PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA D'EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS

PROGRAMACIÓ 2015-2016.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA D’EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS. CURS 2015-16

1.- INTRODUCCIÓ: Aquesta programació és una eina de consulta i d’autoavaluació, que emmarca

les nostres actuacions a partir del desenvolupament evolutiu dels alumnes, del context sociocultural en que es troba immersa la nostra escola i dels requeriments curriculars establerts a la llei d’educació.

Aquesta és una etapa reglada però no obligatòria, amb una identitat pròpia, donat que els nens menors de sis anys es troben evolutivament en el període pre operacional, i que, sense estar supeditada a altres etapes posteriors, determina en gran mesura cóm abordaran els nostres alumnes l’ educació primària.

D’altra banda, per tractar-se del primer context de socialització amb iguals, fora de la llar, és fonamental el coneixement i suport de les famílies en els processos que van donant-se al llarg del cicle.

Ens correspon, doncs, una tasca complexa, que es dotar d’estructura pròpia un període vital en el desenvolupament infantil, que ha de servir d’enllaç entre l’entorn personal i familiar dels alumnes, i l’escola, iniciant i fiançant tots els processos necessaris per garantir el creixement individual, social i intel·lectual dels xiquets i xiquetes.

a. Justificació de la programació:

Lleis i decrets als quals fa referència: Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (Art. 121). Decret 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, que aprova el

reglament orgànic i funcional dels centres de Primària (Art. 83 i 89). Ordre 29 Juny , 1.992 que aprova les instruccions que regulen l’organització

i el funcionament dels centres docents. Decret 38/2008, del 28 de març, del Consell, pel qual s’establix el

currículum del 2on cicle d’educació Infantil a la Comunitat Valenciana. Ordre de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació

en l’etapa d’educació Infantil . Orde 45/2011, de 8 de juny, que regula l’estructura de les programacions

didàctiques en l’ensenyança bàsica.

b. Contextualització al centre: b.1. Entorn i elements materials:

El CEIP Josep Gil Hervàs és un centre públic construït l’any 1984, que amb posterioritat ha estat ampliat amb dos edificis de dues aules, a les quals s’ubica l’educació infantil. Es troba ubicat en la localitat de Benimodo a uns 35 km de València. La població té uns 2.300 habitants i es troba en un període de

C.E.I.P. “Josep Gil Hervàs” 46291 –BENIMODO C/L’Alcúdia, 38 Tel. 962 980 115 Fax: 962 980 116

E-mail: [email protected] http://mestreacasa.gva.es/web/460018980

http://mestreacasa.gva.es/web/460018980


creixement des de l’any 2003. Entre les ocupacions, predomina clarament el sector industrial, que engloba el 60% dels treballadors, seguit del sector serveis, que arriba al 21%. Al sector agrícola només es dedica el 8,5% de la població activa. Les instal·lacions del centre són suficients per a l’alumnat actual i el seu estat actual és adequat. Es disposa d’aula d’Informàtica, Biblioteca, aula de Música i, molt recentment, gimnàs. També s’ofereix el servei de menjador escolar. Les principals mancances infraestructurals són l’absència de tutories i magatzem. Pel que fa als equipaments del poble dels qual l’alumnat pot fer ús, hi ha Casa de la Cultura, poliesportiu i dues piscines: coberta i sense cobrir.

b.2. Elements personals. b.2.1. Professorat: El claustre de professors és el que correspon a la plantilla d’un centre d’una línia (3+6), amb un logopeda i una mestra de religió catòlica a temps parcial. La gran majoria de professorat del centre és definitiu i està adscrit als diferents nivells i especialitats segons les seues habilitacions. Els/les mestres disposen dels cursos de Valencià necessaris per al desenvolupament de la seua tasca.

El cicle d’Educació Infantil està composat per 5 mestres. 1 mestra tutora al grup de 3 anys, 1 mestra tutora al grup de 4 anys , 1 mestra tutora al grup de 5 anys i 1 mestra que fa les funcions de coordinadora i mestra de suport. b.2.2. Gabinet Psicopedagògic:

El centre disposa, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament, d’una psicòloga que ofereix els seus serveis dos dies setmanals al llarg del curs escolar. b.2.3. Alumnes:

L’escola compta amb una ràtio raonable i que permet una atenció individualitzada adaptant-se a les característiques dels xiquets/tes, encara que és notable l’augment de l’alumnat els darrers anys.

De l’anàlisi de la realitat diària per part del professorat i dels informes elaborats pel Gabinet Psicopedagògic Municipal es desprèn que les principals característiques de l’alumnat són:

Capacitats intel·lectives normals i presència d’alumnat amb deficiències psíquiques,físiques o ambdues, ja que el Centre acull tota la població escolar del municipi.

Nombre d’alumnat immigrant baix,al voltant d’ un 7% Bon rendiment a nivell de Centre.

L’alumnat té majoritàriament com a llengua materna el Valencià, per la qual cosa el Centre té aquesta llengua com a vehicular.

b.2.4. Pares i mares: Els pares i mares, principalment aquestes últimes, participen en la vida del centre a traves de l’AMPA i dels seus representants en el consell escolar. Hi ha fixat un dia a la setmana per tal que s’entrevisten amb el professorat, però és possible realitzar entrevistes en qualsevol altre moment si prèviament s’ha acordat l’horari.


b.3. Elements funcionals: El Centre disposa i aplica el Pla d’Ensenyament en Valencià (aprovat el 29-06-84) per tal d’adaptar la vida escolar a la realitat lingüística de l’alumnat i afavorir la normalització lingüística. Existeix un reglament de Règim Intern que contempla les relacions entre els diferents elements que incideixen en la vida escolar. El centre compta també amb Pla de Convivència, Pla de Lectura, Pla d’acció Tutorial, Pla de Menjador, Pla d’Acollida, Pla d’Autoprotecció i Document d’Atenció a la Diversitat. c. Contextualització al grup d’alumnes:

El grup de referència d’aquest curs és el mateix,excepte 3 alumnes,que han canviat de

col·legi, per tant, son 19 alumnes, que compliran 5 i 6 anys al llarg del curs escolar. No

es preveu cap circumstància que puga condicionar negativament els processos de

relació i aprenentatge encetats el curs passat, per tant, treballarem en continuïtat

segons les valoracions del curs anterior. L’espai de referència s’ubicarà en altre lloc, a

l’aula del costat, per decisió del cicle.

2.- OBJECTIUS: a. Objectius generals d’etapa:

1. Descobrir, conèixer i controlar progressivament el cos, formant-se una imatge

positiva d’un mateix, valorant la pròpia identitat sexual, les pròpies capacitats i limitacions d’acció i expressió, adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.

2. Actuar de forma cada vegada més autònoma en les activitats habituals, adquirint progressivament iniciativa i confiança.

3. Observar i explorar l’entorn immediat, identificant característiques i propietats significatives dels elements que el conformen, i algunes relacions que puguen establir-se’n.

4. Establir vincles fluïts de relació social amb adults i iguals, respectant la diversitat, desenvolupant actituds de suport i col·laboració, i articulant progressivament els propis punts de vista amb els interessos dels altres.

5. Conèixer, participar, respectar i gaudir de les manifestacions culturals del seu entorn.

6. Representar i evocar aspectes de la realitat, mitjançant el joc simbòlic i altres formes d’expressió i comunicació.

7. Utilitzar el llenguatge verbal de forma ajustada a les diferents situacions de comunicació habituals, amb la intenció d’entendre i ser entesos pels demés, expressant idees, sentiments i experiències, i avançar en la construcció de significats.

8. Conèixer l’existència de dues llengües en contacte, que han d’utilitzar -se i respectar- se per igual.

9. Apreciar les diverses manifestacions artístiques, enriquint i diversificant les pròpies possibilitats expressives mitjançant els recursos i tècniques a l’abast.

10. Iniciar-se en les habilitats lògic - matemàtiques, en lecto-escriptura i en el moviment, el gest i el ritme


b. Objectius específics d’Infantil 5 anys

CONEIXEMENT D’U MATEIX I AUTONOMIA:

Adquirir progressivament confiança en les pròpies possibilitats.

Descriure les pròpies característiques personals i les dels altres.

Anar adquirint progressivament actituds de respecte i escolta cap als altres.

Descobrir possibilitats motrius, sensitives i expressives amb el seu cos, adequant-se a les activitats que realitza i intentar vèncer limitacions personals.

Conèixer els propis sentiments, emocions i necessitats i intentar posar-se al lloc d’altres, en situacions determinades.

Adquirir hàbits relacionats amb: la seguretat personal, higiene personal, salut i treball: ordre, constància i organització.

Preveure i seqüenciar la pròpia acció per resoldre tasques senzilles i problemes de la vida quotidiana.

Adequar el comportament als requeriments de les activitats, preguntant, demanant ajuda i adquirint, de forma progressiva, hàbits de col·laboració i ajuda als altres.

Valorar l’esforç propi i dels altres, tant en accions com en tasques realitzades.

ENTORN FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL.

Conèixer les normes de comportament social en els grups on interactua.

Orientar-se en els espais escolars.

Realitzar encomandes senzilles.

Conèixer l’accessibilitat dels espais i les persones que treballen a l’escola.

Conèixer alguns trets diferencials dels amics que pertanyen a cultures diferents.

Observar l’entorn físic, natural i social, establint relacions de causa i efecte en els diferents contextos.

Conèixer espais i institucions del poble que poden oferir-nos serveis i que cal respectar.

Conèixer i emprar comportaments respectuosos amb la cura de l’entorn que compartim.

Observar els canvis que es produeixen en els elements de l’entorn, identificant alguns factors d’influència en els mateixos.

Aprendre a regular progressivament la pròpia conducta, mesurant les conseqüències d’aquesta, amb ajuda del mestre.

Utilitzar les possibilitats del llenguatge matemàtic per apropar-nos al coneixement de la realitat i aprendre a representar-la.


LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ.

Expressar sentiment, desitjos i idees mitjançant el llenguatge oral.

Millorar les possibilitats comunicatives, ampliant el coneixement i ús dels elements bàsics del llenguatge.

Conèixer i respectar les normes establertes en l’intercanviï comunicatiu, a l’àmbit escolar.

Entendre i recrear alguns textos de la tradició cultural: contes, poemes, cançons.

Interessar-se pel llenguatge escrit.

Utilitzar les possibilitats del llenguatge.

Gaudir d’expressar-se amb el cos, adquirint estratègies dramàtiques mitjançant el joc i la representació de contes.

Gaudir d’expressar-se a nivell plàstic, millorant les seues capacitats per representar el mon reial i imaginari.

Gaudir del llenguatge musical, aprenent a escoltar i expressar-se: cantar, ballar, acompanyar.

Iniciar el coneixement del llenguatge musical, des d’experiències sensoriomotrius: qualitat del so, pulsació i ritme.

Iniciar-se en l’ús autònom de l’ordinador i tablets, aprenent habilitats bàsiques com emprar el ratolí per accedir als jocs interactius i executar-ne entenent els codis necessaris per saber-ho fer, amb ajuda del mestre. 3.-COMPETÈNCIES BÀSIQUES: (vore la relació entre les competències bàsiques i

els objectius de l’àrea i els criteris d’avaluació en els apartats corresponents) PENSAR I COMUNICAR. COMPETÈNCIES COMUNICATIVES

1.- COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL Implica saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la diversitat lingüística, així com les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada. És a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les matèries del currículum, ja que en totes elles s’han d’utilitzar els llenguatges com a instruments de comunicació per fer possible l’accés i gestió de la informació, la construcció i comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la realitat, i l’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivències i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint.


2.- COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudiment i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

A més, suposa saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individual com col·lectivament les representacions i anàlisi de la realitat que faciliten l’actuació de la persona per viure i conviure en societat.

És un complement necessari de la competència comunicativa i com a tal, cabdal per aldesenvolupament de la ciutadania, crítica i solidària.

Implica les capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per a poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-les.

Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se mitjançant codis artístics, disposar d’habilitats de cooperació, i tenir consciència de la importància de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions d’altres en la consecució del resultat final.

DESCOBRIR. COMPETÈNCIES METODOLÓGIQUES 3.- TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzen (oral, imprès, audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les seves pautes de descodificació i transferència.

Transformar la informació en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el raonament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions de diferents nivells de complexitat, en definitiva, comprendre-la i integrar-la (des d’una actitud crítica i reflexiva) en els esquemes previs de coneixement.

Implica també, respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports.

4.- COMPETENCIA MATEMÀTICA Implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves

operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionades amb la vida quotidiana i el coneixement científic i el món laboral i social.

Aquesta competència adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemàtics són utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per


tant, una competència que caldrà tenir en compte en totes les matèries del currículum i activitats d’aprenentatge.

5.- COMPETENCIA APRENDRE A APRENDRE Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements

des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, inclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar, d’auto avaluar-se i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.

Això, comporta tenir consciència i regulació conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüística, entre d’altres. També es planteja l’ús de tècniques facilitadores d’aquest autocontrol com les bases d’orientació, els plans de treball, i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajut de diferents estratègies i tècniques d’estudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resolució de problemes, de planificació i organització d’activitats de forma efectiva. Implica també fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten afrontar la presa de decisions, racional i críticament, amb la informació disponible. SER I ACTUAR. COMPETÈNCIES PERSONALS

6.- COMPETENCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds

personals inter relacionats : responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica, control emocional, capacitat de triar, de calcular i assumir riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, aprendre de les errades... Implica també la capacitat d’escollir amb criteri. Suposa poder transformar les idees en accions, imaginar projectes , proposar-se objectius, planificar-los i portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals, en el marc de projectes individuals i/o col·lectius, responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social.

Requereix, per tant, poder re elaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i portar-les a la pràctica. A més, analitzar possibilitats i limitacions, conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet i auto avaluar-se, extreure’n conclusions i valorar les possibilitats de millora.

COMPETÈNCIES CONVIURE I HABITAR EL MÓN

7. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament científic tècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avanços que es van produint són molt ràpids i tenen influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural.


Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

Aquesta competència mobilitza els sabers escolars que li han de permetre comprendre la societat i el món en què ens movem, fa que els nens superen la simple acumulació d’informacions per interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqüències i dirigir reflexivament les accions per a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, les de les altres persones i les de la resta dels éssers vius.

Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber que donen sentit als fenòmens quotidians, l’adequada percepció de l’espai físic en el qual es desenvolupen les activitats humanes i la vida en general.

Finalment, també cal tenir en compte l’habilitat per a interactuar en l’entorn més proper: moure’s.

8.- COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social en què es viu,

cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir en la seva millora.

La competència social i ciutadana integra coneixements, habilitats i actituds que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

Entre les habilitats que tenen relació amb aquesta competència destaquen: conèixer-se i valorar-se; saber comunicar-se en diferents contextos; expressar les pròpies idees i escoltar les alienes; ser capaç de posar-se en lloc de l’altre; valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones; practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit individual com en el social.

Els nens d’infantil estan constantment aprenent a comunicar-se, a relacionar-se, a interpretar i produir, a relacionar i a raonar al mateix temps, en qualsevol situació, tant de la vida quotidiana com escolar pròpiament.

Per tant, l’adquisició de competències es manifesta en el seu propi comportament: cóm es relaciona, cóm interactua davant els estímuls, quines solucions troba, quines dificultats manifesta.

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ CONEIXEMENT D’U MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL 1.- EL COS I LA PRÒPIA IMATGE:

Imatge global del cos humà.

Característiques i transformacions del cos.


Valoració positiva del propi cos i el dels altres.

Percepció de sensacions i emocions. 2.- JOC I MOVIMENT:

Ús i control del cos.

Joc simbòlic i reglat.

Habilitats motores. 3.- ACTIVITAT I VIDA QUOTIDIANA:

Estratègies i hàbits d’autonomia, relació i pensament. 4.- CURA PERSONAL I SALUT:

Hàbits d’higiene personal.

Hàbits saludables: alimentació, exercici físic.

Hàbits d’higiene i ordre a l’entorn.

Protecció davant els perills. MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL: 1.- MEDI FÍSIC: ELEMENTS, RELACIONS I MESURA:

Objectes de l’entorn: usos i atributs.

Objectes tecnològics habituals: ordinadors, reproductors...

Nocions bàsiques d’orientació en l’espai.

Curiositat per entendre la utilització, les propietats i les formes de representar la realitat física.

Els perills de l’entorn.

Nocions bàsiques de mesura.

Nocions temporals bàsiques.

Nocions intuïtives de quantitat.

Ordenacions d’elements.

Agrupació d’elements amb criteris bàsics.

Iniciació a la sèrie numèrica.

Aplicació de nocions bàsiques a la comprensió de la realitat i a la resolució de problemes quotidians.

Iniciació a la representació gràfica. 2.- APROXIMACIÓ A LA NATURA:

Característiques principals dels éssers vius.

Canvis significatius en els cicles vitals.

Fenòmens atmosfèrics que observem.

Relació entre el clima i les formes de vida quotidianes.

Importància de les accions de l’home en el mig natural.

Hàbits de respecte envers l’entorn natural que ens rodeja.

Satisfacció en la realització d’activitats en contacte amb la natura.


3.- CULTURA I VIDA EN SOCIETAT:

El context escolar: espais, materials, persones, agrupacions.

Esdeveniments escolars: festes, celebracions, excursions.

Hàbits d’utilització d’objectes i materials.

Hàbits de comportament social: fórmules d’intercanvi, adaptació al grup.

Hàbits de treball: esforç, constància, ordre, neteja.

El grup familiar: característiques, relacions parentals, dades personals.

Espais i institucions del poble.

Formes socials del temps: dia, setmana, mes, any.

Mitjans de comunicació.

Activitat humana en l’entorn immediat: treballs, oficis...

Mitjans de transport.

Tradicions, folklore i costums del poble.

Interès per conèixer les característiques i possibilitats dels nostre entorn.

Aproximació al coneixement d’alguns trets diferencials de les cultures amb les quals convivim a l’escola.

LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ. 1.- LLENGUATGE: LES LLENGUES I ELS PARLANTS, LLENGUATGE VERBAL, APROXIMACIÓ AL LLENGUATGE ESCRIT, APROXIMACIÓ A LA LITERATURA.

Ús del llenguatge oral i escrit per comunicar-se.

Actitud positiva cap a les diferents llengues i cultures.

Respecte als diferents usos lingüístics.

Ús del llenguatge per organitzar la vida en l’aula i accedir a construccions lingüístiques cada vegada més acurades.

Ajust progressiu a les situacions comunicatives.

Ús progressiu del valencià en situacions significatives.

Utilització del llenguatge verbal en el coneixement del que ens envolta.

Formes socials del llenguatge: escolta i discurs.

Aproximació als contes: tradició oral i escrita.

La literatura com a instrument de perfeccionament de la producció oral.

El llenguatge escrit per a rebre i produir missatges.

Diferents fonts d’informació escrita útils per a la vida.

Interès per comunicar-se i expressar-se per escrit.

Actitud positiva envers la llengua estrangera.

Satisfacció en l’ús de la biblioteca d’aula.

Gust per compartir situacions d’intercanvi comunicatiu. 2.- LLENGUATGE AUDIOVISUAL I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ:

Jocs i activitats interactives.

Objectes tecnològics: funcions i usos bàsics. 3.- LLENGUATGE MUSICAL:


Percepció de les qualitats del so.

La música com a mitjà d’expressió i representació.

Coneixement de cançons populars i actuals, danses, balls i audicions.

Gaudiment del joc motor, dramàtic i musical. 4.- LLENGUATGE PLÀSTIC:

Formes i tècniques d’expressió plàstica.

Aproximació a representacions artístiques de l’entorn: pintura, escultura.

Interès per la producció artística.

Plaer en l’experimentació de tècniques plàstiques. 5.- LLENGUATGE CORPORAL:

Possibilitats expressives del cos: sentiments i emocions.

Control corporal: activitat, moviment, respiració, equilibri, relaxació. Dramatització de personatges, relats i situacions

5. UNITATS DIDÀCTIQUES.

UNITATS DIDÀCTIQUES al llarg de tot el curs L’ASSEMBLEA: ENS ORGANITZEM. DECIDIM

HÀBITS D’HIGIENE I AUTONOMIA JUGUEM ALS RACONS

FEM TREBALLS PENSEM JUNTS

ANIVERSARIS EL RACÓ DE LLEGIR

UNITATS DIDÀCTIQUES 1er. TRIMESTRE

SOM AMICS.ENS RETROBEM . setembre -octubre

LA TARDOR. Octubre/ Novembre

NADAL. Desembre

UNITATS DIDÀCTIQUES 2on. TRIMESTRE

FEM TEATRE. Gener- Abril

FALLES. Març

UNITATS DIDÀCTIQUES 3er. TRIMESTRE

ANEM D’EXCURSIÓ. Maig

SETMANA ESPORTIVA. Juny


PROGRAMACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES AL LLARG DEL CURS

Programació U.D. “L’ASSEMBLEA: ENS ORGANITZEM. DECIDIM”

Mestra: Roser Escuriet Nivell: Infantil 5 anys.

Temporalització: Tot el curs.

1.- Objectius didàctics

Adquirir progressivament autoconfiança.

Situar-se en el grup aula al qual pertany, reconeixent-ne les particularitats a nivell d’interaccions i rutines establertes.

Actuar amb autonomia creixent, adaptant progressivament el ritme individual al col·lectiu.

Identificar els propis sentiments, emocions, necessitats i limitacions.

Aprendre a escoltar les necessitats dels demés.

Adquirir hàbits correctes relacionats amb la convivència i la resolució pacífica de conflictes.

Preveure i organitzar la pròpia acció en la resolució de tasques senzilles i rutines quotidianes.

Observar el que ens envolta (objectes, elements naturals, espais, persones...) i adquirir, progressivament, més capacitat per: explicar, descriure, comparar, contar, preguntar, relacionar...

Aprendre l’ordre temporal d’execució d’accions bàsiques relacionades amb necessitats vitals.

Apropar-se a la comprensió del pas del temps des de vivències quotidianes: cicles de llum, clima, esdeveniments significatius en la vida personal o escolar, seqüències d’activitats diàries, setmanals o mensuals, i a partir de narracions.

Establir punts de referència vàlids per situar-se en el context escolar.

Exercitar a l’aula, a partir d’esdeveniments significatius, la capacitat de formular hipòtesis i esbrinar camins per confirmar-les: perquè creus que...?, que passaria si...?, com ho podem fer per a...?

Relacionar esdeveniments de la vida quotidiana a partir de l’observació i el diàleg.

Interessar-se pel llenguatge escrit.

Entendre i recrear alguns textos de la tradició cultural: contes, poemes, cançons

2.- Continguts

Percepció de sensacions i emocions.


Estratègies i hàbits d’autonomia, relació i pensament.


Esdeveniments escolars.

Ús del llenguatge oral per organitzar la vida en l’aula.

Gust per compartir situacions d’intercanvi comunicatiu.

La música com a mitjà d’expressió.


Coneixement de cançons i passatges musicals.

Curiositat per entendre la utilització, les propietats i les formes de representar la realitat física.



Ordenacions d’elements.


Iniciació a la sèrie numèrica.


Iniciació a la representació gràfica.

Fenòmens atmosfèrics que observem.

Relació entre el clima i les formes de vida quotidianes.



3.- Activitats

SALUDAR-NOS: Seure en rotgle, dir-nos bon dia, comprovar si estem tots i totes. Detectar el clima grupal, escoltar-nos si algú vol compartir alguna cosa amb la resta, tractar qüestions d’emocions o convivència, si ha sorgit alguna anècdota significativa o algun company es troba malament... recollir dades que ens puguen interessar per afrontar el dia o proposar activitats. La mestra intenta que els nens es senten reconeguts i tranquils per a jugar i treballar.

SITUAR-NOS: Vegem qui s’encarrega de les rutines i li ajudem a trobar i posar el símbol o el text del dia de la setmana i del mes, els amics que som i que en falten, els qui es queden al menjador, l’oratge i les activitats previstes per al dia, si hi ha alguna en particular que s’ha de fer. Aprofitem el context per a fixar-nos en dades significatives, o esdeveniments propers que hem de tenir en compte a l’hora d’organitzar i preveure coses, així com prendre nota d’interessos particulars o propostes.

ORGANITZAR-NOS: Una vegada ens hem situat, abordem les activitats del dia i la manera de realitzar-les: si son activitats per racons, si algun equip ha de fer alguna activitat en concret, si anem a treballar tots junts fent la mateixa activitat... Segons les activitats del dia, recordem les normes o requeriments de les mateixes, i cóm s’han de desenvolupar perquè tots i totes estem a gust. Revisem la seqüència temporal d’activitats al llarg del dia, les agrupacions etc., així poden anticipar i gestionar els recursos personals.

REORGANITZAR-NOS: En un grup nombrós és important aprendre a regular el temps de joc, per això convé reunir-nos cada cert temps, i proposar l’arreplega i el canvi d’activitat. D’aquesta manera, els ritmes van unificant-se, i evitem que uns gaudin més temps que altres o que uns arrepleguen més materials que altres, alhora que aprenem a compartir. Poden sorgir xicotetes assemblees al llarg de la jornada, quan cal recordar coses que no s’estan tenint en compte, canvis que cal fer per imprevistos, etc

RECORDAR: En acabar les sessions del mati i la vesprada, es important reunir-nos i


repassar coses significatives, reconèixer els guanys de tots, anunciar esdeveniments, llegir notes adreçades als pares-mares... Acabem la jornada de forma agradable, amb

un conte o un joc d’interès, i recordem els hàbits respecte a les pertinences individuals: jaquetes, motxilles...

RAONEM I DECIDIM: Aprofitem coses que passen, propostes individuals o projectes i processos que volem encetar per a valorar entre tots les possibilitats de dur-los endavant, les dificultats que poden sorgir, la necessitat d’adequar espais, buscar informació, crear normes específiques, comunicar als pares, formular hipòtesis, traure conclusions... dir el que pensem.

4.- Metodologia

Seguir reforçant els moments rutinaris com una forma de conviure que ens dona seguretat, possibilita anticipar les activitats i genera situacions compartides on podem anar abordant els conflictes: l’assemblea és l’espai on interactuem cada dia, comentem experiències personals, repartim tasques, fem propostes, prenem decisions.

Iniciar cada jornada retrobant-nos, comprovant si estem tots, els qui falten, les possibles causes, mostrant o contant-nos coses particulars, i anar centrant-nos en els quefers del dia.

Reunir-nos en moments de canvi de rutina per recordar el que passa a continuació i la manera de fer-ho: anar al bany, esmorzar, rentar-se, fer grups per a les activitats, concloure tasques pendents...

Es tindran en compte els afectes i els trets d’identitat de tots i totes. L’èxit del procés socialitzador depèn de cóm cadascú es senta acompanyat, consolat, estimulat.... Donem importància a tot el que cada nen aporta al grup , cada dia.

L’espai d’assemblea permet seure a tots i totes amb l’amplitud i la perspectiva visual necessària per participar.

L’adult utilitza un to de veu moderat, afectiu, expressiu, i la seua actitud facilita que els nens també ho facen així.

Les referències visuals que s’utilitzen per identificar les rutines son fàcils d’interpretar, s’ubiquen sempre al mateix lloc, i son els nens, amb ajuda de la mestra, els qui protagonitzen les diferents seqüències d’activitats.

Es reconeix davant del grup l’atenció, l’esforç, el saber estar en el moment, l’escolta als altres, la identificació de consignes, la participació... amb gestos i paraules d’afecte (abraçada, aplaudiment, copa de campió...).

Es recorda sovint la importància d’estar a gust, contents, de no molestar els altres, d’intentar vèncer les dificultats que cadascú te en un moment donat, d’ajudar quan un amic ho necessita, i se’ls mostra la satisfacció personal davant els guanys de tots i totes, especialment, als nens més nerviosos, o més tímids , per als quals l’esforç es major.

Quan un nen no és capaç d’adequar-se al moment, hem d’excloure’l, demanant-li que espere en un lloc fora del rotgle (potser a les taules), fins que parlem amb ell.

