonts Ufanes surgències de vida. Espais de natura, Conselleria de Medi Ambient. CAIB.- La Cova des pas de Vallgornera. Conselleria de Medi Ambient. CAIB.- La tortuga marina a les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient. CAIB.


- Sis espècies, sis joies. Conselleria de Medi Ambient. CAIB.- La guerra de la soja. En portada, la 2 de TVE.http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090201/portada--guerra-soja/396881.shtml- Parc natural de Mondragó. Conselleria de Medi Ambient. CAIB.- Les petjades del passat. Paratge natural de la Serra de Tramuntana Conselleria de Medi Ambient.CAIB.- Els espais naturals de Mallorca, de la Conselleria de Medi Ambient, CAIB.



A continuació es detallen les activitats proposades a realitzar fora del centre i les xerrades

tècniques a realitzar per professionals externs.

- Visita a la Fundació per a la Conservació del voltor negre.

- Visita al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca i participació en el cens d'ausaquàtiques.

- Visita a diferents espais naturals d'ús públic. Dins les unitats didàctiques no s'haespecificat quins seran aquests espais, ja que això dependrà de la disponibilitat per poderanar-hi. A continuació s'enumeren els diferents espais susceptibles de ser visitats: p.n. desa Dragonera, p.n. de Mondragó, la Trapa.

- Visita a la Reserva natural de s'Albufereta de Pollença.

- Xerrada sobre els programes de protecció d'espècies a les Balears. A càrrec del Servei

de protecció d'espècies de la Conselleria de Medi ambient i Mobilitat, CAIB.

- Xerrada sobre la recuperació d'espècies animals silvestres a càrrec del COFIB.

- Xerrada sobre l'Educació ambiental a les Balears.

Les activitats citades en aquest apartat ja estan incloses a l'apartat 3 d'aquesta programació,

en diferents U.D. Donat que són activitats que s'han de programar amb diferents entitats, es

pot donar el cas que s'hagin de realitzar en un període de temps diferent al posat en la

programació. En aquest cas, l'alumne rebrà una informació bàsica per poder introduir-se en

el tema, ampliant-se els conceptes tractats en arribar a la corresponent U.D. A més es té

present que en les sortides a espais naturals es treballen conceptes de diferents unitats

didàctiques.

També es pot donar el cas que per diferents motius (mal temps, ...) s'hagi de suspendre una

activitat complementària o extraescolar. En aquest cas es cercarà una activitat alternativa.



Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientadora en les sessions de tutoria

lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientadora del centre.



Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional

en relació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la

diversitat, segons el model MD020209 Atenció a la diversitat



ORGANITZACIÓ I GESTIÓ D’UNAEMPRESA AGRÀRIA

DEPARTAMENT ACTIVITATS AGRÀRIES

CURS 2011-2012

CICLE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DELSRECURSOS NATURALS I PAISATGÍSTICS

CLAU ACA-32

PROFESSORA EDELWEÏSS FARRÚS MIRÓ


ÍNDEX

1. OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL (CAPACITATSTERMINALS).

2. CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ.

3. PROGRAMACIONS D’AULA. DESENVOLUPAMENTSEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

4. METODOLOGIA.

5.- AVALUACIÓ.5.1. Criteris d’avaluació.5.2. Continguts mínims.5.3. Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?5.4. Qualificació.5.5. Recuperació del mòdul.5.6. Avaluació de pendents (si escau).






1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATSTERMINALS).

1. Aplicar els procediments i les tècniques adequades per a la obtenció i valoració de la

informació necessària en la realització d'estudis tècnico econòmics, d'acord amb les activitats i

recursos disponibles.

2. Analitzar els procediments per a la posada en marxa i organització d'una empresa del sector,

d'acord amb la legislació vigent.

3. Analitzar els procediments administratius bàsics relatius al desenvolupament de les activitats i

a la gestió tècnico econòmica de la empresa.

4. Analitzar la organització i gestió de recursos en la promoció, adquisició i comercialització de

productes o serveis.

5. Analitzar les mesures de seguretat e higiene relatives a la prevenció del risc i als procediments i

mètodes de treball en l'empresa.

6. Analitzar distintes accions per promoure i organitzar activitats de desenvolupament rural.


2.- CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ.

Aquest mòdul té una duració de 100 h, organitzades en 5 sessions setmanals. Els seus

continguts s'han organitzat en un total de 9 unitats didàctiques.

U.D. Títol Sessions01

La idea i l’empresa.12

02 Pla de marketing. 903 La forma jurídica de l'empresa. 1304 Els recursos humans en l'empresa. Producció i anàlisi de costos. Anàlisi

d'inversions i finançament.

10

05 Plans d'inversions i de finançament. La comptabilitat financera. Anàlisi de

viabilitat econòmico-financera.

20

06 La posada en marxa. Gestió fiscal. 907 Gestió administrativa. 608 Normes de salut laboral i mesures de protecció del medi natural. 15

Projecte d'empresa (acabament del projecte i exposicions a classe). 6



Unitatdidàctica

nº

Sessionsprevistes

Període : Del………de……………….al……de………….

Avaluació Sessionsefectives

1 12 h Del 23 de setembre al 10 d'octubre de 2011 1a

2 9 h Del 14 d'octubre al 28 d'octubre de 2011 1a

3 13 h Del 2 al 21 de novembre de 2011 1a

4 10 h Del 23 de novembre al 5 de desembre de 2011 1a

5 20 h Del 7 de desembre de 2011 al 23de gener de 2012 1a i 2na

6 9 h Del 25 de gener al 8 de febrer de 2012 2na

7 6 h Del 10 de febrer al 17 de febrer de 2012 2na

8 15 h Del 20 de febrer al 16 de març de 2012 2na

* 6 h Del 21 de març al 28 de març de 2012 2na

* Projecte d'empresa (acabament del projecte i exposicions a classe).


UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL La idea i l’empresa. Nº SESSIONS 12 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Analitzar la idea com a element de partida de qualsevol projecte empresarial. Definir les qualitats d'una persona emprenedora.- Relacionar els canvis que es produeixen en la societat amb les oportunitats de negoci que es generen com a conseqüència d’aquests canvis socials.- Caracteritzar el model de desenvolupament sostenible.- Indicar els «nous jaciments d’ocupació» proposats per la Comissió Europea. Indicar tipus d’empreses atenent als criteris de classificació.- Indicar la funció de la matriu DAFO.- Assenyalar els àmbits d’aplicació de la responsabilitat social corporativa en una empresa.

CONTINGUTS


- L'emprenedor. Qualitats de l'emprenedor.

- La idea. Creació d'idees. Satisfacció de necessitats. Factor diferenciador.

- «Nous jaciments d’ocupació». Demanda laboral de les feinesrelacionades amb el món agrari i del medi natural: jardineria, agricultura,protecció i conservació del medi, dinamització rural.

- Quins són els models de gestió capdevanters? Models convencionals vsmodels de gestió sostenibles mediambientalment. Importància de lapreservació del medi ambient. Exemples.

- L’empresa. La seva funció económico social. Tipus. L’entorn del’empresa; la matriu DAFO. La Responsabilitat socialcorporativa (RSC).

- Consultar les sortides professionals d'una persona titutlada en aquest cicleformatiu.- Anàlisi de les qualitats requerides per a un emprenedor..- Treballar els paràmetres que s'empren en l'avaluació de tota ideaempresarial.- Treballar tècniques per a estimular la creació d'idees.- Descriure i comparar empreses de serveis relacionades amb el el cicleformatiu, quant a factors diferenciadors.- Avaluar l'acollida del model de gestió sostenible en les empreses.- Consultar exemples de matrius DAFO.- Consultar models sobre la política RSC de diferents empreses conegude



- Lectura del títol del cicle formatiu, el referent al domini professional(ocupacions o llocs de feina) al que pot optar un alumne una vegadatitulat.

- Realitzar un test de forma individual sobre el caire emprenedor del'alumne.

- Descriure els trets generals i diferenciadors de 4 empreses del mon dela producció de plantes (serveis, promoció, logotip,...) *

– Consultar a la plan web:http://www.mma.es/secciones/formacion_educacion/recursos/rec_documentos/pdf/empresas.pdf, empreses d'educació mediambiental.

- Cercar a internet un llistat de 3 empreses relacionades amb el cicleformatiu que facin referència a la gestió sostenible.

- Emissió i debat dels videos Cóm ser emprenedor? I Sé feliç del canalTV de la Ventanilla Única Empresarial.

- Treballar el pensament creatiu: activitats de treball del pensamentlateral i de la paraula aleatòria.

- Consultar la matriu DAFO sobre l’activitat rural a les Balears(Programa de desarrollo rural en Baleares, 2007-2013).

- Cercar información sobre la política RSC de diferents empresesconegudes.

- Xerrada sobre la Responsabilitat social coorporativa, a càrrec del'empresa. Gram.

- Lectura i anàlisi d’articles.

- Activitats de consolidació.- Projecte d'empresa.

- Indica els pilars sobre els quals s’ha d’assentar tota idea de negoci.

- Assenyala les qualitats d'una persona emprenedora.

- Relaciona els canvis que es produeixen en la societat amb les oportunitatsde negoci que es generen com a conseqüència d’aquests canvis socials.

- Caracteritza el model de desenvolupament sostenible.

- Indica els «nous jaciments d’ocupació» assenyalats en el Llibre Blanc dela Comissió Europea.

- Indica tipus d’empreses atenent als criteris de classificació.

- Indica els components d’una matriu DAFO, i tipifica la referent al’activitat rural a les Balears.- Indica els principals àmbits d’aplicació de la responsabilitat socialcoorporativa en una empresa.




* www.bioriza.net; www.canjuanito.com; www.magatzemverd.com;

www.gobmenorca.com/viver; www.viverssantamaria.com

El Projecte d'empresa és un treball que pren consideració de treball decurs, a realitzar en grups de 3 alumnes. Es pretén que els alumnes realitzinun projecte d'una empresa, i que vagin desenvolupant el contingut delprojecte al llarg de les diferents unitats didàctiques, treballant en cadascunaels conceptes tractats. Sels donarà als alumnes un guió indicant elsobjectius, els continguts i característiques d'aquest treball. Quant a la sevaavaluació, durant la primera avaluació es valorarà únicament que l'alumneel vagi elaborant (dins activitats), mentre que a la segona avaluació seràavaluat com a treball.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Pla de marketing. Nº SESSIONS 9 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Indicar el concepte de mercat, la seva mida i estructura.

- Assenyalar i caracteritzar els components del pla de marketing

- Identificar el concepte de valor afegit. Diferenciar la varietat de marques de qualitat presents a les Illes Balears i indicar les seves repercusions sobrel’economia local.

CONTINGUTS


- El mercat, grandària i estructura. Els clients. La competència. Fontsd’informació.- El pla de marketing.

Producte. Tipus. Característiques. Cicle de vida.Preu.Promoció. Distribució.

- Valors afegits als productes. Etiquetes de qualitat: producció ecològica,producció integral, denominacions d'origen protegides, indicacionsgeogràfiques, marques de garantia. IQUA. Etiqueta de produccióecològica. Beneficis per a l’economia local.

- Anàlisi del mercat laboral de les sortides professionals del cicle formatiu.- Treballar els diferents components d'un pla de marketing.- Treballar les etiquetes de qualitat dels productes agraris, com a elementsdiferenciadors i com a models afavoridors de l'economia local, i per tant deldesenvolupament rural.



- Debatre a classe la situació del mercat de la jardineria i el treball forestali rural a les Balears. A partir d'un llistat d’activitats relacionades ambl’especialitat, analitzar la seva potencialitat dins el mercat de les Balears.- A partir de retalls publicitaris treballar el pla de marketing delsproductes promocionats.- Consultar i treballar la plana web del MAPA sobre les etiquetes dequalitat a l'Estat Espanyol.- Xerrada sobre Denominacions i marques dels productesagroalimentaris de les Illes Balears a càrrec de l'IQUA (Conselleriad'Agricultura i Pesca).- Xerrada sobre la Producció Agrària Ecològica: sistema reglat deproducció, transformació i comercialització de productes agraris. Modeld’obtenció de productes diferenciats. A càrrec del Consell Balear de laProducció Agrària Ecològica.- Activitats de consolidació.- Projecte d'empresa.

- Indica el concepte de mercat, la seva mida i estructura.

- Assenyala i caracteritza els components del pla de marketing.

- Identifica el concepte de valor afegit.

- Diferencia la varietat de marques de qualitat presents a les IllesBalears, i indica les seves repercusions sobre l’economia local.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL La forma jurídica de l'empresa. Nº SESSIONS 13 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Diferenciar entre persona física i jurídica.- Diferenciar les característiques, el grau de responsabilitat, els requisits de constitució i les funcions dels òrgans de govern de les diferents formesjurídiques d’empreses.- Indicar les modalitats d'organització de la prevenció de riscs laborals.- Indicar com es pot protegir jurídicament la idea (la marca, el nom comercial i la patent).- Indicar les modalitats del règim de tinença de terres i la legislació aplicable.- Indicar i caracteritzar la legislació comunitària, nacional i autonòmica d’aplicació al sector agrari.- Assenyalar els principis de la condicionalitat.

