Protocol Detecció Altes Capacitats

5/23/2018 Protocol Detecci Altes Capacitats

1/31

PROTOCOL DIDENTIFICACI DE NENS AMB ALTESCAPACITATS INTELLECTUALS

NDEX

INTRODUCCI

APROXIMACI TERICA A LES ALTES CAPACITATS Teoria de Renzulli Teoria de Gardner Diferncies entre la superdotaci, la precocitat i el talent Conclusions

INSTRUMENTS DE DIAGNSTIC

Tcniques objectives

Educaci infantil (de tres a cinc anys)

Tests dintelligncia Escales McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA) Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG) Escala dintelligncia de Wechsler per a preescolar i primria (WPPSI)

Tests de personalitat i de creativitat Proves projectives

Educaci primria (de sis a dotze anys)

Tests dintelligncia Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i EFAI

(avaluaci factorial de les aptituds intellectuals) Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV) Factor G, test de Cattell

Tests de personalitat Qestionari factorial de personalitat (ESPQ) Qestionari de personalitat per a nens (CPQ) Tests projectius grfics

Tests de creativitat Prova dimaginaci creativa (PIC) Intelligncia creativa (CREA)


2/31

Educaci secundria (de dotze a setze anys)

Tests dintelligncia Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV) Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-M) i EFAI (avaluaci factorial

de les aptituds intellectuals) Aptituds mentals primries (PMA) Factor G, test de Cattell

Tests de personalitat Qestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ) Tests projectius grfics

Tests de creativitat Intelligncia creativa (CREA)

Tcniques subjectives

Educaci infantil Qestionari per a lalumne

Qestionari per als pares Qestionari per als professors Qestionari per als companys

Educaci primria i secundria Autoqestionari per a lalumne Qestionari per als pares Qestionari per als professors Qestionari per als companys

ANNEX. QUADRE DE RESULTATS DELS TESTS DINTELLIGNCIA IAPTITUDS

Exemples per a la interpretaci de resultats

BIBLIOGRAFIA


3/31

INTRODUCCI

Tant a les escoles com en la nostra tasca diria com a psiclegs,psicopedagogs, pedagogs, etc., ens trobem amb nois i noies amb necessitatseducatives especials. Fins fa poc, la legislaci entenia que el concepte denecessitats educatives especials noms es podia aplicar en nois i noies ambdiscapacitats, per actualment tamb comprn els qui destaquen molt per sobre de

la mitjana per les seves aptituds intellectuals (superdotats, talentosos...). Entenemque tenen unes necessitats educatives especfiques que, per tal dassegurar laigualtat doportunitats educatives, cal tenir molt en compte.

Els professionals vinculats amb el mn de leducaci han de saber que el tractamentque han de rebre aquests nois ha de ser avaluat, planificat i aplicat amb rigor i queaquest tractament exigeix, bsicament, modificar duna manera o altra el projecteeducatiu i curricular.

A ms, sha de fer una planificaci acurada, cosa igual de bsica. En aquestdocument esperem establir unes bases clarificadores per a tothom que serancomprensibles i fcils daplicar. Esperem que tamb servir a aquelles persones

nefites en lmbit de les altes capacitats perqu puguin veure quins sn els testsque el Grup de treball de Superdotaci i Altes Capacitats (GTSAC) del CollegiOficial de Psiclegs de Catalunya (COPC) considera ms idonis.

La primera part inclou una explicaci breu de les bases teriques en qu ens hemfonamentat per elaborar aquest protocol i la definici dels diferents termes quesutilitzen en lmbit de les altes capacitats.En la segona part, trobareu una manerafora prctica de fer una bona identificaci dun nen amb altes capacitats tant pelque fa als aspectes intellectuals com amb relaci als emocionals, creatius i depersonalitat.

Tamb crec important que conegueu les persones que han fet possible la redacci

daquest document:

Leopold Carreras i Tru. Psicleg. Delegat a Espanya del World Councilfor Gifted and Talented Children (WCGTC). Membre fundador de laFederacin Iberoamericana del Consejo Mundial del Nio Bien Dotado yTalentoso (FICOMUNDYT). Ex coordinador del Grup de Treball deSuperdotaci i Altes Capacitats (GTSAC) del Collegi Oficial de Psiclegs deCatalunya (COPC).Treballa al Gabinet Psicopedaggic Mentor.

Flavio Castiglione i Mndez.Psicleg i psicoterapeuta. Membre del GTSAC,del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa al Gabinet Psicopedaggic Mentor.

Sandra Tarrag i Galimany. Psicloga. Coordinadora del GTSAC. Membre

del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a lrea de Diagnstic i Seguimentde la Superdotaci (ADISS). Merc Martorell i Botella. Psicloga i art-terapeuta. Membre del GTSAC, del

WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a ADISS. Susana Arroyo i Andreu.Psicloga. Membre del GTSAC, del WCGTC i de

FICOMUNDYT .Treballa a ADISS. Teresa Fbregas i Fita. Doctora en psicologia i terapeuta familiar. Membre

del GTSAC.

Desitjo que aquest protocol us sigui fora til i que ampli els vostres coneixementssobre aquest mn tan interessant de les altes capacitats intellectuals.

Leopold Carreras i Tru


4/31

APROXIMACI TERICA A LES ALTES CAPACITATS

Per tal de tenir unes bases mnimes a les quals atenir-nos quan enstrobem amb nens i nenes amb altes capacitats, s important explicar, encara quesigui breument, de quines concepcions teriques partim.

En general, fins a finals dels anys setanta, sestava dacord que un superdotat era unnen amb una elevada capacitat de processar informaci, s a dir, amb unaestructura cognitiva altament competent, tant de forma global com en la majoria delsseus components ms elementals. Aix, els elements ms destacats de lalumnesuperdotat sn: una elevada capacitat de pensament convergent, s a dir, depensament lgic, de relaci causa-efecte, i un alt nivell de creativitat, entesa com lageneraci de moltes possibles solucions o vies dun mateix problema i de maneraoriginal (Wallace, 1983).

Juntament amb aix, solen aparixer en un nivell molt elevat altres aspectescognitius, com la memria, la percepci, latenci i una elevada disposici per a

laprenentatge. Sn nens i nenes que tenen la capacitat dadquirir aprenentatges enun temps inferior al dels seus companys de la mateixa edat i sn capaos dun nivellms gran de profunditat, s a dir, un nombre ms gran de continguts i de relacionsentre aquests.

Tamb cal esmentar que, si b no existeix un patr nic de personalitat entre elsalumnes superdotats, s cert que hi trobem ms freqentment i ms intensament unconjunt dactituds i sentiments que els diferencien dels seus companys dedat nosuperdotats. Algunes daquestes caracterstiques sn:

- Un sentit tic i moral molt desenvolupat.- Un elevat grau de perfeccionisme en les seves rees dinters.

- Una aptitud per comprendre les motivacions i emocions dels altres iaix els pot dur a una elevada capacitat de lideratge (desenvolupada ono).

- Un autoconeixement fora desenvolupat.- Una elevada sensibilitat (hipersensibilitat emocional).- Una sensaci de sentir-se diferent.- Una elevada capacitat crtica.- Una elevada capacitat denginy i dimaginaci (pensament divergent).

No es pot esperar un rendiment gaire alt dels nens superdotats en les tasquesescolars, si b els seus resultats solen ser molt bons, malgrat que raramentespectaculars. Sovint la consideraci informal que en tenen els seus professors sque sn alumnes normals, correctes. Passen, doncs, de manera molt discreta perlmbit acadmic. De tota manera, el nen superdotat no sespecialitza en una formaconcreta daprenentatge, sin que s capa dafrontar qualsevol material educatiu demanera competent (Merc Martnez i Antoni Castell, 1998). Daix es desprn queno podem establir una relaci directa de causa a efecte entre un elevat potencialintellectual i un elevat rendiment acadmic.