Cal que cada nen experimente que només pot estar en el grup quan la seua actitud no perjudica el conjunt. Permetre actituds negatives durant l’assemblea crea


inseguretat al grup, falta de confiança en la capacitat del mestre per gestionar les emocions, i fomenta que els nens facen tonteries per cridar l’atenció, en comptes d’usar les seues qualitats per ser reconeguts.

5.- Materials i organització

Fotos dels companys i de les mestres.

Llistat numerat de noms, amb “velcro”.

Calendari setmanal amb indicadors visuals: el dia, dividit en matí i vesprada, el símbol de passar al dia següent (de forma sumativa).

Cartells i rètols: mestres especialistes, anagrama oratge, anagrama emocions, anagrama activitats especials, codis per a encarregats i torns.

Panell de rutines escolars en seqüències d’imatges.

Panell on plasmar les persones que falten i el nombre que representa la quantitat.

Panell amb el llistat d’alumnes de menjador.

Referencials de quantitats amb imatges, fàcils d’identificar i ordenats.

Calendari mensual on constatem el pas del temps a l’escola.

Tots els elements es disposen al racó d’assemblea i s’usen cada dia, incorporant elements conforme va passant la setmana, per anar relacionat i anticipant les coses que passen.

Llibreta per apuntar coses importants. Pissarra.

Coixenet amb forma de cor per consolar-nos quan fa falta.

Elements per dinamitzar les reunions de grup, captar l’atenció i participar de forma activa: una titella, un instrument, un disc, un conte, un joc... Reunir-nos és una rutina necessària, però hem d’intentar que no siga avorrida.

Els elements (joguines, contes..) que porten de casa i volen mostrar o compartir amb tots.

6.- Criteris d’avaluació

Autonomia creixent en accions bàsiques: seure, regular el to.

ús del llenguatge oral per comunicar-se: parlar, preguntar.

Participació en les propostes: atenció, adequació.

Interacció amb els iguals i adults: iniciativa, adequació.

Confiança i adequació a la vida escolar: ritmes, rutines, desplaçaments, localització elements.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL, ARTÍSTICA I CULTURAL, TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL, COMPETÈNCIA MATEMÀTICA, D’APRENDRE A APRENDRE, D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL, DE CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, SOCIAL I CIUTADANA

Programació U.D: “HÀBITS D’HIGIENE I AUTONOMIA”

Mestra: Roser Escuriet Nivell: Infantil 5 anys

Temporalització: Tot el curs.






Aprendre l’ordre temporal d’execució d’accions bàsiques relacionades amb necessitats vitals.

Identificar i tindre cura de les pròpies pertinences.


Relacionar esdeveniments de la vida quotidiana a partir de l’observació i el diàleg.

Fixar-se en el codis escrits i aprendre a diferenciar el propi nom.

2.- Continguts


Estratègies i hàbits d’autonomia.

Hàbits d’higiene i ordre.



3.- Activitats

LES NOSTRES PERTINENCES: - Reconèixer la nostra perxa, identificada amb el nom. Penjar-hi cada matí el saquet i la

roba d’abric. Si portem joguines, deixar-les on correspon per utilitzar quan es pot. - Despenjar, llevar-nos i posar-nos les jaquetes abans d’eixir al pati i abans d’anar-nos-

en a casa. - Reconèixer l’ampolla d’aigua etiquetada amb el nom, utilitzar-la per beure i tornar-la

a deixar al lloc destinat. - Reconèixer la nostra safeta de guardar els treballs. Posar-los al seu lloc quan la mestra

dona el vist i plau.

ANEM AL LAVABO: - Baixar-nos be els pantalons i les braguetes o calçotets. - Pixar amb compte de no mullar el w.c per fora. - Tallar un trosset de paper i torcar-nos els genitals. - Utilitzar tovalloles humides per al culet i tirar-les a la paperera. - Estirar la cadena i pujar-nos la roba. - Pujar-se les mànigues. - Obrir i tancar l’aixeta, tenint cura de no gastar més aigua de la necessària - Ensabonar, aclarir i eixugar les mans després d’anar al lavabo ,quan fem activitats

d’embrutar-nos-les, i abans i després d’esmorzar o posar-nos a treballar a les taules. - Acudir al lavabo, si ho necessitem, avisant la mestra. - Avisar a la mestra quan el W.C. està brut o ha passat alguna incidència.

VESTIR-NOS I DESPULLAR-NOS: - Fiançar les habilitats necessàries per se autònoms: obrir i tancar cremalleres, girar

mànigues, trobar el forat per on posar el cap i després els braços, identificar el davant i el darrere de les peces de roba, botonar i desbotonar, pujar mànigues, posar la roba


bruta a una borsa de plàstic, penjar i despenjar peces a les perxes...

NETEJAR ESPAIS I MATERIALS: - Ordenar i classificar els materials i les joguines en concloure els temps establerts:

identificar on i cóm es guarden les coses. - Arrimar les cadires i apagar els llums quan eixim de la classe - Arreplegar la brutícia de les taules, amb la ma o amb un raspall de taula i abocar les

deixalles al fem. - Eixugar amb paper de cuina els líquids que poden haver-se escampat per la taula o per

terra. - Torcar les taules amb un drap humit o amb fregall i sabó quan és necessari. - Intentar agranar, amb ajuda, arrastrant brutícia a l’arreplegador. - Identificar i utilitzant diferents contenidors i formes d’abocar i reciclar fem per a

cuidar l’entorn natural (plàstic i paper). - Encarregar-nos, per torns, d’abocar les deixalles reciclables, amb ajuda dels pares.

4.- Metodologia

Els moments d’higiene , esmorzar i endreç han de realitzar-se en un temps suficient fins que tinguen l’autonomia necessària: cal ser molt sistemàtic en realitzar totes les activitats cada dia. Quan aquestes activitats esdevenen hàbits, es realitzen amb menys temps, i quan adquireixen autonomia suficient i satisfacció individual, va quedant més temps per a altres activitats: els nens aprenen a regular-se per arribar a més coses interessants.

Els alumnes han anat fiançant la pròpia autonomia en accions bàsiques al llarg dels cursos anteriors, però aquest és un treball diari que hem de supervisar, amb la mateixa constància que qualsevol activitat de treball, i coordinar amb les famílies quan els nens posen de manifest alguna disfunció o immaduresa en aquestos aspectes, doncs poden anar lligats a problemes de conducta o aprenentatge.

Els nens han de prendre consciència que l’espai de lavabo és de tots i tots l’hem de cuidar i mantenir net: no banyar ni embrutar la tassa, no esguitar l’aigua per fora, penjar be la tovalla, mesurar el sabó amb compte


La ubicació de tots els materials i elements que els nens utilitzen a l’aula ha de ser molt clara.

Roba de recanvi per a incidències.

Serradura i elements de neteja.

Draps , fregalls i esponges. Raspall i arreplegador de taula.

Papereres i borses contenidores de plàstic i cartró

Les perxes i les ampolles de beure van etiquetats amb el nom.

Consignes visuals que reforcen la importància de tenir bons hàbits: gastem només l’aigua necessària, tanquem aixetes, apaguem els llums, reciclem plàstic i paper...

Elements decoratius i de referència ambientant espais


Autonomia creixent en accions bàsiques esmentades.

Ús del llenguatge oral per comunicar-se: parlar, preguntar...


Participació en les propostes: atenció, adequació.

Interacció amb els iguals i adults: iniciativa, adequació.

Confiança i adequació a la vida escolar: ritmes, rutines, desplaçaments, localització elements.

Gust per l’endreç personal i cura amb el manteniment dels espais comuns

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Programació U.D.: “JUGUEM ALS RACONS”


Temporalització: tot el curs.

1.- Objectius didàctics .


Actuar amb autonomia creixent, adaptant-se als ritmes col·lectius progressivament.


Anar consolidant accions per adquirir hàbits: concloure tasques, arreplegar, compartir, esperar el torn...

Fixar-se en els codis gràfics i anar aprenent a interpretar-los.

Respectar normes d’utilització d’espais, i agrupacions, valorant la pròpia acció i la dels altres companys.

Observar diferents elements: establir-ne relacions jugant.

Ajustar l’actitud i el to muscular als requeriments de les activitats.

Adquirir nocions matemàtiques: ordre, quantitat, geometria, posició, longitud...

Ampliar el vocabulari, emprant expressions cada vegada més acurades.

Conèixer les possibilitats i normes d’ús dels diferents materials de l’aula i col·laborar en tasques d’arreplega i neteja.

Iniciar-se en l’ús dels recursos TIC: ordinadors, pantalla digital, projector, tablets

2.- Continguts



Objectes de l’entorn: usos i atributs.


Context escolar: espais, materials, agrupacions.


Hàbits de comportament social.

Ús del llenguatge oral per comunicar-se i organitzar la vida en l’aula.



Hàbits de treball: esforç, constància, ordre.

Nocions bàsiques: quantitat, temps, mesura, ordre, agrupament.

Objectes tecnològics habituals



3.- Activitats

Decidir entre tots els racons que ens agradaria tindre en classe

Recordar les normes per accedir a les activitats: quines activitats son lliures, quines necessiten presència del mestre, quants companys caben, quines es poden triar, en quin moment de la jornada podem accedir o no a determinats racons

Revisar els materials que hi ha a l’armari, anar incorporant-los als racons poc a poc, explicant el seu ús quan cal

Fer etiquetes per als diferents espais i materials.

Decidir els equips de treball, segons la nova configuració del grup

Raonar les dificultats que anem trobant i cóm podem solventar-les

Aportar idees per a millorar la dotació dels espais de joc

Jugar i arreplegar en els temps establerts

Acordar jocs per destriar quan hi ha més demanda de la que “cap” en un racó.

4.- Metodologia

Com que cada curs canviem l’espai de referència, hem de decidir entre tots cóm ens agrada la nostra classe: els nens ja tenen experiències prèvies i han adquirit vocabulari i estratègies de raonament en grup, per tant, la funció del mestre és escoltar i coordinar les propostes dels alumnes, en funció dels materials amb que comptem, i cercar els recursos necessaris per donar cabuda als interessos particulars.

Els nens ja han aprés a gestionar el temps i a respectar normes d’ús dels espais i materials, però intentem anar més enllà, i afavorir la presa de decisions consensuades, ampliar les activitats de representació del que van fent i la responsabilitat individual en el propi procés d’aprendre jugant.

El mestre de suport pot ajudar a supervisar les activitats i compensar els nens que els costa mantenir l’atenció. Tanmateix, els nens inquiets i impacients necessiten més acompanyament per aprendre a regular-se.

Es diversificaran propostes, perquè puguen triar, encara que açò supose més feina per a l’adult, perquè, a mig pla, açò revertirà en un millor funcionament del grup: aniran aprenent a combinar els interessos personals amb els dels demés.

Donarem importància als processos per damunt dels resultats.

L’ambientació es fa amb criteris clars per als alumnes: espais definits, decorats, amb basquets o mobles adients que conviden a l’ús i arreplega.

Es farà una valoració inicial de cada alumne i de les interaccions en el grup per anar desenvolupant les activitats adients

Les activitats-racons que és realitzen simultàniament ocuparan espais separats, intentant que, en tot moment, es rendibilitze tot l’espai-aula.

La proposta de racons és flexible: puntualment, sorgeixen interessos o necessitats que requereixen revisió d’espais.

Els espais de joc són funcionals, per tant poden fer-se servir en determinats moments per a altres usos. Tanmateix, les activitats de joc poden esdevenir activitats representatives que donen sentit a la experiència transformant-la en aprenentatge formal, per tant, necessiten altres espais i materials per arrodonir.

Les descobertes personals són aportades al grup: la mestra tindrà especial cura en mostrar els guanys i els recorreguts dels alumnes a la resta, convidant a experimentar


noves possibilitats i fomentant el raonament envers les diferents interaccions amb el medi i els llenguatges representatius.

Hi ha espais expositius que, no sent racons de joc o treball, els podem tractar com a tal, quant a que plasmen experiències que conviden a l’anàlisi-interacció dels alumnes, per tant, són espais d’aprenentatge: el racó de les cartes, una exposició, una graella informativa...

Els majors de 5 anys poden aportar la seua experiència a nens més menuts, convidant-los a jugar i fer-los acompanyament.


RACÓ DE LA CASETA-CUINA-BOTIGA. Joguines que propicien el joc simbòlic: nines i roba, cuineta, teles, complements, bressol, elements de botiga, disfresses, aparells de casa, telèfons, etc

RACÓ DE CONSTRUCCIONS-COTXES-GARATGE-TALLER MECÀNIC: cotxes, garatges, eines de treball infantils, fustes i cartrons per muntar rampes, circuits, maquetes amb materials de reciclatge, suports gràfics per dibuixar o escriure, vocabularis

RACÓ DELS ANIMALS: animalets, granja, personatges,vocabularis, llibretes

RACÓ BIBLIOTECA: Contes variats, de diferents tipologies i amb diferents suports d’animació: titelles, teatre d’ombres, transparències... retroprojector i projector diapositives. Aparell de música i CD’s. Cascs d’audició, vocabularis, registres de préstec bibliotecari. Tablets.

RACÓ DE TRENCACLOSQUES. PENSAMENT LÓGIC: Jocs didàctics: encaixables i puzles amb dificultat creixent, , dominós, jocs d’associació d’imatges, regletes, blocs lògics, bingos, baralles, taules de doble entrada, daus, parxís, 3 en ratlla...

RACÓ DE PLÀSTICA. DESTRESSES: Elements de grafo motricitat: esponges,sabó i pissarra, caixa de la llum, llapis gruixuts, retoladors, ceres molles, pinzells, diferents tamanys i tipologies de paper, fitxes amb traçats bàsics, dibuixos per acolorir, tisores, punxons, jocs d’enfilar, massa de color, plastilina, fang, atifells: motlles, rul·los, pals... Pissarra de guix i de retolador esborrable, esborrador, suports de tot tipus per a produccions lliures, elements de reciclatge per crear, pegament, toquejadores, purpurina, llanes, cintes, cartró ploma, aquarel·les...

