Propostes avaluació ètica 4t ESO

PROPOSTES D’AVALUACIÓEDUCACIÓ ETICOCÍVICA

4t ESO

Índex1 La condició moral de l’ésser humà 4

2 Jo decidisc 8

3 L’origen de les morals 12

4 Què és bo? 16

5 Els drets humans com a teoria ètica 20

6 La política i els drets humans 24.

7 El dret, l’ètica i la justícia 28.

8 L’economia i els grans problemes mundials 32.

9 La situació de la dona en el món 36

AVALUACIÓUNITAT 1. La condició moral de l’ésser humà

OBJECTIUS DE LA UNITAT1. Conéixer en què consisteix l’especificitat de l’home: la seua naturalesa biològica i cultural.2. Aprofundir entorn dels trets propis de l’ésser humà: la intel·ligència, les seues funcions i objectius; la sociabilitat i el paper del llenguatge; la voluntat i els sentiments.3. Comprendre i assumir el valor fonamental de la vida humana.4. Saber en què consisteix la dignitat de la persona i que, sense aquest postulat, no hi ha ètica possible.5. Comprendre la importància dels drets humans com a bones solucions als problemes morals.6. Aprendre a exposar les opinions pròpies mitjançant arguments fundats i a respectar les alienes.7. Cooperar en grups de treball.

CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Explicar la naturalesa de l’home, sabent distingir entre la seua dimensió natural i cultural.2. Saber explicar en què consisteix la intel·ligència i quines són les seues funcions i objectius.3. Comprendre què significa que l’home és un ésser social i el paper del llenguatge.4. Conéixer què és i per a què serveix la voluntat i el paper que tenen els bons i els mals sentiments a l’hora de dirigir la nostra conducta.5. Reconéixer el valor de la vida humana i la importància del concepte de persona per a l’ètica i els drets humans.6. Aprendre a donar bones raons basades en arguments racionals i no emocionals.7. Identificar les normes bàsiques del debat i la diferència entre un argument i una opinió.8. Treballar de manera eficaç i cooperativa amb els seus companys.

1. Explicar la naturalesa de l’home, sabent distingir entre la seua dimensió natural i cultural.Atenent les definicions dels termes naturalesa i cultura oferits en la unitat, es tracta que els alumnes coneguen:a) Etimologia de les paraules.b) Saber exposar d’una manera clara i concisa les característiques de cada terme.c) Indicar les diferències i relacions que intervenen entre els dos conceptes.Naturalesa procedeix del terme grec physis. Cal entendre per naturalesa el conjunt de característiques i propietats que compartim tots els éssers humans. Ens identifiquen com a membres d’una espècie i ens distingeixen dels altres. Constitueixen la nostra herència biològica.Cultura procedeix del terme llatí colere que significa ‘camp conreat’. Constitueix el conjunt d’invencions produïdes per la intel·ligència humana al llarg dels segles. Els alumnes poden assenyalar-nos algun costum que s’haja explicat en classe, en referència al concepte. És important, a l’hora de definir un concepte, exposar les seues notes característiques i no solament exemplificar-lo. Quant a les diferències podem centrar-les en el caràcter heretat del que és natural i el que és aprés de la cultura. No obstant això, els dos aspectes es combinen en l’home, ja que som culturals per naturalesa.

2. Saber explicar en què consisteix la intel·ligència i quines són les seues funcions i objectius.Si l’home és capaç de crear cultura, la intel·ligència és la facultat que ho possibilita. Tots aquests aspectes han de quedar suficientment arreplegats en les qüestions que es plantegen als alumnes. Avaluarem aquest criteri de la següent manera:a) Definició del concepte d’intel·ligència. La resposta ha d’arreplegar les dimensions de la intel·ligència, com a capacitat resolutiva per a guiar bé el comportament de l’home i formular preguntes. Seria bo que els alumnes plantejaren algun exemple en aquest sentit.b) Les funcions de la intel·ligència són resoldre problemes en l’àmbit teòric i pràctic, així com plantejar preguntes. Cal fer especial èmfasi en l’àmbit pràctic, on les dificultats són majors.c) Quant als objectius d’aquesta, la resposta ha de tenir en compte els diferents camps en els quals es mou la intel·ligència: en l’àmbit teòric es busca la veritat, i en el pràctic, aconseguir el bé.

3. Comprendre què significa que l’home és un ésser social i el paper del llenguatge.A l’hora d’explicar aquest punt s’ha de tenir en compte el següent:a) Que l’home és un ésser social i, per tant, necessita viure en comunitat i ser educat en aquesta per a desenvolupar totes les seues potencialitats.

b) Raons de per què l’home ha de viure en societat.c) Que el llenguatge és el vehicle d’expressió del nostre pensament i, per tant, permet la comunicació. En aquest punt s’estan vinculant els dos aspectes.d) Finalment, és important que l’alumne tinga en compte que en el nostre afany d’humanitzar-nos, l’home tracta de crear un món més just, som ciutadans del món.

4. Conéixer què és i per a què serveix la voluntat i el paper que tenen els bons i els mals sentiments a l’hora de dirigir la nostra conducta.En aquest punt hem d’avaluar els següents aspectes:a) Oferir una definició correcta del terme voluntat i exposar la importància d’una bona voluntat per a la convivència.b) L’alumne ha d’entendre els conceptes de llibertat i de bona voluntat com a fonament de la moral. La voluntat ens permet triar.c) En l’àmbit pràctic, l’alumne ha d’interioritzar els passos necessaris per a prendre una bona decisió; cal posar-ne un exemple.

5. Reconéixer el valor de la vida humana i el valor del concepte de persona per a l’ètica i els drets humans.Ens trobem amb el postulat fonamental de l’ètica. Aquest apareixerà una vegada i una altra al llarg de les unitats. Per això cal que els alumnes ho assumisquen amb suficient claredat. Les qüestions que es proposen als alumnes han d’avaluar:a) Una definició rigorosa del concepte de dignitat que expose el caràcter valuós i no instrumental de l’home.b) Necessitat d’aquest postulat com a fonament de l’ètica.c) Vinculació dels conceptes de dignitat i de persona.d) Les bones solucions reconeixen la dignitat dels homes i els drets que se’n deriven, començant pel dret a la vida. Les males solucions, per contra, posen el valor de la persona en la raça, la força o la seua utilitat social. Totes aquestes solucions són injustes i han produït grans desigualtats. És necessari oferir exemples en aquest sentit que corroboren la bona comprensió dels conceptes exposats.

6. Aprendre a donar bones raons basades en arguments racionals i no emocionals.Tota resposta ha de justificar-se amb arguments racionals i no merament emotius. Per a això cal que els alumnes coneguen les diferències entre opinió i coneixement, així com el paper que tenen els prejudicis a l’hora de confondre els nostres judicis i de prendre males decisions; aquest punt ja l’hem vist en el criteri 4 i 5.

7. Identificar les normes bàsiques del debat i la diferència entre un argument i una opinió.Amb aquest objectiu busquem que els alumnes participen en debats morals i exposen la seua opinió d’una manera raonada i respectuosa amb els altres, assumint amb això valors com la tolerància i l’empatia, de manera que siguen receptius amb la resta de les opinions i modifiquen els seus criteris si cal.

8. Treballar de manera eficaç i cooperativa amb els seus companys.En aquest objectiu mesurem el grau de col·laboració i implicació dels alumnes. Aquests grups s’han organitzat seguint criteris d’heterogeneïtat quant al rendiment, però buscant aspectes en què guarden certes afinitats, com els interessos o actituds. Els grups són permanents. Es tracta que els alumnes s’ajuden entre si en diferents camps, en els de l’aprenentatge, de les actituds i de la integració.

PROPOSTA D’AVALUACIÓUNITAT 1.

1 . Explica el significat dels termes naturalesa i cultura. Escriu tres característiques que et definisquen com a individu i siguen part de la teua naturalesa biològica i altres tres que siguen part de la teua cultura. Relaciona els dos termes.

2 . Llig atentament els següents textos, localitza les idees sobre la intel·ligència, quins en són els objectius i les funcions. Explica aquestes citacions amb les teues paraules.a) «La intel·ligència és la solució d’un problema nou per al subjecte, és la coordinació dels mitjans per a arribar a un cert objectiu que no és accessible de manera immediata; mentre que el pensament és la intel·ligència interioritzada i es dóna suport no sobre l’acció directa, sinó sobre un simbolisme, sobre l’evocació simbòlica pel llenguatge, per les imatges mentals…» PIAGET, Problemes de la psicologia genètica.

b) «¿Tu verdad? No, la verdad. Y ven conmigo a buscarla. La tuya guárdatela.» MACHADO.

c) «Dues coses omplin l’ànim d’admiració i respecte, sempre nous i creixents, com més freqüentment i aplicadament se n’ocupa la reflexió: el cel estrelat en mi i la llei moral en mi.» KANT, Crítica de la raó pràctica.

3 . Defineix els següents conceptes i explica’n la relació.a) Sociabilitat:b) Llenguatge:c) Aprenentatge:

4. Assenyala si els següents enunciats són veritables o falsos.a) L’home és un ésser indefens per naturalesa i requereix de la comunitat.b) El llenguatge no és un tret definitori de l’home.c) L’animal es guia per instints, l’home, per la raó; per tant està obligat a desenvolupar-la mitjançant l’educació.d) L’home és asocial i pot prescindir dels altres.e) El llenguatge possibilita el diàleg i amb això la comunitat.

5 . Respon a les següents preguntes d’una manera raonada.a) L’ésser humà és solament racional o es pot dir que és alguna cosa més?b) En què consisteix la voluntat i quines són les seues destreses?

6 . Relaciona cada terme amb el seu significat.a) Deure - el suprem bé o allò que a tots abelleix per si mateix.b) Drets humans - mana o prohibe una acció determinada.c) Dret - aquell que val per si mateix, és fi i no mitjà.d) Persona - allò per quèes pot fer o exigir alguna cosa legalment.e) Felicitat - facultat per la qual assumim responsablement els nostres actes.g) Consciència moral - drets fonamentals de la persona.

SOLUCIONARI DE LA PROPOSTA D’AVALUACIÓ. UNITAT 1.

1. El terme naturalesa ve de la paraula physis, i engloba el conjunt de propietats que compartim amb els membres de la nostra espècie. Constitueix la nostra herència biològica, és, doncs, innata, específica i heretada. Els trets específicament humans són el llenguatge, la sociabilitat i els sentiments. Cultura procedeix del terme colere, que significa camp conreat. Aquesta suposa el conjunt d’invencions produïdes per la intel·ligència humana, al llarg dels segles. És, per tant, producte de la convenció, apresa i humanitzadora. Els costums, les llengües o els vestits són realitats culturals. Els dos aspectes estan relacionats perquè l’home és cultural per naturalesa.

2 . El text de Piaget ens defineix la intel·ligència com la facultat que soluciona problemes nous i posa els mitjans necessaris per a assolir objectius. Els seus trets són el simbolisme i l’abstracció.Els textos de Machado i Kant ens diuen que l’objectiu de la raó teòrica és trobar la veritat i el de la pràctica és buscar el bé.

3 . a) Sociabilitat: és un tret essencial de l’home la necessitat de viure en comunitat. El llenguatge ho fa possible perquè permet la comunicació a través del diàleg. Per això la naturalesa ha permés que el període de criança siga tan llarg.b) Llenguatge: és un component essencial de la intel·ligència i de la convivència humana. Gràcies a aquest podem comunicar-nos i pensar. L’educació és important, ja que ens permet humanitzar-nos i desenvolupar totes les nostres potencialitats.c) Aprenentatge: l’educació humanitza l’home traient-lo del seu estat animal. Per aquest motiu l’home està obligat a conrear la seua intel·ligència amb la finalitat de crear un món millor. Això solament és possible en el sí de la societat.

4 . a) Veritable.b) Fals.c) Veritable.d) Fals.e) Veritable.

5.

a) L’ésser humà, a més de ser racional, experimenta sentiments, desitjos i emocions. Aquests el mouen a actuar, li donen ganes de fer alguna cosa. Per això és tan important educar els sentiments.

b) La voluntat és la capacitat de voler i de decidir de manera lliure i responsable, actuant en el sentit decidit per un mateix. Les seues destreses són les següents: controlar els impulsos, que es donen amb un caràcter d’immediatesa. Reflexionar sobre quina és la millor opció possible. Triar una opció i, una vegada presa, tractar de fer-la real posant tots els mitjans al nostre abast. Això és suportar l’esforç, i ser capaços d’ajornar la recompensa.

6 . a) Deure - mana o prohibeix una acció determinada.b) Drets humans - drets fonamentals de la persona.c) Dret - allò per què es pot fer o exigir alguna cosa legalment.d) Persona - aquell que val per si mateix, és fi i no mitjà.e) Felicitat - el suprem bé o allò que a tots abelleix per si mateix.f) Consciència moral - facultat per la qual assumim responsablement els nostres actes.