CONTINGUTS


- Concepte juridico-econòmic d’empresa agrària. Formes jurídiques.Característiques. Requisits de constitució: Treballador autònom. SRL.SRLNE. SA. SL. Comunitats de Béns.SAT. Cooperatives. Franquícies.Associacionisme en el mon agrari (ADVs, ADSs, ...).- L'organització de la prevenció de riscs laborals.- Protecció jurídica: la marca, el nom comercial i la patent.- Règim de tinença de terres. Legislació aplicable.- Legislació comunitària, nacional i autonòmica d’aplicació al sectoragrari. PAC. Ajudes: FEADER i FEOGA. La condicionalitat (codi debones pràctiques agrícoles i mediambientals).- El contracte agrari.

- Analitzar les característiques i requisits legals de les diferents formesjurídiques i organitzacions agràries.- Diferenciar els tipus d'organitzacions internes de les empreses atenent a laseva forma jurídica.- Visitar diferents empreses agràries de Mallorca per tal de veure el seufuncionament.- Treballar documents de constitució de les empreses.- Interpretar les diferents legislacions d’aplicació en el sector agrari, aixícom les ajudes.- Consultar el programa LEADER a Mallorca,. Exemples d'empresescreades. - Manejar planes web d'institucions relacionades amb programes dedesenvolupament rural.



- Fer llistats d'empreses conegudes de rellevància en el mercatinternacional, nacional i també local. Cercar les formes jurídiquesde cadascuna.- Revisar dels estatuts d'una empresa.- Visitar a empreses agràries de la comarca (SAT, Cooperatives).

- Consultar la plana web de l'Oficina espanyola de patents imarques. Averiguar el cost per registrar una marca nacional.- Treballar les diferents línies d'ajudes dins el programa FEOGA. - Xerrada sobre el programa LEADER a Mallorca. Exemplesd'empreses creades.- Conèixer i manejar la plana web del ministeri del ministeri demedi ambient, medi rural i marino en l'apartat dedesenvolupament rural (estudis, ajudes, publicacions,...)- Consultar la plana web del Consell insular de Menorca elreferent al contracte agrari. - Activitats de consolidació.- Projecte d'empresa.

- Indica els elements definitoris d'una empresa.- Diferencia entre persona física i jurídica.- Diferenciarles característiques, el grau de responsabilitat, els requisits deconstitució i les funcions dels òrgans de govern de les diferents formesjurídiques d’empreses.- Indica les modalitats d'organització de la prevenció de riscs laborals.- Indica com es pot protegir jurídicament la idea (la marca, el nomcomercial i la patent).- Indica les modalitats del règim de tinença de terres i la legislacióaplicable.- Indica i caracteritzar la legislació comunitària, nacional i autonòmicad’aplicació al sector agrari.- Assenyala els principis de la condicionalitat.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOLEls recursos humans en l'empresa. Producció i anàlisi

de costos. Anàlisi d'inversions i finançament.Nº SESSIONS 10 BLOC


- Indicar les diferents formes d'organitzar una empresa, i relacionar els llocs de feina amb el perfil professional requerit.- Assenyalar i caracteritzar els diferents apartats que conforma la gestió del recursos humans de l'empresa: el procés de selecció, la contratació, elrègim de la Seguretat Social i el cost d'un treballador.- Indicar les diferents funcions de l'àrea de producció.- Identificar i classificar els diferents tipus de costos. Definir i calcular el punt mort o llindar de rentabilitat d'un producte.- Assenyalar els tipus d'assegurances agràries i les entitats.

CONTINGUTS


-Models d'organització de les empreses.- Recursos humans. Gestió. Règim de la Seguretat Social. Contracte detreball. Convenis colectius. El cost per treballador. Selecció i formació delpersonal.- La funció de producció. Gestió d'inventaris. La qualitat.- Anàlisi de costos. Classificació. Ma d'obra, maquinària, edificis iproductes agrícoles. Cost total. Preu de venda. Inventaris. Llindar derentabilitat o punt mort.- Assegurances agràries i d'explotació.

- Treballar el conveni colectiu aplicable al sector professional.- Treballar els contractes de treball, així com aspectes relacionats amb elssalris.- Fer supòsits pràctics de càlculs de quotes a pagar a la seguretat social perpart de l'empresa.- Consultar diferents planes web d'empreses dedicades a la recerca de feina.- Treballar la selecció de personal .- Fer càlculs de costos mitjançant supòsits pràctics.- Treballar els tipus d'assegurances agràries a la plana web del MAPA, i a laplana de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la CAIB.



- Debatre sobre el que els alumnes pensen dels convenis colectius que elspoden afectar segons les sortides professionals del seu curriculum.- Cercar el conveni colectiu aplicable al sector professional relacionatamb el cicle i que a l'alumne li pugui interessar, en la plana web delministeri de treball i descriure els seus principals trets(jornada màxima ,salari,...).- Cercar quin és el salari mínim interprofessional d'enguany.- Cercar i revisar els models oficials de contractes.- Consultar diferents planes web d'empreses dedicades a la recerca defeina.- Redactar un anunci sol·licitant un treballador.- Xerrada sobre el Procés de selecció de personal a càrrec de laresponsable de selecció de personal d'AMADIP-ESMENT (empresa ambserveis de jardineria i d'agricultura).- Càlculs de costos en supòsits pràctics.- Treballar els tipus d'assegurances agràries a la plana web del MAPA, i ala plana de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la CAIB.- Activitats de consolidació.- Projecte d'empresa.

- Indica les diferents formes d'organitzar una empresa, i relacionar els llocsde feina amb el perfil professional requerit.- Assenyala i caracteritza els diferents apartats que conforma la gestió delrecursos humans de l'empresa: el procés de selecció, la contratació, elrègim de la Seguretat Social i el cost d'un treballador.- Indica les diferents funcions de l'àrea de producció.- Identifica i classifica els diferents tipus de costos. Defineix i calcula elpunt mort o llindar de rentabilitat d'un producte.- Assenyalar els tipus d'assegurances agràries i les entitats.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Plans d'inversions i de finançament.La comptabilitat financera. Anàlisi de viabilitat econòmico-financera. Nº SESSIONS 20 BLOC


- Diferenciar les fonts de finançament d'una empresa. Diferenciar fonts de finançament pròpies i alienes.• -Indicar el concepte d'amortitzacions i fer càlculs d'interessos i amortitzacions de prèstecs.• - Indicar el concepte de pyme.• - Assenyalar els principis comptables establerts en el Pla General Comptable, i els comptes anuals obligatoris.• - Indicar l'equació del patrimoni. Diferenciar els elements patrimonials d'una empresa.• - Calcular i interpretar el pla de tresoreria, el compte de resultats i el balanç previsional.• - Assenyalar la informació que aporten els ratios sobre la situació econòmico-financera d'una empresa.

CONTINGUTS


- El pla d'inversions. - Les fonts de finançament.- La comptabilitat.- El Pla General Comptable. Els comptes anuals.- El patrimoni de l'empresa i la seva representació. Pla de tresoreriaprevisional.- El compte de pèrdues i guanys. El compte de resultats.- Balanç previsional.- Anàlisi econòmico-financer.- Programes informàtics de gestió d'empreses.

- Treballar les condicions financeres que ofereixen les entitats financeres ales empreses de nova creació.- Realitzar supòsits pràctics sobre les amortitzacions dels crèdits o prèstecs.- Comparar les diferents fonts de finançament d'una empresa.- Revisió del quadre de comptes que recull el pla general comptable- Revisió dels models abreujats del balanç de pymes al tancament del'exercici del PGC.- Fer supòsits pràctics d'elaboració de plans de tresoreria, comptes deresultats i balanços previsionals.- Cercar informació sobre la Banca Ètica.



- Cercar informació sobre les condicions financeres que ofereixen lesentitats financeres a les empreses de nova creació.- Analitzar el procés d'amortització d'un crèdit o prèstec.- Mitjançant una taula, cercar i comparar diferents fonts de financiaciód'una empresa.- A partir de casos concrets, elaborar plans de tresoreria, comptes deresultats i balanços previsionals.- Lectura i comentari d'un article sobre la Banca Ètica, i recercad'informació al respecte.- Activitats de consolidació.- Projecte d'empresa.

- Diferencia les fonts de finançament d'una empresa. Diferencia fonts definançament pròpies i alienes.- Indica el concepte d'amortitzacions i fer càlculs d'interessos iamortitzacions de prèstecs.- Indica el concepte de pyme.

- Assenyala els principis comptables establerts en el Pla GeneralComptable, i els comptes anuals obligatoris.- Indica l'equació del patrimoni. Diferenciar els elements patrimonialsd'una empresa.- Calcula i interpretar el pla de tresoreria, el compte de resultats i el balançprevisional.- Assenyala la informació que aporten els ratios sobre la situacióeconòmico-financera d'una empresa.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL La posada en marxa. Gestió fiscal. Nº SESSIONS 9 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Indicar les passes a seguir per a dotar de personalitat jurídica a una societat.- Indicar i diferenciar els tràmits necessaris per a constituir una societat, dels que es precissen per constituir una comunitat de bensels que necessita unautònom per donar-se d'alta.- Indicar els tràmits que s'han de complimentar a Hicenda, en la Seguretat Social i a l'Ajuntament.- Assenyalar per a determinades activitats la necessitat de ternir altres permisos.- Diferenciar els tres tipus de tributs i els distins elements d'un impost.- Assenyalar les obligacions fiscals dels distints tipus d'empreses

CONTINGUTS


- Tràmits de constitució.- Tràmits en Hisenda.- Tràmits amb la Seguretat Social.- Altres tràmits.- Simplificació dels tràmits: La finestra única empresarial, els puntsd'assessorament i inici del tràmit, els vivers d'empresa- El cost de la posada en marxa.- El sistema tributari. Tipus de tributs.- Les relacions jurídico-tributàries.- Obligacions fiscals inicials, periòdiques i eventuals.- Calendari fiscal.

- Manejar la plana web relativa a la Finestreta Única Empresarial.- Comparació dels tràmits de constitució de les diferents formes jurídiques, iels llocs de tramitació.- Treballar contractes d'arrendament d'un local..- Xerrada a càrrec de la CAEB, sobre orientació en la creació de petites omitjanes empreses- Treballar els diferents impostos.- Manejar la plana web de l'Agència Tributària. - Consultar el calendari del contribuient de la plana web de l'AgènciaTributària, així com també de l'ajuntament de la localitat.



- Consultar els serveis i continguts de la plana web relativa a laFinestreta Única Empresarial.- Elaborar de quadres comparatius amb els llocs on es fa cadatràmit.- Comparar els tràmits de constitució de les diferents formesjurídiques.- Revisar un contracte d'arrendament d'un local, analitzar lesclaúsules.- Identificar el fet imponible de diferents imposts.- A partir de factures o tickets de compra de diferents productes,reconèixer l'IVA aplicat a cadascun.- Manejar la plana web de l'Agència Tributària. Consultar elsmodels oficials referenciats en la U.D. - Descarregar i consultar el calendari del contribuient de la planaweb de l'Agència Tributària, així com també de l'ajuntament de lalocalitat i elaborar el calendari fiscal d'una empresa agràriadeterminada.- Activitats de consolidació.- Projecte d'empresa.

-Indica les passes a seguir per a dotar de personalitat jurídica a una societat.- Indica i diferenciar els tràmits necessaris per a constituir una societat, delsque es precissen per constituir una comunitat de bensels que necessita unautònom per donar-se d'alta.- Indica els tràmits que s'han de complimentar a Hicenda, en la SeguretatSocial i a l'Ajuntament.- Assenyala per a determinades activitats la necessitat de ternir altrespermisos.- Diferencia els tres tipus de tributs.- Assenyala les obligacions fiscals dels distints tipus d'empreses.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Gestió administrativa. Nº SESSIONS 6 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Diferenciar els distints documents administratius que intervenen en el procés de compra-venda dins l'empresa.- Complimentar correctament els diferents documents que intervenen en el procés de compra-venda dins l'empresa.- Triar entre els diferents mitjans de cobrament i pagament aquell que més adequat a les necessitats de l'empresa.

CONTINGUTS


- La gestió administrativa en l'empresa.- El procés de compra-venda.- Documents relacionats amb el procés de compra-venda.- Documents relacionats amb el procés de pagament i cobrament.- Documents bàsics que s’utilitzen en l’activitat econòmica.

•- Maneig de diferents documents relacionats amb la compra-venda iel cobrament-pagament.

- Anàlisi de diferents experiències empresarials.


- A partir de supósits pràctics, emplenar els documents relacionats en lacompra-venda i cobrament-pagament.- Cercar a la plana web de l'Agència Tributària informació sobre elstipus d'IVA necessaris per complimentar correctament les factures.- Cercar informació sobre la e-factura i les possibilitats que ofereixl'Agència Tributària.- Analitzar els hàbits dels alumnes sobre les papers que han degestionar en el seu dia a dia.- Activitats de consolidació.- Projecte d'empresa. Revisar exemples.

- Diferencia els distints documents administratius que intervenen en elprocés de compra-venda dins l'empresa.- Complimenta correctament els diferents documents que intervenen en elprocés de compra-venda dins l'empresa.- Tria entre els diferents mitjans de cobrament i pagament aquell que mésadequat a les necessitats de l'empresa.





UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL Normes de salut laboral i mesures de protecció del medi natural.. Nº SESSIONS 15 BLOC


– Assenyalar el referent al marc normatiu de la seguretat i hiene laboral.– Identificar riscos professionals en les activitats professionals relacionades amb aquest cicle formatiu.– Indicar i diferenciar els diferents instruments de protecció del medi natural.– Indicar el concepte d'Avaluació d'impacte ambiental i les passes en la seva elaboració. Definir delicte ecològic i les seves conseqüències.– Identificar els diferents residus i productes de rebuig que es generen en l'àmbit agrari.– Indicar els objectius generals de les bones pràctiques agrícoles. Definir ecoeficència i els seus instrument.

CONTINGUTS


- Marc normatiu de la salut laboral. Seguretat i higiene.- Riscos professionals de les activitats. Sistemes de seguretat segonsactivitats i treballs.- Marc normatiu sobre mesures de protecció ambiental. Instrumentspreventius, coercitius i compensatoris i estimuladors.- Impacte ambiental de les empreses agràries. Avaluació d'impacteambiental. Reial Decret 1/2008, por el que se aprueba el texto refundidode la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.- Residus i productes de rebuig: mètodes de recollida i emmagatzematge;sistemes de reciclatge i eliminació. Emissions a l'atmosfera. Abocamentslíquids.- El delicte ecològic.- Bones pràctiques agrícoles i mediambientals.- Instruments de gestió ambiental. L’ecoeficiència: les ecoauditories i lesecoetiquestes

- Treballar la normativa referent a la salut laboral i higiene en el mon laboralagrari, la jardineria i els treballs relacionats amb el medi forestal.- Cercar notícies, publicacions sobre els impactes ambientals que potocasionar l'activitat agrària.- Treballar el contingut de les bones pràctiques agrícoles i mediambientals.- Consultar l'ús de l'ecoeficiència en empreses relacionades amb el cicleformatiu.



- Fer una recerca a internet d'exemples, models de divulgació de lesnormes sobre salut laboral i higiene en el mon laboral agrari, la jardineriai els treballs relacionats amb el medi forestal.- Fer una recerca documentada d'accidents laborals.- A partir de supòsits pràctics, establir les mesures específiques deseguretat laboral i higiene necessàries per a cada cas.- Assenyalar els possibles impactes de l'activitat agrària en el medinatural. Cercar notícies relacionades.- Indicar els residus i productes de rebuig derivats de l'activitat agrària.Cercar els punts i serveis de recollida i emmagatzematge de residus aMallorca.- Treballar la normativa de protecció medioambiental en empresesagrícoles. Les bones pràctiques agrícoles i mediambientals.- Cercar a internet empreses relacionades amb el cicle formatiu quepractiquin l'ecoeficiència.- Projecte d'empresa.

- Assenyala el referent al marc normatiu de la seguretat i hiene laboral.- Identifica riscos professionals en les activitats professionals relacionadesamb aquest cicle formatiu.- Indica i diferenciar els diferents instruments de protecció del medinatural.- Indica el concepte d'Avaluació d'impacte ambiental i les passes en la sevaelaboració. Definir delicte ecològic i les seves conseqüències.- Identifica els diferents residus i productes de rebuig que es generen enl'àmbit agrari.- Indica els objectius generals de les bones pràctiques agrícoles. Definirecoeficència i els seus instrument.





UNITAT DIDÀCTICA Nº TÍTOL Nº SESSIONS BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS







4. METODOLOGIA.

Se seguirà un procés d'ensenyament-aprenentatge significatiu, seguint un procediment

constructiu, holístic i amb continguts contextualitzats, emprant una combinació de diferents

metodologies de treball que aborden diferents nivells de comprensió per part de l’alumne.

Es treballarà tenint present les condicions necessàries per a l'aprenentatge: establir objectius clars,

realitzar un aprenentatge actiu i aplicar un nivell adequat de dificultat (basat en aprenentatges previs

adquirits). Per tal de treballar un aprenentatge actiu, es planteja una organització del treball variada:

la lliçó magistral, el treball autònom i el treball en grup (per parelles, en grups de tres i treball

conjunt de tot el grup-classe).

La lliçó magistral es fa servir per adquirir: informació ben organitzada, per facilitar la comprensió

i aplicació de procediments específics de la matèria i per elevar el nivell de motivació davant un

nou aprenentatge. S'emprarà en les exposicions, en l’inici de les activitats d'aprenentatge, debats i

per mostrar materials de treball.

El treball autònom es fa servir per a que l'alumne sigui més autònom, responsable del seu

aprenentatge, desenvolupi la capacitat d’anàlisi i per que treballi la resolució de problemes.

El treball en grup, per a desenvolupar activitats comunicatives (escoltar, explicar, respondre), per

a afavorir el desenvolupament intel·lectual i professional (realitzant avaluacions, raonaments i

treballant l’esperit crític) i per afavorir el creixement personal (actituds, disciplina, autoestima,

col·laboració i la maduració emocional).

Les classes es desenvoluparan alternant continguts teòrics (lliçó magistral) i activitats, cultivant un

diàleg permanent entre tots els integrants del grup-classe (alumnes i docent).

Quant a les exposicions del docent, es seguiran mitjançant material didàctic elaborat pel professor.

Els alumnes agafaran apunts durant el temps de l’exposició, per tal de completar els documents

donats. A més l’alumne disposarà de la bibliografia a treballar al llarg del curs.

També s’ha previst la realització de xerrades dins l’aula i fora del centre a càrrec de professionals i

experts en determinades àrees del mòdul. Aquestes activitats no prenen una consideració apart en

aquesta programació, si no que formen part del conjunt d’activitats proposades en les diferents

unitats didàctiques. Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables.


Quant a l’ús de les teconologies de la informació i la comunicació (TIC) esdevé una eina de treball

bàsica i constant en el procés d’aprenentatge d’aquest mòdul, tal i com es pot veure en el conjunt

d’activitats d’ensenyament-aprenentatge proposades en les diferents unitats didàctiques.

En aquesta programació didàctica amb l’ús de les TIC es pretén:

- Treballar la recerca avançada d’informació tècnica i específica mitjançant l’ús de internet, el que

afavoreix tant l’obtenció d’una informació tècnica concreta, el treball en grup i la cooperació.

- Diferenciar i caracteritzar la diversitat de fonts d’informació i de formats dels documents que es

poden trobar a la xarxa, així com afavorir que l’alumne vagi adquirint un criteri crític respecte al

que llegeix.

- Que l’alumne aprengui a escriure i presentar treballs en diferents formats atenent a la seva

intencionalitat.

Guia per a l’alumne

El primer dia de classe es farà una presentació del mòdul, on es lliurarà a l’alumne un document

amb un resum de la programació, indicant les capacitats terminals del mòdul, els continguts, la

bibliografia recomanada, la dinàmica de les classes, la metodologia i organització de treball, el

material que s’ha de dur a les classe i els procediments d’avaluació i criteris de qualificació. A

més, s’indicarà a l'alumne els tipus d'activiats que es proposen, com és la necessitat d'elaborar un

treball de curs (treball que els alumnes hauran d’anar realitzant al llarg de tot el curs i que serà

defensat en acabar el curs). S'indicarà l’obligatorietat d’assistència a les activitats que es realitzin

fora del centre.

Prova inicial

Es realitzarà una prova inicial en començar les classes a fi de poder veure el nivell d’assoliment de

conceptes relacionats amb el mòdul que tenen els alumnes. Els resultats d'aquesta prova seran

únicament una eina d'orientació per al docent i no avaluables.


5.- AVALUACIÓ.

5.1. Criteris d’avaluació.Els criteris d'avaluació generals són els especificats al títol del present mòdul, i que s'indiquen a

continuació:

- Explicar el concepte de font primària i secundària i definir procediments per obtenir informació de

les mateixes.

- Seleccionar el mètode i descriure les tècniques de recollida de dades per l’estudi i presa de

decisions.

- Identificar les variables econòmiques que afecten al sector productiu.

- Indicar la informació necessària per definir un pla general d’activitats, els criteris i procediments

per a la seva elaboració.

- Identificar la normativa vigent i requisits legals necessaris per a la constitució d’una empresa

agrària.

- Organitzar un arxiu de documents ordenat i actualitzat.

- Elaborar informes de diagnòstic i consell de gestió que comprenguin conclusions i possibles

desviacions.

- A partir d’un supòsit pràctic d’un estudi d’implantació d’una empresa en el sector:

- Determinar les variables necessàries. Identificar i seleccionar les fonts d’informació i els

procediments d’obtenció de la mateixa. Elaborar un format per a la recollida de dades que s’adapti a

les necessitats de la informació. Interpretar la informació recollida, aplicant les tècniques

adequades. Identificar els recursos necessaris per a la implantació. Avaluar la viabilitat de

l’empresa. Utilitzar les aplicacions informàtiques adequades per a la preparació i presentació del

treball.

- Diferenciar les distintes formes jurídiques d’empresa i associacions agràries i els requisits legals

mínims per a la seva posada en marxa.

- Descriure els tràmits legals exigits per a la posada en marxa d’una empresa, especificant els

documents requerits, els organismes on es tramiten i la forma i el termini requerits.

- Descriure els factors i distints elements que determinen que una organització és eficaç.

- Identificar la funció dels pressuposts dins l’organització de l’empresa.

- Descriure les característiques principals dels sistemes i orientacions productives.

- A partir d’un supòsit pràctic de posada en marxa i organització d’una empresa en el sector:

- Identificar i interpretar la legislació vigent aplicable al supòsit definit. Identificar els organismes

oficials on es tramita la documentació exigida i gestionar la obtenció de la mateixa. Complimentar

correctament la documentació requerida i descriure el seu procediment de tramitació. Determinar


les necessitats de maquinària, equips, eines i instal·lacions. Avaluar l’organització proposada i

proposar possibles millores.

- Descriure les àrees funcionals d’una empresa i la relació funcional entre les mateixes.

- Descriure les característiques dels imposts indirectes i directes de caràcter estatal, autonòmic i

local que afecten a l’empresa.

- Precisar el calendari fiscal corresponent a l’empresa segons la seva activitat productiva i la forma

jurídica triada.

- Explicar el règim fiscal aplicable a les activitats de l’empresa.

- Enumerar els llibres i documents que té que tenir complimentats l’empresa amb caràcter obligatori

segons la normativa vigent.

- Descriure les aplicacions informàtiques bàsiques pel desenvolupament de la gestió tècnica

econòmica.

- A partir d’un supòsit pràctic sobre un programa d’activitats d’una empresa del sector:

- Identificar els objectius programats. Descriure les fases del programa d’activitats proposat.

Descriure la orientació productiva més adequada. Determinar els recursos materials i humans

necessaris per a l’execució del programa. Explicar el programa de gestió integral més adequat a les

activitats programades. Determinar les ajudes i subvencions que es poden sol·licitar per a cadascuna

de les activitats programades. Calcular les necessitats de finançament i el tipus més idoni.

Especificar l’ajuda tècnica necessària. Determinar el pla d’inversions. Proposar les decisions

adequades, definint la dimensió de l’empresa més convenient segons les variables que la

determinen.

- Descriure les fonts i formes de finançament més usuals en el sector.

- En un supòsit pràctic i a partir d’unes dades donades:

- Enumerar les diferents tipus de contractes laborals. Determinar els convenis que afecten al

sector. Complimentar altes, baixes i liquidacions a la Seguretat Social. Complimentar ofertes de

feina.

- Identificar els fets contables més freqüents que es produeixen en una empresa del sector.

- Relacionar els documents de registres de dades tecnico-econòmiques que s’envien als òrgans de

gestió.

- En un supòsit pràctic amb les dades contables de la gestió tecnico-econòmica i les orientacions

tècniques de l’òrgan de gestió:


- Determinar el procés contable bàsic segons normes del pla general contable. Realitzar el supòsit

pràctic de comptabilitat per marges bruts. Analitzar les desviacions. Proposar les solucions més

adequades.

- Identificar i descriure les distint mitjans de promoció que s’utilitzen normalment en el sector.

- Descriure les principals variables i fonts d’informació que conformen l’oferta i la demanda del

sector.

- Explicar els principis bàsics de tècniques de gestió i negociació amb clients i proveedors.

- A partir de diferents accions de promoció per a la comercialització, determinar: els costos de les

diferents accions de la promoció i del producte o servei. El benefici dels productes o serveis

comercialitzats. Els terminis i condicions d’entrega o execució. Les normes de qualitat. Les

condicions de pagament. Els interessos per a l’empresa.

- Descriure els procediments de gestió i organització dels diferents serveis de l’empresa per oferir a

tercers.

- Descriure la normalització i tipificació dels productes agraris.

- Identificar els factors externs i interns més importants que estableixen la gestió de noves xarxes

comercials.

- Explicar les mesures de seguretat i higiene que s’apliquen en les principals activitats agràries.

- Relacionar els diversos equips de protecció personal amb els factors de risc.

- Descriure la normativa que sobre seguretat i higiene que es deu aplicar en: locals i instal·lacions;

equips i maquinària, manipulació de productes, i ús de l’equip personal de treball.

- Descriure els principals paràmetre que intervenen en l’avaluació d’impacte ambiental.

- Descriure els efectes ambientals dels productes de rebuig i residus contaminants originats en les

activitats de l’empresa.

- Explicar les tècniques bàsiques per a la recollida, reciclatge, eliminació i depuració de residus.

