Programacions curtes segon batxillerat

  • Published on
    26-Mar-2016

  • View
    220

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Totes les matries de les dues vies del batxillerat d'arts que s'imparteix a l'EASD de Vic.

Transcript

<p>Matria I</p> <p>PROGRAMACI BATXILLERAT DARTS</p> <p>curs 2011 2012</p> <p>PROVISIONAL I EN REVISI</p> <p>Presentaci de matries</p> <p>Segon curs de batxilleratSetembre de 2011Criteris generals de correcci</p> <p>MATRIES COMUNES</p> <p> English 2</p> <p>El Batxillerat s un cicle de dos cursos acadmics i la matria dAngls (llengua estrangera) est present en ambds cursos i estructurada en 6 crdits, tres per curs. Es tracta de 3 classes setmanals duna hora de durada cada una delles. La llengua vehicular a les classes ser, bviament, langls</p> <p> Objectius</p> <p> Valorar la llengua estrangera com a mitj per a la comunicaci i com a eina daprenentatge, tant per accedir a daltres coneixements, com per transformar-los o crear-ne de nous.</p> <p> Mostrar autonomia en la comprensi de missatges orals i escrits.</p> <p> Expressar-se eficament en angls oralment i per escrit emprant les estratgies comunicatives adients en situacions diverses de la vida personal, pblica, educativa i professional.</p> <p> Comprendre els elements essencials, la funci i lorganitzaci discursiva de textos de temtica general extrets dels mitjans de comunicaci, aix com literaris, cientfics i humanstics.</p> <p> Desenvolupar una actitud de reflexi sobre la llengua en la comunicaci amb la finalitat de millorar les produccions prpies i comprendre les dels altres.</p> <p> Prendre conscincia del propi procs daprenentatge, de les estratgies per aprendre i dels recursos a labast, i desenvolupar un cert grau dautonomia.</p> <p> Reconixer la importncia que t langls com a llenguatge de comunicaci i entesa internacional.</p> <p> Valorar crticament diferents expressions culturals i artstiques lligades a la realitat lingstica i social de les comunitats que parlen langls, per tal daconseguir una millor comprensi de cultures distintes a la prpia, i una millor comunicaci amb les seus parlants.</p> <p> Cooperar amb els companys/es i la professora en al gesti i realitzaci de tasques daprenentatge.</p> <p> Continguts (veure full adjunt) Metodologia </p> <p> Per ser capa de comunicar-se i desenvolupar-se amb xit tant en lmbit oral com en lescrit duna manera natural s imprescindible que tota comunicaci en laula tingui lloc en angls. Aix no significa que els missatges estiguin lliures derror, per aquests errors no han de suposar un obstacle per a la comunicaci fluida i natural</p> <p> Sinsisteix en el reconeixement del sistema fontic (tot diferenciant-lo de laccent que els parlants no nadius tenim) per millorar la comprensi i expressi orals.</p> <p> Cal entendre el funcionament i la reflexi sobre el sistema lingstic com a element facilitador de laprenentatge, esdevenint imprescindible per lautocorrecci. Lassimilaci de recursos gramaticals i lxics requereix una prctica sistemtica, per no cal oblidar que un cop automatitzats, les estructures sintctiques i el vocabulari apresos han de ser incorporats en les activitats de comunicaci.</p> <p> Per desenvolupar la comprensi i expressi oral i escrita duna forma integradora, cal treballar a partir de les quatre destreses comunicatives bsiques: reading, listening, speaking i writing. Els textos orals i escrits tindran cada vegada un carcter ms complex i inclouran diferents tipologies i els alumnes han danar progressant en la utilitzaci destructures i vocabulari ms especfics per mostrar aix una major maduresa i comunicaci ms rica. Avaluaci</p> <p> Lavaluaci contempla un doble objectiu: el formatiu (avaluaci contnua del procs daprenentatge i ensenyament) i el sumatiu(valoraci dall aprs al finalitzar). </p> <p> En concret, savalua el grau de desenvolupament de les quatre habilitats bsiques de comunicaci i la capacitat per utilitzar la llengua, aix com el coneixement de la gramtica, les funcions i el lxic. Aix, en cada unitat didctica: </p> <p>Les activitats de comprensi i expressi orals i escrites </p> <p>fetes a laula que fomenten la incorporaci dall aprs: 50% </p> <p>Lexamen desprs de cada unitat: </p> <p> 50% </p> <p> La qualificaci trimestral resulta de la mitjana aritmtica entre la qualificaci obtinguda en les diferents unitats didctiques. Per aprovar la matria dangls cal una mitjana de final de curs superior a 4.5 i haver aprovat el tercer trimestre.