Projecte de Llei de formaci i qualificaci professional ... Aix mateix, el Decret 182/2010, de 23 de novembre, ha establert l’ordenaci de la formaci professional per a l’ocupaci

  • View
    222

  • Download
    9

Embed Size (px)

Text of Projecte de Llei de formaci i qualificaci professional ... Aix mateix, el Decret 182/2010, de 23 de...

  • 1

    Projecte de Llei de formaci i qualificaci professional de Catalunya. Prembul LEstatut dautonomia de Catalunya preveu a larticle 21 que totes les persones tenen dret a la formaci professional i a la formaci permanent i estableix un model educatiu dinters pblic que ha de garantir el dret a una educaci de qualitat. A larticle 25 reconeix tamb el dret dels treballadors a formar-se i a promoures professionalment. Aix, la Generalitat ha de garantir aquests drets en exercici de les competncies que li atribueixen els articles 131 i 170, en matria de formaci i qualificaci professionals. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, consolida un projecte educatiu de pas, tot establint que la formaci professional t com a finalitats l'adquisici de la qualificaci professional i la millora d'aquesta qualificaci al llarg de la vida, i tamb l'actualitzaci permanent dels coneixements dels treballadors perqu puguin respondre a les necessitats derivades de la competitivitat del teixit econmic i de la cohesi social i territorial. s a dir, la formaci professional comprn tant els ensenyaments corresponents a la formaci professional inicial del sistema educatiu com els corresponents a la formaci professional per a l'ocupaci. Per aquest motiu la Llei estableix la necessitat darticular els mecanismes per assolir progressivament la integraci dels subsistemes de la formaci professional a Catalunya. Tamb, la Llei 17/2002, de 5 de juliol, d'ordenaci del sistema d'ocupaci i de creaci del Servei d'Ocupaci de Catalunya, va preveure la necessitat de desenvolupar el sistema integral de formaci i de les qualificacions professionals, mitjanant la creaci de lInstitut Catal de les Qualificacions Professionals. Aix mateix, va promoure la constituci del Consorci per a la Formaci Contnua de Catalunya, amb lobjectiu de desenvolupar la formaci professional contnua com a instrument essencial per garantir la formaci al llarg de la vida, ladaptaci i el manteniment de la capacitaci professional dels treballadors. La Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional, va permetre avanar en la integraci de la formaci professional, el Reial decret 395/2007, de 23 de mar, pel qual es regula el subsistema de formaci professional per a locupaci, va unificar la formaci ocupacional i contnua en un sol subsistema de formaci professional per a locupaci, distingint ofertes dirigides prioritriament a persones ocupades o en situaci datur i, finalment, el Reial decret 34/2008, de 18 de gener, pel qual es regulen els certificats de professionalitat, els va preveure com linstrument dacreditaci oficial de les qualificacions professionals del Catleg Nacional de Qualificacions Professionals en lmbit de ladministraci laboral. La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci aprofundeix en el desenvolupament de la formaci professional i mitjanant el Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, sestableix lordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu. Daltra banda el Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, desenvolupa el contracte per a la formaci i laprenentatge i estableix les bases de la formaci professional dual. Mitjanant el Decret 284/2011, d1 de mar, sha establert lordenaci general de la formaci professional inicial, el qual, entre altres aspectes, desplega les mesures flexibilitzadores de la formaci professional.