AVALUACIÓUNITAT 2. Jo decidisc

OBJECTIUS DE LA UNITAT1. Saber en què consisteix triar i quines són les millors preferències o eleccions morals.2. Comprendre el concepte de valor, reconeixent-hi els valors morals i les seues característiques.3. Entendre el concepte de llibertat i els seus tipus, així com les coaccions que poden impedir que s’exercite.4. Saber en què consisteix la llibertat com a projecte.5. Entendre els conceptes d’autonomia i heteronomia moral.6. Conéixer els conceptes de caràcter moral, temperament i personalitat.7. Comprendre què és l’ètica i les seues contribucions a la convivència.8. Interioritzar els conceptes de dret, deure, bé comú i drets humans.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Explicar la relació entre triar, preferir i les eleccions morals.2. Definir els valors morals, les característiques i saber explicar les demandes que ens exigeixen.3. Definir el terme llibertat distingint entre les seues dues tipologies; i saber explicar per què la llibertat no és absoluta, té límits i saber en què consisteixen.4. Explicar què és un projecte de vida i quin és el seu sentit, així com la seua relació amb un projecte moral.5. Explicar i definir els conceptes d’autonomia i heteronomia.6. Saber diferenciar els conceptes de caràcter moral o ethos, temperament i personalitat.7. Definir l’ètica, les forces que la impulsen i les seues contribucions per a assolir una societat millor.8. Explicar les diferències i relacions entre els drets i deures de l’individu i els de l’estat.

1. Explicar la relació entre triar, preferir i les eleccions morals.Si som lliures hem de triar necessàriament, per tant, la llibertat és el postulat de la moral. I ja que l’home consisteix en un fer-se hem de decidir el que volem ser. Els nostres alumnes han d’arreplegar amb les seues paraules les següents idees:- Si viure és triar, estem condemnats a ser lliures, sabent que la nostra llibertat no és absoluta. Seria convenient que pogueren citar alguna de les idees que exposa Ortega en els textos que es proposen en la unitat, ja que reforcen molt bé els conceptes exposats.- Com no totes les eleccions són igual de bones, las eleccions morals ens serveixen per a conviure i orientar la nostra conducta. Es basen en els valors morals, que són la guia que utilitzem per a orientar les nostres preferències en una direcció justa i bona, fent-nos responsables del nostre projecte de vida.

2. Definir els valors morals, les seues característiques i saber explicar les demandes que ens exigeixen.Els valors morals estan lligats a les nocions d’elecció i preferència.- Açò significa que els valors són característiques dels objectes i de les accions que fan que siguen apreciades per un subjecte.- Quant a les seues característiques podem assenyalar-ne la polaritat, són qualitatius, tenen a veure amb les persones i estan jerarquitzats.- Però, a més, els valors morals ens plantegen unes demandes o exigències que els fan necessaris, incondicionals (s’aprecien per si mateixos) i universals.

3. Definir el terme llibertat distingint entre les seues dues tipologies; i saber explicar per quines la llibertat no és absoluta, té límits i saber en què consisteixen.El terme llibertat enclou una gran complexitat. Partint de la definició, els alumnes han d’arribar a l’afirmació que la llibertat és abans de res un esforç d’alliberament que conclou en la realització del nostre projecte moral. Les qüestions han de respondre a:- La llibertat consisteix bàsicament en l’absència de qualsevol tipus de coacció externa que ens impedisca l’acció.- Si triem és perquè prèviament ens hem pogut representar les opcions; aquesta peculiaritat es basa en la llibertat interior.- No naixem lliures, sinó que ens fem lliures. La nostra llibertat consisteix en la possibilitat de fer-nos autònoms, responsables i conscients de les nostres pròpies decisions. Aquesta possibilitat és fruit d’un procés d’alliberament.

4. Explicar què és un projecte de vida i quin és el seu sentit, així com la seua relació amb un projecte moral.En aquest epígraf els alumnes han de saber vincular la llibertat amb la responsabilitat i el projecte moral.- Ser responsable significa ser amo de les meues accions, perquè les he triat (llibertat) i les he reflexionat (valors pensats). No hi ha llibertat sense responsabilitat.- Però l’exercici de la llibertat requereix un esforç constant, perquè ens sabem autors de la nostra vida, amos del nostre projecte.- I si l’home és un fer-se, per la qual cosa viure és una tasca quotidiana, cadascú haurà de dirigir la seua vida conforme a la idea del que li agradaria ser, ajudant al seu torn a alliberar els altres, amb la qual cosa contribueix a formar part del gran projecte humà.

5. Explicar i definir els conceptes d’autonomia i heteronomia.Es tracta de conceptes oposats. Per autonomia hem d’entendre la capacitat que té un mateix de donar-se lleis amb les quals pot orientar la seua vida. Per contra, en l’heteronomia les normes o principi morals no procedeixen del mateix subjecte. La moral infantil consisteix en l’obediència i solament quan arriba a la maduresa moral passa a ser autònom.

6. Saber diferenciar els conceptes de caràcter moral o ethos, temperament i personalitat.En la personalitat conflueixen el caràcter i el temperament, per la qual cosa convé distingir-los com més prompte:- El temperament es basa en l’herència biològica i és difícilment modificable. Ve a constituir el conjunt de disposicions afectives que determinen les reaccions emocionals del subjecte.- El caràcter o ethos són els hàbits de comportament que s’han anat forjant al llarg de la vida, per tant, s’adquireixen lliurement.-La personalitat mentre es compon dels nivells anteriors s’ha d’entendre com la manera estable que té una persona de pensar, sentir i comportar-se.

7. Definir l’ètica, les forces que la impulsen i les seues contribucions per a aconseguir una societat millor.Què és l’ètica i quines en són les contribucions, són les qüestions a les quals han de respondre els nostres alumnes. L’ètica s’ocupa de buscar les millors solucions als conflictes humans. Amb la finalitat d’organitzar la convivència atenent els principis de justícia, solidaritat i dignitat. Sempre des d’una reflexió de la raó.

8. Explicar les diferències i relacions entre els drets i deures de l’individu i els de l’estat.- Fins ara hem incidit en el dret dels individus, que s’ha d’entendre com la facultat de fer o exigir una cosa d’una manera legal.- Per contra, els deures constitueixen les obligacions o compromisos que l’individu contrau amb la societat.- Les relacions entre l’un i l’altre són complexes, la qüestió a resoldre és com s’han de gestionar les relacions entre l’un i l’altre. Quin ha de prevaldre, el poder de l’estat sobre els individus, o viceversa?- Les males solucions estan representades pels totalitarismes i individualismes, els extrems es toquen. Mentre que la democràcia representa la solució al problema, ja que concilia el respecte a les llibertats i la dimensió social.

PROPOSTA D’AVALUACIÓ. UNITAT 2.

1. Respon a les següents qüestions.a) Defineix els conceptes de triar, preferir i decidir.b) Totes les decisions que prenem tenen la mateixa importància? Posa exemples de decisions de diferent importància.

2. Respon a les següents qüestions.a) Què són els valors?b) En les següents frases apareix la paraula valor, substitueix-la per una altra amb igual significat.

1 . Aquestes fotografies tenen un gran valor sentimental.2 . Quin és el valor de la suma?3 . La carn té un gran valor energètic.4 . Els valors han caigut en borsa.5 . Té molt de valor per a plantar cara a la seua malaltia.

c) Completa les següents frases prenent com a referència els següents valors: esforç, perill, honestedat, enriquiment, mandra, seguretat, risc, prudència, raonament i violència.1. Quan un empresari accepta comissions il·legals, és que prefereix l’_________ a l’_________.. 2. Quan un alumne passa moltes hores estudiant, és que prefereix l’_________ a la ________.. 3. Quan algú decideix conduir begut, és perquè prefereix el _________ a la ___________.. 4. Quan un conductor sobrepassa el límit de velocitat, és que prefereix el _________ a la _________.. 5. Quan algú insulta un altre, és perquè prefereix la ___________ al ________.

3 . Què significa ser lliure? Com podem conciliar la llibertat amb les nostres circumstàncies com l’educació, el marc polític, social…? Assenyala a quin tipus de llibertat es refereix el text, raonant la resposta. I explica com defineix el text la llibertat.«Sent l’objecte de la voluntat la fi, i el de la deliberació i l’elecció, els mitjans per al fi, les accions relatives a aquests seran conformes amb l’elecció i voluntàries. I a això es refereix també l’exercici de les virtuts. Per tant, està en el nostre poder la virtut, i també el vici. En efecte, sempre que està en el nostre poder fer, ho està també no fer, i sempre que està en el nostre poder el no, ho està el sí; de manera que si està en el nostre poder obrar quan és bo, també ho està quan és dolent.» ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

4. Respon a les següents qüestions.a) Elabora un breu escrit on apareguen els termes llibertat, autonomia, consciència, els altres, límits de la llibertat.b) Digues què són les coaccions, els tipus i posa un exemple de cadascuna.c) Com ens poden restar llibertat les passions?

5. Respon a les següents qüestions.a) Defineix els següents conceptes: autonomia, heteronomia, personalitat, consciència moral, deure.b) Assenyala si els següents enunciats són veritables o falsos.1. Tot val si és triat per una persona.2. Al conjunt de millors solucions que ha trobat la intel·ligència humana se li diu ètica.3. La moral és el conjunt de normes d’una cultura, societat o religió.4. L’ètica reflexiona sobre les normes morals.5. La llibertat manca de límits, és, per tant, infinita.6. El lliure albir és la capacitat que té l’home de dominar els seus actes.

SOLUCIONARI DE LA PROPOSTA D’AVALUACIÓ. UNITAT 21. a) Triar: significa escollir entre diverses coses. Preferir: és considerar una cosa millor o més adequada al gust de les nostres necessitats. Decidir: és formar el propòsit ferm de fer, com a conseqüència de la reflexió racional.b) No totes les decisions tenen la mateixa importància, algunes són crucials per a la nostra vida i per això requereixen una profunda reflexió, com decidir si ens casem o si volem tenir fills; unes altres en canvi, no requereixen pràcticament deliberació, com la roba que ens volem posar o el menjar que prendrem.

2. a) Els valors són característiques dels objectes i de les accions que fan que siguen apreciades per un subjecte. Hi ha diferents tipus de valors, però a nosaltres ens interessen els valors morals que es caracteritzen per ser personals, universals, incondicionals i necessaris, per la qual cosa ens plantegen unes exigències a l’hora de protegir-los i realitzar-los.b) 1 . Aquestes fotografies tenen una gran importància sentimental.2 . Quin és el resultat de la suma?3 . La carn és un aliment molt energètic.4 . Les accions han caigut en borsa.5 . Té molt de coratge per a plantar cara a la seua malaltia.c) 1. Quan un empresari accepta comissions il·legals, és que prefereix l’enriquiment a l’honestedat .2. Quan un alumne passa moltes hores estudiant, és que prefereix l’esforç a la mandra.3. Quan algú decideix conduir begut, és perquè prefereix el perill a la seguretat.4. Quan un conductor sobrepassa el límit de velocitat, és que prefereix el risc a la prudència.5. Quan algú insulta un altre, és perquè prefereix la violència al raonament.

3 . No naixem lliures, sinó que ens fem lliures. Viure consisteix, doncs, a triar dins d’una circumstància, la que ens ha tocat viure. (Ortega deia «Jo sóc jo i la meua circumstància».) L’home aprén a desenvolupar tal capacitat; per tant, la llibertat és el projecte de fer-nos autònoms, responsables i conscients de les nostres pròpies decisions. Aristòtil ens parla en aquest text de la llibertat interior. La llibertat interior és la capacitat de triar i decidir lliurement i racionalment la pròpia conducta. L’home, com que no té una conducta regida per l’instint, tria. En aquesta peculiaritat es basa el concepte de llibertat interior. L’home aprén a desenvolupar-la. Per això la llibertat és abans de res un projecte que consisteix a procurar l’autonomia de l’individu mitjançant l’educació, ja que és la voluntat la que fa les següents operacions: triar, deliberar i decidir.

4. a) L’alumne haurà d’elaborar un escrit en el qual haurien d’esmentar-se les següents idees:- La llibertat és una absència de coaccions que ens impedisquen poder fer o pensar una cosa.- La llibertat no és absoluta. No podem fer tot el que vulguem, ja que vivim en societat i el límit ens el marquen els altres.- El sentit positiu de la llibertat és la facultat de donar-nos lleis a nosaltres mateixos, ser autònoms.- La consciència moral ens dicta el deure.

b) Les coaccions són obstacles que ens impedeixen exercitar la nostra llibertat. Les coaccions internes són la ignorància, els prejudicis i les passions. Les externes, com les tiranies o la pobresa, impedeixen l’exercici de les nostres llibertats.

c) Les passions són emocions intenses que ennuvolen el nostre judici i ens impulsen a actuar generalment de manera irracional i irreflexiva. Ens arravaten, i ens condueixen com cavalls desbocats (encara que també es poden entendre d’una manera positiva en el sentit que parla Hegel, que cap gran empresa ha estat possible sense una gran passió que les dirigisca).

5 . a) Autonomia: quan un es dóna a si mateix les lleis morals. Heteronomia: les lleis morals procedeixen de fora del subjecte. Personalitat: la manera estable que té una persona de pensar, sentir i comportar-se. Consciència moral: és la capacitat de l’ésser humà per a jutjar i conéixer la bondat o maldat de les accions pròpies i alienes. Deure: és l’obligació marcada per la llei.b) 1. Fals. 2. Veritable. 3. Veritable. 4. Veritable. 5. Fals. 6. Veritable.

AVALUACIÓ UNITAT 3. L’origen de les morals

OBJECTIUS DE LA UNITAT1. Conéixer els grans problemes morals als quals s’ha enfrontat la humanitat.2. Saber en què consisteix una bona solució i els criteris per a aconseguir-la.3. Reconéixer la importància de les religions i les seues aportacions a una ètica universal.4. Valorar les reivindicacions de les víctimes i els moviments socials en la lluita per la defensa dels drets humans.5. Fomentar la manera correcta de resoldre els conflictes: importància de la democràcia, la pau i la justícia.

CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Exposar els principals problemes morals i les solucions oferides per l’ètica.2. Saber que una bona solució és el resultat d’una intel·ligència compartida.3. Reconéixer els trets que defineixen la religió, els principals models i els valors que defensen.4. Comprendre les reivindicacions de les víctimes i dels moviments socials.5. Interioritzar els principis rectors de la justícia i la democràcia.

1. Exposar els principals problemes morals i les solucions oferides per l’ètica.Partint dels continguts del primer epígraf de la unitat, cal avaluar la comprensió dels nou grans problemes morals. És important que l’alumne conega que es tracta de problemes universals d’índole moral, ja que afecten la felicitat de l’home. Així, qualificarem els següents continguts:- El grau de coneixement que tinguen dels problemes morals. Les qüestions es poden agrupar entorn del poder, el més enllà i la relacions que estableixen els homes entre si. Els nostres alumnes han d’exposar i exemplificar els més rellevants.- Les solucions morals contribueixen a humanitzar les societats, gràcies a l’aportació de les religions, les víctimes i els moviments socials. Aquest plantejament permet exposar les principals formes de discriminació racial, sexual o injustícies com l’esclavitud i la lluita per la igualtat.

2. Saber que una bona solució és el resultat d’una intel·ligència compartida.Les qüestions que avaluen aquest criteri han d’arreplegar els següents punts:- El fet que les normes morals no siguen arbitràries, sinó el resultat d’una deliberació compartida de la intel·ligència. Les bones solucions proporcionen felicitat i justícia, posant-se al servei de la dignitat de la persona.- Els criteris necessaris per a decidir quines solucions són vàlides i quines no. Els alumnes posaran exemples que mesuren el seu grau de comprensió, és a dir, que defensen valors justs i desitjables per a tots els homes, que siguen universalitzables i, finalment, que al portar-se a terme produïsquen efectes beneficiosos.

3. Reconéixer els trets que defineixen la religió, els principals models i els valors que defensen.Els nostres alumnes estan familiaritzats amb el fet religiós i moral. En aquest punt han d’exposar:- La definició i característiques del fet religiós. La religió constitueix un sistema de creences sagrades que l’home accepta per fe i respon a qüestions fonamentals per a ell. Les característiques del fet religiós les tenim exposades en la pàgina 48.- Contribució de la religió a la construcció d’una ètica universal. En efecte, totes les religions amb independència de les seues creences aporten a l’home una concepció del món i unes pautes de conducta o normes morals.- Religions més importants del món. En la unitat s’arrepleguen les tradicions religioses més representatives com l’islam, el cristianisme, el budisme i l’hinduisme.

4. Comprendre les reivindicacions de les víctimes i dels moviments socials.Qualsevol proposta d’avaluació requereix dels nostres alumnes que siguen capaços de comprendre que la realitat no sempre és justa per a tots, per això tenim l’obligació de canviar-la. Ací entra en joc la moral. L’ètica es mou en el camp de l’haver de ser i no del ser. Confondre els dos plans seria caure en la fal·làcia naturalista. Els nostres alumnes han de conéixer alguns dels herois morals i posar-los com a exemple. Per a això poden recórrer a la nostra galeria d’herois, on s’exposa de manera resumida la biografia dels més importants.

5. Interioritzar els principis rectors de la justícia i la democràcia.S’ha de tenir en compte que es parla de la institució de la justícia legal.- Per això han de conéixer els principis necessaris per a evitar-ne l’arbitrarietat, com ara la neutralitat, l’imperi de la llei, la igualtat i les garanties processals. Aquestes només són possibles en un estat democràtic. Per a verificar que es coneixen, podem demanar algun exemple de judicis sense garanties.- Finalment, han d’explicar-nos en què consisteix la democràcia i els principis sobre els quals s’assenta, com la divisió de poders, la igualtat davant la llei o la sobirania popular. Podem proposar el comentari d’algun article de la Constitució com a prova de qualificació.


1. Respon a les següents qüestions i dóna’n raó.

a) Què s’ha de fer amb els febles, els estrangers i els desfavorits? Qui ha d’exercir el poder i quins són els seus límits? Han de regular-se la sexualitat i les relacions familiars?

b) Explica per què es tracta de problemes morals universals.

c) Posa dos exemples de males solucions i comenta’ls.

2. Contesta a les qüestions relacionades amb el text.«El desarmament i la desmilitarització són projectes de pau que participen en l’objectiu més ambiciós que puga plantejar-se la humanitat: reduir l’ús de la violència a la mínima expressió. Aquesta tasca suposa actuar en diversos fronts alhora: superació individual (autocontrol, autoestima), creació cultural (traduir en fets concrets el projecte d’un cultura de la pau), canvis en les estructures polítiques… En definitiva, un procés de civilització lent que es basa en els canvis culturals, però inevitable per a superar la consciència col·lectiva.» Vicente FISAS, Carrera de armamentos y desarmamento.a) Quin objectiu es persegueix amb la desmilitarització i el desarmament?b) Quins són els fronts en els quals s’ha d’actuar?c) Relaciona el contingut del text amb la següent idea: «Els sistemes morals no són aleatoris, ja que busquen resoldre els conflictes de la convivència de la millor manera possible, buscant formes més nobles i justes de conviure». Explica per què promoure una cultura de la pau és una bona solució atenent els criteris exposats en l’epígraf 2.

3. Respon a les següents preguntes.a) En què consisteix la religió? Cita el nom de quatre grans religions que conegues, escriu el nom del seu llibre sagrat (si en té), el nom del seu profeta o déu i els ensenyaments més importants que transmet.b) Posa exemples de valors, principis i normes compartides per la religió i la moral, atenent els textos treballats en classe.

4. Respon a les qüestions sobre els textos.«El cantar bilingüe i anònim parlava d’aquests homes que treballaven sota el fuet tots els dies de l’any i descansaven només que el Divendres Sant, com despenjats ells també un sol dia de la seua creu sense resurrecció de glòria com l’Altre, perquè aquests cristos descalços morien de debò irredempts i oblidats» Augusto ROA BASTOS, Hijo de hombre.«Primero se llevaron a los comunistas, / pero a mí no me importó / porque yo no lo era. / Luego se llevaron a unos obreros, / pero a mí no me importó, porque yo no lo era. / Luego apresaron a unos curas, / pero, como yo no soy religioso, tampoco me importó. / Ahora me llevan a mí, pero ya es demasiado tarde».a) Explica els sentiments que apareixen en aquests textos i les situacions que descriuen.b) Són acceptables les situacions que es descriuen en els textos anteriorment citats?c) Quins drets s’estan vulnerant i què podem fer per a canviar-los? Raona la resposta.

5 . Indica si les següents proposicions són veritables o falses.1. La llei del talió diu que ull per ull i dent per dent.2. En un conflicte la mateixa persona ha de ser jutge i part.3. La divisió de poders és una garantia per a evitar els abusos de poder dels governants.4. La Constitució espanyola de 1978 defensa el principi d’igualtat davant la llei i el dret a igual protecció de la llei.5. La justícia és prendre’s la llei per la nostra mà.


1 . a) La resposta que ens done l’alumne ha de considerar les persones com a realitats valuoses per la seua dignitat, amb independència de la seua força, utilitat o situació social. La resposta adquireix major rigor si l’alumne ens defineix el concepte de dignitat. Per això no és admissible el tracte que se’ls ha donat històricament. Tots tenim responsabilitats cap a aquestes persones.- El poder busca sempre saltar-se els límits i trencar els seus compromisos, amb la finalitat d’evitar-ho cal establir una sèrie de garanties, com ara que el governant ha de ser elegit per sufragi universal, ja que es tracta d’un representant del poble, el seu mandat ha d’estar controlat per altres poders de l’estat, tots han de ser iguals davant la llei… N’hi ha prou que l’alumne no explique alguns dels principis bàsics sobre els quals s’assenta la democràcia, ja que més avant hi ha una pregunta específica.- Totes les societats han instituït diferents formes de família, regulant les relacions entre els seus membres. Per aquest motiu l’incest es considera tabú en quasi totes les societats, perquè destrueix les relacions familiars.

b) Ja que les necessitats humanes són universals, la moral ha de regular els conflictes entre les persones, tant individualment com col·lectivament. La moral ofereix bones solucions perquè atenen la felicitat i dignitat de les persones.

c) L’apartheid i l’esclavitud serveixen com a exemples de males solucions morals, ja que comercien amb l’home en un cas i el consideren inferior en l’altre. L’apartheid es va imposar a Sud-àfrica en 1948. Consisteix en la separació racial, fet que porta a la prohibició de matrimonis mixtos, del dret al vot, de la llibertat de circulació i residència. L’ONU va declarar que l’apartheid era un crim contra la humanitat, però serà la figura de Nelson Mandela qui lidere el moviment d’alliberament del poble africà i pose terme als anys de discriminació racial. L’esclavitud és altre crim contra la humanitat i ha estat vigent fins al segle XIX, quan els anglesos la van abolir a la vista de la crueltat que implicava.

2 . a) El desarmament a escala mundial persegueix un món més habitable, reduint la violència i obrint camí a la pau. No oblidem que les guerres busquen aniquilar l’enemic i incompleixen de manera sistemàtica tots els drets humans.

b) Per a construir una cultura de la pau, és necessari que tots contribuïm en aquesta tasca, controlant els nostres propis desitjos, col·laborant en moviments pacifistes, fomentant els valors de la tolerància i l’empatia en la convivència, complint amb les nostres responsabilitats cap als altres i pressionant a través de l’opinió pública perquè l’estat done suport a la pau a escala mundial.

c) L’ètica busca bones solucions als conflictes humans i la pau possibilita la defensa dels drets humans i de la dignitat de la persona, mentre que la violència genera desigualtat i injustícies. A més, aquesta ens deshumanitza, ja que nega dos dels components humans, la racionalitat i la llibertat.

3 . a) La religió consisteix en un sistema de creences sagrades entorn del més enllà, la divinitat… Donen resposta a qüestions que han angoixat l’home i sempre han estat presents en totes les cultures. El judaisme, el cristianisme, l’islam i el budisme són exemples de quatre grans religions.

b) Els valors principals que ha aportat la religió a la moral són la compassió, el respecte a la dignitat de l’home i la vida, el rebuig a la violència i la famosa regla d’or que es pot formular de diverses maneres: el que no desitges per a tu no ho faces als altres. En definitiva, totes les religions proposen formes nobles de vida, i contribueixen a la construcció d’una ètica universal.

4 . a) Roa Bastos denuncia la crueltat i el sofriment més absolut a què són sotmesos els indis guaranís en les plantacions de mate del Paraguai. Aquests homes són enganyats i esclavitzats amb el pagament d’uns diners que mai arriben a saldar. El poema deixa molt clara la indiferència amb què mirem les injustícies que pateixen els altres, «s’ho deuen haver buscat», ens diem a nosaltres mateixos per silenciar la nostra consciència. Però el poder mai es para ací i ens pot tocar a nosaltres.b) Les situacions que descriuen no són acceptables, ja que ens parlen de condicions de treball que ratllen l’esclavitud, de tracte inhumà, d’abús de poder, de condicions que vulneren el dret a la vida i la llibertat. Per tot això s’està atropellant la dignitat de l’home i els seus drets fonamentals.c) Els drets que es vulneren s’han exposat en el punt anterior i, per descomptat, tots som responsables en alguna mesura amb la nostra indiferència.

5 . 1. Veritable.2. Falsa. 3. Veritable. 4. Veritable. 5. Falsa.

AVALUACIÓUNITAT 4. Què és bo?

OBJECTIUS DE LA UNITAT1. Conéixer en què consisteix una teoria ètica i les seues diferents modalitats.2. Analitzar les aportacions de cada sistema ètic, així com els seus principals representants.3. Comprendre la idea d’un projecte ètic comú per a tota la humanitat.4. Entendre com el reconeixement dels drets humans és un postulat bàsic per a qualsevol teoria de la justícia.5. Aprendre i practicar les tècniques del debat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Definir una teoria ètica i reconéixer les diferències entre les ètiques materials i les formals.2. Comprendre en què consisteix el bé per a cadascuna de les teories morals i els seus principals representants.3. Explicar els principis generals que guien la construcció d’un projecte ètic comú per a tota la humanitat.4. Conéixer en què consisteixen els drets humans i les seues aportacions a la justícia.5. Identificar les normes bàsiques del debat i la diferència entre l’argument i l’opinió.

1. Definir una teoria ètica i conéixer les ètiques materials i les formals.En aquest punt, l’alumne ha de ser capaç d’elaborar una definició correcta dels sistemes morals i els seus tipus. Per teoria ètica cal entendre el conjunt de normes, valors i explicacions racionals sobre el que es considera moralment bo. Els sistemes es poden agrupar en: ètiques materials i sistemes formals. Les primeres afirmen que existeix una fi o bé suprem que guia el nostre comportament moral i estableixen una sèrie de pautes morals per a aconseguir-lo. Quant als sistemes formals, busquen actuar per deure o d’una manera desinteressada.