RACÓ DE LES COLECCIONS-EXPERIMENTS: Elements naturals o reciclats, amb qualitats sensorials diverses per treballar les habilitats de raonament. Elements per experimentar: lupa, imants, caixa de llum, envases transparents..

RACÓ DE LES CARTES: panell amb sobres-bústia per posar missatges escrits als amics. Suports de paper adient i eines d’escriptura

RACÓ DELS MELLATS: panell amb els fulls de registre de dents que es cauen i la graella amb l’estadística de mellats

RACÓ DE LLETRES I NOMBRES: abecedaris, vocabularis, calendaris, nombres, pissarra imantada, retoladors permanents, graella d’oratge, vocabularis, referencials de quantitat...

RACÓ DE TABLETS: tablets del cicle


Capacitat de compartir espais i materials.

Capacitat de respectar l’activitat dels demés.

Capacitat per esperar torns de participació.

Capacitat d’interpretar consignes gràfiques.

Capacitat d’expressar i comunicar interessos personals.


Capacitat de generalitzar normes de convivència al grup i aplicar-les en situacions de conflicte d’interessos.

Capacitat de generalitzar i fer inferències dels diferents aprenentatges.

Grau de maduresa en les diferents produccions i treballs. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, ARTÍSTICA I CULTURAL, TRACTAMENT INFORMACIÓ I COMP. DIGITAL, MATEMÀTICA, D’APRENDRE A APRENDRE, AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL, COMP. EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, SOCIAL I CIUTADANA.


Temporalització. Tot el curs


Compartir espais i materials.


Ajustar l’actitud i el to muscular als requeriments de les activitats.

Controlar progressivament el propi cos, adquirint les habilitats i destreses bàsiques per realitzar les diferents activitats.

Conèixer les possibilitats i normes d’ús dels diferents materials de l’aula i col·laborar en tasques d’arreplega i neteja.

Anar adquirint hàbits: concloure tasques , compartir, demanar, esperar.

Utilitzar el llenguatge oral de forma habitual per comunicar-se.

Ampliar el vocabulari, emprant expressions cada vegada més acurades.

Explorar possibilitats expressives del traç amb diferents útils, tècniques i suports.

Valorar les pròpies produccions aprenent, progressivament, i amb ajuda, a realitzar-les amb més destresa i gust.

2.- Continguts

Habilitats motores.

Estratègies d’autonomia, relació i pensament.



Hàbits de treball: esforç, constància, ordre, neteja...

3.- Activitats

Identificar el nostre calaix pel nom.

Posar al nostre calaix tot els treballs que anem fent.

Seure a la cadira correctament.

Agafar bé el llapis, colors , retoladors.

Posar el nom i cognom als treballs. Posar la data.

Realitzar tot tipus de traçats amb diferents útils i suports, de forma lliure o dirigida: direccionalitat correcta, posició del full, postura correcta.


Acolorir els dibuixos que ens agraden, aprenent a pintar cada vegada amb més destresa i gust.

Realitzar fitxes de treball, atenent les instruccions donades: raonament, deducció

Guardar els treballs i els atifells al lloc corresponent després d’utilitzar-los.

Aprendre a treballar amb material editat (El món de les lletres), al ritme que cadascú puga fer-ho: interpretar amb ajuda la informació de la fitxa i realitzar-la

Aprendre a ser responsable del treball individual, concloure tasques en temps raonables, millorant progressivament l’autonomia i les destreses.

4.- Metodologia

Els nens han adquirit destreses bàsiques i hàbits de treball en cursos anteriors, segons la seua maduresa i motivació,però cal consolidar tots els aspectes i intentar que aprenguen a regular-se apropant-nos a ritmes de treball més unificats.

Les tasques a realitzar es sel.leccionen en funció dels conceptes i habilitats que han d’aconseguir en aquest curs en les diferents àrees, i seran plantejades cuidant la motivació necessària perquè tots i totes s’impliquen en el propi procés d’aprenentatge, per tant tindran a vore amb experiències compartides.

Es tindrà en compte sempre que es puga, posar a l’abast dels nens activitats de representació gràfica d’experiències individuals o grupals que sorgeixen a la vida de l’aula: jocs, idees, memoràndums, llistats, gràfics, etiquetes, cartells..

Com que hi ha diferents ritmes de treball, i diferents interessos, procurarem que tots els nens vagen aprenent a trobar un ritme de treball que permeta concloure les tasques previstes a cada trimestre. Açò suposa que els nens que treballen més de pressa tindran tasques alternatives a les establertes, o hauran d’esperar en determinats moments en favor d’altres nens que avancen amb més lentitud.

Es fonamental que tots i totes es senten competents en la realització de tasques grafo motores, independentment dels resultats obtesos. Per tant, s’ha d’actuar de forma que els alumnes senten que val la pena l’esforç i que aquest es recompensa amb el reconeixement adequat.

Els adults han d’observar les estratègies per resoldre i treballar en cada cas, prioritzant l’actitud i la ressol.lució abans que el producte, i ajudant a tots i totes a millorar i a confiar en les pròpies capacitats.

El treball en equips serà fonamental perquè aprenguen a donar-se suport uns als altres, reduint progressivament la intervenció de la tutora i la mestra de suport.


Llapis gruixuts i prims, retoladors, tisores, punxons, pegament, revistes, retalls, fulls, paper continu, cartolines, pinzells, pintura líquida, esponges...

Suports perquè els nens puguen plasmar lliurement les seues idees: llibretes, notes, pissarres, models de llistat, carta, senefes...

Abecedaris, vocabularis, nombres, targetes o qualsevol element de recerca en la realització de tasques, tant elaborats per nosaltres,com didàctics.

Safates individuals amb la referència de cadascú.

Carpeta amb dibuixos per pintar.

Quaderns de lectoescriptura “El món de les lletres”


Tots els materials en recipients de fàcil localització, posant-los a l’abast dels alumnes en els moments establerts, i, els perillosos o compromesos, tan sols en presència de l’adult.

Els equips tindran un encarregat de material de treball cada setmana.

6.-Criteris d’avaluació

Adquisició de la postura correcta per seure a treballar.

Prensió correcta dels útils.

Traçats amb direccionalitat correcta.

Competència per repassar-calcar: coordinació óculo-manual.

Atenció a les consignes de la fixa i interès per executar la tasca correctament.

Capacitat d’esperar el torn d’atenció individual.

Increment en les habilitat motrius implicades.

Gust per dibuixar o “escriure” lliurement.

Ritme de treball d’acord amb les possibilitats individuals.

Capacitat per gestionar el temps de joc i treball de forma equilibrada.

Capacitat de respectar el treball dels companys i donar suport.

Capacitat de generalitzar aprenentatges en diferents contextos (aproximació als codis representatius formals)

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, ARTÍSTICA I CULTURAL, TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMP. DIGITAL, MATEMÀTICA, D’APRENDRE A APRENDRE, D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL, DE CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, SOCIAL I CIUTADANA.

Programació U.D.: " PENSEM JUNTS"

Mestra: Roser Escuriet Nivell: Infantil 5anys

Temporalització: Tot el curs una vegada a la setmana.

1.- Objectius didàctics.

Ajudar als alumnes a PENSAR MILLOR PER SI MATEIXOS.

Provocar situacions concretes que permeten el desenvolupament de les capacitats dels nens, segons la diversitat cultural, lingüística, i les diferents possibilitats individuals....

Compensar les desigualtats socials i culturals.

Despertar la consciència comunicativa en láspecte de comprensió i expressió oral i escrita.

Treballar els elements de percepció en la construcció de láutoimatge.

Treballar els elements conceptuals en el desenvolupament de láutoconcepte.

Treballar léducació emocional per a desenvolupar láutoestima.

Tenir un bon autoconeixement, per descobrir la pròpia identitat i poder construir una personalitat sana i equilibrada que permeta desenvolupar les capacitats intel·lectuals i afectives dels alumnes.

Potenciar láutodomini que possibilitarà el camí cap a láutonomia.

Respectar les normes de l’activitat.

Ampliar l’ús d’habilitats de raonament i deducció: pensar, explicar, formular hipòtesis,


acceptar altres punts de vista, argumentar idees, relacionar, generalitzar.

Ampliar les habilitats comunicatives: parlar amb propietat, usar fórmules d’intercanvi correctes, contextualitzar la informació i el discurs.

Utilitzar les possibilitats del llenguatge matemàtic per apropar-nos al coneixement de la realitat i aprendre a representar-la.

Observar canvis en els elements de l’entorn, identificant alguns factors d’influència en els mateixos.

Construir junts espais d’intercanvi comunicatiu envers temes de la vida.

2.- Continguts.



Interès per conèixer les característiques i possibilitats del nostre entorn.


Formes de representar la realitat física


Aproximació al coneixement d’alguns trets diferencials de les cultures amb les quals convivim a l’escola o arreu del món.

3.- Activitats d'ensenyament- aprenentatge.

1.ASSEMBLES DE RAONAMENT ABSTRACTE:

Aprofitar la narració de contes per aprofundir en temes importants: la mort, els somnis, la realitat i la ficció, els sentiments positius i negatius, les emocions, la diversitat, les creences, l’amor, la política, els desitjos, la por..., ajustant-nos a les capacitats dels nens i ajudant-los a situar-se en contextos abstractes.

Observar i reflexionar junts a partir de situacions de convivència quotidianes, per parlar de valors: el que ens agrada i no, el respecte, les normes que necessitem, la democràcia, el comportament i les emocions...

Plantejar converses al voltant de temes significatius, preocupants i/o desconeguts per als nens: demanar opinions, convidar a explicar, valorar i donar importància als pensaments individuals, promoure que argumenten escoltant l’altre, que manifesten acord o desacord, plantejar preguntes o exemples aclaridors i fomentar que també ells ho facen...

Dramatitzar alguna situació i parlar sobre ella, aportant tots la seua opinió.

Utilitzar suports visuals, auditius que fomenten anàlisis i converses en grup: fotos, obres d’ art, audicions musicals, pel·lícules, vídeos... en la mateixa línia

Prendre notes del que es diu a les assemblees, fer recapitulacions, comentar les qüestions que estan pendents, si hem arribat a conclusions.

Aprendre, amb ajuda, a ser moderadors, fixant-nos a qui li toca parlar, recordant quan no es compleixen normes d’escolta o de respecte

2.-ASSEMBLEES DE RAONAMENT VERBAL I MATEMÀTIC:

En la mateixa línia, a partir de textos i experiències, fomentar el diàleg envers les coses


que passen , preguntar-nos junts perquè poden ser o passar així, què podria passar en altres circumstàncies, cóm ho podem averiguar... intentar usar el pensament racional

Documentar les nostres converses per donar-los la importància que mereixen i enregistrar dubtes, conclusions, propostes... i poder compartir-ampliar perspectives. JOCS DE PERCEPCIÓ.

Endevinar l’objecte amagat explorant les seues propietats amb els altres sentits (tacte, olfacte, oïda), pensar el que pot ser de forma individual, i els arguments per arribar a les nostres hipòtesis, i després compartir-les amb el grup, escoltant les de tots, rebutjant les que no siguen vàlides per raons evidents, les que poden ser vàlides, excepte xicotetes apreciacions, i les que estem d’acord en acceptar. Esgotada la fase de raonament oral, destapem, comprovem, recapitulem els arguments de validesa i plasmem gràficament.

Amb la mateixa dinàmica, endevinar objectes o substàncies pel tacte, l’olfacte, el gust o la oïda, partint de la exploració sensorial individual, el raonament individual i passar al debat compartit i a les conclusions.

Proposar que els alumnes, de forma rotativa, trien i porten l’objecte amagat, de forma que experimenten el rol de moderador i practiquem les habilitats de raonament, sense desvetllar el contingut. JOCS DE PISTES:

Endevinar objectes per la seua descripció: ús, propietats, característiques.., sense dir la paraula que l’anomena ni aproximacions fàcils. Partim de categories o camps semàntics coneguts per tots: animals, transports, aliments...

Endevinar personatges descodificant gestos o paraules clau de narracions conegudes

Endevinar títols de cançons,títols de contes o pel·lícules a partir de fragments musicals, frases o paràgrafs inconclusos.

Memory de paraules: a partir d’una paraula, fer una sèrie de 5 paraules recordant les anteriors ( equips).

Continuar la roda de paraules començant per l’última síl.laba de la primera i axí successivament

EXPERIMENTS AMB OBJECTES I SUBSTÀNCIES:

Fer experiments en xicotet grup i després compartir amb la resta, explicant el recorregut, el que ha passat i cóm podem explicar-ho: experiments casolans, com barreja d’oli, aigua, tinta... mescles colors, solidificació, centre de masses, imants...

Dibuixar les fases dels experiments de forma ordenada, o documentar amb la tablet

Arribar entre tots a la definició o regla que explica el comportament dels elements, amb el vocabulari adequat a la edat dels nens


JOCS D’ESTIMACIÓ DE QUANTITATS I CÀLCUL:

Endevinar la quantitat d’elements que hi ha a les targetes d’estimació, després de visualitzar-les 2-3 sg.

Anomenar una carta de la baralla espanyola, després de visualitzar-la 2 sg: dir el nombre i el pal.

Resoldre problemes de càlcul mental senzill del recull del Quinzet.

Visualitzar una quantitat d’objectes disposats uns instants abans de tapar-los amb una tela. Afegir o llevar un objecte i calcular quants hi ha ara, a partir del nombre d’objectes tapats (conservació). Continuar +2,-2,+3,-3... segons avancem. Verbalitzar la operació: càlcul manipulatiu

Operacions de càlcul en gran grup, partint d’un dau, i anar posant i llevant quantitats, per ordre.

4.- Metodologia.

Realitzar activitats de raonament en grup dos vegades a la setmana: una amb caràcter fil.losòfic i altra verbal o matemàtic.

Crear el clima de començament de la sessió, fiançar poc a poc l’escolta entre tots, les habilitats que necessitem per a pensar junts i aprendre

Promoure la participació de tots i cadascú dels alumnes. Si no son capaços i/o no solen participar incitar-los a fer-ho: i tu que penses?.

Iniciar el rol de moderador i anar demanant que ho facen ells poc a poc, amb ajuda.

Enregistrar les intervencions de tots els alumnes, fent servir una gravadora i/o deixant constància per escrit.

