Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 1-
CCNN PROJECTE 5
MATERIAL INDIVIUDAL
NOM..........................................
�L�L�L�L’AIRE QUE RESPIREMAIRE QUE RESPIREMAIRE QUE RESPIREMAIRE QUE RESPIREM
JA SABEM LES CARACTERíSTIQUES
QUE FAN DE LA TERRA L’úNIC
PLANETA DEL SISTEMA SOLAR EN QUè
éS POSSIBLE LA VIDA:
� LA TEMPERATURA,
� LA PRESèNCIA D’AIGUA EN ELS TRES ESTATS I
� LA PRESèNCIA D’UNA ATMOSFERA PROTECTORA,
PERò, ELS EXPLORADORS D’XXFAR VOLEN SABER ENCARA MéS...
ESCENARI:ESCENARI:ESCENARI:ESCENARI:
Els dirigents del planeta XXFAR volen que investigueu la capa protectora del planeta
Terra, es a dir, l’atmosfera, ja que segons han escoltat, els éssers humans estan
contaminant-la. Estan especialment interessats en conèixer quins són els problemes
actuals en aquesta capa que podrien causar un desequilibri en la situació actual del
clima del planeta i fins i tot la desaparició dels éssers vius a la Terra per la presència de
contaminants a l’aire. Volen saber tant les causes com les conseqüències de la situació
actual, i que proposeu mesures per a evitar la seua degradació.
Però per a investigar-lo, primer haureu de conèixer
molt bé l’atmosfera de la Terra, la seua composició,
la seua dinàmica, etc. Serà l’única manera de proposar
mesures per a evitar la seua destrucció.
Esteu preparats? Comença la nova missió!!!!
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 2-
INTRODUCCIÓ:INTRODUCCIÓ:INTRODUCCIÓ:INTRODUCCIÓ:
Catalunya disposa d’un dels sistemes més sofisticats del món per dibuixar mapes de previsió de la contaminació atmosfèrica: el projecte Caliope del Barcelona Supercomputing Center, gestor del superordinador Mare Nostrum. Paradoxalment, fins ara la Generalitat no ha participat directament en el finançament d’aquest projecte –que té el govern central com a principal mecenes- i ha fet servir molt poc aquesta eina. El projecte Caliope podria ser utilitzat ara pel Departament de Territori i Sostenibilitat com l’instrument tècnic per calcular les hores i els dies en què caldria reduir el límit de velocitat permès a l’àrea de Barcelona a causa de la previsió de contaminació. Estrenant a l’any 2007, el projecte Caliope –que lidera el professor Jose María Baldasano- incorpora una gran quantitat de dades meteorològiques i d’emissions de contaminants per calcular, a través del superordinador, com evolucionaran les condicions de qualitat de l’aire. Aquest sistema permet calcular les condicions atmosfériques amb 48 hores d’antelació per a cinc dels elements contaminants principals (partícules de menys de 10 micrograms, ozó, òxids de nitrògen, monòxid de carboni i diòxid de sofre) i una resolució de fins a 1 quilòmetre quadrat. Els resultats bàsics d’aquests projecte es poden consultar a internet (www.bsc.es/caliope). El projecte Caliope és l’eina de més fàcil utilització per fer realitat el nou objectiu del govern de fer servir el nivell de contaminació com un dels tres elements per aplicar la velocitat variable. L’altre sistema aplicable consistiria a fer servir les estacions automàtiques de control de la contaminació per facilitar dades en temps real. Aquesta alternativa seria tècnicament més complicada i obligaria a fer inversions importants en la xarxa de vigilància i en la gestió de les dades, segons les fonts consultades per aquest diari
Joaquim Elcacho. Diari Avui. 27 Gener 2011. http://tinyurl.com/6gro7wx
Qüestions: 1. En què consisteix el projecte Caliope?
2. En quin any va ser estrenat?
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 3-
3. Amb quantes hores d’antelació es pot conèixer com evolucionaran les condicions de
qualitat de l’aire?
4. Quins cinc elements contaminants pot detectar?
5. A quants grams corresponen les partícules de 10 micrograms que s’anomenen al text?
Busca informació sobre aquesta unitat i fes les conversions necessàries.
6. Per a què vol fer servir el Govern aquest sistema?
7. Què opines sobre la reducció de la velocitat dels vehicles en funció de la contaminació de
l’aire?