2. Comprendre en què consisteix el bé per a cadascuna de les teories morals i els seus principals representants.En aquest epígraf avaluarem el coneixement dels diferents models ètics. Les ètiques materials han proposat diferents fins com a fonament de la bondat. La felicitat és el bé suprem per excel·lència, encara que pot consistir en moltes coses.− Així, podem parlar de la proposta hedonista, que identifica el bé amb el plaer.− Per als utilitaristes bo és el que és útil per al major nombre de persones.− Aristòtil entén que l’home ha d’actuar racionalment per a aconseguir la perfecció que li correspon per naturalesa.− La filosofia cristiana postula la llei natural com a criteri moral.− Pel seu costat, els estoics i cirenaics proposen un model de vida d’acord amb els dictats de la naturalesa.Les ètiques formals postulen, pel seu costat, el següent:- Per a Kant, l’home ha de seguir els dictats de la raó pràctica o el deure.-L’existencialisme afirma que l’home està condemnat a ser lliure, per tant, estem obligats a triar buscant l’autenticitat.- Finalment, les ètiques de la comunicació proposen el diàleg entre éssers racionals, com el procediment per a arribar a la veritat.Els nostres alumnes han de conéixer els principis bàsics de cada sistema i proposar exemples de cadascun.

3. Explicar els principis generals que guien la construcció d’un projecte ètic comú per a tota la humanitat.L’aparició de noves demandes i reivindicacions socials, així com el contacte amb altres cultures suposen una font important de conflictes. Per això, els nostres alumnes han de reconéixer la DUDH com l’acord universal sobre uns mínims de justícia. És convenient llegir tot el document i analitzar-lo en profunditat.

4. Conéixer en què consisteixen els drets humans i les seues aportacions a la justícia.És important que els alumnes valoren la importància dels drets fonamentals, per a la consecució de la felicitat no solament a escala individual, sinó també social.- Busquem que coneguen la seua definició i els valors sobre els quals s’assenta la DUDH, és a dir, la justícia, la llibertat i la igualtat.- La importància que té aquest document per a la construcció d’un projecte moral universal, com a acord sobre uns mínims de justícia. No obstant això, el tema dels drets humans s’estudiarà en profunditat en la unitat 5.- De nou caldrà referir-se al concepte de dignitat que es va avaluar en la unitat 2 i que constitueix un referent de la matèria.

5. Identificar les normes bàsiques del debat i la diferència entre l’argument i l’opinió.A més d’observar les normes pròpies d’un debat, com l’ordre, el respecte o l’exposició raonada dels arguments propis, els nostres alumnes han de saber identificar les diferències entre un argument i una opinió. Així, l’argument és un enunciat compost per unes premisses inicials de les quals es dedueix de manera necessària una conclusió, mentre que l’opinió és un enunciat subjectiu basat en les preferències pròpies. Manca, per tant, de valor cognoscitiu.


1. Contesta a les següents qüestions.a) Defineix què és una teoria ètica.b) Si algú no pot justificar racionalment la seua conducta, sinó que actua segons el que creu, se’l pot considerar moral?c) Respon a les següents preguntes:- És el mateix dur una vida bona que donar-se la bona vida?- Per què la majoria dels sistemes morals identifiquen la felicitat amb la bondat?- Es pot relacionar el deure amb la bona voluntat?

2 . a) Identifica els textos amb les propostes morals corresponents i justifica-ho.«Diem que la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i primorosament i cadascuna es realitza bé segons la virtut adequada, i si això és així, el bé humà és una activitat de l’ànima conforme a la virtut, i si les virtuts són vàries, conforme a la millor i més perfecta i a més en una vida sencera. Perquè una oroneta no fa estiu, ni un sol dia, i així tampoc fa venturós i feliç un sol dia un poc de temps.» ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.«Dues coses omplin l’ànim d’admiració i respecte, sempre noves i creixents, com més sovint i aplicadament se n’ocupa la reflexió, el cel estrelat sobre mi i la llei moral en mi.» KANT, Crítica de la raó pràctica.

b) Seguint el criteri d’universalització kantià, què s’hauria de fer en cada cas?- Imagina que entres en una tenda i veus un vestit que t’encanta, però no tens diners per a pagar-lo; en aquest moment no et veu ningú i aprofites per a endur-te’l. Total, no et veu ningú i a més és una cadena de tendes que guanya moltíssims diners.- Al teu veí, que et cau fatal, li ha caigut la cartera en l’ascensor, tu l’arreplegues i te la quedes. Total, no se n’ha adonat i a més ell té uns diners que a tu no et sobren.

c) Examina aquest cas i assenyala què es faria des de les següents escoles morals: l’hedonisme, l’utilitarisme, l’ètica kantiana i l’existencialisme.- Maria ha d’anar a una altra ciutat per a arreplegar una medicina de la qual depén la salut de diversos pacients del seu hospital; pel camí es troba amb un accident, on hi ha un ferit. Però si es deté no podrà arribar a temps i arreplegar la medicina i posarà en perill la salut dels seus pacients. Què ha de fer?

3. Respon a les següents qüestions:a) Què són els drets humans?b) Explica les característiques dels drets fonamentals.

4. Defineix breument, però amb rigor, els següents termes: objecció de consciència, tolerància, estat confessional i estat laic.


1 . a) Una teoria ètica consisteix en un sistema de normes, valors i explicacions racionals sobre el que es considera moralment bo.b) No n’hi ha prou amb obrar seguint les nostres pròpies conviccions o opinions sobre el que és bo i roín. Potser actuem moguts pel nostre interés. Cal una reflexió racional sobre la bondat o no de les nostres motivacions, dels mitjans i de les conseqüències. Aquest és el paper de l’ètica.c) - No és el mateix dur una vida bona que donar-se la bona vida. En el primer cas, ens referim a dur una vida moralment bona, respectant els altres com a éssers valuosos. En el segon cas, es tracta de viure bé a costa dels altres si fóra necessari. En poques paraules, instrumentalitzar-los, si és necessari.- L’individu apeteix les coses sota la raó del bé i, ja que tots els homes desitgen ser feliços, s’identifica la felicitat amb el suprem bé. El que no està tan clar és en què consisteix la felicitat. En les diferents escoles els uns la posen en el plaer, uns altres, en la utilitat o en la llei natural, per exemple.− Kant, representant màxim del formalisme moral, fa del deure el principi moral per excel·lència que la raó en l’ús pràctic es dóna a si mateixa. La raó és l’expressió de l’autonomia de la consciència moral.

2 . a) El text d’Aristòtil és propi d’una ètica material teleològica. Tots els éssers tenen una finalitat, que els és pròpia. Actuar bé consisteix a seguir els dictats de la nostra naturalesa racional, ja que la intel·ligència és la capacitat específica de l’home. Les virtuts o hàbits de conducta, que consisteixen en la manera més excel·lent de fer les coses, ens condueixen irremeiablement a la felicitat o eudaimonia. Per això, la felicitat és obra d’una vida sencera i el somni d’una nit d’estiu. Kant, màxim representant de les ètiques formals, no parla de la sorpresa que li produeix la llei moral o el deure en l’home. El criteri moral ha de buscar-se en la consciència moral que ens dicta l’imperatiu categòric.

b) Si elevem els casos proposats a universals quedarien de la següent manera: «No s’ha de robar, sota cap circumstància», «S’ha de retornar el que no és nostre».

c) El dilema de Maria es pot resoldre de diferents maneres:- L’hedonisme ens diria que hem de fer allò que ens evite dolor i cause plaer. En aquest cas, contemplar el sofriment del ferit causaria major dolor a Maria que el sofriment dels pacients de l’hospital, als quals no veu patir directament.- L’utilitarisme, a més de la utilitat, té en compte el nombre de persones afectades. En aquesta situació, Maria hauria de socórrer en primer lloc els malalts de l’hospital, fins i tot a costa de la vida de l’accidentat.- El formalisme moral kantià ens dicta que complim amb el deure moral, amb independència dels motius i fins que es desprenguen de la nostra acció. Per això, el nostre deure ens dicta socórrer l’accidentat, amb independència de qualsevol fi o motivació.- Sartre proposa una ètica de situació. Cada situació amb la qual ens enfrontem és nova i exigeix una elecció. Hem d’actuar de bona fe i amb sinceritat, fet que significa assumir la nostra llibertat comprometent-nos amb els problemes de l’home.

3 . a) Són drets fonamentals i inherents a l’home pel fet de tenir dignitat. No són objecte de concessions polítiques, sinó que han de ser consagrats i garantits per aquesta.

b) Les característiques dels drets humans són:- universalitat: els éssers humans gaudeixen de tots els drets amb independència de la seua condició.- gratuïtat: és a dir, que ningú ha de fer res per a guanyar-los, acompanyen la nostra condició biològica.- imprescriptibilitat: encara que no s’hagen exercit, els drets no es perden. - inalienabilitat: ningú pot arrabassar-nos els nostres drets, amb independència del que haja fet.

4 . Objecció de consciència: és el dret d’una persona a no complir per raons de consciència amb les obligacions que li imposa una llei. Tolerància: implica que ningú té la veritat o raó absoluta i el respecte a altres homes com a iguals. Estat confessional: estat que professa una determinada religió. Estat laic: estat secular o que no té religió oficial.

AVALUACIÓUNITAT 5 . Els drets humans com a teoria ètica

OBJECTIUS DE LA UNITAT 1. Conéixer en què consisteix la naturalesa moral i jurídica dels drets humans.2. Reconéixer la dignitat de l’home com a postulat necessari, sense el qual no són factibles els drets humans.3. Interioritzar els valors que defensa la Declaració Universal dels Drets Humans i les demandes que ens dirigeixen aquests: protegir, promoure i fer efectius els drets humans.4. Identificar la importància dels drets humans com a bones solucions i el problema de les seues garanties.5. Saber què ocorre quan no es respecten els drets humans.6. Explicar quins són els deures dels ciutadans en una societat democràtica, com a garants dels drets fonamentals.7.Treballar en grups cooperatius.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Explicar la doble condició dels drets humans: moral i jurídica.2. Definir en què consisteix el concepte de dignitat i les seues implicacions morals.3. Conéixer la Declaració Universal dels Drets Humans i les garanties a escala nacional i internacional dels drets fonamentals.4. Reconéixer els drets humans com a bones solucions, mentre que la seua absència implica l’horror.5. Aprendre i interioritzar els deures de tot ciutadà en un estat de dret i de justícia social.6. Definir els valors de justícia i solidaritat.7. Interioritzar les normes bàsiques del debat i treballar d’una manera eficaç i cooperativa amb els seus companys.

1. Explicar la doble condició dels drets humans: moral i jurídica.Els nostres alumnes han de ser capaços d’explicar què són els drets fonamentals des d’una doble perspectiva:- Des del punt de vista jurídic, els homes, com que tenen dignitat, tenen drets inherents a la seua pròpia naturalesa que ningú pot arrabassar-los-la.- Des d’un punt de vista moral, els drets tenen un caràcter paradigmàtic o modèlic en l’ordenament jurídic.

2. Definir en què consisteix el concepte de dignitat i les seues implicacions morals.Avaluem el coneixement sobre la dignitat i les implicacions que se’n deriven, amb vista al progrés moral de la humanitat (d’això parlem en la unitat 4, criteri 4). De la dignitat podem dir que la manera més segura de garantir la felicitat i justícia és afirmant el valor intrínsec de l’ésser humà. El nostre alumnat pot referir-se a l’autonomia i especificitat de l’home.

3. Conéixer la Declaració Universal dels Drets Humans i les garanties a escala nacional i internacional dels drets fonamentals.- Partint del coneixement dels alumnes, cal qualificar la comprensió dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans i de les garanties necessàries per a fer-los efectius.- En el marc nacional, molts països han inclòs una referència a la Declaració en les seues Constitucions. És el cas de l’espanyola, en l’article 10.2. No obstant això, aquesta protecció és insuficient, per això cal una protecció a escala internacional.- En l’ONU hi ha l’Alt Comissionat per als Drets Humans i el Consell de Drets Humans. En la Unió Europea disposem del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

4. Reconéixer els drets humans com a bones solucions, mentre que la seua absència implica l’horror.Més important que insistir en la necessitat de complir els drets, és saber què passa quan s’atropellen. La societat queda abandonada a la seua sort i això dóna lloc a tot tipus de discriminacions, inseguretat jurídica, pobresa… en resum, violència i conflictes de tot gènere. Els alumnes han de conéixer els principals tipus de discriminació, com l’apartheid o la desigualtat sexual.

5. Aprendre i interioritzar els deures de tot ciutadà en un estat de dret i de justícia social.A més de drets, tenim deures. Conéixer què és el deure i els tipus més importants és la tasca d’aquest punt. Per deure hem d’entendre l’obligació que ens imposa una llei. Hi ha molts tipus de deures. Els nostres alumnes han d’interioritzar els més importants: els legals i els morals. Aquests últims procedeixen de la consciència i es deriven del projecte que volem construir, una societat millor i més justa.

6. Definir els valors de justícia i solidaritat.Els dos valors es complementen. Ja que la justícia no satisfà la totalitat de les exigències morals, ha de complementar-se amb la virtut de la solidaritat.- La justícia implica igualtat, compensació i rectitud en les normes. Però desconeix la simpatia amb les víctimes i el seu dolor.- La solidaritat, en tant que compassió, ens identifica amb el dolor. De fet, la maduresa moral solament s’aconsegueix quan, a més de ser just, s’és compassiu, superant actituds egoistes que no desvinculen de l’altre.- El bon ciutadà ha de conrear la justícia, la solidaritat i la responsabilitat amb els més febles.

7. Interioritzar les normes bàsiques del debat i treballar d’una manera eficaç i cooperativa amb els seus companys.A més d’observar les normes pròpies d’un debat, com l’ordre, el respecte o l’exposició raonada dels arguments propis, els nostres alumnes han de treballar en grup. Han de solucionar les dificultats, organitzar el treball, redactar-lo, cuidar del material i respondre pel comportament dels seus membres.


