PROPOSTA DIDÀCTICA

PROPOSTA DIDCTICA

Tema : L'estructura cellular

Fites de comprensi:

1. Tots els animals i els vegetals estan formats per cllules, concretament per moltes cllules per tant sn pluricellulars.

2. Les cllules dels vegetals i dels animals sn cllules eucariotes, per tenen caracterstiques que les fan diferents;

Caracterstiques que les diferencien

- Les cllules vegetals tenen una paret cellular per donar resistncia, tenen una forma ms polidrica, algunes tenen cloroplasts, que s'encarreguen de fer la fotosntesi.

- Les cllules animals no tenen paret cellular, per tan tenen formes ms variades.

Caracterstiques que les fan semblants; ambdues tenen citoplasma, membrana citoplasmtica, nucli i orgnuls cellulars.

3. Les cllules creen estructures a partir de la uni de unes amb les altres formant teixits.

Activitat Intelligncia Intrapersonal

Desenvolupament de l'activitat: Els alumnes hauran de reflexionar sobre quins coneixements tenen sobre les cllules animals i les cllules vegetals i el seus nivells d'organitzaci. (Fitxa 1)

A continuaci se'ls repartir una fitxa (Fitxa 2) que els permetr adquirir els coneixements necessaris sobre el tema. L'alumne haur d'anar resolent unes preguntes, a partir dels diferents recursos proposats

Consisteix en un aprenentatge auto dirigit on el professor tan sols fa de guia i l'alumne s el que s'encarrega de desenvolupar el seu propi aprenentatge.

Finalment, els alumnes auto avaluaran la seva tasca individual. (Fitxa 1)

Durada de l'activitat ; Aquesta activitat implicar de 1 sessi.

Material necessari; Fitxa 1 i 2, Annex 3.

Producte final: Fitxa 1 de reflexi i fitxa 2.

Avaluaci; Fitxa 1, Fitxa 2 i valoraci per part del professor de l'evoluci de l'alumne al llarg de totes les sessions.

Perqu potenciem la intelligncia intrapersonal; Aquesta activitat potencia el desenvolupament personal de l'alumne, l'ajuda a establir i adquirir els seus objectius personals, aprendre a reflexionar, adquirir confiana en si mateix, desenvolupar l'autonomia i l'experimentaci per si mateixos i aprenen a desenvolupar tasques al seu propi ritme. Aquest tipus d'alumnes solen ser emptics (Pozo, 2005, p. 62), per aix es planteja una activitat on han d'ajudar a un altre estudiant.

Material didctic activitat Intelligncia Intrapersonal

Fitxa de planificaci de tasques i d'autoevaluaci (Pozo, 2005)

Nom i Data

Abans de comenar el tema

- Breu descripci del tema i objectius que he d'aconseguir

- Habilitats que necessito per aconseguir l'objectiu

- Raons per les qu crec que puc aconseguir els objectius

- Possibles inconvenients

- Recursos que puc utilitzar per ajudar-me

- Continguts que conec sobre el tema

- Quines activitats m'ajudaran a realitzar la meva tasca satisfactriament? En quin ordre les far

Desprs d'acabar el tema

- Quines activitats he realitzat per aprendre el tema?

- He complert els objectius proposats?

- Series capa d'explicar-li el que has aprs a un altre company o professor?

- El meu nivell de satisfacci respecte el tema s:

- El qu sento respecte al projecte s:

Fitxa 1. Activitat de reflexi per iniciar la sessi

Fitxa de treball

L'lex est preocupat per qu no entn gaire b que s una cllula i aquella frase que repeteix el professor cada cop, quan s parla a classe del tema, "tots els ssers vius estem formats per cllules", ell no entn aquesta frase i no s'imagina com poden estar distribudes les cllules per formar un organisme, el podries ajudar?

A continuaci et presentem un seguit de qestions que et poden ajudar a fer una explicaci adequada per a l'lex.

1. Qu s un cllula? Quines sn les parts principals d'una cllula?

2. Tots els ssers vius estan formats per cllules? Sn el mateix tipus de cllules per tots? Quines diferencies hi ha entre unes i altres

3. Els vegetals i els animals tenen el mateix tipus de cllules, no obstant sn diferents, perqu, quines diferencies presenten les seves cllules per a fer-los diferents? Quines caracterstica t cada part?

4. Hi ha ssers vius que poden tenir una cllula? Com s'anomenen? I els que en tenen moltes? Com s'organitzen les cllules en els organismes que en tenen moltes, quins nivells d'organitzaci creen?

Recursos que puc utilitzar

Informaci sser vius

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/proyectos2003/apoyo_cm/seres/contenidos/contenidos.html

Informaci cllula

http://www.clarionweb.es/5_curso/c_medio/cm501/cm50101.htm

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1063

http://agrega.educacion.es/visualizar/es/es_2010070713_9210619/false

http://www.xtec.cat/~jgurrera/animal.htm

http://ntic.educacion.es/w3//recursos/bachillerato/bioygeo/ventana_hook/index.html

* Tamb podeu utilitzar els vostres llibres digitals o llibres de text.

Fitxa 2. Activitat estructura cellular per desenvolupar la Intelligncia Intrapersonal

Activitat Intelligncia Interpersonal

Desenvolupament de l'activitat: Portem al grup classe a un espai ampli, al pati, al gimns o a una classe ample. Aleshores se'ls hi reparteix unes targetes,escrites a doble cara, on els conceptes de una banda i l'altre fan referncia a temtiques diferents, per tant no estan relacionats. (Fitxa 3) A una de les cares hi apareix una caracterstica sobre la cllula eucariota o procariota i a l'altre cara una caracterstica sobre la cllula animal o vegetal.

Primerament el grup classe s'haur de dividir en funci de si s una cllula eucariota o procariota, segons el que li aparegui a la seva targeta. Un cop els grups estan dividits especifiquem les diferencies que hi han entre cllules eucariotes i procariotes, les apuntem a una pissarra , en forma d'esquema, i tornem a barrejar al grup classe.

Seguidament fem que els alumnes es fixin en el revers de la seva tarja i es divideixin en funci de si tenen una caracterstica relacionada amb cllules animals o vegetals. A continuaci especifiquem les principals diferencies entre cllula animal i cllula vegetal i les plasmem a l'esquema iniciat a la pissarra.

La classe es tornar a barrejar i a continuaci introdum el conceptes de nivells d'organitzaci de les cllules i el fet que s'agrupin segons la funci que realitzen formant teixits i que un conjunt de teixits diversos formin un rgan. Desprs a cada se'ls hi atribueix una funci especfica i s'haur de reunir amb altres alumnes que facin la mateixa funci per a poder formar un teixit determinat. Desprs els diferents teixits s'hauran d'unir per formar rgans i discutir quin rgan poden formar a partir dels seus teixits.

Funcions

Contraure i relaxar- se (cllula muscular)

Transmetre impulsos nerviosos (neurona)

Protecci i sosteniment (cllula conjuntiva)

Distribuir oxigen i nutrients a diferents teixits (cllules sangunies)

RGAN QUE PODRAN FORMAR: Un mscul.

Finalment es far una posada en com sobre el que hem aprs i s'acabar de completar el mapa conceptual, que els alumnes hauran de copiar. Caldr remarcar la importncia del treball cooperatiu de les cllules en els ssers pluricellulars, remarcant que les cllules s'associen entre si, per poder viure, i cada tipus de cllula fa una funci determinada i juntes cooperen perqu l'organisme realitzi totes les funcions, per tan la cooperaci que s'ha realitzat amb els exercicis de formaci dels teixits i rgans, equival al mateix que fan les cllules per a poder realitzar la seva funci.

Durada de l'activitat; 1 sessi

Material necessari; Fitxa 3, espai ampli, pissarra, llibretes dels alumnes.

Avaluaci: Observaci de l'alumne al llarg de tot el procs, treball en equip i cooperaci amb els companys per arribar a un mateix objectiu. Cooavaluacions entre els alumnes, sobre el seu treball en equip.

Perqu potenciem la intelligncia Interpersonal : L'alumne treball en grup cooperatiu, estableix i mant relacions, influeix sobre accions o opinions dels dems, desenvolupa la capacitat de treballar en grup, participa en solvatar problemes a partir de collaborar i dialogar amb els altres i rep el feedback d'altres companys sobre com ha estat la seva actuaci (Pozo, 2005, p. 103)

Material didctic activitat Interpersonal

Targetes de cooperaci

Fitxa 3. Activitat estructura cellular per desenvolupar la Intelligncia

minterpersonal

Cllula amb nucli

Cllula amb paret

cellular

Cllula sense nucli

Cllula sense paret

cellular

Cllula amb nucli

Cllula que mai pot

presentar cloroplasts

Cllula sense nucli

Cllula que pot

presentar cloroplasts

Cllula amb nucli

Cellules que adopten

formes diverses

Cllula sense nucli

Cellules amb forma

polidrica

Activitat Intelligncia Visual - Espacial

Desenvolupament de l'activitat: Els alumnes disposaran d'una fitxa on hi hauran parelles d'imatges de teixit animal i vegetal barrejades (Fitxa 4, part 1). Aleshores els alumnes hauran d'ordenar les imatges i collocar-les a la fitxa 4 , part 2 de l'activitat. A continuaci buscaran informaci sobre les cllules animals i vegetals, de les seves semblances i diferencies principals, i construiran un panell didctic on figuri la informaci que han trobat, incloent la treballada a la part 2 de l'activitat. (Fitxa 4)

Durada de l'activitat; 1 a 2 sessions

Material necessari; Fitxa 4, cartolina, ordinadors i llibres on buscar informaci.