5/31

Creativitat

Teoria de Renzulli

Renzulli, en la seva teoria dels tres anells, que ha evolucionat des de finals delsanys setanta fins a lactualitat, va aportar una definici de superdotaci o, millor dit,de comportament superdotat, que sha establert com a base per a la majoriadestudis fets sobre aquesta qesti posteriorment.

Renzulli va arribar a la conclusi que les persones que han aconseguit elreconeixement degut a les seves actuacions i a les seves contribucions creatives

tenen un conjunt relativament ben definit de tres grups de caracterstiques quesentrellacen entre s. Es tracta de la creativitat, el comproms amb la feina i unaaptitud cognitiva superior a la mitjana, encara que no necessriament gaire superior.La investigaci ha demostrat que la interacci entre aquests tres grups slingredient necessari per a una realitzaci creativo productiva (figura 1).

Superdotaci

Figura 1. El model dels tres anells de Renzulli (1977).

Teoria de Gardner

Gardner (1983) va introduir un nou element en reconceptualitzar no solamentlexcepcionalitat, sin tamb la intelligncia, i en postular que aquesta s denaturalesa mltiple.

Ats que la vida demana diferents tipus dhabilitats segons les cultures, cal valorarles habilitats que es requereixen per relacionar-se amb els altres o amb un mateix,

per gaudir, produir i comprendre el llenguatge, per respondre assertivament a lesdemandes del cos o per comprendre els fenmens naturals, entre altres. Per tant,segons aquesta concepci, no hi ha una intelligncia, sin que nhi ha moltes i quien t una pot o no tenir les altres en el mateix grau. Aix, va proposar un conjuntdaptituds que inclouen aquestes intelligncies:

- Lingisticoverbal:el domini dels idiomes, la sintaxi, etc.- Logicomatemtica:el raonament clssic inductivodeductiu.- Espacial:el domini de lespai, com els pintors o arquitectes.- Musical:la percepci i lexpressi musicals.- Cineticocorporal:el domini del cos, com els atletes, ballarins, artesans,

etc.

Aptitud cognitivasuperior a la

mitjana

Comproms ambla feina


6/31

- Naturalista:la capacitat de conixer i dominar el medi ambient natural.- Intrapersonal:la capacitat de conixer-se a un mateix.- Interpersonal: laptitud per establir relacions socials i conixer els

altres.- Existencial:actualment, Gardner encara no est segur que sigui ben b

un tipus dintelligncia, per vindria a ser la dels que tenen la capacitatde plantejar-se i saber respondre les grans preguntes de la humanitat,com per qu morim?, qu s lamor?, etc.

Per a Gardner, la condici de superdotat es pot manifestar no sols com un elevatquocient intellectual (quantificable), sin tamb com una expressi especfica, devegades sols en certes rees, per que respon a caracterstiques estables i generalsprpies del superdotat, s a dir, un desenvolupament excepcional explicaria unsubjecte amb capacitats o talents especials generats pel procs creatiu. Creu queno hi ha dues persones que tinguin la mateixa configuraci o el mateix perfilintellectual, per tamb creu que tothom utilitza en un grau o altre totes aquestesintelligncies.

A ms, un tipus dintelligncia pot requerir uns quants dominis intellectualsdiferents. Per exemple, el fet que un noi estigui dotat dintelligncia matemtica noimplica pas que noms utilitzi aquesta rea.

Diferncies entre la superdotaci, la precocitat i el talent

A banda de les teories, tamb cal saber que no tots els nens amb altes capacitatssn superdotats; a ms a ms daquests, tamb hi ha els talentosos i els precoosintellectualment.

Sha de tenir clara la diferncia entre el nen superdotat i el nen talents. Sentn pertalentsqui mostra un elevat rendiment en una rea determinada de coneixement,de manera independent al rendiment que pot mostrar en la resta drees deconeixement. En aquests nens, per, linters i la motivaci sn iguals que en un desuperdotat, per noms comprenen una rea, o ms si es tracta dun talent complex,en comptes de comprendren una gran quantitat.

Tot aix s important amb vista a preparar alguna actuaci escolar diferenciada,perqu aquesta ha de ser diferent, per necessria, tant en nens superdotats comen nens amb talents especfics o complexos.

Per aix, s necessari reconixer diversos tipus daltes capacitats:

La precocitat.No es tracta dun fenomen intellectual, prpiament dit, sin evolutiu,perqu la precocitat implica un ritme de desenvolupament ms rpid, s a dir, les

persones amb precocitat solen manifestar un nombre ms gran de recursosintellectuals que els seus companys mentre aquests recursos intellectuals bsicsestan madurant, per una vegada acabada la maduraci, la seva capacitatintellectual es pot homogenetzar (Merc Martnez i Antoni Castell, 1998). Per aix,s necessari un seguiment longitudinal (durant quatre o cinc anys) per comprovarlevoluci dels trets cognitius a causa de la repercussi que pot tenir en la intervenciescolar.

En aquest document, entenem per precoun nen o una nena de tres a cinc anys(diem des dels tres anys perqu s ledat a partir de la qual considerem fiables elstests estandarditzats per mesurar les diferents aptituds intellectuals) en el qual, acausa de ledat que t, encara no es pot determinar clarament de quin tipus dalta


7/31

capacitat est dotat. Per aix, en aquests casos sempre direm que el nen estdotat de precocitat intellectual en lrea de/les rees de... (la que correspongui,com pot ser la de les matemtiques, lrea verbal, la lgica, etc.).

Per aix no vol dir, de cap manera, que no shagi de fer una intervenci educativaen aquests nois! s a dir, malgrat ledat,s importantssim intervenir a lescola entots els nois i totes les noies de qui es considera que tenen precocitat intellectual, jaque en aquest moment estan dotats amb altes capacitats!

Per, de fet, acostumen a ser pocs els casos de nens precoos que desprs no esconfirmen com a superdotats o talentosos! Quan es fa una identificaci daltescapacitats en un nen de tres a cinc anys, el que conv s prevenir sempre els pares imestres que podria no tractar-se dun cas de superdotaci o talent, per tal de nogenerar expectatives exageradament elevades, i saber queel seguiment longitudinalen aquests casos s sempre imperatiu!

Talents

El talent matemtic.El nen amb talent matemtic disposa duns elevats recursos derepresentaci i manipulaci dinformacions quantitatives i numriques, cosa que el

predisposa a representar quantitativament tota mena dinformaci, sigui matemticao duna altra mena, la qual cosa, al seu torn, el pot dur de vegades a subutilitzar elsrecursos verbals, figuratius o socials.

El talent acadmic.s una forma de talent complex, s a dir, s un talent format peruna combinaci de talents diferents. En els talents acadmics es combinen en ungrau elevat els recursos verbals, lgics i de gesti de la memria. Per tant,predominen lemmagatzematge i la recuperaci de qualsevol informaci que puguiser expressada verbalment i tingui una organitzaci lgica.

Fins ara, el que ens permetien avaluar els tests clssics dintelligncia eren sobretottalents acadmics, perqu no tenien en compte els altres aspectes rellevantsnecessaris per a la identificaci dels superdotats, la qual cosa provocava anomenarsuperdotats nois que en realitat tenien talent acadmic (o dalgun altre tipus).

El talent lgic. Consisteix en una alta capacitat de raonament lgic, inductiu i/odeductiu. Els alumnes que en tenen utilitzen sistemes molt quadriculats, moltestrictes, de representaci de la realitat, ja que els s difcil de representar lainformaci ambigua, difusa o molt dinmica, com, per exemple, la realitat social o lesrelacions humanes.

El talent verbal. Comporta tenir recursos per a la representaci i manipulaci dematerial verbal (oral i/o escrit), com la fludesa, la comprensi, el vocabulari, etc.

El talent creatiu Els nens i nenes amb talent creatiu tenen la capacitat de veure lasoluci nica, la combinaci inusual, la pauta diferent, lenfocament original ambrelaci a un problema, una tasca, una situaci, etc. (pensament divergent). En elstalents creatius la resta daptituds poden presentar nivells normals o fins i totinferiors. En processar la informaci mostren poca linealitat, una gran exploracidalternatives, molt dinamisme, per poca organitzaci sistemtica.

