31
1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi Santa Teresa de Jesús. Adreça: Rambla Nova núm 79. 43003 Tarragona. Teléfon 977248800. Correu electrònic: [email protected] El treball està signat pel director del centre com a representant de tot l’equip docent de l’escola. SITUACIÓ DE PARTIDA DEL CENTRE El Col·legi Santa Teresa de Jesús, present a Tarragona des del 1.879, realitza una missió d’Església com a Servei a la societat. Té com a finalitat l’educació integral dels alumnes, segons una concepció catòlica de l’home i de la vida. Pertany a la Companyia de Sta. Teresa de Jesús i fonamenta la seva tasca educadora en els principis pedagògics del seu fundador, St. Enric d’Ossó. Educa actualment 815 alumnes, distribuïts en: - 6 unitats d’educació infantil (2n cicle (3, 4 i 5 anys), concertat) - 12 unitats d’educació primària (6-12 anys, concertat) - 8 unitats d’ESO (12-16 anys, concertat) - 4 unitats BAT (16-18 anys, no concertat) El nivell de Batxillerat no rep cap subvenció i es finança per les quotes mensuals de les famílies. L’objectiu és que els nostres alumnes realitzin tots els cursos a l’escola, és a dir, des de l’educació infantil fins a 2n BAT.

PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

  • Upload
    others

  • View
    5

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

1

PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA

CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS

La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi Santa Teresa de Jesús.

Adreça: Rambla Nova núm 79. 43003 Tarragona.

Teléfon 977248800.

Correu electrònic: [email protected]

El treball està signat pel director del centre com a representant de tot l’equip docent de

l’escola.

SITUACIÓ DE PARTIDA DEL CENTRE

El Col·legi Santa Teresa de Jesús, present a Tarragona des del 1.879, realitza una

missió d’Església com a Servei a la societat. Té com a finalitat l’educació integral dels

alumnes, segons una concepció catòlica de l’home i de la vida.

Pertany a la Companyia de Sta. Teresa de Jesús i fonamenta la seva tasca educadora en

els principis pedagògics del seu fundador, St. Enric d’Ossó.

Educa actualment 815 alumnes, distribuïts en:

- 6 unitats d’educació infantil (2n cicle (3, 4 i 5 anys), concertat)

- 12 unitats d’educació primària (6-12 anys, concertat)

- 8 unitats d’ESO (12-16 anys, concertat)

- 4 unitats BAT (16-18 anys, no concertat)

El nivell de Batxillerat no rep cap subvenció i es finança per les quotes mensuals de les

famílies.

L’objectiu és que els nostres alumnes realitzin tots els cursos a l’escola, és a dir, des de

l’educació infantil fins a 2n BAT.

Page 2: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

2

UN PROBLEMA PER RESOLDRE

L’escola no rep cap subvenció per als nivells de Batxillerat i, per tant, a les

famílies que tenen problemes econòmics i no poden pagar els estudis dels seus fills, no

els queda altre remei que renunciar a poder seguir estudiant a l’escola. És una llàstima

que un alumne que vol continuar a l’escola fent el Batxillerat no pugui per problemes

econòmics.

Abans, al centre hi havia moltes religioses que exercien de professores i, per tant, una

part del seu sou servia per ajudar aquestes famílies amb dificultats econòmiques, per

pagar reparacions i per al manteniment del centre, ... Avui dia, són molt poques les

religioses que imparteixen classes i, per tant, és l’escola qui s’ha de fer càrrec de quasi

totes les despeses del centre. Bàsicament ha estat aquest el motiu d’un desequilibri en el

pressupost del centre.

Dels alumnes amb dificultats econòmiques, només es poden quedar els que reben

beques d’ajut; però d’altres, tot i ser bons alumnes o portar molts anys a l’escola han de

renunciar a continuar-hi perquè el centre no disposa de recursos econòmics per ajudar-

los.

La situació és crítica, ja que és l’escola qui ha de pagar els professors del BAT, que no

és concertat i no rep cap subvenció.

El BAT a la nostra escola és deficitari.Tot i que la quota que paguen els alumnes pot

semblar elevada, encara ho és més el cost que suposen els sous del professorat.

Els beneficis durant aquests últims anys han estat negatius.

Per tant estem abocats a un problema: Volem que tots els nostres alumnes, un cop

finalitzat 4t.ESO, puguin continuar el BAT. Però el centre no pot ajudar els que tenen

Page 3: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

3

dificultats econòmiques per les següents raons:

- El Batxillerat és deficitari (amb les quotes que paguen les famílies no hi ha

prou per pagar els professors)

- L’escola ja fa anys que té pèrdues.

L’escola no ho pot permetre, i vol buscar una solució a aquesta situació.

Neix, per tant, una iniciativa de la Direcció, que és comunicada al Consell escolar i al

professorat i rep el seu suport.