Producte final ; Creaci d'un panell informatiu

Avaluaci; Panell creat, desenvolupament de l'alumne al llarg de la realitzaci de l'activitat, exposici dels continguts del panell didctic.

Perqu potenciem la intelligncia visual - espacial; Els alumnes aprenen mitjanant la vista i l'observaci i dissenyant representacions visuals de la informaci. (Pozo, 2005, 198)

Material didctic activitat Intelligncia Visual - espacial

Nom i data

Creem un panell didctic sobre les caracterstiques de les cllules animals i vegetals i els nivells d'organitzaci.

Part 1

Per comenar a fer el teu panell primer has de retallar i unir els teixits amb la seva parella corresponent. Recorda que pot haver-hi un teixit que se li atribueixi ms d'una parella. Un cop tinguis les parelles fetes colloca, les imatges dels teixits, amb el seus rgans corresponents, a les imatges que tens a continuaci. (Aquestes imatges et serviran com a informaci en el teu panell didctic).

Part 2

http://matragut.files.wordpress.com/2008

/10/copiademiguel_pagina_3_imagen_0003_pagina_2_imagen_0001.jpg

http://educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/750/964/html/hoja_olivo.jpg

http://www.bio.da

vidson.edu/people/kabernd/berndcv/lab/epithelialinfoweb/index_clip_image001.jpg

Colloca les imatges emparellades en el seu lloc corresponent.

http://pharmaworld.pk.cws3.my-hosting-panel.com/products/gallery/gal746_t43.jpg

Imatge on collocar els teixits animals

Teixit connectiu Teixit nervis

Teixit muscular Teixit cardiac

Teixit epiletal Teixit intestinal

Imatge on collocar els teixits vegetals

Part 3

Ara busca imatge e informaci sobre el tipus de cllules que constitueixen aquests dos ssers vius i dissenya un panell informatiu (amb una cartolina) on expliquis el tipus d'organitzaci de les cllules i el tipus de cllules que existeixen, indicant les seves semblances i les seves diferencies. Tamb hi ha d'aparixer un dibuix dels dos tipus de cllules, indicant les seves parts.

El segents vdeos et poden ajudar a cercar la informaci per completar el teu panell.

Recursos on trobar informaci:

https://www.youtube.com/watch?v=5YYOStm_SPU

Pgines web:







Fitxa 4. Activitat estructura cellular intelligncia visual - espacial

Activitat Intelligncia Musical

Desenvolupament de l'activitat: Treballaria a partir d'una analogia entre les partitures musicals i les cllules.

En aquesta activitat sobretot s vol treballar l'estructura cellular, que els nens entenguin que els animals i les plantes sn ssers pluricellulars, s a dir, que estan formats per moltes cllules que estan unides entre elles formant una estructura, s a dir, un teixit, i que un conjunt de teixits especialitzats formen un rgan, i que un conjunt d'rgans que fan una mateixa funci se'n diu aparell.

Podem fer una analogia entre cllula (Unitat bsica de la vida) i nota musical (Unitat bsica d'una partitura), conjunt de notes que formen un comps i teixit format per un conjunt de cllules, conjunt de compassos que formen una partitura i conjunt de teixits que formen un rgan. A partir d'aquesta analogia els alumnes hauran de crear les seves prpies partitures, s a dir els seus propis rgans, a partir d'un programa online. L'exercici es completaria amb una fitxa on l'alumne podria observar imatges de com s una cllula, un teixit i un rgan, tan animal com vegetal, Exemple de l'activitat a (Fitxa 5).

http://www.noteflight.com/scores/view/6cf2068d63b526f6ce1a1c9ac6ee789c7c48fdd1

Per aprendre les caracterstiques de les cllules animals i vegetals, els alumnes s'hauran d'inventar una can, que vagi acord amb la partitura creada, on parlin de les semblances i les diferencies entre les cllules animals i les cllules vegetals.

Durada de l'activitat ; Aquesta activitat implicar de 1 a 2 sessions.

Material necessari; Fitxa 5, ordinadors per crear la partitura i buscar informaci.

Producte final: Partitura musical i composici de can

Avaluaci: La partitura que entreguin els alumnes, que la can composta reuneixi la teoria sobre caracterstiques entre cllula animal i cllula vegetal, i la valoraci per part del professor de si han ents el temari que se'ls volis transmetre amb aquesta analogia.

Perqu potenciem la intelligncia musical; perqu els alumnes creen i componen msica, avalua i explora el significat de la msica i improvisa i executa canons. (Pozo, 2005, p.262)

Material didctic intelligncia musical

L'estructura cellular

La cllula s la unitat ms petita dotada de vida, s la unitat estructural i funcional de tots els ssers vius i aquest poden presentar-ne una , unicellulars com les moneres o els bacteris, o ms d'una, pluricellulars, com els animals i les plantes.

En els ssers pluricellulars les cllules s'associen entre si, per poder viure, i cadascuna tipus de cllula fa una funci determinada i juntes cooperen perqu l'organisme realitzi totes les funcions. Si fssim servir una analogia entre una cllula i una partitura musical, les cllules representarien les notes musicals i l'estructura els compassos.

Les cllules unides formen el que anomenem teixits, compassos de la partitura, i el conjunt de teixits forma un rgan, la partitura sencera. Sabent aix i amb l'ajuda de la segent pgina web crea la teva prpia partitura, s a dir el teu propi rgan, a partir de la creaci i uni de diferents compassos, la creaci i la uni de teixits que fan una mateixa funci.

http://www.noteflight.com/scores/view/6cf2068d63b526f6ce1a1c9ac6ee789c7c48fdd1

Exemple de partitura;

Un cop acabada la teva partitura busca informaci sobre les cllules animals i vegetals, de les seves semblances i diferencies , i crea una can per a la teva partitura.



Pgines web:







Fitxa 5. Activitat estructura cellular per desenvolupar la Intelligncia musical

Activitat Intelligncia Cintica - corporal

Desenvolupament de l'activitat: Els alumnes hauran de crear una maqueta sobre cllula animal o cllula vegetal. Hauran de buscar informaci sobre les caracterstiques principals sobre la cllula que han de crear i pensar quin material utilitzaran i encarregar-se de portar-lo.

Cada maqueta haur de tenir un petit full informatiu on s'expliquin les caracterstiques principals de la cllula i les funcions que fa cadascuna de les seves parts, a grans trets. Tamb hi haur d'aparixer un dibuix de com s l'estructura cellular animal o vegetal.

Finalment els alumnes hauran d'exposar les seves maquetes, desprs el professor far un recull general de la informaci. Finalment es representar una estructura cellular animal i vegetal, amb les maquetes dels alumnes.

Durada de l'activitat; 2 a 3 sessions.

Material necessari; Fitxa 6, ordinador i material que necessiti l'alumne i l'escola li pugui proporcionar.

Producte final: Maqueta

Avaluaci; Disseny de la maqueta, valoraci de l'evoluci de l'aprenentatge i l'actitud de l'alumne al llarg de tot el procs.

Perqu potenciem la intelligncia corporal - cinestcica; Els alumnes han de fabricar un model que demostri un concepte (Pozo, 2005, p. 377) i aprendre fent. (Alart, 2011)

Material didctic activitat Intelligncia Corporal - Cintica

Modelitzant una cllula Nom i Data

Comencem el projecte...

Primer hauras de buscar informaci sobre les caracterstiques i les parts de les cllula que us ha tocat per a poder fer una maqueta en condicions i poder completar el full informatiu, que haur de tenir la maqueta. Aquest full haur de contenir;

Nom de la cllula, parts d'aquesta, funcions de cada part, caracterstiques principals que la fan diferent de la cllula vegetal o animal (en funci de la que esteu creant vosaltres), dibuix de com la nostra cllula pot formar un teixit.

Aquesta informaci la pots cercar a partir dels recursos segents:


Pgines web:

http://www.clarionweb.es/5_curso/c_medio/cm501/cm50101.htm http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1063 http://agrega.educacion.es/visualizar/es/es_2010070713_9210619/false http://www.xtec.cat/~jgurrera/animal.htm http://ntic.educacion.es/w3//recursos/bachillerato/bioygeo/ventana_hook/index.html * Tamb pots utilitzar els vostres llibres digitals o llibres de text.

2. Dissenyem el nostre projecte

Ara toca pensar com fars la teva maqueta i quin material necessitars.

En aquestes pgines web pots trobar algunes idees;

https://www.youtube.com/watch?v=8A6yf6GWMW4 http://www.slideshare.net/javieryoliver/elaboraci-duna-maqueta-duna-cllula-eucariota-animal-o-vegetal https://www.youtube.com/watch?v=9lAqh_8xmLo Disseny de la maqueta

Fitxa 6. Activitat estructura cellular Intelligncia corporal - cintica

Activitat Intelligncia Naturalista

Desenvolupament de l'activitat: Dissenyar i portar a terme un experiment, s de microscopi. L' objectiu principal s observar teixit animal i vegetal i identificar les principals diferencies entre les cllules animals i vegetal, visibles al microscopi. La prctica es realitzar amb una ceba i la saliva de l'alumne. ( els alumnes tindran diferents recursos on podran consultar informaci, en el cas que no entenguin algun concepte). (Fitxa 6)

Al finalitzar la prctica es realitzar una posada en com on els alumnes intercanviaran amb la resta dels companys els resultats de les seves investigacions.

Per tancar la classe es far un resum del que s'ha aprs i s'introduir el concepte de que un conjunt de teixits forma rgans i altres diferencies entre cllules animals i vegetals que no sn visibles al microscopi; en el cas dels humans els rgans dels diferents aparells, en el cas de les plantes, la tija, per exemple. L'explicaci es far amb refor visual; http://agrega.educacion.es/repositorio/07072010/21/es_2010070713_9210619/4quincena5/imagenes5/niveles.swf, http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1063 i

Durada de l'activitat ; Aquesta activitat implicar de 1 a 2 sessions.

Material necessari; Fitxa 7, ceba, cotonets de les orelles, microscopi ptic, portaobjectes i cobreobjectes, colorant blau de metil i bistur.

Producte final: Creaci experiment

Avaluaci : Fitxa de creaci de l'experiment i observaci, per part del professor, de l'evoluci de l'alumne al llarg de la sessi

Perqu potenciem la intelligncia naturalista; Per qu els alumnes creen experiments, fan s del microscopi i realitzen projectes d'investigaci. (Pozo, 2005, p. 324)

Material didctic activitat Intelligncia Naturalista

Prctica estructura cellular Nom i Data

En Joan i l'lex estan al laboratori del institut i l'lex comena a gratar-se el cap i li cau pell morta sobre la taula i en Joan li diu;

- Ecs! Tens caspa!

- Sn cllules mortes.

- Si ja... Excuses!

- Que t'hi jugues? No te'n recordes que l'altre dia vam treballar les cllules a classe. Qu va dir la professora sobre els ssers viu?

- Doncs que feien les tres funcions bsiques; nutrici, relaci i reproducci. Ah! i que estaven formats per cllules.

- Doncs si estem formats per cllules aix que cau sn cllules mortes.

- Que va!! Les cllules estan distribudes pel cos, per no tots nosaltres som cllules.

- Que si que ho som, estem formats per cllules, nosaltres, els animals, les plantes...

- Per tan tenim moltes cllules juntes que ens formen tal i com som?

- Si clar!

- Per jo no sc una planta, no faig la fotosntesi, com pot ser que les plantes i nosaltres estiguem formats per cllules i siguem tan diferents?

- Suposo que les nostres cllules sn diferents.

- Jo no ho acabo de veure clar....

- Que volem investigar?

Com sn les cllules animals i vegetals. Sn iguals?

Com s una estructura cellular.

Material

Ceba

Cotonets de les orelles

Microscopi ptic

Portaobjectes i cobreobjectes

Colorant blau de metil

Bistur

Saliva Disseny experimental

Feu grups de 3 o 4 membres i dissenyeu un experiment que ens permeti observar cllules animals, cllules vegetals i l'estructura cellular que formen.

Conceptes a identificar

1. Membrana plasmtica/ 2. Citoplasma / 3. Nucli / 4. Paret cellular /5. Estructura cellular (teixits)

Conceptes que us ajudaran

Cllula eucariota - amb nucli (regne animal, vegetal, fongs, protist, protozous)

Cllula procariota - Cllula sense nucli (monera i bacteria)

sser unicellular - Format per una cllula (Bacteri i protozous)

sser Pluricellular - Formats per moltes cllules. Regne dels animals, plantes, fongs, protist, monera

La mucosa bucal t un epiteli estratificat i escams i degut a l'activitat bucal est descamat i podem obtenir sn cllules mortes.

Recursos que podeu utilitzar per resoldre dubtes







Fitxa 7. Activitat estructura cellular per desenvolupar la Intelligncia naturalista

NOVA PROPOSTA DIDCTICA

Tema : Les caracterstiques de tots els animals i les caracterstiques morfolgiques internes i externes generals dels vertebrats i els invertebrats i la classificaci del regne dels animals.

Fites de comprensi:

- Els animal sn ssers vius per tan fan les tres funcions principals que caracteritzen els ssers vius; Relaci, reproducci i relaci.

- Caracterstiques de tots els animals ; els animal sn pluricellulars, eucariotes, tenen nutrici hetertrofa (s'alimenten d'altres animals i poden ser herbvors, carnvors i omnvors), tenen rgans dels sentits, es desplacen i presenten digesti interna (excepci estrella de mar).

- Caracterstiques vertebrats; Tenen un esquelet intern, el cos dividit en cap, tronc i cua, extremitats articulades (forma de potes, ales o aletes i en alguns casos poden no tenir-ne), sistema nervis molt desenvolupat (element principal encfal que es troba al cap protegir pel crani, al cap es concentren la major part dels rgans dels sentits) i presenten simetria bilateral, com sn; mamfers, peixos, rptils, amfibis i aus.

- Caracterstiques invertebrats; esquelet extern o no en tenen, simetries variades i cada grup presenta caracterstiques molt diferents a els altres, gran varietat. Com sn; artrpodes, equinoderms, cnidaris i celenterats, porfers, molluscs i anllids.

Activitat Intelligncia Intrapersonal (Activitat 2 i 3)

Desenvolupament de l'activitat: Els alumnes hauran de crear un projecte individual que vagi relacionat per a treballar el regne dels animals, incloent els continguts que s'han de treballar a partir de l'activitat 7 i 8. L'alumne podr triar com fer-ho; a partir de la creaci d'una web, un blog, un treball escrit, un pster... (El professor l'aconsellar sobre les possibilitats de les que disposa per a fer el projecte)

Primer els alumnes programaran els seu projecte a partir de la fitxa 7 de l'annex 3. A partir d'aqu hauran de cercar informaci sobre les caracterstiques que reuneixen tots els animals i les especfiques dels vertebrats i els invertebrats i de cada subgrup del regne dels animals.

* Algun exemple de projecte individual podria ser la pgina web https://sites.google.com/site/elregneanimalbellera/home (realitzada per a la Unitat didctica impartida durant el practicum). Als alumnes se'ls hi proporcionaria aquesta web com a eina per obtenir recursos bibliogrfics.

Durant les classes ajudarem als alumnes a dissenyar els seus projectes i a resoldre possibles dubtes que tinguin sobre el temari, ajudar a cercar la informaci en els llocs ms fiables. La classe tamb seria un espai on disposarien de bibliografia fsica llibres de text, enciclopdies... L'objectiu principal s que els alumnes desenvolupin un projecte personal, al seu propi ritme, i facin un seguiment personal de la seva evoluci d'aquesta manera evidencien el seu aprenentatge. (Fitxa 8)

Durada de l'activitat: Aquest projecte tindr una durada d' unes 4 sessions, mnimes, ja que s'aprofitar la creaci de la pgina web per treballar el temari de l'activitat 8 "Les caracterstiques de cada subgrup del regne dels animals".

Material necessari; Fitxa 8, 9 i 10, ordinadors i llibres per treballar i buscar informaci

Producte final: Projecte individual.

Avaluaci: El projecte, el procs que ha seguit l'alumne per a realitzar-lo, la planificaci, la valoraci personal (Annex 3, fitxa 9) i l'observaci per part del professors sobre el desenvolupament de l'alumne al llarg de totes les sessions.

Perqu potenciem la intelligncia intrapersonal; Els alumnes planifiquen i realitzen un projecte personal al seu ritme i van seguint la seva prpia evoluci al llarg de tot el procs. Per tant reflexionen sobre el seu aprenentatge i a ms

aprenen a treballar de forma individual i autnoma.

Material didctic activitat Intelligncia Intrapersonal

Nom i Data

El meu projecte individual ____________________________________________

Tema del projecte

Objectius

-

-

-

Que vull investigar?

-

-

-

Material del que disposo Material que haig d'aconseguir

- -

- -

- -

- -

Recursos que far servir

-

-

-

Llocs per podria visitar per trobar informaci

-

-

-

Persones a les que podria preguntar

Com demostrar el que has aprs

Com m'agradaria que m'avaluessin

Fitxa 8. Activitat per a planificar el projecte individual (adaptat de Pozo, 2005)

Planificant el meu treball diari

Dia 1

Que haig de fer

Que haig de buscar (material, informaci)

Quina informaci he trobat

Quina informaci em falta

Que haig de tenir apunt per la propera sessi (pensa el que has de preparar o buscar

a casa per continuar el teu projecte la sessi segent)

Estic satsifet/a amb la feina realitzada?

Dia 2

Que haig de fer

Que haig de buscar



Que haig de tenir apunt per a la propera sessi (pensa el que has de preparar o

buscar a casa per continuar el teu projecte la sessi segent)


Dia 3

Que haig de fer

Que haig de buscar






Dia 4

Que haig de fer

Que haig de buscar






Fitxa 9. Activitat per a fer un seguiment del projecte

Valoraci individual del projecte

- Quines activitats he realitzat per a conixer el tema

- Grcies a aquest projecte he aprs . . .

- Estic satisfet/a amb el producte final? Per qu?

- Ara tinc inters per :

- Els meus sentiments referents a aquesta tasca sn:

Fitxa 10. Valoraci del projecte individual (Adaptat de Pozo, 2005)

Activitat Intelligncia interpersonal

Activitat; El trencaclosques (extreta de Pozo, 2005, p. 110)

Desenvolupament de l'activitat: S'organitza als alumnes en petits grups de 5 persones i se'ls hi proporciona un seguit de material (Fitxa 9). Cada membre del grup s'encarregar de treballar un apartat de la informaci proporcionada (un membre treballar les caracterstiques de tots els animals, un segon membre les dels vertebrats, el tercer membre les d'invertebrats i el membre restant s'encarregar de ordenar els exemples d'animals segons siguin vertebrats o invertebrats).

Desprs cada membre del grup s'haur de reunir amb algun company, de un altre grup, que treballi el mateix tema que ell. Aquests treballen junts el seu material i l'hauran d'exposar davant del seu grup.

Finalment els grups es tornen a reunir i cada membre exposa als altres la informaci que ha treballat individualment i amb parelles. Desprs de totes les exposicions els membres del grup s'hauran d'interrogar uns als altres per demostrar que han aprs el tema.

Durada de l'activitat: 1 sessi

Material necessari; Fitxa 11, 12 i 13

Producte final: Demostrar que ha aprs i ha realitzat la tasca

Avaluaci: Desenvolupament de l'alumne al llarg de l'activitat, tan per processar la informaci, com treballant en parelles i exposant - la companys.

Perqu potenciem la intelligncia interpersonal; Amb aquesta tcnica els alumnes promouen la seva interdependncia positiva, que juntament amb una interacci fomentadora, responsabilitat individual, habilitats interpersonals i processament per part del grup, formen els 5 components essencials per a que la cooperaci funcioni,(Pozo, 2005, p. 110) i per a desenvolupar la IM Interpersonal cal treballar un aprenentatge en collaboraci d'uns amb els altres.

Material didctic activitat Intelligncia Interpersonal

Nom i Data

Els animals Vertebrats i invertebrats

L'activitat que realitzarem us servir per estudiar les caracterstiques generals

de tots els animal, les especfiques del grup de vertebrats i invertebrats i poder

classificar alguns exemples d'animals dins d'aquests darrers subgrups.

Per comenar us haureu de distribuir la feina entre tots els membres del

vostre grup de manera que cadasc treballi un tema diferent a partir dels

recursos de la fitxa de material:

- Membre 1 - Caracterstiques generals de tots els animals

- Membre 2 - Caracterstiques generals dels vertebrats

- Membre 3 - Caracterstiques general dels invertebrats

Un cop distribudes les tasques cada membre del grup es reunir amb un

company d'un altre grup, que estigui treballant el mateix tema que ell, i

treballaran conjuntament, planificant com exposaran el material treballat a la

resta dels companys del seu grup. Un cop finalitzat aquest procs cada grup es

tornar a reunir i cada membre explicar el temari que ha treballat, la resta

recollir la informaci a la fitxa 1.

Finalment haureu de classificar els segents exemples d'animals, a la taula de

la fitxa 1. Cada membre del grup en classificar un i explicar el motiu de

perqu l'ha classificat en aquell apartat i aix successivament fins que

estiguin tots classificats.

* Conill, abella, Llangardaix, canari, esquirol granota, guineu, cabra, s,

cocodril, formiga, bacall, medusa, pardal, serp, esponja de mar, sardina, dof,

guila, calamar, eri de mar, estrella de mar, mussol , cuc de terra, musclo,

tortuga, cargol, salamandra, llu, gat, araa.

Fitxa 11. Activitat caracterstiques vertebrats i invertebrats, Intelligncia interpersonal

Nom i Data

Fitxa 1. Informaci apresa sobre el tema.

Caracterstiques generals dels Invertebrats

Caracterstiques generals dels vertebrats

Caracterstiques generals de tots els animals

Classificaci dels animals

Exemples d'animals vertebrats Exemples d'animals Invertebrats

Fitxa 12. Quadres per recollir i classificar informaci de l'activitat Intelligncia

Interpersonal

Fitxa de material ; Collage de caracterstiques. Si vols saber quines caracterstiques pertoquen a cada grup abans haurs d'ordenar-les!

Recorda que poden haver-hi caracterstiques trampa qu no corresponguin a cap grup.

Fitxa 13. Fitxa material activitat Intelligncia Interpersonal

Activitat Intelligncia visual -espacial

Activitat: El meu mapa conceptual

Desenvolupament de l'activitat: Els alumnes hauran de crear un mapa conceptual per a poder estudiar les caracterstiques generals de tots els animals i les especfiques dels vertebrats i els invertebrats i classificar els 11 grups del regne animals a l'apartat que correspongui. Per realitzar el mapa els alumnes rebran un full amb indicacions que mostren com fer un bon mapa conceptual (Fitxa 13) i un segon full on tindran un conjunt de conceptes barrejats, que seran els que utilitzaran com a conceptes principals del seu mapa (Fitxa 14), per seran els alumnes que hauran de buscar les paraules connectors entre conceptes i triar la jerarquia que apliquen, segons si el concepte s ms general o ms concret. Per a poder prendre aquest decisi els alumnes disposen , al final de la fitxa 14, d'unes fonts d'informaci on poder buscar els dubtes que els hi sorgeixin.

Els alumnes faran el mapa a una cartolina DIN-A3 i ells triaran si retallen i utilitzen els conceptes de la fitxa 14 o realitzen el mapa conceptual, utilitzant els conceptes, per sense retalls.

Alternativa; els alumnes poden crear els conceptes retallant paraules o lletres de revistes.


Material necessari; Fitxa 14 i 15 , ordinador i cartolina Din - A3.Alternativa; revistes

Producte final: Un mapa conceptual

Avaluaci: El mapa conceptual realitzat i l'observaci, per part del professor, de l'evoluci de l'alumne al llarg de tot el procs.

Perqu potenciem la intelligncia visual - espacial; Per qu l'alumne aprn mitjanant la vista i la observaci i representa la informaci a partir de representacions visuals (Pozo, 2005, p. 198). Sobretot pel fet d'estructurar els conceptes de forma espaiada i crear relacions entre ells.

Material didctic activitat visual - espacial

Nom i Data

El meu mapa conceptual

Objectiu

- Crear un mapa conceptual sobre les caracterstiques de tots els animals, dels

animals vertebrats i dels animals invertebrats i classificar a cada apartat els

diferents subgrups del regne animal, donant, com a mnim, 1 exemple de cada

subgrup.

Normes per a fer un bon mapa conceptual

- Els conceptes amb els que es construeix el mapa es representen envoltats d'un

cercle.

- Els conceptes es relacionen entre s amb una fletxa i unes paraules d'enlla.

- La fletxa ha d'anar sempre de dalt a baix o b horitzontal.

- Les paraules d'enlla han de contenir sempre com a mnim un verb.

- Les paraules d'enlla han d'indicar la relaci que hi ha exclusivament entre el

concepte de dalt i el de baix i no es poden fer servir per formar frases encadenant 3 o

mes conceptes.

- Cal pensar molt les paraules d'enlla, han de ser:

1. Molt precises ; per indicar exactament quina relaci hi ha entre el concepte de dalt i

el de baix.

2. Significatives; han de donar una informaci el ms rellevant possible.

3. No han de tenir excs de paraules.

- Els conceptes s'han de situar com ms generals o globalitzadors ms amunt i

encapalar el mapa conceptual el concepte ms globalitzador i els conceptes ms

concrets estaran abaix.

- Quants ms conceptes relacionats es puguin incloure, millor.

- Si es volen posar exemples d'alguns conceptes, es relacionaran amb una fletxa com un concepte ms per no se'n cerclaran i aniran a baix de tot ja que sn la mxima concreci.

Font: Slvia Lope, Roser Bosch

Els conceptes principals a partir dels quals crears el mapa els trobars a la

fitxa 2. Els has d'ordenar a l'apartat que correspongui i, a partir d'all, crear el

mapa afegint les paraules d'enlla i ordenant-los segons una jerarquia lgica.

Fixa't en les normes per a fer-ho correctament.

Fitxa 14. Adaptaci activitat 2 per a l' Intelligncia Visual - Espacial

Fitxa 2. El collage de caracterstiques

Aus

Cnidaris

Anllids

Mamfers

Porfers

Rptils

Artrpodes

Molluscs

Amfibis

Equinoderms

Fonts d'informaci que post utilitzar;

. http://lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com/2009/09/20/0-classificacio-dels-

animals-cordats/

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/1r-eso/10-regne-animal/10-1-vertebrats/#.U4LlMvl_sVF

Fixa 15. Fitxa de material per activitat Intelligncia Visual - espacial

Activitat Intelligncia musical

Activitat: El meu poema dels invertebrats i els vertebrats

Desenvolupament de l'activitat: Aquesta activitat est pensada per reforar l'aprenentatge del temari impartit, per tant, durant la primera mitja hora de classe el professor exposar el temari que els alumnes han d'utilitzar per a fer el seu poema. Explicar les caracterstiques generals de tots els animals, les especfiques dels vertebrats i els invertebrats, i on classificarem els 11 grups que componen el regne animal. Seguidament el professor els entregaria la fitxa 16 on els alumnes hauran de posar els conceptes apresos a la primera columna de la taula. Desprs buscaran paraules originals que rimin i les collocaran a la segona columna, i amb aquelles dos paraules hauran de compondre un vers, que escriuran al revers del full. Els alumnes aniran creant diferents versos amb tots els conceptes apuntats fins a tenir un poema complet. Un cop acabada l'activitat, sin durant la sessi 1 de deures a casa, se'ls informar als alumnes que, a la propera sessi, l'hauran de recitar davant de tota la classe, per tant l'han de portar estudiat i que hi ha llibertat absoluta per preparar una representaci per fer el recital (amb msica, actuant...)

Durada de l'activitat: 2 sessions

Material necessari; Fitxa 16.

Producte final: Poema + recital

Avaluaci: El poema realitzat, preparaci i realitzaci del recital, observaci de desenvolupament de l'alumne al llarg de les dues sessions.

Perqu potenciem la intelligncia musical; Per qu el alumnes produeixen i aprecien el to, el ritme i el timbre dels sons i valoren diferents maneres d'expressi musical. s important que entenguin que a vegades "cantar una can s com un poema" (Pozo, 2005, p.271). Amb aquesta activitat els alumnes tamb aprenen a interpretar les seves composicions i/o a buscar-li la msica ms adequada. Totes aquestes accions fan que desenvolupin la seva Intelligncia musical.

Material didctic activitat Intelligncia Musical

A partir de les caracterstiques generals dels animals i especfiques dels

vertebrats i els invertebrats composa un poema on surtin els conceptes ms

principals.

Com ho pots fer:

Colloca a la primera columna els conceptes treballats i al costat una paraula

que hi rimi, pot ser qualsevol paraula.

(Pozo, 2005)

Ara uneix les dos paraules en una frase i a partir d'aqu pots crear versos i

estrofes que parlin del tema treballat.

Escriu aqu el teu poema al revers del full

Fitxa 16. Adaptaci activitat 2 per a l' Intelligncia Musical

Activitat Intelligncia Corporal - Cinestcica

Activitat: Coreografia de les caracterstiques

Desenvolupament de l'activitat: Es formaran grups de 5 alumnes, a l'atzar i se'ls hi distribuir la fitxa 17. Els grups hauran de buscar informaci sobre les caracterstiques generals de tots els animals, les especfiques dels animals vertebrats i invertebrats. Un cop tinguin la informaci hauran de crear una coreografia a partir d'inventar un moviment per cada caracterstica trobada. La representaci haur de tenir una narraci dels moviments que es van executant i el que representen, d'aquesta manera els alumnes tamb demostraran i interioritzaran els coneixements.

Durada de l'activitat; de 1 a 2 sessions.

Material necessari; Fitxa 17

Producte final: Coreografia realitzada

Avaluaci: Originalitat de la coreografia, narraci i desenvolupament de l'alumne al llarg de les sessions.

Perqu potenciem la intelligncia corporal - cinestcica; Establir connexi entre la ment i el cos, fa s de la motricitat i treballen mitjanant la creaci d'un moviment per explicar un concepte (Pozo, 2005, p.286)

Material didctic activitat Intelligncia Cinetico - Corporal

En grups de 5, fets a l'atzar, haureu de representar, a partir de moviments

creatius, les diferents caracterstiques generals de tots els animals i les ms

especfiques dels vertebrats i dels invertebrats.

Com ho fareu?

1. Primer haureu de buscar la informaci corresponent:

- Recursos web

. http://lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com/2009/09/20/0-classificacio-

dels-animals-cordats/

http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/1ESO/animales/c

aracter.htm

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/1r-eso/10-regne-animal/10-1-

vertebrats/#.U4LlMvl_sVF

* Tamb podeu consultar el vostre llibre de text o llibre digital

2. Per cada caracterstica trobada us haureu d'inventar un moviment que la

representi i acabar creant una coreografia. Podeu utilitzar msica de fons.

Durant la representaci haur d'haver-hi una narraci que expliqui les

caracterstiques que s'estan representant.

3. Les coreografies finals seran gravades i utilitzades com a materials didctic

de la Unitat.

nims i espero veure les vostres creacions!!!

Fitxa 17. Adaptaci activitat 2 per a l' Intelligncia Corporal - cinestcica


Activitat: Dissecci d'un vertebrat i un invertebrat

Desenvolupament de l'activitat: Els alumnes hauran de diferenciar els vertebrats i els invertebrats en funci de les seves caracterstiques, a partir de la dissecci d'un verat i un cranc de mar. La classe es dividir en grups de 4 i la meitat de la classe disseccioanar el verat i l'altre meitat el cranc. Desprs els alumnes s'intercanviaran la informaci trobada. El recull d'informaci dels alumnes ser a partir de la fitxa 18.


Material necessari; exemplar de verat i cranc de mar, fitxa 18, material de dissecci.

Producte final: Fitxa de dissecci

Avaluaci: Fitxa de dissecci i desenvolupament de l'alumne al llarg de la sessi.

Perqu potenciem la intelligncia Naturalista; Els alumnes fan una observaci cientfica de la naturalesa i classifiquen exemplars segons les seves caracterstiques. (Pozo, 2005, p.324)


PRCTICA LABORATORI; DISSECCI DEL VERAT

Nom i Data

Objectiu:

Diferenciar els vertebrats i els invertebrats en funci de les seves

caracterstiques

Material:

- Verat

- Safata

- Guants

- Tisores

- Pinces

- Lupa

Procediment per a la dissecci del verat:

1. Posem el verat a la safata.

2. Observem i identifiquem les diferents estructures externes del verat.

3. Amb les tisores fem un tall rectangular al verat: des de lopercle per

sobre de la lnia lateral i baixem fins al anus.

4.

5. Observem i identifiquem les diferents estructures internes del verat.

6. El verat s un animal vertebrat o invertebrat, en que ens basem per

classificar-lo a dins d'aquest grup? ( Fixa't en; coms l'esquelet, en

quines parts est dividit el seu cos, tipus de simetria, element principal

de sosteniment i mobilitat)

7. A quin subgrup del regne animal pertany? Sabries identificar les

caracterstiques que t'han perms classificar-lo?

12. Un cop observats ambds exemplars, verat i cranc de mar, quines diries

que sn les caracterstiques tenen tots els animals?

Recull d'informaci sobre les caracterstiques del verat i el grup al qual

pertany;

* Pots comprovar les teves respostes a partir dels recursos segents:

- Recursos web




aracter.htm




PRCTICA LABORATORI; DISSECCI DEL CRANC DE MAR

Nom i Data

Objectiu:

Diferenciar els vertebrats i els invertebrats en funci de les seves

caracterstiques

Material:

- Cranc de mar

- Safata

- Guants

- Lupa

- Tisores

- Pinces

1. Posem el cranc a la safata.

2. Observem lanatomia externa. El cranc de mar t forma pentagonal i t el cos dividit en cefalotrax i abdomen. Observeu i identifiqueu aquestes dues parts i les segents:

1 parell dulls pedunculats

1 parell dantnules (ms petites que les antenes)

1 parell dantenes

5 parells de potes locomotores, el primer parell amb unes pinces molt grans.

3. Amb les tisores fem un tall pentagonal a la cara dorsal del cranc. Observem i identifiquem les diferents estructures internes del cranc.

4. El cranc s un animal vertebrat o invertebrat? En que ens bases per a classificar-lo a dins d'aquest grup? ( Fixa't en; com s l'esquelet, en quines parts est dividit el seu cos, tipus de simetria, element principal de sosteniment i mobilitat)

5. A quin subgrup del regne animal pertany? Sabries identificar les caracterstiques que et permeten classificar-lo?

6. Un cop observats ambds exemplars quines diries que sn les

caracterstiques tenen tots els animals?

Recull d'informaci sobre les caracterstiques del verat i el grup al qual

pertany;

* Pots comprovar les teves respostes a partir dels recursos segents:

- Recursos web




aracter.htm




Fitxa 18. Adaptaci activitat 2 per a l' Intelligncia Naturalista

NOVA PROPOSTA DIDCTICA

Tema : Caracterstiques morfolgiques generals de cada subgrup del regne animal.

Fites de comprensi: (Santillana)

Els alumnes han de entendre que: Treballar les;

- Els mamfers tenen el cap unit al tronc pel coll i la columna vertebral es prolonga en la cua, que sn els nics vertebrats que tenen orelles. Tenen quatre extremitats adaptades al tipus de locomoci (terrestres potes, aqutics aletes i ratpenats en forma d'ales), cos recobert per pl, a la boca tenen llavis i dents adaptades al tipus d'alimentaci, tenen nombroses glndules per les ms caracterstiques sn les glndules mamries. Sn homeoterms, respiren per pulmons, alimentaci variada i sn vivpars. De vida terrestre i alguns aqutica. Existeixen tres grups de mamfers; Monotemes, Marsupails i placentaris.

- Les aus tenen el cos aerodinmic adaptat al vol, cap unit al cos pel coll (aquest pot ser de diferents mides). Tenen 4 extremitats, les davanteres en forma d'ales i les de darrera en forma de potes. Tenen el cos recobert per plomes, presenten ossos buits, respiren per pulmons connectats a cavitats plens d'aire anomenades sacs aeris, tenen una alimentaci variada en funci del bec, la seva reproducci sexual i sn ovpars amb fecundaci interna.

- Els peixos tenen el cos en forma de fus, les extremitats sn aletes, tenen el cos recobert d'escates i presenten una lnia lateral que utilitzen com a rgan sensorial per a detectar les vibracions del medi. Internament presenten una bufeta natatria, que s un rgan que s'omple d'aire per a controlar la fondria, i respiren per brnquies. Gaireb tots els peixos sn carnvors. La seva reproducci s sexual, sn ovpars amb fecundaci externa, encara que n'hi ha alguns ovovivpars, amb fecundaci interna, com els taurons. Sn de vida aqutica i poiquiloterms (no poden regular la seva temperatura corporal, i aix fa que aquesta depengui del medi). Es classifiquen en condrictis( taur, rajada) i ostectis (barbs, truites, sardines)

- Els rptils tenen el cos recobert d'escates dures i unides entre si, que els protegeixen davant de la dessecaci. Tenen quatre extremitats en forma de pota, encara que hi ha excepcions, com les serps, que no tenen extremitats. Alguns d'ells com, els llangardaixos o les serps muden la pell, i d'altres, com les tortugues, tenen closca. Respiren per pulmons. La majoria sn carnvors, poden presentar dents amb les que capturen les preses o un bec corni, com en el cas de les tortugues. La seva reproducci s sexual, sn ovpars amb fecundaci interna, els ous estan protegits per una closca. Alguns sn ovovivpars, com les serps. Sn de vida terrestre, alguns de vida aqutica, i poiquiloterms Es classifiquen en; ofidis (serps), saures (llangardaix, sargantana), quelonis (tortuga) i cocodril.

- Els amfibis tenen quatre extremitats en forma de pota, tenen la pell humida fina i nua, en alguns casos tenen glndules amb ver. Respiren per brnquies quan sn capgrossos i per pulmons, i a travs de la pell, quan sn adults. La

majoria sn carnvors , quan sn adults, quan sn capgrossos sn herbvors. La seva reproducci s sexual, ovpar, i depenen del grup tenen fecundaci interna o externa. Alguns exemplars, com la salamandra, sn ovovivpars. Sn els nics vertebrats que pateixen metamorfosi i es classifiquen en anurs (sense cua, com els gripaus o les granotes) i urodels (amb cua com el trit i la salamandra)

- Els Porfers o esponges tenen el cos en forma de sac i est perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per canals. A l'interior tenen una cavitat atrial que comunica amb l'exterior a partir del scul. Sn filtradors de partcules orgniques i la seva reproducci pot ser asexual, per gemmaci, i sexual. Sn de vida aqutica.

- Els cnidaris (ortiga) o celenterats presenten simetria radial, tenen el cos tou amb una nica obertura envoltada per tentacles. Aquesta obertura comunica amb una cavitat gastrovascular que funciona com estomac. Poden ser de vida lliure, medusa, o de vida sssil (plip). Sn animals carnvors, la seva reproducci pot ser asexual per gemmaci i/o sexual. Sn de vida aqutica.

- Els anllids tenen el cos tou, allargat i segmentat per anells, metmers, amb quetes, pls. Presenten simetria bilateral. La seva reproducci s sexual. Sn de vida aqutica o terrestre i es classifiquen en funci de les quetes en; poliquets, oligoquets i hirudinis.

- Els molluscs tenen el cos format per; cap, peu (en algun grup el peu s'ha transformat en tentacles), massa visceral, mantell i conquilla o closca ( en alguns sn valves i en poden tenir dues, bivalves), presenten simetria bilateral. La seva reproducci s sexual i viuen en medi aqutic o terrestre. Alguns sn herbvors i d'altres carnvors. Es classifiquen en; gasterpodes (cargol, llimac), bivalves (musclo) i cefalpodes (popo, spia).

- Els equinoderms (pell amb punxes) presenten simetria radial, esquelet intern format per plaques calcries, situades a sota la pell. No tenen un cap ben diferenciat i la boca sol estar situada a la part inferior del cos. Es desplacen per mitj de l'aparell ambbulacral. Sn animals carnvors i la seva reproducci s sexual, per pot ser asexual, per accident. Sn animals carnvors i viuen en medi aqutic mar.

- Els artrpodes presenten simetria bilateral, tenen el cos recobert per un esquelet extern articulat de quitina. Tenen apndixs articulats, el seu cos s allargat i segmentat en; cap, trax i abdomen. Tenen reproducci sexual, sn ovpars i la fecundaci sol ser interna, alguns artrpodes han de patir metamorfosi per convertir-se en adults. Ocupen tots els hbitats i s classifiquen segons el nombre de potes; insectes (6 potes i cap trax i abdomen), arcnids (8 potes i cefalotrax i abdomen), crustacis (10 potes) i miripodes (moltes potes)

Activitat intelligncia interpersonal

Activitat: El museu del regne animal

Desenvolupament de l'activitat: Es dividir el regne animal en 8 grups; Mamfer, aus, rptils, peixos i amfibis, molluscs, equinoderms, artrpodes i cnidaris i porfers. Es formaran grups de 4 alumnes i cada grup treballar un dels 8 grups, anomenats anteriorment. Els membres del grup hauran d'escollir un animal que formi part del grup que es ha tocat i estudiar-lo. Cada membre del grup tindr un rol determinat i en funci del rol que desenvolupi, estudiar unes caracterstiques o altres del seu grup d'animals.

Rols que existeixen; Bileg - estudia les caracterstiques morfolgiques internes i externes del grup; Ecleg - estudia les funcions de nutrici i relaci generals del grup; veterinari; estudia les funcions de reproducci generals del grup; i l'ambientleg - estudia l'ecosistema on solen viure els animals que formen part del grup. Cada membre buscar informaci relacionada amb el seu rol, a partir de les preguntes i les fonts d'informaci de la fitxa 19. Desprs els alumnes hauran de compartir la informaci amb la resta del grup. Finalment realitzaran un pster que reculli tota la informaci trobada.

Durant la ltima sessi cada alumne realitzar una exposici del seu pster amb la tcnica del museu.

* Tcnica museu; es pengen tots els psters a la classe i un membre del grup es queda davant del pster per explicar la informaci que hi ha. La resta dels companys van passant pels diferents psters, llegint i escoltant el que el company que est davant el pster els explica. Els alumnes que van de pster en pster hauran de recollir informaci sobre les caracterstiques internes i externes, les funcions vitals i l'ecosistema de cada subgrup del regne dels animals, a partir de la fitxa 20.

Durada de l'activitat: 2 a 3 sessions.

Material necessari; Fitxes 19 i 20, cartolines DIN - A3, ordinadors i llibres per buscar in formaci.

Producte final: Pster

Avaluaci: Pster, explicacions dels alumnes dels seus psters, recull d'informaci dels altres psters i desenvolupament de l'alumne al llarg de totes les sessions.

Perqu potenciem la intelligncia interpersonal; Per qu els alumnes participen en projectes cooperatius, les seves accions influeixen sobre els dems (Pozo, 2005, p. 102), aprenen a prendre decisions en equip i a fer s de la mediaci per a resoldre possibles conflictes.

Material didctic activitat Intelligncia Interpersonal

Fitxa Bileg/loga

Com a Biloga et disposes a estudiar el subgrup dels ___________________

que pertany al grup dels ___________________________________________.

El teu objectiu s estudiar la morfologia: les caracterstiques internes i externes

de l'animal que heu escollit.

Com ho fars?

Responent les preguntes segents:

1. s un animal vertebrat o invertebrat?

2. Si s vertebrat s un peix, rptil, au, amfibi o mamfer?

3. Si s invertebrat s un anllid, artrpode, cnidari, equinoderm o mollusc?

4. Com s externament? (Busca una imatge)

5. I internament? (Busca una imatge)

6. Qu el diferencia de la resta danimals?

7. I en qu sassembla a la resta danimals?

La informaci la trobars a la web segent:

https://sites.google.com/site/elregneanimalbellera/fonts-d-informacio

Quan hagis acabat de completar la informaci que has trobat reuneix-te

amb el teu grup i feu una posada en com del que ha trobat cadasc.

Desprs amb tota la informaci haureu de realitzar un pster, en un

cartolina DIN - A3 on apareguin;

- Les caracterstiques morfolgiques internes i externes de l'animal que

treballeu

- Les seves funcions vitals

- Explicaci de l'ecosistema on viu i una de les cadenes trfiques de les que

formi part.

- La informaci s'haur de reforar amb dibuixos o imatges

Finalment fareu una exposici del vostre pster amb la tcnica

d'exposici "el museu".

Fitxa Ecle/loga

Com a ecleg/loga et disposes a estudiar el subgrup dels

___________________ que pertany al grup dels

___________________________________________.

El teu objectiu s recollir informaci sobre les funcions de nutrici i relaci de

l'animal que esteu estudiant amb el vostre grup.

Com ho fars?


1. El vostre animal escollit s auttrof o hetertrof?

2. s carnvor, omnvor o herbvor?

3. Quins sn els aliments dels que acostuma a nodrir-se?

4. T aparell digestiu, com s? I circulatori, s obert o tancat? I aparell

excretor? I respiratori, com s?

5. T sistema nervis? Com s?

6. En quin medi viuen?

7. Sn animals solitaris? O viuen en comunitats?





Desprs amb tota la informaci haureu de realitzar un pster, en un

cartolina DIN - A3 on apareguin;


treballeu



formi part.




Fitxa Veterinari/aria

Com a veterinari/ria et disposes a estudiar el subgrup dels


___________________________________________.

El teu objectiu s estudiar la funci de reproducci de l'animal que heu escollitt

treballar amb el vostre grup.

Com ho fars?


1. Com es reprodueix l animal del vostre estudi, sexualment o asexualment? O

ambdues?

2. Hi han mascles i femelles? En qu es diferencien?

3. Les femelles posen ous o pareixen les seves cries?

4. Quin s el cicle biolgic, el cicle de vida, daquest animal?





Desprs amb tota la informaci haureu de realitzar un pster, en un cartolina

DIN - A3 on apareguin;


treballeu



formi part.




Fitxa ambientleg/loga

Com ambientleg/loga et disposes a estudiar el subgrup dels


___________________________________________.

El teu objectiu s estudiar l'ecosistema al qual pertany l'animal que esteu

estudiant amb el teu grup .

Com ho fars?


1. On viu aquest animal?

2. T depredadors o s depredador?

3. Busca una imatge sobre un ecosistema on aparegui lanimal que esteu

estudiant.?





Desprs amb tota la informaci haureu de realitzar un pster, en un cartolina

DIN - A3 on apareguin;


treballeu



formi part.




Fitxa 19. Adaptaci activitat 8 per a l' Intelligncia Interpersonal

Activitat Intelligncia visual -espacial

Activitat: El vdeo del regne animal

Desenvolupament de l'activitat: Els alumnes, en grups de 4 formats a l'atzar, hauran de buscar informaci sobre les caracterstiques morfolgiques internes i externes, les funcions vitals i les caracterstiques de l'ecosistema de cada subgrup del regne animal i fer un vdeo, a partir del programa Movie Maker.

Els alumnes disposaran de la fitxa 21, Annex3, que els indicar el procediment que han de seguir per a realitzar l'activitat.

Exemple de vdeo que poden crear els alumnes:

https://www.youtube.com/watch?v=fHHjF68hkm8&feature=youtu.be

(Autora; Ariadna Cano)

Durada de l'activitat: 2 a 3 sessions

Material necessari; Fitxa 21, programa movie maker, ordinadors i llibres per buscar informaci.

Producte final: Vdeo, que es penjar al youtube.

Avaluaci: Creaci del vdeo i desenvolupament de l'alumne al llarg de totes les sessions.

Perqu potenciem la intelligncia visual - espacial; Per qu els alumnes dissenyen representacions visuals per a la informaci. (Pozo, 2005, 198)

Material didctic activitat Intelligncia visual - espacial

Animal:_____________________

Grup:_______________________

Caracterstiques morfolgiques:

Externes

Internes

Funcions vitals

Nutrici

Relaci

Reproducci

Ecosistema

Fitxa 20. Fitxa recull informaci activitat 8 adaptada a la intelligncia Interpersonal

Intelligncia musical

Activitat Intelligncia Musical

Activitat: Creaci d'un rap sobre el regne animal

Desenvolupament de l'activitat: Els alumnes hauran d'estudiar les caracterstiques de cada subgrup del regne animal i compondre un rap que en parli. En principi els alumnes tan sols han de compondre la lletra, i els professor els hi passar musiques de fons que ja tindr preparades. No obstant, si els alumnes es creuen capaos podran composar la msica del rap, que acompanyar la seva creaci. Aquesta composici la podran fer a partir de la

web http://inudge.net/# o fora d'horari escolar amb els instruments o recursos que vulguin.

La can la gravaran a partir del Windows Movie Maker i , amb aquest mateix programa, uniran msica i lletra.

Durada de l'activitat: 2 sessions

Material necessari; Fitxa 22, programes d'ordinador; Windows Movie Maker, auricular i micrfon per a gravar a l'ordinador, peces de msica base pels raps que cren els alumnes.

Producte final: Rap

Avaluaci: Originalitat de la can, s dels conceptes principals del tema i desenvolupament de l'alumne al llarg de les 2 sessions.

Perqu potenciem la intelligncia musical; Per qu els alumnes creen canons i melodies conceptuals, utilitzen un software de msica i fan narracions cantades. (Pozo, 2005, p. 262)

Material didctic activitat Intelligncia Musical

Creaci d'un rap sobre el regne dels animals

Com treballareu?

Treballareu en grups de 5 persones, fets a l'atzar. Un cop formats els grups

buscareu la informaci corresponent de cada subgrup del regne dels animals;

- Vertebrats; mamfers, aus, rptils, peixos i amfibis.

- Invertebrats; Porfers, cnidaris, anllids, molluscs, equinoderms i artrpodes.

Informaci que heu de buscar;

- Caracterstiques principals, funcions vitals i ecosistema de cada subgrup.

Podeu trobar diferents pgines web on cercar la informaci a l'enlla

segent; https://sites.google.com/site/elregneanimalbellera/fonts-d-informacio

Com creareu el vostre rap?

A partir del programa "audacity" que permet enregistrar msica, tan sols cal

tenir un micrfon d'ordinador, una msica base (el professor disposa de ella) i

la lletra que dissenyareu.

Els ms atrevits tamb poden dissenyar la melodia, a partir del programa,

http://inudge.net/#.

ENDAVANT AMB LES VOSTRES CREACIONS!

Fitxa 22. Adaptaci activitat 8 per a l' Intelligncia musical

Activitat Intelligncia Corporal - Cintica

Activitat : A la cacera del tresor

Desenvolupament de l'activitat:

1. Preparaci de l'activitat: Els alumnes, en grups de 3 persones formats a l'atzar, hauran de treballar un dels 11 grups del regne animal, assignat pel professor. Hauran de treballar les caracterstiques morfolgiques internes i externes, les funcions vitals i les caracterstiques de l'ecosistema del seu subgrup. Amb aquesta informaci hauran de crear 6 targetes de preguntes i resposta, amb la informaci trobada, com les de la fitxa 23. Un cop acabada la feina cada grup exposar al grup classe la informaci que ha trobat.

2. Comencen el joc - El joc de a la cacera del tresor es realitzar a un espai ampli, gimns, sala polivalent, pati... Aquest espai es dividir en 11 racons; el rac dels mamfers, dels rptils, dels amfibis, de les aus, dels peixos, dels artrpodes, dels porfers, dels cnidaris, dels equinoderms, dels anllids i dels molluscs. A cada rac hi haur d'haver un alumne que s'encarregui de llegir les preguntes de les targetes.

La classe es dividir en 4 grups; el grup blau, vermell, verd o lila, a cada grup se li entregar 1 cpia de la fitxa 24 i 27 i 11 cpies de la fitxa 25. Els alumnes hauran de seguir un recorregut pels diferents racons. A cada rac se'ls hi faran 6 preguntes, les 6 targetes creades pels alumnes a les sessions anteriors, i amb la informaci que trobin hauran de completar la fitxa 25, 1 per rac. Fins que no tinguin tota la fitxa completa no se'ls entregar la targeta d'or, material fitxa 26, i no podran passar a un altre rac. L'equip que aconsegueixi totes les targetes or abans que cap altre tindr la possibilitat de decidir quina metodologia utilitzar el professor per a impartir el tema segent.

Durada de l'activitat: de 2 a 3 sessions.

Material necessari: Cartolines, ordinadors, fitxa 23, 24, 25, 26 i 27.

Producte final: Targetes de preguntes i fitxa 25 de cada subgrup completat.

Avaluaci: Desenvolupament i treball individual de l'alumne al llarg de totes les sessions.

Perqu potenciem la intelligncia Corporal - cintica; Per qu els alumnes aprenen a partir d'experincies concretes d'aprenentatge i fabriquen el material a partir del qual hauran d'aprendre. (Pozo, 2005, 286)

Material didctic activitat Intelligncia Corporal - Cinestcica

Creem el nostre joc de la cacera del tresor

En grups de 3 persones, escollides a l'atzar, haureu de treballar un subgrup del

regne dels animals, assignat pel professor. Haureu de buscar informaci sobre;

- Caracterstiques morfolgiques internes i externes

- Funcions vitals; com s la seva nutrici, la seva reproducci i la seva relaci

(si s un animal solitari o viu en comunitats).

- Ecosistema on viu (tipus d'hbitat) i caracterstiques del seu ecosistema.

Amb aquesta informaci haureu de crear 6 targetes i a cada targeta hi haur

d'haver una pregunta sobre la informaci trobada, amb la seva respectiva

resposta.





aracter.htm




Exemple de targeta

Fitxa 23. Adaptaci activitat 8 per a l' Intelligncia Corporal - Cinestcica

PREGUNTA DE MORFOLOGIA EXTERNA:

Quines sn les caracterstiques principals externes dels peixos?

RESPOSTA:

1. Cos en forma de fus 3. Cos recobert per escates

2. Extremitats en forma d'aletes 4. Tenen una lnia lateral que

detecta les vibracions del medi

A la cacera del tresor

Benvinguts a la cacera del tresor vosaltres sou el grup_________ els

encarregats de reunir el tresor ms gran mai buscat, les 11 imatges que

composen el gran regne EL REGNE ANIMAL. Per no us ser fcil, per

aconseguir el vostre tresor haureu de superar 11 racons on companys vostres

posaran a prova el vostre intellecte a partir de preguntes sorpresa creades

pels vostres companys.

Veureu us adjuntem 11 quadre on haureu de recollir la informaci que aneu

trobant al llarg de la vostra recerca. IMPORTANT; Cal tenir tota la informaci

reunida per aconseguir la "targeta d'or" d'aquell rac i poder passar al segent.

Esteu preparats? Doncs aneu a la casella de sortida i all el vostre professor

us donar les indicacions corresponents.

MOLTA SORT!

Fitxa 24. Material per activitat 8 adaptada per a l' Intelligncia Corporal -

Cinestcica - Fitxa introductoria del joc "La cacera del tresor"

Fitxa 25. Material per activitat 8 adaptada per a l' Intelligncia Corporal -

Cinestcica - Quadre de recull de dades

SUBGRUP: ________________________________________

CARACTERSTIQUES MORFOLOGIA EXTERNA:

CARACTERSTIQUES MORFOLOGIA INTERNA:

NUTRICI:

RELACI

REPRODUCCI

HABITAT

Fitxa 26. Material per activitat 8 adaptada per a l' Intelligncia Corporal - Cinestcica

Targetes or

Distribuci de la classe o sala polivalent

Fitxa 27. Material Activitat 8 adaptada per a Intelligncia corporal - cinestcca. Mapa de la distribuci dels racons i els recorreguts dels diferents grups

Recorregut grup 1

Recorregut grup 2

Recorregut grup 3

Recorregut grup 4

RAC DELS

PORFERS

RAC DELS

AMFIBIS

SORTIDA

RAC DELS

ARTRPODES

RAC DELS AUS

RAC DELS

MOLLUSCS

(Arribada grup lila)

RAC DELS

CNIDARIS

RAC DELS

ANLLIDS

(Arribada grup

vermell)

RAC DELS PEIXOS

RAC DELS

RPTILS

(Arribada grup

verd)

RAC DELS

EQUINODERMS(

Arribada grup blau)

RAC DELS

MAMFERS


Activitat : Creaci d'una clau dicotmica

Desenvolupament de l'activitat: Abans de que els alumnes cren la clau dicotmica realitzarem dos sessions d'observaci d'exemplars d'animals. La observaci ser a partir de vdeos i exemplars vius ( si s possible). Tamb s'intentar programar una sortida a la muntanya. Amb aquesta activitat es els alumnes podran deduir les diferents caracterstiques de cada subgrup del regne animal. a partir d'aqu tamb es podr treballar les funcions vitals i l'ecosistema de cada subgrup. El professor ha de ser un guia molt important per a qu els alumnes aconsegueixin la mxima informaci possible. Aquesta informaci ser anotada a la seva llibreta d'observaci.

Un cop reuneixin tota la informaci crearan una clau dicotmica a partir de la

web; http://herramientas.educa.madrid.org/animalandia/juego-piensa-un-

animal.php

L'alumne s'haur de registrar amb un usuari i una contrasenya, que li proporcionar el professor, una diferent per cada alumne, i seguir les instruccions de la fitxa 28, Annex 3, per a realitzar l'exercici.

Exemple de clau dicotmica; Usuari; masterprofessorat Contrasenya; animals. ( apartat juegos - piensa un animal- mira lo que llevo aprendido).

Aquesta web permet crear una aula que mostra com van evolucionant les claus dels alumnes i el progrs que aquests van fent.

Durada de l'activitat: Activitat d'observaci 2 sessions. Creaci de la clau dicotmica - depenent del ritme de l'alumne, ser un treball individual que anir realitzant a casa.

Material necessari: Colleccions d'animals, animals vius dels diferents subgrups, ordinador, projector i pantalla.

Producte final: Clau dicotmica

Avaluaci: Clau dicotmica, desenvolupament de l'alumne al llarg de totes les sessions i dedicaci a l'exercici a realitzar.

Perqu potenciem la intelligncia Naturalista; Els alumnes observen, identifiquen i interactuen amb animals, els classifiquen segons les seves caracterstiques. (Pozo, 2005, p.324)

Indicacions generals a tenir en compte per a totes les activitat

- Intentar aplicar processos de cooavaluaci i autoavaluaci per a regular l'aprenentatge de l'alumne.

- Algunes de les activitats que sn molt autnomes com sn; la creaci de maquetes o psters s'ha de tenir un gui preparat per si el grup no sap ser autnom o no se'ls hi ha ensenyat a ser-ho.


Creaci d'una clau dicotmica

Durant aquesta activitat realitzars una clau dicotmica sobre el regne animal.

Com ho fars?

A partir d'aquesta web;

http://herramientas.educa.madrid.org/animalandia/juego-piensa-un-animal.php

1. Haurs de crear un usuari i contrasenya

2. Ves a l'apartat "juegos" - "piensa un animal" - "Piensa un animal e intentar

adivinarlo".

- Aleshores pensa un animal i contesta a la pregunta que et surt a continuaci. (

Imagina que pensem el TUCAN) - Aleshores l'ordinador fa una pregunta;

El animal que has pensado, vuela? - Si o No

- Haurs de marcar una de les dos respostes (Marquem que Si)

Aleshores ell intentar donar una resposta acertada:

Creo que es: buitre leonado. - Si o No

- Si s aquest l'animal en el que estaves pensat li has de posar que Si, per

l'exemple que haviem pensat no coincideix, per tant posem que No i sortir el

missatge segent;

Vaya... He fallado!

Dime, para que pueda aprender, qu animal habas pensado:

Enviar

Ara haurs d'escriure l'animal que havies pensat (escrivim tucan). A continuaci

et sortir aquest missatge;

Escribe una pregunta cuya respuesta sea S para tucan y NO para buitre

leonado.

Enviar

Aleshores tu has de crear la pregunta. Exemple. Presenta un bec adaptat a

menjar fruita?

- Aleshores has de clickar a "volver a jugar" i tornes al inici.i haurs de pensar

un altre animal i seguir el mateix procs.

L'ordinador anir aprenent a partir de les preguntes que li facis i els animals

que li vagis proporcionant i tu podrs crear un patr de classificaci i anar

seguint la seva evoluci a l'apartat "mira lo que llevo aprendido".

Les caracterstiques de cada animal les podrs trobar als segents recursos

web:

http://lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com/2009/09/20/0-classificacio-



aracter.htm


PENSA QUE QUANT MS GRAN LA CLAU DICOTOMICA MS COMPLET

SER EL TEU PATR I EL TEU APRENENTATGE.

Fitxa 28. Material per activitat 8 adaptada per a l' Intelligncia Naturalista

Documents

PROPOSTA DIDÀCTICA