  • 2

    Aix mateix, el Decret 182/2010, de 23 de novembre, ha establert lordenaci de la formaci professional per a locupaci a Catalunya desplegant les iniciatives de formaci i la seva estructura organitzativa. En les darreres dcades la formaci professional ha estat administrada i desplegada dacord amb el criteri de segmentaci dels perfils dels seus destinataris, tot distingint entre formaci inicial, formaci de les persones en situaci datur i formaci de persones ocupades, cosa que ha comportat una consolidaci histrica de marcs de referncia conceptualment i administrativament diferenciats, amb dinmiques i procediments propis de cada mbit. Aquest model tradicional ha estat posat en qesti pels diferents organismes internacionals i especialment per la Uni Europea, que ha assenyalat repetidament la necessitat dabordar la formaci de les persones al llarg de la vida, s a dir, una formaci permanent, interrelacionada i connectada al llarg de tots els processos daprenentatge, amb capacitat dadaptar-se en cada moment als requeriments i circumstncies de les persones. Actualment cal considerar la formaci professional com aquella que facilita les competncies i les qualificacions necessries per a laccs i la progressi professional en el mn laboral, s a dir, un recurs de formaci disponible al llarg de la vida activa de les persones. La Recomanaci del Parlament Europeu i del Consell de la Uni Europea, de 18 de desembre de 2006, sobre les competncies clau per a laprenentatge permanent, aconsella als estats membres desenvolupar loferta de les competncies clau per a tothom, en el context de les estratgies daprenentatge permanent i utilitzant com a instrument de referncia la mateixa redacci de les Competncies clau per a laprenentatge permanent Un marc de referncia europeu. La cooperaci europea en matria d'educaci i formaci professional per al perode 2011-2020 estableix que els sistemes deducaci i formaci europeus han de reunir una srie de caracterstiques per tal de respondre als reptes actuals i futurs. Els sistemes han de ser flexibles i dalta qualitat; han dadaptar-se a levoluci del mercat laboral i identificar i atendre els sectors emergents; han de garantir la prestaci de la formaci adaptada a una societat ms longeva; han de garantir la sostenibilitat i lexcellncia de l'educaci i formaci professional atenint-se a criteris de garantia de la qualitat; han de preparar les persones per gestionar les seves competncies, especialment les competncies clau, i adaptar-se al canvi; han deliminar els obstacles a la mobilitat transnacional de professors i alumnes, i han de garantir un finanament sostenible per a leducaci i la formaci professional, i garantir ls eficient i equitatiu daquest finanament. En aquest sentit i per orientar els estats membres en la modernitzaci dels seus sistemes deducaci i formaci, el Parlament Europeu i el Consell de la Uni Europea han definit el Marc Europeu de Qualificacions per a laprenentatge permanent (2008), el Sistema Europeu de Crdits per a lEducaci i Formaci Professionals (2009) i el Marc de Referncia Europeu de Garantia de la Qualitat en lEducaci i Formaci Professionals (2009). La Recomanaci del Consell de la Uni Europea de 20 de desembre de 2012 sobre la validaci de laprenentatge no formal i informal DOUE (2012/C 398/01), insta els governs dels estats membres a establir abans de 2018 les corresponents disposicions per a la validaci de laprenentatge no formal i informal, de tal manera que permetin la determinaci, la documentaci, lavaluaci i la certificaci daquests aprenentatges. La transici de la societat catalana cap a una societat del coneixement requereix estratgies que permetin assolir un creixement integrador i sostenible. En aquest sentit, la Comissi

  • 3

    Europea remarca, en la Comunicaci EUROPA 2020, la necessitat de garantir una inversi efica en els sistemes educatiu i de formaci a tots els nivells, millorar els resultats educatius, incidint en cada segment i etapa mitjanant un plantejament integrat que reculli les competncies clau i tingui com a finalitat reduir laband escolar, reforar lobertura i la rellevncia dels sistemes educatius establint un marc de qualificacions nacionals i acoblant millor els resultats educatius amb les necessitats del mercat laboral, millorar lentrada dels joves en el mercat de treball mitjanant una acci integrada que inclogui, entre altres aspectes, orientaci, assessorament i prctiques, i garantir que les competncies requerides per prosseguir la formaci i el mercat laboral siguin reconegudes en tota leducaci general, professional, superior i dadults, incloent-hi laprenentatge no formal i informal i desenvolupant collaboracions entre el mn educatiu i de formaci i el mn laboral, especialment mitjanant la implicaci dels interlocutors socials en la planificaci de leducaci i la impartici de la formaci. Aquests objectius shan recollit en el III Pla General de Formaci Professional a Catalunya 2013-2016, aprovat pel Govern i elaborat amb el consens dels agents socials ms representatius, el Consell de Cambres i les entitats municipalistes de Catalunya i que sarticula en quatre eixos: la planificaci i adaptaci de loferta formativa integrada a les necessitats del mercat de treball i de les persones, limpuls dels centres de formaci professional integrats, lorganitzaci dun mecanisme integrat de reconeixement i acreditaci de les competncies professionals i el desenvolupament dun sistema integrat dinformaci i orientaci professional. Cadascun daquests quatre eixos estratgics del III Pla planteja un seguit de mesures concretes a desenvolupar, la majoria incloses i desenvolupades en aquesta Llei. Les recomanacions de la UE amb relaci al sistema deducaci i formaci, juntament amb lanlisi de les necessitats de Catalunya, obliguen a revisar en profunditat la relaci entre la formaci professional inicial de lmbit educatiu i la formaci professional per a locupaci de lmbit laboral. La coordinaci de la formaci professional inicial i de la formaci professional per a locupaci representa un repte de primer ordre per aconseguir un servei efica orientat, entre altres objectius, a facilitar competncies i acreditacions professionals a les persones, afavorir el canvi del model productiu, augmentar el rendiment dels programes formatius, fer ms atractiva la formaci professional i millorar la governana del sistema. Aix mateix, hi ha un ampli consens sobre la necessitat de millorar el model productiu, fent-lo internacionalment ms competitiu i capa de generar ms valor afegit. Per avanar cap a aquest nou model s necessari pla