</p> <p> Recuperaci de la matria</p> <p> Aquells alumnes que promocionen a 2n curs amb la matria dangls del 1r curs suspesa, tenen a linici de 2n, una recuperaci que els permet fer net amb els continguts de 1r, per poder-se concentrar en els de 2n. Es tracta dun exmen amb els continguts de tot el curs de 1r. Aquells estudiants que no superin aquesta recuperaci tamb poden recuperar 1r aprovant el 1r trimestre de 2n de batxiller. Hi ha una tercera oportunitat a finals de curs a lavaluaci extraordinria.</p> <p> Totes les activitats fetes a laula i que puntuen es poden repetir a casa. En cas de voler-les repetir, cal lliurar-les en el termini mxim duna setmana. La nota obtinguda far mitjana amb lobtinguda a laula. </p> <p> Quan es tornen les activitats de writing corregides, es podr millorar la nota de cada activitat fins a 1 punt, fent una explicaci en angls de cada error coms; en aquest cas, el termini per lliurar la correcci s tamb duna setmana. </p> <p> Desprs de cada avaluaci trimestral es proposaran exmens de recuperaci per aquells alumnes que hagin susps. Seran exmens que comptaran amb una part de grammar &amp; vocabulary i una altra de comprensi i expressi oral i escrita. Aquests exmens de recuperaci sn opcionals, els alumnes que no es presenten es queden amb la nota que tenen, els que es presenten, sels corregeix i avalua de nou, de manera que la nota trimestral pot pujar o baixar en funci de la nota de lexamen que han fet. El procs daprenentatge duna llengua s lent i continu, els alumnes amb dificultats amb la matria han de treballar de forma contnua i aprofitar la possibilitat de repetir i recuperar les activitats que es van fent durant tot el curs en els terminis establerts. </p> <p> Els estudiants suspesos a final de curs tenen la possibilitat duna recuperaci immediata del 23 al 25 de maig: un examen llarg que inclou els continguts de tot els curs i de nou, exercicis de comprensi i expressi oral i escrita.</p> <p> Les recuperacions extraordinries seran mitjans de juny (del 12 al 15): un examen llarg que inclou els continguts de tot els curs i exercicis de comprensi i expressi oral i escrites.</p> <p> Material necessariViewpoints for batxillerat 2 Students book. Burlington BooksOxford Study Dictionary English-Spanishstarter unitIntroduction of the course</p> <p>12/09 - 21/09initial evaluation: reading, listening, writing, use of English &amp; speaking</p> <p>Credit 1 = 1st course -1st termunit 1unit 2</p> <p>22/09 -21/1024/10 - 02/12</p> <p>extra reading 1: a short story (Edgar Allan Poe)</p> <p>reading: prosopagnosiareading: being a spy</p> <p>listening: phonetic alphabet / faceslistening: being a hero</p> <p>writing 1: description of a personwriting 2: a narrative</p> <p>speaking: description of a person speaking: speaking activity: alibi </p> <p>and description of a pictureand description of a picture</p> <p>present simple &amp; continuous past simple, continuous &amp; perfect</p> <p>frequency &amp; basic word order</p> <p> physical &amp; character vocabularypronouns</p> <p>phrasal verbs/prepositional verbsadjective suffixes</p> <p>basic word order and connectors of sequence</p> <p>Credit 2 = 1st course 2nd termunit 3unit 4 &amp; 5</p> <p>12/12 - 27/0130/01 - 16/03</p> <p>extra reading 2: a short novel</p> <p>reading: sportsreading: landmarks and wildlife</p> <p>listening: unit + "we are the champ."listening. Guided