PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

INSTITUT MOLÍ DE LA VILA

Capellades

2017-2018

2

ÍNDEX

CURRÍCULUM I METODOLOGIES

Distribució curricular ESO............................................................... 4

Assignatures optatives ESO ........................................................... 5

Currículum batxillerat ...................................................................... 6

Síntesi de les competències bàsiques ........................................... 7

Continguts transversals................................................................... 9

Coordinació de les CB i CT............................................................. 10

Programació didàctica de centre..................................................... 13

Programació didàctica del professor/a............................................ 14

Cinema a l’aula................................................................................ 15

Ús d’ordinadors i mòbils.................................................................. 18

Seguiment Treball de Recerca......................................................... 19

Normativa Treball de Recerca......................................................... 20

Estratègies per aconseguir un bon ambient a l’aula........................ 21

Feina per a una hora de guàrdia imprevista................................... . 22

Feina per a hores de guàrdia previstes........................................... 23

AVALUACIÓ

Instruments d’avaluació

Informe preavaluació................................................................. 25

Avaluació periòdica del rendiment i actitud d’un grup............... 26

Informe del tutor (de final de curs)............................................. 28

Informe de l’assignatura (de final de curs)................................ 29

Criteris d’avaluació

Guia per elaborar i coordinar els criteris d’avaluació................. 30

Criteris generals d’avaluació i recuperació a ESO..................... 31

Criteris generals d’avaluació i recuperació a Batxillerat............. 32

Avaluació de setembre................................................................ 34

Criteris de promoció de l’alumnat d’ESO.................................... 35

Custòdia dels exàmens.................................................................... 36

RECURSOS PER ATENDRE LA DIVERSITAT

Guia per programar i coordinar les adaptacions curriculars...... 37

Pla de recuperació, pla individualitzat i pla repetidors............... 39

3

Pla de recuperació del curs anterior (imprès)............................ 42

Pla de recuperació d’un trimestre (imprès)................................ 43

Pla individualitzat ESO (imprès)................................................ 44

Pla específic per a l’alumnat que repeteix................................. 46

Mesures per millorar els resultats del batxillerat......................... 48

Pla individualitzat al Batxillerat.................................................... 49

Pla de recuperació de Batxillerat................................................. 51

RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES

Document orientador 4t ESO....................................................... 52

Full de suport en les reunions de pares....................................... 53

Entrevistes amb famílies.............................................................. 54

CONVIVÈNCIA

Full de falta de conducta.............................................................. 59

Comportament a les excursions................................................... 60

Mesures en relació a l’assistència la batxillerat............................ 61

4

DISTRIBUCIÓ CURRICULAR ESO

Matèries 1r 2n 3r 4t

Llengua catalana i literatura 3 3 3 3

Llengua castellana i literatura 3 3 3 3

Llengua estrangera 3 4 3 3

Ciències socials,:geografia i història 3 3 3 3

Ciències de la naturalesa: biologia i geologia 3 2

Ciències de la naturalesa: física i química 3 2

Matemàtiques 3 4 4 4

Educació física 2 2 2 2

Música 2 2*

Educació visual i plàstica 2 2*

Tecnologia 2 2 2

Religió o cultura i valors ètics 1 1 1 1

Tutoria 1 1 1 1

Treball de síntesi / Projecte de recerca (1) (1) (1) (1)

Servei comunitari (1)

Matèries específiques / optatives 2 2 2 9+1

TOTAL 30 30 30 30

Matèries específiques d’oferta obligatòria 1r, 2n i 3r:

Cultura clàssica

Emprenedoria

2a llengua estrangera

A 4t d’ESO s’oferiran 3 itineraris amb 9h de matèries optatives en funció de l’itinerari

escollit i 1h FOL.

Itinerari pre-professional Itinerari humanístic Itinerari científic

Tecnologia (3h) Llatí (3h) Tecnologia/Francès (3h)

Educació visual i plàstica (3h) Informàtica (3h) Biologia i Geologia (3h)

Música (3h) Música/Francès (3h) Física i Química (3h)

FOL (1h) FOL (1h) FOL (1h)

- El projecte de recerca i el treball de síntesi es farà de forma intensiva durant una

setmana al final de curs. Durant el curs es durà a terme un projecte al primer trimestre i

un al final (com a mínim), que computarà un % de la nota del projecte de recerca final o

del treball de síntesi final:

Projecte interdisciplinari 1r trimestre: 30%

Projecte interdisciplinari 3r trimestre: 70%

5

ASSIGNATURES OPTATIVES ESO 17-18

1r ESO (2 hores setmanals)

Francès

Iniciació al

francès

(A)

Tecnologia

Robots i

programació

(A-B)

Educació Física

Iniciació als

esports d’equip

(B)

Música

Cantem a la

coral

(A-B)

Català

Periodistes

(A-B)

2n ESO (2 hores setmanals)

Francès

(A)

Tecnologia

Robots i

programació

(A-B)

Educació Física

Esports de

raqueta

(B)

Català

Periodistes

(A-B)

Coneix-te

Educació

emocional

(A-B)

Mates

Astronomia

bàsica

(A-B)

3r ESO (2 hores setmanals)

Francès

(A)

Socials

Cultura clàssica

(A)

Tecnologia

Programació

Android (A-B)

Música

Cantem a

la coral (A-B)

Coneix-te

Educació

emocional (A-B)

Castellà

Periodismo

(A-B)

Economia

Emprenedoria

(A-B)

A: Ampliació

B: Bàsic

6

Institut Molí de la Vila Capellades

CURRICULUM de BATXILLERAT per al curs 17-18

1r Batxillerat 2n Batxillerat

Matèries comunes → LC

(2h)

LS

(2h)

IA/IF

(3h)

FI

(2h)

EF

(2h)

CMC

(2h)

T

(1h)

LC

(2h)

LS

(2h)

IA/IF

(3h)

HF

(3h)

HS

(3h)

T

(1h)

Modalitats del batxillerat Itineraris

Matèries de Modalitat

(12h)

Matèries Específiques/Modalitat

(4h)

Matèries de Modalitat

(12h)

Matèries

Específiques/Modalitat

(4h)

Ciències i tecnologia A

MA(4h) DT(4h) TI (4h)

FS (4h)

TM (4h)

EC (4h)

LU (4h)

HFR (2h)*

+

LF (2h)*

PS (2h)

+

SC (2h)

MA(4h) DT(4h) TI (4h)

FS (4h)

TM (4h)

AT (4h)

GR (4h)

ED (4h)

HFR (2h)*

+

LF (2h)*

Ciències i tecnologia B

MA(4h) DT(4h) TI (4h) MA(4h) DT(4h) ET (4h)

Ciències i tecnologia C

MA(4h) QI(4h) TI (4h) MA(4h) QI(4h) TI (4h)

Ciències i tecnologia

D

MA(4h) QI(4h) BI (4h) MA(4h) QI(4h) BI (4h)

Humanitats i C. Socials

E

LA(4h) GR(4h) HM(4h) LA(4h) AS(4h) HA(4h)

Humanitats i C. Socials

F1/F2 LA(4h) MS(4h) HM(4h) LA(4h) MS(4h)

GG/HA

(4h)

Humanitats i C. Socials G1/G2 EO(4h) MS(4h) HM(4h) EO(4h) MS(4h) GG/HA

(4h)

Total = MC (14h) + MM (12h) + ME (4h) = 30h Total = MC (14h) + MM (12h) + ME (4h)= 30h

A l’hora d’elegir l’itinerari cal tenir en compte que determinades matèries tenen un valor afegit a les PAU: són les matèries de modalitat que pertanyen a la branca de coneixement dels estudis

universitaris que es volen cursar i també les matèries de modalitat que ha seleccionat cada universitat com a idònies per als seus estudis (consulteu les llistes de les matèries que pertanyen a cada

branca i les llistes de les matèries que cada universitat considera idònies).

* Aquesta opció és obligatòria per a l’alumnat que cursi el Batxibac.

7

SÍNTESI DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL DECRET 143/2007 Què s’entén per competència bàsica? “Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles. Es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats experiències...” (Eurydice, 2002)

El currículum està centrat en les competències bàsiques per orientar el professorat en la identificació dels continguts, les activitats d’aprenentatge i els criteris d’avaluació bàsics. La finalitat de cada àrea és el desenvolupament de les competències bàsiques. Les competències bàsiques són les següents:

A. COMPETÈNCIES COMUNICATIVES 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual:

La competència lingüística i audiovisual és saber comunicar-se oralment, per escrit i amb els llenguatges audiovisuals.

Exemple de la varietat de textos que es poden usar per assolir aquesta competència:

textos que conten (reportatge) textos que descriuen (informe d’observacions, fulletó informatiu) textos que expliquen (article d’enciclopèdia, notícia periodística) textos que organitzen informació o idees (esquema, mapa

conceptual, mural, maqueta) textos que diuen com fer (instruccions de muntatge, regles de joc,

protocol de laboratori) textos per convèncer (anunci, text d’opinió, debat) textos que impliquen interaccions verbals (entrevista, conversa,

dramatització) textos que serveixen d’eines de referència (diccionari, atles, anuari,

catàleg) Aquests textos es poden presentar amb suport paper, digital o audiovisual. Les interaccions orals entre l’alumnat i el professorat són imprescindibles

per aprendre a llegir i comprendre millor els textos. La competència comunicativa també és necessària per cohesionar el grup i

establir vincles i relacions constructives amb les altres persones.

2. Competència artística i cultural: Aquesta competència suposa conèixer i apreciar les manifestacions

culturals i artístiques. Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat

per expressar-se amb codis artístics. Requereix disposar d’habilitats de cooperació, ja que sovint es basa en

treballs col·lectius.

B. COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES 3. Tractament de la informació i competència digital:

Aquesta competència es desenvolupa en la cerca i processament de la informació i l’ús de tècniques diverses segons els suports (oral, imprès, audiovisual, digital)

Per transformar la informació en coneixement, cal saber-la organitzar, relacionar i fer deduccions.

S’han d’emprar les TIC en processos matemàtics, socials, econòmics... i en entorns col·laboratius.

4. Competència matemàtica: La competència matemàtica implica l’habilitat per comprendre i utilitzar

els números i les seves operacions bàsiques per interpretar informació, per

8

ampliar el coneixement quantitatiu i espacial de la realitat i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i el coneixement científic.

Requereix habilitat per analitzar i expressar amb precisió informacions, dades i argumentacions.

5. Competència d’aprendre a aprendre: Per desenvolupar aquesta competència s’ha de ser conscient del que se sap

i del que cal aprendre, de com s’aprèn i de com es poden optimitzar els processos d’aprenentatge.