1. Explica les conseqüències de la vulneració dels drets humans.a) Exposa les idees principals del Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans:«Considerant que la llibertat, la justícia i la pau en el món tenen per base el reconeixement de la dignitat humana i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana. Considerant que el desconeixement i menyspreu dels drets humans ha originat actes de barbàrie ultratjants per a la consciència de la humanitat».b) Defineix el concepte de dignitat i la seua relació amb els drets humans.c) Indica a quin tipus d’actes ultratjants es refereix el Preàmbul.

2. Llig aquest text i respon a les preguntes.«Els drets humans són drets històrics, és a dir, naixen gradualment, no tots d’una vegada i per sempre, en determinades circumstàncies… la llibertat religiosa és l’efecte de les guerres de religió, les llibertats civils, de les lluites dels parlaments contra els sobirans absoluts, la llibertat política i les socials del naixement i la maduresa dels treballadors assalariats, dels camperols amb poques possessions o dels jornalers, dels pobres que exigeixen als poders públics no solament el reconeixement de la llibertat personal i de la llibertat negativa, sinó també del treball enfront de l’atur i dels instruments primaris d’instrucció.» BOBBIO, El temps dels drets.a) Què significa que els drets siguen històrics?b) De quantes generacions de drets parla l’autor? Indica els que apareixen en el text.

3. Llig aquests textos i respon a les qüestions.«No hi ha cap institució per a detenir els responsables de les matances, de l’antic govern o de l’actual. Cap institució perseguirà a Zaire els autors del genocidi ni exigirà responsabilitats als militars que ara dominen Rwanda. Els soldats de Zaire tenen les mans lliures per a prosseguir amb la seua vergonyosa rapinya.» FISAS, La compasión no basta.«El pitjor són les nits. De vegades tinc por de dormir perquè, quan m’adorm, somie que estic mort. En el meu somni un soldat d’uniforme ve a buscar-me. Està enfadat amb mi, m’arresta i em duu lluny. El soldat m’interroga durant llarg temps. Jo li dic que no sé què he fet. Ningú escolta. Crec que algú agafa una pistola i em dispara, no una vegada, sinó tres vegades.» Testimoniatge d’un xiquet soldat.a) Quines institucions o organitzacions poden fer alguna cosa per les víctimes de Rwanda? I contra els genocides?b) Per què en les guerres es vulneren més drets? Posa exemples de drets que s’atropellen en el text.

4. Defineix aquests conceptes i posa un exemple de cadascun: dret, deure, justícia, solidaritat i responsabilitat.


1 . a) Les idees més importants del Preàmbul són:- La dignitat és el fonament dels drets humans; aquests són: universals, inalienables, és a dir, no es poden llevar, gratuïts i no prescriuen mai.- El fet de ser home ens germana, fet que significa que les relacions han de ser fraternals i no egoistes, és a dir, que els homes han de tractar amb respecte i no explotar-se els uns als altres.- El desconeixement dels drets provoca injustícies i violència.

b) Kant ens va donar la millor definició de dignitat que s’haja oferit mai: «L’home existeix com a fi en si mateix; no solament com a mitjà per a qualsevol d’aquesta o aquella voluntat, deu en totes les seues accions, no solament dirigides a les altres éssers racionals, ser considerat sempre al mateix temps com a fi». El principi sobre el qual s’assenta el model ètic dels drets humans és la dignitat de la persona. Afirmar el valor intrínsec de l’ésser humà permet construir models de vida d’acord amb la seua naturalesa que garantisquen la felicitat i justícia.

c) El Preàmbul té a presents els horrors comesos en la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració i el terror de les bombes atòmiques.

2 . a) El reconeixement dels drets ha suposat un progrés històric i és la resposta als problemes i necessitats que se li han anat plantejant a l’ésser humà.Serà en la modernitat on confluïsquen una sèrie de circumstàncies polítiques, econòmiques, socials i culturals que facen de la filosofia liberal el marc adequat per a crear una teoria dels drets humans.

b) Bobbio es refereix a dues generacions:- La primera se centra en la llibertat. Són els drets civils i polítics. En el text ens parla de les llibertats civils, les lluites dels parlaments contra els sobirans absoluts i la llibertat política.- La segona generació defensa la igualtat, reivindicada pels moviments socialistes. Ja que la llibertat sense igualtat pot ser enormement injusta. En el text se’ns confirma amb les següents paraules: «Del naixement i la maduresa dels treballadors assalariats, dels camperols amb poques possessions o dels jornalers, dels pobres que exigeixen als poders públics no solament el reconeixement de la llibertat personal i de la llibertat negativa, sinó també del treball enfront de l’atur i dels instruments primaris d’instrucció».

3 . a) Com assenyala el text, a escala nacional es pot fer molt poc contra els genocides a Rwanda, encara que últimament se senten casos de criminals que han sigut duts davant els tribunals del país. En el cas dels xiquets soldats se’ls sotmet a l’arbitri de les seues comunitats d’origen, ja que allí van iniciar la seua carrera criminal. I, si la comunitat decideix perdonar-los, se’ls rehabilita socialment. És el cas de delictes que no inclouen acarnissament ni crueltat extrema. A alguns criminals sí que se’ls pot dur a judici per genocidi i crims contra la humanitat davant el Tribunal Internacional Penal.El cas de les víctimes és més delicat, perquè la comunitat internacional es va mantenir impassible davant un dels genocidis més cruents del segle XX, quan encara podia fer alguna cosa per evitar-lo. Excepte les accions empreses per les ONG, que tracten de reeducar els xiquets soldats, o ajudar les víctimes, poc s’ha fet. El Consell dels Drets Humans només disposa d’observadors que es limiten a denunciar violacions dels drets.

b) En les guerres es vulneren tots els drets possibles i les seues conseqüències són terribles. En primer lloc, pel tipus d’armament que s’empra en a l’actualitat, de llarg abast i gran capacitat destructiva. Parlem de les armes nuclears, mines antipersona, armes químiques i bacteriològiques.

4 . Dret: és la facultat d’exigir o de fer alguna cosa. Deure: és una obligació que imposa una llei. Justícia: és la virtut moral per excel·lència, que ens inclina a fer el que es deu. Solidaritat: és una virtut moral que evoca sentiments de benvolença, ajuda i fraternitat envers els altres. Responsabilitat: significa ser amos dels nostres actes, reconeixent-los com a propis.

AVALUACIÓUNITAT 6. La política i els drets humans

OBJECTIUS DE LA UNITAT1. Conéixer què s’entén per estat, la seua organització i règim polític.2. Interioritzar els principis rectors de la democràcia com a forma de govern i manera de vida.3. Aprendre els conceptes de poder polític, legalitat i legitimitat, així com la seua vinculació amb la sobirania.4. Analitzar els problemes de la democràcia.5. Assumir els valors i els principis de la Constitució espanyola o el fet que Espanya és un estat social democràtic i de dret.6. Entendre l’oposició existent entre l’ètica i la política, problemes de l’exercici del poder.

CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Definir l’estat, la seua forma i el règim polític, així com la relació que manté amb la sobirania i la divisió de poders.2. Identificar la democràcia com un ideal ètic de vida que s’assenta sobre la dignitat i el respecte dels drets humans, ja que defensa els valors d’igualtat, justícia, llibertat i pluralisme polític.3. Explicar en què consisteix el poder polític i la seua justificació, estudiant les diferències entre el poder legal i el poder legítim.4. Conéixer quins són els problemes de la democràcia.5. Exposar els valors i principis de la Constitució espanyola.6. Identificar les línies fonamentals del realisme i idealisme polític i els seus principals representants, comprenent la complexitat de l’acció política i la posició de l’ètica pel que fa a la política.

1. Definir l’estat, la seua forma i el règim polític, així com la relació que manté amb la sobirania i la divisió de poders.Els nostres alumnes han de ser capaços d’explicar que l’estat, en primer lloc, és el conjunt d’òrgans de govern d’un país sobirà. En segon lloc, s’entén per estat l’estat nació o la comunitat humana amb un territori propi, que disposa d’autonomia per a legislar-se i ser reconegut com a tal per la comunitat internacional. Del poder de l’estat emanen les lleis que han de ser obeïdes pels ciutadans.

2. Identificar la democràcia com un ideal ètic de vida que s’assenta sobre la dignitat i el respecte dels drets humans, ja que defensa els valors d’igualtat, justícia, llibertat i pluralisme polític.Partint dels coneixements que els nostres alumnes han adquirit en la unitats anteriors, avaluarem la comprensió de conceptes com la dignitat o els principis i valors sobre els quals descansa el règim democràtic. La democràcia no és solament un estil de vida basat en la sobirania, l’imperi de la llei, la divisió de poders o el sufragi universal, sinó que el reconeixement i la positivació dels drets i llibertats fonamentals que encarnen l’ideal de justícia i solidaritat fan factible un nou model d’organització social. L’estat social democràtic i de dret és la concreció d’aquest model que materialitza un projecte eticopolític.

3. Explicar en què consisteix el poder polític i la seua justificació i estudiar les diferències entre el poder legal i el poder legítim.Els nostres alumnes han d’explicar què és el poder polític i diferenciar entre legalitat i legitimitat, de manera que ens en puguen oferir exemples.El poder polític és el que s’exerceix sobre els assumptes públics, el govern de l’estat i les seues institucions. En l’actualitat solament es reconeix legitimitat al poder quan s’exerceix des de la racionalitat i no des de la força. El principi de legalitat obeeix a la lluita de l’home per alliberar-se de la crueltat i arbitrarietat del poder.

4. Conéixer quins són els problemes de la democràcia.Encara que la democràcia és el millor sistema entre els possibles, no és perfecte, per la qual cosa hem d’estar vigilants. Per a avaluar aquest punt podem servir-nos dels textos proposats en la unitat. Concretament el de Tocqueville, Aristòtil i Aranguren. Alguns dels problemes que cal tractar són el principi de les majories, la representació i els interessos, els partits polítics i la corrupció política.

5. Exposar els valors i principis de la Constitució espanyola.Els valors democràtics estan arreplegats en la nostra Constitució així:- La llibertat (article 10), la igualtat davant la llei (articles 14 i 9.2), la justícia i el pluralisme polític (articles 6 i 7).- Quant als principis que inspiren la nostra Constitució, diem que Espanya és un estat social democràtic i de dret (article 1.1).

6. Identificar les línies fonamentals del realisme i idealisme polític, així com els seus principals representants i comprendre la complexitat de l’acció política i la posició de l’ètica pel que fa a la política.A la pregunta de si és compatible la política amb l’ètica es pot respondre de dues maneres:- El realisme polític o raó d’estat, el màxim representant del qual és Maquiavelo. Per a aconseguir un estat fort i poderós, el príncep ha de governar amb mà de ferro. Així, ens suggereix una sèrie de regles que donen bons resultats. Ha de complir els pactes només si li són avantatjosos, aparentar religiositat i moralitat. La bondat o maldat d’una acció política ha de mesurar-se pel resultat, mai pels principis que la regeixen.- L’idealisme polític serà defensat per Erasme i Kant. Ens diu que el governant ha de ser respectuós amb la llei i els principis morals. Creure que la fi no justifica els mitjans. Confiar que els éssers humans estan destinats a entendre’s mitjançant la raó i no per l’ús de la força.La relació entre l’ètica i la política és complexa i plena de dificultats, però absolutament necessària per a no caure en situacions d’injustícia i discriminació. Representa la lluita de l’home per alliberar-se d’un poder absolut l’essència del qual és la força. Però si gran és el desig de sotmetre els homes, major és el d’alliberar-se del seu jou. Submissió i llibertat són les dues cares del mateix procés. Per aquest motiu la humanitat lluita per limitar el poder, sotmetent-lo a dret. Així s’explica el pas de l’absolutisme a la democràcia.


1. Respon a les següents preguntes:a) Defineix el concepte d’estat, la seua finalitat i legitimitat.b) Llig el següent text de Norberto Bobbio i assenyala a quins règims polítics es refereix i quines són les característiques de cadascun d’aquests.«Avui sabem que els estats que van sorgir de la revolució liberal es van transformar en democràtics, i que solament els democràtics són capaços de protegir els drets civils. Prova d’això és que tots els estats autocràtics que hi ha i formen la majoria són antiliberals i antidemocràtics. Començant pel sorgiment dels règims feixistes en la primera postguerra fins a arribar a les dictadures militars, la història ens ha ensenyat que la llibertat i la democràcia caminen de la mà i quan cauen, cauen juntes.»c) Assenyala les funcions que exerceixen els poders de l’estat.

2. Explica el sentit de la següent frase.«Tot per al poble, però sense el poble».a) Indica si hi ha alguna relació entre els drets humans i la democràcia. Explica-la.b) Quin és el conjunt de condicions essencials perquè un govern siga considerat democràtic?

3. Assenyala si els següents enunciats són veritables o falsos.a) Les lleis restringeixen sempre la llibertat.b) L’autoritat és legítima si té un reconeixement públic i lliure pels afectats.c) La democràcia és el mateix que el principi de les majories.d) La democràcia significa el govern de tots.e) La corrupció significa l’abús del poder públic en benefici privat.f) La finalitat legítima del poder polític és la conservació del poder.g) El realisme polític defensa que el fi no sempre justifica els mitjans.h) L’idealisme polític creu que el fi justifica qualsevol mitjà al nostre abast.

4. Respon a les següents qüestions.a) Explica amb les teues paraules la següent citació.«El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament.»b) Relaciona els conceptes amb els seus significats:El principi de la majoria el d’acord amb les lleis i al dret.L’imperi de la llei el poder resideix en el pobleLa legalitat el vot és universal.La sobirania el criteri de la majoria.El sufragi universal el poder està sotmés a la llei.