- Identificar les tècniques de primers auxilis i mesures sanitàries bàsiques.

- Identificar les ajudes comunitàries relacionades amb el medi ambient.

- Descriure distintes activitats de desenvolupament rural, identificant les seves característiques

generals i les institucions que les ofereixen.

- Recopilar informació sobre distintes modalitats de recursos pel desenvolupament rural,

relacionant-les amb la seva aplicació en distints contextos de zones de influència.


- A partir de programes d’activitats de desenvolupament rural, elaborar criteris per a seleccionar els

recursos que han de utilitzar-se.

- Donat un pla estratègic pel desenvolupament rural d’un territori o zona: Identificar i seleccionar

els objectius adequats. Determinar els mètodes i recursos que són necessaris. Aplicar les tècniques

d’animació adequades. Definir les agents que deuen actuar. Establir el calendari d’actuacions.

Establir criteris i activitats d’avaluació.

- Aplicar els instrument i tècniques d’avaluació per a la valoració interna i externa del

desenvolupament de programes d’activitats.

- Seleccionar i aplicar les estratègies de dinamització (participació i comunicació) de grups i

persones pel desenvolupament d’un projecte de desenvolupament rural.

- Indicar les principals activitats per a protegir els recursos mediambientals.

Els criteris d'avaluació específics s'han explicitat a cada unitat didàctica a l'apartat criteris

d'avaluació (vegeu apartat 3).

5.2. Continguts mínims.

- L’empresa agrària i el seu entorn, formes jurídiques.

Concepte jurídic-econòmic d’empresa agrària.

L’activitat econòmica de l’empresa.

Règim de tinença de la terra. Legislació aplicable.

Societats i associacions en el sector agrari. Cooperatives agràries. Siocietats agràries de

transformació (SAT). Organització de productors.

Legislació comunitària nacional i autonòmica d’aplicació en el sector.

Tècniques i procediments d’obtenció d’informació.- Gestió, funcions i objectius de l’empresa.

Gestió de constitució i posada en marxa. Ajudes públiques.La política agrària comunitària.La planificació: procés de planificació. Tipus de plans.

- Càlcul de costos.Conceptes generals. Costos fixos i variables. Costos directes i indirectes.Amortitzacions. Tipus.Factors no econòmics que poden influir en els costos.Interpretació i anàlisi de resultats. Presa de decisions.

- Anàlisi d’inversions.Conceptes generals. Factors a tenir presents en un anàlisi d’inversions.

- Finançament.


Tipus de finançament ( a curt, a llarg termini, amb i sense devolució del principal. Ajudes isubvencions).

Fonts de finançament.- Gestió administrativa, de personal, comercial i fiscal.

Documentació administrativa. Gestió d’impresos i formularis.La relació laboral. Modalitats de contractació. Convenis col·lectius en el sector.Seguretat social.Assegurances agràries i d’explotació.Elements bàsics de comercialització. Prestació de serveis.Llibres de comptabilitat i de registre.Patrimoni. Balanços. Comptes. El pla general de comptabilitat. Comptabilitat per marges

bruts en l’empresa agrària.Fiscalitat agrària. Calendari fiscal i obligacions formals.Utilització de programes informàtics de gestió d’empreses i tractament de la informació.

- Normes de salut laboral i mesures de protecció del medi natural.Marc normatiu de la salut laboral. Seguretat i higiene.Riscs professionals en les diferents activitats.Marc normatiu sobre mesures de protecció ambiental.El delicte ecològic.

- Promoció i organització d’activitats de desenvolupament rural.El desenvolupament rural en el marc de a Unió Europea.Polítiques de desenvolupament rural. Accions des de les administracions públiques. Programes d’innovació rural.Aprofitament dels recursos naturals.

5.3. Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

El procés d’avaluació és continu i s’organitza en dues avaluacions: la primera avaluació

agafa el període del 23 de setembre fins al 21 de desembre i la segona avaluació des del 22 de

desembre fins al 28 de març. El procés d'avaluació que es realitza cada trimestre consisteix en

avaluar:

- Els continguts conceptuals.

Comprenen els exàmens. Es preveu la realització diversos exàmens per avaluació, sobre els

conceptes treballats a classe, així com també d’aquells continguts tractats durant les activitats fora

del centre i també dels continguts tractats en les xerrades tècniques rebudes per ponents externs al

centre.

Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes

de resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes

de relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la

passada d'imatges a través de diapositives).


- Els continguts procedimentals.

Comprenen les diferents activitats proposades durant l’avaluació: les memòries de les sortides,

treballs de recerca, activitats d'aula i exercicis per a casa.

Treballs de recerca, memòries sortides, treball pràctic. La seva realització és obligatòria per a

poder aprovar el mòdul. Cal dir que per a la presentació d'aquests documents, l'alumne disposarà

d'un document que indicarà les característiques del treball a les que s'haurà d'ajustar l'alumne a

l'hora d'elaborar-lo. En les presentacions o defenses orals dels treballs realitzats per més d'un

alumne, el professor triarà a l'atzar l'alumne del grup que faci la defensa en el mateix moment

d'aquesta, podent fer preguntes referents al treball realitzat a la resta d'alumnes que conformin el

grup.

- Els continguts referents a actituds, normes i valors.

Els ítems a puntuar són els mateixos per a totes les unitats didàctiques i estan descrits dins

cadascuna, en l'apartat actituds. Tots els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els

manifesta positivament.; per tant, si l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i

per tant no sumarà.

Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables.

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació en casos d'absència de forma continua sense justificar del 10%

de la càrrega horària del mòdul, o en casos d'absència de forma injustificada d'un període superior al

15 % de la càrrega horària del mòdul. En aquest cas, l'alumne serà donat de baixa d'ofici del mòdul,

i en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en la modalitat de lliure.

5.4. Criteris de qualificació.

L'avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul. Del procés

d'avaluació que es realitza cada trimestre, la nota de l'alumne surt d'aplicar els següents barems:

- Continguts conceptuals: En cada avaluació, el valor d'aquest apartat sortirà d'establir la mitjana

dels exàmens fets al llarg de l'avaluació i donar-li un pes del 60 % de la nota final. La nota mínima

per a poder fer promig és de 4,5.


- Continguts procedimentals amb un pes del 30 % de la nota final. Els continguts i distribució

de la nota dels procediments són:

Treballs i memòries de les sortides: la mitjana de les notes d'aquest apartat tindrà un pes

del 20 % de la nota final.

Activitats d’aula i exercicis per a casa: tindrà un pes màxim del 10 % de la nota final

segons la regularitat amb que l'alumne les realitzi.

- Continguts referents a actituds, normes i valors amb un pes del 10 % de la nota final. Tots

els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament. Per tant, si

l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà.

- Un examen de menys de 4,5 punts no es considerarà vàlid per efectuar promig amb altres

exàmens. Es preveu la possibilitat de fer una recuperació abans de l'avaluació, de les parts que

dugui suspeses l'alumne. En cas de no aprovar, quedarà l'avaluació suspesa, havent de superar la

part o parts pendents en una recuperació en acabar el curs. La nota màxima de les recuperacions

serà de 5.

L'entrega dels documents escrits (Treballs de recerca, memòries sortides). S'indicarà una data

d'entrega dels documents escrits. Aquells treballs entregats fora de termini sense justificació tendran

com a màxim una nota de 5. No es permet l'entrega de treballs semblants entre alumnes, quedant

suspesos aquells que així ho estiguin i havent-se de fer de nou i podent aconseguir com a màxim

una nota de 5.

La nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes, sempre i quan estiguin

aprovades.

L’alumne que no hagi superat durant el curs alguna o totes les parts del mòdul tendrà la possibilitat

de recuperar-les fent un examen de les mateixes, per escrit a final de curs. La tipologia de l'examen

serà la mateixa que la indicada a l'apartat 5.3. S'aprofitarà la mateixa data per a l'entrega de treballs

no entregats en les dates indicades, o bé treballs suspesos que s'hagin hagut de refer. La nota

màxima de les recuperacions, i del treballs serà de 5.


Si es superen les parts pendents d'aprovar, la nota final s'obtendrà seguint els barems de qualificació

indicats a l'apartat 5.4., i la nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes.

5.5. Recuperació extraordinària del mòdul.

Donat que aquest mòdul es cursa en el segon curs, l'alumne que no hagi aprovat el mòdul de forma

ordinària, té la possibilitat de realitzar una prova extraordinària per juny. La prova serà de tota la

matèria vista al llarg del curs, i tindrà caràcter de prova escrita, la tipologia de la qual podrà ser

variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes de resposta breu i/o preguntes tipus test

i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes de relacionar, i/o preguntes de resolució

de supósits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la passada d'imatges a través de diapositives).

5.6. Avaluació de pendents (si escau).



Infrastructures i recursos didàctics

Espais del centre: aula, sala d’ordenadors, saló d’actes, laboratori, el taller del Departament

d’Agràries i els espais enjardinats del centre material d’anàlisi.

Finca agrícola experimental sa Canova (sa Pobla).

- Eines, maquinària i material específic del cicle formatiu, material d’anàlisi i EPIs.

Bibliografia

- Llibres de text que seguirà la professora:

- Empresa e iniciativa emprendedora. Cicles . Ed. Mc Graw Hill.

- Empresa i iniciativa emprenedora. Editorial Editex.

- Articles de divulgació.

- Articles de revistes especialitzades.

- Adreces d'intenet:http: //www.ventanillaempresarial.orghttp: //www.vue.eshttp: /www.ascri.org/ . Associació espanyola de d'entitats de capital de risc.http: //www.redcapital.org/default.htm. Pàgina de contacte emprenedors amb inversors.http: //www.bde.es. Banc d'Espanya.http: //www.lacaixa.es . Dóna informació detallada sobre les diverses formes de finançament queofereix.http: //www.gruposantander.es. Dóna informació detallada sobre les diverses formes definançament que ofereix.http: //www.ausbanc.es. Associació d'usuaris de serveis bancaris.http: //www.cesgar.es. Confederació espanyola de societats de garantia recíproca, informació sobrefinançament de les entitats públiques a les PIME.http: //www.ipyme.org/sie/ayud.htm. Informació sobre subvencions.http: //www.pymes-online.com. Pàgina uqe ofereix oportunitats de negoci, formació, ajuts isubvencions.http: //www.ico.es. Institut de crèdit oficial. Informació sobre subvencions.http: //www.ayudas.org/. Informació sobre subvencions.http: //www.ayudas.net/ Informació sobre subvencions.http: //www.econet.es/. Consultora especialitazada en gestionar subvencions.http: //www.emprendiendo.comhttp: //www.minhac.es Ministeri d'Hisenda.http: //www.aeat.es . Agència tributària espanyola.http: //www.ine.es. Institut nacional d'estadística, per veure l'evolució del salari.http: //www.camerdata.es. Cambres de comerç espanyoles.


http: //www.seg-social .es . Secretaria d'Estat de la Seguretat Social.http: //www.injef.com. Informació jurídics, econòmica i fiscal.http: //www.inem.es Institut nacional d'ocupació.http://www.mtas.es/mujer/principal.htmhttp: //www.oepm.es Oficina espanyola de patents i marques.http://www.marm.es/http://www.060.es/tramites_online/empresa/medio_ambiente/index-ides-idweb.jsphttp://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?lang=ca&coduo=12. Conselleria d'Agricultura.http://www.illesbalearsqualitat.cat.http://www.leadermallorca.orghttp://cbpae.org


A continuació es detallen les activitats proposades a realitzar fora del centre i les xerrades tècniques

a realitzar per professionals externs.

- Xerrada sobre la Responsabilitat social coorporativa, a càrrec de l'empresa. Gram.

- Xerrada sobre Denominacions i marques dels productes agroalimentaris de les Illes Balears, acàrrec de l'Institut de Qualitat Agroalimentària de les Illes Balears, l'IQUA, a realitzar en el centre.

- Xerrada sobre la Producció Agrària Ecològica: sistema reglat de producció, transformació icomercialització de productes agraris. Model d’obtenció de productes diferenciats. A càrrec delConsell Balear de la Producció Agrària Ecològica, a realitzar en el centre.

- Visita a la Cooperativa Camp Mallorquí (Consell).

- Visita a la SAT oleícola Son Catiu (Inca).

- Xerrada sobre el programa LEADER a Mallorca. Exemples d'empreses creades.

- Xerrada sobre el Procés de selecció de personal a càrrec de la responsable de selecció de personald'AMADIP-ESMENT (empresa amb serveis de jardineria i d'agricultura).

Les activitats citades en aquest apartat ja estan incloses a l'apartat 3 d'aquesta programació, en lesdiferents unitats didàctiques (U.D.). Donat que són activitats que s'han de programar amb diferentsentitats, es pot donar el cas que s'hagin de realitzar en un període de temps diferent al posat a laprogramació. En aquest cas, l'alumne rebrà una informació bàsica per poder introduir-se en el tema,ampliant-se els conceptes tractats a la visita en arribar a la corresponent U.D.



Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les sessions de

tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre.



Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professionalen relació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a ladiversitat, segons el model MD020209 Atenció a la diversitat



FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL

DEPARTAMENT FOL

CURS Segon Recursos Naturals

CICLE CFGS Gestió i Organització Recursos Naturals

CLAU ACA 32

PROFESSOR Joan Fiol Reynés


ÍNDEX

1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)


3.- PROGRAMACIONS D’AULA . DESENVOLUPAMENT SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

4. METODOLOGIA.

5.- AVALUACIÓ .