tours</p> <p>writing 3: a biographywriting 4: informal letters (unit 7)</p> <p>speaking: talk about an interesting artist and explain a piece of newsspeaking: description of a singular </p> <p>house using comparisons</p> <p>present perfectall future tenses</p> <p>(be / get) used torelative clauses</p> <p>prepositions of timemore adjectives</p> <p>adjectives &amp; adverbs mannercomparison</p> <p>basic quantifiers</p> <p>sentence order, adjective order and connectors of addition &amp; contrast</p> <p>Credit 3 = 1st course 3rd termunit 6unit 7 &amp; 8</p> <p>19/03 - 27/0402/05 - 01/06</p> <p>extra reading 3: a short play or "comic" (dialogue)</p> <p>reading: weatherreading: Antartica</p> <p>listening: unit + song "I can see "listening: a radio interview </p> <p>writing 5: dialoguewriting 6: opinion (unit 8) </p> <p>speaking: dialogues talkingspeaking: dialogues in pairs </p> <p>about different experiencesgiving your opinion</p> <p>modal verbs and functions1st, 2nd &amp; 3rd conditional sentences</p> <p>question tagsuseful language: opinion, agreeing</p> <p>base form / infinitive / gerundnoun suffixes and word families</p> <p>adjectives+prepositions</p> <p>connectors: cause, result and purpose </p> <p>Histria Aquesta matria inclou lestudi de totes les etapes histriques des de finals del s. XIX fins a la sociatat actual, donant el mxim protagonisme a lestudi de la contemporanetat recent.</p> <p> Objectius</p> <p>.- Saber identificar, analitzar, interpretar i explicar alguns dels esdeveniments, personatges i processos ms rellevants del s. XIX al segle XX, tan en lmbit de Catalunya com dEspanya, valorant la seva significaci en el procs histric i les seves repercussions en el present.</p> <p>.- Analitzar lordre econmic i poltic espanyol i catal al llarg de la histria i, duna manera especial, durant el segle XX, de manera que sadquireixi una visi de levoluci histrica de Catalunya i Espanya en el seu conjunt, valorar alguns dels problemes i projectes histrics ms importants i encara vigent, mantenir una actitud dialogant i democrtica per resoldrels i superar visions uniformistes i localistes.</p> <p>.- Referenciar els principals processos histrics esdevinguts durant el s.XX i relacionar-los, quan calgui, amb les arrels ms prximes del s.XIX.</p> <p>Manejar el bagatge conceptual bsic propi de la histria a fi de poder extreure informaci de fonts diverses i poder expressar raonadament visions prpies.</p> <p>.- Aplicar correctament tcniques de treball relatives a la sistematitzaci de tot tipus dinformaci histrica, com lesquematitzaci de processos i conceptes abstractes.</p> <p>.- Participar activament, democrticament i crticament, en la cultura, la societat civil i les institucions democrticament de Catalunya i dEspanya, emprant lanlisi i el coneixement del territori i la histria de la naci catalana contempornia.</p> <p>.- Comportar-se amb solidaritat enfront de les diversitat socioculturals i les diferncies socioeconmiques de la societat davui, rebujant les actituds intolerants i valorant la pau i la convivncia com un dret fonamental.</p> <p>.- Valorar la situaci personal com a individu social dun temps i espai concrets per tal dadoptar posicions i actituds crtiques personals, argumentar les prpies idees sobre la societat i revisar-les a partir de les noves informacions, tot corregint estereotips i prejudicis. Continguts</p> <p>BLOC I: De lAntic Rgim a lEstat liberal (1808-1875). La Revoluci Industrial. El moviment obrer (1834-1875).</p> <p>BLOC II: La Restauraci: evoluci poltica, social, econmica i demogrfica (1875-1931) El catalanisme poltic: precedents, aparici i evoluci (1933-1931)</p> <p>BLOC III: La Segona Repblica (1931-1936). La guerra civil (1936-1939)</p> <p>BLOC IV: El franquisme (1939-1975). La transici i la democrcia (1975-1986) Avaluaci</p> <p>El 70% de la nota trimestral ser la mitjana aritmtica de 2 exmens; el 20% ser de treballs i exercicis puntuals, el 10% restant ser dactivitats complementries, assistncia, actitud, participaci, lliurament puntual dels treballs, material...