5. Respon a les següents qüestions.a) Comenta la idea fonamental de la citació i el valor a què es refereix.«No compartisc la seua opinió, però defensaré fins a la mort el seu dret a defensar-la» VOLTAIRE.b) Explica els següents conceptes: estat de dret, estat democràtic i estat social.

SOLUCIONARI DE LA PROPOSTA D’AVALUACIÓUNITAT 6.

1 . a) Per estat hem d’entendre, en primer lloc, el conjunt d’òrgans de govern d’un país sobirà. En segon lloc, es fa referència al concepte d’estat nació o la comunitat humana amb un territori propi, que disposa d’autonomia per a legislar-se i ser reconegut com a tal per la comunitat internacional. Del seu poder emanen les lleis que han de ser obeïdes pels ciutadans. El fi legítim de l’estat és la defensa de la llibertat i dignitat dels seus ciutadans. Quant a la seua legitimitat, descansa sobre el reconeixement lliure i públic de la seua autoritat, dels seus ciutadans i la justícia de les seues lleis.

b) El text de Norberto Bobbio ens parla dels estats democràtics i dels autoritaris. Els primers es caracteritzen per la divisió de poders, el sufragi universal, la sobirania popular, la defensa dels drets i la dignitat de l’home. Mentre que els segons manquen dels principis abans enunciats i són règims corruptes per se.

c) Les funcions dels diferents poders de l’estat són:- El poder legislatiu, que elabora les lleis i el control del poder executiu del parlament.- El poder executiu, que resideix en el govern i s’ocupa d’aplicar les lleis, dirigir l’administració i defensar l’estat.- El poder judicial, que es localitza en els tribunals de justícia té per funció fer complir les lleis i aplicar justícia. També controla que siga constitucional.

2. Aquest lema pertany al despotisme il·lustrat i ens indica que el governant gaudeix d’un poder absolut i il·limitat, encara que el seu objectiu siga millorar les condicions de vida del seu poble. Ens trobem, doncs, davant un règim autocràtic, on els individus solament tenen obligacions i cap dret.

a) La democràcia és una manera de vida que respon a l’ideal d’una comunitat en la qual els individus es realitzen quan participen en la vida política i promoure la llibertat i felicitat general. Solament un règim democràtic per la seua pròpia estructura (social, política jurídica i econòmica) garanteix el respecte als drets humans, i considera les persones com a éssers autònoms, dignes de respecte.

b) El conjunt de condicions essencials perquè un govern siga considerat democràtic és:- El govern l’exerceixen els representants legítimament elegits.- Sufragi universal.- Imperi de la llei, principi de legalitat, seguretat jurídica i igualtat davant la llei.- Les decisions de la majoria no poden conculcar els drets de les minories. Regla de majories, les decisions s’estableixen en funció de les majories.- Una constitució escrita.- Divisió de poders.- L’estat atén els drets socials, econòmics i culturals.

3 . a) Fals. b) Veritable. c) Fals. d) Veritable. e) Veritable. f) Fals. g) Fals. h) Fals.

4 . a) La idea que pretén transmetre’ns la citació és que el poder sempre corromp i que l’extrem d’aquesta corrupció és el poder absolut. El poder absolut i il·limitat corromp el governant i perverteix el sistema, ja que el poder es concentra en una sola persona o grup d’elles i se suprimeixen tot tipus de llibertats.

b) El principi de la majoria, el criteri de la majoria. L’imperi de la llei, el poder està sotmés a la llei. El legal, el conforme a les lleis i al dret. La sobirania, el poder resideix en el poble. El sufragi universal, el vot és universal.

5 . a) Voltaire ens parla de la tolerància com un principi que s’assenta sobre:- El fet que ningú està en possessió de la veritat ni de la raó absoluta.- El fet de deure respecte mutu, que deriva del reconeixement de la igualtat i dignitat dels homes.

b) Estat de dret: és l’estat en el qual l’exercici del poder està clarament sotmés al marc constitucional. Estat democràtic: és aquell en què es defensa el sufragi universal, la sobirania popular i el caràcter representatiu i electe dels titulars dels òrgans de poder. Estat de dret social: és aquell en què l’estat és prestatari i contribueix a la creació d’un ordre social més just, a través de serveis públics com la sanitat, les pensions o l’educació.

AVALUACIÓUNITAT 7. El dret, l’ètica i la justícia

OBJECTIUS DE LA UNITAT1. Conéixer què hem d’entendre per norma, dret i drets humans.2. Entendre els principis bàsics sobre els quals s’assenta el dret, com l’ordre, la pau i la seguretat.3. Conéixer en què consisteixen les seguretats jurídiques i la seua vinculació amb l’estat democràtic i de dret.4. Comprendre la complexitat que comporta la relació entre l’ètica i el dret. El dret natural i el dret positiu.5. Conéixer les principals formes de discriminació i els prejudicis que hi subjauen.

CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Definir què és el dret, els diferents tipus de normes i l’especificitat de les normes jurídiques.2. Entendre les relacions entre el dret natural i els drets humans.3. Explicar en què consisteix la finalitat pròpia del dret i els components bàsics de la justícia.4. Conéixer les principals seguretats jurídiques que ofereix l’estat de dret i com s’arrepleguen en la Constitució espanyola.5. Reconéixer els conceptes de legalitat i legitimitat, així com la necessària vinculació entre aquests.

1. Definir què és el dret, els diferents tipus de normes i l’especificitat de les normes jurídiques.En la teoria del dret hi ha una opinió bastant generalitzada que aquest consisteix en un conjunt de normes o ordre normatiu en el qual es desenvolupa la vida d’un grup organitzat, i que aquestes estan protegides pel poder coactiu de l’estat.Les normes fan possible la convivència social. N’hi ha de diferents tipus, però fet i fet totes defineixen deures i drets dels individus; amb això permeten la interacció social. Les normes jurídiques tenen un poder coercitiu i sancionador, del qual no disposen les normes socials, morals o religioses.Les normes jurídiques són prescriptives, ja que tracten d’influir en el comportament d’aquells als quals es dirigeixen. Tenen validesa quan han sigut dictades per l’òrgan competent i d’acord amb el procediment adequat. El iusnaturalisme afig, a més, un altre requisit i és que siguen justes. Són sancionadores, les normes jurídiques amenacen amb una sanció en cas d’incompliment. Tenen un caràcter públic, perquè siguen conegudes pels ciutadans.

2. Entendre les relacions entre el dret natural i els drets humans.El dret natural està relacionat amb la moral; són els valors o principis morals en els quals es basa el dret positiu, i que li serveixen de fonament; el valor de la justícia és el fonamental. Segons els defensors del dret natural o iusnaturalistes, aquests valors morals són la base o inspiració última del dret i el que en legitima l’obligatorietat, fins i tot per la força, si calguera.Els drets humans o drets públics subjectius són drets naturals, perquè són de caràcter moral i serveixen de fonament al dret positiu, que ha de garantir-los a través de normes jurídiques concretes. Es basen en la naturalesa humana, és a dir, són anteriors al poder polític. Sorgeixen a partir de la constitució humana com un ésser dotat de dignitat. Justament perquè l’home puga ser un subjecte dotat de dignitat, aquests drets humans fonamentals han de garantir-se pel dret positiu.

3. Explicar en què consisteix la finalitat pròpia del dret i els components bàsics de la justícia.Quina és la finalitat pròpia del dret? Per a molts juristes és un instrument per a obtenir els fins més variats. Kelsen diu: «El dret no constitueix sinó un instrument específic, un aparell coactiu que en si mateix considerat manca de tot valor ètic i polític». No obstant això, habitualment quan es parla de fins del dret, se cita la pau, la justícia i la seguretat.- La pau. En un primer acostament podem entendre que la seguretat equival a la pau, o a la situació social en la qual els individus es relacionen sense violència. Però si observem la realitat, veiem que l’objectiu s’ha assolit solament en part, ja que continua havent-hi guerres, conflictes armats, enfrontaments nacionalistes i internacionals, etc.- La seguretat. Comporta dos aspectes, el primer en les relacions entre particulars, de manera que els nostres drets estiguen protegits de qui els pertorben. I l’altra cara és la seguretat enfront de l’estat, ja que no hi ha dubte que tot el qui té poder pot abusar-ne. Per tant, una de les funcions fonamentals del dret és posar límits eficaços al poder, provinga d’on provinga, així com controlar-ne l’exercici. Per això el dret contemporani exigeix que les lleis siguen públiques, clares, concises i no retroactives.

- La justícia. Hi ha una llarga tradició filosòfica que ha examinat aquesta relació des de diferents punts de vista. En ocasions s’entén que un acte és just si s’ha aplicat d’acord amb el dret. Però busquem un sentit més profund, per això quan diem que una llei és justa ens referim al fet que es respecte la igualtat. Un altre element que conforma la justícia és la proporcionalitat. Finalment, el qualificatiu de just s’aplica als principis que han d’orientar un sistema jurídic i social. Es tracta d’una sèrie de valors morals i ètics que defineixen la justícia com el valor suprem de dret, per regular la convivència.

4. Conéixer les principals seguretats jurídiques que ofereix l’estat de dret i com s’arrepleguen en la Constitució espanyola.- La seguretat jurídica. Una de les funcions principals del dret és garantir la seguretat jurídica dels seus ciutadans. Per seguretat jurídica hem d’entendre la capacitat que ens proporciona el dret per a preveure fins a cert punt la conducta i les seues conseqüències.

- Estat de dret i progrés jurídic. Alguns d’aquests principis són: a) El dret ha de ser públic, de manera que es puga conéixer el que està prohibit i el que no i les penes que s’aplicaran en cas de cometre el delicte. b) Les lleis no podran ser retroactives, això significa que no es pot imposar l’aplicació d’aquestes a fets anteriors a ser publicades. c) Hi ha un principi de jerarquia normativa pel qual una norma de rang inferior no pot modificar-ne una de superior.

Algunes de les seguretats jurídiques que es van establir per a garantir els drets bàsics del ciutadà són: l’habeas corpus, la presumpció d’innocència i la proporcionalitat entre el delicte i les penes.

5. Reconéixer els conceptes de legalitat i legitimitat, així com la necessària vinculació entre aquests.- Legalitat del dret. Significa el que és conforme al dret. Coincideix amb la forma objectiva com es manifesta aquest. Podem dir que una norma és legal quan ha sigut aprovada d’acord amb la llei i compleix tots els requisits. El procés de legalitat s’inscriu en la lluita de la humanitat per alliberar-se de l’arbitrarietat i la crueltat del poder.- Legitimitat del dret. Si el principi de legalitat ha suposat una important conquesta i la millor garantia contra l’arbitrarietat del poder, això no és suficient. Volem que les normes jurídiques a més de ser legals siguen justes. Però definir què és la justícia entranya grandíssimes dificultats, ja que, a l’hora de considerar la seua naturalesa, no solament ha de tenir-se en compte l’aspecte moral, sinó també el jurídic. El dret avui dia integra en la justícia altres valors com la llibertat, la igualtat i la seguretat jurídica.


1 . Respon a les següents qüestions.a) Defineix amb les teues paraules en què consisteix el dret.b) Explica el tipus de normes a les quals corresponen aquestes accions.1. Cal ajudar al proïsme.2. Cal cedir el seient a les persones majors.3. És obligatori cedir el pas davant un senyal de trànsit.4. L’assassinat és un delicte.5. Cal respectar l’stop.6. Pagar impostos.7. Cal respectar les promeses.

2 . Respon a les següents qüestions.a) Exposa en què consisteixen aquests tres significats del terme dret:- El dret és un conjunt de normes promulgades per un estat i el compliment del qual pot exigir-se de manera coercitiva.- El dret és un valor sinònim de justícia, és el criteri per a enjudiciar, i el seu objectiu és plasmar aquests ideals de justícia.- El dret consisteix en la capacitat d’actuar un subjecte.b) Per què els drets fonamentals han d’estar arreplegats per una Constitució? Per què l’estat nazi o de l’apartheid es consideren injustos? Les seues lleis poden ser legals, però són legítimes?

3 . Respon a les següents qüestions.a) Explica quines són les funcions bàsiques del dret.b) Defineix els següents conceptes: ordre i pau.

4. Relaciona els conceptes amb els significats corresponents.a) Habeas corpus.b) No retroactivitat de les lleis.c) Presumpció d’innocència.d) Jerarquia normativa.e) Proporcionalitat entre el delicte i les penes.1. Que no es pot imposar l’aplicació d’aquestes a fets anteriors a ser publicades.2. Una norma de rang inferior no pot modificar-ne una de superior.3. Consisteix bàsicament a presentar el presoner davant un jutge amb l’objectiu de verificar la legalitat de l’acusació que se li fa. Es tracta d’una tècnica jurídica que s’articula per a la defensa de la llibertat individual. Aquesta tècnica s’incorpora a les constitucions democràtiques.4. L’inculpat és innocent mentre no es demostre el contrari. Això no ha sigut sempre així, de manera que la càrrega de la prova requeia sobre l’imputat, que havia de demostrar la seua innocència.5 . La pena mai ha de ser major que el delicte que es comet.