5.4 Qualificació.






9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)




1. Detectar les situacions de risc més habituals a l'àmbit laboral que poden afectar a la seva

salut i aplicar les mesures de protecció i prevenció adients.

2. Valorar la importància que té la prevenció d'accidents laborals i malalties professionals en

la millora de les condicions de salut i qualitat de vida.

3. Estudiar situacions de risc i d'accident i aplicar les mesures sanitàries bàsiques

immediatament en el lloc de l'accident.

4. Interpretar la legislació laboral i diferenciar els drets i obligacions que se deriven de les

relacions laborals.

5. Diferenciar les principals modalitats de contractació laboral i les prestacions de la

Seguretat Social.

6. Valorar la importància dels òrgans de representació dels treballadors i dels empresaris.

7. Saber triar un itinerari formatiu- professional, una vegada identificats els seus interessos i

capacitats.

8. Diferenciar els procediments d'inserció laboral com a treballador autònom o assalariat.

9. Valorar la importància d'adquirir una formació polivalent per saber adaptar-se a les

modificacions productives i als diferents entorns laborals.



2.1.- La Seguretat Social.

– Estructura del sistema de la Seguretat Social– Obligacions d'empresaris i treballadors– Acció protectora– Protecció per desocupació

2.2.- Seguretat i Salut en el treball

– La feina i la salut.– Possibles danys a la salut del treballador.– Drets i deures en matèria de prevenció– Responsabilitat i sancions– Normativa– Organismes públics

2.3.- Riscs laborals

– Riscs laborals: generals i específics– Riscs lligats a les condicions de seguretat– Riscs lligats a condicions mediambientals– Riscs ergonòmics i psicosocials

2.4.- Mesures de prevenció i protecció

– Mesures de prevenció– Principis i tècniques de prevenció– Mesures de protecció– Senyalització de seguretat–

2.5.- Gestió de la Prevenció

– Avaluació de riscs– Control i gestió de risc– Gestió de la prevenció– Organització de la prevenció– Representació dels treballadors en Prevenció de Riscs


2.6.- Pla de prevenció de riscs laborals

– Pla de prevenció– Vigilància de la Salut– Col·lectius específics– Pla d'auto-protecció– Protecció davant del foc

2.7.- Primers Auxilis

– Actuació en una situació d'emergència– Urgència mèdica – Classificació dels ferits– Tècniques de primers auxilis

2.8.- La relació laboral

– Dret laboral i relacions laborals– Fons del dret laboral– Drets i Deures

2.9.- El Contracte de treball

– Contracte i capacitat per contractar– Forma i validesa del contracte– Modalitats de contracte.– Contractes indefinits– Contractes temporals– Empreses de treball temporal

2.10.- Organització del treball i vida familiar

– Jornada de treball– Descansos i festius– Vacances i permisos– Conciliació de la vida laboral i familiar– Beneficis en les noves organitzacions


2.11.- La Nòmina

– El salari– La Nòmina– Percepcions subjectes a cotització– Percepcions excloses de cotització– Deduccions.

2.12.- Modificació, suspensió i extinció del contracte de treball.– Modificació de les condicions de treball.– Mobilitat funcional– Mobilitat geogràfica– Suspensió del contracte.– Extinció del contracte.– Dret processal social.– Elaboració de quitances

2.13.- Representació dels treballadors– Participació a l'empresa– Representació col·lectiva unitària– Representació col·lectiva sindical– Conveni col·lectiu– Conflictes col·lectius

2.14.- Itineraris professionals– Formació Professional– Itineraris formatius– Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals– Formació Professional per a l'ocupació– Opcions

2.15.- Procés de cerca de feina– Fonts de cerca– Selecció d'ofertes– Currículum vitae– Treballar a Europa– Carta de presentació– Proves i tests– Dinàmiques de grup– Entrevista de selecció

2.16.- Carrera professional

– La carrera professional


– El coneixement personal– Opcions professionals– Anàlisi de l'objectiu professional

Seqüenciació i temporalització:

– Les unitats didàctiques 1, 2, 3, 4, 5 , 6 i 7 es donaran el primer trimestre.

– Les unitats didàctiques , 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16, es donaran el segon trimestre.


3. PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

Unitat didàctica

nº

Sessions previstes

Període : Del………de……………….al……de…………. Avaluació Sessions efectives

1 5 La Seguretat SocialDel 22 de setembre al 8 d'octubre

Primera

2 5 Seguretat i salut en el treballDe 11 d'Octubre al 22 d'octubre

Primera

3 4 Els riscs laboralsDel 25 d'octubre al 5 de novembre

Primera

4 4 Mesures de prevenció i proteccióDel 8 de novembre al 19 de novembre

Primera

5 4 Gestió de la PrevencióDel 22 de novembre al 3 de desembre

Primera

6 4 Pla de prevenció de riscs laboralsDel 7 de desembre al 14 de desembre

Primera

7 4 Primers auxilisDel 15 de desembre al 22 de desembre

Primera

8 4 La relació laboralDel 9 de gener al 18 de gener

Segona

9 4 Contracte de treballDel 19 de gener al 1 de febrer

Segona

10 4 Organització del treball i la vida familiarDel 2 de febrer al 10 de febrer

Segona

11 4 La NòminaDel 11 de febrer al 18 de febrer

Segona

12 4 Modificació, suspensió i extinció del contracteDel 21 de febrer al 28 de febrer

Segona

13 4 Representació dels treballadors Del 2 de març al 7 de març

Segona

14 4 Itineraris professionalsDel 8 de març al 14 de març

Segona

15 4 Procés de cerca de feinaDel 15 de març al 21 de març

Segona

16 3 Carrera ProfessionalDel 22 de març al 31 de març

Segona



UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Seguretat Social Nº SESSIONS 5 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer l'origen de la Seguretat Social– Saber quins son les obligacions d'empreses i treballadors– Identificar les característiques de l'acció protectora de la Seguretat Social– Reconèixer els diferents models de protecció per a la desocupació

CONTINGUTS



– Estructura del sistema de la Seguretat Social– Principals obligacions d'empresaris i treballadors– Acció protectora de la Seguretat Social– Protecció per desocupació

– Discussió sobre la finalitat i importància de la Seguretat Social.– Comprensió del sistema de cotització i el seu càlcul– Complementació de documents de sol·licitud de prestacions.– Requisits, drets i obligacions derivats de les principals prestacions.– Càlcul de diferents prestacions.– Utilització i consulta de la legislació de la Seguretat Social.

–



– Cercar en diferents convenis col·lectius les prestacions per incapacitat– Lectura a Internet de la pàgina web de: INSS, IMSERSO, IBAS...

S' avaluarà als alumnes d'acord amb els següents criteris d'avaluació:

• Saber emplenar documents de sol·licitud de prestacions de la Seguretat Social.• Distingir els drets i obligacions derivades de les cotitzacions a la Seguretat Social.• Identificar i diferenciar les diferents prestacions i requisits per tenir dret a elles.• Conèixer els drets i deures de treballadors i empresaris en matèria de Seguretat

Social.

ACTITUDS OBSERVACIO


• Respecte cap a les obligacions de l'empresari.• Actitud positiva i responsable respecte a les seves cotitzacions a la Seguretat

Social como a treballador• Mostrar interès per conèixer el marc legal de la Seguretat Social.• Prendre consciencia de que les prestacions de la Seguretat Social van

modificant-se en funció de la sensibilitat dels legisladors • Valorar les fites aconseguides en les prestacions de la Seguretat Social.

• Valorar la importància dels òrgans administratius per gestionar el sistema de la Seguretat Social.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Seguretat i Salut en el Treball Nº SESSIONS 5 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

• Identificar el concepte de salut.• Distingir la normativa en matèria de prevenció de riscs laborals.• Reconèixer els conceptes i principis bàsics de l'activitat preventiva.• Saber quines son les principals tècniques de prevenció.• Identificar els drets i deures de treballadors i empresaris en matèria de salut laboral.• Diferenciar l' accident de treball de la malaltia professional.

CONTINGUTS



• El treball i la salut: marc jurídic.• Conceptes bàsics de prevenció de riscs laborals.• Danys a la Salut del treballador• Drets i Deures en Prevenció.• Responsabilitats i sancions• Marc normatiu bàsic• Organismes públics.

• Anàlisis dels factors que afecten a la salut laboral.• Identificació d'activitats que impliquen un risc laboral. • Identificació de les diferents tècniques de prevenció aplicable. • Diferenciació dels conceptes bàsics en salut laboral.•• Fer un esquema relacionant els distints drets i obligacions del

treballador i de l'empresari.• Identificar les distintes formes de participació del personal en l' acció

preventiva.• Elaborar un llistat de malalties professionals i altre de possibles

accidentes de treball.



- Llegir sentencies del Tribunal Central del Treball sobre accidents de treball.– Navegar dins la pàgina web de l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el

Treball. • Conèixer i saber utilitzar els diferents tipus de normes aplicables en matèria de prevenció de riscs laborals.

• Utilitzar correctament els conceptes bàsics de la prevenció de riscs laborals.• Reconèixer els principis de la prevenció de riscs i saber aplicar-los.• Identificar les condicions de treball existents en una activitat, els seus riscs i

tècniques de prevenció. • Distingir els drets i obligacions que corresponen a treballadors i empresaris en

matèria de prevenció de riscs laborals. • Diferenciar la malaltia professional de l' accident de treball.



• Valoració positiva de la salut laboral. Preocupació per aconseguir un equilibri i benestar en el treball..

• Acceptar positivament les normes establertes sobre seguretat i higiene.• Tenir interès per conèixer els drets i deures en matèria de prevenció de riscs

laborals• Despertar preocupació per els índexs d'accidents laborals del país.•

UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Els riscs laborals Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

• Comprendre que el treball pot ocasionar problemes de salut.• Identificar els tipus de riscs laborals que poden existir en un lloc de feina• Conèixer els efectes que provoquen els diferents riscs.• Aprendre a actuar per evitar que els rics se converteixin en danys per a la seva salut.• Valorar la importància de la prevenció dels riscs laborals.• Detectar las situacions de risc més habituals en l' àmbit laboral que puguin afectar a la seva salut i aplicar les mesures de protecció i

prevenció.

CONTINGUTS



– Riscs laborals: generals i específics.– Anàlisi dels riscs lligats a condicions de seguretat– Anàlisi dels riscs lligats a condicions mediambientals– Anàlisi dels riscs lligats a condicions ergonòmiques i psicosocials

• Debat sobre els drets i deures que genera una relació laboral, en matèria de salud laboral.

• Avaluació de diferents riscs i proposta de las mesures de prevenció a adoptar.

• Estudi de la importància de l'ergonomia en el disseny del lloc de treball i la seva repercussió en la salut del treballador.

• Anàlisis dels factors que afecten a la salut laboral.• Identificació de treballs que impliquen un risc laboral.• Identificació de les diferents tècniques de prevenció aplicables.• Elaboració d'un mapa de riscs de l' aula o del taller.



– Consulta de la pàgina web del I.N.S. H. T.– Debat sobre assetjaments i marginacions :

• Interpretar i saber aplicar correctament las fonts del dret laboral, en matèria de salut laboral, especialment la llei de prevenció de riscs laborals i principals Decrets que la desenvolupen.

• Identificar i diferenciar els diferents tipus de riscs laborals.• Conèixer els drets i deures dels treballadors i empresaris davant

als diferents tipus de riscs.• Saber realitzar una avaluació de riscs per establir mesures de

protecció.• Identificar les normes legals i procediments a aplicar davant cada un

dels riscs..•

ACTITUDS OBSERVACIO


• Mostrar interès per conèixer el marc legal de la prevenció de riscs laborals.

• Actitud crítica davant la discriminació i mobbing laboral.•• Valoració positiva de la salut laboral.•• Preocupació per aconseguir un equilibri i benestar en el treball• Respecte per les normes legals i les mesures de prevenció.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL Mesures de prevenció i protecció Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb la seguretat i salut en el treball– Identificar els tipus de riscs laborals existents i els possibles danys derivats de la feina.

CONTINGUTS



– Mesures de prevenció– Principis i tècniques de prevenció– Mesures de protecció– Senyalització de seguretat • Anàlisis de les distintes fases que se realitzen a l'hora d'avaluar un risc

• Descripció de les actuacions preventives i de protecció de riscs, que permeten disminuir les seves conseqüències

• Identificació de les mesures de prevenció o de protecció que es tenen que adoptar davant de cada un dels riscs laborals.

• Definició d'un pla d'actuació davant de riscs concrets de la futura activitat professional dels alumnes.

• Elaboració d'un quadre amb els distints recursos que té l' empresari per organitzar l' acció preventiva



- Fer un esquema per diferenciar les característiques de la malaltia professional, i l'accident de treball.

• Descriure els processos d'implantació de mesures de prevenció.• Conèixer cóm se realitza una avaluació de riscs i identificar les

passes a seguir.• Identificar les diferents opcions de l'empresa per organitzar l' acció

preventiva i saber quina s'ha d'aplicar en cada cas. •



• Acceptar les normes per a la prevenció i protecció dels treballadors.