</p> <p>Exmens ms activitats puntuables: es baixar 01 per falta fins a un mxim de 2 punts.</p> <p>Lliurament treballs:</p> <p>Cal respectar la data de lliurament. Els retards resten puntuaci. Al cap duna setmana es retornen els treballs corregits i ja no sacceptaran endarreriments. La presentaci dels treballs s obligatria per poder fer lavaluaci contnua.</p> <p>Presentaci treballs:</p> <p>Treballs lliurats amb mala calligrafia, un excs de faltes dortografia i dexpressi no sacceptaran ( ms de 5 faltes per pgina ), es retornaran amb la possibilitat de corregir-lo una vegada ms, hi haur de temps una setmana</p> <p>Assistncia obligatria:</p> <p>s obligatria. Si no sassisteix com a mnim al 80% de les classes, es perd el dret a lavaluaci continua.</p> <p> Recuperaci de la matria</p> <p>A cada trimestre hi haur dos exmens: un parcial i un trimestral. En cas de susprendre el parcial, es podr recuperar a lexamen trimestral.</p> <p>En cas de susprendre algun trimestre, aquest es podr recuperar a lavaluaci immediata del mes de maig. Parallement i al llarg del curs shauran hagut de lliurar les activitats suspeses i altres activitats extraordinries tutoritzades per tal de poder superar la prova de maig. En cas de suspendre la prova immediata de maig, shaur danar a les recuperacions extraordinries de juny, on caldr examinar-se de tot el curs.</p> <p>Els treballs suspesos es poden recuperar al llarg del curs i la nota es guardar.</p> <p>La nota mxima de la recuperaci s un 6. Bibliografia</p> <p>AA.VV., Histria. Batxillerat. Editorial VIvens Vives, 2010, BarcelonaHistria de la filosofiaUn cop explicat, durant el primer curs de batxillerat, qe s la filosofia i quines sn les seves parts, durant aquest segon curs es tracta de fer una explicaci de la presncia al llarg del temps de la filosofia a la cultura occidental. No es tractar tant de temes abstractes (la validesa de l'argumentaci, la veritat de l'enunciat, la correcci de la decisi, la bellesa de l'obra d'art) com d'obres i autors concrets (la teoria de les idees de Plat, el naixement de la cincia i del mtode cientfic a l'obra de Galileu, Newton i Descartes, la Crtica de la ra prctica de Kant, etc.). El curs comena amb els orgens grecs de la filosofia, passa per la filosofia medieval cristiana, pel Renaixement i la filosofia moderna, per la filosofia de finals del segle XIX, i arriba fins als diferents corrents filosfics del segle XX. ObjectiusLobjectiu principal s que lalumnat es familiaritzi amb les diferents problemtiques de la filosofia occidental tal com aquestes van apareixent documentades en els textos. Per aix caldr aconseguir, en primer lloc, duna banda, competncia lectora, i, daltra banda, un bon domini de les diferents poques de la histria universal, per tal de contextualitzar-hi correctament els diferents textos que es vagin llegint. En segon lloc, es tractar daconseguir una certa traa condensant en una exposici escrita el pensament dels diferents autors implicats en el programa, comparant aquests autors entre ells, aix com posicionant-se amb opini prpia al davant de cada un. El curs est pensat perqu els alumnes puguin superar les PAU, tant si shi acaben presentant com si no.</p> <p> Continguts</p> <p>Es tracta de la histria de la filosofia: </p> <p>1. Filosofia grega (presocrtics, Plat, Aristtil, etc.); </p> <p>2. Filosofia hellenstica (escoles hellenstiques: estoics, epicuris, etc.); </p> <p>3. Filosofia medieval (el naixement del cristianisme; Agust i el cristianisme platnic, Toms i el cristianisme aristotlic, etc.); </p> <p>4. Filosofia moderna (el naixement de la cincia, contraposici racionalisme-empirisme, Kant i la Illustraci; aparici de lidealisme alemany; etc.); </p> <p>5. Filosofia contempornia (J. S. Mill, Marx, Nietzsche, alguns corrents del s. XX). </p> <p>La histria de la f...</p>