5. Defineix què és la seguretat jurídica i esmenta’n algunes que es preveuen en la Constitució espanyola.

SOLUCIONARI DE LA PROPOSTA D’AVALUACIÓ. UNITAT 7.1 . a) El dret consisteix en un conjunt de normes o ordre normatiu en el qual es desenvolupa la vida d’un grup organitzat. Les seues normes estan protegides pel poder coactiu de l’estat. Cal tenir en compte que sense les normes no seria possible la convivència de cap societat.b) 1. Cal ajudar el proïsme: és una norma moral i religiosa.2. Cal cedir el seient a les persones majors: és una norma d’educació, o s’inclou dins de l’anomenat dret consuetudinari.3. És obligatori cedir el pas davant un senyal: és una norma del codi de circulació.4. L’assassinat és un delicte: és una norma jurídica o legal.5. Cal respectar l’stop: és una norma de circulació.6. Pagar impostos: és una norma jurídica o legal.7. Cal respectar les promeses: és una norma moral.

2 . a) En el primer sentit, es refereix al dret objectiu o positiu. Es tracta de l’ordenament promulgat per l’estat. No hi ha dret positiu sense l’acció legislativa d’un estat. En el segon sentit, ens referim al dret natural o moral. Són els valors o principis morals en els quals es basa el dret positiu, i que li serveixen de fonament; el valor de la justícia és el fonamental. Segons els defensors del dret natural o iusnaturalistes, aquests valors morals són la base o inspiració última del dret i el que legitima que siga obligatori, fins i tot per la força si calguera. Els drets humans pertanyen a aquesta categoria i són drets que l’home posseeix per la seua pròpia naturalesa i dignitat.

En el tercer sentit, el dret com a capacitat d’actuar, consisteix en la facultat que té tot individu de tenir una sèrie de drets i deures que marca la llei o l’ordenament jurídic d’un país concret. No obstant això, no tot subjecte té la capacitat d’actuar, o de ser responsable dels seus actes. Per això, quan una persona no té aquesta capacitat, a causa d’algun problema psíquic o mental, la llei exigeix que es nomene una persona amb capacitat suficient perquè assumisca, subsidiàriament, aquesta responsabilitat. D’aquesta manera, ningú queda exclòs de la capacitat jurídica en la qual es basa el dret.

b) Si per Constitució entenem la llei fonamental d’un país, que aprofundeix més que la resta de les lleis i s’erigeix en el seu fonament, és just i raonable que els drets fonamentals estiguen arreplegats en aquest text. No oblidem que si el dret té vocació de justícia i pretén ser durador, ha d’obeir a un mínim moral i elaborar-se d’acord amb uns principis i valors que respecten la dignitat humana. El dret defensat per l’estat nazi o per l’apartheid era injust ja que no arreplegaven els drets civils dels jueus ni dels negres, respectivament. Les seues lleis eren injustes, amb independència que les seues lleis foren correctes formalment, ja que no arrepleguen els drets fonamentals que són anteriors als drets positius.

3 . a) La finalitat pròpia del dret és mantenir l’ordre social, entenent per aquest la seguretat i la pau. L’ordre ha d’anar acompanyat al seu torn de justícia, ja que en cas contrari no hi hauria estabilitat social. Però això solament no és suficient, a més ha de garantir l’exercici dels drets i llibertats i ha de permetre amb això la realització de l’individu.

b) La pau. En una primera aproximació, podem entendre que la seguretat equival a la pau, o la situació social en la qual els individus es relacionen sense violència. Però si observem la realitat, veiem que l’objectiu s’ha assolit solament en part. L’ordre comporta l’organització de la vida social. Per a això cal establir pautes de comportament que fomenten la pau social i la convivència.

4 . a) 3 . b) 1. c) 4. d) 2. e) 5.

5. Per seguretat jurídica hem d’entendre la capacitat que ens proporciona el dret per a preveure fins a cert punt la conducta i les seues conseqüències. La seguretat s’ha de donar en dos àmbits:- En les relacions jurídiques entre particulars, de manera que els drets d’aquests queden protegits enfront dels actes que els pertorben.- De cara a l’estat. El poder de l’estat constitueix la major força coercitiva que existeix, per això és necessari protegir els ciutadans d’un possible abús de poder. En la Constitució espanyola, les principals seguretats estan arreplegades en l’article 17.

AVALUACIÓUNITAT 8. L’economia i els grans problemes mundials

OBJECTIUS DE LA UNITAT1. Conéixer alguns dels conceptes fonamentals de l’economia, com la divisió social del treball, el concepte de capital, el d’iniciativa emprenedora, etc.2. Reconéixer els principis fonamentals de l’economia de mercat: el concepte de propietat, mercat, llei de l’oferta i de la demanda, etc.3. Comprendre els diferents models econòmics, els seus antecedents històrics, els seus avantatges i contrapartides.4. Saber en què consisteix el paper de l’estat en la consecució de la justícia; així com en la necessitat d’assolir una més justa redistribució de la riquesa.5. Obligacions de les parts implicades en un sistema productiu: empresaris, treballadors i Administració pública.6. Conéixer els principals problemes econòmics.

CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Explicar de forma comprensiva els conceptes bàsics de l’economia.2. Conéixer en què consisteix l’economia de mercat i el paper de l’estat.3. Entendre el paper que té l’ètica en la regulació de l’economia i la necessitat d’una redistribució de la riquesa.4. Comprendre els principals problemes econòmics que assolen els països pobres i les solucions que es proposen des de l’ètica.5. Conéixer les diferents concepcions del dret a la propietat i la necessitat d’una funció social de la propietat.6. Interioritzar les normes bàsiques del debat i treballar d’una manera eficaç i cooperativa amb els companys.

1. Explicar de forma comprensiva els conceptes bàsics de l’economia.- L’economia és la ciència que tracta la forma d’organitzar eficaçment l’administració dels béns necessaris per a atendre les necessitats de les persones. No tots els béns són objecte de l’economia, com per exemple l’amor, l’amistat, la felicitat, la dignitat, etc.- La divisió del treball. Una persona no pot produir tot el que necessita, per la qual cosa és necessari l’intercanvi. La divisió del treball sorgeix com a conseqüència de l’especialització de la producció, de tal forma que se n’augmente l’eficàcia. La primera relació d’intercanvi comercial va ser possiblement el bescanvi. Però era un sistema amb moltes limitacions. Per això es van inventar els diners.Els termes bàsics que han de conéixer són: diners, mercat, capitalisme, competència i factors de producció.

2. Conéixer en què consisteix l’economia de mercat i el paper de l’estat.En aquest punt es pretén que els alumnes adquirisquen els conceptes bàsics sobre els diferents models econòmics i el paper que hi té l’estat. Els sistemes econòmics són les diferents maneres d’organitzar o gestionar els recursos productius. Els exemples tradicionals de sistemes econòmics són: el capitalisme o liberalisme econòmic, l’economia centralitzada o comunisme, i els sistemes d’economia mixta, que combinen elements dels altres dos sistemes. Totes les societats humanes han de decidir què volen produir, com ho produiran i per a qui van destinats aquests béns.

3. Entendre el paper que té l’ètica en la regulació de l’economia i la necessitat d’una redistribució de la riquesa.En el cas espanyol, la Constitució estableix quina és la finalitat de la riquesa del país i l’activitat de l’estat en el marc de l’economia. D’aquesta manera, la riquesa del país se subordina a l’interés general, i l’estat tindrà com a tasca regular i planificar l’activitat econòmica, subvencionar sectors d’interés general i programes d’assistència social, equilibrar el creixement de les diferents regions i, finalment, elaborar els pressupostos generals. El nostre estat de dret busca, a més, arribar a la justícia mitjançant la redistribució de la riquesa.

4. Comprendre els principals problemes econòmics que assolen els països pobres i les solucions que proposa l’ètica.a) Pobresa. El major problema que afecta els països en vies de desenvolupament és la pobresa, els nostres alumnes han de ser capaços d’avaluar el problema a l’origen, conéixer-ne les conseqüències, i pensar sobre algunes solucions proposades. «La major violació dels drets humans deriva de l’enorme extensió de la pobresa», ens diu Gimbernart. Consisteix en un repartiment desigual dels béns, cosa que fomenta la injustícia

social i el desequilibri. Les estructures socioeconòmiques, culturals i juridicopolítiques han d’estar al servei de la persona.b) Injustícia, atés que la majoria d’aquests països estan en mans de governs corruptes, davant els quals s’ha de protegir el ciutadà. Per tant no hi ha cap tipus de seguretat jurídica, econòmica, ni de qualsevol altre tipus.c) La irresponsabilitat amb el medi ambient. La deterioració mediambiental dels països pobres es produeix per diversos factors: l’explotació massiva dels recursos naturals, l’escassa regulació mediambiental, la pressió de la població sobre els recursos naturals, els abocaments incontrolats i l’exportació de residus radioactius als països pobres.Quant a les solucions, una de les més importants consistiria a condonar el deute extern, ja que aquests països mai estaran en condicions de saldar-la per si mateixos, així com establir unes relacions comercials justes, de manera que el preu dels seus productes no caiga constantment, i que les multinacionals es comprometen en la millora de les condicions de vida dels seus treballadors.

5. Conéixer les diferents concepcions del dret a la propietat i la necessitat d’una funció social de la propietat.Els nostres alumnes han de ser capaços de conéixer en què consisteix la propietat privada, així com la importància que té en els diferents models de societat. Tenir una propietat significa el dret a usar i disposar del que és d’un, fins on la llei ho permeta. El concepte de propietat és modern. El liberalisme considera que la propietat és un dret natural, absolut i inviolable, per la qual cosa aquesta perd la seua funció social, ja no queda al servei de la comunitat.Una concepció tan àmplia de la propietat va conduir als abusos propis del capitalisme liberal en la seua primera fase. L’ànsia de riquesa i la cobdícia van conduir a grans desequilibris socials, que van ser denunciats pel socialisme, els moviments obrers i sectors de l’església. Així sorgeix una nova demanda de justícia social, on es permet l’accés de tots els sectors de la societat als béns i serveis d’aquesta. Per això, com afirma Aranguren «l’estat de dret ha de convertir-se en un estat de justícia».

6. Interioritzar les normes bàsiques del debat i treballar d’una manera eficaç i cooperativa amb els companys.Amb aquest objectiu busquem que els alumnes participen en debats morals i exposen la seua opinió d’una manera raonada i respectuosa amb els altres. Assumint amb això valors com la tolerància i l’empatia, de manera que siguen receptius amb la resta de les opinions i modifiquen els seus criteris si cal. En segon lloc, mesurem el grau de col·laboració i implicació dels alumnes. Aquests grups s’han organitzat seguint criteris d’heterogeneïtat quant al rendiment, però buscant aspectes on guarden certes afinitats, com els interessos o actituds. Els grups són permanents. Es tracta que els alumnes s’ajuden entre si en diferents camps, en el de l’aprenentatge, en el de les actituds i en el de la integració.

PROPOSTA D’AVALUACIÓUNITAT 8.1. Defineix els següents conceptes.

a) Mercat:

b) Divisió del treball:

c) Capitalisme:

2 . Comenta les idees del següent text i assenyala les relacions que puga haver-hi entre l’economia, la pau, el dret i les seguretats jurídiques.

«Com estan descobrint molts dels antics països comunistes, és molt difícil tenir una economia de mercat quan no hi ha lleis que facen respectar els contractes o que garantisquen que una empresa puga quedar-se amb els seus propis beneficis. I quan es trenca el marc jurídic, com en l’antiga Iugoslàvia, la població comença a témer per la seua vida i a tenir poc de temps o poca inclinació per a fer inversions a llarg termini. La producció disminueix i la qualitat de vida empitjora. De fet, moltes de les pitjors fams d’Àfrica han sigut causades per les guerres civils i la fallida de l’ordre jurídic.»

3. Llig el següent text i respon a les qüestions que s’hi plantegen.«L’estat del benestar sorgeix en l’època de prosperitat que van viure les economies d’Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial, una època caracteritzada per la creixent intervenció de l’estat en l’economia. Durant aquells anys, els governs d’aquests països van prendre la consciència de la necessitat de garantir a tots els ciutadans una sèrie de condicions mínimes que els permeteren tenir una vida digna. Aquest concepte engloba una sèrie de serveis públics que poden ser oferits gratuïtament a tots els ciutadans, tals com la sanitat, l’extensió de l’educació obligatòria, prestacions per atur, pensions… Aquestes prestacions afavoreixen sobretot els sectors més desprotegits de la societat i són finançades amb les cotitzacions a la Seguretat Social i amb impostos progressius, és a dir, pagats en major mesura pels ciutadans amb major renda.»

a) Qui són els beneficiaris de l’estat de benestar?

b) Quins són els pilars de l’estat de benestar?

4. Llig el següent text i respon a les qüestions.

«Les inversions ètiques no han d’entendre’s com una alternativa a la funció tradicional del sistema bancari. L’especificitat del finançament ètic resideix a fer explícites les seues implicacions socials, ambientals, distributives, normalment ignorades en els balanços financers… Per inversió ètica s’entén una filosofia d’inversió que combina els objectius ètics i ambientals amb els financers.»

a) Molts inversors es preocupen solament d’obtenir el màxim benefici, sense preocupar-se de les activitats que financen. Els objectius financers estan sempre renyits amb els objectius ètics? En quins casos?

b) Posa exemples d’objectius no ètics.

5. Assenyala si les següents afirmacions són veritables o falses.

a) La propietat privada ha de tenir una funció social.b) L’estat del benestar s’ocupa de garantir uns serveis fonamentals que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.c) La missió de la Seguretat Social és recaptar impostos.d) El model d’economia mixta coincideix amb el sistema capitalista.e) En el model centralitzat, les principals decisions econòmiques les pren el particular i no hi ha la propietat privada.