Documentar les descobertes, cara al grup i també cara a la família: tots participem en l’aventura d’aprendre.

Les activitats de raonament que es poden treballar de forma “competitiva”, com un concurs, poden proposar-se en equips, i cada equip haurà d’anomenar un portaveu, que recull les hipòtesis dels companys i consensua la resposta, quan els nens siguen capaços de fer-ho

Pensar junts ha de ser una activitat divertida i estimulant, amb el grau de competitivitat just per animar a participar, sentint que les errades formen part de l’aprenentatge. Per tant, cal adaptar les propostes a la maduresa del grup en cada moment.

Explicar aquestes activitats a les famílies, perquè complementen i participen correctament

5.- Material i organització.

Saquets sensorials, paper d’embolicar, objectes diversos

Materials i recipients d’experimentació

Tablet

Llibreta i boli

Secció de Filosofia de la revista CUCAFERA.


Biblioteca. Internet

Sel.leccions musicals i d’art visual.

Cada setmana la mestra sel.lecciona una experiència de cada estil per a treballar el raonament en grup. Documenta i compartix les conclusions amb la família.

Els temes poden reprendre’s tantes vegades com siga necessari, o incorporar-ne de nous, encara que no s’hagen planificat, si als nens els interessa. Per tant, flexibilitat.

Les activitats experimentals es proposaran en grups més reduïts, comptant amb la mestra de suport

Targetes amb la descripció de les activitats o problemes

Quaderns dossier dels experiments

Diferents tipus de guardons per premiar les bones estratègies de raonament en grup.

6.- Criteris d'avaluació.

Capacitat déstar tranquils i romandre en silenci.

Capacitat per respectar els torns de paraula .

Capacitat d’escoltar amb atenció.

Actitud atenta i centrada en el tema del qual se està parlant.

Grau d’intervenció en els torns de paraula.

Capacitat per pensar abans de parlar

Capacitat per parlar clar i alt per fer-se entendre.

Grau de maduresa en les diferents habilitats de pensament.

Iniciativa en la representació gràfica

Capacitat de col.laborar amb els amics en la ressol.lució de problemes de raonament lògic

COMP. COMUNICATIVA, TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, MATEMÀTICA, D’APRENDRE A APRENDRE, D’AUTONOMIA I INICIATIVA, DE CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, COMPETENCIA SOCIAL I CIUTADANA.

Programació Unitat Didàctica: “ANIVERSARIS”


Temporalització: Tot el curs en dies d’aniversari d’alumnes


Adquirir autoconfiança.

Situar-se en el grup- aula.

Apreciar i acceptar diferències i semblances.

Actuar amb autonomia creixent.

Participar en esdeveniments escolars.

Adquirir hàbits: concloure tasques, compartir materials, esperar el torn.

Diferenciar el nom propi i dels amics.

Explorar possibilitat expressives amb el traç i diferents suports i tècniques.


Reconèixer i saber escriure el nombre que representa la nostra edat.

2.- Continguts

Valoració del propi cos i el dels altres.

Percepció d’emocions.





Formes socials del temps.

3.- Activitats

Assenyalar l’aniversari al calendari, amb un símbol.

Comptar els dies que falten.

Fiançar el nombre 5-6 grafia i quantitat.

Fer protagonista encarregat d’ajudar a l’assemblea a l’amic-ga que celebra anys.

Que algun familiar participe amb nosaltres en les activitats d’aula,amb propostes pròpies, relacionades amb el seu fill-a, o d’altres, si ho desitja.

Parlar en l’assemblea dels trets de l’amic-ga protagonista que més ens agraden.

Conèixer les qualitats del nostre amic protagonista que més agraden a la seua família.

Fer-nos una foto de grup.

Preparar targetes amb paraules afectuoses per posar al quadern d’aniversari del nostre amic-amiga.

Cantar-li cançons d’aniversari a l’aula.

4.- Metodologia

Situar al calendari els aniversaris dels alumnes, proposant dies alternatius i propers a l’assenyalat, si cau en dies no lectius.

Comunicar-ho a la família per a que reforcen a casa i, si poden, participen.

Rebre a l’alumne i fer-lo protagonista davant el grup.

Anomenar, un per un, els motius pels quals estimem el nostre amic-ga, comprovar en quines coses estem tots d’acord, fer un llistat de qualitats.

Triar una targeta regal, voluntàriament, i escriure paraules boniques per guardar a les butxaquetes del llibre d’aniversari, que l’alumne triarà del recull preparat per la mestra.

Personalitzar les tapes amb detalls decoratius, si l’alumne vol.

Cantar cançons relacionades: “Per molts anys”, “Que sigues feliç”, “cinc ditets”

Aprofitar per treballar els nombres: quants ditets, quin és el seu dibuix, cóm s’escriu, comptar coses...

Posar en valor davant de tot el grup les qualitats que tots i totes tenen, per fiançar l’autoestima, acostumar-nos a parlar en positiu i valorar la sort de tindre amics.


Llibrets desplegables amb pestanyes i targetes de cartolina per escriure

Pins, botons, retalls o elements decoratius.

Graella d’aniversaris


Etiquetes calendari

Tablet

Targetes per a la família

Panell “T’estimem molt”


Grau de satisfacció de l’alumne concret.

Participació de la resta d’alumnes.

COMPETENCIA COMUNICATIVA, ARTÍSTICA, D’AUTONOMIA I INICIATIVA, SOCIAL I CIUTADANA

Programació U.D. “EL RACÓ DE LLEGIR”


Temporalització: tot el curs


Ajustar la pròpia motricitat als requeriments de les activitats (passar pàgines, seure be, silenci...)

Relacionar esdeveniments quotidians a partir de l’observació i el diàleg.

Adquirir hàbits: arreplegar, compartir, demanar ajuda, esperar.

Respectar les consignes establertes per a l’ús correcte dels materials d’aula.

Utilitzar el llenguatge oral de forma habitual.

Fixar-se en els codis escrits, deduint el que posa en textos amb indicadors.

Participar en la narració de contes en grup.

Manipular els contes de forma correcta.

Gaudir dels moments d’animació lectora, i adquirir estratègies necessàries per iniciar l’hàbit lector.

Conèixer espais i institucions presents en la vida del poble (Biblioteca Municipal), valorant el seu servei i la necessitat de respectar-los.

2.- Continguts


Hàbits d’higiene i ordre a l’entorn (mans netes).

Hàbits de comportament social.

Espais i institucions del poble (la Biblioteca Municipal).

Aproximació als contes: tradició oral i escrita.

La literatura com a instrument per perfeccionar el llenguatge oral.

El llenguatge escrit per rebre i produir missatges.

Diferents fonts d’informació escrita útils per a la vida.

Satisfacció en l’ús de la biblioteca d’aula.


Interès per la producció artística.

Dramatització de personatges, relats i situacions.

3.- Activitats

Llegir contes, en gran grup, grupets i individualment.


Crear el racó de la biblioteca d’aula. Presentar els materials, posar-los ordenadament a l’espai que decidim, dotar el racó d’elements per fer-lo acollidor ( reproductor, auriculars, titelles, maletes...)

Recordar els hàbits correctes d’ús de llibres

Reprendre el préstec setmanal de contes. Preparar dossier individual per aprendre a enregistrar els llibres que triem: nom, data, títol

Reunió de famílies per explicar la metodologia i els objectius de les activitats de préstec, sol·licitant la col·laboració des de casa.

Proposar a les famílies i per torns, el compromís de visitar setmanalment la Biblioteca Municipal i traure’n prestat un conte per a la classe.

Etiquetar al calendari setmanal de propostes, la consigna que identifica quin dia de la setmana realitzarem el préstec bibliotecari.

Realitzar l’activitat de préstec, individualment, amb cadascú: triar el llibre, posar-lo a la maleta, escriure la fitxa

Tornar el llibre, guardar-lo, guardar la carpeta.

Ampliar el préstec de contes amb el material de la Biblioteca escolar, mitjançant el carnet individual i la participació dels pares en horari no lectiu.

Acompanyar a la biblioteca escolar, el dia establert, els alumnes de menjador

Valorar el procés d’aproximació al fet lector de cada alumne, mitjançant l’anàlisi del registre d’aula, i el registre elaborat per a la família, on hauran de complimentar mensualment una sèrie de dades que ens interessen (si és possible).

Visitar la Biblioteca Municipal.

Totes les activitats previstes al Pla Lector d’Infantil.

Complementar el treball d’animació lectora amb activitats de teatre.

4.- Metodologia

Fer un tractament acurat dels llibres posats a disposició dels alumnes, presentant-los de la forma més adient per fer-los gaudir d’ells a l’escola i a casa.

Condicionar el racó de biblioteca amb elements que conviden a estar-se a gust, sol i en companyia: sillonets, estora, prestatges, tauleta, revistes, titelles, rètols, dibuixos...

Emprar diferents tècniques d’animació lectora per aconseguir un clima d’escolta i atenció òptims per aconseguir els objectius proposats.

Ser constants i acurats en les rutines de préstec, perquè els alumnes adquireixen hàbits correctes i siguen autònoms en la presa de decisions.

Formar a la família en tot allò que els interessa per fer el recolzament adequat des de casa.

Preparar els registres adequats per facilitar la valoració dels processos individuals.

Acudir a la biblioteca escolar una vegada a la setmana, per vore més materials i aprendre a comportar-se en un espai en silenci.

Ampliar les activitats de lectura de contes amb altres d’expressió corporal, musical i plàstica que els donen més sentit i afavorisquen l’ús de tots els llenguatges.


Contes, prestatges, imatges, fotos, pòsters, titelles, revistes, músiques, teles, caixes, retroprojector, projector d’ombres, carnets, registres d’avaluació...



Capacitat d’atendre durant les narracions o lectura de contes.

Participació en el moment: repetir, anticipar, ballar, gesticular...

Capacitat de seguir el fil narratiu.

Manipulació correcta dels llibres.

Capacitat de relacionar les vivències dels contes amb altres personals.

Interès per endur-se contes a casa.

Progressió en la tria de contes: varietat, complexitat...

Autonomia per enregistrar la fitxa personal de préstec.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, ARTÍSTICA I CULTURAL, TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, D’APRENDRE A APRENDRE, D’INICIATIVA I AUTONOMIA

Programació U.D. SOM AMICS. ENS RETROBEM

Mestra: Roser Escuriet Nivell: Inf.5anys

Temporalització: Setembre



Identificar i tindre cura de les pròpies pertinences.


Identificar els propis sentiments, emocions, necessitats i limitacions

Participar en les propostes al llarg de la jornada, mostrant satisfacció en les tasques realitzades, tan les lliures com les dirigides.

Acceptar diferents agrupacions en determinats moments, ajustant-se’n als requeriments.


2.- Continguts



Estratègies i hàbits d’autonomia.

Hàbits d’higiene i ordre.





3.- Activitats


Retrobar-nos i comprovar la nova configuració del grup i el nou espai de referència.

Etiquetar la nostra aula per assabentar altres persones on estem enguany.

Posar el nom a les perxes, els gots i les safates individuals.

Revisar els materials de l’aula i decidir entre tots cóm els anem a organitzar en funció de l’espai i el mobiliari.

Explorar els materials didàctics amb ajuda de l’adult i aprendre a guardar-los.

Raonar dels inconvenients que anem trobant i adoptar mesures entre tots.

Conèixer les mestres del cicle i les tasques que realitzen

Recordar i visitar altres espais fora de l’aula que també utilitzem en determinats moments.

Visitar i interactuar amb els nens més menuts, ajudant-los a adaptar-se a l’escola.

Recordar vivències del curs passat, propostes que volíem mamprendre enguany, propostes que hem anat apuntant a la llibreta d’idees en estiu...

Reunir-nos a l’espai d’assemblea per raonar, organitzar, decidir, compartir... i tornar-nos a fixar en la importància d’escoltar i ser pacients.

Reprendre les rutines de la jornada i anar prenent consciència del que aprenem al llarg dels diferents moments i activitats.

Revisar i reorganitzar els equips de treball.

Incorporar les figures d’encarregats d’equip i de rutines.

Ubicar al calendari mensual els esdeveniments propers, i al setmanal les propostes d’activitats.

Llegir les informacions que preparem per a les famílies: coses que han de portar (roba, material per algun racó o alguna activitat), o esdeveniments (una eixida, una reunió, una activitat cultural per acudir amb els pares...).

Ambientar zones comuns amb referents significatius i decoratius (documentació gràfica de processos, celebracions escolars, esdeveniments del curs, exposicions de treballs, posar plantes..)

Fer-nos fotos individuals i de grup per a diferents activitats

4.- Metodologia

Anar instaurant els moments rutinaris com una forma de conviure que ens dona seguretat, possibilita anticipar les activitats i genera situacions compartides on podem anar abordant els conflictes: l’assemblea es l’espai on interactuem cada dia, comentem experiències personals, repartim tasques, fem propostes, prenem decisions... Al principi , després del període vacacional els nens han de reprendre l’hàbit de dialogar d’escoltar i respectar normes, poden romandre poc temps quiets... poc a poc anirem ampliant continguts, allargant converses i incorporant consignes.

Els moments d’higiene i esmorzar han de realitzar-se en un temps suficient i prestant l’atenció que requereix el reforçar els hàbits.

Donar importància i propostes adients a tots els interessos, sense dirigir massa, per a que tots i totes vagen trobant un ritme personal dins del ritme col·lectiu que marca la jornada escolar. Això si, ser constants en els hàbits (arreplega, neteja).

Es diversificaran propostes, perquè puguen triar, encara que açò supose més feina per a l’adult, perquè, a mig plaç, açò revertirà en un millor funcionament del grup: aniran aprenent a combinar els interessos personals amb els dels demés.

Es promouran les activitats poc estructurades, sobre tot al principi, a fi que tots i totes es senten competents en realitzar-les. Donarem importància als processos per


damunt dels resultats.

Es procurarà tenir en compte els afectes i els trets d’identitat de tots i totes. L’èxit del procés socialitzador depèn de cóm cadascú es senta acompanyat, consolat, estimulat... per fer front a tots els sentiments.

Promoure en el grup el sentiment de ser els més majors, els guanys i les responsabilitats que hem d’assumir.