Comporta tenir consciència d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüística.

També es planteja l’ús d’estratègies d’autocontrol, com els plans de treball, i l’ajut de tècniques d’estudi, treball cooperatiu i per projectes...

Comporta ser capaç d’administrar l’esforç, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones.

C. COMPETÈNCIA PERSONAL 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal:

Suposa poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i portar a terme projectes individuals o col·lectius.

Comporta una actitud positiva cap al canvi i la innovació que pressuposa flexibilitat de plantejaments i adaptació crítica i constructiva.

D. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:

Aquesta competència fa que l’alumnat superi la simple acumulació d’informacions per interpretar i apropiar-se dels fets i els processos, per predir conseqüències i dirigir reflexivament les accions per la millora de les condicions de vida.

Suposa el desenvolupament del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i prendre decisions amb autonomia i iniciativa.

Són parts d’aquesta competència l’ús responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional responsable i la promoció de la salut individual i col·lectiva.

8. Competència social i ciutadana: Fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar i exercir la

ciutadania democràtica en una societat plural. Integra habilitats que permeten participar, prendre decisions, triar

comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions adoptades.

Suposa afrontar la convivència i els conflictes emprant els valors i les pràctiques democràtiques.

Aquestes competències, segons el decret esmentat, tenen un caràcter transversal. Per tant, cadascuna de les àrees curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les àrees es tinguin en compte les competències comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina.

Els equips docents coordinaran l’aplicació de les competències bàsiques mitjançant els

quadres de coordinació que s’adjunten a les pàgines següents.

9

ELS CONTINGUTS TRANSVERSALS

Segons el Decret 143/2007, a l’educació secundària obligatòria s’han de treballar els

següents continguts transversals en totes i cadascuna de les matèries:

1. Ús de les TIC.

2. Comprensió lectora.

3. Expressió oral.

4. Expressió escrita.

5. Valors (educació per la salut, educació ambiental, educació per al consum,

educació intercultural i per a la diversitat, educació per a la igualtat homes-

dones, educació per la pau i el desenvolupament, educació pel civisme i la

participació).

Els equips docents coordinaran l’aplicació d’aquests continguts transversals mitjançant

els quadres de coordinació que s’adjunten a les pàgines següents.

Institut Molí de la Vila Capellades

10

COORDINACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS CONTINGUTS TRANSVERSALS NIVELL: _____________ TRIMESTRE:_____________

MATÈRIES

Aplicació

matemàtica

Ús de les TIC

Lectura

comprensiva

Expressió

oral

Expressió escrita

Projecte

Treball

cooperatiu

Tècniques d’estudi paper digital

Català

Castellà

Anglès

Matemàtiques

Socials

Experimentals

Tecnologia

Educació Física

Dibuix- Música

Optatives

TOTAL

11

COORDINACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS CONTINGUTS TRANSVERSALS

PROFESSOR/A:

MATÈRIA:

NIVELL:

TRIMESTRE:

TIPUS D’ACTIVITAT (matem., TIC, lectura, expr. oral, expr. escrita, projecte, treball cooperatiu o tècniques d’estudi)

TÍTOL I BREU EXPLICACIÓ DE L’ACTIVITAT

COORDINACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES (indiqueu quines matèries)

12

COORDINACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS CONTINGUTS TRANSVERSALS

TIPUS D’ACTIVITATS:

APLICACIÓ MATEMÀTICA: ús de les matemàtiques (preferiblement càlcul) aplicades a la nostra assignatura (càlcul de les notes trimestrals,

interpretació de dades numèriques dels diaris, anàlisi d’estadístiques...)

ÚS DE LES TIC: s’ha de seguir un procés complet de tractament de la informació, és a dir, primer obtenir la informació, després processar-la i, per

últim, comunicar-la oralment o per escrit.

LECTURA COMPRENSIVA: primer llegir (que pot ser lectura silenciosa, o un alumne en veu alta, o el professor en veu alta, o un de cada 4 alumnes en

veu baixa només per al seu petit grup, etc.) i després fer una activitat de comprensió (que pot ser respondre un qüestionari de comprovació de la

comprensió, fer un resum escrit, fer un resum oral, etc.)

EXPRESSIÓ ORAL: pot ser una exposició oral, un debat preparat, un diàleg... Ha de constar de recerca de la informació, selecció de la informació,

elaboració d’un guió i exposició final. És important l’ús de les TIC.

EXPRESSIÓ ESCRITA: cal tenir en compte l’ús de l’estàndard, l’ordre de les idees, els lligams entre les parts del text, les faltes i la presentació. Cal

repartir les tasques en format paper i en format digital.

PROJECTE: pot ser individual o en grup. Pot consistir en un treball, un mural, un ppt, una maqueta, un vídeo, una webquest, una escenificació, etc.

L’objectiu és desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal.

TREBALL COOPERATIU: es tracta de fer una activitat d’alguns dies (avaluable) en què s’ha d’aprendre de i amb les altres persones. El treball de

cadascú afecta els resultats dels altres membres del grup.

TÈCNIQUES D’ESTUDI: es pot treballar qualsevol de les tècniques (subratllat, esquema, resum, prendre apunts, recerca o consulta bibliogràfica,

comentari de text, treball monogràfic...)

Observacions: Les activitats que s’apuntin és aconsellable que siguin avaluades. Tingueu en compte que una mateixa activitat no es pot comptabilitzar en diferents caselles.

13

Institut Molí de la Vila Capellades

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE CENTRE

MATÈRIA

NIVELL

COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA (enumeració basant-se en el Decret 143/2007 i en el PCC)

APORTACIONS DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (breu resum de l’aportació de la matèria a cadascuna de les competències incloses en el currículum, basant-se en el Decret 143/2007

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA EN L’ETAPA (expressats amb un verb en infinitiu, basant-se en el Decret 143/2007)

CONTINGUTS DEL CURS (expressats amb un substantiu, basant-se en el Decret 143/2007)

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES (basant-se en el Decret 143/2007)

CRITERIS D’AVALUACIÓ (basant-se en el Decret 143/2007 i en els acords de centre i de departament)

(Vegeu annex Criteris d’avaluació del Departament didàctic)

14

Institut Molí de la Vila Capellades

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL PROFESSOR/A

PROFESSOR/A

ANY ACADÈMIC

MATÈRIA

NIVELL

GRUP ORDINARI/ ADAPTACIÓ CURRICULAR

GESTIÓ DE L’AULA (organització de l’alumnat, paper del professorat)

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES (aprovades pel claustre i el consell escolar)

MATERIALS I RECURSOS (suport informàtic, pel·lícules...)

15

DIMENSIONS COMPETÈNCIES

CONTINGUTS CLAU COMPETÈNCIES TEMPORTIZACIÓ

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 1r Trim 2n Trim 3r Trim

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

16

TEMPORITZACIÓ (temps que es dedica a cada unitat didàctica)

CRITERIS I ACTIVITATS D’AVALUACIÓ (concreció per part del professor dels criteris del departament didàctic)

- Grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels continguts del curs.

- Tipus d’activitats (treballs, exàmens, pràctiques...) - Valor de cada activitat. - Quantitat mínima d’activitats d’avaluació. - Activitats de recuperació. - Avaluació de la diversitat dins de l’aula. - Nota de final de curs. - Criteris de correcció.

(Vegeu annex Concreció dels criteris d’avaluació)

17

CINEMA A L’AULA

CINEMA I EDUCACIÓ El cinema és un fet cultural de primera magnitud en la nostra societat i, com a tal, ha d’ocupar un lloc a l’institut. L’alumne ha de rebre formació com a espectador (sentit crític, capacitat d’anàlisi...) i el centre ha d’aprofitar la potencialitat formativa del cinema subratllant els seus valors educatius i culturals. ASPECTES POSITIUS DE L’ÚS DEL CINEMA A L’AULA El cinema i el treball posterior al visionat ajuden a aclarir continguts i incrementen la informació relacionada amb algun tema concret. També promou l’observació, l’anàlisi i la reflexió. A més, afavoreix la discussió i el debat en aquells alumnes als quals els costa més participar a classe. ACTITUD DE L’ALUMNAT EN EL VISIONAT DE PEL·LÍCULES Cal formar espectadors cívics que tinguin clares les formes, és a dir, que adoptin un estil de comportament davant del cinema, que consisteix a : - Respectar el silenci durant les projeccions. - Abstenir-se de menjar a la sala de cinema o allà on es faci una projecció. - Respectar els títols de crèdits i llegir-los. - Informar-se prèviament del que veuran. VERSIÓ ORIGINAL/VERSIÓ DOBLADA Totes les pel·lícules que es visionin a l’institut es passaran, a poder ser, en versió original (amb subtítols si cal) per tal de respectar la forma original de la cinta (veus reals dels actors) i també per millorar el coneixement d’idiomes. En el cas de grups d’adaptació curricular el professorat decidirà en quina llengua és més oportú visionar-la tenint en compte les característiques del grup. QÜESTIONS QUE CAL TENIR EN COMPTE - És prioritari que el tema i el guió afectin els interessos i la realitat dels joves d’avui perquè es puguin identificar més fàcilment amb la situació i amb els personatges que hi apareixen. - El missatge que transmeti l’obra ha de ser cívic i respectuós amb els valors democràtics. - El tema o subtemes o algun element del film s’ha de poder connectar amb qüestions curriculars o d’interès educatiu. - El paper del professorat ha de ser actiu, ja que ha de donar claus de comprensió i ha d’emmarcar la situació plantejada en la pel·lícula, però sense intervenir-hi excessivament. - El professorat ha de procurar que el debat no es desviï i ha d’evitar tallar-lo si és viu i ric. - Abans de donar per finalitzada l’activitat, els mateixos alumnes han d’explicitar les conclusions.