SOLUCIONARI DE LA PROPOSTA D’AVALUACIÓUNITAT 8.1 . El significat dels conceptes és:

a) Mercat: és l’àmbit on es compren i es venen els productes. La llei que regeix el mercat és la llei de l’oferta i de la demanda

b) Divisió del treball: obliga a l’especialització del treball i una diversificació d’aquest. Les societats modernes es caracteritzen avui dia pel seu elevat grau d’especialització, en la qual s’inclou: una intricada xarxa de relacions laborals, l’abundància del capital (maquinària, grans fàbriques i existències), així com el creixement en les demandes dels consumidors. L’especialització permet que cada persona i cada país aprofite al màxim els seus recursos específics.

c) Capitalisme: és un sistema econòmic que dóna la possibilitat als individus de tenir un capital i beneficiar-se’n. El capitalisme es caracteritza per l’economia de mercat, que consisteix a no posar límits a la demanda dels consumidors i que el capital circule lliurement.

2 . Les idees fonamentals del text són: el pitjor enemic que tenen els països inestables, bé per la guerra, el desgovern o la pobresa, no són els desastres naturals o la falta de recursos naturals, que en el cas de Colòmbia són nombrosos, sinó la fallida del sistema de drets, que no ofereix seguretat a les empreses estrangeres ni a la iniciativa privada.

3. a) Els beneficiaris de l’estat del benestar són tots els ciutadans, als quals se’ls assegura d’aquesta manera l’accés a uns serveis gratuïts i fonamentals. Però afavoreix especialment els sectors més desfavorits de la societat, que no podrien pagar-se de cap manera aquests serveis.

b) Els pilars de l’estat del benestar són tres: el sistema tributari, la Seguretat Social i els programes assistencials. La Seguretat Social és alguna cosa més que una assegurança, ja que protegeix els qui més ho necessiten en un ampli nombre de serveis i prestacions. Els programes assistencials són els fons destinats a atendre un gran nombre de persones necessitades. El sistema tributari tendeix a compensar els ingressos dels qui menys guanyen amb els dels qui més guanyen, a través d’un sistema d’impostos progressius.

4 . a) El text ens diu que l’objectiu dels estalviadors és obtenir el màxim benefici a les seues inversions. Però les activitats en les quals s’inverteix no sempre són lícites ni redunden en el benefici de tots. Pensem que hi ha activitats il·lícites com el comerç d’armes que dóna altíssims beneficis, però atempten contra els drets fonamentals de la persona. Iniciatives com el Banc Grammen o el Banc dels pobres, que ofereixen crèdits als més desfavorits, els permet trencar amb el cercle de la pobresa i a més ofereixen guanys als seus gestors. La taxa d’interés és d’un 16% i el reemborsament es fa setmanalment, des del primer mes. El 92% dels crèdits s’atorguen a dones i la taxa de reemborsament és d’un 98%.

b) El comerç d’armes, drogues o les empreses que exploten els seus treballadors no compatibilitzen l’ètica amb la pràctica empresarial.

5 . a) Veritable. b) Veritable. c) Fals. d) Fals. e) Fals.

AVALUACIÓUNITAT 9. La democràcia

OBJECTIUS DE LA UNITAT1. Conéixer en què consisteix la discriminació femenina i les arrels d’aquesta.2. Reconéixer la dignitat de la dona com un dret fonamental. Conéixer les reivindicacions dels moviments feministes.3. Reconéixer els principals problemes morals que planteja la discriminació de la dona, fent especial èmfasi en el Tercer Món.4. Conéixer la situació de la dona a Espanya.5. Saber què ocorre quan no es respecten els drets de la dona en l’esfera pública o privada. El problema de la violència de gènere.6. Explicar quines són les solucions de caràcter jurídic, polític, econòmic i moral.7.Treballar en grups cooperatius.

CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Explicar en què consisteixen els prejudicis i la discriminació femenina.2. Definir en què consisteix el concepte de dignitat, les seues implicacions morals i conéixer les principals reivindicacions dels moviments feministes.3. Conéixer quins són els principals problemes que afecten la dona i al seu entorn, com la pobresa, la desnutrició, la falta de control sobre la seua pròpia sexualitat, i les conseqüències morals que comporten.4. Reconéixer el paper d’algunes dones que van lluitar a Espanya per la igualtat, l’educació i el dret al vot.5. Reconéixer les solucions a la discriminació femenina des de diferents àmbits.6. Definir els valors de justícia i igualtat.7. Interioritzar les normes bàsiques del debat i treballar d’una manera eficaç i cooperativa amb els companys.

1. Explicar en què consisteixen els prejudicis i la discriminació femenina.Prejudici significa ‘judici previ’, una afirmació que s’admet sense cap verificació. En l’àmbit de l’ètica, els prejudicis són formes d’orientació social, generalitzacions que es transformen en estereotips i es tradueixen en actituds de discriminació cap a aquells que són diferents.La discriminació femenina és l’exemple per excel·lència de discriminació. Alguns mites que s’han estés al llarg de la història tracten a la dona com un ésser inferior, que és perillós a causa de la seua capacitat de persuasió que té respecte a l’home.

2. Definir en què consisteix el concepte de dignitat, les seues implicacions morals i conéixer les principals reivindicacions dels moviments feministes.La dignitat és un postulat fonamental de l’ètica i significa que la persona té un caràcter valuós i no se la pot objectivar ni mercantilitzar. La millor definició que en coneixem la va oferir Kant en la tercera formulació de l’imperatiu categòric «Actua sempre de tal manera que uses la humanitat que hi ha en tu i en els altres sempre amb un fi i mai com un mitjà». Aplicat a la dona significa que té els mateixos drets, i no solament els deures, que l’home.El moviment feminista és un moviment social i polític que defensa la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

3. Conéixer quins són els principals problemes que afecten la dona i el seu entorn, com la pobresa, la desnutrició, la falta de control sobre la seua pròpia sexualitat, i les conseqüències morals que comporten.Els problemes morals que afecten el món tenen el seu reflex en la situació de discriminació i injustícia que pateix la dona. En el Tercer Món encara es practica l’infanticidi femení i les mutilacions sexuals. El repartiment desigual de tasques i l’escassa participació de la dona en els llocs de comandament són patrimoni de tota la humanitat. Per destacar alguns dels aspectes més sensibles del problema, podem citar la situació laboral, la salut i les tradicions.

4. Reconéixer el paper d’algunes dones que van lluitar a Espanya per la igualtat, l’educació i el dret al vot.El feminisme espanyol va tenir els seus propis senyals d’identitat. Se centra en la lluita per l’accés a l’educació i el reconeixement social del rol femení. Figures que destaquen en aquesta labor són Ortega i Gasset i Gregorio Marañón. A partir de 1918 es va crear l’Associació Nacional de Dones i el Consell Suprem Feminista. Figures de primera línia del feminisme espanyol són Clara Campoamor, María de Maeztu o Federica Montseny.5. Conéixer les solucions a la discriminació femenina des de diferents àmbits.Algunes de les mesures jurídiques empreses per a eliminar la discriminació passen pel reconeixement de la igualtat, el dret al vot, el dret a la custòdia compartida o la discriminació positiva. Alguns textos destacables en aquesta matèria són: el conveni sobre el reconeixement dels drets polítics de la dona (1952), la Declaració de l’ONU sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació femenina (1967) i la Declaració de Pekín.Les mesures econòmiques, com la concessió de microcrèdits, ajuden a superar la divisió tradicional del treball. Però la solució definitiva passa per l’empoderament de la dona, és a dir, la potenciació de la participació de la dona en el plànol social i econòmic.

6. Definir els valors de justícia i igualtat.Com diu Habermas, les societats no solament aprenen tecnològicament, sinó que també ho fan en el plànol moral. Per això, totes les societats admeten uns mínims de justícia respecte als quals no estan disposades a retrocedir. Aquests valors que han de ser protegits en totes les societats són la llibertat, la tolerància, la solidaritat i la igualtat, entesa aquesta com a eliminació de qualsevol forma de dominació i accés als béns i oportunitats que ofereix la societat i a qualsevol lloc laboral.

7. Interioritzar les normes bàsiques del debat i treballar d’una manera eficaç i cooperativa amb els companys.Amb aquest objectiu busquem que els alumnes participen en debats morals i exposen la seua opinió d’una manera raonada i respectuosa amb els altres. Amb això assumiran valors com la tolerància i l’empatia, perquè siguen receptius amb la resta de les opinions i modifiquen els seus criteris si cal. En segon lloc, mesurem el grau de col·laboració i implicació dels alumnes. Aquests grups s’han organitzat seguint criteris d’heterogeneïtat quant al rendiment, però buscant aspectes on guarden certes afinitats, com els interessos o actituds.

PROPOSTA D’AVALUACIÓUNITAT 9.1. Defineix els següents termes.

a) Prejudici:

b) Discriminació:

c) Marginació:

2. Respon a les següents qüestions.a) Exposa els prejudicis que s’han desenvolupat entorn de la dona.b) Esmentar les principals reivindicacions dels moviments feministes.

3. Respon a les següents qüestions.a) Explica els problemes més importants que es deriven de la situació de discriminació que viu la dona en el Tercer Món.b) Aporta alguna solució en el plànol jurídic.

4. Indica si les següents afirmacions són veritables o falses.a) Les diferències fisiològiques són naturals.b) Les desigualtats són socials.c) La marginació es produeix quan una persona o grup social es troba per damunt del que socialment és considerat normal.d) Una forma tradicional de discriminació és la patida per la dona en funció del seu sexe.e) La discriminació no suposa coacció ni exercici de poder sobre l’altre.f) La violència humanitza.g) Altra forma històrica de discriminació és la racial.h) Els prejudicis perjudiquen.i) Tots som iguals en les nostres diferències.

5. Completa el text amb els següents termes: prejudici, marginació, el rebuig, al prejudici, l’empatia, dona, racisme ,violència, xenofòbia i tolerància.L’origen de la discriminació està en el _________. Aquest consisteix en una opinió negativa sobre l’altre. Les dues formes històriques de discriminació han estat ____________ contra la _________ i el ________. La __________ significa l’odi al que és estranger. Tota discriminació acaba produint desigualtat i, per tant, __________ social, política… fet que pot acabar en situacions de conflicte i __________. El camí per a superar aquesta situació és el ____________, i ___________.

SOLUCIONARI DE LA PROPOSTA D’AVALUACIÓUNITAT 9.

1 . a) Prejudici: significa ‘judici previ’, una afirmació que s’admet sense cap verificació. En l’àmbit de l’ètica els prejudicis són formes d’orientació social, generalitzacions que es transformen en estereotips i es tradueixen en actituds de discriminació cap a aquells que són diferents.

b) Discriminació: és el tracte desigual donat de manera injustificada als qui són iguals. Diem que els éssers humans són iguals en un sentit essencial. El terme s’utilitza en un sentit negatiu o referit a un tracte d’inferioritat.c) Marginació: és la conseqüència immediata de la discriminació. És la situació dels qui es troben en el marge o al límit del que és socialment tolerable.

2 . a) Els mites que han funcionat en el cas de la dona són:- que es tracta d’un ésser inferior, basant-se en les seues diferències fisiològiques.- que es tracta d’un ésser perillós, a causa del poder de seducció que se li adjudica.Els dos prejudicis l’han convertida en un ciutadà de segona fila. Aquesta situació l’ha conduïda a la marginació i, com a conseqüència, a replegar-se sobre l’esfera privada, la vida domèstica i les tasques de procreació i cura dels fills, excloent-la de la vida pública i de la participació en la polis.

b) El moviment feminista és un moviment social i polític que defensa la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Les seues reivindicacions giren entorn de: el dret a l’educació, dret al vot, pàtria potestat compartida, dret a descobrir la seua pròpia identitat com a individus, la incorporació al món laboral i cultural, la igualtat sexual…

3 . a) Entre totes les persones que viuen en la pobresa, les dones de l’àrea rural són les més desprotegides. Alguns dels problemes que pateixen són:- La situació laboral: la modernització de l’agricultura ha alterat l’equilibri tradicional en el repartiment de tasques en el camp i ha augmentat la dependència de les dones, així com la seua càrrega de treball.- La salut: encara que les expectatives de vida en el Tercer Món han millorat per a la seua salut, hi ha edats en què la mortalitat femenina infantil és major que la masculina; el període que transcorre entre el naixement i els primers anys de vida és el de major risc. La desnutrició és un altre gravíssim problema que afecta les dones en els països pobres. Com a conseqüència, moltes de les xiquetes pateixen anèmia. Les maternitats repetides a edats primerenques i el curt interval entre cadascuna d’aquestes són factors de risc importants. L’OMS estima que les morts per maternitat estan entre les causes més importants de mortalitat femenina.

b) Algunes solucions jurídiques passen pel reconeixement de la igualtat davant la llei, el dret a l’educació, el dret a la custòdia compartida, el dret a la igualtat dins del matrimoni i en relació amb els fills, la incorporació al món laboral i la seua no-discriminació per raons de sexe, la discriminació positiva.

4 . a) Veritable. b) Veritable. c) Fals. d) Veritable. e) Fals. f) Fals. g) Veritable. h) Veritable.i) Veritable.

5 . L’origen de la discriminació està en el prejudici. Aquest consisteix en una opinió negativa sobre un altre. Les dues formes històriques de discriminació han estat contra la dona i el racisme. La xenofòbia significa l’odi a l’estranger. Tota discriminació acaba produint desigualtat i, per tant, marginació social, política… cosa que pot acabar en situacions de conflicte i violència. El camí per a superar aquesta situació és el rebuig al prejudici, l’empatia i la tolerància.

Documents

Propostes avaluació ètica 4t ESO