PROSPECCIÓ DE NECESSITATS FORMATIVES AL VALLÈS …xifres.terrassa.cat/estudis/2004necformter/necformter.pdf · 2019-02-06 · prospecciÓ de necessitats formatives al vallÈs occidental

PROSPECCIÓ DE NECESSITATSFORMATIVES AL VALLÈS OCCIDENTAL

TENDÈNCIES DE L'OCUPACIÓ, DETECCIÓ DE PERFILSPROFESSIONALS MÉS DEMANDATS PER LES EMPRESES I

ANÀLISI DE LA DEMANDA FORMATIVA

RESULTATS PER A L’ÀREA DE TERRASSARESULTATS PER A L’ÀREA DE TERRASSA

Foment de Terrassa SAObservatori Econòmic i Social

de Terrassa

Terrassa, 22 de juny de 2004

PROSPECCIÓ DE NECESSITATS FORMATIVES ALVALLÈS OCCIDENTAL

TENDÈNCIES DE L'OCUPACIÓ, DETECCIÓ DE PERFILS PROFESSIONALSMÉS DEMANDATS PER LES EMPRESES I ANÀLISI DE LA DEMANDA

FORMATIVA

RESULTATS PER A L’ÀREA DE TERRASSA

Foment de Terrassa SAObservatori Econòmic i Social

de Terrassa

Xavier Muñoz i Torrent,Carme Ros i Navarro,Enric Sanllehí i Bitrià

Terrassa, 22 de juny de 2004

1

PROSPECCIÓ DE NECESSITATS FORMATIVES AL VALLÈSOCCIDENTAL. TENDÈNCIES DE L'OCUPACIÓ, DETECCIÓ DEPERFILS PROFESSIONALS MÉS DEMANDATS PER LESEMPRESES I ANÀLISI DE LA DEMANDA FORMATIVA

RESULTATS PER A L’ÀREA DE TERRASSA

1. Introducció

La major part de les ciutats vallesanes i, entre elles, Terrassa, presenten unataxa d’atur que es posiciona per damunt de la mitjana de Catalunya1. Des delmes de juny de l’any 2000, l’atur registrat a Terrassa presenta una tendència,clarament, creixent, encara que amb certes oscil·lacions. Des d’aleshores enpoc menys de 4 anys, la taxa d’atur de Terrassa ha passat de ser el 7,4% de lapoblació activa al 10,60%. Aquesta és, clarament, més alta que la mitjana delVallès Occidental, un 8,91% i la de Catalunya, un 7,43%. Gran part d’aquestatur es desdibuixa estructural, de manera que cal saber quines són lesmancances professionals dels aturats per poder-los ajudar a inserir-se en elmercat laboral, però, d’altra banda, cal saber puntualment quins són elsrequeriments a l’hora de definir un lloc de treball i proveir-lo.

D’altra banda, l’estructura ocupacional de ciutats com Terrassa, que escaracteritzen, fonamentalment, per la seva tradició industrial, ha d’estarnecessàriament sotmesa a la innovació productiva i, conseqüentment, aprocessos de constant reconversió, tant pel que fa a la producció com al’organització interna de l’empresa.

Per aquestes raons, es va considerar necessari proposar, en el marc del PacteTerritorial per a l’Ocupació del Vallès Occidental, un estudi a fi de determinarles característiques dels perfils professionals més demandats; així com lademanda de continguts formatius per atendre aquells perfils i les mancances enl’oferta existent i elaborar un catàleg amb les necessitats formatives i els perfilsprofessionals més demandats. L’estudi 2 es va executar entre setembre de2003 i març de 2004. Així mateix, a demanda del Consell de la FormacióProfessional de Terrassa s’ha procedit a avaluar els resultats de les fasesd’enquesta i de contrast oferta/demanda formativa circumscrits a Terrassa i laseva àrea (abarca també els municipis veïns de Matadepera, Rellinars,Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell).

1. La taxa d’atur s’ha calculat a partir de la població activa del 1996, per facilitar la comparació entre lesdiferents taxes. La taxa d’atur de Terrassa obtinguda a partir de la població activa del 2001 és de 9,09%.

2. L’estudi elaborat per la XARXA D’OBSERVATORIS DEL VALLÈS es titula Estudi de Prospecció deNecessitats Formatives. Tendències de l’ocupació, detecció de perfils professionals més demandats perles empreses del Vallès Occidental i anàlisi de la demanda formativa.

2

2. Metodologia

La informació sobre l’oferta formativa de Terrassa que, desagregada, s’hadisposat per aquest estudi correspon tant a la formació reglada com a laformació no reglada. Concretament, la formació professional reglada inclou elscicles de formació professional de grau mitjà i superior (Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya), i els cursos que s'imparteixena l’Escola Municipal d’Art (Patronat Municipal d’Educació de l’Ajuntament deTerrassa) i a l’Escola Oficial d’Idiomes de Terrassa. Mentre que les dadessobre formació no reglada s’han extret de la formació ocupacional i de laformació contínua. La informació sobre formació ocupacional s’ha recollit delscursos que ofereix el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat deCatalunya i dels cursos realitzats per l’Escola Tallers (Unitat d’Ocupabilitat deFoment de Terrassa). I, per últim, les dades sobre formació contínua s’hanobtingut a partir de la relació de l’oferta publicada per Foment de Terrassa, ique han sigut facilitades per la CECOT i la Cambra Oficial de Comerç iIndústria de Terrassa per a la confecció de l’Anuari Estadístic.

Així mateix, la disponibilitat d’informació oficial també ha condicionat el períodeen observació. La formació professional reglada correspon al curs 2001-2002,la formació ocupacional a l’any 2000-2001 i la contínua a l’any 2001.

Les dades sobre la demanda s’han extret de l’enquesta encarregada al’empresa MDK Investigación de Mercados, per tal de conèixer lescaracterístiques dels perfils professionals més demandats a la comarca delVallès Occidental. En aquesta enquesta van ser entrevistades les empresesque formen part dels vint sectors tradicionals i emergents de la comarca i quea la vegada són representatives en funció del nombre d’empleats, prestigi,nombre d’empreses de característiques similars, etc.

Representativitat dels sectors d'activitat de Terrassa seleccionats a l'enquesta

CCAE Sector d'activitatMostra total Vallès Occ. %

Mostra per

Terrassa

% Mostra de Terrasa/ total

casos enquesta

Empreses de Terrassa a l'any 2.003

% de mostra de Terrassa / empreses

15 Indústries de productes alimentàris i begudes 30 2,82 9 29,03 79 11,39

17 Indústria tèxtil 35 3,76 12 33,33 278 4,32

18 Indústria de la confecció i la pelleteria 30 4,08 13 43,33 113 11,50

22 Edició, arts gràfiques, i reproducció de suports gravats 30 2,51 8 25,81 100 8,00

24 Indústria química 30 1,57 5 16,67 40 12,50

25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 30 1,25 4 12,50 40 10,00

28 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equip mecànic 72 4,70 15 19,74 278 5,40

29 Indústria de la construcció de maquinària i equip mecànic 30 2,51 8 25,81 105 7,62

31 Fabricació de maquinària i material elèctric 30 2,19 7 22,58 51 13,73

45 Construcció 185 14,42 46 24,86 1.195 3,85

50 Venda, manteniment, i reparació de vehicles a motor, motocicletes i ciclom. 40 2,82 9 22,50 226 3,98

51 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte vehicles de motor 116 10,66 34 29,31 485 7,01

52 Comerç al detall, excepte comerç de vehicles de motor i motocicletes 187 15,99 51 27,27 1.058 4,82

55 Hosteleria 72 6,27 20 27,78 366 5,46

60 Transport terrestre; transport per canonades 50 3,45 11 22,00 220 5,00

72 Activitats informàtiques 30 2,51 8 26,67 34 23,53

74 Altres activitats empresarials 96 7,84 25 25,25 598 4,18

80 Educació 30 3,13 10 33,33 158 6,33

92 Activitats recreatives, culturals, i esportives 30 3,45 11 36,67 129 8,53

93 Activitats diverses de serveis personal 47 4,08 13 26,53 280 4,64

Total 1.200 100,00 319 26,60 5.833 5,47

Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de l'empresa MDK i les dades del Departament de Treball i indústria.

3

La selecció de les empreses a enquestar es va realitzar conjuntament per partdels tècnics de MDK, el Consell Comarcal del Vallès Occidental i la Xarxad’Observatoris del Mercat de treball del Vallès Occidental. El resultat final hasigut 1.200 empreses enquestades pel conjunt de la comarca.

De l’univers d’empreses enquestades destinat a l’estudi de mercat sobre laprospecció de necessitats formatives a la comarca, 319 corresponen a l’àrea deTerrassa; concretament, un 26,6%. En la taula de la pàgina anterior es mostrael nombre d’empreses enquestades per a l’àrea de Terrassa en cadascun dels20 sectors d’activitat seleccionats i la representativitat que tenen sobre elconjunt de la mostra i sobre el conjunt d’empreses registrades a Terrassa.