El centre vol la continuïtat d’aquests alumnes que s’estimen tant l’escola.

És així com neix una borsa de treball que permet als alumnes de batxillerat col·laborar

en les despeses dels seus estudis.

OBJECTIUS DE LA INICIATIVA EDUCATIVA EMPRESA

- Als alumnes de batxillerat, els permetrà col·laborar en les despeses dels seus

estudis i així continuar en el centre un cop finalitzada l’ESO.

- Es tracta d’oferir una àmplia oferta en la borsa de treball

- Els alumnes podran accedir a aquesta borsa de treball alumnes que tinguin 16

anys, i així, poden formalitzar la situació mitjançant contracte i donada d’alta a

la Seguretat Social.

- L’Escola contractarà alumnes del centre per a determinades tasques i així

aconseguir la interacció escola - societat. Amb aixó s’aconseguirà la inserció

dels nostres alumnes al mon laboral i aconseguir els quatre pilars de l’eduació:

1) Aprendre a ser: El treball a l’empresa requereix un pensament

autònom i crític, una capacitat de judici per prendre decisions i una

Page 4: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

4

responsabilitat en l’execució de les tasques assignades.

2) Aprendre a fer: L’alumne ha de tenir una actitud

favorable per treballar seguint normes, en equip i individualment.

3) Aprendre a conèixer: ha d’aprendre la terminología pròpia del treball

realitzat i utilitzar-la correctament.

4) Aprendre a conviure: l’empresa no és un individu, és un conjunt de

persones que ha de treballar en equip.

RECURSOS UTILITZATS PER ASSOLIR-LOS

L’escola intenta contractar quasi tots els alumnes que ho sol·liciten i això li

suposa un cost molt elevat. Sovint l’escola contracta més alumnes del que potser seria

necessari.

Si es contractessin persones externes per realitzar aquestes tasques al centre li sortiria

més econòmic, ja que no hi hauria tanta rotació.

Tot i així, el centre està molt satisfet dels resultats.

El fet d’assumir l’escola aquest cost tant elevat implica que ha deixat d’invertir en

recursos materials imprescindibles per al centre (com un manteniment en totes les aules,

material informàtic, projectors...), cosa que amb el temps pot ser un problema.

Evidentment que, perquè aquest projecte tingui continuïtat, l’escola necessita recursos

financers per a poder fer front a aquest cost de recursos humans (alumnes que contracta)

i per continuar invertint per apostar per un centre de qualitat.

Page 5: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

5

PROCESSOS ENDEGATS PER RESOLDRE ELS PROBLEMES EDUCATIUS

IDENTIFICATS EN EL MOMENT D’INICIAR EL PROJECTE.

- Necessitat de diverses reunions des de Direcció per planificar en quins

departaments de l’escola es necessita personal.

- Aprovació del projecte per l’AMPA, pel Consell Escolar i pels professors de

l’escola.

- Contractació d’alumnes en els següents departaments de l’escola:

- Servei de menjador, cuina i neteja: Monitors de menjador i de vigilància

de pati al migdia.

- TICS

- Biblioteca

- Guarderia

- Departament d’activitats extraescolars: monitors d’esports (futbito,

bàsquet, gimnàstica rítmica), monitors ajudants de natació

- Escola d’estiu

- Venda de llibres

- Determinació de totes les tasques que s’han de realitzar en cada departament.

- En tots els departaments hi ha almenys una persona amb experiència que

determini i supervisi les feines realitzades pels alumnes

- A alguns alumnes que volen treballar a l’estiu i ja tenen 16 anys, se’ls ofereix

la possibilitat de treballar en una cadena de supermercats. Els seus propietaris

(que tenen 8 supermercats) porten les seves filles a l’escola i estan molt

Page 6: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

6

vinculats amb el centre. Nom de l’empresa: Montané-Muntané, S.L.

Tasques que es realitzen en els departaments.

En tots els departaments els alumnes rebran ordres d’una persona responsable.

Servei de menjador, cuina i neteja:

- Conèixer la normativa de menjador.

- Vigilància de tots els alumnes que cursin des de P-3 fins a segon de l’ESO

quan estan dinant.

- Ajudar els nens d’educació infantil a menjar.

- Solucionar els problemes que sorgeixin.

- Portar els nens de P-3 a dormir després de dinar i vigilar-los.

- Quan es desperten explicar-los contes, jugar amb ells,...

- Vigilar també el pati on s’estan la resta d’alumnes: que no es facin mal, que no

hi hagi conflictes. També s’encarreguen de donar als nens petits beguda i galetes

i de portar-ho tot a la cuina.

- Coordinació, transmissió als professors de qualsevol incidència que afecti els

alumnes perquè sigui tractada pels tutors i, en cas convenient, sigui comunicada

als pares.