• Respectar i tenir cura de l' us i manteniment dels medis de protecció davant dels riscs.

• Interès per millorar les condicions de treball i reduir els factores de risc.

• Valorar la importància de la labor dels tècnics de prevenció de riscs laborals.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Gestió de la Prevenció Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer i valorar els fonaments jurídics en matèria de prevenció de riscs laborals.– Conèixer les normes bàsiques de l'Estat espanyol en matèria de prevenció de riscs laborals

CONTINGUTS



– Avaluació de riscs– Control i gestió del risc– Gestió de la Prevenció– Organització de la Prevenció.– Representació dels treballadors en matèria preventiva

• Elaboració d'un quadre amb els distints recursos que té l' empresari per organitzar l' acció preventiva.

• Utilització de símbols en la prevenció de riscs laborals.• Confecció i col·locació a l'aula i tallers d'aquelles mesures de

prevenció que puguin faltar.• Actuació en els tallers, aules, laboratoris d'acord amb les normes de

prevenció i protecció de riscs..



– Fer un mural d'Informació de les Condicions de treball.– Fer un esquema de les titulacions de prevenció en riscs laborals.

–– Distingir les distintes formes de senyalització en matèria de prevenció

de riscs laborals i identificar el significat de cada una de las senyals.– Saber que son els equips de protecció individual, característiques i

obligacions de treballadors i empresaris.–



-Valorar la importància de la feina dels tècnics de prevenció de riscs laborals i l 'establiment d'uns servicis de prevenció en les empreses.- Tenir consciencia de la necessitat de protegir especialment a col·lectius sensibles, como menors d'edat, dones embarassades, treballadors temporals i contractats a través d'empreses de treball temporal.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Pla de prevenció de riscs laborals Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Conèixer les causes que són origen d'accidents deguts a llocs de treball, equips, productes i instal·lacions i l'actuació davant seu per evitar-les.

CONTINGUTS



– Pla de prevenció– Vigilància de la Salut– Atenció a col·lectius específics– Pla d'auto-protecció, Pla d'actuació en emergències i pla d'evacuació.– Protecció davant el foc

– Analitzar les característiques de funcionament de les eines i màquines.– Estudiar els mitjans de senyalització i manteniment.



- Fer un debat sobre el dret a la intimitat.– Fer un debat sobre un pla d'actuació en emergències d'una Refineria.

- Identificar i diferenciar distints sistemes de senyalització.– Conèixer i interpretar els plans de prevenció.



- Actitud crítica davant els perills de la utilització de maquinaria.– Mostrar interès pel coneixement d'un pla d'emergències, un pla d'evacuació

i senyalització i protecció davant el foc.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Primers auxilis Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

• Saber actuar davant una situació d'emergència en l' empresa.• Distingir distints graus de gravetat davant una víctima d'accident de treball.• Conèixer els tràmits a seguir desprès d'un accident de treball•

CONTINGUTS



– Actuació davant una situació d'emergència– Urgència mèdica i primers auxilis– Classificació dels ferits– Tècniques de primers auxilis, en funció de les lesions

– - Discussió sobre la importància de la RCP- Anàlisi sobre la tècnica dels primers auxilis



– Fer un esquema de les principals situacions que cal conèixer de pràctica de primers auxilis

– Fer pràctiques de RCP– Identificar las situacions correctament i saber donar una primera assistència– Saber com es fa una RCP



– Mostra interès per conèixer la tècnica de la RCP– Valorar la importància de donar unes primeres cures

UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL La relació laboral Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer l'origen del dret del treball– Saber quins son els drets i deures dels treballadors i empresaris.– Identificar les fonts del dret laboral

Reconèixer un contracte de treball

CONTINGUTS



– El Dret Laboral i les relacions laborals– Les fonts del Dret de Treball.– Principis d'aplicació del dret laboral– Drets i deures

– Anàlisi de la situació laboral actual– Anàlisi del marc jurídic laboral en Espanya– Estudi de les relacions laborals– Investigació de les avantatges i inconvenients de cada modalitat de

treball– Complementació de models de treball



– Complimentar esquemes de grau de parentiu– Analitzar els drets i deures de cada relació laboral

– Diferenciar drets i deures de la relació laboral– Conèixer drets i deures dels treballadors i empresaris.



– Mostrar interès per conèixer el marc legal de les relacions laborals.– Actitud crítica davant totes les formes de discriminació laboral

Agafar consciència de que el treball temporal és el més habitual.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL El Contracte de treball Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

Identificar les fonts del dret laboral– Reconèixer un contracte de treball

CONTINGUTS



– El contracte i capacitat per contractar– Forma i validesa del contracte de treball– Modalitats contractuals– Contractes indefinits– Contractes temporals– Empreses de treball temporal i pactes contractuals

– Anàlisi de la situació laboral actual– Anàlisi del marc jurídic laboral en Espanya– Estudi de les relacions laborals– Investigació de les avantatges i inconvenients de cada modalitat de

treball– Complementació de models de treball– Comentari de noticies sobre distintes modalitats de contracte.

- Comentari de noticies sobre distintes modalitats de contracte.



– Complimentar modalitats de contracte– Analitzar els drets i deures de cada relació laboral

-– Diferenciar drets i deures de la relació laboral– Conèixer drets i deures dels treballadors i empresaris.

– - Conèixer les distintes modalitats de contractació



– Mostrar interès per conèixer el marc legal de les relacions laborals.– Actitud crítica davant totes les formes de discriminació laboral– Agafar consciència de que el treball temporal és el més habitual.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL Organització del treball i vida familiar Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer els diferents tipus de jornada de treball.– Conèixer el dret a gaudir del descans i dels festius que pertoquen– Recordar les normatives sobre mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar

CONTINGUTS



– La jornada de treball.– Descansos i festius– Vacances i permisos– Mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar. – Beneficis per als treballadors

– Discussió sobre la importància de les mesures de conciliació de la vida familiar i laboral.

– Anàlisi sobre la legislació actual



– Fer un esquema de les principals situacions que donen dret a acollir-se a les noves mesures de conciliació de vida familiar i laboral

– Fer pràctiques de supòsits de sol·licitud de acollir-se a les mesures de Conciliació– Identificar las situacions que donen dret a beneficiar-se de la llei correctament



– Mostra interès per conèixer la normativa– Valorar la importància de la nova legislació.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL La Nòmina funcionaris

Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer distintes formes de salari.– Diferenciar distintes jornades de treball– Identificar distints permisos retribuïts– Diferenciar el salari base dels complements salarials

CONTINGUTS



– El salari– La Nòmina– Percepcions subjectes a cotització– Percepcions excloses de cotització–

– Discussió sobre procediments de pago de salaris– Complementació de rebuts salarials– Debat sobre la forma d'assignar categories i funcions– Debat sobre la reducció de jornada i les hores extraordinàries



– Emplenar una nòmina fictícia– Discussió sobre les distintes jornades de treball– Discussió sobre els complements salarials a l'empresa privada i pública.

– Distingir correctament els conceptes salarials– Identificar i diferenciar distintes jornades de treball– Saber emplenar nòmines senzilles d'acord amb la normativa– Identificar i diferenciar complements salarials i deduccions



– Mostrar interès per conèixer el marc legal que regula el salari i la jornada.– Actitud crítica davant la discriminació salarial– Mostrar interès per conèixer els drets i deures dels treballadors– Mostrar interès per conèixer les cotitzacions a la Seguretat Social.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 12 TÍTOL Modificació, suspensió i extinció del contracte Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Comprendre les modificacions que poden fer-se en el contracte de treball– Conèixer les causes d'interrupció de la relació laboral– Comprendre la importància de poder demanar una excedència.

CONTINGUTS


– Modificació de les condicions de treball– Mobilitat funcional.– Mobilitat geogràfica.– Suspensió del contracte.– Extinció del contracte– Dret processal social– Elaboració de quitances

– Complementació de rebuts salarials– Debat sobre la forma d'assignar categories i funcions– Debat sobre la reducció de jornada i les hores extraordinàries


– Discussió sobre les distintes jornades de treball– Discussió sobre els complements salarials a l'empresa privada i pública. – Identificar i diferenciar complements salarials i deduccions

– Conèixer els drets de cada categoria professional– Conèixer els efectes d'una modificació, suspensió i extinció del contracte de treball.


– Mostrar interès per conèixer les cotitzacions a la Seguretat Social.– Agafar consciència de la importància que té l'Estatut dels treballadors en matèria de

modificació, i suspensió del contracte de treball.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 13 TÍTOL Representació dels treballadors Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Aprendre quins son els drets dels treballadors en matèria de representació i participació a l'empresa.– Saber les implicacions del dret de vaga– Analitzar un conveni col·lectiu– Valorar la importància de la Seguretat Social.

CONTINGUTS


– Participació dels treballadors a l'empresa.– Representació col·lectiva unitària– Representació col·lectiva sindical– El Conveni Col·lectiu.– Els conflictes col·lectius

– Utilització i consulta de la legislació de la S.S.– Recollida d'informació sobre els sindicats de treballadors– Descripció del procediment per iniciar una vaga–


– Lectura d'un conveni col·lectiu propi del sector.– Discussió sobre la representació sindical i empresarial

– Conèixer en que consisteix la representació col·lectiva.– Descriure un procés de negociació– Analitzar un conflicte col·lectiu.


– Valorar positivament l'activitat dels representants dels treballadors– Mostrar interès per conèixer la funció de la negociació col·lectiva– Manifestar rebuig davant les postures intransigents.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 14 TÍTOL Itineraris professionals Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Identificar les opcions educatives i professionals– Conèixer el mercat de treball– Identificar les ofertes de feina.

CONTINGUTS


– La Formació Professional – Itineraris formatius– Catàleg Nacional de Qualificacions professionals– Formació professional per a l'ocupació– Opcions professionals

– Identificar coneixements, habilitats i activitats per assolir la competència professional.

– Estudi de les característiques del mercat laboral.– Anàlisi de les ofertes de feina.


– Fer un esquema per diferenciar les polítiques d'ocupació– Confecció de diferents itineraris formatius.– Dissenyar un anunci de feina

– Distingir entre polítiques actives i passives de feina.– Confeccionar un itinerari formatiu propi.– Identificar correctament oferta i demanda


– Saber reconèixer una bona idea d'empresa.– Mostrar interès pel funcionament de l'oferta pública de la CAIB, Consell de

Mallorca i Ajuntaments.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 15 TÍTOL Procés de cerca de feina Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer el mercat de treball– Identificar les ofertes de feina.– Saber assistir a una entrevista de feina– Valorar la possibilitat del treball per compte propi.– Tenir coneixement dels tràmits necessaris per a la creació d'una empresa.

CONTINGUTS


– Fonts de cerca de feina– Selecció d'ofertes d'ocupació i perfil del candidat.– El currículum vitae– Treballar a Europa– Carta de presentació– Proves i tests– Dinàmiques de grup– L'entrevista de selecció

– Anàlisi de les ofertes de feina.– Identificació i realització de proves psicotècniques.– Exercicis per reflexionar sobre la seva capacitat per ser empresari.– Recerca d'informació sobre els mecanismes d'accedir a l'oferta pública

de feina.


– Fer un esquema per diferenciar les polítiques d'ocupació– Confecció de diferents itineraris formatius.– Dissenyar un anunci de feina– Fer una simulació d'entrevista laboral.

–– Identificar correctament oferta i demanda– Conèixer les preguntes més freqüents i respostes més adients .– Identificar documentació per fer-se empresari.

Conèixer els mecanismes de l'oferta pública de feina


– Mostrar interès pel funcionament de l'oferta pública de la CAIB, Consell de Mallorca i Ajuntaments.

– Tenir una bona predisposició per a la presentació correcta de documents de cerca de feina.

– Mostrar interès per conèixer cercar en el BOIB i BOE les convocatòries d'oposicions

–

UNITAT DIDÀCTICA Nº 16 TÍTOL La carrera professional Nº SESSIONS 3 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer els diferents tipus de carrera professional– Reconèixer la importància de la formació personal.– Recordar les diferents opcions professionals

CONTINGUTS


– La carrera professional– El coneixement personal – Opcions professionals – Anàlisi de l'objectiu professional

– Discussió sobre la importància de la formació en una carrera professional.

– Anàlisi sobre les opcions professionals


– Fer un esquema de les distintes capacitats i aptituds del treballador– Fer un esquema d'objectius professionals – Identificar la importància i característiques de l'Objectiu professional i el pla d'acció


– Mostra interès per conèixer objectius professionals– Valorar la importància del pla d'acció

UNITAT DIDÀCTICA Nº TÍTOL Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

–

CONTINGUTS




–


4. METODOLOGIA.

Per dur a terme el procés d’assimilació de continguts per part de l’alumnat, la

metodologia a seguir serà la següent:

Fonamentalment expositiva, aportant explicacions i normes, i aportant dades i

documents.

Especialment pràctica; una vegada feta l’exposició del tema s’aplicarà sobre supòsits

pràctics: complimentar documents, identificació d’empreses reals, etc.

Especialment animadora, s’intentarà involucrar a l’alumnat en la matèria.

La metodologia constructiva i activa, i la participació dels alumnes en classe serà l’eix central

del programa. S’exposaran els objectius que es pretenen assolir mitjançant cada unitat

didàctica, fomentant el debat sobre els mateixos per a valorar el grau d’assimilació dels

mateixos per part de l’alumnat.