El talent artisticofiguratiu. Els alumnes amb aquest talent estan dotats dunahabilitat per a les arts musicals i plstiques. Sn nens i nenes amb aptitudsconsiderables per a la msica, la pintura, lescultura, la fotografia, el disseny olescena i, per tant, destaquen en les aptituds espacials i figuratives, i en els


8/31

raonaments lgics i creatius. Es tracta dun talent complex, de manera que lainteracci daquestes variables s crtica.

El talent social.s la capacitat de lideratge i conscincia social. En tenen els nens iles nenes que expressen una empatia natural envers els altres i una conscinciaquasi intutiva de les necessitats alienes. Amb freqncia sn lders naturals alsquals els altres nens sapropen en cerca dajuda o els hi atreuen socialment.

El talent esportiu. Els alumnes que en tenen destaquen en aptituds fsiques o

psicomotrius duna manera molt superior a la mitjana; s el cas dels atletes, elsballarins, etc.

Abans de finalitzar aquest apartat us exposem la distribuci de les altes capacitats ala figura 2, on es mostra larbre en qu es divideixen les altes capacitats. Aquesteses divideixen en nens i nenes amb precocitat, nens i nenes talentosos/es i nens inenes superdotats/des. Aix, dun cop dull podem veure totes les subdivisions quees poden donar dins daquest mn.

Figura 2. Distribuci de les altes capacitats

AALLTTEESSCCAAPPAACCIITTAATTSS

NENS INENES

SUPERDOTATS

NENS INENES

TALENTOSOS

NENS INENES

PRECOOS

TALENTSSIMPLES

TALENTS COMPLEXOS

TALENTCREATIU

TALENTLGIC

TALENTMATEM TIC

TALENTVERBAL

TALENTACADMIC

TALENTARTISTICOFIGURATIU

TALENTSOCIAL

TALENTESPORTIU


9/31

Conclusions

El que plantejava Gardner, igual que Renzulli i la majoria delsinvestigadors sobre les altes capacitats, s que no nhi ha prou amb la identificaci

de superdotats, sin que tamb existeixen els talentosos, els quals tamb shan detenir en compte per tal doferir-los una educaci diferenciada que sadapti a lesseves capacitats. Cap dells no troba just que les escoles siguin uniformes i que totsels nens rebin la mateixa educaci. No pot ser que, com passa actualment, sempredepenguem de la bona voluntat del tutor per tal daplicar una intervenci escolar!

Daltra banda, alguns alumnes amb altes capacitats poden tenir certs problemes alllarg de la seva escolaritzaci, sobretot a causa de lavorriment a laula i de lesdificultats de relaci amb els seus companys.

- Lavorriment continuat, produt perqu lalumne o lalumna ja coneix elstemes que es tracten a classe o perqu el ritme s molt ms lent del

que necessita, pot dur a la desmotivaci acadmica; aleshores, potaparixer el fracs escolar. Els qui tenen ms possibilitats que aix elspassi sn els talents acadmics, tot i que la majoria de talents simplestamb poden mostrar avorriment per la manca de motivaci per lesmatries allunyades de lrea en qu sobresurt el seu talent.

- La dificultat de relaci amb els seus companys, quan es produeix,sacostuma a donar ms en els talents acadmics i lgics, perqutenen un perfil intellectual que sol ser poc flexible i que es pot veureincrementat quan mostren un vocabulari molt superior, quan sn depersonalitat introvertida o b quan les seves actituds sn moltcompetitives.

Per, sigui quina sigui la dificultat o problema que tingui un nen o una nena ambaltes capacitats, sempre ser vital fer un psicodiagnstic en qu savalun tant elsaspectes intellectuals com els emocionals, de personalitat i de creativitat, perquens podem trobar que la base dels problemes presentats siguin deguts a alguntrastorn i no pas al fet diferencial de les altes capacitats. A ms a ms, per pensar enla intervenci ms acurada en cada cas, s imprescindible tenir aquestes dades.

INSTRUMENTS DE DIAGNSTIC

Els instruments de diagnstic que utilitzarem estan basats en duestcniques:

Les tcniques objectives, que sn tests i qestionaris els quals tenendeterminades caracterstiques tcniques, com la fiabilitat, la validesa i lesnormes per interpretar els resultats. Dins daquestes hi trobem testsdintelligncia, tests de personalitat i tests de creativitat. En aquest apartattamb hi incloem els tests projectius (grfics, Rorschach, etc.).


10/31

Les tcniques subjectives, que ens donen informaci molt vlida, ja quemitjanant les observacions i els comentaris dels mestres del nen, dels seuscompanys de classe, dell mateix o dels seus pares, obtenim una informacicomplementria de la dels tests.

Lobjectiu dutilitzar diferents tcniques s obtenir el mxim dinformaci al voltant delnen des de diferents perspectives. En cas de contradicci entre les diferents fonts,lopci ms procedent s estudiar amb ms profunditat el cas abans de prendrequalsevol decisi.

Per fer un diagnstic fiable, cal passar una bateria de proves que mesurin lescapacitats i aptituds intellectuals, aix com proves de personalitat i de creativitat,perqu aquesta s bsica per discriminar entre superdotats o talents creatius i altrestipus de talents. A ms, cal disposar de la informaci de tcniques subjectives queens aportin dades significatives per concloure la identificaci.

Aix doncs, per valorar un nen amb altes capacitats, no ens podem limitar a ferlavaluaci cognitiva. La capacitat de pensament, aix com la intelligncia de lespersones, semmarquen dins la seva personalitat. El mesurament de la intellignciadna dades sobre els recursos que utilitza el nen o la nena dins el seu medi (escolar,familiar, etc.), per no aporta coneixement sobre la forma ds, ats que aquesta

est influda per factors extracognitius, com la personalitat, el carcter, lainfluncia del medi i la relaci amb aquest (introversi o extraversi), lestabilitat olafectaci emocional, el domini de lansietat, etc.

La intelligncia i la personalitat sn dos trets de lsser hum que sinflueixen icondicionen mtuament.

Tamb hi ha elements de la personalitat (motivaci, curiositat, psicopatologia, etc.)que fan que els recursos intellectuals siguin utilitzats duna manera ms o menysprofitosa.

El professional que faci la identificaci del nen amb altes capacitats ha de tenir lallibertat de triar les proves que cregui ms convenients per obtenir dades sobre laseva personalitat, per aqu nosaltres exposem les que creiem ms recomanables.

En darrer terme, pel que fa a la creativitat, cal dir que s important disposar dunaavaluaci, encara que sigui limitada. Hem constatat que la creativitat sovint esdetecta per observaci directa de la conducta del nen en el seu medi habitual(escola, casa, etc.), s a dir, duna forma subjectiva, i tamb mitjanant els testsprojectius, tot i que ara ja disposem de tests de creativitat estandaritzats (objectius).

Hem de tenir en compte que la majoria de les proves psicomtriques daptitudscognitives aix com les de creativitat mesuren el producte, no pas el procs mental;

per tant, no serveixen per valorar (p. ex., en la resoluci de problemes) el cam pelqual un subjecte ha arribat a una resoluci nova.

Aquest protocol es divideix en subgrups tenint en compte letapa escolar dels nens iles nenes: educaci infantil, primria i secundria. Dins de cada apartat hi trobareules proves ms vlides i utilitzades, dividides tenint en compte les tres reessignificatives en lmbit de les altes capacitats: la intelligncia, la personalitat i lacreativitat. Tamb hem incls un petit apartat relatiu a les tcniques projectives. Aixpel que fa a les tcniques objectives; ms endavant trobareu les tcniquessubjectives, tamb dividides per etapes escolars i, finalment, un annex on usexposem una graella amb totes les proves.