TASQUES:TASQUES:TASQUES:TASQUES:
1. La capa que envolta la Terra:
investiguem la composició de l’atmosfera
Quin planeta més preciós.... te una capa exterior que l’envolta... és L’ATMOSFERA. Què tindrà?
Llitg la informació que han trobat a una enciclopèdia els tripulants de XXFar i contesta a les qüestions
L’atmosfera és una capa prima gasosa que es manté unida a la superfície de la Terra
per acció de la força gravitatòria (igual que nosaltres). Va sorgir quan es va formar
el planeta, ja que l’activitat volcànica durant la seua formació va alliberar gran
quantitat de gasos que quedaren atrets per la gravetat.
Ha necessitat milions d’anys per a tenir la composició i estructura actual que la fan
apta per a la vida, ja que en un principi no tenia oxigen.
A més, funciona com un “escut protector” contra les radiacions nocives del Sol, ja
que te una capa, anomenada “capa d’ozó”, sense la qual no existiria la vida.
I a més, fa possible que la calor no s’escape del planeta quan no pega el Sol (per la
nit), i així la temperatura del planeta se manté en el marge en el qual és possible
la vida.
1. Per què l’atmosfera es manté unida a la Terra?
2. Per què no haguerem pogut respirar a l’atmosfera primitiva?
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 4-
3. Quina capa ens protegeix de les radiacions nocives?
4. Quin efecte te l’atmosfera sobre la temperatura del planeta?
Investigació individual 1:
Busca en els llibres de la biblioteca d’aula la informació que es demana: elegeix primer el tema i
l’apartat adequat i després llegeix amb detall la informació. També pots buscar la informació per
internet, per a la qual cosa et recomanem les següents pàgines:
� http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material093/001_atm.html
� http://centros6.pntic.mec.es/cea.pablo.guzman/cc_naturales/aire.htm
� http://www.astromia.com/tierraluna/atmosferatierra.htm
a) Quins gasos conté la nostra atmosfera? b) Quin gas hi ha a la Terra que no hi ha a altres planetes i que fa possible la vida? c) Quin altre gas, que també està present en altres planetes, és imprescindible per a que les plantes
puguen fer la fotosíntesis?
Posada en comú de l’equip:
Els gasos que conté la nostra atmosfera són:
.............................................................................................................
El gas que hi ha a la Terra i no hi ha a altres planetes i que fa possible la vida és
......................... Altre gas que està present a altres planetes i que és imprescindible
per a que les plantes puguen fer la fotosíntesis és el ........................................
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 5-
Investigació individual 2:
Interpreta el gràfic i contesta a les qüestions a) Quin és el gas més abundant a l’atmosfera? b) Quina és la proporció d’oxigen?
c) Quina és la proporció de diòxid de carboni?
Posada en comú de l’equip:
DEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR D’IMATGES:IMATGES:IMATGES:IMATGES: D’acord amb els gràfics... ¿per a què necessitem l’oxigen?
RECORDA: RECORDA: RECORDA: RECORDA:
L’oxigen és un component de l’aire molt important per als éssers vius. Sense ell, no podríem viure perquè el necessitem per a respirar. Però també és necessari per a que les substàncies combustibles puguen cremar-se i així produir energia
El gas més abundant a la nostra atmosfera és el .......................... amb una proporció
del ............................ La proporció d’oxígen és de .................................., en tant que el
diòxid de carboni és a soles un ..................... del total.
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 6-
2. Les característiques i funcions de la nostra atmosfera
L’aire pesa: això ja ho sabem.... perquè l’aire és matèria. El pes de l’aire sobre la superfície de la Terra s’anomena PRESSIÓ ATMOSFÈRICA. Aquest valor no és constant, sinó que depèn de la quantitat d’aire i varia amb l’altitud.
DEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR D’IMATGES:IMATGES:IMATGES:IMATGES: a) On hi ha més quantitat d’aire (les boletes simbolitzen la matèria,
és a dir, els gasos), a 0 Km d’altitud o a 15 Km d’altitud?
b) On tindrem que suportar major pes d’aire, a 0 Km o a 15 Km
d’altitud?
c) Per tant... ¿on hi haurà major pressió atmosfèrica, a 0 o a 15 Km
d’altitud?