L’ambientació es fa amb criteris clars per als alumnes: espais definits, decorats, amb basquets o mobles adients que conviden a l’ús autònom i a l’arreplega.

Es farà una valoració inicial de cada alumne i de les interaccions en el grup per anar desenvolupant les activitats adients.


Materials didàctics de l’aula de 5 anys

Ambientacions adients als diferents espais, personalitzant les zones amb elements i produccions realitzades pels nens.

Records i produccions del curs anterior: fotos, dibuixos, contes...

Referents per a les rutines, adaptats a les capacitats dels nens


Autonomia creixent en accions bàsiques.

Us del llenguatge oral per comunicar-se.

Participació en les propostes.

Interacció amb els iguals i adults.

Confiança i adequació a la vida escolar.

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA, SOCIAL I CIUTADANA

Programació U.D. QUÉ VOLEM APRENDRE?

Mestra: Roser Escuriet Nivell: Inf.5anys

Temporalització: Tot el curs


Adquirir progressivament confiança en les pròpies possibilitats.

Conèixer les normes de comportament social en els grups on interactua.

Adquirir hàbits de treball: ordre, constància i organització

Adequar el comportament als requeriments de les activitats, preguntant, demanant ajuda i adquirir, progressivament, hàbits de col.laboració i ajuda als altres.

Observar l’entorn físic, natural i social, establint relacions de causa i efecte en els diferents contextos.

Conèixer diferents institucions del poble que poden oferir-nos serveis, i que cal respectar.

Utilitzar les possibilitats del llenguatge matemàtic per apropar-nos al coneixement de la realitat.

Aprendre, amb ajuda, a cercar informació a diferents fonts


Aprendre a representar els coneixements que anem adquirint: dibuixos, paraules clau


2.- Continguts


Protecció davant els perills.

Objectes de l’entorn: usos i atributs

Objectes tecnològics habituals.

Nocions bàsiques: mesura, temps, quantitat

Aplicació de nocions bàsiques a la comprensió de la realitat i ressol.lució de problemes quotidians.

Espais i institucions del poble

Mitjans de comunicació

Activitat humana en l’entorn immediat


El llenguatge escrit per a rebre i produir missatges

Diferents fonts d’informació escrita útils per a la vida

Interès per comunicar-se per escrit


3.- Activitats

LA LLIBRETA D’IDEES I PREGUNTES: El curs passat varem el.laborar una llibreta personalitzada i varem proposar els nens i les famílies d’escriure i plasmar allò que els crida l’atenció, suscita preguntes, etc, durant l’estiu, a fi d’arreplegar i donar cabuda a les idees de tots i totes al llarg del curs, mitjançant projectes de treball:

Llegir les coses que hem escrit

Revisar les propostes de Juny passat

Anotar aquelles idees que més ens agraden

Fer un llistat de projectes de treball

Decidir quin serà el primer projecte que treballem junts

Arreplegar per escrit les coses que sabem i les que ens agradaria saber respecte a la idea que anem a desenvolupar

Fer un escrit fent constar els nostres dubtes i requeriments d’informació

Plasmar les nostres peticions a les famílies, demanant ajuda

Compartir la informació que hem trobat a casa i a l’escola, consultant diverses fonts

Plasmar les nostres descobertes

4.-Metodologia

El treball amb les famílies és prioritari. A hores d’ara, els pares coneixen els aspectes essencials del treball a l’escola, i la necessitat d’unificar criteris en coses importants. També saben que els processos valen més que els productes, i que el que importa es fer els nanos competents per aprendre des del seu punt de partida i amb un entorn de socialització òptim. Treballar amb projectes ens permet motivar als alumnes des de situacions properes a la seua

vida familiar i local, per tant, conegudes i compartides per tots i totes. Per tant, els

aprenentatges que en fan son significatius i els ajudaran a comprendre millor el que ens


rodeja. Programant projectes, podem situar-nos en la zona de desenvolupament cognitiu

més propera als alumnes, en cada moment i situació, a partir de la qual, les propostes que els

fem, els ajudaran a reorganitzar els coneixements previs en estructures cada vegada més

complexes, conforme van accedint a diferents codis representatius i accedint a l’autonomia

funcional i moral. APRENDRE A APRENDRE serà, doncs, la principal competència que els

ajudarem a assolir, encara que totes en tenen cabuda.

Els projectes de treball permeten al mestre la llibertat d’emprar els interessos dels alumnes i la implicació de les famílies per proposar activitats significatives,a desenvolupar mitjançant un procés d’adquisició de noves habilitats i de consolidació de les que ja tenen. Aquesta dinàmica quadra perfectament amb la forma de treballar en infantil: de forma global, potenciant habilitats de raonament i d’interacció en grup, donant cabuda als diferents nivells maduratius dels menuts, partint de conflictes cognitius que ens aboquen a emprar diferents eines per anar construint aprenentatges, des del més sensorial i afectiu fins arribar al llenguatge representatiu. Ha de ser, no obstant, un plantejament flexible, on caben processos llargs o curts, que es poden solapar amb altres, aplaçar-se, i que duren el que dura l’ interès dels nens, per tant, hem d’estar atents al que passa, encertar la modalitat de treball adient a cada proposta i adaptar-ne els objectius curriculars


Llibretes dels alumnes

Llibreta del grup

Revista cuca-fera: secció de les preguntes dels nens

Biblioteca escolar

Pantalla digital

Material de representació gràfica


Autonomia creixent en accions bàsiques.

Us del llenguatge oral per comunicar-se.

Participació en les propostes.

Interacció amb els iguals i adults.

Confiança i adequació a la vida escolar.

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA, SOCIAL I CIUTADANA, COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, APRENDRE A APRENDRE.


Programació Unitat Didàctica: “LA TARDOR”

Mestra: Roser Escuriet Nivell: 5 anys

Temporalització: octubre- novembre


Situar-se en el grup de pertinença.

Establir punts de referència per situar-se en l’entorn escolar.

Aprendre a compartir situacions amb els amics i amb la família.

Mostrar curiositat per l’entorn que ens rodeja.

Fixar-se en codis escrits habituals: anagrames, noms, notes amb dibuixos...

Experimentar possibilitats expressives amb diferents materials.

2.- Continguts


Relació entre clima i formes de vida quotidianes.

Els fruits de la tardor, el paisatge i els colors...


Esdeveniments escolars: festes, excursions.

Fonts d’informació escrita útils per a la vida: notes a la família.

Coneixement de cançons de tardor.

3.- Activitats

Planificar una eixida per l’entorn de Benimodo : el calcer que necessitem, la motxilla d’excursions per a l’esmorzar, el paper, l’aigua, la nota per als pares...

Determinar quines coses observarem pel camí cap al cementeri: els arbres de taronges, caquis, els pins, els niuets, els collidors, l’oratge...

Realitzar l’eixida, fixant-nos amb el que trobem i fent fotos per documentar-la

Fixar-nos cóm baixen les temperatures al termòmetre de l’aula.

Observar els fenòmens meteorològics que solen ocórrer durant el canvi d’estació i conèixer les causes

Complimentar poc a poc l’estadística mensual de l’oratge i interpretar-la, amb ajuda

Posar els resultats al calendari del mes corresponent

Planificar el berenar de benvinguda al nou curs: conèixer quines seran les nostres responsabilitats i les d’altres grups.

Realitzar un escrit amb les consignes gràfiques i escrites per explicar-ho a casa

Eixir al pati i observar elements naturals: pins, pinyes, fulles seques, caragols, olivera...

Cantar cançons de tardor: “M’agrada la tardor”, “L’esquirol”...

Aprendre alguna dita o poesia de la tardor i dels mesos.

Fer quadres amb massa i elements pegats: pedretes, corfes, caragolets...

Pintar pedres amb esmalt.

Decorar fulles. Fer-nos collars o xicotetes produccions per als quaderns d’aniversaris.

Començar a observar arbres d’ací i d’altres llocs. Cercar informacions que podem fer servir més endavant, per al projecte de teatre.

Calcar fulles. Estampar. Secar..

Contar el conte de Jaume I introduint alguns elements de la cultura valenciana.

Organitzar una exposició o presentació amb el que hem fet: fotos, produccions plàstiques... i convidar a vore-la als amics i familiars el dia del berenar.


4.- Metodologia

Raonar en l’assemblea les activitats a realitzar, fent-los partícips i protagonistes.

Elaborar escrits de referència perquè entenguem la seua importància comunicativa. Enregistrar les seues aportacions i comentaris.

Afavorir l’autonomia en eixides, practicant la importància d’anar junts i respectar algunes consignes: llocs on podem córrer o no, vorera, no tirar fem...

Afavorir l’ús creatiu de les deixalles en produccions plàstiques.

Recordar l’origen d’algunes festes als pobles de la comunitat: moros i cristians, i la cel.lebració del 9 d’octubre com un tret d’identitat.

Potenciar cara als xiquets la importància de compartir informació i experiències amb les seues famílies.


Cabasset per arreplegar coses del camp.

Tablet.

Escrits amb imatges de castanyes, nous, ametlles, avellanes...caquis, carabassa...

Referencials de les cançons, dites i poesies

Panells i mobles per organitzar la exposició dels treballs i/o activitats.

Elements naturals per observar, tastar i transformar: taronges, carabassa, fruits secs. Pes, bàscula...

Fustetes, massa de sal, cola, motlles, pinta ungles...

Conte de Jaume I. Música popular.


Grau de satisfacció en les activitats.

Capacitat de relacionar els continguts amb experiències pròpies.

Capacitat d’interactuar amb les famílies a l’escola.

Capacitat de compartir experiències amb els companys de l’aula i d’altres.

Capacitat de respectar consignes en activitats fora de l’escola.

COMPETÈNCIES EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA, CULTURAL I ARTÍSTICA, MATEMÀTICA, CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC.

Programació Unitat Didàctica: “NADAL”

Mestra: Roser Escuriet Nivell: Inf.5

Temporalització: Desembre

1.- Objectius

Relacionar esdeveniments de la vida quotidiana des de l’observació i el diàleg.

Anar adquirint hàbits: concloure tasques, compartir, netejar, esperar el torn.

Valorar les pròpies produccions.


Explorar possibilitats motrius i expressives amb el cos.

Ajustar la pròpia motricitat als requeriments de les activitats.


Participar en les propostes adquirint, progressivament, la capacitat de regular el propi ritme al del grup i als requeriments generals.

Fiançar la comprensió del pas del temps des de vivències quotidianes: cicles de llum, clima, esdeveniments significatius en la vida personal o escolar, seqüències d’activitats diàries, setmanals o mensuals, i a partir de narracions.

Reconèixer elements i costums que s’observen en l’entorn en períodes festius: Nadal.

Participar en les festes i esdeveniments escolars.

Conèixer espais i institucions presents en la vida del poble, valorant els serveis que ens ofereixen i la necessitat de respectar-los.

Gaudir del llenguatge musical, aprenent a escoltar i expressar-se: cantar, ballar, acompanyar.

Iniciar el coneixement del llenguatge musical, des d’experiències sensoriomotrius: qualitat del so, pulsació i ritme.

2.- Continguts


Objectes tecnològics: usos i funcions.


Esdeveniments escolars: festes, celebracions, excursions.

Tradicions, folklore i costums del poble.


Coneixement de cançons nadalenques.

Plaer en l’experimentació de tècniques plàstiques.

3.- Activitats

Situar al calendari les vacances de Nadal i les activitats significatives que realitzarem: eixides, aniversaris, decoració, festival.

Raonar cóm es viu el Nadal a casa: decoració, menjars...

Ajudar a muntar un arbre de Nadal al hall: penjar-hi postals, boles i estrelles...

Fer un arbre de Nadal utilitzant alguna técnica plàstica i, a ser possible, amb volum.

Aportar elements produïts per fer una felicitació col·lectiva als majors de l’escola.

Experimentar amb el retroprojector cóm podem decorar un arbre de Nadal de llum: papers d’acetat de color o acolorits...

Preparar l’actuació del festival.

Concloure els treballs pendents i enquadernar-los.

Acudir a la casa de la cultura per participar al festival de Nadal.

Raonar sobre què farem en vacances.

Parlar del joguets, la seua cura, els nens que no en tenen de joguets...el repartiment desigual, el consum...

Arreplegar i guardar els materials de l’aula per a després de festes.

4.- Metodologia


Recordar el que sabem de les festes de NADAL

Proposar produccions individuals i col·lectives.

Donar importància als treballs realitzats durant el trimestre i el valor de portar-los a casa seua

Donar importància a allò que fem entre tots: produccions plàstiques, arreplega de materials abans de vacances.

Raonar el que suposa acabar un any i començar-ne un altre: apropar-nos a la comprensió del temps dividit en cicles organitzats.

Proposar (havent parlat amb les famílies) activitats que es poden fer en vacances: visites, teatre, circ, cinema, biblioteca...


Materials de reciclatge per a la producció d’elements de decoració: cd’s usats i inservibles, taps de plàstic i de suro, fils d’aram blanets, passamaneries...

Música nadalenca i d’altres


Capacitat d’ajustar-se als requeriments d’activitats individuals i grupals.

Capacitat d’entonar i memoritzar cançons, poemes...

Capacitat d’ajustar-se a les normes en eixides: no córrer, la vorera, creuar carrers...

Capacitat de gaudir explorant possibilitats plàstiques.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, COMP. SOCIAL I CIUTADANA, ARTÍSTICA I CULTURAL

Programació U.D.: “FEM TEATRE”

Mestra: Roser Escuriet Nivell: Inf. 5anys

Temporalització: Gener-Abril

1.- Objectius didàctics:

Explorar possibilitats expressives amb el cos.

Conèixer l’estructura d’un guió de teatre, diferent a la narrativa.

Entendre el paper dels moments musicals en una obra.

Aprendre els rols individuals i grupals en una producció teatral col.lectiva.

Ajustar-se als requeriments de les activitats planificades.

Aprendre a treballar en equip de forma creativa.

Compartir experiències escolars amb altres: majors, menuts, família, mestres...

2.- Continguts:

La música com a mitjà d’expressió i representació.

Dramatització de personatges.

Audició musical.