11/31

Tcniques objectives

Educaci infantil (de tres a cinc anys)

Test dintelligncia

Escales McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA)

Aquest qestionari disposa dun ndex general cognitiu, que s un equivalent del

quocient intellectual (QI) (la puntuaci est feta dacord amb la mateixa escala deQI), i est format per les subescales verbal, perceptivomanipulativa i numrica; ams, avalua diferents aspectes de la memria i de laptitud psicomotora.

- Lndex general cognitiu (IGC): permet avaluar els processos mentalsgenerals i la capacitat per integrar els aprenentatges acumulats iadaptar-los a les tasques que es demanen al test.

- La subescala verbal: indica la capacitat del nen o de la nena perexpressar-se verbalment i aporta informaci sobre la maduresa delsseus conceptes verbals.

- La subescala numrica: dna informaci sobre la seva habilitat per altreball amb nombres i per comprendre els termes quantitatius.

- La subescala perceptivomanipulativa: dna informaci sobre capacitatsdel nen o de la nena com la imitaci, la classificaci lgica ilorganitzaci visual en feines espacials, perceptivovisuals iconceptuals.

- La subescala de memria: avalua la memria tant auditiva com visual.- La subescala de motricitat: dna informaci sobre la coordinaci de

braos i cames mitjanant activitats que impliquen tant motricitat finacom gruixuda. A ms, aquesta prova tamb dna informaci sobre lalateralitat del nen o de la nena.

Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG)La bateria BADyG avalua la intelligncia general entesa com la capacitat generalper establir relacions entre conceptes, utilitzant una varietat de continguts mentals,per tamb ens dna informaci de diferents aptituds intellectuals bsiques que enspermeten discernir entre els diversos talents.

A continuaci presentem, primer les escales generals que mesura aquest test i,posteriorment, les subescales, que indiquen les diverses aptituds.

- La maduresa intellectual general: s la capacitat general actual perestablir relacions entre conceptes i dibuixos, utilitzant una varietat de

continguts mentals.- La maduresa intellectual verbal: s la capacitat general actual per

comprendre i raonar amb conceptes verbals.- La maduresa intellectual no verbal: s laptitud per comprendre i

raonar utilitzant fonamentalment figures o dibuixos geomtrics.

Les subescales daquest qestionari sn:

- Conceptes quantitativonumrics: avalua la comprensi de conceptesbsics de quantitat i nombre, imprescindibles per al raonamentnumric.


12/31

- Informaci: avalua ladquisici de coneixements bsics dels qualsnormalment es t experincia.

- Vocabulari grfic: mesura ladquisici o comprensi de vocabulari bsicutilitzant les seves representacions grfiques.

- Percepci auditiva:determina la discriminaci auditiva i la reproduccide sons amb paraules amb significat que normalment el nen ignora.

- Habilitat mental no verbal: avalua laptitud per completar escenesgrfiques a les quals manca algun element per tenir un sentit ple.

- Raonament amb figures: mesura laptitud per classificar dibuixos i

figures en conjunts amb caracterstiques comunes.- Trencaclosques: avalua laptitud per completar figures amb una bona

forma o dibuixos als quals manca una part integrant.- Percepci-coordinaci grafomotriu: avalua la capacitat de coordinar la

visi amb moviments manuals per reproduir figures geomtriquessenzilles.

Escala dintelligncia de Wechsler per a preescolar i primria (WPPSI)

Aquesta escala avalua el rendiment cognitiu. Ens ofereix un QI total i dos deparcials: QI manipulatiu i QI verbal.

Proves verbals:

- Informaci: valora la cultura general i lassimilaci dexperincies.- Semblances: mesura el coneixement danalogies, relacions

conceptuals, pensament abstracte i associaci didees.- Vocabulari: avalua la comprensi i fludesa verbal.- Aritmtica: determina el coneixement de conceptes quantitatius, el

clcul i el raonament numric.- Comprensi: avalua el criteri prctic, la interpretaci de situacions

socials i el raonament lgic.- Frases (prova complementria): mesura la memria immediata i

latenci concentrada.

Proves manipulatives:

- Casa danimals: avalua lassociaci dimatges, la motricitat i la facilitatdaprenentatge.

- Figures incompletes: avalua latenci, la memria visual i la percepcide detalls.

- Laberints: determina la percepci visual, la concepci de modelsespacials i la destresa motora.

- Dibuix geomtric: mesura lhabilitat perceptivovisual i la motora.-

Quadrats: avalua la percepci visual i la reproducci de modelsabstractes.

Tests de personalitat i de creativitat

Les tcniques subjectives i alguns tests projectius, com lhora de joc diagnstic, eltest dapercepci temtica (CAT [s la versi infantil]), test de relacions objectals o eltest de pota negra, permeten aplegar la informaci referida a la personalitat i lacreativitat de nens i nenes tan petits (de tres a cinc anys).


13/31

Proves projectives

Les proves projectives donen molta informaci tant sobre el procs com del productecreatiu. Hi ha linconvenient, per, que no disposen duna valoraci psicomtricaestndard; per tant, cal una formaci o preparaci especfica per interpretar elsresultats daquestes proves.

Educaci primria (de sis a dotze anys)

Tests dintelligncia

Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i Testdavaluaci factorial de les aptituds intellectuals (EFAI)

LEFAI mesura les mateixes rees que el BADyG, per permet fer-ho en catal.

- Intelligncia general:mesura la capacitat general per establir relacionsentre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de contingutsmentals.

- Raonament lgic: determina la capacitat general per detectar reglesinductives i analgiques en una varietat de continguts dinformaci.

- Relacions analgiques: avalua laptitud per establir relacionsanalgiques, a ms a ms de la comprensi dels conceptes que lafonamenten (raonament lgic verbal).

- Problemes numrics: determina laptitud per resoldre diversosproblemes numericoverbals i mesura lhabilitat per al clcul numric.

- Matrius de figures: determina laptitud per relacionar figuresgeomtriques en ordenacions serials i analgiques en un espai derepresentaci grfica (raonament lgic no verbal).

- Clcul numric:avalua la rapidesa i seguretat per fer clculs numricssenzills en operacions de sumar i restar.

- Figures girades:mesura lhabilitat per girar figures mentalment i decidirsobre ladequaci del resultat final amb un patr inicial de referncia(aptitud espacial).

- Memria immediata: mesura la capacitat de retentiva visual i auditivaacurt termini.

- Alteracions en lescriptura: avalua alteracions en lescripturarelacionades amb dificultats dislctiques.

- Ordres verbals complexes:mesura la comprensi de conceptes bsicsespacials per comprovar ladquisici correcta de significats bsics perla comprensi verbal.

- Atenci:determina la rapidesa en la discriminaci visual de dibuixos en

la comparaci de figures per trobar petites diferncies entre elles(capacitat datenci i concentraci).

Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV)

Aquesta escala dna cinc puntuacions principals: una mesura de la capacitatintellectual general (quocient intellectual total (QIT) i quatre ndexs principals: lacomprensi verbal, el raonament perceptiu, la memria de treball i la velocitat deprocessament.

A continuaci explicarem breument en qu consisteix cadascun.


14/31

La comprensi verbal

-Semblances: mesura el raonament verbal i la formaci de conceptes(capacitat dabstracci).

-Vocabulari: avalua el coneixement que el nen t de les paraules i la sevahabilitat per formar conceptes.

-Comprensi: mesura el raonament verbal, la comprensi verbal, lexpressiverbal, la capacitat per avaluar i utilitzar lexperincia i laptitud per utilitzar lesinformacions prctiques.

-Informaci: determina la capacitat de la persona per adquirir, conservar irecuperar coneixements que fan referncia a fets generals.-Endevinalles (prova complementria): avalua la comprensi verbal, laptitud

per al raonament general i analgic, labstracci verbal, els coneixements, laptitudper integrar i condensar diversos tipus dinformaci i lhabilitat per generar conceptesalternatius.

El raonament perceptiu

-Cubs: mesura laptitud per analitzar i sintetitzar estmuls visuals abstractes.-Conceptes: avalua laptitud de raonament abstracte i la formaci de

categories.

-Matrius: determina la capacitat per processar la informaci visual i laptitudper al raonament abstracte.

-Figures incompletes (prova complementria): avalua lorganitzaci i lapercepci visuals, i la concentraci i el reconeixement visuals dels principalselements dun objecte.

La memria de treball

-Dgits: mesura la memria auditiva a curt termini, la capacitat per seguir unaseqncia, latenci i la concentraci.

-Lletres i nombres: mesura aptituds com ara la formaci de seqncies, lsde la informaci, latenci, la memria auditiva a curt termini, la imaginaci visual iespacial i la velocitat de processament.

-Aritmtica: avalua ls mental de la informaci, la concentraci, latenci, lamemria a curt i llarg termini, la capacitat de raonament numric i lalerta mental.

La velocitat de processament

-Claus: avalua aptituds com ara la memria a curt termini, la capacitatdaprenentatge, la percepci visual, la coordinaci visual i manual, laptitud deselecci visual, la flexibilitat cognitiva, latenci i la motivaci.

-Recerca de smbols: determina, a ms de la velocitat de processament, lamemria visual a curt termini, la coordinaci visual i motora, la flexibilitat cognitiva, la

discriminaci visual i la concentraci.-Animals (prova complementria): avalua la velocitat de processament,latenci selectiva visual i els oblits visuals.

Factor G, test de Cattell

Avalua la intelligncia general, anomenada tamb factor G. Es tracta duna provaelaborada com un test sense influncies culturals que permet obtenir una mesura delfactor G; per tant, s molt til quan es tracta davaluar nens amb dficits verbals oimmigrants que desconeixen la nostra llengua, per exemple. Consta de vuit


15/31

subescales: substituci, classificaci, laberints, identificaci, ordres, endevinalles,errors i semblances.

Tests de personalitat

Qestionari factorial de personalitat (ESPQ)

Aquest qestionari explora tretze factors o trets de primer ordre i avalua dos trets

ms de segon ordre. Est pensat per a nens de sis a vuit anys. Cada factor o tret tuna estructura bipolar i un significat propi per a cada pol. Aix, els factors de primerordre sn:

- Reservat-obert- Lent-brillant- Emocionat-estable- Calmat-excitable- Subms-dominant- Sobri-entusiasta- Despreocupat-conscient- Cohibit-emprenedor

- Sensibilitat dura-tova- Segur-dubitatiu- Senzill-astut- Ser-aprensiu- Relaxat-tens

I els factors de segon ordre sn:

- Ajust-ansietat- Introversi-extraversi

Qestionari de personalitat per a nens (CPQ)

Aquest qestionari est pensat per a nens de vuit a dotze anys. Explora catorzefactors o trets de primer ordre de la personalitat i mesura tres trets ms de segonordre. Cada factor o tret t una estructura bipolar i un significat propi per a cada pol.

Els factors de primer ordre sn:

- Reservat-obert- Lent-brillant- Estable-inestable-

Calmat-excitable- Subms-dominant- Sobri-entusiasta- Despreocupat-conscient- Cohibit-emprenedor- Independent-dependent- Segur-insegur- Senzill-calculador- Ser-aprensiu- Poc integrat-molt integrat- Relaxat-tens


16/31


- Ajust-ansietat- Introversi-extraversi- estabilitat/duresa

Tests projectius grfics

Aporten informaci amb profunditat sobre la persona, tant de la seva personalitatcom de la seva creativitat. Aquests tests mostren les dificultats del nen, tant internescom externes, i els recursos de qu disposa per posar-hi remei (emocionals,motivacionals, de relaci interpersonal, capacitat de soluci de conflictes, control delansietat, etc.).

La bateria aconsellada s:

Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les situacions dansietati/o conflicte.

Test HTPPA (casa, arbre, persona-1, persona-2, animal): analitza ambprofunditat la personalitat i la relaci de la persona amb el medi.

Test de la famlia cintica: analitza les relacions familiars i la visi que elsubjecte t de la seva famlia.

Les proves projectives, en general, donen molta informaci tant sobre el procs comsobre el producte creatiu (hora de joc, tests projectius grfics, CAT-A, test derelacions objectals, pota negra, Rorschach, etc.). Hi ha linconvenient, per, que nodisposen duna avaluaci psicomtrica estndard; per tant, cal una formaci opreparaci especfica per interpretar els resultats daquestes proves.

Tests de creativitat

Prova dimaginaci creativa (PIC)

Aquest test ofereix una aproximaci factorial a la mesura de la creativitat i dnapuntuacions a diferents variables, com ara lelaboraci, la flexibilitat, la fludesa, etc.,que es considera que formen part dun ordre superior. Mitjanant aquestes variablessobt una mesura de la creativitat grfica i una altra de la creativitat narrativa, i ambaquestes dues, una puntuaci global de la creativitat.

Valora tres aspectes inclosos en el producte creatiu (Guilford): la fludesa, laflexibilitat i loriginalitat.

-

Fludesa: s laptitud del subjecte per produir un gran nombre didees.- Flexibilitat: s laptitud per generar respostes molt variades,

pertanyents a camps molt diferents.- Originalitat: s la capacitat del subjecte per crear idees allunyades

dall que s evident.

Considerem que s un test molt vlid per avaluar la creativitat. Lnic inconvenientque t s que comprn una franja dedat molt estreta: de vuit a dotze anys.

Intelligncia creativa (CREA)


17/31

Utilitza com a procediment per a la mesura de la creativitat la capacitat del subjecteper elaborar preguntes a partir dun material grfic subministrat. El principalavantatge s que la franja dedat s ms mplia que la del PIC, ja que t barems pera nens, adolescents i adults. Per contra, noms valora un aspecte del productecreatiu de Guilford, que s loriginalitat, i deixa de banda la flexibilitat i la fludesa.

Educaci secundria (de dotze a setze anys)

Tests dintelligncia

Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (WISC-IV) (vegeu-ne ladescripci a lapartat deducaci primria)

Els alumnes superdotats puntuen alt en les subescales dintelligncia general, i elsque puntuen alt noms en alguna capacitat especfica sn els talentosos, com hemvist en apartats anteriors. Per aquest motiu s important disposar de proves queavalun rees particulars.

Per avaluar aptituds especfiques tenim:

Bateria daptituds diferencials i generals (BADyG-M) i Avaluaci factorial deles aptituds intellectuals (EFAI)

LEFAI mesura les mateixes rees que el BADyG, per permet fer-ho en catal.

- Intelligncia general:mesura la capacitat general per establir relacionsentre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de contingutsmentals.

- Raonament lgic: determina la capacitat general per detectar reglesinductives i analgiques en una varietat de continguts dinformaci.

- Relacions analgiques: avalua laptitud per establir relacionsanalgiques, a ms a ms de la comprensi dels conceptes que lafonamenten (raonament lgic verbal).

- sries numriques: mesura laptitud per detectar relacions serialslgiques i per determinar una llei o perode de repetici en sriesnumriques.

- Matrius de figures: avalua laptitud per relacionar figures geomtriquesen ordenacions serials i analgiques, en un espai de representacigrfica (raonament lgic no verbal).

- Completar oracions: avalua la comprensi de conceptes en el contextduna proposici que sha de completar perqu adquireixi unasignificaci adequada (vocabulari).

-

Clcul numric: determina la comprensi de diversos problemesnumrics i mesura la rapidesa i seguretat per al clcul numric.- Encaixar figures:avalua lhabilitat per encaixar figures mentalment i per

adequar-ne la posici, les dimensions, la forma i la distncia en unasuperfcie (aptitud espacial).

Aptituds mentals primries (PMA)

El PMA s una bateria que permet avaluar la intelligncia, sobretot en processosdorientaci i selecci escolar i professional. Consta de cinc proves que detectenalladament cinc factors:


18/31

- Comprensi verbal: mesura la capacitat de comprendre idees

expressades amb paraules.- Concepci espacial:mesura la capacitat dimaginar i concebre objectes

en dues o tres dimensions.- Raonament lgic: avalua lhabilitat per resoldre problemes lgics,

preveure i planejar.- Clcul numric:determina laptitud per resoldre problemes quantitatius

de forma rpida.

- Fludesa verbal: mesura la capacitat per parlar i escriure amb facilitat.

Factor G, test de Cattell

Avalua la intelligncia general, anomenada tamb factor G (vegeu-ne la descripcia lapartat deducaci primria). La part especfica per a alumnes de secundriaconsta de quatre subescales: sries, classificaci, matrius i condicions, de les qualssobt una nica puntuaci en percentils.

Tests de personalitat

Qestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ)

Aquest qestionari serveix per a nois i noies dentre dotze i divuit anys. Explora setzefactors de primer ordre de la personalitat i mesura quatre trets ms de segon ordre.Cada factor o tret t una estructura bipolar i una significaci acurada per a cadascun.Els factors de primer ordre sn:

- Reservat-obert- Lent-brillant- Emocionalment afectat-estable- Calmat-excitable- Subms-dominant- Sobri-entusiasta- Despreocupat-conscient- Cohibit-emprenedor- Sensibilitat dura-tova- Segur-dubitatiu- Ser-aprensiu- Sociable-autosuficient- Menys-ms integrat- Relaxat-tens


- Ajust-ansietat- Introversi-extraversi- Calma-excitabilitat- Dependncia-independncia


19/31

Tests projectius grfics

Aporten informaci amb profunditat sobre la persona, tant de la seva personalitatcom de la seva creativitat. Aquests tests mostren les dificultats del nen, tant internescom externes, i els recursos de qu disposa per posar-hi remei (emocionals,motivacionals, de relaci interpersonal, capacitat de soluci de conflictes, control delansietat, etc.).

La bateria aconsellada s:

Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les situacions dansietati/o conflicte.

Test HTPPA (casa, arbre, persona, persona, animal): analitza amb profunditatla personalitat i la relaci de la persona amb el medi.

Test de la famlia cintica: analitza les relacions familiars i la visi que elsubjecte t de la seva famlia.

Les proves projectives, en general, donen molta informaci tant sobre el procs,comsobre elproducte creatiu (tests projectius grfics, test de Rorschach, CAT-H, test derelacions objectals, etc.). Hi ha linconvenient, per, que no disposen duna avaluacipsicomtrica estndard; per tant, cal una formaci o preparaci especfica per

interpretar els resultats daquestes proves.

Test de creativitat

Intelligncia creativa (CREA)

Comentat en apartats anteriors.

Tcniques subjectivesEducaci infantil

En aquesta etapa de leducaci disposem de qestionaris per als pares,els mestres i els companys de lalumne estudiat. Tamb sn tcniques subjectivesles entrevistes que els professionals de leducaci tenen amb les persones afectades(anamnesi, etc.).

Qestionari per a lalumne

Al nen deducaci infantil (P-3, P-4 i P-5) no se li ha de passar cap autoqestionari,per sen pot obtenir informaci prvia mitjanant lobservaci a classe del seucomportament i de les seves produccions, aix com lescolta dels seus comentaris.


20/31

Qestionari per als pares

Primera part: preguntes obertes

A quina edat va dir les primeres paraules?

A quina edat va dir les primeres frases?

A quina edat va deixar de portar bolquers de dia i de nit?

A quina edat va dibuixar objectes que es podienreconixer?

A quina edat va comenar a escriure alguna paraula?

A quina edat va aprendre a comptar del zero al deu?

A quina edat va comenar a fer trencaclosques de com amnim deu peces?

A quina edat reconeixia com a mnim sis colors?

Segona part: qestionari

Caldria que contestssiu les preguntes daquest qestionari atenent la segent

escala.

1. Difcilment

2. Poques vegades3. Prou vegades

4. Quasi sempre o sempre

1 2 3 4

1. Conserva les seves joguines en bon estat

2. s distret, cal dir-li les coses unes quante

vegades

3. T sentit de lhumor

4. Li agrada estar entre persones adultes

5. T un vocabulari avanat per la seva edat

6. T un bon nivell de lectura

7. Les seves respostes sn originals icreatives10. Ho pregunta tot

11. T una elevada autoestima


21/31

12. Evita les situacions conflictives

13. Li agrada organitzar jocs o situacions

14. Assumeix responsabilitats ms enll delque espereu15. Sap fer anar el rellotge

16. Est molt interessat per tot el que lenvolta

17. Memoritza contes, histries i canons

18. Pot llegir paraules allades dun llibre

19. Prefereix jugar amb nens ms grans

20. T dificultats per relacionar-se amb els dela seva edat21. Li agrada anar a lescola i aprendre

22. s autnom en habilitats bsiques, comara posar-se el pijama o rentar-se les dents

Qestionari per als professors

Aquest qestionari avalua diferents mbits de lalumne. Sn aspectes que creiemimportants a lhora daplegar informaci sobre lalumne amb altes capacitatsintellectuals a classe.


escala:

1. Difcilment

2. Poques vegades

3. Prou vegades

4. Quasi sempre o sempre

COMPETNCIA SOCIAL1 2 3 4

1. T capacitat per entendre les necessitatsdels altres. En moltes ocasions els seuscompanys busquen la seva ajuda

2. Gaudeix de les relacions socials3. Accepta de bon grat responsabilitats en un

grup. Shi pot confiar4. T bona disposici per resoldre els

problemes dels altres i els pot resoldre5. Acostuma a fer de lder del grup. Sovint t la

iniciativa en jocs i activitats de classe6. s valorat i acceptat pels seus companys de

classe7. Collabora amb els seus professors i

companys


22/31

8. Acostuma a evitar els conflictes i s molt

accessible9. Sadapta amb facilitat a noves situacions. Els

canvis en la dinmica de la classe lafectenpoc

10. En algunes situacions, com en els jocs o alhora de lesbarjo, prefereix la companyiadels adults o de nens i nenes ms grans que

ell o ella

MBIT DE COMUNICACI1 2 3 4

1. T un vocabulari ric i acurat per la seva edat

2. s molt hbil per comprendre conceptes iidees complexes

3. Relaciona idees amb facilitat i s capa detrobar-hi semblances i diferncies

4. Explica les coses i expressa els seuspensaments i necessitats de manera clara iprecisa

5. Pot trobar diferents vies per expressar lesseves idees perqu els altres lentenguin

6. Utilitza expressions i/o matisos per afegiremoci a les seves explicacions

7. s un bon narrador de contes i histries. Elsseus relats sn interessants per als seus companys

8. Pot descriure les coses amb poquesparaules i amb mots precisos

CAPACITAT CREATIVA1 2 3 4

1. Pot apreciar-se una gran imaginaci ioriginalitat en els seus dibuixos, histries icontes2. Les idees que expressa i els treballs que fasn originals3. Mostra sentit de lhumor i gaudeix en lessituacions divertides4. Posa molta fantasia i originalitat quan explicaalgun conte5. Busca solucions alternatives a interrogantssenzills proposats a classe6. Fa construccions originals amb el materialmanipulatiu de determinats jocs7. Mostra inters en activitats en qu calinvestigar, descobrir o experimentar8. Quan t una dificultat, intenta superar-laprovant alternatives de tota mena


23/31

9. Fa amb freqncia preguntes com: per quho fem? o per a qu serveix?10. Destaca per la seva facilitat per proposartemes interessants i per participar de formaoberta i original en els dilegs

CAPACITAT DAPRENENTATGE1 2 3 4

1. Demostra facilitat per a laprenentatge lector

2. Llegeix paraules i/o frases en veu alta ambuna pronunciaci clara i correcta3. Construeix paraules i frases amb rapidesa,seguretat i sentit4. Comprn i utilitza conceptes bsics msrpidament i amb ms seguretat que els seuscompanys5. Sinteressa pels nombres

6. Fa unes preguntes durant les explicacionsque sorprenen per la seva maduresa7. Respon raonadament quan se li pregunta perqu ha dit o ha fet tal cosa8. Memoritza amb facilitat contes, canons oqualsevol informaci que se li doni9. Mant latenci quan una feina li agrada

10. Domina una quantitat molt gran dinformacisobre temes variats per la seva edat11. Pot dibuixar una figura humana rica endetalls i complements12. Est interessat en all que lenvolta,pregunta per lorigen de les coses, t curiositat it ganes daprendre13. s un observador atent i perspica14. T ms capacitat que els seus companysper resoldre situacions problemtiques senzilles15. Construeix trencaclosques amb msrapidesa i seguretat que els seus companys16. Prefereix buscar alternatives per superaruna dificultat a desanimar-se i donar-se pervenut

17. Fa la impressi no sols que comprn lesexplicacions dels professors, sin tamb que hiva al davant


24/31

Qestionari per als companys

Aquest qestionari permet aplegar informaci sobre all que elgrup pensa dun company. Lnic requisit que t s que sha de passar a tot el grup, ino noms a lalumne que es vol identificar. Daquesta manera no es fan difernciesinnecessries dins del grup.

El que us exposem a continuaci s un model ideat per E. Arocas (2002). Lexerciciconsisteix a explicar a tot el grup un conte i desprs a fer-los algunes preguntes. Elmestre ha danar apuntant les respostes.

Conte: El colle del cel

Al cel hi ha una escola on tots els estels aprenen moltes coses; canten, pinten, jugueni sho passen molt b.Quan el sol samaga i s de nit, els nens i les nenes sen van a dormir, per els estelssen van al colle.

La mestra Lluna els ensenya moltes coses: els colors, els nombres, les lletres, i elsestels aprenen.A lescola cada estel s diferent de la resta: hi ha un estel cridaner, un de rialler i unaltre que sempre juga.En aquest colle tamb hi ha un estel capa de fer les feines ms difcils; quan t unproblema, sap solucionar-lo, i s capa dinventar histries meravelloses.Si vosaltres fssiu els estels del cel,Qui seria el cridaner?...I lestel ms feli?...I lestel ms juganer?...I el ms...?Ara cadasc vindr a dir-me a lorella en veu baixa qui creu que s el nen o la nenaque pot fer les coses ms difcils, solucionar problemes o inventar histries boniques.

Educaci primria i secundria

En aquesta etapa disposem de qestionaris per a pares i mestres, i tamb tenimautoqestionaris, perqu ledat dels nens ja permet que ells mateixos puguin valorar-se. Amb tot, cal ajudar els ms petits.

Autoqestionari per a lalumne

1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre 1 2 3 4

1. Magrada organitzar grups i activitats2. Els meus companys de classe em demanen ajut3. Magrada saber el perqu de les coses4. Aprenc rpid observant i escoltant els altres5. Magrada aprofundir en els temes que minteressen6. Em desagraden les feines repetitives7. Magrada anar a lescola per aprendre8. Magraden les matries que impliquen memoritzar9. Gaudeixo fent les tasques creatives i dimaginaci


25/31

Comentaris:_________________________________________________

Qestionari per als pares

1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre

1 2 3 41. Es cansa fcilment de la rutina2. Busca noves activitats3. Aprofita les oportunitats daprenentatge4. Li agraden els reptes5. T predisposici per implicar-se en unatasca6. Va content a lescola7. s persistent en les coses que no li surtena la primera

8. Li agrada explicar coses noves que haaprs9. Mostra molta curiositat i li agrada saber elperqu de les coses10. s constant en les activitats que liinteressen11. Mostra predisposici per treballar

Comentaris:_______________________________________________

Qestionari per als professors


escala:

1) Difcilment

2) Poques vegades

3) Prou vegades

4) Quasi sempre o sempre

COMPETNCIA SOCIAL1 2 3 4

1. Mostra intuci per entendre les necessitatsdels altres

2. Gaudeix de les relacions socials

3. Assumeix responsabilitats ms enll del quesespera

4. s capa de prendre decisions

5. Acostuma a organitzar i dirigir les activitats


26/31

en qu participa6. s un alumne acceptat i valorat pels seus

companys7. Coopera amb els seus professors i

companys de classe: acostuma a evitarsituacions conflictives

8. Sadapta rpidament a les noves situacions is flexible de pensament i dacci

9. Estableix prioritats quan organitza activitats i

participa en el grup10. T sentit de lhumor

MBIT DE COMUNICACI1 2 3 4

1. s capa dexpressar les seves idees deforma molt clara i precisa

2. Pot trobar diferents vies per expressar lesseves idees

3. Pot fer descripcions amb poquesparaules i amb mots apropiats

4. Utilitza en les seves narracions jocs deparaules i analogies

5. s capa descriure amb claredat iredactar de forma concisa i, remarcantidees essencials

6. Destaca en activitats com ara el teatre, ladramatitzaci, les representacions, etc.

7. Sap mantenir un dileg amb el mestre aun nivell superior al de la resta dels seuscompanys

8. s capa dexpressar idees de diverses

formes

CAPACITAT CREATIVA1 2 3 4

1. Escriu i expressa oralment histries, solucionsi idees grcies a una gran imaginaci2. Durant les explicacions de classe t facilitatper suggerir exemples que normalment no selsacudeixen als seus companys3. Sap finalitzar amb originalitat i bon sentit elsrelats o narracions iniciats4. s capa daportar una gran quantitat dideesi solucions inusuals i intelligents a propsit detemes i problemes plantejats a classe5. Reflecteix en els seus dibuixos i expressionsplstiques una originalitat ms enll del que scom6. Mostra preferncia per les activitats en qusinvestiga, sexperimenta i es descobreixinformaci7. Mostra un subtil sentit de lhumor i veuhumorsticament situacions que els seus


27/31

companys no veuen daquesta manera8. Es mostra cmode en activitats de classelliures o poc estructurades9. Pot mantenir opinions inesperades i defensarpunts de vista no convencionals10. Demostra una gran curiositat per cosesnoves

CAPACITAT DAPRENENTATGE1 2 3 4

1. Demostra un alt nivell lector tant pel que fa a lavelocitat com respecte a la comprensi2. Gaudeix llegint i llegeix molt pel seu compte

3. Raona i resol els problemes matemtics ambrapidesa i seguretat4. Respon de forma raonada per qu ha dit o fet talo tal cosa5. Demostra una alta capacitat de concentraci en

aquells temes que li interessen6. Demostra molta ms capacitat per resoldresituacions problemtiques que els seus companys7. Fa la impressi que desconnecta i savorreixquan el professor repeteix les idees8. s capa dabordar temes que passendesapercebuts a la majoria9. Dna explicacions als seus professors quesorprenen per la seva agudesa i maduresa10. Domina una gran quantitat dinformaci referidaa temes molt diversos per ledat que t

Qestionari per als companys

Per al qestionari que us proposem a continuaci cal que el grupclasse pensi, primer, en tots els seus companys per trobar la persona que sadiums amb la descripci.

El qestionari es llegeix en veu alta i sexplica per garantir que tothom lha ents. Esdemana als alumnes que responguin pensant en tota la classe. Han descriure elnom de la persona que han pensat per a cada tem.


28/31

Intentem trobar un noi o una noia que s capa dinventar els millors jocs:....................Si donssim un premi al millor inventor, seria per a en o per a la ................. . En/la

....................... descobreix situacions que els altres no veiem.

La persona que fa ms preguntes i demostra ms curiositat s: ............... .

Si calgus escriure una obra de teatre, en/la ...................... seria el noi o la noia que

sinventaria la millor histria.

Aquest noi o aquesta noia sap fer coses que els altres encara no dominem: ............ .

Aquest noi o aquesta noia pot resoldre situacions i problemes molt difcils:.............