CONCLUSIÓ: La pressió atmosfèrica augmenta/disminueix amb l’altura (subratlla l’opció correcta)
Quina diferència trobes entre els dos dibuixos? Si vols saber més sobre la destrucció de la capa d’ozó et recomanem el següent vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=WdNEnAB
vhEE&feature=related
Creus que pot ser perjudicial que arriben a la superfície els raigs ultraviolats (UV)? Què podrien causar?
Investiga les malalties que podien causar als éssers vius.
La nostra atmosfera te també una funció protectora, però... de què ens
protegeix? Pot ser el dibuix t’ajude a contestar a aquesta qüestió
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 7-
Reserca Reserca Reserca Reserca
d’informació: d’informació: d’informació: d’informació:
Com navegar per Com navegar per Com navegar per Com navegar per
internetinternetinternetinternet
Probablement ja has navegat per internet i aquesta informació no et vindrà de nou. Si no estàs
gaire avesat a fer-ho per investigar, ara tens l’oportunitat. Solament necessites un problema o una
pregunta interessant i un ordinador amb connexió, és clar. Navegar per internet probablement no
et resoldrà el problema o la pregunta plantejada, però et proporcionarà molta informació que et
pot ajudar a resoldre el teu dubte.
Indicacions:
Prepara la llibreta, un bolígraf, i el dispositiu de memòria, on
guardaràs la informació i imatges que consideres adequats, i segueix
aquests passos:
1. En primer lloc, hauràs de definir el problema que vols
investigar. Fes-ho en forma de pregunta. Per exemple: “Què són
les radiacions ultraviolades?” o “Quines malalties poden produir les radiacions
ultraviolades?” , o “quines conseqüències tindria la desaparició de la capa d’ozó?” Has de
tenir molt clar què busques en relació amb cada problema, perquè trobaràs molta informació
i pots arribar a despistar-te.
2. Tria un cercador: google, bing, vikipèdia,... i
escriu dins del cercador les paraules clau de
la teua investigació (“radiacions
ultraviolades” “forat d’ozó”,....). Al clicar
sobre l’opcció “cercar” veuràs que surten un
munt d’adreces de pàgines web.
3. Navega clicant sobre el text de cada
pàgina. Hi haurà un munt de coses que no
t’interessaran; hauràs de saber triar i
explorar les pàgines que realment t’aporten
informació sobre el problema que
investigues.
4. Anota a la llibreta allò que t’interesse. Clica
sobre els enllaços i , si cal, desa alguna imatge o
algun text. Quan ho imprimeixes, t’ho podràs
llegir amb més calma i subratllar el més
important (es llegeix millor en paper que a la
pantalla.
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 8-
En la Terra tenim una temperatura adequada que permet que l’aigua es trobe en els tres estats... però... qui és la responsable? Efectivament... la nostra atmosfera amb els seus gasos.
Et proposem el següent experiment: col·loca un dels termòmetres en una bossa de plàstic i posa-la davant d´un focus de llum. Col·loca al seu costat altre termòmetre, però aquest sense bossa de plàstic. Després de 5 minuts apunta la temperatura dels dos termòmetres Què ha succeit? Marquen els dos termòmetres la mateixa temperatura? Quin dels dos termòmetres marca més temperatura?
L´explicació Els raigs solars travessen fàcilment la bossa de plàstic. No obstant això, al seu interior es transformen en calor i aquest no pot eixir amb tanta facilitat, per la qual cosa, augmenta la temperatura de l’interior de la bossa. La bossa es calfa de forma similar als hivernacles emprats pels agricultors i jardiners per a les seues plantes.
Els raigs solars travessen l´atmosfera terrestre de forma molt pareguda, i, al convertir-se en calor, no pot tornar a eixir, i calfen la superfície terrestre i permeten així les temperatures adequades per a la vida.
Això és el que anomenen EFECTE HIVERNACLE
DEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR D’IMATGES:IMATGES:IMATGES:IMATGES:
1. Analitza el gràfic... quins són els gasos que produeixen aquest efecte hivernacle?
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 9-
2. Observa ara el gràfic en que es representen la temperatura mitjana del planeta i la concentració del CO2 als últims 1000 anys. Quines conclusions pots traure?
3. Les capes de l’atmosfera
En l’atmosfera també podem distingir una sèrie de capes. Tenen uns noms que haurem d’aprendre, i, a més, investigarem les seues característiques.
A partir del gràfic, contesta a les següents qüestions:
a) Nom de la capa que arriba fins als 12 Km:
b) Capa de l’atmosfera des dels 12 Km fins als 60 Km, i on es troba la capa d’ozó
c) Capa des dels 60 fins als 100 Km
d) Capa on les temperatures són molt elevades (1500 ºC) que arriba fins als 500 Km
e) Capa més externa de l’atmosfera
f) Capa on es donen els fenòmens meteorològics
g) Capa per on circulen els avions
h) Capa on es troben els satèl·lits
i) Capa on es produeixen les aurores boreals
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 10-
Una vegada contestades a les qüestions, recopila la informació en una taula com la que et presentem. Hauràs de fer-la en net a ordinador.
Capa de l’atmosfera Altura de la capa
(des de....... a ....... Km) Característiques principals de la capa
Pots investigar més per a fer la taula sobre les capes de l’atmosfera en aquests links:
� http://www.astromia.com/tierraluna/capatmosfera.htm
� http://www.aldeaeducativa.com/Media/atmosfera.swf
DEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR DDEDUIM A PARTIR D’IMATGES:IMATGES:IMATGES:IMATGES: Què ocorre amb la temperatura a l’estratosfera a mesura que pugem en altura? Analitza la imatge i contesta a la qüestió
4. Fenòmens atmosfèrics
Hi ha científics que estudien el clima del nostre planeta però... com ho fan?
Cal mesurar la composició de l’atmosfera, la pressió atmosfèrica i la temperatura per poder fer previsions de l’oratge. Vols saber més?
L’aire conté vapor d’aigua que és el responsable de molts fenòmens atmosfèrics:
� Núvols: es formen quan l’aire carregat amb vapor d’aigua ascendeix i es refreda i condensa, formant gotes d’aigua que es mantenen suspeses a l’aire
� Boira: Són núvols que es formen en la superfície de la Terra
� Rosada : és vapor d’aigua que es condensa durant la nit sobre superfícies sòlides com pedres, sòl, fulles,....
� Pluja: dins d’un núvol les gotes van xocant i formant d’altres cada vegada majors que cauran quan siguen molt pesades
� Neu: són gotes d’aigua que hi ha dins d’un núvol i que s’han congelat perquè la temperatura és menor de 0ºC
� Granís: són també gotes d’aigua congelada però més grans perquè les temperatures són més baixes a l’interior del núvol
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 11-
1. Relaciona cada fenomen atmosfèric amb la seua definició: � Núvol � Vapor d’aigua atmosfèric que es condensa durant la nit i forma
gotes menudes sobre el sòl o les plantes
� Rosada
� Núvols que ese formen pegades a la superfície terrestre
� Boira � Núvols que es formen quan l’aire carregat de vapor d’aigua es
refreda i condensa en altura
2. Completa la següent explicació amb les paraules: pluja, granís, neu
Quan en l’interior d’un núvol hi ha corrents d’aire, les gotes d’aigua xoquen entre si, se fusionen i es
van fent més grans, de forma que guanyen el pes suficient per a caure en forma de
.................................. Si la temperatura dins del núvol és de 0ºC, les gotes d’aigua es congelen i
formen la ....................................... Altres vegades es forma ............................ en l’interior dels núvols,
formant-se grans boletes de gel.
Per explicar l’oratge que va a fer en una determinada zona, s’utilitzen els anomenats mapes del temps. En
ells es representen unes línies, les isòbares, que uneixen punts d’igual pressió atmosfèrica. Les línies
formen cercles que representen ANTICICLONS o altres pressions (al centre la pressió és més alta que en
l’exterior), i BORRASQUES O DEPRESSIONS o baixes pressions (al centre la pressió és més baixa que a
l’exterior.
Els anticiclons s’associen amb el bon temps i assolejat, en tant que les borrasques s’associen amb el mal
temps o temps inestable, amb possibilitats de plujes.
3. En quin cas s’assenyala un anticicló i en quin una borrasca? Posa en el centre dels cercles una B o una A, com es fa en els mapes del temps.
4. Dibuixa isòbares en els següents gràfics (has d’unir els punts d’igual pressió atmosfèrica) i escriu una A quan trobes un anticicló i una B quan trobes una borrasca
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 12-
Podeu revisar els següents links: � http://es.wikipedia.org/wiki/Meteorolog%C3%ADa#Equipos_e_instrumentos_meteorol.C3.B3gicos
� http://www.portalciencia.net/museo/climameteo.html
� http://www.liceopaula.com.ar/Club_Ciencias/Archivos_enlaces/Meterologia01.htm
Investigueu els aparells amb els que es prenen mesures de les
variables atmosfèriques per a fer els mapes del temps
podeu utilitzar la biblioteca d’aula i l’ordinador
Pluviòmetre:Pluviòmetre:Pluviòmetre:Pluviòmetre: serveix per Penell:Penell:Penell:Penell: serveix per Anemòmetre:Anemòmetre:Anemòmetre:Anemòmetre: serveix per
Baròmetre:Baròmetre:Baròmetre:Baròmetre: serveix per Higròmetre:Higròmetre:Higròmetre:Higròmetre: serveix per Termòmetre:Termòmetre:Termòmetre:Termòmetre: serveix per
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 13-
Investigació individual:
Posada en comú de l’equip:
Com es produeix el
vent? Investiga-ho!
Lloc on s’ha trobat la informació:
.............................................................................................................
El vent es produeix per
Imatge explicativa:
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 14-
Experiment 1: Per què s’apaga la vela?
1) Encén un ciri i posa’l en un recipient amb un dit d'aigua. 2) Col·loca un got invertit sobre aquest, de forma que evite que
el ciri estiga en contacte amb l'aire de l'exterior.
a) Què observes després d'haver transcorregut uns segons? b) A què creus que és degut?
c) Per què creus que el nivell de l'aigua ha augmentat en l'interior del got?
Experiment 2: Quin gas pesa més?
1. Agafa un cristal·litzador i col·loca tres ciris a distintes altures.
2. Prepara una proveta amb 100 cm3 de vinagre. 3. Introdueix en un matràs erlenmeyer tres cullerades de
bicarbonat sòdic. 4. Encén els ciris i aboca el vinagre en el matràs que conté el
bicarbonat. Es produirà una reacció en què es formarà diòxid de carboni com a conseqüència de la neutralització de l'àcid i la sal.
5. Tot just començar la reacció recolza ràpidament la boca del matràs horitzontalment sobre la vora del cristal·litzador per a facilitar que el gas que s'està produint vesse dins del recipient (has de tenir atenció perquè no es vessi el líquid del seu interior). És molt important que no es produïsquen corrents d'aire al voltant del cristal·litzador perquè el gas no es dissipe.
6. Mantén el matràs en aquesta posició fins que observes canvis apreciables en els ciris. a) Què ocorre amb la flama dels ciris? b) A què creus que és degut?
ANEM A EXPERIMENTAR AL LABORATORI
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 15-
c) Quin gas és més dens el diòxid de carboni o l'oxigen? d) Per què comencen a apagar-se sempre els ciris des de baix a dalt?
e) A quina altura creus que ha d'estar la ventilació en els llocs on es produeix una combustió?
Experiment 3: Màgia o ciència?
1. Amb un punxó, fes un forat prop de la base d'una botella de plàstic. 2. Tapa el forat que acabes de fer amb un dit i ompli la botella d'aigua fins a
la vora. 3. Col·loca el tap
fixant-te bé en no deixar aire dins de la botella. El dit encara obstrueix el forat, ¿com pots saber si queda aire o no en la botella una vegada col·locat el tap?
4. Separa el dit. Què ocorre? Encara que esperes durant anys, l'aigua mai eixirà per aqueix forat, sempre que el tap estiga ben posat. També pots comprovar que la pressió de l´aire és superior a l´exercida per l´aigua omplint un got d´aigua fins a la vora, i posant-li un paper en la superfície, amb cura que no entre cap gota d´aire entre el paper i l´aigua. ¿Què passa al pegar-li la volta al got?
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 16-
¿Què hem après fins ara?
Apunta les coses que hem après noves en aquest projecte
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 17-
PRODUCTEPRODUCTEPRODUCTEPRODUCTE: : : : Fem una presentació amb diapositives
Ja en tenim tota la informació necessària sobre l’atmosfera per a poder entendre la informació que
trobem sobre els problemes que l’afecten.... així que comença la nostra investigació.
Cada equip haurà d’investigar un problema ambiental relacionat amb l’atmosfera, i exposar-lo a la classe
amb una presentació de diapositives d’acord amb les següents indicacions:
1. Primer s’exposarà el problema ambiental, explicant en què consisteix 2. Desprès s’explicaran les causes d’aquest problema 3. Seguidament exposarem les conseqüències d’aquest problema 4. Finalment proposarem mesures per evitar aquestes conseqüències.