Les unitats didàctiques es desenvoluparan mitjançant exposicions orals sobre els

continguts, resolució de supòsits pràctics, lectures de noticies d'actualitat relacionades amb

els temes. Com a llibre d’aula s'emprarà "Formació i Orientació Laboral" Editorial Editex.


5.- AVALUACIÓ.

5.1.-Criteris d’avaluació.

S’avaluaran tan els coneixements teòrics com els pràctics del mòdul.

5.2.-Continguts mínims

- Actuació en els tallers d'acord amb les normes de seguretat.

- Identificació dels factors de risc físic, químic , biològic i organitzatiu.

- Interpretació i redacció dels documents bàsics en cas d'accident laboral.

- Tècniques elementals de primeres cures

- Procés d'actuació de la Inspecció de Treball.

– Elements bàsics d'un contracte de treball.

- Formes d'extinció de la relació laboral

- Prestacions del sistema de Seguretat Social a l'Estat Espanyol.

- Entitats sindicals i empresarials més representatives.

- Procés d'elaboració d'un conveni col·lectiu

- Sectors productius que generen feina.

- Perfils professionals dels diferents itineraris professionals.

– Recursos d'informació sobre el mercat laboral.-

− Característiques diferencials dels diferents tipus d'empreses.

− Tipus de mercats

− Característiques de funcionament de la Unió Europea.


− Classificació de les empreses

– Magnituds macroeconòmiques.

– Característiques de funcionament del mercat.

– Característiques de la Unió Europea.

5.3.-Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

Es farà un examen per cada un o dos temes impartits durant el trimestre en base a

qüestions sobre activitats resoltes en classe. Els exàmens seran tipus pregunta curta i

avaluables d'una manera molt objectiva. Aquests seran de 20 preguntes curtes, de manera

que cada una val 0,5 punts o de 10 preguntes curtes de manera que cada una val 1 punt. En

ambdós tipus no resten les preguntes mal contestades. La nota d'avaluació serà la mitjana

de les notes dels exàmens realitzats. La nota final serà la mitjana de les avaluacions

realitzades.

5.4.- Qualificació.

Els exàmens s'avaluaran de 0 a 10 punts i la nota mínima per aprovar serà cinc punts. Les

qualificacions de 4'5 seran estudiades individualment.

Durant la realització de les classes es faran qüestions tipus test i supòsits pràctics que

només s' avaluaran a títol informatiu sense tenir una traducció a la nota de l'avaluació ni

a la nota final.

5.5.- Recuperació del mòdul.


L'avaluació es contínua i quan un alumne no segueix el curs s'han de fer activitats per

a la seva recuperació durant els tres trimestres del curs i a més un examen en el més

de juny

5.6 Avaluació de pendents (si escau).Els alumnes que duguin pendent el mòdul del curs passat i que no repeteixin curs: es farà

un examen global dels continguts del modul.



Utilització de la pissarra per a recolzar les exposicions orals. Utilització del llibre de

FOL de l'Editorial Editex edició actualitzada. Utilitzar els apunts de Prevenció de

riscs laborals de la Conselleria de Treball i Formació. Utilitzar els ordinadors del

centre com a eina de treball. Utilitzar articles de periòdics i revistes relacionats amb

les unitats didàctiques. Utilització de la col·lecció de vídeos que disposa el

departament.



- Sessió informativa a l'IES sobre Formació Cooperativa, Drets humans, Actituds i valors, a

càrrec del Servei de Joventut del Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als

instituts)

– Sessió informativa a l'IES sobre Primers auxilis, a càrrec del Servei de Joventut del

Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als instituts).

– Sessió informativa a l'IES sobre Prevenció de trastorns alimentaris en adolescents, a

càrrec del Servei de Joventut del Consell Insular de Mallorca (departament d'inicia-

tives als instituts).

– Sessió informativa a l'IES sobre Programa de prevenció de les drogodependències, a

càrrec del Consell Insular de Mallorca



Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientadora en les

sessions de tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientadora

del centre.

Els temes transversals que més àmpliament es desenvoluparan en el mòdul de FOL són:

A) Educació per a la tolerància i el respecte a les diferències: En tot moment, m'ocuparé de crear a l'aula un ambient de justícia, de respecte i de tolerància recolzada per la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers en Espanya i la seva integració social i el R.D. 864/2001 que desenvolupa aquesta llei. A més, haurem de reconèixer i afrontar les situacions de conflicte des de la reflexió serena sobre les seves causes, prenguen decisions negociades per a solucionar-les de una forma creativa, tolerant i no violenta.

B) La educació cívica i moral: La tenim present en tot moment, exigint respecte a tots els membres de la Comunitat Educativa, i assumint els valors democràtics.

C) Educació ambiental: Amb ell es persegueix la comprensió dels problemes mediambientals, el foment d'una consciència de responsabilitat front al medi ambient i el desenvolupament de capacitats i tècniques de relació positiva amb el mateix recalçant-me en la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals.

D) Educació per a la salut: L'educació per a la salut parteix d'un concepte integral de la mateixa, com a benestar físic, mental individual, social i mediambiental recalçant-me en la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals.

E) L'educació per a la igualtat d'oportunitats ambdós sexes: Es tracte de crear des de la escola una dinàmica correctora de les discriminacions. Les activitats a l'aula han d'evitar qualssevol tipus d'imatge sexista.



Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional en relació

als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la diversitat, segons

el model MD020209 Atenció a la diversitat

En cap cas , l’adaptació curricular que pugui necessitar una alumne amb necessitats educatives

especials , podrà afectar la desaparició d’objectius relacionats amb competències professionals

necessàries per aconseguir la competència general per a la qual capacita el títol.

El departament d'Orientació del centre i l’equip educatiu que realitza el cicle formatiu , determinara

els mòduls adients per a cada sol·licitant

Sa Pobla a 8 de setembre de 2011



RELACIONS EN L'ÀMBIT DE TREBALL

DEPARTAMENT FOL

CURS Segon de Recursos Naturals

CICLE CFGS ACA 32

CLAU ACA 32

PROFESSOR Joan Fiol Reynés


ÍNDEX



3.- PROGRAMACIONS D’AULA . DESENVOLUPAMENT SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

4. METODOLOGIA.

5.- AVALUACIÓ .




5.4 Qualificació.






9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)




1. Explicar la importància dels recursos humans en les organitzacions.

2. Comparar diferents estils de direcció.

3. Aplicar els principis d'organització del treball.

4. Aplicar el mètode de recerca de solucions.

5. Respectar les opinions dels amics.

6. Interpretar diferents tipus d'organigrames.

7. Diferenciar els distints aspectes de la comercialització.

8. Identificar els diferents tipus de comunicació interna.

9. Identificar els diferents tipus de comunicació externa.

10. Explicar les característiques de la comunicació escrita.

11. Aplicar a situacions concretes els diferents mitjans d’assignació de feines.

12. Reconèixer els obstacles personals a la comunicació oral.

13. Aplicar les normes per donar instruccions.

14. Explicar les relacions laborals.

15. Explicar les relacions humanes.

16. Explicar les causes dels conflictes.

17. Descriure els diferents tipus de conflictes.

18. Aplicar mesures de prevenció de conflictes.

19. Relacionar les diferents etapes de la gestió de conflictes.

20. Diferenciar les diferents etapes d'una negociació.

21. Identificar els diferents tipus de negociació.


22. Identificar les característiques dels grups.

23. Classificar els diferents tipus de grups.

24. Analitzar les reunions de treball.

25. Classificar les reunions de treball.

26. Diferenciar els rols que apareixen en un grup.

27. Analitzar el concepte de rol.

28. Explicar les diferents teories sobre la motivació.

29. Aplicar les teories de motivació a situacions concretes.

30. Diferenciar les tècniques de motivació laboral.

31.Explicar el diagnòstic de la motivació.

32. Diferenciar diferents estils de Direcció.

33. Classificar les fases del procés de direcció.

34.Explicar les teories conductuals.


2.- CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ Continguts.-

U D 1. - El procés de comunicació en l'empresa

U.D 2 - Tipus de comunicació en l'empresa

U D 3. - Tècniques de comunicació

U D 4.- Negociació en l'empresa

U D 5- Tècniques de negociació

U D 6. - Resolució de problemes i presa de decisions

U D 7. - Equips de treball

U D 8. - Reunions amb l'equip de treball

U D 9. - Dinàmiques de grup

U. D. 10.- Motivació Laboral

Temporalització

El primer trimestre es dedicarà al bloc temàtic d’informació i comunicació en

l’empresa, Negociació en l'empresa, i Tècniques de resolució de problemes i presa de

decisions, dedicant unes set hores aproximadament a cada unitat didàctica.


El segon trimestre es dedicarà al bloc temàtic de: Equips de treball, Reunions amb

l'equip de treball, dinàmiques de grup i motivació laboral, dedicant unes sis hores

aproximadament a cada unitat didàctica.

Les hores per fer les avaluacions estan incloses dins aquesta temporalització.


3. PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

Unitat didàctica

nº

Sessions previstes

Període : Del………de……………….al……de…………. Avaluació Sessions efectives

1 7 El procés de comunicació en l'empresaDel 22 de setembre al 7 d'octubre

primera

2 7 Tipus de comunicació en l'empresaDel 10 al 28 d'octubre

primera

3 7 Tècniques de comunicacióDel 29 al 7 de novembre

primera

4 7 Negociació en l'empresaDel 8 de novembre al 30 de novembre

primera

5 7 Tècniques de negociacióDel 1 al 21 de desembre

primera

6 6 Resolució de problemes i presa de decisionsDel 9 de gener al 25 de gener

segona

7 6 Equips de treballDel 26 de gener al 10 de febrer

segona

8 6 Reunions amb l'equip de treballDel 13 de febrer al 27 de febrer

segona

9 6 Dinàmiques de grupDel 28 de febrer al 14 de març

segona

10 6 Motivació laboralDel 15 de març al 31 de març

segona

11

12

13

14

15

16

TOTAL 65 HORES



UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL El procés de comunicació en l'empresa Nº SESSIONS 7 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Aconseguir coneixements bàsics sobre la comunicació en l'empresa i com es produeix.– Tenir una visió general dels nivells de comunicació en l'empresa

CONTINGUTS



– La comunicació en l'empresa– Etapes i elements en un procés de comunicació.– Nivells de comunicació.

- Anàlisis dels distints elements que componen el procés de comunicació.- Reflexió sobre la importància en l’elecció dels mitjans i canals adients per

aconseguir una comunicació eficaç.- Identificació i valoració tant de la comunicació interna com de l'externa en les

organitzacions empresarials.- Reconeixement de les distintes xarxes de comunicació utilitzades en les empreses.



– Lectura de l'article “La importància de saber escuchar”. El Pais 25-05-1995– Fer activitats de comunicació amb feedback i sense.

– Recordar les etapes del procés de la comunicació.– Recordar els errors que es poden presentar en la comunicació.


– Mostrar interès per les xarxes de comunicació, formals i informals.– Valorar la comunicació, interna i externa.

– - Reconeixement dels elements que participen en el procés de comunicació.– Ser conscient de la importància que té el procés de comunicació.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Tipus de comunicació en l'empresa Nº SESSIONS 6 BLOC


– Comprendre la importància dels rumors.– Utilitzar correctament els distints documents escrits d'una empresa.– Valorar la importància de la comunicació verbal i no verbal

CONTINGUTS



– Direcció de la comunicació.– Comunicació verbal i no verbal.– Comunicació formal i informal.– Documents per assignar tasques.

– Anàlisi de distints tipus de comunicació en l'empresa.– Reflexió sobre la importància de la comunicació informal.– Elaboració de distints documents d’assignació de tasques en l'empresa.



– Elaboració d'una circular per fer un comunicat d'empresa.– Discussió sobre les avantatges del: e-mail; fax; carta; circular; informes i actes. – Recordar les característiques de la comunicació vertical.

– Funcions del tauló d'anuncis– Aspectes a considerar en la redacció d'una carta.



– Bona predisposició per utilitzar els distints medis de comunicació verbal i no verbal.

– Mostrar interès per la preparació de qualsevol comunicació.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Tècniques de comunicació Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Identificar que és percepció i els prejudicis.– Comunicar-se assertivament.– Tenir una visió general de les principals barreres comunicatives.

CONTINGUTS



– Dificultats i barreres comunicatives.– Recursos per a la manipulació de la percepció.– La comunicació com a generadora de comportaments.

– Anàlisi de les dificultats i barreres comunicatives.– Identificació de tècniques per ajudar als alumnes en la comunicació.– Simulació de distintes tècniques d'assertivitat.


- Es faran simulacions de: asserció negativa; interrogació negativa; disc ratllat i banc de boira.

– Recordar les barreres comunicatives més importants.– Distingir els estereotips.


ACTITUDS OBSERVACIONS– Consciència de les dificultats que surten durant un procés comunicatiu– Identificació dels diferents recursos que manipulen la percepció

UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL Negociació en l'empresa Nº SESSIONS 6 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Definir que s’entén per negociació.– Identificar diferents tipus de negociació.– Conèixer els factors que condicionen el procés de negociació.


CONTINGUTS


– Procés de negociació.– Tipus de negociació.– Factors que influeixen en la negociació.