La metodologia utilitzada ha sigut, pràcticament, la mateixa que la seguida enl’estudi citat anteriorment. Així, doncs, per tal de poder visualitzar lacorrespondència i fer la comparació entre les dades de l’oferta formativa i lesde la demanda empresarial s’ha elaborat una matriu a partir de la classificacióde les famílies professionals proposada pel Ministerio de Educación. Noobstant això, aquesta classificació s’ha hagut d’adaptar lleugerament a lescaracterístiques de la informació disponible.

Famílies professionals

Activitats agràries, forestals i pesqueres IdiomesAdministratius i secretariat Imatge personal

Altres oficis de la construcció Informàtica i noves tecnologiesAltres serveis a les empreses Logística i magatzem Arts plàstiques i disseny Metall 2: soldaduraAtenció al client Ofimàtica

Comerç i venedor Prod. I mante. de mecanit. I electònica ind.Construcció Producció, reparació i manteniment de vehiclesComp. Direct. i de comandaments intermit. QuímicaComptabilitat i auditoria Restauració i HoteleriaComunicació, imatge i so Sanitat i salut

Diversos sense assignar Seguertat i HigieneFormació i educació no formal Serveis personals, socials i esportiusFusta, moble i alumini Tèxtil, confecció i pell

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Educación.

Tal com es desprèn de la taula, per a l’àrea de Terrassa s’han obtingut 28famílies professionals, encara que, com es veurà més endavant, només 18tindran una correspondència amb la demanda.

3. L’Oferta Formativa a Terrassa

El conjunt d’alumnes matriculats en els cursos de formació professionalcontemplats en aquest estudi (la formació professional reglada, la formacióocupacional i la formació contínua), durant el període en observació fou de13.719. D’aquests, el 13% fan referència a la formació professional reglada, el30% a la formació ocupacional i el 57% restant a la formació contínua. Aquestspercentatges s’han de llegir tenint en compte que no estan indicant una majoroferta formativa en la formació contínua respecte a la reglada i l’ocupacional, ja

4

que no hi ha una equivalència ni amb el nombre d’hores, ni amb la titulació delstres subsistemes.

Nogensmenys, s’ha de valorar que cadascun dels tres subsistemes respon aetapes diferents de la formació professional de l’alumnat, que s’expliquen bésigui per raó d’edat, bé per la situació ocupacional, bé per superació d’un cicleeducatiu anterior. La formació professional reglada està protagonitzada,majoritàriament, pels joves; mentre que en els cursos de formació ocupacionals’inscriuen les persones desocupades, en general (sovint en funció delsrequisits dels programes ofertats). Així mateix, s’ha de tenir en compte, quecada subsistema fa front a una casuística pròpia: la formació professionalreglada està condicionada a l’oferta disponible i als recursos dels centreseducatius; la formació ocupacional obeeix a les capacitats dels centres deformació, i la formació contínua està supeditava a la iniciativa dels agents quel’ofereixen.

Equivalència de les tipologíes de famílies professionals amb l'oferta formativa

FPR FO FC Total

Tipologia síntesi de famílies casos % casos % casos % casos %

Ofimàtica 0 0,00 633 15,40 1.796 22,85 2.429 17,71

Comp. Direct. i de comandaments intermit. 86 4,92 120 2,92 1.561 19,86 1.767 12,88

Altres serveis a les empreses 0 0,00 498 12,11 1.144 14,56 1.642 11,97

Diversos sense assignar 0 0,00 442 10,75 658 8,37 1.100 8,02

Prod. I mante. de mecanit. I electònica ind. 548 31,33 335 8,15 69 0,88 952 6,94

Idiomes 0 0,00 0 0,00 758 9,64 758 5,53

Administratius i secretariat 292 16,70 327 7,95 91 1,16 710 5,18

Seguretat i Higiene 0 0,00 13 0,32 666 8,47 679 4,95

Informàtica i noves tecnologies 144 8,23 130 3,16 332 4,22 606 4,42

Comptabilitat i auditoria 127 7,26 203 4,94 274 3,49 604 4,40

Arts plàstiques i disseny 0 0,00 150 3,65 203 2,58 353 2,57

Comerç i venedor 51 2,92 174 4,23 56 0,71 281 2,05

Imatge personal 48 2,74 186 4,52 30 0,38 264 1,92

Serveis personals, socials i esportius 94 5,37 142 3,45 0 0,00 236 1,72

Sanitat i salut 115 6,58 56 1,36 38 0,48 209 1,52

Producció, reparació i manteniment de vehicles 52 2,97 138 3,36 0 0,00 190 1,38

Altres oficis de la construcció 0 0,00 140 3,41 44 0,56 184 1,34

Metall 2: soldadura 0 0,00 100 2,43 11 0,14 111 0,81

Tèxtil, confecció i pell 0 0,00 111 2,70 0 0,00 111 0,81

Química 100 5,72 0 0,00 10 0,13 110 0,80

Formació i educació no formal 64 3,66 36 0,88 0 0,00 100 0,73

Logística i magatzem 0 0,00 36 0,88 56 0,71 92 0,67

Atenció al client 0 0,00 15 0,36 62 0,79 77 0,56

Restauració i Hoteleria 28 1,60 35 0,85 0 0,00 63 0,46

Fusta, moble i alumini 0 0,00 33 0,80 0 0,00 33 0,24

Activitats agràries, forestals i pesqueres 0 0,00 24 0,58 0 0,00 24 0,17

Comunicació, imatge i so 0 0,00 24 0,58 0 0,00 24 0,17

Construcció 0 0,00 10 0,24 0 0,00 10 0,07

0

Total 1.749 12,75 4.111 29,97 7.859 57,29 13.719 100,00

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Ensenyament, el Departament de Treball i Indústria,

la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, CECOT, Foment de Terrassa, S.A. , l'Escola Oficial d'Idiomes de Terrassa i

el Patronat Municipal d'Ensenyament de Terrassa.

Totes aquestes característiques, sense cap mena de dubte, influeixen en ladiferent oferta formativa que s’observa en els tres subsistemes. Abans, però,d’abundar en aquestes diferències, s’ha de ressenyar que més del 81% delconjunt de l’oferta formativa de l’àrea de Terrassa es concentra en 10 de les 28famílies professionals en observació. Aquestes són per ordre d’importàncianumèrica: Ofimàtica (17,7%), Competències directives i de comandamentsintermitjos (12,8%), Altres serveis a les empreses, amb un 12%(bàsicament, comprèn cursos sobre producció i control de qualitat i medi

5

ambient), Diversos sense assignar, amb un 8% (comprèn cursos sobre altresespecialitats del sector indústria i del sector serveis), Producció imanteniment de mecanització i electrònica industrial (7%), Idiomes (5,5%),Administratius i secretariat (5,1%), Seguretat i Higiene (5%), Informàtica inoves tecnologies (4,42%) i Comptabilitat i auditoria (4,40%).

Si bé, s’ha fet palès la preeminència de determinades famílies professionals pelconjunt de l’oferta formativa, aquesta no coincideix amb l’observada encadascun dels tres subsistemes formatius, tal com s’observa en la taula.

De l’anàlisi de les dades se’n deriva com tots tres cicles formatius no tenencursos ofertats en cadascuna de les 28 famílies professionals considerades enaquest estudi. La formació professional reglada ofereix cursos en 14 famílies, laformació ocupacional en 26 i la formació contínua en 19. Així mateix, comqueda reflectit en els gràfics, i com s’ha anat dient, el pes d’aquestes famíliesprofessionals no és el mateix en cadascun dels cicles formatius.

En la formació professional reglada més del 75% d’alumnes es concentren entres famílies professionals, un 75% del total de l’oferta formativa es concentraen les següents famílies professionals: Producció i manteniment demecanització electrònica i industrial (31.3%), Administratius i secretariat(16,70%), Informàtica i noves tecnologies (8,2%), Comptabilitat i Auditoria(7,26%), Sanitat i Salut (6,6%) i Química (5,7%).

Distribució de la FPR

Comp. Direct. i de

comandaments intermit.

5%

Altres14%

Serveis personals, socials i esportius

5%

Informàtica i noves

tecnologies8%

Comptabilitat i auditoria

7%

Sanitat i salut7% Química

6%

Administratius i secretariat

17%Prod. I mante. de mecanit. I

electònica ind.31%

Distribució de la FO

Ofimàtica15%

Prod. I mante. de mecanit. I

electònica ind.8%

Imatge personal5%

Altres32%

Comerç i venedor

4%

Altres serveis a les empreses

12%

Diversos sense assignar

11%


5%


8%

Distribució de la FC

Ofimàtica23%

Comp. Direct. i de

comandaments intermit.