ANNEX. QUADRE DE RESULTATS DELS TESTS DINTELLIGNCIA I

APTITUDS

Infantil Primria ESOTres-cincanys

Sis-dotzeanys

Tretze-setzeanysTESTS

Precocitat Superdotaci Superdotaci

WPPSIQI 130 --------------- --------------

MSCAIGC 130

---------- ----------

Intelligncia:WISC-IV, WAIS-III,FACTORGCreativitat: PIC i CREA

------------ QI 130 oPC > 80ms creativitat ambun PC 80

QI 130 oPC > 80ms creativitat ambun PC 80

BADYG-I, E1, E2, E3, M Intelligncia general:totes les escales han

de donar unPC 80

Intelligncia general:totes les escales han

de donar un PC

80

Intelligncia general:totes les escales han

de donar un PC

80EFAI Intelligncia general:

totes les escales hande donar un PC 75

Intelligncia general:totes les escales hande donar un PC 75

Infantil Primria ESO

TESTS TALENTS

Tres-cincanys

Sis-dotzeanys

Tretze-setzeanys


29/31

Matemtic Conceptesquantitatius numricsPC 95

Raonamentmatemtic, sriesnumriquesI problemes numricsverbalsPC 95

Raonamentmatemtic, sriesnumriquesi problemes numricsverbalsPC 95

Acadmic Vocabulari grfic,conceptesquantitatius

numrics, raonamentamb figures imemriaPC 85

Raonament lgic,gesti de memria iraonament verbal

PC 85

Raonament lgic,gesti de memria iraonament verbal

PC 85

Lgic Vocabulari grfic,conceptesquantitatius numricsi raonament ambfigures PC 95

Analogies verbals,sries numriques imatrius de figuresPC 95

Analogies verbals,sries numriques imatrius de figuresPC 95

Verbal Vocabulari grficPC 95

Analogies i completaroracionsPC 95

Analogies i completaroracionsPC 95

BADYG-I,E1, E2, E3,M

EFAI (per aprimria i

ESO)

Creativitat:PIC i CREA

Artstic Raonament ambfigures, i percepci icoordinacigrafomotrius PC 95

Matrius de figures ifigures girades iPC 95ms creativitat:PC 80

Matrius de figures iencaixar figuresPC 95ms creativitat:PC 80

Creativitat:PIC i CREA

Creatiu ---------- Creativitat:PC 90

Creativitat:PC 90

Matemtic ---------- ---------- Clcul numric(aptitud numrica)PC 95

Lgic ---------- ---------- Raonament lgic

(raonamentabstracte)PC 95

Verbal ---------- ---------- Comprensi i fludesaverbals (raonamentverbal) PC 95

PMADAT

Artstic ---------- ---------- Concepci espacial(relacions espacials iraonament mecnic)PC 95ms creativitat:PC 85

QI: coeficient intellectual; PC: percentil; WPPSI: escala dintelligncia de Wechsler per a preescolar iprimria; MSCA: escales McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens; WISC-IV: escaladintelligncia de Wechsler per a nens-IV; WAIS: escala dintelligncia de Wechsler per a adults;Factor G: tests de factor G; PIC: prova dimaginaci creativa; CREA: test dintelligncia creativa;BADyG: bateria daptituds diferencials i generals; PMA: aptituds mentals primries; DAT: testdaptituds diferencials; EFAI: avaluaci factorial de les aptituds intellectuals.


30/31

Exemples per a la interpretaci de resultats

Com saprecia en aquest quadre, hi ha diversos tests que permetendetectar si un alumne t o no algun tipus dalta capacitat. Per interpretar-lo podemposar alguns exemples. Si un noi de vuit anys obt un percentil al voltant de 80 osuperior en totes les escales del test BADyG-E2 i un percentil superior a 85 en el testde creativitat PIC, podem dir amb fora seguretat que es tracta dun superdotat. Siobtingus un percentil 85 o superior en les escales de raonament verbal, raonamentlgic i memria, mentre que les altres escales incloent-hi les del test de creativitatquedessin en un nivell mitj o mitj-alt, direm que el noi est dotat amb talentacadmic. Si la puntuaci fos dun percentil 95 sols en les escales daritmtica i lesaltres incloent-hi les del test de creativitat quedessin en un nivell mitj o mitj-alt ofins i tot mitj-baix o baix, tindrem un noi amb talentmatemtic.

BIBLIOGRAFIA

Alonso, J.A, Renzulli, J.S. Benito Mate, Y. (ed.) (2003)Manual internacionalde superdotados. Madrid: Eos.

Arroyo, S.; Martorell, M.; Tarrag, S. (2006)La realidad de una diferencia: lossuperdotados. Barcelona: Terapias verdes.

Berylene, D. E. (1965) Motivational problems raised by exploratory andepistemic Hill.

Benito Mate, Y. (1994) Intervencin e investigacin psicoeducativas enalumnos superdotados. Salamanca: Amaru.

L. Carreras Tru. Los tests psicolgicos. Barcelona: Libros de bolsilloLarousse. RBA realizaciones editoriales, S.L., 1998.

L. Carreras y F. Castiglione. Mitos sociales en superdotacin. En: J. S.

Renzulli, Y. Benito y J. A. Alonso, eds. Manual internacional de superdotacin.Madrid: Eos, 2003; 6. L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La intervenci educativa en els casos

de nens superdotats. Full Informatiu del Collegi Oficial de Psiclegs deCatalunya, 2004; 165 (enero).

L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La superdotaci a les escoles deCatalunya. Full Informatiu del Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya,2004; 167 (marzo).

L. Carreras Tru. Consellers escolars per alumnes amb altes capacitats. En:Gonzlez Bellido A. y Riart Vendrell J. (eds.) mbits i estratgies dintervencien psicologia de leducaci. Barcelona: EUB, SL. 2005.

Castell, A.; Martnez, M. (1998) Necessitats educatives especials. Alumnatexcepcionalment dotat intellectualment. Generalitat de Catalunya,Departament dEnsenyament.

De la Torre, S. (1995)Creatividad aplicada. Madrid: Escuela Espaola. Garca Vidal, J. (1996) Gua para realizar adaptaciones curriculares. Madrid:

Eos. Gardner, H. (1999) Mentes extraordinarias. Barcelona: Kairs. Martnez, M. y Castiglione, F. (1996) Las familias con hijos e hijas de altas

capacidades. Orientacin e intervencin en la familia del nio superdotado.Curso M.E.C. Madrid, Marzo de 1996.

Menchn Belln, F. (1998)Descubrir la creatividad. Madrid: Pirmide. Prieto Snchez, M. D.; Prez Snchez, L. (1993) Programas para la mejora

de la inteligencia. Teora, aplicacin y evaluacin. Madrid:Sntesis.


31/31

Prieto Snchez, M. D. (ed.) (1997)Identificacin, evaluacin y atencin de ladiversidad del superdotado. Archidona (Mlaga): Aljibe.

Silverman, L. K. (1993) Counseling the gifted and talented. Denver, Colorado:Love Publishing Company.

Riart, J.; Soler, M. (2004) Estrategias para el desarrollo de la inteligencia.Barcelona: Ceac.

Riart, J.; Vendrell, J. (2002) Intelligncia i cervell. Barcelona: Estel. Renzulli, J. S. Desarrollo del talento en las escuelas, programa prctico para

el total enriquecimiento escolar, mediante el modelo de enriquecimiento

escolar, a Benito Mate Y. (ed.) (1994). Investigacin e intervencin educativaen alumnos superdotados. Salamanca: Amaru. Sipn Compa, A.; Lpez, J. C.; Manzano, J. R. (ed.) (1998) Respuestas

educativas para alumnos superdotados y talentosos. Saragossa: MiraEditores.

Wallace, B. (1988) La educacin de los nios ms capaces. Madrid: Visordistribuciones.

Yuste, C. (1994) Los programas de mejora de la inteligencia. Madrid:Cepe. Prez Snchez, L. (1993) Diez palabras clave en superdotados. Madrid:

Verbo Divino.

Documents

Protocol Detecció Altes Capacitats