– Reconeixement i interpretació dels diferents tipus de negociació.– Enumeració dels factors que influeixen en un procés de negociació.– Anàlisi del procés de negociació.



– Cercar notícies en els periòdics en que hi hagi exemples de negociació tan integradora com competitiva.

– Identificar negociacions a les que has assistit els darrers dies.

– Recordar els elements clau en una negociació.– Saber la influència del factor temps en el procés de negociació.



– Consciència de que el procés de negociació està present en la nostra realitat.– Interès per conèixer els diferents tipus de negociació.– Actitud positiva davant la negociació

UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Tècniques de negociació Nº SESSIONS 7 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Tenir una visió general de les fases del procés de negociació.– Diferenciar i aplicar diferents tècniques que s'empren en la negociació.– Conèixer les habilitats i les barreres en una negociació.

CONTINGUTS



– Fases d'un procés de negociació– Estratègies i negociació– Habilitats per a la negociació– Barreres que dificulten la negociació.

– Identificació de les fases d'un procés negociador.– Anàlisi de tècniques i estratègies en un procés de negociació– Estudi de les habilitats en un procés de negociació.



– En un exemple de negociació senyalar: límits de ruptura, zona d'objectius i camp dels acords.

– Senyalar quines tècniques de negociació es poden emprar en la venda d'un ordinador.

– Recordar mitjançant un esquema els passos d'un procés de negociació.– Saber quines son les postures a adoptar per part d'un negociador.– Senyalar les barreres que apareixen en un procés de negociació.


– Reconeixement de la importància dels processos de negociació.– Desenvolupar actituds de rebuig davant les postures intransigents d'una negociació.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Resolució de problemes i presa de decisions Nº SESSIONS 5 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer els procediments per a la resolució de conflictes laborals.– Tenir una visió general dels factors que influeixen en una decisió– Adquirir coneixements sobre les distintes fases de la presa de decisions.

CONTINGUTS



– Procés per a la resolució de conflictes.– Fases en la presa de decisions.– Aplicació de diferents mètodes per a la resolució de conflictes.

– Elaboració de mètodes per a la resolució de conflictes.– Realització d'exercicis com a alternatives en la presa de decisions.– Utilització de diferents mètodes per a la presa de decisions.



– Una empresa d'enginyeria ha de prendre una decisió per a rellevar un cap de secció.– Analitzar una empresa de cosmètica que fa una planificació de tipus DAFO.

– Recordar els factors que influeixen en una presa de decisions.– Recordar que s’entén per anàlisi DAFO.– Recordar que és un arbre de decisions.



– Interès per conèixer els factors que influeixen en un procés de presa de decisions.– Valoració de la utilització de mètodes científics per prendre decisions.

-

UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Equips de treball Nº SESSIONS 7 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Distingir diferents rols d'un equip de treball.– Identificar les característiques d'un equip de treball– Identificar nivells de funcionament d'un equip.

CONTINGUTS



– Concepte d'equips de treball.– Avantatges i problemes del treball en equip.– Tipus d'equips– Tipus de grups.

– Reconeixement i interpretació de diferents tipus d'equips.– Anàlisi de les característiques que determinen que els equips de treball

siguin eficaços.– Definició de les avantatges i inconvenients que planteja un equip de

treball.



– Recerca d'un eslògan per a una campanya de publicitat– Fer una discussió sobre diferents tipus d'empresa .

– Discussió sobre diferents tipus de rols tan productius com improductius.

– Recordar les diferències entre equip de treball i grup de treball.– Fer un esquema per reflectir les característiques que ha de tenir un equip per ser eficaç.

– Avantatges del treball en equip i del treball individual.



– Valoració positiva de l'existència d'equips de treball.– Reconeixement dels diferents nivells de funcionament d'un equip de treball.– Valoració dels diferents rols que poden estar presents a un equip de treball.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL Reunions amb l'equip de treball Nº SESSIONS 6 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Diferenciar les fases d'una reunió.– Identificar els objectius i tipus de les reunions– Conèixer com se prepara i tanca una reunió.

CONTINGUTS



– Importància de les reunions de treball– Objectius de les reunions– Tipus de reunions– Fases de la reunió– Preparació de les reunions– Perfil del director d'una reunió

– Reconeixement i interpretació dels diferents tipus de reunions.– Anàlisi del perfil de director d'una reunió

– Coneixement dels objectius d'una reunió d'empresa.



– Analitzar una convocatòria de reunió d'una empresa.– Fer un esquema que sintetitzi les principals característiques del coordinador d'una

reunió.

– Recordar les avantatges de les reunions de treball.– Saber les característiques del coordinador d'una reunió de tipus autoritari.– Saber les característiques del coordinador de reunió de tipus democràtic.



– Mostrar interès per conèixer els diferents tipus de reunions.– Mostrar interès per participar en una reunió– Actitud positiva davant les reunions

UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL Dinàmiques de grup Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Diferenciar les fases del mètode Delfos, Philips, grup nominal...– Conèixer les avantatges i inconvenients de cada dinàmica.

CONTINGUTS



– Brainstorming.– Grup nominal– Mètode Delfos o Delphi.– Philips 6.– Discussió dirigida.– Estudi de casos.– Roleplaying– Sessió de tribunal.

- Descripció dels aspectes més importants de la tormenta d'idees– Identificació de les característiques del mètode Delphi.

– Anàlisi dels passos que es segueixen en la tècnica del grup nominal.

ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓ– El professor agafarà un tema d'actualitat i els alumnes han de triar un paper i el

tenen que representar.– El professor plantejarà una discussió dirigida.

– Recordar les regles del Brainstorming.– Recordar els inconvenients del grup nominal.– Definir les característiques del mètode Delphi.



– Valoració positiva de l'existència de diferents dinàmiques de grups.– Prendre consciència de la importància de les dinàmiques de grup.– Actitud reflexiva i crítica davant les diferents dinàmiques de grups.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL Motivació laboral Nº SESSIONS 6 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Tenir una visió general del procés de motivació.– Identificar les diferents teories de la motivació.– - Aplicar els models teòrics de motivació al mon laboral.


CONTINGUTS


– La motivació laboral.– Procés de motivació.– Teories de la motivació.– Tècniques de motivació.

– Definició dels motius que duen a un treballador a una activitat laboral.– Simulació d'un procés de motivació laboral.– Reconeixement i interpretació de diferents teories de motivació.



– Discussió sobre la biografia de Henry Ford.– Discussió sobre la piràmide de Maslow.

– Discussió sobre la teoria X- Y de Mc Gregor.

– Recordar la piràmide de Maslow.– Recordar les diferències entre el model de Taylor i Elton Mayo

– Recordar la teoria de Mc Gregor.



– Actitud reflexiva davant les diferents teories sobre la motivació.– Recerca d'idees que poden millorar la motivació laboral.– Consciència de que la motivació laboral és molt important.


– –





UNITAT DIDÀCTICA Nº 12 TÍTOL Nº SESSIONS 3 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS



– –





–


CONTINGUTS








CONTINGUTS








CONTINGUTS







4. METODOLOGIA.

Per dur a terme el procés d’assimilació de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals), per part de l’alumnat, la metodologia a

seguir serà la següent:

• Fonamentalment expositiva, aportant explicacions i normes, i aportant dades i documents.

• Especialment pràctica; una vegada feta l’exposició del tema s’aplicarà sobre supòsits pràctics: complimentar documents,

identificació d’empreses reals, etc.

• Bàsicament animadora, s’intentarà involucrar a l’alumnat en la matèria.


La metodologia constructiva i activa, i la participació dels alumnes en classe serà l’eix central del programa. S’exposaran els objectius

que es pretenen assolir mitjançant cada unitat didàctica, fomentant el debat sobre els mateixos per a valorar el grau d’assimilació dels

mateixos per part de l’alumnat.

Les unitats didàctiques es desenvoluparan mitjançant exposicions orals sobre els continguts, resolució de supòsits pràctics, lectures de

noticies d'actualitat relacionades amb els temes. Com a llibre de suport d’aula s’emprarà "Relacions en l’entorn de treball” Editorial

Editex.


5.- AVALUACIÓ.

5. 1.- Criteris d’avaluació.

S’avaluaran tan els coneixements teòrics com els pràctics del mòdul.

5. 2.- Continguts mínims

- L’administració de recursos humans.

- Estils de direcció

- L’organització del temps.

- Ambients de decisió.

- Tipus de decisions.

- El mercat

- Gestió de la qualitat.


- La publicitat.

- Les relacions públiques

- Resolució d’obstacles personals

- Comunicació oral d’instruccions

- La personalitat

- Les relacions humanes en l’empresa

- Conflictes de treball

- Agressivitat humana.

- Gestió de conflictes.

- Prevenció de conflictes.

- Tipus de Negociació.

- El procés de negociació.

- La interacció grupal.

- Tècniques d’animació.

- Preparació de reunions de treball.


- Tipus de reunions.

- Aprenentatge de rols.

- Rols en una reunió.

- Concepte de Motivació.

- Teories sobre la Motivació.

- La Motivació laboral.

5. 3.- Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

Es farà un examen per cada un o dos temes impartits durant el trimestre en base a qüestions sobre activitats resoltes en classe.

Els exàmens seran tipus pregunta curta i avaluables d'una manera molt objectiva. Aquests seran de 20 preguntes curtes, de manera


que cada una val 0,5 punts o de 10 preguntes curtes de manera que cada una val 1 punt. En ambdós tipus no resten les preguntes mal

contestades.

La nota d'avaluació serà la mitjana de les notes dels exàmens realitzats. La nota final serà la mitjana de les avaluacions

realitzades.

5. 4.- Qualificació.

Els exàmens s'avaluaran de 0 a 10 punts i la nota mínima per aprovar serà cinc punts. Les qualificacions de 4'5 seran estudiades

individualment.

Durant la realització de les classes es faran qüestions tipus test i supòsits pràctics que només s’avaluaran a títol informatiu sense

tenir una traducció a la nota de l'avaluació ni a la nota final.


5. 5.- Recuperació del mòdul.

L'avaluació es contínua i quan un alumne no segueix el curs s'han de fer activitats per a la seva recuperació durant els tres

trimestres del curs. Es farà un examen de recuperació en el mes de juny.

5. 6.- Avaluació de pendents (si escau).Al mateix temps, per a l'alumnat que no hagi assolit les capacitats terminals mínimes

de les diferents unitats al llarg del curs, se celebraran sessions de recuperació

ordinàries consistents en unes proves escrites. Aquestes proves es realitzaran al final

del curs i durant el mes de setembre, i en les dates que determini la direcció del

centre.



Utilització de la pissarra per recolzar les exposicions orals. Utilització del llibre de RET de l’editorial Editex

Utilitzar els ordinadors del centre com a eina de treball. Utilitzar articles de periòdics i revistes relacionats amb les unitats didàctiques.



- Sessió informativa a l'IES sobre Formació Cooperativa, Drets humans, Actituds i valors, a càrrec del Servei de Joventut del Consell

Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als instituts)

– Sessió informativa a l'IES sobre Primers auxilis, a càrrec del Servei de Joventut del

Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als instituts).

– Sessió informativa a l'IES sobre Prevenció de trastorns alimentaris en adolescents, a

càrrec del Servei de Joventut del Consell Insular de Mallorca (departament d'iniciatives als Instituts).

– Sessió informativa a l'IES sobre Programa de prevenció de les drogodependències, a

càrrec del Consell Insular de Mallorca



Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les

sessions de tutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador

del centre

Els temes transversals que més àmpliament es desenvoluparan en el mòdul de FOL són:

A) Educació per a la tolerància i el respecte a les diferències: En tot moment, m'ocuparé de crear a l'aula un ambient de justícia, de respecte i de tolerància recolzada per la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers en Espanya i la seva integració social i el R.D. 864/2001 que desenvolupa aquesta llei. A més, haurem de reconèixer i afrontar les situacions de conflicte des de la reflexió serena sobre les seves causes, prenguen decisions negociades per a solucionar-les de una forma creativa, tolerant i no violenta.

B) La educació cívica i moral: La tenim present en tot moment, exigint respecte a tots els membres de la Comunitat Educativa, i assumint els valors democràtics.

C) Educació ambiental: Amb ell es persegueix la comprensió dels problemes mediambientals, el foment d'una consciència de responsabilitat front al medi ambient i el desenvolupament de capacitats i tècniques de relació positiva amb el mateix recalçant-me en la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals.

D) Educació per a la salut: L'educació per a la salut parteix d'un concepte integral de la mateixa, com a benestar físic, mental individual, social i mediambiental recalçant-me en la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals.

E) L'educació per a la igualtat d'oportunitats ambdós sexes: Es tracte de crear des de la escola una dinàmica correctora de les discriminacions. Les activitats a l'aula han d'evitar qualssevol tipus d'imatge sexista.



Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional en relació als alumnes amb NESE

d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la diversitat, segons el model MD020209 Atenció a la diversitat

En cap cas, l’adaptació curricular que pugui necessitar una alumne amb necessitats

educatives especials, podrà provocar la desaparició d’objectius relacionats amb

competències professionals necessàries per aconseguir la competència general per a la

qual capacita el títol.

El departament d’Orientació del centre i l’equip educatiu que realitza el cicle formatiu,

determinarà els mòduls adients per a cada sol·licitant.

Sa Pobla 9 de setembre de 2011