- Etc.

TICS:

- Actualitzar la web de l’escola

- Escanejar els documents

- Instal-lar i configurar el software

- Imprimir documentació

Page 7: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

7

- Actualitzar la base de dades de l’escola

- Dissenyar la web i altres documents

- Etc...

Biblioteca:

- Classificar els llibres per categories.

- Ordenar els llibres.

- Informatitzar la biblioteca

- Aconseguir llibres de consulta o lectura als estudiants.

- Etc

Guarderia:

- Vigilar i cuidar els nens

- Fer activitats amb ells.

- Controlar els que han vingut.

- Coordinació, transmissió als professors de qualsevol incidència que afecti els

alumnes perquè sigui tractada pels tutors i, en cas convenient, sigui comunicada

als pares.

Monitors ajundants dels entrenadors de futbol i de bàsquet:

- Dirigir un equip. Preparar entrenaments.

- Ensenyar les regles del joc.

- Ensenyar-los a treballar en equip, a ser competitius, a ser respectuosos, a ser

educats.

- Motivar-los en el joc.

- Evitar conflictes, que no hi hagin baralles i hi hagi un bon ambient.

Page 8: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

8

- Ser responsable dels alumnes, quan juguen a l’escola o fora del centre.

- Ser responsable del material esportiu i de les instal·lacions del centre.

- Coordinar els alumnes quan participen en competicions.

- Coordinació, transmissió als professors de qualsevol incidència que afecti els

alumnes perquè sigui tractada pels tutors i, en cas convenient, sigui comunicada

als pares.

- Etc

Entrenadora de gimnàstica rítmica:

- Preparació de les sessions. Treballar elements com la flexibilitat, l’equilibri, …

- Fer un seguiment de les nenes.

- Motivar-los.

Monitors acompanyants a natació:

- Acompanyar els alumnes d’infantil, de primària i de 1r Cicle d’ESO fins al

gimnàs Orion.

- Ajudar els nens a canviar-se per entrar a la piscina.

- Ser responsables dels alumnes.

Escola d’estiu:

L’escola ofereix aquest servei a tots els alumnes del centre la última setmana de

juny i les tres primeres setmanes de juliol. L’horari és de les 8 del matí fins a les 3 de la

tarda. Es realitzaran activitats didàctiques i de lleure. Per tant l’escola també necessita

contractar persones per oferir tot aquest ventall d’activitats perquè els alumnes apuntats

aprofitin i gaudeixin de l’escola d’estiu. Per tant aquest servei es pot oferir a alumnes

Page 9: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

9

de batxillerat.

El centre o Ampa facilita i finança la formació de monitor en lleure.

Venda de llibres:

L’escola ofereix a les famílies l’opció de poder comprar els llibres dels seus fills.

Per tant, durant uns dies del mes de juliol es necessita alguna persona que ajudi en

aquest servei. Les seves taques són: classificació dels llibres un cop arriben a l’escola i

distribució a mesura que els vénen a buscar.

Aquestes feines es poden oferir a alumnes de batxillerat.

RESULTATS OBTINGUTS

Al centre li suposa un esforç contractar aquests alumnes perquè contínuament els

departaments canvien de persones i, per tant, any rere any s’han de reformar.

També ha suposat un esforç a l’hora de realitzar l’horari escolar per als alumnes de

Batxillerat, ja que s’ha de poder compaginar el treball amb estudis, sense perdre cap

hora de cap matèria, ni arribar tard a la feina.

Tot i aquests inconvenients, l’escola està molt satisfeta dels seus resultats.

Després de la posada en marxa d’aquesta iniciativa l’any 2.003, se n’han beneficiat els

següents alumnes.

Page 10: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

10

Anys

2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10

Servei menjador

cuina i neteja

6 9 9 8 9 12 13

Servei menjador

cuina i neteja més

monitor ajudant

natació

1 2 2 3 3 3 2

Biblioteca - - 1 1 1 1 1

TICS 1 1 2 2

Entrenador Futbol 3 4 4 3 3 - 1

Entrenador bàsquet 6 6 6 6 7 2 1

Entrenadora

gimnàstica rítmica

- - - 1 - -

Escola d’estiu - 1 2 - - -

Venda llibres - 2 - - - -

Supermercat - 1 1 1 4 8 4

Suma total alumnes 16 25 25 24 28 28 24

Page 11: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

11

2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10

Alumnes beneficiats

borsa treball escola

16 25 25 24 28 28 24

Total alumnes

matriculats

Batxillerat

85 92 104 99 98 94 94

Percentatge

d’alumnes

beneficiats respecte

total

19 % 27 % 24 % 24 % 29 % 30 % 26%

Projecte col.laboració Escola-Empresa

85

92

10499 98

94 94

16

25 25 2428 28

24

0

20

40

60

80

100

120

Anys d'aplicació del programa

Núm

ero

d'al

umne

s

Total alumnes matriculats BatxilleratAlumnes beneficiats pel programa

És important remarcar com ha anat augmentant el percentatge d’alumnes beneficiats

Page 12: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

12

respecte al total d’alumnes matriculats en el batxillerat des de l’any 2003 fins al 2009-

10.