Mitjans de comunicació: el DVD, CD, la PDI




Formes i tècniques d’expressió plàstica.

3.- Activitats:

Conèixer l’obra de Rudyard Kipling i comparar elements amb la versió Disney

Llegir junts el guió de l’adaptació, captant els diferents moments, imaginant l’escenografia, els trets que caracteritzen els personatges.

Llegir l’adaptació de La Galera: “El llibre de la jungla” i comparar amb el que sabem.

Triar el rol que desitgem interpretar

Preparar la coreografia de cada escena.

Conèixer les cançons de cada escena.

Definir poc a poc cóm anem a preparar l’atrezzo i els elements escènics, consultant recursos on line, propostes, idees... i anar comentant les dificultats i cóm podem solventar-les

Assajar a classe i a la casa de la cultura

Participar en l’el.laboració de l’escenografia

Reunió de coordinació amb les famílies

Elaboració de cartells i tríptics per promocionar l’event.

Representar l’obra a la casa de la cultura, amb motiu de la cel.lebració del dia del llibre, i convidar a tota l’escola i a les famílies.

4.- Metodologia:

Els nens varen experimentar aquesta activitat el curs anterior, per tant, la motivació esdevé natural. Ara són majors i el repte també ho és.

Començarem amb el fil argumental que coneixen, i anirem explicant les adaptacions teatrals: és un llenguatge diferent. La música, l’escenografia i els diàlegs, substitueixen el narrador i les il.lustracions. Es, doncs, un llenguatge diferent.

Les famílies necessiten estar informades del projecte aviat, per participar en tot el procés i poder adaptar-nos a eventualitats no previstes: construïm el camí, és difícil encertar-ho tot.

L’equip docent de l’escola també ha de conèixer el projecte, insertat en una activitat complementària, i conèixer propostes de participació, o saber cóm pot aprofitar l’activitat en la programació individual.

Es demanarà assessorament a persones qualificades per orientar-nos en el treball escenogràfic.

Els responsables de l’Ajuntament també han d’estar informats de les activitats previstes i de la col.laboració necessària

5.-Materials i organització

Conte: “El llibre de la jungla” – La Galera-

Banda sonora adaptada

Pel·lícula

Guió adaptat

Maquillatge i disfresses personatges

Suports i bastidors per decorats

Pintures líquides, pinzells, esponges

Cartrons i paper d’embalatge

Teles i paper continu

Cola, goma eva, bufes, pintura spray


Cartells anunciadors

Tríptics de crèdits

Durant el primer trimestre, iniciarem la motivació i la organització general amb els alumnes, i ens coordinarem els adults responsables en el disseny i repartiment de tasques pel que fa a decorats i atrezzo. També tramitarem amb l’Ajuntament els permisos necessaris, i traslladarem al claustre la proposta dels infantils.

Iniciarem els assajos a la casa de cultura el segon trimestre, amb temps per a possibles modificacions

En Abril farem les tasques de producció.

6.- Avaluació:

Gaudiment en les activitats d’expressió.

Comprensió de la seqüència narrativa

Identificació de la seqüència musical supeditada a la narrativa

Autoconfiança a l’hora d’enfrontar la por escènica

Interès per produir obres plàstiques.

Adequació del gest i el moviment als requeriments de l’activitat .

Capacitat de treballar en equip

COMP. COMUNICATIVA LING. I AUDIOVISUAL, ARTÍSTICA I CULTURAL, D’APRENDRE A APRENDRE, D’AUTONOMIA I INICIATIVA, SOCIAL I CIUTADANA

Programació U.D.: “FEM FALLA”

Mestra: Roser Escuriet Nivell: Inf. 5anys

Temporalització: març


Participar en esdeveniments i festes escolars.

Anar adquirint hàbits de treball en grup: concloure tasques, compartir, arreplegar, netejar...


Explorar possibilitats expressives amb diferents útils, tècniques i suports (el volum).

Experimentar l’expressió plàstica amb volums

2.- Continguts


Curiositat per entendre formes de representar la realitat física.

Hàbits de treball.

Tradicions, folklore i costums.

Interès per conèixer el nostre entorn.

3.- Activitats

Recordar el que sabem de les falles.

Decidir, en base a experiències compartides, quins elements anem a representar en el monument faller.


Pensar entre tots cóm podem construir la nostra falla emprant cartrons i paper.

Proposar activitats que es poden fer amb la família per aportar al monument escolar.

Complementar les activitats d’expressió plàstica (monument) amb altres que ens aproximen a aspectes com: la música, el menjar, el vestuari típic, els petards...

Demanar a les famílies documentació fallera: llibres de falles, amb esbossos, fotos, programacions, cartells...

Manipular i observar altres monuments tridimensionals amb funcions decoratives: les escultures.

4.- Metodologia

A partir del que els alumnes coneixen de la festa fallera, anar portant-los als aspectes menys accessibles per a ells (el monument) i aprofitar per experimentar les representacions tridimensionals de la realitat.

Proposar als alumnes elements que podem construir per a la nostra falla segons el tema triat.

Condicionar un espai de taller on tots els alumnes podem anar en grups reduïts a participar en aquesta producció col·lectiva.

Preveure els materials que es necessiten i distribuir les tasques a realitzar per part dels adults, a fi que els alumnes puguen anticipar el que s’espera de la seua intervenció (bàsicament, l’esquelet del ninot sobre el qual van a treballar).

Emprar suports visuals i musicals per ampliar la informació.

5.-Materials i organització

Cartró, adhesiu ample, paper diari, cola paper, pintura, pinzells.

Espai condicionat per a taller de plàstica, on les tasques encetades es puguen continuar quan es presenta ocasió.

Emprar la figura de suport per programar diferents sessions, durant les vesprades de Març per acudir en grupets a treballar en el monument.

Fullets fallers, cartells, premsa i música de falles.

6.-Criteris d’avaluació

Capacitat de recordar experiències viscudes.

Capacitat d’expressar idees.

Capacitat de respectar consignes de treball cooperatiu.

Satisfacció en la realització d’activitats plàstiques.

Satisfacció en gaudir de festes escolars.

COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL, D’APRENDRE A APRENDRE


Programació Unitat Didàctica: LA GRANJA ESCOLA

Mestra: Roser Escuriet Nivell: 5 anys

Temporalització: Maig

1.- Objectius

Adquirir progressiva confiança en les pròpies possibilitats.

Ajustar la pròpia motricitat als requeriments de les activitats.

Identificar els propis sentiments, emocions, necessitats i limitacions.

Adquirir hàbits relacionats amb la seguretat i organització personal.

Preveure i organitzar la pròpia acció en la resolució de tasques senzilles.

Observar el que ens envolta i adquirir progressivament major capacitat per explicar, descriure, comparar, relacionar...

Apropar-se a la comprensió del pas del temps.

Participar en esdeveniments escolars. 2.- Continguts


Nocions bàsiques d’orientació en l’espai.

Els perills de l’entorn.


Hàbits de respecte envers l’entorn que ens rodeja.


Esdeveniments escolars. Excursions .


El llenguatge escrit per a rebre i produir missatges. 3.- Activitats

Anunciar al calendari la eixida.

Recordar la visita del curs passat a la granja de Benigànim.

Ubicar ,si es possible, en un mapa, el lloc on anirem.

Repartir i explicar la fulla per a les famílies on es demana l’autorització.

Plasmar gràficament el transport que utilitzarem.

Elaborar la llista de les persones que hi anem.

Elaborar una altra llista de les coses que necessitem endur-nos per dormir fora de casa.

Conèixer quines activitats farem a la granja

Fer l’escrit amb el llistat del que hem de preparar a l’equipatge

Reunió amb famílies per informar i coordinar activitats: cóm preparar els fillets a casa, cóm fer-los partícips i responsables de les seues coses, quines coses s’han de dur i perquè, sistema d’intercanviar informacions des d’allí, sistema de pagament...

Contar al calendari quants dies falten per a l’excursió, i anar cada dia descomptant.

Documentar les activitats per compartir-les i tranquil·litzar les famílies

Recuperar la experiència viscuda i representar-la amb dibuixos i xicotets textos.


4.- Metodologia

Cal treballar abans, durant i després de l’activitat.

Com que coneguem el lloc i la experiència de pernoctar dels companys més fadrins, la motivació esdevé natural.

Cal intentar que tots els alumnes participen, per tant caldrà esforçar-se per explicar els avantatges d’anar , oferint-los confiança a les famílies.

Hem de demanar a les famílies la identificació amb el nom i cognom, de totes les pertinences i útils que porta el xiquet o la xiqueta, així com la fitxa mèdica i la justificació de qualsevol aspecte a tenir en compte

Documentar les activitats conforme es desenvolupen i mostrar-les als nens i a les famílies és necessari per crear i corroborar expectatives encertades envers qualsevol activitat, especialment, les extraescolars.

Intentarem que els xiquets i xiquetes siguen responsables i autònoms amb les seues pertinences .

Pernoctar fora de casa és una gran prova d’autonomia en aquesta edat, així que cuidarem al màxim els detalls en les interaccions afectives perquè es senten segurs.

5. Materials i organització

Autoritzacions. Fitxa mèdica. Programa d’activitats

Mapa de la comunitat

Plànol de la granja

Equipatge necessari

Protecció solar

Tablet

Botiquí

Roba i calcer adequat

Llibretes per escriure i dibuixar experiències

6. Criteris d’avaluació

Capacitat per anticipar esdeveniments.

Grau d’autonomia i confiança per desimboldre’s en un context diferent al de l’escola.

Responsabilitat amb les pertinences

Seguretat i confiança en els seus desplaçaments. Habilitats motores.

Actitud positiva i de respecte cap als monitors (altres adults diferents als mestres, i desconeguts)

Acceptació de la participació en una activitat de gran grup (cicle d’infantil)

Actitud de gaudiment davant les propostes d’activitat.


Capacitat de respectar instal·lacions i entorns naturals.

Capacitat de recordar, nomenar i descriure situacions i vivències. Recordar noms de llocs, animal, plantes, personatges... relatius a l’activitat realitzada.

Capacitat d’interpretar o plasmar gràficament les experiències. COMPETÈNCIA COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA, COMPETÈNCIA MATEMÀTICA, EMOCIONAL, SOCIAL I CIUTADANA, AUTONOMIA I INCIATIVA PERSONAL, CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Programació UD: “L’ESTIU. SETMANA ESPORTIVA”


Temporalització: Juny


Identificar les parts i segments principals del cos.

Explorar possibilitats motrius.

Participar en esdeveniments i festes escolars.

Hàbits: arreplegar, compartir, esperar el torn.

Deduir el que posa en un text amb indicadors.

Gaudir del joc corporal aprenent a ajustar el to als requeriments de les activitats.

2.- Continguts

Valoració positiva del propi cos i el dels altres.


Us i control del cos.


Habilitats motores.


Hàbits saludables.

Protecció davant els perills.



Formes socials del temps.

Control corporal: activitat, moviment, respiració, equilibri, relaxació.

3.- Activitats

Les planificades a la Comissió de la setmana esportiva: juguem al poliesportiu del poble, amb els companys de primer cicle, jocs d’aigua al nostre pati, gimcana amb tots els companys de l’escola, carrera pel poble, amb alumnes i famílies, ball


d’acomiadament.

Activitats d’arreplega i neteja d’espais i materials.

4.- Metodologia

Aprofitem la planificació de la setmana esportiva per plantejar-nos activitats d’acomiadament de curs, en els temps després del pati, destinats a activitats de setmana esportiva (darrera): arreplegar joguines i portar-les a casa, per rentar-les, arreplegar produccions (quadres, escultures, dibuixos), arreplegar fotos, ordenar els treballs de classe, guardar materials que ja no necessitem...

Es preveu un matí per a jocs d’aigua al cicle, dins de la setmana esportiva.

S’informa a les famílies d’aquestes activitats

Es marquen al calendari de classe

Es relacionen aquestes propostes amb l’inicií de l’estiu i les vacances.

Reforcem l’autoestima dels menuts participant en activitats de majors: carrera, la gimcana...

Ens acomiadem d’aquesta etapa, doncs ja hem crescut i podem anar amb els majors: organitzem un berenaret amb els companys de cicle.


Elements propis dels jocs d’aigua i material de psicomotricitat i reciclatge

Dedicarem un dia per a cada estil de propostes, a fi de poder controlar els materials i motivar adequadament als alumnes, implicant-los amb l’arreplega de materials de reciclatge adients.

Els adults ens repartirem actuacions en espais diferents, per ajudar als alumnes a aprofitar els estímuls.

S’aprofiten les primeres hores del matí per evitar un sol excessiu en moments d’activitat física.

S’anuncien els esdeveniments al calendari setmanal del cicle, amb textos i imatges, a fi que els nens puguen anar anticipant situacions.


Grau de satisfacció dels alumnes.

Aprofitament dels recursos previstos en les activitats.

Capacitat de situar temporalment els esdeveniments, de forma aproximada.

Capacitat de respectar les normes bàsiques establertes per jugar en grup.

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA, SOCIAL I CIUTADANA

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

a. Metodologia general i específica de l’àrea. Des de la convicció que els nens menuts poden CONSTRUIR el seu aprenentatge, quan aquest té un significat útil per a viure, i que el rol de la mestra ha de ser ACOMPANYAR els xiquets i xiquetes en les seues descobertes, es planteja una proposta de treballar a l’aula oferint un ambient estimulant, una actitud serena i atenta, pendent de les estratègies individuals, que intenta detectar els conflictes socials i cognitius i que proporciona als alumnes eines per a resoldre’ls ells mateixos. L’escola no és aliena a la vida: eixe és el mètode.


b. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge. EIXOS VERTEBRADORS

DE LES ACTIVITATS:

MADURESA EVOLUTIVA: QUÈ HEM DE TREBALLAR?

Aspectes cognitius: Per aprendre, el nen ha de tindre capacitat d’atenció, captar l’ordre en seqüències d’activitats, seguir l’ordre argumental d’una narració o explicació, relacionar continguts amb experiències personals, connectar experiències actuals i anteriors, usar habilitats de raonament per resoldre qüestions i tasques.