18

- Si hi ha problemes de temps per passar una pel·lícula, es poden buscar diferents solucions, per exemple: fer el visionat entre dues assignatures, passar només un fragment de la pel·lícula (com si fos un fragment d’una novel·la)... COORDINACIÓ Per evitar la repetició de pel·lícules, cada trimestre s’ha de comunicar a la coordinadora de nivell tots els films que estigui previst visionar. Aquesta ho traslladarà al Coordinador pedagògic, que tindrà el quadre de tot el centre i donarà el vistiplau. MITJANS La compra de pel·lícules, un cop es tingui la conformitat del Coordinador pedagògic, es tramitarà a través del departament respectiu. La custòdia de les pel·lícules d’un any per l’altre la farà el Cap de departament. CINEMA I INTERDISCIPLINARIETAT La vinculació entre cinema, literatura i història és prou evident, però també es poden treballar altres matèries (física, biologia, matemàtiques...) a través del cinema, com per exemple mitjançant pel·lícules de ciència-ficció. En els webs del final hi ha propostes de pel·lícules classificades per assignatures i amb guió de treball per al professorat. Sovint hi ha una mateixa pel·lícula proposada per a diverses assignatures, la qual cosa facilita la coordinació entre matèries per treballar un mateix film. CINEMA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES/CONTINGUTS TRANSVERSALS El cinema també és una eina molt útil per al desenvolupament de les competències bàsiques, principalment la competència comunicativa lingüística i audiovisual, la competència de tractament de la informació i digital, i la competència d’aprendre a aprendre i la competència social i ciutadana. Pel que fa als continguts transversals, mitjançant el cinema es poden treballar principalment els valors i l’expressió oral i escrita. WEBS I BIBLIOGRAFIA AMBRÒS, A. I BREU, R.(2007): Cinema i educació. El cinema a l’aula de primària i secundària. Barcelona. Graó. http://www.uhu.es/cine.educacion/ http://www.edualter.org/cine.htm http://www.cinescola.info/ http://www.auladecine.com/recursos.html http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/cinema/ http://www.geocities.com/cineclasicopeliculas/ http://www.xtec.es/%7Exripoll/llengua.htm

19

GUIÓ PER ANALITZAR UNA PEL·LÍCULA Com a exemple, es proposa el guió d’A. Ambròs i R. Breu a Cinema i educació:

ESQUEMA

OBJECTIU DE CADA APARTAT

1. Presentació de la pel·lícula - Motivar el visionat abans de començar-lo a fer, per tal de preparar la recepció de la producció audiovisual. Podem generar expectatives a partir del títol del film, la caràtula o d’altres aspectes que considerem significatius.

2. Fitxa tècnica i artística - Fer una síntesi del elements principals tècnics i artístics del film. Poden realitzar-la els estudiants o donar-la el professor o la professora.

3. Sinopsi - Realitzar un relat breu i sintètic que contingui tota la trama i subtrames de la història. Pot facilitar-lo el professor o la professora o poden elaborar-lo els estudiants.

4. Preguntes de comprensió general - Assegurar que la trama argumental i els subtemes s’entenen durant el visionat i al final d’aquest.

5. Anàlisi de personatges - Diferenciar els personatges principals dels secundaris i la relació que tenen. - Descriure les característiques principals dels personatges.

6. Llenguatge i tècniques audiovisuals - Observar o reconèixer algun aspecte del llenguatge i de les tècniques audiovisuals més destacats en la pel·lícula pel director o que el docent consideri oportú.

7. Textos de suport i interdisciplinarietat - Realitzar lectures complementàries per als temes plantejats en el film. - Relacionar el film amb altres textos literaris o pel·lícules que formin part del coneixement cultural de l’estudiant.

8. Valoració i crítica personal - Expressar i argumentar la valoració del visionat en relació amb els aspectes analitzats.

9. Conclusions generals - Elaborar un exercici de síntesi de tot el treball que s’ha realitzat o d’una part en concret.

PROGRAMACIÓ DEL VISIONAT DE FILMS SEGONS ELS NIVELLS En cada equip docent s’emplenarà un quadre trimestral amb les propostes que hi hagi.

CURS I GRUP

ASSIGNATURA

PEL·LÍCULA

20

Institut Molí de la Vila Capellades

Ús d’ordinadors i mòbils

1. L'ordinador/tauleta és una eina més de treball. Durant les classes feu-lo servir només seguint les pautes del professorat. L'hora del pati és per desconnectar i no es podran fer servir els ordinadors.

2. Per tal d’evitar el col·lapse de la xarxa de l’institut, es demana fer les descàrregues fora del centre. A més, el programari que necessita una connexió contínua a la xarxa, com els xats, ha d'estar apagat durant l'horari escolar.

3. Cal tenir un antivirus instal·lat i actualitzat (recomanem AVAST! Antivirus), la suite ofimàtica LibreOffice i tot el programari que el professorat hagi demanat per seguir les classes.

4. Els ordinadors/tauletes han d'arribar al centre amb la bateria carregada. Es recomana treballar endollats a casa, per garantir al màxim la vida útil de la bateria.

5. Cal fer una còpia de seguretat dels arxius de treball en un pen-drive o en un directori virtual (GoogleDrive o DropBox).

6. L’ús dels telèfons mòbils, reproductors de música i altres dispositius electrònics no està permès a les aules si el professor/a no ho autoritza prèviament.

7. La intimitat i l'honor és un dret. Cal respectar a tothom a la xarxa, tant companys com professorat, amics i família.

8. L’ordinador d’aula i la pissarra digital només es podrà fer servir amb la presència i l'autorització del professorat.

9. L’ús inadequat d’aquetes eines és sancionable a nivell disciplinari (faltes de conducta i expedients) i també amb el tancament de l’accés al wifi del centre.

21

SEGUIMENT TREBALL DE RECERCA

NOM ALUMNE/A:

ADREÇA CORREU ELECTRÒNIC:

NOM TUTOR/A:

ENTREVISTA NÚM.: DATA DE CONTACTE:

TIPUS DE CONTACTE 1:

OBSERVACIONS, ORIENTACIONS DEL TUTOR/A I ACORDS PRESOS:

SIGNATURES

TUTOR/A ALUMNE/A

DATA

PROPER

CONTACTE

1 TIPUS DE CONTACTE: MAIL O ENTREVISTA

22

Institut Molí de la Vila

Capellades

NORMATIVA TREBALL DE RECERCA

1. Canvis de tema: el tema escollit per l’alumne durant el curs i sobre el qual se li ha valorat la feina feta no es pot canviar a l’estiu o a principis del curs següent. En cas de canvi de tema o de no seguiment de les línies bàsiques de l’esquema presentat fins a final de curs, la puntuació de l’apartat de tutoria i seguiment del treball serà de zero.

2. Exposició oral: a. L’exposició oral només es podrà fer a la convocatòria d’octubre. b. L’exposició oral és obligatòria. En cas que no es faci, s’invalidarà tot el

treball. c. El dia de l’exposició oral es pot adjuntar material complementari que

no s’hagués presentat abans i que constés en el treball escrit. d. Tant el centre com l’alumne/a es reserven la possibilitat d’acceptar o

rebutjar la presència d’altres persones durant l’exposició oral. 3. Recuperacions:

a. Si la part escrita té una puntuació de menys de 4 punts, no es podrà aprovar el treball. Es podrà recuperar aquesta part durant el curs, en les dates que s’indiquin.

b. La nota de recuperació no podrà ser superior a 5 en el total del treball. 4. Comunicació de les notes:

a. El centre comunicarà les notes parcials i finals mitjançant documentació oficial. El professorat no avançarà pel seu compte a l’alumnat la comunicació de qualsevol nota.

5. Treballs en grup: quan es tracti de treballs fets en grup, es demanarà una extensió mínima de 20 pàgines per persona. El treball, però, es valorarà globalment.

6. Idiomes: el treball es pot fer en qualsevol de les llengües que s’imparteixen al centre.

7. Reclamacions: a. La coordinadora de batxillerat conservarà les graelles de les

valoracions per possibles reclamacions. b. Les reclamacions de notes (tutor d’aula, exposició oral, seguiment del

treball escrit) seguiran el procediment habitual: reclamació oral al professorat immediatament després de l’entrega de notes.

c. Pel que fa a les reclamacions de notes de l’apartat del treball escrit les resoldrà oralment, en primera instància, el mateix tribunal. I, en segona instància, es podrà presentar la reclamació escrita a la direcció del centre, que convocarà un nou tribunal. En aquest cas, la valoració pot variar en qualsevol sentit (superior o inferior).

23

ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR UN BON AMBIENT A L’AULA

Comunicació

1. Conèixer els alumnes i interessar-se per ells. Donar-los suport afectiu. Aprendre’s

els noms dels alumnes.

2. Plantejar l’aula com un espai de comunicació mútua, de diàleg, en què l’alumnat

pot preguntar i opinar.

3. Comunicar-se amb el tutor/a, els altres professors i la família.

Disciplina

4. Establir i explicar les normes internes de classe (què esperem d’ells, quan poden

participar i quan no...) i complir-les i fer-les complir.

5. Resoldre amb recursos propis els problemes de disciplina (utilitzar el diàleg, la

negociació i l’autoritat personal). No caure en el càstig constant ni tampoc en la

inhibició.

6. Evitar discussions públiques professor-alumne (davant de tota la classe) quan hi

hagi desacords. Deixar la discussió per un altre moment i lloc.

7. Respectar l’alumnat, tant individualment com en grup, i demanar el mateix

tracte per a nosaltres.

Metodologia

8. Organitzar activitats diferents dins de cada sessió per fer més dinàmica la classe.

9. Plantejar una atenció a la diversitat adequada, de manera que les tasques que

manem no siguin ni massa difícils ni massa fàcils.

10. Introduir el treball cooperatiu, en què l’alumne aprèn amb els companys, com a

fórmula d’aprenentatge enfront del treball individualista i competitiu

tradicionals.

24

FEINA PER A UNA HORA DE GUÀRDIA IMPREVISTA

CURS I GRUP: DATA: PROFESSOR/A TITULAR:

AULA: HORA: PROFESSOR/A DE GUÀRDIA:

ACTIVITAT DEL LLIBRE DE TEXT O MOODLE (Recurs preferent)

(Poseu una

creu)

ACTIVITAT DE MATERIAL FOTOCOPIAT (Últim recurs. S’hi haurà de grapar una sola fotocòpia de l’activitat)

(Poseu una

creu)

Descripció de l’activitat (pàgines del llibre, metodologia...)

Observacions: - El professor/a titular ha de tenir sempre a la carpeta de la sala del professorat almenys tres fulls de feina completats per a cada curs i grup. - La feina s’ha de calcular per a una hora aproximadament. Al final de l’hora, l’alumnat ha de lliurar la tasca feta al professor de guàrdia (si és en paper) o bé al seu professor per correu electrònic (si és digital). En cas que sigui en paper, el professor/a de guàrdia ha de deixar la feina feta a la gaveta del professor/a titular. - El professor/a titular ha d’avaluar d’alguna manera la tasca feta (com a deures fets, com a activitat de classe, etc.)

25

FEINA PER A LES HORES DE GUÀRDIA PREVISTES

Professor/a que faltarà: ……………………………………………………………….

Dia de la setmana i data que faltarà: ………………………………………………….