Entre les matèries que ofereix el Batxillerat hi ha l’estada a l’empresa. Molts dels

alumnes que han treballat, ho han aprofitat escollint aquesta matèria.

Estada a l’empresa és una matèria optativa de Batxillerat oferta pel centre l’objectiu de

la qual és donar a conèixer a l’alumne la realitat del món laboral. Aquesta matèria

consisteix, bàsicament, en un període de permanència i activitat de l’alumne en una

empresa per tal que pugui conèixer quina és la seva manera d’organitzar-se, el seu

funcionament, les relacions de treball, ....

Els objectius són:

- Prendre contacte amb el món del treball i amb el seu sistema de relacions

socials i laborals.

- Adaptar-se de manera responsable i participativa a les normes de funcionament

i a les situacions pròpies del centre de treball.

- Adquirir informació complementària útil per a enfocar el propi projecte de

futur acadèmic i professional.

- Afrontar amb progressiva autonomia, organització i iniciativa les tasques

encomanades.

- Desenvolupar i treballar aquelles capacitats professionals cap a les quals

l’alumne té predisposició i actitud positiva.

La durada: Els alumnes que acreditin haver treballat un mínim de 280 hores podran

demanar l’exempció de quatre crèdits aportant els documents necessaris (contracte de

treball amb alta a la S.S.), i presentant una memòria que es realitzarà durant el curs.

Page 13: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

13

També seran avaluats. Aquesta avaluació serà feta pel professor que fa el seguiment i

l’empresa, que són els responsables del desenvolupament de capacitats expressades en

els objectius. Aquest professor disposa d’una hora a la setmana per fer aquest seguiment

als alumnes.

Es fa una valoració que ha de tenir en compte aspectes com: assistència; puntualitat;

responsabilitat en l’execució de les tasques assignades; el mètode en el

desenvolupament de les tasques; ordre, pulcritud i conservació de materials, equips,

eines, aparells i altres estris que utilitzi en la seva activitat; integració en el treball de

grup; manifestació d’iniciatives en la resolució de problemes; actitud crítica en

l’avaluació del seu propi treball; recerca de qualitat; atenció a la importància de realitzar

les tasques encomanades en el temps previst; actitud favorable a treballar sota normes...

Per tant, a molts alumnes dels que han estat treballat en el centre se’ls ha fet un

seguiment i han estat avaluats, amb la sorpresa que gran part dels alumnes han estat

valorats amb “excel·lent”.

Per tant sembla que queda demostrat que els postres joves poden respondre als reptes

del món laboral amb responsabilitat i eficàcia tot compaginant la vida acadèmica amb

altres activitats. Com a educadors, aquesta experiencia és una reivindicació de la nostra

joventut, que en realitat amaga valors i qualitats que de vegades no surten a la llum per

l’excés de proteccionismo d’una societat que cada vegada oblida més que la capacitat de

superació es manifesta sobretot en moments de necessitat.

Hem adjuntat la presentació del nostre projecte:

Page 14: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

14

12/03/2010 2/16

• Servei de menjador, cuina i neteja: monitors de menjador i de vigilància de pati al migdia

• TICS (Tecnologíes de la Informació i la Comunicació)

• Biblioteca• Guarderia

• Departament d’activitats extraescolars

– Monitors d’esports (futbito, bàsquet, gimnàstica rítmica)

– Monitors ajudants de natació

• Escola d’estiu• Venda de llibres

Departaments on treballaran els alumnes

PREMI ARMENGOL MIR 2010 FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA DE CATALUNYA

Presentació del projecte de col.laboració escola-empresa del Col.legi Santa Teresa de Jesús

Tarragona

Page 15: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

15

12/03/2010 3/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Servei de menjador, cuina i neteja: monitors de menjador i de vigilància de pati al migdia (I)

12/03/2010 4/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Servei de menjador, cuina i neteja: monitors de menjador i de vigilància de pati al migdia (II)

Page 16: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

16

12/03/2010 5/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Servei de menjador, cuina i neteja: monitors de menjador i de vigilància de pati al migdia (III)

12/03/2010 6/16

Departaments on treballaran els alumnes

• TICS (Tecnologíes de la

Informació i la Comunicació)

Page 17: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

17

12/03/2010 7/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Biblioteca

12/03/2010 8/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Guarderia

Page 18: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

18

12/03/2010 9/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Departament d’activitats extraescolars (I)

– Monitors d’esports: futbito

12/03/2010 10/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Departament d’activitats extraescolars (II)

– Monitors d’esports: bàsquet

Page 19: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

19

12/03/2010 11/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Departament d’activitats extraescolars (III)

– Monitors d’esports: Gimnàstica rítmica

12/03/2010 12/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Departament d’activitats extraescolars (IV)

– Monitors ajudants de natació

Page 20: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

20

12/03/2010 13/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Escola d’estiu (I)

12/03/2010 14/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Escola d’estiu (II)

Page 21: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

21

12/03/2010 15/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Escola d’estiu (III)

12/03/2010 16/16

Departaments on treballaran els alumnes

• Venda de llibres

(No es dispossen de fotografíes degut a que aquesta activitat es realitza durant el mes de juliol)

Us adjuntem també un exemple de memòria d’un dels molts alumnes que s’han beneficiat de la borsa de treball.

Page 22: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

22

MEMÒRIA DE LA MATÈRIA OPTATIVA A MÓN LABORAL.

Nom i cognoms: Aitor C.

Curs: 2n de batxillerat

Nom empresa: Montaner Muntané S.L.

Període de temps: Mesos de juliol i agost.

Horari: 40 hores semanals

1. Característiques generals de l’empresa.

• Activitat de l’empresa. Productes que fabrica o serveis que ofereix. L’empresa és una

cadena de supermercats i es desenvolupa en el món del comerç d’alimentació.

• A qui va dirigit aquests productes o aquests serveis? Els productes que comercialitza

l’empresa van dirigits principalment als residents del les zones properes al supermercat i,

molt important, els turistes. A aquests últims els hi correspon un alt percentatge de les

ventes.

• Forma jurídica de l’empresa.

La forma jurídica d’aquesta empresa és de societat limitada.

• Història de l’empresa: Quan es va crear? Per què es va crear? Com a

evolucionat (S’ha diversificat o s’ha mantingut igual)?

L’empresa es va formar com una societat limitada l’any 2001 amb la incorporació de nous

centres de venta. Es va crear amb afany de lucre. Actualment es consolida amb vuit

supermercats, distribuïts per la Costa Daurada.

Page 23: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

23

• Localització. Avantatges i inconvenients de la seva ubicació. La seva localització es al

llarg de tota la Costa Daurada, amb centres de treball als municipis de La Pineda, Salou,

Cambrils, Miami-Platja. Els avantatges d’aquesta ubicació són la enorme quantitat de turistes

que s’estableixen en aquests municipis. Moltes d’aquestes ubicacions es troben prop de la

platja cosa que provoca un increment de turistes que solen fer petites compres (per dinar a la

platja, o per l’apartament). Per altra banda té un inconvenient molt gran, i es que la majoria

de supermercats només obre entre Setmana Santa i novembre, la resta de l’any només queda

un supermercat obert.

• Dimensió de l’empresa (Petita i mitjana empresa o multinacional).

Avantatges i inconvenients.

Aquest negoci es posiciona en el sector de petites i mitjanes empreses. L’avantatge de ser una

petita i mitjana empresa és que tot està distribuït de forma molt propera. Per prendre

decisions no cal organitzar grans juntes. La plantilla gira en funció de la quantitat de treball

que hi solgui haver. Al tenir no tenir un gran nombre de treballadors com les multinacionals,

no hi ha tants esglaons desde direcció fins al treballador. Els inconvenients de ser una petita i

mitjana empresa és que limites la teva capacitat de venta i de poder expandir-te i donar-te a

conèixer a més llocs.

Page 24: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

24

• Organigrama de l’empresa.

L’organigrama de l’empresa és el que a continuació es detalla:

Page 25: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

25

2. Característiques del departament treballat.

• En quina àrea has treballat?

Jo he treballat com a ajudant de dependent.

• Explica quines funcions es realitzen. Les tasques principals que es realitzen són les

següents: reposador, ajudar en el magatzem, ajudar a descarregar tots els rols amb productes

que arribaven i en ocasions posar-se a cobrar a caixa.

• Descriu les tasques que tu has realitzat. Les meves funcions han estat diverses. Al

principi com que era nou feia poca cosa, portar caixes del camió al magatzem, vigilar que

ningú robés... Als dos o tres dies vaig encarregar-me de l’àrea de les begudes i refrigeris. És

potser la millor àrea per començar ja que et poden explicar com funciona tot el supermercat

en general prenent a aquesta com exemple. Per exemple, que tots els productes estiguessin

ben frontejats, és a dir, que fossin col·locats el més cap enfora dels prestatges per tal de que la

gent es fixés més. Vaig aprendre a col·locar les noves begudes i productes darrere les que ja

hi eren, tot fixant-me en les dates de caducitat. A jugar amb els colors i amb espai lliure, tot

producte tenia un color corresponent, envàs, capsa... tot reposador ha de procurar que aquests

productes cridin l’atenció als clients, i sobretot a jugar amb l’espai lliure. El cap del

supermercat sabia en tot moment si els proveïdors li portarien tal producte o no, per tant ell

em deia que no omplis tota una prestatgeria amb el mateix producte, sinó que expandís al

llarg de la prestatgeria la resta de productes, de manera que quan arribés aquell producte es

pogués fer una mica d’espai lliure. També vaig encarregar-me dels vins i licors, aquesta àrea

solia ser entretinguda ja que havia de posar alarmes per evitar robatoris. Sovint feia de caixer

mentre alguns encarregats eren a dinar o a esmorzar, o quan hi havia molta gent. Al cap

d’unes setmanes em feien repassar els albarans, tasca que requereix molta responsabilitat

perquè tu ets l’encarregat de que no falti res del que havien de portar.

Page 26: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

26

• Quines t’han agradat més? Per què? Al principi no tenia preferències, però amb el pas

del temps em va començar a agradar molt repassar albarans. Quan repassava els albarans em

sentia important perquè comportava una gran responsabilitat, sobretot perquè el meu cap,

Francesco, confiava en mi i moltes vegades em posava a prova. Alguns dies ell marxava a

dinar i em deia que tot aquells rols que havien arribat, s’havien de repassar abans de dos

hores i col·locar-ho al magatzem o dur-ho als meus companys perquè ho portessin als

passadissos corresponents i ho col·loquessin, per tant tots depenien de que jo em donés més o

menys presa. Quasi sempre em felicitava per el meu treball, i el dia que no ho podia haver

acabat em deia que ho havia fet expressament. La secció de licors i vins era una tasca molt

entretinguda i a la vegada aprenia noves marques de licors i vins que ni jo sabia que

existissin. Tot al contrari que amb la secció de refrigeris, per a mi aquesta secció va acabar

essent una tasca monòtona, a més a més ja em sabia tots els refrescos possibles, com es

col·locaven, ... A part, el licors i vins havien de dur, a partir d’un preu, una alarma per evitar

robatoris. Col·locar les alarmes requeria enginy per evitar que robessin, i a la vegada havies

d’escollir el millor tipus d’alarma per a cada botella. Per exemple les petaques de plàstic de

vodka portaven la típica enganxina metàl·lica amb un codi de barres, d’altres botelles com les

del cava duien les alarmes grises semblants a les de les tendes de roba...

• Que has aprés? He aprés moltes coses, no tan sols coses de la professió. No sabia com

funcionava un supermercat per dins, perquè les coses eren d’una manera, quins criteris

s’utilitzaven per col·locar certs productes, com era possible que tothom es fixés en certs

productes..., aspectes que un no veu quan va a comprar a un supermercat. No tan sols he

aprés com es l’organització d’un supermercat, sinó que jo em quedaria amb tot allò que puc

aplicar a la meva manera de ser, m’explico: abans de treballar, quan sovint anava a comprar,

a vegades agafava productes i abans de pagar-los per caixa m’ho pensava dos cops i decidia

no comprar-los, tot deixant-los en llocs que no tocava, solia regirar-ho tot, ... En fi, no

m’adonava que darrere de tot allò hi havia el treball i dedicació de persones que havien

treballat hores i hores per col·locar-ho correctament.

Page 27: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

27

• Quants treballadors éreu al teu departament? Al meu departament, o més ben dit, joves

estudiants que només treballàvem a l’estiu en total érem uns nou treballadors, i en tot el

supermercat treballaven vint-i-dos persones.

• Qui t’ha explicat les feines que has hagut de fer? Principalment el cap del supermercat,

Francesco, tot el que anava relacionat amb la caixa la Paquita i la resta dels meus companys

que tenien més experiència que jo, m’aconsellaven com fer les tasques més ràpidament i

correctament

• Com t’han tractat els companys de feina? I els encarregats? Els meus companys de

feina m’han tractat com un més, la gent jove em respectava i ens tractàvem com gent adulta,

deixant a banda l’argot adolescent. Els companys adults em tractaven com si hagués treballat

allí tota la vida. Els encarregats no em podia imaginar mai que serien tan bons i comprensius,

clar que de tant en tant tocava que et renyessin o et cridessin l’atenció. En Francesco

s’encarregava del supermercat en general i era ell qui em deia tot el que jo havia de fer aquell

dia, especificant quines tasques tenien prioritat. Mentre jo treballava ell anava fent la

comanda als proveïdors i de tant en tant venia a veure que tal m’anava, m’ajudava i em

donava algun consell. Tot això fa que no hi hagi una relació freda entre companys i es pugui

treballar més agust, millor que tenir un encarregat que només sap que escridassar a la gent.

• T’has sentit motivat en aquesta empresa? Per què? Sí, molt. És una sensació una mica

estranya d’explicar, però la qüestió és que aquesta motivació me la donava jo mateix sense

adonar-me’n. Un està motivat quan té una il·lusió, un somni, una tasca que ha de realitzar...

Avui en dia la majoria d’encarregats solen ser gent freda, dura, interposant primer el negoci a

les relacions amb els treballadors i això no ajuda gens a la motivació. La meva motivació era

que el meu encarregat quedés satisfet de com treballava, el poder realitzar les coses cada cop

més ràpid. Tot s’ha de dir, i el fet de treballar en un supermercat sembla una feina una mica

monòtona, però a mi m’era igual, jo el que volia era sentir-me satisfet d’haver treballat al

màxim i que als clients els fos fàcil: tan senzill com que els facilitessis mirar les dates de

caducitat mitjançant una bona col·locació dels productes o anant ràpid a caixa de manera que

no haguessin d’esperar-se els clients

Page 28: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

28

• Creus que han valorat les teves idees? Sí, fins a un cert punt, perquè a mi no em sobrava

experiència. A vegades davant un problema, com per exemple que podem fer amb tots aquest

paquets que no caben al magatzem o com organitzar millor la prestatgeria, en Francesco em

preguntava què en pensava jo o quines solucions creia jo que eren més adients. Sembla una

ximpleria perquè ell ja sabia la solució correcta i la solució que donés jo, només el faria

acabar de perfilar aquesta solució. La majoria de vegades les meves idees coincidien amb les

seves, d’altres no, però enlloc d’imposar-les així com així, ell em feia raonar el perquè d’allò

i jo mateix m’adonava de la ximpleria que havia dit. Sovint ell em manava reorganitzar tots

els vins, amb la única condició de què els més cars quedessin a la vista de la gent, la resta de

la prestatgeria deia que era cosa meva i de les idees que tingués.

• Et quedaves més estona si hi havia molta feina? Quantes vegades? Quanta

estona?

No. Crec que només em vaig quedar una vegada deu minuts més per acabar una tasca que no

s’havia pogut acabar abans perquè s’havia rebentat una canonada del forn de la fleca i

havíem estat tota la tarda recollint l’aigua. En general la gent que treballava al matí si no

acabava una feina la seguia algú del torn de tarda. Una hora abans de tancar l’establiment no

devíem començar cap tasca que no fos molt urgent, per dues raons: la primera es que molts

turistes venien per comprar el sopar o fer algunes compres i era molt difícil moure’s, fet que

provocava que hi hagués més facilitat de robatori i ens veiem obligats d’alguna manera a

vigilar, i la segona raó era que gairebé no podíem moure’ns pels passadissos de la gent que hi

havia.

• Quin ambient de treball hi ha en el departament? I en l’empresa en general?

Creus que això afecta a la feina realitzada pels treballadors?

L’ambient de treball era molt bo i la relació amb els companys era molt bona. Suposo que

aquest ambient de treball fa possible treballar més i millor. En l’empresa en general no ho

puc assegurar del tot, però per el que m’han dit amics meus que treballaven en altres llocs

que no fos el meu, La Pineda, m’explicaven la boníssima relació, dels seus encarregats.

Page 29: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

29

• Quin és l’estil de direcció de l’empresa (Autoritat o delega responsabilitats)?

Creus que aquest estil de direcció es l’idoni pel tipus d’empresa?

L’estil de direcció de l’empresa és una barreja entre un mètode autoritari i un mètode que

delegui responsabilitats. Aquesta situació ve donada per diferents factors: desde direcció

s’establien les pautes del model a seguir: objectius, beneficis, distribució del supermercat...

Després cada encarregat de supermercat s’adaptava d’unes maneres o d’altes, variant petites

coses. De la mateixa manera succeïa entre el meu encarregat i jo, ell em deia que en aquest

determinat espai hi havia de cabre tants productes i era jo qui havia de decidir la quantitat de

cada producte que s’havia de col·locar, tenint en compte factors com: quin d’aquells era el

més venut o quin cridava més l’atenció al client.

• Quins altres departaments té l’empresa? Explica a grans trets les funcions

bàsiques d’aquests i la interrelació que hi ha del departament que has treballat amb

els altres.