20%


15%

Idiomes10%

Seguretat i Higiene

8%


8%

Altres12%

Informàtica i noves

tecnologies4%

6

En canvi, com l’oferta de cursos de la formació ocupacional és més ampla, noes produeix una concentració de l’alumnat en poques famílies professionals, talcom s’ha vist que succeeix en la formació professional reglada. En la formacióocupacional, al voltant del 69% d’alumnes es concentren en vuit de les 26famílies professionals que té ofertades cursos en aquest cicle formatiu.Aquestes són per ordre d’importància numèrica: Ofimàtica (15,4%), Altresserveis a les empreses (12,1%) -abarca cursos sobre producció i control dequalitat i medi ambient-, Diversos sense assignar (10,9%) -inclou cursos,sense especificar, sobre altres especialitats del sector serveis i el sectorindústria-, Producció i manteniment de mecanització i electrònicaindustrial (8,1%), Administratius i secretariat (7,9%), Comptabilitat iauditoria (4,9%), Imatge personal (4,5%) i Comerç i venedor (4,2%).

En la formació contínua, la tendència també és la concentració de l’alumnat enun nombre reduït de famílies professionals. Així, doncs, el 57% d’inscrits estroben a la família d’Ofimàtica (22,8%), Competències directives icomandaments intermitjos (19,9%) i Altres serveis a les empreses (14,6%);i al voltant del 88% en set famílies. Així, doncs, a aquestes tres s’han d’afegirles d’Idiomes (9,6%), Seguretat i Higiene (8,5%), Diversos sense assignar(8,4%) i Informàtica i noves tecnologies (4,2%).

Els diferents comportaments observats en tots tres cicles formatius tambépoden presentar algunes interrelacions. Una manca d’oferta formativa en elscicles inicials de la formació professional pot generar una major necessitatformativa en el decurs de la vida professional i a la inversa, un major ventall decursos en la formació professional inicial pot implicar una disminució de lanecessitat formativa al llarg de la vida en actiu. De totes maneres, s’ha de tenirpresent que el major percentatge d’alumnes inscrits en la formació continuadapot ser a causa de les necessitats formatives que es generin a les empreses.En conseqüència, no tan sols s’observen cursos més propis d’un cicle formatiuque de l’altra, sinó que hi ha cursos ofertats que són del domini exclusiu d’undels tres subsistemes.

De l’anàlisi de les dades del gràfic següent, en què es presenta la participacióde la formació professional reglada i de la formació ocupacional en cadascunade les famílies professionals, se’n deriven les següents observacions:

a) Domini formació ocupacional (5): Activitats agràries, pesqueres iforestals, Comunicació, imatge i so, Construcció, Fusta, moble ialumini i Tèxtil, confecció i pell.

b) Domini de dos o tres subsistemes:

b.1. Predomini formació professional reglada (4): Formació ieducació no formal, Sanitat i salut, Química, Producció imanteniment de mecanització i electrònica industrial.

b.2. Predomini formació ocupacional (5): Producció, reparació imanteniment de vehicles, Metall 2: soldadura, Imatge personal,Altres oficis de la construcció i Comerç i venedor.

7

b.3. Predomini formació contínua (8): Ofimàtica, Idiomes, Diversossense assignar, Competències directives i de comandamentsintermitjos, Altres serveis a les empreses, Seguretat i higiene,Logística i magatzem i Atenció al client.

c) Es reparteixen per igual en dos o tres subsistemes (6): Serveispersonals, socials i esportius, Informàtica i noves tecnologies, Artsplàstiques i disseny, Comptabilitat i auditoria, Administratius isecretariat i Restauració i Hoteleria.

Distribució de les famílies professionals per subsistema

0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00

Activitats agràries, forestals i pesqueres



Comerç i venedor

Construcció

Atenció al client

Arts plàstiques i disseny

Comunicació, imatge i so

Altres oficis de la construcció

Prod. I mante. de mecanit. I electònica ind.

Informàtica i noves tecnologies

Ofimàtica

Metall 2: soldadura

Fusta, moble i alumini

Restauració i Hoteleria

Imatge personal

Producció, reparació i manteniment de vehicles

Logística i magatzem

Seguretat i Higiene


Química

Sanitat i salut

Formació i educació no formal


Tèxtil, confecció i pell

Comp. Direct. i de comandaments intermit.


Idiomes

FPR FO FC

Es donen unes especialitats pròpies de la formació ocupacional, mentre queaixò no passa amb la formació professional reglada i la formació contínua. Dela mateixa manera, es constata com les famílies professionals que noméspresenten cursos ofertats en la formació contínua, es caracteritzen per serprogrames formatius que es deriven de les pròpies necessitats de les empresesi, per això, no resulten ofertats ni en la formació professional reglada ni en laformació ocupacional.

Pel que fa a la presència dels tres subsistemes de formació a les diversesfamílies, podem observar com la Formació ocupacional és la més benrepresentada cobrint fins 26 de les famílies (93%), mentre la Formació contínuaés representada en 19 de les famílies professionals (el 68%) i la Formació

8

professional reglada ho és en 13 (el 46%) essent el subsistema formatiu menysrepresentat. Aquesta poca representació de la Formació professional reglada téla seva explicació en que algunes de les famílies no es corresponen amb ciclesformatius específics sinó que s’inclouen en forma d’assignatures en moltsd’ells. És aquest el cas de famílies com Ofimàtica, Idiomes i Atenció al client. Amés, la Formació professional reglada tampoc és present en famíliesconsiderades com un ‘calaix de sastre’ per encabir-hi la diversitat de cursosespecialitzats que es donen a la Formació contínua o ocupacional, essentaquest el cas de les famílies de Diversos sense assignar i Altres serveis a lesempreses.

4. La relació entre l’oferta i la demanda

La diferent procedència de les dades absolutes de l’oferta formativa i de lademanda de les empreses (les primeres procedeixen de diversos registresadministratius de matriculats i les segones d’una enquesta, tal com s’haexplicat en l’apartat de metodologia) dificulten la comparabilitat. A fi de podercomparar l’oferta amb la demanda, s’ha elaborat un indicador sintètic3 pel quales comparen les xifres relatives i no pas les absolutes.

4.1. L’oferta formativa en relació amb la demanda

A partir d’ara, del conjunt d’oferta formativa exposada en l’apartatprecedent, aquí només es contemplaran aquelles famílies professionalsque presenten una correspondència amb els perfils demandats enl’enquesta; concretament 18. En conseqüència, els valors relatius escalcularan exclusivament sobre aquestes 18 famílies professionals i nosobre el conjunt de les 28 famílies professionals que oferten cursos. En lataula s’exposa les dades de l’oferta formativa que compleixen aquestacondició.

Els alumnes matriculats en les famílies professionals que tenen unacorrespondència amb les de la demanda de perfils professionalsrepresenten un 71,5% del conjunt d’oferta formativa de l’àrea de Terrassa.El 28,5% d’alumnes restants inscrits en cursos no contemplats per nohaver-hi una equivalència amb la demanda empresarial pertanyen a lessegüents famílies: Activitats agràries i forestals, Arts plàstiques i disseny,Comunicació, imatge i so, Altres oficis de la construcció, Fusta, moble ialumini, Logística i magatzem, Sanitat i Salut, Diversos sense assignar,Altres serveis a les empreses i Serveis personals, socials i esportius.Totes aquestes 10 famílies tenen inscrites persones que provenen de laformació ocupacional; mentre que els matriculats de la formació contínuanomés s’insereixen en 7 famílies i els de la formació professional regladaen 2 (vegeu gràfic de la pàgina 7).

3. Aquest indicador sintètic és el mateix elaborat en l’estudi realitzat per la Xarxa d’Observatoris del VallèsOccidental.

9

L' oferta formativa en relació a la demanda

FPR FO FC Total

Tipologia síntesi de famílies casos % casos % casos % casos %

Ofimàtica 0 0,00 633 24,67 1.796 31,42 2.429 24,73

Comp. Direct. i de comandaments intermit. 86 5,58 120 4,68 1.561 27,31 1.767 17,99

Prod. i mante. de mecanit. I electònica ind. 548 35,58 335 13,06 69 1,21 952 9,69

Idiomes 0 0,00 0 0,00 758 13,26 758 7,72

Administratius i secretariat 292 18,96 327 12,74 91 1,59 710 7,23

Seguretat i Higiene 0 0,00 13 0,51 666 11,65 679 6,91

Informàtica i noves tecnologies 144 9,35 130 5,07 332 5,81 606 6,17

Comptabilitat i auditoria 127 8,25 203 7,91 274 4,79 604 6,15

Comerç i venedor 51 3,31 174 6,78 56 0,98 281 2,86

Imatge personal 48 3,12 186 7,25 30 0,52 264 2,69

Producció, reparació i manteniment de vehicles 52 3,38 138 5,38 0 0,00 190 1,93

Metall 2: soldadura 0 0,00 100 3,90 11 0,19 111 1,13

Tèxtil, confecció i pell 0 0,00 111 4,33 0 0,00 111 1,13

Química 100 6,49 0 0,00 10 0,17 110 1,12

Formació i educació no formal 64 4,16 36 1,40 0 0,00 100 1,02

Atenció al client 0 0,00 15 0,58 62 1,08 77 0,78

Restauració i Hoteleria 28 1,82 35 1,36 0 0,00 63 0,64

Construcció 0 0,00 10 0,39 0 0,00 10 0,10

Total 1.540 15,68 2.566 26,13 5.716 58,20 9.822 100,00

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Ensenyament, el Departament de Treball i Indústria,

la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, CECOT, Foment de Terrassa, S.A. , l'Escola Oficial d'Idiomes de Terrassa i

el Patronat Municipal d'Ensenyament de Terrassa.

Oferta formativa total (FPR+FO+FC)

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26

Ofimàtica


Prod. i mante. de mecanit. I electònica ind.

Idiomes


Seguretat i Higiene



Comerç i venedor

Imatge personal


Metall 2: soldadura


Química


Atenció al client


Construcció

10

4.2. La demanda

En aquest apartat es sintetitzen algunes de les dades sobre la prospeccióde necessitats formatives empresarials obtingudes a partir de l’enquesta,de tal manera que les dades sobre la demanda s’han confeccionat a partirde la suma de les demandes de professions més les demandes deformació, com s’observa en la taula. La demanda de professions informasobre quantes empreses han contractat darrerament els perfilsprofessionals considerats o tenen intenció de fer-ho properament; mentreque la demanda de formació recull les empreses que han citat cadaespecialitat com a necessitat de formació.

L’enquesta de les necessitats formatives mostra que, per a l’àrea deTerrassa, la demanda de necessitats formatives es concentra en tresfamílies professionals, amb uns percentatges que superen el 10%, són elsd’Administratiu i secretariat, la Construcció i Ofimàtica, i els segueixenamb una diferència d’un 2-3% per sota, els que s’insereixen en lesfamílies professionals de Comptabilitat i auditoria, Comerç i venedor,Atenció al client i Restauració i Hoteleria.

La demanda de necessitats formatives

Demanda professions Demanda formació Total demanda

casos % casos % casos %

Administratius i secretariat 19 12,58 9 8,65 28 10,98

Construcció 26 17,22 2 1,92 28 10,98

Ofimàtica 0 0,00 26 25,00 26 10,20

Comptabilitat i auditoria 0 0,00 21 20,19 21 8,24

Comerç i venedor 15 9,93 5 4,81 20 7,84

Atenció al client 18 11,92 1 0,96 19 7,45

Restauració i Hoteleria 13 8,61 6 5,77 19 7,45

Prod. I mante. de mecanit. I electònica ind. 6 3,97 8 7,69 14 5,49

Informàtica i noves tecnologies 9 5,96 5 4,81 14 5,49

Imatge personal 11 7,28 3 2,88 14 5,49

Tèxtil, confecció i pell 8 5,30 6 5,77 14 5,49

Formació i educació no formal 11 7,28 0 0,00 11 4,31

Transport 9 5,96 0 0,00 9 3,53

Comp. Direct. i de comandaments intermit. 0 0,00 4 3,85 4 1,57

Metall 2: soldadura 0 0,00 3 2,88 3 1,18

Producció, reparació i manteniment de vehicles 3 1,99 0 0,00 3 1,18

Química 3 1,99 0 0,00 3 1,18

Seguretat i Higiene 0 0,00 2 1,92 2 0,78

Idiomes 0 0,00 2 1,92 2 0,78

Total 151 100 104 100 255 100

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'enquesta de necessitats formatives.

11

Demanda formativa total (professions + formació)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12


Construcció

Ofimàtica


Comerç i venedor

Atenció al client




Imatge personal



Transport


Metall 2: soldadura


Química

Seguretat i Higiene

Idiomes

En la taula següent es classifiquen les 19 especialitats professionalssegons siguin demandes per experiència, per formació o per ambdues.

Taula resum tipus de demanda

Demanda només d'experiència professional (4): Demanda només de formació (6):

Formació i educació no formal Ofimàtica

Transport Comptabilitat i auditoria

Producció, reparació i manteniment de vehicles Competències directives i de comandaments intermitjos

Química Metall 2: Soldadura

Seguretat i Higiene

Idiomes

Demanda d'experiència i de formació (9):


Construcció

Comerç i venedor

Atenció al client


Producció i manteniment de mecanització i elecrònica


Imatge personal


12

4.3. La relació entre l’oferta formativa i la demanda

Un cop presentada l’oferta formativa d’aquelles famílies professionals quees corresponen amb els perfils demandats, així com, els perfilsdemandats per l’àrea de Terrassa, a continuació es procedirà a mostrarels resultats extrets de la comparació entre l’oferta i la demanda. Aquestas’ha efectuat restant les dades percentuals d’oferta de la distribuciópercentual de les dades sintètiques de la demanda (vegeu la taulasegüent). El resultat és una diferència de proporcions que s’had’interpretar de la següent manera:

§ Una xifra amb signe positiu indica que hi ha més oferta que demanda,és a dir, que en determinades famílies professionals s’inscriu unpercentatge més elevat d’alumnes dels demandats realment pelsistema productiu.

§ Un zero, o un número proper, està indicant un equilibri entre l’oferta ila demanda.

§ Una xifra amb signe marcadament negatiu significa una ofertaformativa insuficient en relació a la demanda empresarial.

Encara que en la taula es presenta la relació que hi ha entre la demanda icadascun dels tres subsistemes (la formació professional reglada, laformació ocupacional i la formació contínua), i la relació que es dóna entreel conjunt de l’oferta formativa i cadascun dels dos tipus de demandesempresarials (perfils professionals i necessitats de formació), els resultatsque s’exposen en aquest estudi són els que es deriven de la relació quees dóna entre el conjunt de l’oferta formativa i el conjunt de la demanda.Les altres relacions no es consideren objecte central de l’estudi per lapoca significació estadística que poden tenir 4. No obstant això, s’indiquentotes les opcions perquè aquestes poden ser orientatives, i en determinatscasos poden ajudar a clarificar alguns dels resultats que s’extreuen(vegeu gràfics). Alhora, oferim en un altre apartat una anàlisi dels resultatsconcentrant-nos en la relació entre l’oferta formativa de la Formacióprofessional reglada i la demanda de necessitats formatives. De les 19famílies professionals en què s’assenyala una demanda per part delsempresaris, ja sigui de formació, ja sigui de professionals, la del Transportes caracteritza per ser l’única en què no hi consta cap curs ofertat.

4. S’ha de tenir present que les dades de demanda extretes per a l’àrea de Terrassa són la mostra de lamostra i, en aquest sentit, quan més desagregades siguin les dades en què es treballin, més problemesde significació estadística i, per tant, de credibilitat, tindran.

13

Diferència entre l'oferta i la demanda

tipologia síntesi de famílies FPR FO FC D. Professió D. Formació Total

Ofimàtica -10,20 14,47 21,22 24,73 -0,27 14,53

Comp. Direct. i de comandaments intermit. 4,01 3,11 25,74 17,99 14,14 16,42

Prod. i mante. de mecanit. I electònica ind. 30,09 7,57 -4,28 5,72 2,00 4,20

Idiomes -0,78 -0,78 12,48 7,72 5,80 6,94

Administratius i secretariat 7,98 1,76 -9,39 -5,35 -1,42 -3,75

Seguretat i Higiene -0,78 -0,27 10,87 6,91 4,99 6,13

Informàtica i noves tecnologies 3,86 -0,42 0,32 0,21 1,36 0,68

Comptabilitat i auditoria 0,01 -0,33 -3,45 6,15 -14,04 -2,09

Comerç i venedor -4,53 -1,06 -6,86 -7,07 -1,95 -4,98

Imatge personal -2,37 1,76 -4,97 -4,59 -0,19 -2,80

Producció, reparació i manteniment de vehicles 2,20 4,20 -1,18 -0,06 1,93 0,75

Metall 2: soldadura -1,18 2,72 -0,99 1,13 -1,75 -0,05

Tèxtil, confecció i pell -5,49 -1,16 -5,49 -4,17 -4,64 -4,36

Química 5,31 -1,18 -1,01 -0,87 1,12 -0,06

Formació i educació no formal -0,15 -2,91 -4,31 -6,26 1,02 -3,29

Atenció al client -7,45 -6,87 -6,37 -11,14 -0,18 -6,67

Restauració i Hoteleria -5,63 -6,09 -7,45 -7,97 -5,13 -6,81

Construcció -10,98 -10,59 -10,98 -17,12 -9,06 -10,88

Transport -3,53 -3,53 -3,53 -5,96 -3,53 -3,53

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Ensenyament, del Departament de Treball i Indústria,

la Cambra d'Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, CECOT, Foment de Terrassa, S.A., l'Escola Oficial d'Idiomes de Terrassa,

el Patronat Municipal d'Ensenyament de Terrasssa i l'enquesta de necessitats formatives.

Relació entre l'oferta i la demanda

-15 -10 -5 0 5 10 15 20


Ofimàtica

Idiomes

Seguretat i Higiene




Metall 2: soldadura

Química


Imatge personal


Transport



Comerç i venedor

Atenció al client


Construcció

14

Relació entre l'oferta i la demanda de perfils professionals

-20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30

Ofimàtica


Idiomes

Seguretat i Higiene



Metall 2: soldadura



Química


Imatge personal


Transport


Comerç i venedor


Atenció al client

Construcció

Relació entre l'oferta i la demanda formativa

-17 -15 -13 -11 -9 -7 -5 -3 -1 1 3 5 7 9 11 13 15


Idiomes

Seguretat i Higiene




Química


Atenció al client

Imatge personal

Ofimàtica


Metall 2: soldadura

Comerç i venedor

Transport



Construcció


4.4. Anàlisi dels resultats: relació entre l’oferta i la demanda

De la relació establerta entre l’oferta formativa i la demanda, presentadaen el gràfic, s’observen tres trets diferencials: unes famílies professionalsamb una oferta formativa sobredimensionada; altres amb una ofertaformativa insuficient i, per últim, unes famílies professionals en quès’observa un equilibri entre l’oferta i la demanda. A continuació esdesenvolupen aquestes tres característiques.

15

a) Oferta formativa sobredimensionada

Una oferta formativa sobredimensionada es tradueix en unpercentatge d’alumnes matriculats, clarament, per sobre del conjuntde demandes empresarials.

Amb una sobreoferta considerable, es troben un parell de famíliesprofessionals. Aquestes són les Competències directives i decomandaments intermitjos, amb 16 punts i l’Ofimàtica amb 15,5punts. La sobreoferta de la primera, la de competències directives,està bàsicament originada pel grau d’oferta formativa que s’ofereixen la formació contínua. En canvi, de l’ofimàtica s’ha de destacarque, si bé les dades indiquen una sobreoferta, aquesta només és deperfils professionals, ja que com a demanda formativa es constatauna oferta formativa insuficient (vegeu gràfic annex). Els cursosd’ofimàtica es donen en la formació ocupacional i en la contínua,potser perquè aquests són més propis de cursos de reciclatge. En laformació professional reglada no apareix cap curs ofertat, perquèaquesta acostuma a formar part d’una assignatura més dins delsdiferents programes formatius.

Altres famílies professionals sobreofertades, encara que amb unnivell inferior, són la dels Idiomes amb 6,9 punts, la de Seguretat ihigiene, amb 6,1 punts, i la de Producció i manteniment demecanització i d’electrònica industrial, amb 4,2 punts.D’aquestes famílies, només apuntar que en la de Producció imanteniment de mecanització i d’electrònica industrial, la demandava dirigida més a la manca de professionals que a la manca d’ofertaformativa. Recordar que, precisament, en aquesta família lesproporcions d’alumnes matriculats que es detecten són altes tant enla formació professional reglada com en la formació ocupacional.

b) Equilibri entre oferta i demanda

Es parla d’equilibri quan els alumnes inscrits tendeixen a igualar-seamb la demanda per part dels empresaris. Així, doncs, les famíliesprofessionals que tendeixen a l’equilibri entre l’oferta formativa i lademanda empresarial són: Producció, reparació i manteniment devehicles, Metall 2: soldadura, Química i Informàtica i novestecnologies. De totes elles, apuntar que l’equilibri, especialment, esdóna entre l’oferta i la demanda de perfils professionals. Si es posaen relació l’oferta amb la demanda formativa, en la família deProducció, reparació i manteniment de vehicles es constata unalleugera sobreoferta, mentre que en la família de Metall 2: soldadura,les dades apunten cap a una oferta formativa insuficient. En canvi,en les dues famílies restants també s’observa un equilibri amb lesnecessitats empresarials de demanda formativa.

16

Prop de l’equilibri entre oferta i demanda hi ha dues especialitatsamb una oferta lleugerament insuficient: Comptabilitat i auditoria iImatge personal, destacant de la primera que la sobreoferta endemanda de professionals queda compensada per un clar dèficitexpressat en termes de demanda formativa.

c) Oferta formativa insuficient

Es parla d’oferta formativa insuficient quan hi ha una manca detitulats respecte a les necessitats empresarials.

En primer lloc, cal esmentar que, si bé s’ha verificat com unesfamílies professionals estan abastament sobreofertades, la tònicageneral és una oferta formativa insuficient. En 8 de les 19 famíliesprofessionals en observació, es constata una clara manca d’ofertaformativa.

La Construcció (-10,9) és la família en què es dóna un dèficitformatiu més accentuat. En aquesta família es fa palès tant un dèficitde professionals com un dèficit de necessitats formatives. De fet,s’ha de tenir present, que els oficis relacionats amb la construcció,com el de paleta, tradicionalment, s’han après i s’aprenen a partir del’experiència professional i no pas a partir d’una titulació. En l’ofertaformativa de l’àrea de Terrassa (a part de la formació impartida enles escoles-taller) només consta ofertat un curs en la formacióocupacional, en el qual hi ha inscrits 10 alumnes.

Les famílies de la Restauració i Hoteleria (-6,8) juntament amb lad’Atenció al client (-6,6) són les segones que presenten una ofertaformativa insuficient. Encara que el dèficit s’observa tant en lademanda de perfils professionals com en la de formació, és sobre lademanda de professionals que es dóna més acusadament.

En un tercer grup, es situarien les famílies de Comerç i venedor (-4,9), Tèxtil, confecció i pell (-4,3) i Administratius i secretariat (-3,7). Les dades denoten tant una demanda de formació com deprofessionals. En les dues primeres famílies l’oferta formativa estroba en tots tres subsistemes, tot i que el percentatge d’alumnesmatriculats més elevat es dóna en la formació ocupacional; mentreque els cursos que engloba la família de tèxtil, confecció i pell nomésestan ofertats en la formació ocupacional.

Per últim, es posicionaria un grup format per dues famíliesprofessionals: Transport (-3,5), Formació i educació no formal (-3,2). En totes elles, la demanda va dirigida, sobretot, a la manca deprofessionals, essent particularment evident aquesta situació en elcas de la família del Transport.

17

4.4.1. La relació entre l’oferta de la Formació Professional Reglada ila demanda.

Desagregant la formació professional reglada de l’oferta formativa podemprocedir a una anàlisi més acurada d’aquesta en relació a la demanda.Per tal d’efectuar-la hem procedit a la depuració de les famíliesprofessionals que componen aquesta demanda. El criteri seguit es basaen l’eliminació d’aquelles famílies que, o bé no tenen una claracorrespondència amb cicles formatius concrets, com poden ser laSeguretat i Higiene, la Atenció al client o el Transport, o bé es trobenincloses com assignatures de cicles formatius diversos (és aquest el casde famílies ‘transversals’ com són els Idiomes, i l’Ofimàtica). D’aquestamanera evitem certa distorsió dels resultats produïts per especialitats quede cap manera es contemplen als cicles formatius.

Les famílies resultants són 14: Administratius i secretariat,Construcció, Comptabilitat i auditoria, Comerç i venedor,Restauració i Hoteleria, Producció i manteniment de mecanitzats ielectrònica industrial, Informàtica i Noves Tecnologies, ImatgePersonal, Tèxtil, confecció i pell, Formació i educació no formal,Competències directives i de comandaments intermitjos, Metall 2:Soldadura, Producció, reparació i manteniment de vehicles iQuímica.

Relació entre la FPR i la demanda

-20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30


Química






Metall 2: soldadura


Imatge personal

Comerç i venedor



Construcció

De la relació establerta s’observen trets diferencials entre les diversesfamílies:

18

a) Oferta formativa sobredimensionada

Hi ha 4 famílies que presenten una sobredimensió de l’oferta en relació ala demanda registrada: Producció i manteniment de mecanització ielectrònica industrial (28,4), Química (4,9), Administratius isecretariat (4,6), Competències directives i de comandamentsintermitjos(3,5).

b) Equilibri entre oferta i demanda

Són 5 les famílies en equilibri entre l’oferta i la demanda empresarial:Informàtica i noves tecnologies (2,21%), Producció, reparació imanteniment de vehicles (1,85), Formació i educació no formal (-1,46), Metall 2: soldadura (-1,53) i Comptabilitat i auditoria (-2,47).

c) Oferta formativa insuficient

Amb una oferta formativa de la Formació professional reglada insuficientsegons la demanda detectada hi ha 5 famílies professionals: Imatgepersonal (-4), Comerç i venedor (-6,8), Tèxtil, confecció i pell (-7,1),Restauració i hoteleria (-7,8) i la de la Construcció (-14,2).

Concentrarem la nostra anàlisi en aquestes 5 famílies insuficientmentofertades per la Formació professional reglada a Terrassa.

En la família professional de la Imatge personal la insuficiència de l’ofertaes concentra clarament en la demanda de perfil professionals, més queen la demanda de formació, manifestant-se així una clara manca deprofessionals, mentre l’oferta formativa cobreix gairebé tota la demanda.Aquesta oferta formativa té a Terrassa fins el 45% de l’oferta total de lacomarca.

La família de Comerç i venedor presenta insuficiències de l’oferta tantrespecte la demanda de professionals com respecte la demanda deformació, tot i efectuar-se a Terrassa gairebé la meitat de la formacióreglada corresponent a aquesta família.

La família del Tèxtil, confecció i pell mostra una clara insuficiència del’oferta de formació reglada tant en perfils professionals com en formació.Ni a Terrassa ni a la comarca s’ofereix cap tipus d’especialitat de laformació reglada que s’encabeixi dins aquesta família.

En la Restauració i Hoteleria es posa de manifest una clara insuficiènciaformativa reglada per aquesta família respecte els dos tipus de demandatot i que el 100% de la formació relacionada amb aquesta família que esfa a la comarca es dóna a Terrassa. Cal dir, però, que l’especialitatofertada a Terrassa és la d’Agències de viatge i la demanda recollida esconcentra en el que serien, per exemple, Serveis de restaurant i bar.

19

Finalment, respecte la família de la Construcció es posa de manifest unaclara insuficiència formativa reglada, sobretot en quant a la demanda deprofessionals. Respecte la demanda formativa, la insuficiència és menortot i que a Terrassa no s’ofereixi formació reglada d’aquesta família, quansí s’efectua a la comarca.

Formació Professional de Terrassa en relació a la comarca

0,00 25,00 50,00 75,00 100,00

Activitats agràries, forestals i pesqueres


Altres oficis de la construcció


Arts gràfiques

Arts plàstiques i disseny

Atenció al client

Comerç i venedor

Competències directives i de comandaments intermitjos


Comunicació, imatge i so

Construcció



Fusta, moble i alumini

Imatge personal

Indústries alimentàries


Logística i magatzem

Metall 1: fabricació de productes, torn...

Metall 2: soldadura

Ofimàtica

Producció i manteniment mecanització i electrònica ind.

Química


Sanitat i salut




Terrassa Vallès Occidental

Per altra banda, comparant l’oferta de la Formació professional reglada ila demanda a Terrassa i al Vallès es pot apreciar com hi ha coincidènciesentre els resultats d’ambdós àmbits, per bé que les intensitats de lasobredimensió o la insuficiència de l’oferta presenten clares diferències.Excepte en una de les famílies, Formació i educació no formal, hi hadivergències però són poc significatives ja que es produeixen a l’entorn del’equilibri entre oferta i demanda. En les altres famílies es percebenalgunes diferències en quant a la intensitat de la sobreoferta o lainsuficiència d’aquesta.

20

Relació entre la FPR i la demanda. Terrassa-Vallès Occidental

-20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30


Química




Vehicles


Metall 2: soldadura


Imatge personal

Comerç i venedor



Construcció

valles occ. terrassa

Per altra banda, comparant l’oferta de la Formació professional reglada ila demanda a Terrassa i al Vallès es pot apreciar com hi ha coincidènciesentre els resultats d’ambdós àmbits, per bé que les intensitats de lasobredimensió o la insuficiència de l’oferta presenten clares diferències.Excepte en una de les famílies, Formació i educació no formal, hi hadivergències però són poc significatives ja que es produeixen a l’entorn del’equilibri entre oferta i demanda. En les altres famílies es percebenalgunes diferències en quant a la intensitat de la sobreoferta o lainsuficiència d’aquesta.

Així, de les famílies professionals que a Terrassa es troben méssobreofertades que a la comarca hi trobem: Producció i manteniment demecanització i electrònica industrial, Química, i les Competènciesdirectives i de comandaments intermitjos. Mentre, es trobensobreofertades però per dessota de la comarca les famíliesd’Administratius i secretariat, Informàtica i noves tecnologies iProducció, reparació i manteniment de vehicles.

Dins de les famílies amb insuficient oferta, són menys ofertades aTerrassa que a la comarca les de Formació i educació no formal, Metall2: soldadura, Comptabilitat i auditoria, Imatge personal i Tèxtil,confecció i pell. Per contra, les famílies que són menys ofertades a lacomarca que a Terrassa són la Construcció, Restauració i hoteleria iComerç i venedor.

21

5. Conclusions

Només en un 21% del conjunt de les famílies professionals analitzades s’haobservat un equilibri entre l’oferta formativa i la demanda empresarial. Aquestajustament entre l’oferta i la demanda s’ha observat, concretament, en lesfamílies de Producció, reparació i manteniment de vehicles, Metall 2:soldadura, Química i Informàtica i noves tecnologies. En conseqüència, lanorma predominant és que hi hagi desequilibris entre l’oferta formativa i lademanda de les empreses. Ara bé, les dades han mostrat com el desajustentre l’oferta i la demanda no es produeix per una sobreoferta de determinatscursos, sinó, més aviat, per una manca d’oferta formativa. S’han evidenciatimportants dèficits en l’oferta formativa de determinades famílies professionalsper tal de cobrir les necessitats dels empresaris.

Davant d'això, s’exposen les principals conclusions despreses d’aquellesfamílies que presenten un excés d’oferta formativa en relació a la demanda.Aquestes suposen un 26,3% del conjunt de famílies professionals analitzades.

La família professional de les Competències directives i de comandamentsintermitjos és la que té un excés d’oferta formativa més gran en relació a lesnecessitats empresarials. Aquesta especialitat registra alumnes en tots tressubsistemes, però, és en la formació contínua on es constata el percentatgemés alt d’inscrits; concretament, un 88%. Així, doncs, si es parteix de la baseque els cursos de formació contínua es programen en relació a les necessitatsempresarials i, per tant, la norma general, hauria de ser un equilibri entrel’oferta i la demanda, tot indicaria que aquests cursos es realitzen any darreraany i s’ofereixen als treballadors, sense parar-se a plantejar si realment sónnecessaris. Respecte únicament la Formació professional reglada també esconstata un excés d’oferta.

El mateix succeeix amb els cursos d'ofimàtica, encara que amb certs matisos.Si bé és cert que l’oferta està sobredimensionada en relació al conjunt de lademanda, les dades també mostren com l’oferta formativa encara ésinsuficient, malgrat que les proporcions més altes d’alumnes matriculats tant enla formació ocupacional com en la contínua, és a dir, en la formació no regladaes registren, precisament, en l’Ofimàtica. Aquesta aparent contradicciós’esdevé perquè la demanda és exclusivament d’oferta formativa i no pas deprofessionals. De fet, s’ha de tenir en compte, que conèixer determinatsprogrames informàtics és un requisit imprescindible per ocupar determinatsllocs de treball, però l’ofimàtica en sí, no és una professió. Respecte laFormació professional reglada, l’Ofimàtica no està considerada en l’anàlisi jaque és una especialitat que es troba integrada com assignatura en diversoscicles formatius en ésser una matèria transversal.

En quant a la família dels Idiomes, es detecta també un elevat excés del’oferta, tant respecte la demanda de professions com de formació. Aquestexcés d’oferta es concentra en la formació contínua ja que es tracta d’unaespecialitat transversal no ofertant-se explícitament ni a la Formacióocupacional ni a la Formació professional reglada.

22

Les famílies professionals de Seguretat i higiene i de Producció imanteniment de mecanització i d’electrònica industrial, també presentenuna sobreoferta en relació al conjunt de la demanda empresarial, tot i que, lesdades assenyalen com aquesta no està tan sobredimensionada com en lesfamílies professionals precedents. Així mateix, en la família de Producció imanteniment de mecanització i d’electrònica industrial s’ha observat com eldesajust entre l’oferta formativa i la demanda es produeix, més aviat, en elsperfils professionals, perquè quan es posa en relació amb la demandaformativa, es tendeix a l’equilibri. Els alumnes matriculats, d’aquestaespecialitat, en la formació professional reglada ocupen el primer lloc delconjunt d’oferta formativa d’aquest subsistema. En canvi, en la família de laSeguretat e higiene, el 98% dels alumnes es concentren en la Formaciócontínua, ja que no és pròpiament una professió i, per tant no entra dins laformació ocupacional i és una matèria transversal respecte la formacióprofessional reglada.

A continuació, passarem a presentar els principals resultats extrets del grupmés ampli, el qual el conformen aquelles famílies en què es copsa una mancao una insuficient oferta formativa. Aquestes representen més de la meitat;concretament, un 52,6%.

En aquest grup destaquen, en especial, la Construcció, la Restauració iHoteleria i l’Atenció al client.

La demanda de professionals en la Construcció; concretament, de paletes,està en consonància amb el desenvolupament d’aquesta activitat econòmica aTerrassa. Nogensmenys, a Terrassa, aquesta és l’activitat econòmica amb elmajor nombre d’empreses registrades; concretament, representen un 17,3%del còmput global d’empreses a l’any 2003.

De fet, l’ofici de paleta, tradicionalment, no ha requerit de formació prèvia,perquè sempre s’ha après a través de l’experiència professional (bona provad’això, per exemple, és la manca de cursos de formació en els oficis de laconstrucció). No obstant això, els resultats d’aquest estudi mostren un dèficittant de professionals com de formació. Aquest, entre d’altres, podria ser causat,almenys per dues circumstàncies.

Tenint en compte, la taxa d’atur del municipi de Terrassa, la manca deprofessionals podria ser producte més que per la manca de personesdisponibles en el mercat de treball, per les condicions de treball que semprehan envoltat aquesta activitat, caracteritzada, per la inestabilitat laboral.

Una segona causa, s’hauria esdevingut per l’auge d’aquesta activitat. El ràpidcreixement de la construcció, també podria ser un dels motius de la demandaformativa, perquè la creixent demanda de paletes, hauria provocat que el canaltradicional de formació (a través del coneixement de l’ofici) no fos suficient performar tota la mà d’obra necessària.

L’oferta formativa d’aquesta família és molt escassa a Terrassa, únicamentconsta en el subsistema de la Formació ocupacional, representant-ne un escàs

23

0,24% del total. No s’ofereix a Terrassa cap Formació professional regladad’aquesta família.

El dèficit de professionals en la Restauració i Hoteleria també ésconsiderable. Sobretot, manquen cambrers. De fet, en aquests professionalssucceeix, a grosso modo, el que s’ha descrit pels de la construcció. D’unabanda, l’ofici de cambrer, tradicionalment, no ha requerit de formació prèvia, ide l’altra, la demanda de cambrers s’ha caracteritzat tant per la sevaestacionalitat com per unes condicions de treball un tant inestables. No obstantaixò, cada dia són més les persones que tendeixen a matricular-se en lesescoles de restauració i hoteleria, a la vegada que cada cop es fa mésimprescindible disposar d’una titulació acadèmica adequada per a exercir en elmón de la restauració i l’hoteleria. No en va, el dèficit de professionals,pràcticament, és el mateix que el de necessitat formativa. L’escassa oferta aTerrassa, el 0,46% de tota la formació ofertada, es concentra en la Formacióocupacional i en la Formació professional reglada, per bé que en unaespecialitat (Agències de viatge) que no cobreix les necessitats de la demanda.

L’Atenció al client, no és un curs que s’oferti en la formació professionalreglada, ja que no és cap titulació, però, en canvi, sí que forma part dels cursosque s’ofereixen en la formació no reglada, tant en l’ocupacional com en lacontínua. Així, doncs, el que manquen són professionals i no pas ofertaformativa. El dèficit de professionals que es dediquin a l’atenció al client, un copmés, pot ser producte de les condicions laborals que envolten aquestacategoria professional.

Amb una oferta formativa insuficient en relació a la demanda, encara que a unnivell inferior de les exposades precedentment, es situarien les famílies deComerç i venedor, Tèxtil, confecció i pell i Administratius i secretariat.

El comerç al detall, excepte comerç de vehicles a motor i motocicletes, és lasegona activitat de Terrassa; Concretament, a l’any 2003, un 15,3% del conjuntd’empreses registrades en el municipi es dediquen a aquesta activitat. Així,doncs, no ha de sobtar, que les dades indiquin una oferta insuficient deprofessionals en la família de Comerç i venedor, especialment, manquendependents. Les condicions de treball (horari, sou,…), amb tota probabilitat,incideixen en la insuficient oferta de dependents. Dins l’oferta formativa de laFormació professional reglada, només el 2,9% es correspon amb aquestafamília, tot i que la formació que s’ofereix es dirigeix més cap a la gestiócomercial que no pas cap a formar dependents.

L’activitat econòmica, per excel·lència, almenys, tradicionalment, de la ciutat deTerrassa, la del Tèxtil, confecció i pell, també es caracteritza per un dèficittant de professionals, especialment, de teixidors, com de formació. Aquestafamília professional només té cursos ofertats en la formació ocupacional, percontra, ni en la formació professional reglada ni en la formació contínua no hiha la possibilitat de fer cap curs. Potser, programar en la formació professionalreglada una titulació basada en el tèxtil i la confecció, seria la forma desolventar aquest dèficit. Tot i la tendència descendent del tèxtil, no tan sols aTerrassa, sinó, arreu de Catalunya, s’ha de tenir present, que la indústria tèxtil

24

juntament amb la de la confecció i la pelleteria es situaria entre les cincprimeres activitats econòmiques de Terrassa.

Tot i el considerable percentatge d’oferta formativa de la famíliad’Administratius i secretariat que es constata tant en la formació reglada comen la no reglada, les dades assenyalen com aquesta és insuficient per cobrirles necessitats empresarials de Terrassa. Aquest fet, pot estar originat perquèel dèficit de candidats formats s’esdevingui més en termes relatius que enabsoluts, i, en conseqüència, estigui més en la direcció d’inadequacions entreels perfils ofertats i els demandats (edat dels professionals, nivells salarials,formació en qüestions específiques com idiomes, etc.). De fet, si consideremnomés la Formació professional reglada en relació amb la demanda, aquestaés una família que presenta un excés important d’oferta.

Per últim, es posiciona un tercer grup de famílies professionals, que tambétenen una oferta formativa insuficient, encara que no tan accentuada. Aquestessón les del Transport, Formació i educació no formal, Imatge personal iComptabilitat i auditoria.

Recordar que el Transport és l’única família professional que no té cap cursofertat en cap dels tres subsistemes. De fet, aquesta circumstància estàrelacionada amb què per ser transportista només cal posseir el permís deconduir adient per a la classe de vehicle que s’hagi de conduir. Enconseqüència, l’origen d’aquesta demanda de transportistes pot estar mésimbricat perquè l’univers de les autoscoles no ha sigut contemplat en aquesttreball, més que per una demanda real.

També s’ha constatat una manca de professionals en la família de Formació ieducació no formal. Aquest dèficit fa referència al personal auxiliar al sistemaeducatiu i pot estar relacionat amb unes sovint deficients condicions de treball.

De la família d’Imatge personal, s’observa que l’oferta insuficient en relacióamb la demanda és més accentuada pel dèficit de professionals que no pasper la demanda formativa. Així, doncs, els resultats mostren una manca deperruquers/es per a l’àrea de Terrassa, mentre que d’altres especialitats si quees troben ofertades suficientment.

I per últim, el dèficit que es percep en la família de la Comptabilitat i auditoria,és per demanda formativa i no pas per manca de professionals, ja que lesdades mostren un excés de comptables i auditors, en aquest sector. Tot i quehi ha cursos sobre comptabilitat i auditoria ofertats en tots tres subsistemes, totapuntaria a la contínua necessitat de reciclatge d’aquests professionals.

D’aquest estudi sobre la prospecció de les necessitats formatives de Terrassa,finalment, es dedueix una escassa percepció d’informació, coordinació iprospecció entre treballadors i empresaris, i entre els plans docents i lesnecessitats de les empreses, sobre quina és l’oferta formativa i sobre quinsperfils professionals són ocupables. Així, doncs, caldria ajustar l’oferta deformació professional amb les demandes del mercat de treball.

25

6. Recomanacions pel que fa al mapa de Formació Professional reglada

6.1. Sobre les constatacions de la mostra.- Encara que aquest estudisobre la prospecció de les necessitats formatives per a l’àrea de Terrassas’hagi realitzat a partir d’extraure una mostra de les empresesenquestades per al conjunt de la comarca (de les 1.200 empresesenquestades, 319 corresponen a l’àrea de Terrassa), l’estudi haevidenciat uns resultats molt similars als que es va arribar a l'anàlisicomarcal. No obstant això, es podrien acotar més aquests resultats, pertal de conèixer més acuradament tant les característiques dels perfilsprofessionals més demandats com les de la demanda formativa, a partird’analitzar amb més detall els sectors on s’ha evidenciat un dèficit mésgran. Aquests serien els corresponents a les activitats econòmiques de laConstrucció, la Restauració i Hoteleria, el Tèxtil i la Imatge personal.

És per això que es presenten les següents consideracions pel que fa acadascuna d'aquestes famílies en relació a la procedència o nod'implantació de cicles formatius reglats.

6.1.1. Família de la Construcció.- En la Construcció no s’ofereixcap formació reglada a l'àrea de Terrassa i, tenint en comptel'important creixement d’aquesta activitat, és lògic plantejar-secompletar l’oferta que fins ara s’ha fet des de la formacióocupacional. Malgrat això, caldria enfocar-la cap a perfilsprofessionals de més alta qualificació del que s’ofereix en aquestscursos.

El personal més demandat ha estat el de més baixa qualificació, quegeneralment s'incorpora sense cap formació prèvia o atenent tansols a l'experiència anterior. S'ha de tenir en consideració també lesdificultats hagudes per cobrir les places de formació ofertades en lesescoles-taller i també en els cursos de formació contínua ofertats perl'Institut Gaudí, i que els alumnes d'aquelles vies de formació solenno finalitzar els estudis per raó de trobar feina remunerada abans.Això podria suposar el fracàs de propostes de cicles formatius queno aportin una clara especialització dels professionals a formar.

Així, tenint en compte les mancances detectades i que a la comarcaja s’ofereixen d’altres especialitats (IES Leonardo da Vinci, SantCugat, GS; i IES Castellarnau, Sabadell, GM i GS), l’especialitat quees proposa introduir podria ser Acabats de construcció (GM).

6.1.2. Família de la Restauració i Hoteleria.- Si bé d'aquestafamília s’ha constatat l’oferta local de cursos de grau superior(Agències de viatges, IES Montserrat Roig), aquests no escorresponen amb la principal demanda de les empreses, que esconcentra principalment en l’ofici de cambrer. I aquest és unfenomen que es produeix a nivell de tota la comarca.

26

Sent conseqüents amb aquella manca d'oferta, s'ha de suggerirl'implantació del cicle formatiu de grau mig de Serveis de restauranti bar (GM). Malgrat això, i apostant per atendre la totalitat de lademanda d'un sector creixent a nivell comarcal, i com a fasessimultànies o subsegüents, es pot també suggerir l'establiment deles especialitats de Cuina (GM) i posteriorment de Restauració(GS).

Aquesta aposta docent podria constituir un dels nuclis de referènciad'un probable Centre Integral de la FP a Terrassa.

6.1.3. Família de la Imatge personal.- Existeix oferta significativade FP reglada a Terrassa dins d'aquesta família professional(especialitats lligades amb l'estètica), malgrat no es corresponestrictament amb la demanda principal de les empreses. El perfilprofessional més demandat és el de perruquer/era, i la formació enaquella especialitat s'imparteix a centres de Rubí o Sabadell. De totamanera, caldria entendre aquesta demanda més en el sentit integralde l'estètica que no només en el pentinat del cabell.

Atenent la important demanda, atenent l'oferta força organitzada enel sector i atenent també economies d'escala, hom pot suggerir laimplantació d'un cicle de GM en Perruqueria, com a una ampliaciód'estudis en el centre on es concentra localment aquestaespecialitat, en ares a constituir també un nucli de referència enaquesta família professional.

6.1.4. Família del Tèxtil i confecció.- Les especialitats de FPd'aquest sector que s'imparteixen a Sabadell (Ca n'Oriach, GM:Confecció i l'IES Escola Industrial, GM: Producció de Filatura; GS:Processos tèxtils de filatura), absorbeixen en escreix les necessitatsde la demanda a nivell comarcal, que és principalment de teixidors, ique va decididament a la baixa.

No es pot proposar, per tant, amb cap garantia de futur laimplantació de nous cicles formatius, malgrat la tradició industriallocal. Nogensmenys, en cas d'optar per la implantació caldria pensaren un cicle formatiu més orientat cap a altres especialitats, compodria ser la de Patronatge5, pensades més en clau del futur de laindústria que en el present, i d'acord amb la complementarietat d'unservei que necessàriament respon a demandes supramunicipals.

De fet, dada una demanda de treballadors centrada en un nivellbàsic de formació, l'oferta de formació ocupacional en el sector resolen escreix la demanda immediata de la indústria, focalitzadaprincipalment en la producció de teixits.

5 En l'actualitat ja s'imparteix l'especialitat Disseny tèxtil a l'Escola Municipal d'Arts Aplicades.

27

Malgrat la claredat dels resultats, cal ser curosos amb l’aposta per crearoferta professional dels sectors esmentats, perquè, si bé són dels quemés ocupació han creat la darrera dècada, cal tenir en compte quecoincideixen amb els sectors més intensius en mà d’obra poc qualificada ique destaquen pel seu caire fortament cíclic i estacional i en els que lespoc atractives condicions de treball juguen un paper rellevant en el fet queels empresaris no vegin acomplertes les seves expectatives.

6.2. Altres constatacions.- A través de l'enquesta hem pogut identificarla demanda específica que feien les empreses respecte dels sectors ambpresència al territori i que havien experimentat un creixement més granpel que fa a personal dependent. És per això que, més enllà d'aquestssectors també es podria desdibuixar constatacions de creixement i detendències al creixement, així com sector nous la mesura dels quals noresultaria tan considerable des del punt de vista quantitatiu.

Tanmateix, en decàleg de recomanacions és precís també apuntar cap aaltres sectors que caldria tenir en consideració emprant altres motius,lligats amb qüestions d'oportunitat estratègica.

N'assenyalarem tres:

6.2.1. Família de la Comunicació, Imatge i So.- Tot i no detectar-se cap demanda explícita, en coherència amb l’aposta decidida de laciutat per a la constitució d'un clúster de la indústria audiovisual alvoltant de la concentració de l’ensenyament superior relacionat ambel cinema, la fotografia, la interpretació teatral, la il·luminació teatral,l'escenografia i els mitjans audiovisuals i multimèdia, no seriadescabellat completar tot el paquet formatiu reglat també amb lainstal·lació de les especialitats de FP a la ciutat de la família d'imatgei so:

- Laboratori d’imatge (GM)- Imatge (GS)- Producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles(GS)- Realització d’audiovisuals i espectacles (GS)- So (GS)

A cap lloc del Vallès s'imparteixen aquestes especialitats i podriaalbirar-se un cert entroncament entre els ensenyaments superiors(però sense validesa acadèmica) que es professen al Centre de laImatge i la Tecnologia Multimèdia amb i les especialitats de ciclesuperior de la FP.

6.2.2. Mecànica i manteniment del transport.- En l'enquesta lamecànica tradicional de l'automòbil ha aparegut com un sector forçacompensat pel que fa a oferta i demanda. Malgrat això, es posa demanifest, com en el cas anterior, de l'inici d'estudis universitaris en elcamp de la enginyeria aeronàutica al Campus de Terrassa i una

28

certa demanda també creixent a nivell nacional, de professionalsrelacionats amb el Manteniment mecànic d'aeronaus com a ciclesuperior. No seria tampoc desencaminat, atesa aquella especialitat iatesa el proper aeròdrom de Sabadell.

6.2.3. Activitats relatives a la sostenibilitat.- L'emergència denoves necessitats socials relacionades amb la protecció i millora delmedi ambient, així com amb activitats complementàries a aquellesen el marc de la sensibilització i l'educació per a la sostenibilitat,també ens aconsella dedicar l'atenció planificadora.

Molt en especial, la participació central de Terrassa en el ParcNatural de Sant Llorenç podria donar peu a l'organització de ciclesformatius relacionats amb les famílies d'Activitats físiques iesportives, del Lleure i d'Activitats agràries, no desenvolupades encap dels seus nivells a Terrassa.

Pel que fa a la primera, hom creu que podria ser força atractiualmenys implantar un cicle de GM Conducció d'activitats físico-esportives en el medi natural, malgrat caldria abans fer una anàlisidel mercat, atès que aquesta especialitat, junt amb el GS deAnimació d'activitats físiques i esportives es desenvolupa al IESCAR, de Sant Cugat del Vallès.

Pel que fa a la segona, i lligada amb el que dèiem, també caldrà ferèmfasi en l'organització d'activitats d'Animació socioculturallligades als recursos naturals, malgrat l'especialitat de GS ja esdesenvolupa a l'IES Ribot i Serra, de Sabadell.

Pel que fa a la tercera, també podria ser aconsellable l'estudid'implantació d'un cicle de GS de Gestió i organització derecursos naturals i paisatgístics, que es podria vincular no nomésa la gestió del parc natural, sinó també a la renovació del paisatgeurbà.

Paral·lelament a això i dins la transversalitat que reclama la culturade la sostenibilitat, també caldrà fer èmfasi en noves orientacions enespecialitats pròpies del metall i l'electrònica, en relació al foment del'estalvi energètic i les energies renovables, matèries sobre les qualsno hi ha una especialitat concreta.

6.3. Anàlisi de l'efectivitat i l'eficàcia de l'actual oferta de formacióprofessional.- Paral·lelament als estudis sobre la demanda de perfilsprofessionals i necessitats formatives caldria assajar-hi també una anàlisidels resultats de la formació professional reglada, pel que fa a l'encaixdels nous titulats de GM i GS dins el mercat de treball local. Es tractariade realitzar un estudi de mesura de l'efectivitat i de l'eficàcia al mig termini

29

de l'oferta formativa, en funció d'una enquesta als alumnes que acabenllur especialitats 6.

6.4. Un mapa de la formació professional a nivell local.- El conjunt del’oferta formativa de l’àrea de Terrassa es dóna pràcticament al municipide Terrassa. Tanmateix, podria ser d’interès cartografiar l’oferta formativaque hi ha per a tota la comarca del Vallès Occidental, segons les activitatseconòmiques, a fi d’obtenir una perspectiva territorialitzada.

6.5. Estudis de detall.- En qualsevol cas, es proposa executar estudis dedetall, de la forma en la que ja es va fent per part de l'ObservatoriEconòmic i Social de Terrassa (vegeu la web municipal en el seu apartatTerrassa en xifres, http://www.terrassa.org/laciutat/xifres/xifres.htm),d'aquells sectors d'activitat estratègics, dels quals es derivi novespropostes d'especialitats formatives.

6 Donat el nombre d'alumnes que anualment conclouen les seves especialitats i donada la senzillesa d'allòa preguntar, l'enquesta es podria fer al 100% dels afectats.

Documents

PROSPECCIÓ DE NECESSITATS FORMATIVES AL VALLÈS …xifres.terrassa.cat/estudis/2004necformter/necformter.pdf · 2019-02-06 · prospecciÓ de necessitats formatives al vallÈs occidental