1ª HORA 8:00 – 8:55

AULA CURS - GRUP FEINA A FER

2ª HORA 8:55 – 9:50

AULA CURS - GRUP FEINA A FER

3ª HORA 9:50 – 10:45

AULA CURS - GRUP FEINA A FER

4ª HORA 11:15 – 11:45

AULA CURS - GRUP FEINA A FER

26

5ª HORA 11:45 – 12:40

AULA CURS - GRUP FEINA A FER

6ª HORA 12:40 – 13:35

AULA CURS - GRUP FEINA A FER

7ª HORA 13:35– 14:30

AULA CURS - GRUP FEINA A FER

27

Institut Molí de la Vila Capellades

INFORME PREAVALUACIÓ

L’alumne/a _____________________________________________________________

que cursa _________________ , no ha superat 3 o més assignatures en la preavaluació

realitzada. Aquesta informació té un caràcter orientatiu, a fi que tant la família com

l’alumne/a sàpiguen que s’haurà d’esforçar més per superar satisfactòriament

l’avaluació.

Capellades, ………. de ……………………………… de........

Tutor/a: Pare/mare/tutor legal:

Signatura Signatura i DNI

(Cal retornar signat al tutor/a).

28

AVALUACIÓ PERIÒDICA DEL RENDIMENT I ACTITUD D’UN GRUP

Professor/a:

Nivell i grup:

Data:

A) INFORMACIÓ PRÈVIA:

1. Nombre d’alumnes amb faltes injustificades durant la ____ avaluació:

2. Nombre d’expulsions durant la _____ avaluació:

B) AVALUACIÓ DEL RENDIMENT

Bé (Aprova més del 80% de l’alumnat).

Regular (Aprova entre el 60 i el 80% de l’alumnat).

Malament (Aprova menys del 60 % de l’alumnat)

C) AVALUACIÓ DE L’ACTITUD

Bé (Hi ha un bon ambient de treball. Saben distingir els moments en què

es pot parlar i els moments de silenci. Participen activament. Es posen a

treballar de seguida quan se’ls mana feina. Normalment fan els deures).

Regular (No hi ha gaire bon ambient de treball. Sovint parlen en

moments en què hi hauria d’haver silenci. Quan participen ho fan sense

ordre o participen poc. Els costa de posar-se a treballar quan se’ls mana

feina. De vegades no fan els deures).

Malament (No hi ha ambient de treball. Parlen contínuament. No

participen en la classe. Els costa molt de posar-se a treballar quan se’ls

mana feina. Moltes vegades no fan els deures).

D) MESURES A PRENDRE PER MILLORAR EL RESULTAT

Revisar els criteris d’avaluació (percentatges, nombre de proves, relació

amb els objectius)

29

Revisar l’adaptació curricular (continguts, metodologia, activitats,

material, etc.)

Prendre mesures col·lectives tot l’equip docent (com posar negatius

d’actitud, expulsar amb un sol avís previ, sancionar amb tasques

reparadores, etc.)

Informar els pares (a través de l’agenda) dels mals resultats acadèmics

d’alguns alumnes.

Informar els pares (a través de l’agenda) de l’actitud negativa d’alguns

alumnes).

Canviar de lloc, dins de l’aula, determinats alumnes.

Revisar l’adjudicació de determinats alumnes a l’aula.

Sol·licitar una entrevista tutor-pares per a determinats alumnes.

Sol·licitar atenció psicopedagògica per a determinats alumnes.

Sol·licitar una xerrada del coordinador/a de nivell i el tutor amb el grup.

Sol·licitar una xerrada del /de la Cap d’Estudis i el tutor/a amb el grup.

Sol·licitar una entrevista del tutor/a amb el pare/mare delegat/da de curs.

Sol·licitar una reunió de pares amb el tutor/a i l’equip docent.

Altres.

E) MESURES PRESES EN REUNIONS ANTERIORS

1. Mesures preses:

2. Resultats:

30

INFORME DEL TUTOR/A CURS______

ALUMNE/A:

ANY ACADÈMIC:

CURS I GRUP:

TUTOR/A:

Informe de l’alumne/a (rendiment, actitud, relació amb els companys, família, etc.):

31

INFORME DE L´ASSIGNATURA ........................

PROFESSOR/A

ANY ACADÈMIC

MATÈRIA

NIVELL

GRUP ORDINARI/ADAPTACIÓ

CURRICULAR

Informe de grau de compliment de la programació:

Els continguts donats són:

Els continguts que no s’han treballat per manca de temps són:

Recursos utilitzats:

●

Alumnes amb l’assignatura pendent:

Els alumnes que no han assolit els coneixements mínims al final de curs són:

Resum de l’assignatura per cada alumne:

Alumne/a Assignatura

pendent

Nota Final Juny Nota Actitud

Aquests alumnes hauran de presentar obligatòriament el dossier de treball d’estiu amb les

activitats fetes i realitzaran la prova escrita a principi de setembre. Aquestes activitats

s’avaluaran segons el que s’ha acordat al departament:

● % nota de l’examen

● 10% evolució de l’alumne durant el curs (Actitud i Progrés)

● % nota de les activitats del dossier de recuperació d’estiu

32

GUIA PER ELABORAR I COORDINAR ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Nombre de proves: com més proves, millor. Com a mínim, dues en cada

avaluació.

2. Tipus de proves: com més variades millor. Poden ser orals, escrites, proves tipus

test, proves pràctiques, treballs individuals, treballs en grup, etc.

3. Valor de cada prova respecte a la nota final de l’avaluació: quin percentatge

correspon a cada prova.

4. Sistema d’avaluació de l’actitud (a ESO val un 20%. En els grups de diversitat

aquest percentatge pot variar): es pot valorar l’assistència, la puntualitat,

l’interès i participació a classe, la realització dels deures, etc. Cal decidir quin

percentatge té cadascun dels ítems o bé si es resten decimals cada cop que es

falla en algun ítem.

5. Sistema de puntuació: quins aspectes es valoren, com es valoren, què és

important o secundari en una prova.

6. Valoració dels continguts, procediments i actitud: percentatge de cadascun

d’aquests aspectes en la nota final o bé en les diverses proves.

7. Sistemes de recuperació: s’ha de decidir si es fa una avaluació continuada o

exàmens de recuperació. S’ha d’establir el tipus d’activitats de recuperació

(exercicis, lectures, proves...)

8. Avaluació de la diversitat dins d’un grup ordinari o bé avaluació dels grups de

diversitat: valoració de la progressió, és a dir, alumnes que no arriben als

mínims, però que han avançat molt respecte al nivell que tenien al principi.

S’haurien d’avaluar només les competències bàsiques.

9. Nota final de curs: s’ha de decidir si és la mitjana de les tres avaluacions, si la

tercera avaluació té més valor que les anteriors o altres solucions.

33

CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ A ESO

1. Cada professor/a, a l’inici del curs, haurà de comunicar a l’alumnat els seus criteris

d’avaluació i el sistema de recuperació de cada matèria.

2. Per elaborar els seus criteris d’avaluació, el professorat haurà de tenir en compte aquests

criteris generals, així com els criteris aprovats pel seu departament i, si n’hi ha, els de

l’equip docent.

3. En els criteris d’avaluació hi han de constar els continguts de l’àrea avaluats i les

competències bàsiques avaluades, així com el nombre d’activitats d’avaluació, el valor

que es dóna a cada prova, el tipus de proves, el sistema de recuperació, el càlcul de la

nota final de curs, etc.

4. Almenys una de les activitats d’avaluació del crèdit ha d’incloure l’ús de les TIC (al

centre o fora del centre).

5. Almenys una de les activitats d’avaluació ha d’incloure el treball en equip.

6. Almenys una de les activitats d’avaluació ha de ser competencial i ha de valer entre un

20% i un 40% del trimestre en les matèries en què habitualment hi ha proves oficials de

competències bàsiques. En les altres matèries, les activitats d’avaluació competencials

també han de tenir un valor d’entre el 20% i el 40% del trimestre, però aquest valor es

pot repartir entre diferents proves, sense necessitat de fer una prova únicament

competencial.

7. Cada crèdit ha de tenir un mínim de quatre activitats d'avaluació (incloent l’avaluació de

l’actitud) i cap pot tenir un valor superior al 50% de la nota del crèdit.

8. Els diferents ítems referits a l’actitud (treball a classe, treball a casa, treball en equip, etc.)

s’han de valorar com a mínim amb un 20 % en cada crèdit.

9. S’ha d’establir un sistema de recuperació de les parts no superades (activitats, proves,

temporització, valoració, etc.)

10. S’ha d’establir d’on surt la nota de final de curs (mitjana dels trimestres, avaluació

continuada, etc.)

11. A principis de setembre hi haurà una convocatòria extraordinària de les matèries pendents

del curs anterior. El contingut de les proves extraordinàries de setembre serà de tota la

matèria.

12. En les proves de recuperació, tant trimestrals com anuals, la nota màxima serà

habitualment un 5 i extraordinàriament un 6, ja que en general són exàmens de

suficiència.

13. Els criteris d’avaluació dels grups d’adaptació curricular no han de ser forçosament els

mateixos que els dels grups ordinaris. En els grups d’adaptació curricular, si hi ha

desavinença entre els criteris del departament i els de l’equip docent, preval el criteri de

l’equip docent.

34

14. L’alumnat que té una adaptació curricular, però està dins d’un grup ordinari, pot tenir uns

criteris d’avaluació diferenciats de la resta de companys, és a dir, hi pot haver diferents

criteris d’avaluació dins d’una mateixa aula.

CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ A

BATXILLERAT

1. Cada professor/a, a l’inici del curs, haurà de comunicar per escrit a l’alumnat els

seus criteris d’avaluació (quantes activitats d’avaluació, valor de cada prova,

percentatges...) i el sistema de recuperació de la matèria (proves, activitats,

valoració, temporització).

2. Per elaborar els seus criteris d’avaluació i per establir el sistema de recuperació,

el professorat haurà de tenir en compte els criteris generals aprovats tant pel seu

departament com per l’equip docent. També haurà de complir les indicacions que

consten en les NOFC del centre i que estan basades en la normativa publicada.

3. Cada crèdit ha de tenir un mínim de tres activitats d'avaluació i cap pot tenir un

valor superior al 50% de la nota del crèdit.

4. En el cas que un alumne/a no hagi pogut assistir a una determinada activitat

d’avaluació, el professor/a no té obligació de realitzar-la fora del moment en què

estava convocada. Si ho fa, serà sota els següents supòsits:

- En altres activitats d'avaluació durant el curs acadèmic.