Aspectes perceptius i motors: Escoltar-discriminar-reproduir sons, postures, moviments, coordinació motora a nivell global i fina, resseguir trajectòries en l’espai reial i gràfic, reconèixer posicions en l’espai reial i gràfic, lateralitat definida, control postural,capacitat de regular la pròpia acció en diferents contextos de relació i aprenentatge.

Aspectes afectius: Motivació per aprendre, confiança en el mestre, en els companys, en les pròpies capacitats. Capacitat per controlar impulsos, capacitat per gaudir experimentant possibilitats, calma afectiva per afrontar els conflictes socials i cognitius, capacitat de reflexió i anàlisi en diferents contextos.

ELS LLENGUATGES DEL NEN: CÓM HO HEM DE FER?

Propiciar l’expressió amb tots els llenguatges que el nen pot emprar i que van a permetre madurar i anar construint aprenentatges significatius per a sentir-se competents. Per tant els aspectes dalt esmentats es treballaran a través de:

El joc, que és el principal llenguatge dels nens menuts; és important vore cóm juga el nen, perquè ens donarà molta informació sobre els seus interessos, el coneixement de la realitat, la maduresa a nivell motor i afectiu...El joc simbòlic és el primer llenguatge representatiu del nen, on comença a ser capaç d’estar immers en situacions hipotètiques, reflexe de la realitat coneguda o imaginada. Afavorir els aprenentatges jugant.

L’expressió plàstica dels menuts va evolucionant conforme van adquirint habilitats, destreses i tècniques. Per adquirir-les, comencen experimentant amb materials poc estructurats, manipulatius, pel plaer sensorial que els aporten, i poc a poc esdevenen productes que representen idees. Podem pensar que, quan els nens son capaços de fer dibuixos esquemàtics més o menys realistes, es troben en condicions d’aprendre a emprar símbols amb funció comunicativa. Procurarem, doncs, que els alumnes tinguen nombroses oportunitats per trobar el seu estil, i que aprenguen a explicar les seues produccions.

L’expressió corporal. Ha de tindre molta importància a l’escola. El llenguatge dels gestos aporta continguts als missatges orals, fins el punt que podem expressar infinitat de matisos sense parlar: la mirada, el gest, la postura, transmeten informació que el nen menut pot captar abans d’aprendre a parlar. Podem dir que es tracta del llenguatge més primari i universal. Encara que es innat a la persona, convé que propiciem el joc corporal i dramàtic com a eina d’expressió, doncs tindrà un paper molt important conforme aprenen a llegir de forma comprensiva. Les activitats d’animació


lectora, de música i de teatre son eines fonamentals per treballar la expressió dramàtica.

L’expressió oral i escrita. Els nens tenen idees prèvies sobre les lletres, formulen hipòtesis envers els textos, segons les experiències que els rodegen, i poden aprendre a relacionar els símbols fent diverses inferències, de forma que, amb els estímuls adequats, comencen a escriure i a llegir molt abans d’APRENDRE’N pròpiament, i van avançant, des d’una etapa inicial d’escriptures indiferenciades fins a les escriptures alfabètiques, passant per estadis intermedis on les seues escriptures varien segons les hipòtesis que fan respecte a la quantitat o varietat de grafismes i allò que representen.

Segons aquest plantejament, tots els nens no avancen pel mateix lloc, i a nosaltres ens toca tractar d’entendre cóm raona cada alumne i cóm podem proposar-li estímuls que el facen reestructurar els coneixements i avançar.

Així, doncs, ha de ser el mestre qui s’adapta a l’alumne, i la programació ha de ser prou flexible com per donar cabuda als diferents estils d’aprenentatge... Pensem que els coneixements adquirits per un mateix et fan competent per APRENDRE A APRENDRE.

Per tant, intentar fer un aprenentatge significatiu, seguint el nivell maduratiu

de l’alumne, el seu procés i el seu ritme, el seu interès... implica una gran dosi d’observació, anàlisi i adequació constant de la programació.

Treballar els hàbits constitueix l’eix vertebrador de tota la didàctica, doncs els

hàbits correctes proporcionen l’autocontrol i la seguretat que el nen necessita per a actuar i investigar a partir de límits i restriccions necessàries en la convivència amb altres.

La jornada escolar s’estructura en funció d’aquestes premisses, i dona

cobertura a totes les necessitats dels nens, aglutinant els aspectes curriculars i metodològics. El temps d’aprendre i el temps de viure i créixer no estan separats, i en tot moment els nens creixen i aprenen gràcies a l’acció educativa de les persones que l’envolten (mestres, educadors, xiquets i xiquetes, altres adults...) i a les experiències que té en aquest context. Per aquest motiu, quan ens posem a planificar el que farem a l’aula i a l’escola, hem de tenir en compte “tots els moments” de la jornada, reflexionant i valorant els diferents aspectes que hi incideixen. 7. AVALUACIÓ.

a. Criteris d’avaluació.

Durant el curs farem un seguiment i valoració dels progressos de cada alumne en cada àmbit:

Autonomia i iniciativa personal: control motor en accions bàsiques, gestió d’emocions, estratègies de resolució de conflictes cognitius, autoestima.


SER I ACTUAR: COMPETENCIES PERSONALS: CCBB 6

Entorn físic i social: regulació de la pròpia conducta en un grup d’iguals, adequació als requeriments de les activitats, confiança en les pròpies possibilitats, curiositat i iniciativa envers el que li rodeja. DESCOBRIR: COMPETÈNCIES METODOLÓGIQUES: CCBB 3, 4, 5 COMPETÈNCIES CONVIURE I HABITAR EL MON: CCBB 7, 8

Llenguatge: comunicació i representació. Evolució en la expressió a tots els nivells i interès per apropar-se als llenguatges representatius convencionals. PENSAR I COMUNICAR:COMPETÈNCIES COMUNICATIVES: CCBB 1, 2

b. Instruments d’avaluació.

La forma en què cada alumne s’enfronta als reptes quotidians ens anirà donant

informació de cóm evoluciona i els aspectes que cal potenciar a l’escola:

Observar cada nen en situacions diferents, enregistrar les seues estratègies de autonomia, relació i aprenentatge. El diari de classe es un instrument.

Documentar processos individuals: triar propostes concretes, observar i interactuar amb el nen o petit grup de nens, fotografiar, preguntar, gravar, fer hipòtesis sobre les estratègies emprades i comprovar.

Usar proves de maduresa senzilles on els nens hagen d’emprar els diferents estils d’aprendre i enregistrar les nostres percepcions al respecte: comprensió-expressió, motricitat, raonament .

Contrastar les impressions amb altres companys, perquè ens ajuden a corroborar-les: mestra suport, especialistes.

Complimentar els diferents registres d’avaluació reflexionant, tant sobre els processos dels alumnes, com sobre la pràctica docent.

Estar en contacte amb les famílies per compartir informacions

c. Tipus d’avaluació.

Avaluació inicial.

Durant els mesos d’Octubre-Novembre: Revisar el registre de valoració final del curs de 4 anys, anotant les

observacions realitzades a l’aula durant aquest temps i que modifiquen o alteren items referits a aspectes bàsics: adaptació escolar, interacció amb nens i adults, llenguatge, motricitat i joc.

Avaluació formativa, contínua, diversificada i individualitzada. Al llarg del curs, amb les observacions que fem a l’aula i les reflexions que

ens susciten, tractem d’ajustar les nostres pràctiques al que pensem que els nens necessiten. No avaluem: observem i acompanyem.

Activitats d’avaluació pròpiament.

Una vegada cada trimestre: Valorar la consecució dels objectius, el desenvolupament de la

programació, l’acció tutorial i el pla de convivència.


Elaborar els informes de valoració per a les famílies En Juny, complimentar l’informe final , revisant el punt de partida

recollit a l’informe inicial, i completat amb dades mes concretes sobre maduresa en diferents àmbits (llenguatge, motricitat, pensament lògic, atenció, socialització, joc) i estils d’aprenentatge en activitats didàctiques, motivació, interessos, variables d’influència i reforçaments adients.

Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge

Consideracions que hem de tindre en compte, per assegurar-nos que no deixem coses importants sense analitzar, que la pràctica docent s’ajusta el màxim possible al que esperem i desitgem que siga. 1. PLANIFICACIÓ I SELECCIÓ D’ACTIVITATS: Hem respectat els interessos dels nostres alumnes? Les activitats estan relacionades amb l’entorn immediat, estan

contextualitzades? Tenim en compte les idees prèvies dels nens i nenes? Són el punt de partida

per al disseny de les activitats? Hi ha una participació directa dels nostres alumnes, respectem i tenim en

compte les seues idees, motivacions, interessos, suggeriments...? Detectem les necessitats dels grup? S’adapten a les característiques del grup? Són rellevants i útils per als nostres alumnes?. Són funcionals? S’adapten als objectius marcats? Considerem la flexibilitat suficient per afegir, suprimir, retocar... la programació

segons les necessitats? Provoquen en els alumnes la necessitat de cercar estratègies adients per al seu

aprenentatge? Les propostes són flexibles i tenen en compte el ritme individual dels alumnes? Tenen com a referència la diversitat a l’aula? La selecció dels materials s’ha fet tenint en compte la igualtat d’oportunitats

entre l’home i la dona, l’aspecte consumista, la problemàtica mediambiental...? Hem tingut en compte les seues idees, hem utilitzat els seues suggeriments i

aportacions? Què valors hem desenvolupat al llarg de les diferents propostes d’activitat? Quines mesures se’n deriven de les propostes?. Desenvolupem d’altres,

modifiquem pensant en altres propostes, fem propostes de millora... 2.- PREPARACIÓ DE L’AMBIENT D’APRENENTATGE:

Tenim en compte diferents zones, tallers i racons en funció de les activitats que s’hi van a realitzar?

Potenciem el desenvolupament autònom dels alumnes? Flexibilitzem el temps de les activitats en funció dels interessos, la motivació, la

predisposició dels alumnes...? Hem desenvolupat diferents tipus d’agrupacions (gran grup, grup xicotet, par,

trio, individual ), respectant les necessitats pròpies de l’activitat?


Hem afavorit la interacció alumne – alumne ? Hem fet una selecció de materials d’acord amb els temes a tractar? Hem fet participar els nostres alumnes en la recerca de materials i informació? Hem aprofitat els recursos de l’entorn? Hem estat motivadors, ...? Quin ha estat el nostre nivell de directivitat?

3.- EL CLIMA A L’AULA:

Han participat els alumnes en la presa de decisions? Hem potenciat l’autoestima, la iniciativa, l’autonomia, el respecte a les idees

dels altres, els valors democràtics...? Hem afavorit la comunicació? L’assemblea ha estat una veritable canalitzadora dels conflictes? Hem potenciat un procés de reflexió al voltant de la vida en l’aula? Quins hàbits hem treballat a l’aula? Les rutines que realitzem són adequades? Compartim amb el cicle normes de treball? Ajudem a organitzar-se el temps als nostres alumnes? Afavorim la creació i ampliació d’estructures lingüístiques? Existeix una clara comunicació familiar? Es coordina el treball d’hàbits en casa? Fomentem la participació de la família en l’escola?

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NESE O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

El protocol que seguim quan detectem la necessitat d’una atenció educativa especial i/o el recolzament d’un especialista és fer una sol·licitud a la psicòloga i/o logopeda del centre per emetre diagnòstic, seguiment i/o atenció; i a la família, quan considerem que son dificultats associades a la maduresa, falta d’estímuls, o d’orientació familiar i, per tant, és convenient coordinar accions. També contem amb el recolzament que fa periòdica i sistemàticament la persona de suport a les aules d’infantil. 9. FOMENT DE LA LECTURA.

Llegir abans de saber llegir és imprescindible. Escoltar i mirar contes agrada als nens, des de ben menuts, perquè va lligat als afectes i les emocions. Aprofitar aquest desig natural dels nens és el motor per enganxar-los a la lectura. El treball de biblioteca en infantil és intens i gratificant (biblioteca d’aula diari i préstec setmanal, visita setmanal a la biblioteca d’infantil i préstec setmanal... visites a la biblioteca municipal...). Actualment els grups d’alumnes son nombrosos i és imprescindible implicar a les famílies en el fet lector perquè puga ser exitós; cal posar al seu abast els recursos del centre i les orientacions necessàries. La Biblioteca d’infantil, i el seu servei, obert a les famílies els dimecres, pretén ser-ho.

Al cicle d’infantil contem amb un Plà Lector, que recull una sèrie d’activitats a realitzar al llarg del curs.


10. UTILITZACIÓ DE LES TIC.

Els alumnes de 5 anys ja en tenen nocions bàsiques, tant pel treball realitzat a l’escola, usant els recursos de la nostra web, com per l’accés a diferents dispositius des de casa. Per a realitzar aquesta activitat es necessita el suport de la mestra de reforç, perquè s’ha de traure els nens de l’aula, i s’ha de treballar en xicotets grups. Es porta un registre de les sessions que cada nen realitza i els progressos en l’ús de l’ordinador. La pantalla digital s’ha introduït en grups reduïts, en activitats d’autonomia, i també en gran grup per activitats de descoberta, anàlisis o entreteniment.

Enguany comptem amb tablets, que ens van a permetre accedir més freqüentment a activitats digitals, a més de ser un recurs important per documentar el treball a l’aula i poder-lo compartir. 11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

Ambient d’aprenentatge suggerent. Distribució espacial dels estímuls per atendre diferents agrupaments i

interessos. Referències visuals orientatives. Distribució d’activitats al llarg de la jornada respectant els ritmes de forma

regular. Diversitat de materials: estructurats i no estructurats. Materials curriculars elaborats. Activitats cooperatives amb alumnes d’altres cursos i edats. Participació de les famílies a l’aula. Biblioteca , aula TIC, música, màquines de llum.

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

Es consideren activitats complementàries les organitzades durant l’horari escolar pel centre d’acord amb el seu projecte educatiu i que tenen un caràcter diferenciat de les pròpiament lectives, pel moment, espai o recursos que utilitza (Eixides escolars, berenar de benvinguda, dia de la Pau, dia del llibre, setmana esportiva, festival de Nadal, Falles, Carnestoltes, fira solidària..)

Documents

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA D'EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS