PROJECTE INTERDISCIPLINAR

5è de Primària

Curs 2010 – 11

1

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FITXA 1

QUÈ VOLEM SABER?

Quants espais protegits hi ha .

De quina manera es classifiquen.

Qui s’encarrega d’anomenar-los espais protegits .

Per què estan protegits .

Quin tipus de fauna tenen.

Quin tipus de vegetació tenen.

Quins són els que tenen més fauna i vegetació.

Quines mesures prenen per protegir-lo.

Quin és el més important.

Quins són els més visitats .

A quina comarca estan.

Es poden visitar tots.

Què podem fer dins els espais protegits .

Trobem animals en perill d’extinció .

Com ens hem de comportar dins els espais protegits.

2

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FITXA 2

1 Aiguamolls de l'Empordà 2 Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 3 Alt Pirineu 4 Cadí-Moixeró 5 Cap de Creus 6 Collserola 7 Delta de l'Ebre 8 Delta de Llobregat 9 Els Ports 10 El Montgrí, Illes Medes i Baix Ter 11 L'Albera 12 Massís del Pedraforca 13 Montseny 14 Montserrat 15 Poblet 16 Sant Llorenç del Munt i l'Obac 17 Serra de Montsant 18 Zona volcànica de la Garrotxa

3

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FITXA 3

CLASSIFIQUEM ELS ESPAIS PROTEGITS DE

CATALUNYA

Classificació d'espais protegits

El sistema d'àrees protegides de Catalunya se sustenta en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic, que estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), amb una superfície equivalent al 30% del territori català, aproximadament.. Dins aquests espais, els anomenats espais naturals de protecció especial disposen d'un nivell de protecció superior, sota les figures de parcs nacionals, parcs naturals, paratges naturals d'interès nacional i reserves naturals. Parcs nacionals. Són els espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, i la integritat i l'evolució dels sistemes naturals. La declaració de parc nacional s'ha de fer per llei estatal. Paratges naturals d'interès nacional. Són els espais d'àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantir-ne la protecció i la de l'entorn. La declaració de paratge natural d'interès nacional es fa per llei. Reserves naturals. Són els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral, i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. Parcs naturals. Són els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. La declaració de parc natural es fa per decret del Govern.

4

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

PARCS NACIONALS

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

PARCS NATURALS

Aiguamolls de l’Empordà

Alt Pirineu

Cadí – Moixeró

Cap de Creus

Delta de l’Ebre

Els Ports

Montseny

Montserrat

Sant Llorenç de Munt i l’Obac

Zona volcànica de la Garrotxa

Montsant

Collserola

PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL

L’Albera

Massís del Pedraforca

Poblet

RESERVES NATURALS

Illes Medes

Delta del Llobregat

5

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FITXA 4

ENQUESTA

1. Fes una creu als espais protegits que has visitat.

2. De tots els que has visitat . Quin ha estat el què t’ha agradat més? I Per

què?

-------------------------------------------------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------------------------------------------------

3. Saps què significa ser “ Espai protegit” ?

-------------------------------------------------------------------------------------------------

4. Saps quin és l’organisme oficial encarregat d’anomenar a un indret Espai

protegit?

-------------------------------------------------------------------------------------------------

5. Quan visitem un Espai protegit . Com ens hem de comportar? Què hem

de tenir en compte ?

-------------------------------------------------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------------------------------------------------

6. Estàs d’acord en aplicar algun tipus de sanció a les persones que no respecten els espais protegits? En cas afirmatiu , quin tipus de sanció?

-------------------------------------------------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------------------------------------------------

6

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FEM GRUPS DE

QUATRE

POSEM EN COMÚ

LES ENQUESTES

LA MEVA IDEA NO

SEMPRE ÉS LA

MILLOR

ENS HEM DE

POSAR D’ACORD. I

A VEGADES

COSTA...

7

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FITXA 5

CONCLUSIONS GENERALS

Un cop fetes les enquestes , ens vam reunir per grups i vam treure unes conclusions generals . Van ser aquestes .

►Hem observat que els espais més visitats per la gent són :

Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici

Montserrat

Montseny

►Els espais que més agraden a la gent que li hem fer l’enquesta són :

Montserrat

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ►Hem vist que la majoria de les persones, que hem preguntat, coneixien que vol dir ser un Espai protegit . ► En canvi hi ha alguns dubtes quan preguntem si la gent coneix quin és l’organisme que s’encarrega d’anomenar-los. ►En relació a les preguntes de les normes , aquestes han estat les més dites :

No destruir la flora i respectar als animals

No tirar brossa

No fer foc

Anar pel camí que està marcat ► En quant a les sancions , aquestes són les més destacades :

Sanció econòmica

Serveis a la comunitat

Netejar el parc

8

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FITXA 6 Buscar la comarca i la superfície de cada Espai protegit.

ESPAI PROTEGIT

COMARCA

SUPERFÍCIE

Aiguamolls de l’Empordà

ALT EMPORDÀ

4.824 ha

Aigüestortes i Estany de

St. Maurici

ALTA RIBAGORÇA I PALLARS SOBIRÀ

14.119 ha

Alt Pirineu

PALLARS SOBIRÀ

69.850 ha

Cadí – Moixeró

ALT URGELL

41.059 ha

Cap de Creus

ALT EMPORDÀ

13.886 ha

Collserola

BARCELONÈS

11.000 ha

Delta de l’Ebre

BAIX EBRE

7.736 ha

Delta del Llobregat

BAIX LLOBREGAT

9.700 ha

Els Ports

BAIX EBRE , MONTSIÀ

I TERRA ALTA

35.050 ha

El Montgrí , Illes Medes

i Baix Ter

ALT I BAIX EMPORDÀ

8.192 ha

9

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

ESPAI PROTEGIT

COMARCA

SUPERFÍCIE

L’Albera

ALT EMPORDÀ

3.428 ha

Massís del Pedraforca

BERGUEDÀ

2.506 ha

Montseny

VALLÈS ORIENTAL

31.062 ha

Montserrat

BAGES

7.689 ha

Poblet

CONCA DE BARBERÀ

2.477 ha

St. Llorenç de Munt i

l’Obac

BAGES I VALLÈS

OCCIDENTAL

13.694 ha

Serra de Montsant

PRIORAT

9.242 ha

Zona volcànica de la

Garrotxa

LA GARROTXA

15.000 ha

10

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

COMPARTIM LA

INFORMACIÓ QUE

CADASCÚ HA

BUSCAT

11

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FITXA 7

CONVERTIM MESURES

Hem vist que quan hem buscat quan mesuraven les superfícies del espais protegits , la majoria de mesures estaven en hectàrees . INVESTIGUEM ...

Què és una hectàrea ?

Una hectàrea és una unitat de mesura de superfície. És equivalent a 1hm2

Converteix aquestes mesures

1ha= 10.000 m2 1 ha = 0,01 km2

Ara convertim les mesures d’alguns espais protegits de hectàrees

a km2

ESPAI hm km2

Montserrat 7.689 hm 76,89 km2

Aiguamolls de

l’Empordà

4.824 hm 48,24 km2

Montseny 31.062 hm 310,62 km2

Serra de Montsant 9.242 hm 92,42 km2

Delta de l’Ebre 7.736 hm 77,36 km2

Delta del Llobregat 9.700 hm 97 km2

Alt Pirineu 69.850 hm 698,50 km2

L’Albera 3.428 hm 34,28 km2

Cap de Creus 13.886 hm 138,86 km2

Aigüestortes i Estany

de St. Maurici

4.284 hm 42,84 km2

12

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

FITXA 8

MONTSERRAT , SÍMBOL RELIGIÓS DE CATALUNYA

Montserrat ha esdevingut un dels símbols religiosos més importants de Catalunya . Una de les diferents històries que expliquen de la Verge de Montserrat i la seva aparició és aquesta : L’any 942 , un dissabte al migdia , unes pastores van veure baixar del cel una gran llum , acompanyada d’una bella melodia . Aquesta visió es

repetí una altre cop . Un dia els acompanyà el rector de Monistrol i pogué constatar-ho ell mateix.

Un cop assabentat de l’esdeveniment , el bisbe , que es trobava a Manresa , hi organitzà una anada , en la qual van veure una cova on van trobar la Santa imatge . El bisbe els va proposar traslladar-la a Olesa , però al intentar treure-la la Mare de Déu es va fer molt pesant i no la van poder moure . El bisbe va interpretar aquest fet com el desig de la Mare de Déu de restar en aquell indret i manà construir-hi una capella .

13

ESCOLANIA DE MONTSERRAT Tenim un company nostre , el Marc Sánchez , que a 4t ens va deixar per entrar a formar part de l’escolania de Montserrat . Un dia , va venir a l’escola i ens va cantar el Virolai , cantava com els àngels . Aprofitant això hem decidit fer-li una entrevista :

ENTREVISTA MARC

1. A quin any es va formar l’Escolania?

Hi ha dades que demostren que l’Escolania es va formar el segle XIV d.C.

2. Què t’agrada més de Montserrat ?

El que m’agrada més són els paisatges , m’agrada despertar-me al matí i veure el paisatge tan bonic .

3. Per què vas voler formar part de l’Escolania?

Perquè m’agrada molt la música i tot el que en forma part . 4. Com és el teu horari a l’Escolania?

El meu horari a l’Escolania es estricte .

5. Alguna vegada heu fet alguna excursió dins Montserrat?

Sí , he anat algun cop d’excursió per Montserrat

6. Quina excursió t’ha agradat més ?

La que m’ha agradat més és la que vam anar a St. Miquel de nit.

7. Quantes persones us venen a veure quan canteu?

Tota la basílica

8. Quina assignatura t’agrada més i quina menys ?

L’assignatura que m’agrada més és música la que menys matemàtiques. ALBERT MARTÍN

ANDREU LÓPEZ

14

ESPAIS PROTEGITS DE CATALUNYA

Per finalitzar , cada grup , vam buscar informació sobre l’espai protegit escollit . Els grups van quedar així :

ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA MONTSERRAT

PATRICIA BATLLE ESCOBAR

GLORIA CALERO GARCIA

INGRID ORTEGA COROMINAS

PAULA TORRES SOTO

XAVIER GIL DEL HOYO

ANDREU LÓPEZ LÓPEZ

ALBERT MARTÍN GARCÍA

LAIA SAGRISTÀ MALLOL

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ CADÍ - MOIXERÓ

AROA DENIA RUIZ

LAIA GÓMEZ MARÍN

ELENA MORENO POTRONY

MIRIAM VIDAL PÉREZ

NATALIA BARRERO SILVA

HELENA CAPDEVILA SÁNCHEZ

LOURDES MÉNDEZ FERNÁNDEZ

NEUS PÉREZ REY

MONTSENY AIGÜESTORTES I ESTANY DE ST. MAURICI

RAUL FRAGOSO VILLAFUERTE

ALBERT GARCIA SÁNCHEZ

JACOB MALLO COSTA

LUIS MARTÍNEZ HERNÁNDEZ

ALBERT CAPDEVILA SOLANICH

CARLOS CARREÑO CAMPOS

IKER GONZÁLEZ JIMÉNEZ

ADRIÁN LUCAS CASAS

15

EXPOSEM ELS NOSTRES TREBALLS ...

16

17

18

FITXA 8

Filled the blanks in this song:

The forest song

Come to the _______

But ______ it.

Don’t destroy it.

Protect it.

Don’t _____ _____.

Don’t _____ ______.

Close gates behind you

And don’t ____ _____.

Come to the forest

But respect it.

Don’t _____ it.

Protect it.

Light fires respect forest pick flowers drop litter destroy

19

ELENA I LAIA G. INFORMÀTICA

5È PROJECTE ESPAIS NATURALS

FITXA 9

EN ELS BOSCOS NO HEM DE:

Fumar cigarretes.

Llençar brosses.

Fer foc.

Arrencar flors.

20

LA

GARROTXA

DE 5è

PAULA,INGRID I GLORIA

21

CREACIÓ

FLORA I FAUNA

El 1982 la zona que esta entre les Valls dels rius Fluvià i Ser i la capçalera de les valls d'Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada Paratge Natural d'Interès Nacional, amb àrees de Reserves Integrals d'Interès Geobotànic destinades a protegir els cons volcànics més importants i la Fageda d'en Jordà. El 1985 la llei d'espais naturals va passar a zona com a Parc Natural i les Reserves Integrals van passar a ser reserves naturals parcials.

L'orografia, el sòl i el clima propicien una vegetació molt diversa, a cavall entre el paisatge mediterrani i el centreeuropeu. El Parc alberga unes 1.100 espècies de plantes superiors. El 65% del seu territori està ocupat per boscos d'alzines, sureres, roures i faigs, així com alguns boscos de verns i mixtos. Destaca la Fageda d'en Jordà o Fageda de Jordà, un gran bosc de faigs que resulta excepcional per créixer en una plana a només 550 m d'altitud. Això és possible per l'elevada humitat d’Olot i Les Preses. La fauna del parc també és molt variada, destacant els seus nombrosos invertebrats. Hi ha 281 espècies de vertebrats (49 mamífers, 192 aus, 13 amfibis, 18 rèptils i 9 peixos).

22

VULCANISME

EXTENSIÓ

En el vulcanisme de la Garrotxa poden distingir diverses etapes, amb antiguitats compreses entre els 10.000 i els 700.000 anys. Es tracta, doncs, d'un vulcanisme inactiu, encara que no pròpiament extingit. Els cons volcànics estrombolians presenten una gran varietat morfològica. N'hi ha amb cràter central (Monts acopa), amb cràters laterals (Garrinada, Santa Margarida), constituïts per piroclastos uniformes i de mida petita (Croscat) o piroclastos heteromètrics (Montolivet, Montsacopa). On es pot veure la característica constitució en estrats horitzontals de basalt (columnates basàltiques). Són abundants, al sector de l'Ésser, Les acumulacions de lapilli. A prop d'Olot hi ha nombroses formacions de lava porosa, Especialment a la zona del volcà Racó i el bosc de Tosca a prop del municipi de Les Preses.

El parc té una extensió d'unes 12.007 hectàrees (120,07 km ²). D'aquestes, 887,6 hectàrees corresponen a les 25 reserves naturals. S'han comptabilitzat gairebé 40 cons volcànics, de tipus estrombolià i en bon estat de conservació, així com més de 20 colades de lava basàltica. Els cons oscil·len entre 10 i 60 m d'alçària i entre 300 i 500 m de diàmetre. El terreny de la zona és de muntanya mitjana, abastant des dels 200 m d'alçada de Castellfollit de la Roca fins als 1.100 m del Puigsallança, punt culminant de la serra de Finestres. L'àrea principal és la plana o plana d'Olot i els seus vessants. El camp de lava ocupa una gran part de la plana, uns 25 km ². El magma va fluir seguint la vall del riu Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca. Un altre sector important és a la vall tectònica del riu Ser, al peu de la escarpa de falla de les serres del Corb i de Finestres, on es troben els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aquí la vall pel vessant del riu fins al Molí de Gibert,

23

PRESÈNCIA HUMANA

LLOCS D’ESPECIAL INTERÈS

Els més visitats:

La Fageda d'en Jordà El Volcà del Croscat

El Volcà de Santa Margarida

L'altiplà de Batet i Volcà Pujales

El bosc de Tosca La bugada basàltica de Castellfollit de la Roca

El riu Fluvià

Els aiguamolls de la Deu i la Moixina Diferents volcans en Olot:

El Volcà Montsacopa,

El Volcà Bisaroques,

El Volcà de la Garrinada,

El Volcà de Montolivet

A la Zona Volcànica de la Garrotxa sempre ha existit una població humana nombrosa i constant, el que no es correspon amb la imatge típica d'un parc natural. L'home ha transformat el paisatge de la zona al mateix temps que s'ha adaptat a ell. Un exemple són les garrotxes, cultius en forma de terrassa (molt útils en una zona de relleus abruptes) que van donar nom a tota la comarca. El 98% de la superfície del parc és propietat privada. Hi ha 11 municipis en el seu interior, incloent Olot, capital de la comarca. Les extraccions mineres de lapil·li per a l'elaboració de ciment, el creixement urbanístic i els abocadors incontrolats de residus han tingut impacte en l'ecologia del Parc. L'administració d'aquest intenta compatibilitzar la preservació del medi natural amb el desenvolupament econòmic

24

PARC NATURAL DEL

CADÍ-MOIXERÓ

El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de

Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del

Cadí. El cim més alt és diu puig de la canal baridana o vulturó de

2.648 m, Moixeró (2 409 m), el massís del Pedraforca (2 506 m) i

gran part de la Tosa d'Alp (2 536 m) i el Puigllançada (2 409 m).

Té una superfície de 41.342 ha i està situat en límit de les

comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Protegit des

de 1983 en ser declarat Parc Natural per decret del 15 de juliol de

1983 de la Generalitat de Catalunya.

Les seves altituds se situen entre els 900 m a les valls i els 2.648,6

m[1]

del cim més alt, el Vulturó . És per tant un parc d'alta

muntanya. Les serres del Cadí i del Moixeró unides en el port de

Tancalaporta (2 357 m) formen una barrera d'impressionant

alçada que separa la vall del Segre de la capçalera del riu

Llobregat.

GEOLOGIA

Es tracta d'un espai d'interès geològic, especialment rellevant

dins la història i evolució geològica de la serralada pirinenca. Les

estructures tectòniques dels materials que hi afloren,

25

principalment mesozoics i terciaris, constitueixen un registre de la

tectònica alpina als Pirineus, amb nombrosos exemples

d'estructures de plegament i encavalcament, entre les quals

destaca el mantell de corriment del Pedraforca. La serra del Cadí

representa una de les unitats estructurals més extenses i

importants del Pirineu català. A més de la tectònica, també cal

destacar la importància d'aquest espai en els vessants estratigràfic

(en especial els terrenys triàsics que formen la unitat del Cadí) i

geomorfològic.

VEGETACIO I FAUNA

La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les

diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del

sistema muntanyós. El vessant septentrional, molt abrupte, és

dominat per pinedes de pi negre (sobretot de 1.700 a 2.000 m) i

de pi roig (de 1.000 a 1.700 m); hi destaquen els grans tarters —

amb la umbel·lífera endèmica Xatardia scabra—, les clapes

d'avetosa i els herbassars megafòrbics. El vessant meridional no

és tan tallat i el seu sector oriental rep la influència marina

mediterrània, fet que afavoreix l'aparició de boscs caducifolis i de

fagedes.

La flora és molt variada amb un gran nombre d'espècies de

molses, herbes i flors, com la pulsatil·la blanca, el pa de cucut i

diverses píroles. La fauna té un gran interès; els prats alpins són

l'hàbitat del pardal d'ala blanca (o ocell de glaç); als boscs

septentrionals hi viuen el picot negre i diversos mamífers petits

com el talpó roig o la musaranya, i a les pinedes habita el gall

salvatge; des que és protegit, ja no es fa rar de veure-hi algun

estol d'isards, també hi ha documentada la presència del llop[2]

.

Es tracta d'un espai d'interès geològic, especialment rellevant dins

la història i evolució geològica de la serralada pirinenca. Les

estructures tectòniques dels materials que hi afloren,

principalment mesozoics i terciaris, constitueixen un registre de la

tectònica alpina als Pirineus, amb nombrosos exemples

26

d'estructures de plegament i encavalcament, entre les quals

destaca el mantell de corriment del Pedraforca. La serra del Cadí

representa una de les unitats estructurals més extenses i

importants del Pirineu català. A més de la tectònica, també cal

destacar la importància d'aquest espai en els vessants estratigràfic

(en especial els terrenys triàsics que formen la unitat del Cadí) i

geomorfològic.

ON ESTÀ SITUAT

IMATGES DEL PARC

27

28

PARC NATURAL

EL

MONTSENY

29

INFORMACIÓ DEL POBLE…

El poble del Montseny

El municipi de Montseny, conegut antigament amb el nom del titular de la seva parròquia, Sant Julià de Montseny, té actualment una extensió de 27,02 km², està situat al vessant meridional de la muntanya del Montseny i és l'únic poble del massís

que en manté el nom. El seu relleu és molt accidentat, ja que s'estén des dels cims de Matagalls i Les Agudes., al voltant dels 1.700 metres d'altitud, fins més avall del nucli principal del poble, que està situat al voltant de l'església parroquial, a una cota de 530 metres. El municipi, situat a la comarca del Vallès Oriental, termeneja amb les

comarques d'Osona i de la Selva i té forma triangular. Al nord, des del

cim de Matagalls (1.694 m), on coincideixen amb Viladrau i El Brull, el terme arriba al Coll de Sant Marçal, exactament fins la Taula dels Tres Bisbes (anomenada així ja que allà hi coincideixen els límits dels bisbats de Barcelona, Girona i Vic), on limita amb el terme de Viladrau i Arbúcies. D'aquest indret i fins el cim de Les Agudes (1.706 m), Montseny limita amb Fogars de Montclús. Per l'altre extrem del seu terme, el sud-oest, limita amb els municipis de Tagamanent, Cànoves i Sant Pere de Vilamajor, mentre que pel sud-est ho fa amb la parròquia de La Costa del Montseny, que pertany al municipi de Fogars de Montclús. És difícil establir unes característiques geogràfiques homogènies (clima, relleu, vegetació,...) en un terme municipal amb un relleu tan accidentat i muntanyós i amb un desnivell de nord a sud que arriba als 1.200 metres. La Tordera, que neix a la Font Bona de Sant Marçal, travessa bona part del terme, i recull les aigües d'una sèrie de rieres i torrents (curts, accidentats i de cabal irregular): les rieres de La Castanya i de la Bascona, que recullen les aigües provinents de La Calma, i la riera del Teix i de la Xica, a més dels torrents del Sot de les Illes, del Sot dels Castellets, del Sot Mal, del Sot de la Pomereta i altres menors que s'alimenten de les aigües que davallen dels cims de Matagalls i Les Agudes.

30

El relleu accidentat i l'orientació fan que el clima i la vegetació siguin ben diversos. El clima rigorós de l'alta muntanya no te res a veure amb el clima benigne de les planes i terrasses assolellades on s'assenta el nucli del poble. La vegetació de Montseny també és molt diferenciada, en funció de l'altitud: va des del matoller de ginebró dels cims als alzinars típics de les parts més baixes del terme. Enmig, podem trobar els alzinars muntanyencs amb falgueres i obagues de castanyers al voltant dels 900-1.000 metres, algunes fagedes als 800 metres i alguna capa d'avets a alçada superior, a més de la típica vegetació de ribera en les proximitats dels nombrosos cursos d'aigua.

Entre l'exuberant vegetació que podem contemplar a Montseny destaca un exemplar excepcional: "el boix de l'església", ubicat al pati que hi ha al davant d'aquesta, i que l'any 1990 va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

AQUÍ ENS INFORMEN DELS ANIMALS QUE VIUEN AL PARC.

Fauna

En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza també per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un gran nombre d'espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. A tall d'exemple, i com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat a voltant de 270 espècies de vertebrats. Si amb similar dedicació s'haguessin inventariat els invertebrats, probablement s'arribaria a més de 10.000 espècies. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més

31

coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.

Tritó del Montseny Granota roja

El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó

Vegetació

Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals).

La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. Nombroses espècies, provinents del Sud o del Nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya. Espècies relictuals i exemplars aïllats que troben en el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera.

32

LES QUATRE FOTOS DE LES ESTACIONS DE L’ANY

AL PARC DEL MONTSENY

La primavera L’Estiu

Tardor al Montseny L’ Hivern

33

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà té una superfície aproximada de 4.731 ha, de les quals unes 824 són reserva natural protegida. El Parc es troba situat a la comarca de l'Alt Empordà i el conformen els municipis:

Castelló d’Empúries

Sant Pere Pescador

Palau-Saverdera

Peralada

Pau

Pedret i Marzà

L'Escala

Roses

L'Armentera

L'objectiu és doble: d'una banda, conservar, millorar i potenciar els sistemes naturals, i, de l'altra, fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic. La comarca de l'Alt Empordà té una població aproximada de 100.000 habitants. Les platges del Parc Natural, que en època estiuenca poden rebre diàriament al voltant de 23.000 persones.

PATRIMONI HISTÒRIC Els Aiguamolls de l'Empordà ocupaven antigament gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter. El massís del Montgrí estava aïllat per les aigües i quan els grecs s'hi van establir, ho van fer en una illa entre els antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter, on posteriorment van fundar Empúries. La construcció d'equipaments turístics va ser un nou factor de degradació. Extenses àrees van desaparèixer i es van convertir en urbanitzacions. Això hauria continuat si no fos que l'any 1976 es va iniciar una campanya amb el lema “El últims Aiguamolls de l'Empordà, en perill”, que buscava la conscienciació de la població

34

pel que fa la importància dels estanys i al seu valor com a reserva natural.

FAUNA

Fins ara, s'ha arribat a observar 327 espècies d'aus, entre les que cal esmentar cigonyes, l'ànec collverd, el bernat pescaire i la fotja. Actualment, també s'hi pot observar un grup de llúdrigues en captivitat

VEGETACIÓ Els principals tipus de vegetació que podem apreciar a les zones d'aiguamolls són: Vegetació dels sòls salins: Creixen una sèrie de vegetals molt especialitzats, fulles suculentes i carnoses, com ara les salicòrnies o el salat blanc, o junciformes com, per exemple, el jonc marí o l'espartina i, en els mesos de maig i juny, s'omplen de la florida del lliri blau. Vegetació dels sorrals: És una vegetació adaptada a aquest ambient inhòspit, com ara el jull de platja, localitzat a primera línia, davant del mar, i el borró, situat damunt les dunes. Vegetació marjalenca: Dels marges dels rius, recs, i els prats inundats on dominen els canyissars i les comunitats afins. Les

35

plantes més característiques d'aquests hàbitats són el canyís, les balques, la jonca d'estany, el lliri groc, el plantatge d'aigua, el malvi i la salicària.

En certs períodes de l'any, l'aigua dolça inunda prats i en aquesta vegetació, també pastura de bovins i èquids, hi ha càrexs i escirps de marjals. Als marges dels rius o dels recs creixen els boscos de ribera, que són conjunts de salzes, àlbers, pollancres, verns, oms, freixes de fulla petita i tamarius gàl·lics. Vegetació aigualosa: L'aspecte de l'aigua florida de plantes flotants com ara

els ranuncles aquàtics o plantes submergides, juntament amb les minúscules llenties d'aigua o els delicats cal·lítrics que tapen les aigües calmes.

TREBALL REALITZAT PER :

AROA DENIA

LAIA GÓMEZ

ELENA MORENO

MIRIAM VIDAL

36

AIGÜESTORTES I ESTANY DE

SANT MAURICI

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai natural protegit de l'Alt Pirineu. És un dels catorze parcs de l'estat espanyol amb la categoria de Parc Nacional i l'únic que hi ha a Catalunya. Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955. Està situat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà. El nucli central del parc està en els termes municipals de la Vall de Boí i Espot. La geografia del Parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'alçada. Hi ha gran abundància de llacs d'origen glacial quaternari. Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d 'on ve el nom d'Aigüestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici. El Parc té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes més altes.

RIUS De la Conca de la Noguera de Tor:

Riu de Sant Nicolau

37

Riu de Sant Martí

De la Conca de la Garona:

Valarties

Aiguamoix

Garona de Ruda

De la Conca de la Noguera Pallaresa:

Riu Cabanes

Riu Escrita

Pàmano

Flamisell

ESTANYS A dintre del Parc Nacional es poden comptar fins a 80 estanys. Els principals són: Llebreta, Sarradé, Contraix, Llong, Mussoles, Ribera, Major de Morrano, Dellui, Bergús, Redó, Nere, Gavatxos, Ratera, Barbs, Munyidera, Gran d'Amitges, Sant Maurici, Subenuix, Negre de Peguera, Tort de Peguera, Trescuro, Negre de Cavallers, Monges, Mangades, Travessani, Tumeneia... A la zona perifèrica: Cap al nord hi ha Rius, Tort de Rius, de Mar, Restanca, Major de Colomers, Obago, Major de Saboredo, Saboredo de Dalt, Gerber, Negre de Cabanes, Besiberri, etc. Cap al sud hi ha Pessó, Castieso, Morto, Eixerola, Cubieso, Nariolo, Tort, Saburó, Vidals, Colomina, Frescau, Reguera, Fosser, Ribanegra, Salat, Morera, Gento i Mainera, entre d'altres.

SITUACIÓ I ÀMBIT DEL PARC El Parc té 40.852 ha. de superfície, dividides en dues zones de protecció diferenciades, la zona interna i la zona perifèrica. La zona interna és la que té la categoria de parc nacional pròpiament dit, i té 14.119 ha. Les 26.733 ha. de la zona perifèrica envolten la zona interna i estan destinades a crear un nivell de protecció gradual entre la part interna, més estrictament protegida, i l'exterior.

38

La zona interna és íntegrament als municipis de Vall de Boí i Espot. En el vessant de Boí, hi hem de distingir la vall del Riu de Sant Nicolau i la capçalera de la vall de la Noguera de Tor. Entre els estanys Llong i Llebreta, el riu de Sant Nicolau forma els característics meandres que donen el nom d'Aigüestortes, aquests meandres, que no són exclusius d'aquest lloc, es formen en llocs plans, on antigament havia existit un estany, i que s'han anat omplint a poc a poc de sediments. En el vessant d'Espot es troba el riu Escrita i l'estany de Sant Maurici. En aquest estany, com molts altres dels Pirineus, es va construir una presa per poder-ne treure més rendiment hidroelèctric. El llac es troba sota els imponents Encantats. Aquest conjunt format per l'estany de Sant Maurici i els Encantats és l'altra de les estampes característiques de la bellesa del Parc, i és el motiu que apareix al logotip del Parc. La zona perifèrica inclou els municipis de Vielha e Mijaran i Naut Aran a la Vall d'Aran; de Vilaller i la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça; La Torre de Cabdella al Pallars Jussà; i Espot, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Sort al Pallars Sobirà. En aquesta zona perifèrica es troben indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com el bosc de la Mata de València, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, el circ de Saboredo, la ribera de Valarties, la vall de Besiberri, els estanys de Cabdella, el pic de Montardo i molts d'altres

LA VEGETACIÓ A les valls baixes, fins a uns 1.500 m, trobaríem majoritàriament boscos caducifolis amb roure martinenc "Quercus humilis", freixe "Fraxinus excelsior", faig "Fagus sylvatica" o avellaner "Corylus avellana". Aquests llocs, però, són els que han estat més alterats secularment per la mà de l'home i moltes vegades estan ocupats per prats de dall o de pastura, matollars dominats pel boix "Buxus sempervirens" o boscos secundaris de pi roig "Pinus sylvestris". Amb l'alçada, des dels 1.500 m fins més amunt dels 2.000 m, entrem al domini de les pinedes de pi negre "Pinus uncinata". A l'estrat arbustiu de les parts més obagues viuen el neret "Rhododendrum ferrugineum" i el nabiu "Vaccinium myrtillus". La bruguerola "Calluna vulgaris" i el ginebró "Juniperus communis" prefereixen indrets més assolellats. Als vessants obacs o humits, per sota dels 2.000 m creixen importants boscos d'avet "Abies alba". La Mata de València és l'avetosa més important dels Pirineus. En els prats alpins, per sobre dels 2300 m on ja no poden créixer els boscos, es pot trobar nombroses espècies de la flora alpina, per exemple la genciana alpina "Gentiana alpina". Una part de les espècies dels Parc (aproximadament un 8%) són endemismes pirenaics en sentit ampli. Al voltant del 7% de tenen distribució estrictament bòreo-alpina o àrtico-alpina, i van arribar als Pirineus durant les darreres glaciacions. El grup més important d'espècies de la flora del Parc pertany al tipus eurosiberià, és a dir, les plantes pròpies de l'Europa central humida.

39

LA FAUNA La fauna del Parc, encara que és molt interessant, és comporta discretament i no és gens fàcil d’observar. Cal molta paciència i una mica de sort per poder observar a les espècies més emblemàtiques que hi viuen. De les aproximadament 200 espècies de vertebrats que tenen el seu hàbitat en el parc, n'hi ha gairebé dues terceres parts que són aus. Algunes de les més importants són el gall fer "Tetrao urogallus", la perdiu blanca "Lagopus muta" l'àliga daurada "Aquila chrysaetos", el voltor "Gyps fulvus" i el trencalòs "Gypaetus barbatus". Però també s'hi poden veure mallerengues, el picot negre "Dryocopus martius", la gralla de bec vermell "Pyrrhocorax pyrrhocorax", el pela-roques "Tichodroma muraria", la merla d'aigua "Cinclus cinclus" entre moltes d'altres. Els mamífers més representatius són l'isard "Rupicapra pyrenaica", l'ermini "Mustela erminea", la marmota alpina "Marmota marmota" (encara que no n'és autòctona) o la daina i el cabirol que també van ser introduïts durant la segona meitat del segle XX. Entre els amfibis, el tritó pirinenc "Euproctus asper" és significatiu per la seva raresa, en canvi la granota roja"Rana temporaria" és molt abundant. Cal anar en compte de no molestar a l'escurçó "Vipera aspis", un rèptil de mossegada verinosa però que no ataca mai si no se'l provoca. En les aigües del parc la truita comú "Salmo trutta fario" ha de compartir l'espai amb altres espècies piscícoles al·lòctones (procedents d'un indret diferent d'on es troben) que van ser alliberades anys enrere pels pescadors.

40

FOTOS D’ AIGÜESTORTES I ESTANY

DE SANT MAURICI:

TREBALL REALITZAT PER :

ALBERT CAPDEVILA

CARLOS CARREÑO

IKER GONZÁLEZ

41

ADRIAN LUCAS

MONTSERRAT

TREBALL REALITZAT :

Xavi Gil

Andreu López

Albert Martín

Laia Sagristà

42

Montserrat és un massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat , al límit del Bages , d’Anoia i del Baix Llobregat. La superficie de Montserrat es 7.689ha es igual que 76,89 quilòmetres quadrats. Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat , de Collbató , del Bruc i de Marganell. El 1987 fou declarat parc natural , que inclou quatre hectàrees a l’entorn de l’ermita de Santa Cecília destinades a “Bosc nacional de Catalunya”.

43

A Montserrat podem distingir diversos cims com per exemple: -El cim de Sant Jeroni -Els Ecos -Cim de la Gorra Frigida -Els Flautats -La Prenyada -El Cavall Bernat -El Cilindre -El Dit -… I tambè i podem trobar coves com : -La cova Gran -La cova Freda

44

A Montserrat hi ha: Mamífers -Porcs senglars. -Esquirols. -Gradungla. -Gat mesquer. -Cabra Montesa. Rèptils: -Llangardaix comú. -Escurçó ibèrica . -Sargantana comuna. -Serp verda. Amfibis: -Granota. -Salamandra . Ocells: -Falciot -Pela roques -Tudó -Àguila cuabarrada -Falcó peregrí

45

La cultura també forma una part important de Montserrat, ja que el monestir compta amb una biblioteca amb gairebé 300.000 volums, uns escolania de nois cantors (considerada el conservatori infantil més antic d'Europa) i un museu amb obres d'artistes com el Greco, Picasso o Dalí. Fins i tot, tresors de l'antic Egipte, entre els quals destaca una mòmia. El monestir de Montserrat és a l'origen d'iniciatives del món editorial com les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or.

46

ÍNDEX

Pàg 1 ………………… Què en sabem

Pàg 2 ………………… Llista espais protegits

Pàg 3 ………………… Classificació

Pàg 5 ………………… Enquesta

Pàg 7 ………………… Conclusions enquesta

Pàg 8 ………………… Comarques i superfícies

Pàg 11………………… Convertim mesures

Pàg 12 ………………. Montserrat, símbol religiós

Pàg 17 ………………. Fitxa anglès

Pàg 18 ……………… Fitxa informática

Pàg 19 ……………… Zona Volcànica de la Garrotxa

Pàg 23 ………………..Cadí – Moixeró

Pàg 26 ………………. Montseny

Pàg 31 ……………… Aiguamolls de l’Empordà

Pàg 34 ……………… Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Pàg 39………………… Montserrat

47