- Amb un altre grup de classe del mateix professor/a.

- Dins la classe del professor/a, mentre està fent un altra activitat acadèmica.

- Excepcionalment, a Educació Física es pot acordar un horari especial.

5. La nota de cadascuna de les matèries cursades (comunes, modalitat i optatives) és

numèrica i el professorat li atorgarà una qualificació entera de l'1 al 10. Quan hi

hagi decimals, la nota final serà el nombre enter següent si el decimal és igual o

major de 0’5, i serà el nombre enter anterior si el decimal és menor de 0’5.

D’aquest sistema d’arrodoniment se n’exceptuarà la franja que va de 4’5 a 4’9,

que tindrà el valor enter de 4.

6. Recuperacions del curs anterior:

- A principis de setembre hi haurà una convocatòria extraordinària de les

matèries pendents del curs anterior. El contingut de les proves

35

extraordinàries de setembre serà de tota la matèria. No est tracta d’una

prova de suficiència i, per tant, la qualificació pot ser de 0 a 10 punts.

- En el cas que quedin pendents assignatures de 1r després de la

convocatòria de setembre, hi haurà la possibilitat de realitzar proves per

recuperar el curs anterior al llarg del curs. Pels alumnes de 2n de

Batxillerat que tinguin matèries pendents es realitzaran proves

extraordinàries de recuperació al juny. El contingut d’aquestes proves serà

de tota la matèria. No són proves de suficiència i, per tant l’alumnat obté

la nota que aconsegueix amb l’examen (0-10).

7. Recuperacions del trimestre:

a. Les proves de recuperació es poden fer trimestralment o bé a final de curs.

b. En cas que els alumnes aprovats es presentin a les proves de final de curs,

la qualificació que obtinguin serà vàlida tant per pujar nota com per baixar-

la.

c. El professorat pot considerar recuperat un trimestre mitjançant la nota de

trimestres posteriors, sense necessitat de fer la prova de recuperació.

d. El tram de puntuació (de 0 a 5 o de 0 a 10) és a criteri del departament o

del professor.

8. Qualificació de l’expressió oral i escrita en llengües estrangeres:

a. L’expressió oral ha de representar com a mínim el 25% de la qualificació

final de la matèria.

b. L’expressió escrita (descripcions, argumentacions, valoracions…) ha de

representar com a mínim el 25% de la qualificació final de la matèria.

9. Qualificació de l’expressió oral i escrita en les matèries de l’àmbit de llengües:

a. L’expressió oral valdrà com a mínim el 25% de la nota final de la matèria.

b. L’expressió escrita (descripcions, argumentacions, valoracions…) valdrà

com a mínim un 25% de la nota final de la matèria.

c. El professorat de llengües avaluarà l’expressió oral i escrita d’acord amb

les observacions pròpies i amb les observacions que li transmeti el

professorat de les altres matèries.

10. Qualificació de l’expressió oral i escrita en les matèries no lingüístiques:

36

a. La comunicació oral i escrita valdrà entre un 5% i un 10% en les matèries

de modalitat.

b. S’avaluarà en dos trimestres com a mínim (un oral i un escrit).

c. La llengua utilitzada serà a criteri del professor/a.

11. Criteris de pas de curs al batxillerat: consulteu les NOFC del centre.

AVALUACIÓ DE SETEMBRE

1. Recuperació de cursos anteriors: les activitats d’estiu i les proves de setembre

han d’incloure les matèries de cursos anteriors que l’alumne pugui tenir

pendents de superació.

2. Criteris d’avaluació de setembre:

a. Evolució de l’alumne durant el curs (10%)

b. Activitats d’estiu

c. Resultats de les proves de setembre

d. La nota màxima serà habitualment un 5 i extraordinàriament un 6, ja que

són exàmens de suficiència. I es pot contemplar alguna excepció

justificada.

3. Presentació de les activitats:

a. Les activitats encomanades cal que siguin avaluades.

b. Les activitats poden ser de caràcter general o poden estar

personalitzades.

c. Poden tenir forma de dossier o carpeta (virtual o convencional). El centre,

com a norma general, no lliurarà dossiers en paper.

d. Poden incloure reflexions sobre el que s’ha après, sobre les dificultats

superades (autoavaluacions, diari de treball...)

4. Tipus de proves de setembre:

a. Proves escrites: cada departament prepararà al juny exàmens que

incloguin preguntes dels diferents nivells, amb instruccions sobre quines

qüestions s’han de resoldre segons els nivells pendents de cadascú.

També es poden preparar exàmens personalitzats.

b. Proves orals (entrevista individual o en petit grup), on es demanin

respostes a determinades qüestions o bé l’exposició de les activitats

d’estiu. Cal fer registre escrit d’aquesta avaluació.

37

5. Informació a l’alumne i la família: al Pla de recuperació que es lliurarà al juny s’hi

han d’explicitar les tasques d’estiu, el tipus de proves de setembre i com

s’avaluarà a partir dels criteris generals.

6. Pas de curs:

a. L’equip docent pot aprovar fins a 2 matèries amb els vots de 2/3 del

professorat. La qualificació és de SF i s’indicarà amb un asterisc. Com a

màxim, es poden modificar les notes de 2 matèries amb aquest sistema

entre les convocatòries de juny i setembre.

b. Es passa al curs següent amb 2 insuficients com a màxim. Si la majoria de

l’equip docent ho aprova (meitat més un dels membres presents), es pot

passar amb 3 insuficients com a màxim.

CRITERIS DE PROMOCIÓ DE L’ALUMNAT D’ESO

En les sessions d’avaluació final es tindran en compte els següents criteris:

a) L’equip docent pot aprovar com a màxim, entre juny i setembre, 2

matèries suspeses, si així ho decideixen 2/3 dels seus membres. La

qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà amb un

asterisc.

b) Es passa al curs següent amb 2 insuficients com a màxim.

c) Es passa al curs següent amb 3 insuficients com a màxim, si la majoria de

l’equip docent (meitat més un dels membres presents) ho aprova. En cas

d’empat, dirimeix el vot del tutor/a.

d) El bloc d’optatives i el treball de síntesi es considera com una única

matèria.

e) En el recompte de matèries suspeses, cal afegir-hi els insuficients dels

cursos anteriors en cas que no s’hagin recuperat. A 4t d’ESO, cal que

l’alumne/a utilitzi normalment i correctament el català i el castellà per

poder obtenir el títol.

f) Els alumnes que segueixen un currículum diferent seran avaluats a partir

dels criteris del programa.

38

g) Només es pot repetir curs un sol cop i dos cops com a màxim dins de

l’etapa. Es pot repetir dos cops el quart curs si no se n’ha repetit cap en

cursos anteriors de l’etapa.

h) Els vots en blanc i les abstencions tenen el mateix efecte que els vots

negatius. Cada professor/a pot emetre un únic vot, amb independència

del nombre d’àrees que imparteixi a l’alumne/a.

CUSTÒDIA DELS EXÀMENS

1. Els exàmens i altres activitat d’avaluació, un cop corregides i avaluades, s’han de

mostrar a l’alumnat. S’ha de procurar que aquest retorn sigui una eina de treball

i de reflexió, i li serveixi a l’alumne per millorar el seu aprenentatge.

2. Aquesta mostra dels exàmens es pot fer extensiva a la família, si el professor ho

creu convenient.

3. Un cop feta l’observació, anàlisi i reflexió, l’examen s’ha de guardar, entre altres

coses, per tenir proves davant de possibles reclamacions de notes.

4. L’alumnat, o els seus pares, poden reclamar contra les qualificacions. Aquesta

reclamació s’ha de fonamentar en una de les causes següents: la inadequació del

procés d’avaluació en relació amb els objectius o continguts de la matèria, o bé

la incorrecta aplicació dels criteris i procediments d’avaluació.

5. Els exàmens, les llibretes de notes i altres activitats d’avaluació s’han de

conservar fins a l’inici del curs següent (setembre) per si hi ha alguna reclamació

de notes.

6. Habitualment la custòdia de les proves la farà el professorat, però si algun

alumne/a sol·licita que se li lliuri l’examen, se li ha de donar, excepte les proves

extraordinàries de recuperació de final de curs, que no es poden lliurar a

39

l’alumne en cap cas. Quan es doni un examen a un alumne que ho sol·licita

explícitament és aconsellable que el professor faci una còpia de l’original i la

guardi.

7. En una reclamació es tenen en compte els exàmens, però també les notes i

observacions de la llibreta del professor.

8. Si un alumne extravia l’examen, l’única prova que té valor en una reclamació és

la llibreta de notes del professor.

GUIA PER PROGRAMAR I COORDINAR LES ADAPTACIONS CURRICULARS

1. Avaluació inicial:

- Hem de decidir quin tipus de prova o activitat farem: oral, escrita, teòrica,

pràctica, qüestionari breu, redacció extensa, etc.

- S’ha de pensar quins són els objectius de la prova, què volem avaluar (segons les

diferents assignatures).

2. Objectius:

- Els mínims per a tothom són les competències bàsiques.

- A partir d’una programació ordinària, cal establir els objectius bàsics que volem

assolir de la nostra assignatura (segons el grau d’adaptació curricular que

vulguem fer).

3. Continguts:

- Han d’estar en relació amb els objectius establerts, és a dir, els bàsics (no els de

la programació ordinària).

- Molts dels aspectes que desenvolupen les competències bàsiques (consulteu la

llista) són procediments (selecció d’informació, treball amb textos, habilitat de

subratllar...).

- S’ha de prioritzar i valorar l’establiment de vincles positius entre els companys i

amb el professorat (col·laboració amb els altres, respecte...).

- S’ha de prioritzar la construcció d’expectatives positives i ajustades a les

possibilitats.

- S’ha de concretar quins altres aspectes es consideren bàsics i com s’avaluaran:

assistència, deures, presentació, bon comportament, interès, participació, etc.

40

- S’ha d’establir un sistema de control de l’actitud: graella, punts, etc.

4. Activitats:

- A partir dels objectius i continguts propis de l’assignatura (i sobretot els de les

competències bàsiques), s’ha de concretar quins tipus d’activitats es duran a

terme. No s’han de planificar activitats només de caire lúdic i sense prendre com

a referència els objectius esmentats.

- Per assolir les competències cognitivolingüístiques, s’han de prioritzar activitats

com:

o Lectura i anàlisi de textos de diferents àrees i de tipologies diverses.

o Recerca d’informació en textos diversos (textos didàctics, enciclopèdies,

diaris, materials audiovisuals i informàtics, etc.)

o Esquematització i resum de textos.

o Producció de textos (expositius, argumentatius, narratius, descriptius...)

o Discussió i debat sobre temes específics.

o Treball en equip.

- Per assolir les competències matemàtiques, s’han de prioritzar activitats com:

o Realització de càlculs en situacions de la vida quotidiana.

o Ús de materials manipulatius (instruments de mesura, càlcul...)

o Identificació de problemes.

o Selecció d’informació i estratègies de resolució.

o Descripció de processos.

o Valoració de resultats.

- S’ha de procurar compaginar les actuacions singulars per a determinats alumnes

amb la seva participació en les activitats del grup classe.

5. Avaluació:

- S’ha d’avaluar en relació als objectius proposats, és a dir, a les competències

bàsiques i als objectius mínims de l’assignatura.

- Per avaluar l’alumnat s’han d’utilitzar proves i estratègies diverses.

6. Material:

- S’ha de concretar el material que s’utilitzarà: llibres de text, material adaptat,

DVD, adreces d’internet, etc.

41

PLA DE RECUPERACIÓ, PLA INDIVIDUALITZAT I PLA ESPECÍFIC PER A

L’ALUMNAT QUE REPETEIX

Es distingiran diferents tipus de plans segons les necessitats de l’alumnat:

1. Pla de recuperació del curs anterior:

a) Està destinat a l’alumnat que no ha superat matèries del curs anterior.

b) Està coordinat pel tutor/a de l’alumne/a, i l’elabora l’equip docent.

c) El pla de recuperació inclou:

- Els objectius i les competències d’aprenentatge prioritàries de cada

matèria suspesa.

- Les activitats que es demanaran a l’alumne/a (exercicis, lectures,

dictats, problemes, treballs, proves).

- La temporització d’aquestes activitats: quan s’han de presentar (si

són exercicis, treballs...) o quan s’han de fer si són proves.

- Una concreció de com s’avaluarà la recuperació. Es proposa com

a norma general que un 50% de la nota sigui de les activitats

presentades (exercicis, lectures, dictats, problemes, treballs, etc.) i

un 50 % de les proves (que poden consistir en una o dues preguntes

de més dins dels exàmens ordinaris). La persona responsable de

l’avaluació és el professor/a de la matèria.

- Quan s’informarà dels resultats (trimestralment, mensualment) i

com (butlletí de notes, agenda).

- Les ajudes i suports que es proporcionaran a l’alumne/a, si és el

cas (tutor/a individual, alumne/a de suport, psicopedagog/a, suport

a la família, etc.).

d) A final de curs, cada professor ha de lliurar a l’alumne que ha suspès un

pla de recuperació de la matèria, una part del qual s’ha de fer a l’estiu i

s’ha de lliurar al setembre al professor del curs següent

e) A principi de curs, els caps de departament i les coordinadores de nivell

lliuren al professorat la llista d’alumnes que tenen matèries pendents de

l’any anterior. El professorat disposa dels mesos de setembre i octubre per

recollir les activitats de recuperació d’estiu i fer les proves que

correspongui. A finals d’octubre el professorat lliura les notes de

recuperació del curs anterior.

f) El tutor/a s’encarrega de supervisar i coordinar els plans de recuperació,

sobretot quan n’hi ha de diverses matèries (per evitar una càrrega

excessiva), i de comunicar-los a la família, que ha de signar l’acusament

de rebut i el compromís de supervisió del pla.

g) Els departaments didàctics elaboren coordinadament aquests plans de

recuperació en cadascuna de les matèries.

h) Quan s’escau que l’alumne/a no cursa en l’any actual la matèria pendent

del curs anterior, el departament corresponent es responsabilitza

d’aquestes recuperacions, que són coordinades pel tutor/a.

i) El departament de psicopedagogia vetlla pel bon funcionament dels plans

de recuperació del centre.

42

(Vegeu document Pla de recuperació del curs anterior per

formalitzar el pla)

2. Pla de recuperació d’un trimestre del curs actual: a) Està destinat a l’alumnat que no ha superat la matèria en un trimestre del

curs actual.

b) El professor de la matèria suspesa ha de lliurar el pla a l’alumne/a durant

les dues setmanes següents a la sessió d’avaluació. La família ha de signar

l’acusament de rebut i el compromís de supervisió del pla i retornar-lo al

professor/a al cap d’una setmana del lliurament. En cas que aquest

document no retorni, el professor ha de trucar a la família.

c) El pla de recuperació inclou:

- Les activitats que es demanaran a l’alumne/a (exercicis, lectures,

dictats, problemes, treballs, proves).

- La temporització d’aquestes activitats: quan s’han de presentar (si

són exercicis, treballs...) o quan s’han de fer si són proves.

- Una concreció de com s’avaluarà la recuperació. Es proposa com

a norma general que un 50% de la nota sigui de les activitats

presentades (exercicis, lectures, dictats, problemes, treballs, etc.) i

un 50 % de les proves (que poden consistir en una o dues preguntes

de més dins dels exàmens ordinaris).

- Quan s’informarà dels resultats (trimestralment, mensualment) i

com (butlletí de notes, agenda).

- Les ajudes i suports que es proporcionaran a l’alumne/a, si és el

cas (tutor/a individual, alumne/a de suport, psicopedagog/a, suport

a la família, etc.).

d) Els departaments didàctics decideixen coordinadament els criteris de

recuperació de la matèria.

(Vegeu document Pla de recuperació del trimestre per formalitzar el pla)

3. Pla individualitzat:

a) Està destinat a l’alumnat que presenta necessitats educatives diferents de

la resta i per al qual són insuficients les adaptacions curriculars habituals

i els plans de recuperació.

b) El pla ha de recollir el conjunt d’ajudes i adaptacions que pugui necessitar

i pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin.

c) El responsable d’elaborar aquest pla és el departament de psicopedagogia,

en estreta col·laboració amb el tutor/a de l’alumne/a i l’equip docent.

Sempre que sigui possible, s’ha de comptar amb els pares i amb l’alumne/a

(si l’edat o les circumstàncies personals ho aconsellen) en les decisions

finals que es puguin prendre. El pla l’ha d’aprovar el director/a amb el

vistiplau de la comissió d’atenció a la diversitat.

d) El pla individualitzat inclou:

- Una valoració del departament de psicopedagogia.

- La identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents

àmbits i àrees curriculars.

43

- Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les

diferents àrees o àmbits curriculars.

- Altres objectius d’aprenentatge (habilitats personals i socials,

autonomia executiva, etc.)

- Tipus d’activitats que ha de realitzar, materials, emplaçament, etc.

- Ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en

les activitats que es poden fer en els diferents entorns escolars

(aula, pati, menjador, sortides...)

- Criteris d’avaluació en cada matèria o àrea, que s’ha de fer d’acord

amb els objectius fixats en el pla individualitzat.

- Calendari de control i seguiment (valoració periòdica del progrés

de l’alumne/a, que servirà per fixar nous objectius i modificar, si

cal, el pla).

e) Les persones responsables de l’avaluació són el professor/a de l’aula i el

psicopedagog/a, que avaluaran l’alumne/a d’una manera conjunta i seguint

els objectius fixats en el pla individualitzat. Aquesta avaluació conjunta es

fa basant-se en el següent barem: un 60% de la nota correspon al

psicopedagog/a i un 40% al professor/a de l’aula, que haurà de valorar tant

l’actitud com les activitats fetes a l’aula. Aquest barem es mantindrà

sempre que hi hagi intervenció del psicopedagog/a, tant si atén l’alumne/a

en horari de matèries comunes com si l’atén dins de la franja de les

optatives.

(Vegeu document Pla individualitzat per formalitzar el pla i Guia per

programar i coordinar les adaptacions curriculars per elaborar el

programa)

4. Pla específic per a l’alumnat que repeteix:

a) Està destinat a l’alumnat que repeteix curs, perquè superi les dificultats

detectades en el curs anterior.

b) El responsable de l’elaboració és el tutor/a de grup, que l’ha de lliurar a la

família. La família ha de signar l’acusament de rebut i el compromís de

supervisió del pla i retornar-lo al tutor.

c) El pla específic per als repetidors inclou:

- Les dificultats detectades en el curs anterior.

- Una proposta d’actuacions a nivell de centre (companys, control

de les feines, adaptacions curriculars, etc.)

- Una proposta d’actuacions a nivell de família (suport a casa,

control de les tasques, contacte freqüent amb el centre, etc.)

- Una proposta d’actuacions a nivell d’alumne/a (assistència,

deures, horari de tasques, etc.)

- La persona que en farà el seguiment (tutor/a de grup, tutor/a

individual, psicopedagog)

- Periodicitat amb què s’informarà la família del seguiment

(quinzenalment, mensualment).

- Mitjà a través del qual s’informarà la família (agenda, telèfon)

- Ajudes que rebrà l’alumne/a, si és el cas (tutor/a individual,

alumne/a de suport, psicopedagog/a, suport a casa, etc.)

44

(Vegeu document Pla específic per a l’alumnat que repeteix per

formalitzar el pla)

Institut Molí de la Vila Capellades

PLA DE RECUPERACIÓ DEL CURS ANTERIOR

ALUMNE/A

TUTOR/A

NIVELLS PENDENTS

MATÈRIA

PROFESSOR/A

ACTIVITATS I PROVES QUE ES DEMANARAN A L’ALUMNE/A (exercicis, lectures, dictats, problemes, treballs, exàmens...)

QUAN S’HAN DE PRESENTAR (si són exercicis, lectures, dictats, problemes, treballs) O QUAN S’HAN DE FER (si són proves)

COM S’AVALUARAN AQUESTES ACTIVITATS

45

Institut Molí de la Vila Capellades

PLA DE RECUPERACIÓ D’UN TRIMESTRE

ALUMNE/A

ANY ACADÈMIC

NIVELL

MATÈRIA

TRIMESTRE PENDENT

PROFESSOR/A

ACTIVITATS I PROVES QUE ES DEMANARAN A L’ALUMNE/A (exercicis, lectures, dictats, problemes, treballs, exàmens...)

QUAN S’HAN DE PRESENTAR (si són exercicis, lectures, dictats, problemes, treballs) O QUAN S’HAN DE FER (si són proves)

COM S’AVALUARAN AQUESTES ACTIVITATS

AJUDES QUE REBRÀ L’ALUMNE/A, SI ÉS EL CAS.

46

Institut Molí de la Vila Capellades

PLA INDIVIDUALITZAT

ALUMNE/A

TUTOR/A

PSICOPEDAGOG/A

ANY ACADÈMIC

NIVELL

RESPONSABLES DE L’AVALUACIÓ EN CADA MATÈRIA O ÀREA

VALORACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

HABILITATS DE L’ALUMNE/A

OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PRIORITARIS DE CADA MATÈRIA

ALTRES OBJECTIUS D’APRENENTATGE

TIPUS D’ACTIVITATS QUE HA DE REALITZAR , MATERIALS, EMPLAÇAMENT I RESPONSABLE

AJUDES QUE REBRÀ L’ALUMNE/A, SI ÉS EL CAS

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CADA MATÈRIA O ÀREA

CALENDARI DE CONTROL I SEGUIMENT (mensual, trimestral)

47

RESPONSABLE DEL PLA INDIVIDUALITZAT

Signatura

VISTIPLAU DE LA DIRECCIÓ DEL CENTRE

Signatura

ACUSAMENT DE REBUT I COMPROMÍS DE COL·LABORACIÓ AMB EL PLA INDIVIDUALITZAT

El senyor/la senyora ____________________________________________________,

amb DNI núm. _____________________________________________ pare/mare de

l’alumne/a_____________________________________________________________

està assabentat/da del pla individualitzat per al seu fill/a i es compromet a col·laborar amb el

centre en la supervisió de les tasques encomanades.

Data i signatura

48

Institut Molí de la Vila Capellades

PLA ESPECÍFIC PER A L’ALUMNAT QUE REPETEIX

ALUMNE/A

TUTOR/A

ANY ACADÈMIC

NIVELL

DIFICULTATS DETECTADES EN EL CURS ANTERIOR

PROPOSTA D’ACTUACIONS A NIVELL DE CENTRE

PROPOSTA D’ACTUACIONS A NIVELL DE FAMÍLIA

PROPOSTA D’ACTUACIONS A NIVELL D’ALUMNE/A

PERSONA QUE EN FARÀ EL SEGUIMENT (tutor/a de grup, tutor/a individual, psicopedagog/a)

QUAN S’INFORMARÀ LA FAMÍLIA DEL SEGUIMENT (quinzenalment, mensualment)

COM S’INFORMARÀ LA FAMÍLIA (a través de l’agenda, telefònicament)

AJUDES QUE REBRÀ L’ALUMNE/A, SI ÉS EL CAS.

49

RESPONSABLE DEL PLA ESPECÍFIC PER A

L’ALUMNAT QUE REPETEIX

Signatura

VISTIPLAU DE LA DIRECCIÓ DEL CENTRE

Signatura

ACUSAMENT DE REBUT I COMPROMÍS DE SUPERVISIÓ DEL

PLA DE ESPECÍFIC PER A L’ALUMNAT QUE REPETEIX

El senyor/la senyora ____________________________________________________,

amb DNI núm. _____________________________________________ pare/mare de

l’alumne/a_____________________________________________________________

està assabentat/da del pla específic per al seu fill/a i es compromet a col·laborar amb el

centre en la supervisió de les tasques encomanades.

Data i signatura

50

MESURES PER MILLORAR ELS RESULTATS DEL BATXILLERAT

1. Analitzar les notes de selectivitat de cada matèria en els respectius departaments:

nombre d’alumnes presentats, aprovats, amb notes altes, etc. Treure’n conclusions

i fer propostes per millorar criteris, materials, metodologies, etc.

2. Informar l’alumnat dels resultats globals de la selectivitat: en general, un punt o

un i mig per sota de les notes de batxillerat. Per tant, conformar-se amb un aprovat

al batxillerat significa un probable suspès a la selectivitat.

3. Fer més proves de selectivitat durant el curs i a final de curs per donar seguretat a

l’alumnat.

4. Establir en les programacions de cada matèria un sistema clar de recuperació al

llarg del curs.

5. Promoure els moments de comunicació amb l’alumnat i amb la seva família (tant

el professor/a dins de l’aula com el tutor/a): expectatives, nivell d’esforç, resultats,

etc.

6. Incorporar el treball cooperatiu i les noves tecnologies per estimular i motivar

l’alumnat.

7. Fer exposicions, murals, conferències, activitats interdisciplinàries, etc. per

promoure l’interès pels continguts de l’aprenentatge.

8. Concretar i controlar el treball de l’alumnat a casa (deures, estudi per a exàmens,

treballs, etc.) Informar a tothom de les conclusions (alumnat, família, equip

docent).

9. Establir una reunió setmanal de l’equip docent de batxillerat per coordinar l’acció

conjunta.

10. Avaluar trimestralment, tant a nivell de professorat com d’alumnat, el grau

d’aplicació d’aquestes mesures.

11. Facilitar a l’alumnat de batxillerat l’accés al centre en hores no lectives per

consultes i treballs en equip.

51

Institut Molí de la Vila Capellades

PLA INDIVIDUALITZAT AL BATXILLERAT

ALUMNE/A

PROFESSOR/A

ANY ACADÈMIC

NIVELL

ASSIGNATURA

OBJECTIUS I COMPETÈNCIES PRIORITARIS DE LA MATÈRIA QUE ES PROPOSEN PER A AQUEST ALUMNE/A

TIPUS D’ACTIVITATS QUE HA DE REALITZAR I MATERIALS

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA

CALENDARI DE CONTROL I SEGUIMENT DEL PLA (MENSUAL, TRIMESTRAL)

CARACTERÍSTIQUES DEL PLA INDIVIDUALITZAT AL BATXILLERAT

- L’historial de l’alumnat afectat no ha de tenir expedients disciplinaris. - El pla individualitzat es farà en dues assignatures com a màxim. - El pla pot ser per un curs o pels dos cursos del batxillerat. En cas que sigui per als

dos cursos, s’inclouran mesures de treball per a l’estiu i activitats d’avaluació a l’inici del curs següent.

- El pla es farà a proposta del professor de la matèria i haurà de tenir el vistplau de l’equip directiu.

52

RESPONSABLE DEL PLA INDIVIDUALITZAT

Signatura

VISTIPLAU DE LA DIRECCIÓ DEL CENTRE

Signatura

ACUSAMENT DE REBUT DEL PLA INDIVIDUALITZAT

El senyor/la senyora ____________________________________________________,

amb DNI núm. _____________________________________________ pare/mare de

l’alumne/a_____________________________________________________________

està assabentat/da del pla individualitzat per al seu fill/a.

Data i signatura

53

Institut Molí de la Vila Capellades

PLA DE RECUPERACIÓ BATXILLERAT

ALUMNE/A

TUTOR/A DEL CURS PENDENT

ANY ACADÈMIC PENDENT

NIVELL PENDENT

MATÈRIA

PROFESSOR/A

ACTIVITATS I PROVES QUE ES DEMANARAN A L’ALUMNE/A (exercicis, lectures, dictats, problemes, treballs, exàmens...)

QUAN S’HAN DE PRESENTAR (si són exercicis, lectures, dictats, problemes, treballs) O QUAN S’HAN DE FER (si són proves)

COM S’AVALUARAN AQUESTES ACTIVITATS

54

Institut Molí de la Vila Capellades

DOCUMENT ORIENTADOR 4t ESO L’equip docent de 4t d’ESO, tenint en compte la trajectòria acadèmica de l’alumne/a

____________________________________________________________________,

li aconsella que segueixi els següents estudis o dedicacions professionals:

o Formació professional de grau mitjà

o Batxillerat

o Altres

Aquest document té caràcter orientador i no és prescriptiu.

Signatura del tutor/la tutora

Data:

55

FULL DE SUPORT EN LES REUNIONS DE PARES

Alumne/a: ____________________________________________ Curs i grup:______________

Tutor/a:_______________________________________________

Professor/a a qui es demana la informació: _________________________________________

Data màxima en què cal que retorneu aquest informe al tutor/a (deixeu-lo a la seva

gaveta):________________

1. Rendiment acadèmic: Malament (de 0 a 3) / Regular (de 3 a 5) / Bé (de 5 a 6) / Molt

bé (de 6 a 8) / Excel·lent (més de 8). Subratlleu el que més s’hi apropa.

2. Treball a l’aula i a casa: Mai / Poques vegades / Normalment sí / Sempre

Comentari:___________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

3. Actitud (tant amb els companys com amb el professorat):

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

4. Altres qüestions:

56

ENTREVISTES AMB FAMÍLIES

MODEL I ORIENTACIONS PER A LA SEVA REALITZACIÓ

És convenient, prèviament a l’entrevista amb la família, haver mantingut una entrevista en profunditat amb l’alumne i convidar-lo (a partir d’un cert moment) a

participar en l’entrevista amb la família.

DATA:

ALUMNE/A: CURS: TUTOR:

Per

qu

è en

s re

un

im?

TIP

US

DE

T

RO

BA

DA

Inicial, seguiment, d’orientació, darrera entrevista. En cas que no sigui la inicial, cal tenir a l’abast els registres de les anteriors entrevistes i actualitzar ara la informació amb els pares, evitant tornar a preguntar el mateix cada curs.

GE

NO

GR

AM

A i

AS

PE

CT

ES

FA

MIL

IAR

S

Situar l’ alumne en el seu sistema, si és posible tres generacions. Si ja tenim el genograma preguntem si hi ha hagut canvis (morts en la família, naixements, separacions...) ¿Qui forma part de la família? Pares, germans, germanastres, etc. Si els pares han tingut altres parelles vinculants i si van tenir fills. Qui forma part de la família actual? Si hi ha hagut situacions traumàtiques a la família que considerin que ens cal contemplar per conèixer i treballar amb el seu fill/a Si hi ha temes tabú dels que no es pot parlar.

PAT

Molí de la Vila

57

Asp

ecte

s p

erso

na

ls

Com veuen el seu fill/a Com el definirien? L'organització dels horaris de treball i de descans Les afeccions del temps lliure Hi ha alguna qüestió actualment que pugui afectar al seu fill/a? Han detectat conductes que els preocupin?

Asp

ecte

s es

cola

rs

L'adaptació del seu fill/a al Centre, opinions que expressa L'actitud del seu fill/a cap a l'estudi. Disposa a casa d'un lloc adequat d'estudi? En pot disposar? Demana ajut per resoldre les tasques escolars?

Asp

ecte

s so

cia

ls

L'horari social: amics i companys Activitats que realitzen Opinió respecte el grup d’amics

58

Asp

ecte

s v

oca

cio

na

ls.

Les seves expectatives vers el futur del seu fill/a Han parlat amb el seu fill sobre aquest tema? Què en diu ell? L'opinió dels pares sobre les capacitats i interessos del seu fill/a

ORIENTACIONS PER A LA SEVA REALITZACIÓ

1. Abans de l’entrevista pensem en...

A partir de les aportacions de la pedagogía sistémica, la teoria de la comunicació humana i de la

complexitat, coneixem que l’objectiu bàsic de qualsevol relació amb la família ha de ser la

comunicació.