Els problemes ambientals que s’exposaran seràn:
Com Com Com Com fer una fer una fer una fer una
presentacipresentacipresentacipresentació amb ó amb ó amb ó amb
diapositivesdiapositivesdiapositivesdiapositives
Preparem la presentació:
1er Pas: Organitzem la informació que volem donar: Apuntem l’ordre dels continguts que anem a presentar. Aquest haurà de ser coherent.
1. Introducció
2. Primer apartat: Parlarem de.......
3. Segon apartat: Parlarem de ......
L’augment de
l’efecte hivernacle
La destrucció de la
capa d’ozó
Pluja àcida
L’augment dels
contaminants
atmosfèrics
Aquest apartat és
necessari fer-lo tot
l’equip junt
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 18-
Podem repartir-nos els apartats i fer a casa individualment una
proposta per a ensenyar als companys d’equip
2on Pas: Seleccionem la informació Per a cada apartat, seleccionem la informació que volem donar. Pot ser que siga excessiva i és millor un treball concret i curt que altre de més llarg però amb massa informació que no s’entén. També convé seleccionar les imatges que anem a presentar per a
cada apartat (ja sabeu... “una imatge val més que mil paraules”)
3er Pas: Preparem les diapositives Una vegada seleccionada la informació, hem de presentar-la en forma de diapositives. Les diapositives ens han de servir com a base per a explicar les nostres investigacions, però no han de tenir tota la informació. És millor que tinga pocs punts i imatges.
Ací et presentem una diapositiva elaborada per alumnes de 1er d’ESO per a explicar els efectes de l’augment de l’efecte hivernacle: com veus, no hi ha text, però amb les imatges és pot explicar fàcilment quins son aquests efectes. En cas de posar text a soles, han de ser poques frases i les lletres han de ser grans Recordeu elaborar sempre una diapositiva per al títol (i explicareu el
que aneu a presentar) i altra amb el ordre del continguts que aneu a presentar (índex)
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 19-
Treball
individual
¿COM ANEM?
Anem a comprovar com anem.... coneixem totes les
capes de la terra? I de l’atmosfera? Coneixem els
gasos? I els problemes generats per la contaminació
atmosfèrica? I els fenòmens meteorològics?
1. Anomena cada una de las capes que s’assenyalen al gràfic i pinta
la capa d’ozó en el lloc corresponent
2. ¿Por què és important el diòxid de carboni? Marca les opcions
correctes:
A) és el gas que necessitem per a respirar
B) és el gas que les plantes necessiten per a fer la
fotosíntesis
C) ajuda a mantenir la temperatura del planeta adequada
per a la vida
D) ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol
E) serveix per a que les coses es puguen cremar
3. Busca quatre components de l’aire
4. Completa el mapa conceptual
A H I D R O G E N M O B A J T V X C M I Q S B A L U B I Z B T A F B F V I M G M G R S R D Y U A P E L I O R L E T A G O N E U G R H D Y E D I P E J E E N E H E X H E D I N F F F Ñ K N G A F P K G L V A P O R D A I G U A
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 20-
5. Quin efecte tindrà l’augment de l’efecte hivernacle i per tant l’augment de la temperatura del
planeta? Marca les opcions correctes (a soles dues són falses)
A) L’augment de temperatura pot provocar la fusió dels gels permanents dels pols i per tant
l’ascens del nivell del mar, que inundaria moltes zones costaneres, ciutats i terrenys
agrícoles
B) L’augment de temperatura provocaria que se’ns cremara el pèl
C) Desapareixerien animals i plantes al no poder viure en temperatures tan càlides o
desaparèixer els seus hàbitats
D) Hi haurien més plagues d’insectes que podrien causar-nos malalties
E) Es produirien més inundacions en unes zones i més sequera en altres
F) Animals adaptats a viure amb fred (l’os polar) se vendrien a viure a zones més càlidas
6. Observa el mapa del temps de la figura:
a) Posa una A on penses que hi ha un
anticicló i una B on es trobe la borrasca
b) Quin temps farà al Regne Unit?
c) Plourà a Espanya o farà sol?
VOCABULARI
Projecte 5 CCNN: L’aire que respirem
-Pàgina 21-