L’empresa consta del departament de direcció que s’encarrega de dirigir l’empresa, marcar

els objectius i dirigir a la resta de departaments. Tenim també el departament de recursos

humans que s’encarrega de contractar a la gent i tot el relacionat amb els contractes,

Seguretat Social... El departament administratiu i financers’ocupava de gestionar i pagar als

proveïdors, de pagar les despeses que tingués el supermercat i d’actualitzar les ofertes

d’alguns productes. Després ja passaríem departament de logística i manteniment on

trobaríem als supervisors de planta. Aquest departament consta de una o dos persones que es

passen per cada supermercat diàriament per assegurar-se de que tot està en ordre i de

solucionar o gestionar algun problema. Els responsables de planta, un per supermercat,

dirigeix el supermercat, s’encarrega de posar tots els cartells d’oferta del supermercat i

controlar les tasques de les diferents seccions del supermercat. Hi ha responsables de les

diferents seccions: caixa, fruita i neveres i congeladors, xarcuteria i fleca. Per a les diferents

seccions com són: begudes i refrigeris, conserves, productes de neteja, dolços, licors i vins,

eren dirigides per Francesco, el supervisor del supermercat. I per últim els dependents,

aquestos estàvem a les ordres dels responsables de seccions i de l’encarregat, que ens deien

que i com ho havíem de fer. Els dependents érem tota la plantilla jove que només treballava a

l’estiu. Estàvem a disposició dels diferents caps de seccions i de l’encarregat o supervisor.

Page 30: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

30

3. Anàlisi DAFO

• Ets capaç de buscar dins de l’empresa alguna debilitat és a dir algun punt

feble que tu penses que es podria millorar i afavorir l’empresa? I alguna fortalesa

(factors positius) que fa que sigui l’empresa més forta?

Sí. Michelangelo com a empresa té debilitats i fortaleses. L’empresa està ubicada en zones

turístiques i només es troba oberta entre Setmana Santa i novembre. Consta de vuit

supermercats, dels quals només un es troba obert tot l’any. Podem trobar debilitats davant la

poca capacitat de venta si es compara amb gran superfícies com Carrefour o Caprabo. Vist

des de aquest punt de vista no estaria malament que es situés en capitals com Reus i

Tarragona amb l’objectiu de tenir més capacitat de venta, dirigir-se a la gent de la primera

residència i poder mantenir part del les seves ubicacions obertes tot l’any. És una fortalesa

atendre al “boom” turístic, ja que es situa a la vora de complexos hotelers, segones

residències... i no té competència en aquestes zones, tot i que de tenirne seria una gran

debilitat. Viure del turisme, en temps de crisis pot ser una debilitat. Per tot això hauria de

buscar situar-se com ja he esmentat abans en grans capitals. A nivell organitzatiu té la

fortalesa de prendre les decisions amb més rapidesa i sense necessitat de fer grans juntes, per

altra banda en les grans juntes hi ha més punts de vista i aportacions més tècniques de cada

àrea. Enfront altres empreses com Mercadona o Caprabo, no hi ha possibilitat de fer la

comanda per Internet o la possibilitat del repartiment a domicili. Aquestes possibilitat

donarien un petit impuls al negoci. Mentre treballava vaig poder adonar-me que la majoria

dels turistes es passaven tot el dia a la platja, i a les hores del dinar i sopar entraven a comprar

alguns productes per menjar i beure, provocant un col·lapse en el supermercat. Amb la opció

de compra per Internet i repartiment a domicili s’estalviarien part d’aquestes cues de gent, i

donaria més seguretat als clients. Aquestos no haurien de preocupar-se de fer llargues cues o

vigilar que no els tanquessin el supermercat, ells sabrien amb tota precisió l’hora a la que

se’ls repartiria la compra. Podem trobar una altra fortalesa la variabilitat de plantilla que té, i

segons el treball que hi hagi aquesta plantilla serà més gran o més petita.

Page 31: PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA · 1 PROJECTE COL.LABORACIÓ ESCOLA-EMPRESA CONCURSANT: COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS La iniciativa del següent projecte ha estat del Col·legi

31

• Té molta competència? Digues tipus de mercat en el qual es troba l’empresa.

No. En les zones on es troben ubicats els supermercats no hi ha gens de competència. Es

troba en un mercat de competència perfecta, tot i que en la zona on es situen els establiments

d’aquesta empresa no hi ha competència alguna .

4. Conclusions Per a mi el fet de treballar ha estat una experiència molt positiva. Enlloc de

passar-me tot l’estiu a casa sense fer res de profit, he tingut un estiu molt profitós i no tan sols

pel fet d’haver guanyat diners per poder pagar-me els estudis, sinó perquè m’ha fet adonar-me

del que costa guanyar els diners i el valor que té estudiar per tal de què en un futur pugui

aspirar al màxim. L’àmbit de classe i el del treball és molt diferent, és per això que he pogut

viure experiències i sensacions diferents a les de classe. Estar tot el dia en contacte amb una

altra gent et fa veure quines actituds no són bones per a mi ni per a la gent que m’envolta. Un

a classe aprèn una sèrie de coneixements com les llengües estrangeres, necessàries per

entendre molts turistes, i aptituds com l’organització o el treball en equip, i encara que moltes

vegades sembla que tot el què s’aprèn a l’escola no serveixi, en el fons serveix molt.