Quan una família és cridada per primera vegada a una entrevista, per dir-ho d’alguna manera, no

espera que li diguem si el seu fill es porta bé o malament, si sap fer tal o qual cosa, si ha

desenvolupat aquesta o aquella altra capacitat, ..., i, malgrat que a vegades sembli dir-nos el

contrari, espera que li diguem, de la forma que sigui, que el seu fill existeix per a nosaltres, que li

hem dedicat un temps, que estem esforçant-nos per conèixe’l i que en garantim la seva seguretat

física i afectiva, que tenim un projecte per a ell , tot i que també ha de quedar clar que amb aquesta

estimació no es corre el risc que ells siguin tinguts en segon ordre.

Com a tutors i mestres cal que tinguem clar que els alumnes sempre seran lleials a la

seva família d’origen.

Tenir una visió sistèmica, veure l’ alumne com un element d’ un sistema familiar que té

les seus propis valors , regles i referents.

PAT

Molí de la Vila

59

L’escola és un altre sistema que té els seus propis valors i regles i no sempre coincideixen

amb els de la família.

Els alumens poden sentir una gran confusió i inseguretat quan entre l’institut i la família

no existeix un pont, aleshores cadascú li diu quelcom de diferent, això té greus

repercusions en l’aprenentatge.

2. L’objectiu general de l’entrevista

Establir un pont entre dos sistemes diferents, amb objectius comuns , des del respecte i la

confiança mútua, assumint el lloc que ens toca, les nostres funcions i límits. Aleshores

es pot establir una comunciació efectiva i la familia i l’escola mirem al mateix lloc: a l’aumne.

Marcar-nos com a fita que l’objectiu és realment comunicar amb la família, que no pot

arribar per altra via que a partir de la construcció d’una confiança mútua. De fet l’entrevista, és

una excusa per a poder afavorir aquesta confiança.

Si quan cridem a una família abordem la relació a partir del que sabem com a mestres, del que

diuen els llibres i els especialistes, ..., trobarem una resposta, la majoria de vegades, de la mateixa

tipologia. Potser algunes famílies, derrotades, aclaparades per la seva impotència, ens faran

reverències i ens diran a tot que sí, tot i que després, si les miréssim pel forat de la porta veuríem

com dins a casa continuen reproduint els mateixos esquemes. Són famílies sense recursos pel

canvi o senzillament famílies que s’han fet resistents al sistema. Més sovint, ens trobarem amb

famílies que es tancaran en banda, defensaran la seva posició i acusaran a l’escola i als mestres de

totes les desgràcies que els passen als seus fills. Se sentiran agredides i respondran

atacant-nos. Tots nosaltres hem sofert més d’una vegada les conseqüències d’aquest atac, que si

no l’analitzem des del seu significat profund, ens deixa totalment desorientats, perquè nosaltres

som els “bons”, que estem fent la nostra feina el millor possible, i ens sentim profundament

abatuts, desencantats i dolguts.

Cada família té la seva cultura, cada casa és una història, cada infant és un món.

Nosaltres no som omnipotents, no ho podem resoldre tot, no ho sabem tot.

Hem d’acceptar la humilitat de que no podem abastar-ho tot, i no tenim cap dret, d’entrada, a

canviar res que no formi part del propi procés i cultura de la família.

Cal que escoltem més que no pas parlar, cal que retornem a les diferents parts de la

comunitat educativa el protagonisme que els correspon. Tan sols si aconseguim això podrem

conrear una comunicació significativa a partir de la confiança básica indispensable en qualsevol

relació humana.

Allò més important que pot mobilitzar les famílies és que recuperin la confiança en sí mateixos,

en les seves pròpies capacitats.

60

3. Entrevista inicial o de seguiment?

Si és una reunió d’ inici de curs, és molt important el traspàs d’ informació d’un tutor a l’altre, i

fer referència a aquella persona i a la informació que ens ha facilitat davant dels pares a fi

d’assegurar que no hi ha talls, sinó una continuació.Això als pares els proporciona seguretat.

4. Altres aspectes importants a l’hora de reflexionar sobre les entrevistes

El primer seria que la família sempre fa pels seus fills allò que creu millor en cada

circumstància, malgrat a vegades s’equivoqui, malgrat a vegades no trobi el camí més

encertat.

El segon, que ningú ha ajudat als pares i a les mares a compartir i a trobar estratègies per

abordar les dificultats que comporta fer de pares i mares.

Els pares, avis o els que tenen cura dels alumnes són els primers en la responsabilitat

de l’educació del fill/a.

L’IES està després dels pares, els quals ens han fet confinaça per educar el seu fill, i hem

de reclamar aquesta confiança. Sense ella no podem fer la nsotra feina, ja que no tindrem

cap autoritat davant el fill si els pares no els la donen.

Els tutors i tutores no ens hem de posar mai en el lloc dels pares, sinó al costat dels pares.

ABANS DE L’ENTREVISTA

- Convocar a ambdos pares i encara que no

puguin venir tots dos fem referència a l’absent.

Ell o ella què diria?, nosaltres donem lloc a tots

dos

- Les diferències numèriques sempre intimiden

amb les conseqüents reaccions d'inhibició o

d'agressió). No estar presents molts professors

per parlar amb uns pares; deixar-los-hi clar si

l'acord és col·lectiu, però actuar un sol professor

com a interlocutor

- Disposició espaial, sentar-nos a prop. Cuidar

l’ambient on rebem els pares.

-Disponibilitat temporal, és important no tenir

pressa, si volem que els pares es relaxin i

s’expresin en confiança cal preveure una hora

per entrevista

PAT

Molí de la Vila

61

DURANT L’ENTREVISTA

- Escoltar primer què pensen ells del seu

fill o filla, en general, no només com a

alumne

- Evitar emetre judicis

- Mirada sistémica, empatía, respectant el

que diuen”.

Escoltada la familia iniciem el

nsotre torn, expressant eels

aspectes en què estem d’acord.

Seguim argumentatn en el que no

coincidim i destaqum els apectes

positius del fill. Palem semrpe

tenint present que tot

aprenentatge és un procés i que res

està tancat.

Manifestem la necesitat de la seva ajuda,

de treballar plegats per avançar, els

necessitem.

Centrem quina és la dificultat i mirem de

concretar-la de manera que ambdues

parts estigem d’acord .

Establim pauta conjunta d’actuació,

definitn les funcions de cada part.

Establert el pacte aviem l’alumne i expliquen l’acord.

DESPRÉS DE L’ENTREVISTA -Establim el seguiment amb els pares

(telèfon, agenda, entrevistes)

-Reflexionem respecte com ha anat i

anotem observacions per la propera

entrevista, sent curosos amb les

redaccions que deixem escrites

Documentació elaborada a partir dels treballs de pedagodgia sistèmica de Carles.Parellada@uab.es, www.xtec.es/~cparella Mercè Traveset. http://www.mercetraveset.com

62

63

COMPORTAMENT A LES EXCURSIONS

L’actitud i el comportament de l’alumnat en les sortides escolars ha de ser adequat i respectuós amb tothom. Per evitar malentesos i complicacions posteriors, es recorda quin ha de ser el comportament en determinades circumstàncies:

Quan es visiten museus i exposicions s’ha de parlar en veu baixa, procurant de no molestar els altres visitants. Si es fan grups per escoltar un guia o un monitor, s’ha de respectar la seva feina escoltant-lo en silenci i participant si així ho sol·licita. Les peces exposades no es poden tocar. Tampoc no es pot seure als llocs no habilitats per a això.

Quan s’acudeix a un teatre, en apagar-se els llums, el silenci ha de ser absolut

per no desconcentrar els actors i actrius, que necessiten silenci total per fer la seva feina. Així com en determinats cinemes s’accepta que es begui i es mengin crispetes, al teatre no és permès. Al final de l’obra, s’acostuma a aplaudir una estona si ha agradat, però no es xiula ni es crida en cap cas. Si ens trobem amb alumnes d’altres centres que no saben comportar-se, no s’han d’imitar.

Quan hi hagi una cua per entrar a un espectacle, a un museu o per pujar a l’autocar, s’ha de restar dret amb tranquil·litat, sense impacientar-se ni donar empentes.

En les estones d’espera per fer alguna activitat o en el temps lliure, l’alumnat no pot separar-se del grup-classe sense l’autorització dels professors acompanyants. Si els professors permeten que els alumnes tinguin una estona lliure, s’han de complir les condicions que aquests hagin establert, com ara no allunyar-se més d’una distància determinada, no entrar en determinats llocs o tornar a l’hora establerta amb puntualitat.

Quan s’utilitzi autocar per al transport, cal asseure’s correctament i posar-se el cinturó de seguretat. La normativa no permet menjar ni beure al transport. Tampoc no es pot seure als seients amb la roba mullada, perquè després han de fer servir l’autocar altres persones.

L’actitud cap a les persones, espais i materials ha de ser de respecte i consideració.

Amb la matrícula cadascú va pagar dues excursions, que el centre considera obligatòries i que estan programades en relació amb determinades matèries. L’assistència a la tercera excursió, la de Port Aventura, que està pendent de pagament i que és de caràcter més lúdic, pot estar condicionada tant per l’actitud i resultats de l’alumne/a al centre durant el curs com per la seva inassistència a les excursions obligatòries.

64

MESURES EN RELACIÓ A L’ASSISTÈNCIA AL BATXILLERAT

1. Tenint en compte que l’assistència al batxillerat és obligatòria, les NOFC

estableixen com a conducta greu les reiterades faltes d’assistència injustificades.

Per tant, a un alumne/a que falti sovint injustificadament se li han d’aplicar les

mesures habituals que contemplen les NOFC del centre.

2. A part d’aquestes mesures, les faltes sense justificar també poden afectar

negativament en l’avaluació de les matèries.

3. A batxillerat es considerarà una falta de conducta lleu el fet de tenir 2 hores de

falta d’assistència injustificades. Aquesta falta de conducta tindrà el mateix valor

i conseqüències que estableix la normativa interna per a la resta de faltes. En

conseqüència, la suma de faltes de conducta lleus pot significar una falta greu i

pot suposar l’obertura d’un expedient disciplinari.

4. Tal com estableix la normativa general, si un alumne/a falta 15 dies lectius seguits

injustificadament, perd tots els drets d’avaluació i és donat de baixa.

5. Les faltes s’han de justificar davant del professor de cada matèria, que serà qui

determinarà si la falta és justificada o no.