Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 1

Perspectives socials de la normalització

de la terminologia Lluís Rius

Universitat Oberta de Catalunya Publicar textos universitaris a la Xarxa:

condicionants editorials i terminologia

En la meva intervenció voldria posar de relleu alguns aspectes relacionats amb el paper de les revistes digitals universitàries com a vehiculadores de llenguatge especialitzat (i, doncs, com a transmissores de terminologia). El marc: la universitat

És sabut que la universitat és una institució que té per objectiu, d’una banda, facilitar l’aprenentatge de coneixements denominats superiors; i, de l’altra, que persegueix també la recerca i la innovació. En les universitats es facilita l’aprenentatge, es transmet coneixement, se’n genera de nou. Les universitats posen en contacte els estudiants (sovint per primer cop) amb disciplines que, en grau divers, es caracteritzen per l’ús d’un llenguatge altament especialitzat, amb un percentatge elevat de termes. I en l’àmbit de la recerca, els investigadors, a més a més d’usuaris, poden ser generadors i difusors de conceptes i denominacions nous —de terminologia. La universitat és una fàbrica important de neologia, i una plataforma de difusió rellevant de formes noves. Nous contextos de comunicació especialitzada

Em centraré en l’experiència que acumulem a la UOC, una universitat molt jove —ara hem fet deu anys—, no presencial, i que fa un ús intensiu de les noves tecnologies amb l’objectiu de superar les barreres del temps i de l’espai i poder oferir, d’aquesta manera, un model educatiu basat en la personalització i l’acompanyament integral de l’estudiant. En una universitat virtual com la nostra hi ha molts contextos que permeten canalitzar llenguatge d’especialitat. Per una banda trobem contextos poc reglats, en el sentit de poc formalitzats, en els quals predomina el valor comunicatiu, la immediatesa, la participació, la interacció, l’espontaneïtat, sense grans filtres ni estructures. Per exemple, i sense ànim d’exhaustivitat, serien contextos poc reglats les aules virtuals (des d’on s’orienta en primera instància per a l’aprenentatge); els fòrums i els debats virtuals (on estudiants, professors i/o investigadors debaten

Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius

Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 2

qüestions relacionades amb la matèria d’estudi); els blocs, nous espais emergents caracteritzats per la facilitat d’ús i d’accés, pel seu impacte quasi instantani, cada cop més presents en l’aprenentatge. Per una altra banda, també hi ha contextos més reglats o formalitzats, generalment amb una política i un cert control editorial: seria el cas de les revistes digitals, de les col·leccions de textos de recerca en línia, del material didàctic en línia, de les actes en línia de moltes jornades i congressos. Les revistes digitals

A la UOC ens ha preocupat molt la dignificació de les revistes digitals, com a plataformes formalitzades de comunicació especialitzada: si per a una revista acadèmica en format paper se solen respectar uns requisits mínims de contingut i de format, per què una revista digital s’hauria de poder permetre publicar textos sense editar? Una edició acurada reforça la credibilitat del contingut, i generalment ajuda a transmetre’l. Per això considerem que les revistes acadèmiques han de reunir aquests mínims estàndards, independentment de si són digitals o si no ho són. Així, a banda d’aprofitar al màxim el mitjà digital (eines per a recuperar la informació, estratègies de posicionament a Internet, i tantes altres), és convenient que s’estructurin a partir d’una línia editorial definida, un director, un consell de redacció, un consell assessor, circuits explícits d’avaluació d’articles, revisors externs. I des del punt de vista més formal, és convenient que compleixin els paràmetres acceptats per la tradició: ser seriades (tenir ISSN, número), facilitar unes normes de publicació, publicar els textos acompanyats de resums i paraules clau en dues llengües, etc. I, naturalment, una edició acurada no pot deixar de plantejar-se com s’han de tractar els neologismes dels articles que publica. Terminologia i espais reglats de publicació en línia. L’experiència de la UOC

L’edició de textos universitaris en revistes digitals (o en d’altres espais en línia més o menys reglats), comparteix moltes característiques amb l’edició de textos universitaris en format paper, però també en té algunes de pròpies. En citarem algunes que tenen un impacte directe en el tractament de la terminologia: caldrà entendre-les en el context de la UOC, però sovint van més enllà de la nostra institució. 1. El pes de la línia editorial La naturalesa de la Universitat Oberta de Catalunya, caracteritzada per l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, determina també el seu focus de

Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius

Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 3

recerca i, en bona mesura, la línia editorial de les seves publicacions digitals: l’estudi dels efectes de les TIC en les persones, les organitzacions i la societat en general. 1 Es tracta, doncs, d’àmbits de coneixement molt nous, la qual cosa comporta que en aquestes publicacions en línia • sigui molt freqüent l’ús de terminologia que s’estrena: nova, fràgil, poc fixada; • els pocs codis lingüístics fixats, si es tracta de manlleus, no sigui fàcil de substituir-los. Pesa molt la prioritat de facilitar la comunicació entre experts; • normalment sigui més fàcil introduir propostes neològiques quan es tracta de la traducció d’un text, més que no pas quan es tracta d’una correcció; • que la terminologia sigui tan nova comporta que els experts difícilment puguin trobar els termes en diccionaris especialitzats, ni tan sols en les principals bases de terminologia en línia.2 2. La periodicitat: el factor temps Al contrari del que passa en una revista acadèmica en format paper, que s’edita sencera i d’un sol cop, algunes revistes digitals publiquen els articles d’un número a mesura que van essent aprovats i editats, sense esperar a tenir-los tots tancats. En conseqüència, • el temps per a fer consultes, per a estudiar o per a discutir propostes neològiques es redueix encara més del que ja és usual; • com que les decisions en matèria terminològica s’han de prendre amb poc temps, augmenta el nombre de propostes neològiques que apareixen sense normalitzar; • les revistes digitals esdevenen un banc de proves per a la terminologia, un escenari formalitzat per on circulen neologismes sovint per primer cop. Fer-ne un

1 A data d’avui, les revistes digitals de la UOC es focalitzen en la intersecció d’àmbits de coneixement concrets amb la influència o l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació. Digithum (www.uoc.edu/digithum) és una publicació que té per finalitat l’estudi de les transformacions en l’era digital dels objectes d’estudi de les humanitats i les ciències socials; RUSC (www.uoc.edu/rusc) se centra en l’aprenentatge en línia o e-learning; IDP. Revista d’Internet, Dret i Política (www.uoc.edu/idp) pretén ser una plataforma de reflexió i discussió sobre el contingut i abast dels canvis que les tecnologies de la informació i la comunicació —i, en particular, el fenomen d’Internet— comporten en els camps del dret, la política i l’Administració pública; Artnodes (www.uoc.edu/artnodes) és un espai virtual d’estudi i recerca sobre les interseccions entre l’art, les ciències i les tecnologies; Mosaic (www.uoc.edu/mosaic) és una revista d’actualitat sobre multimèdia; i UOC Papers, la més transversal, sobre societat de la informació (www.uoc.edu/uocpapers). 2 Tampoc és gens clar que els autors els facin servir —però aquest seria un altre debat: els especialistes tenen per costum consultar treballs terminològics, o sols és una il·lusió que expressem en les introduccions d’aquests treballs?

Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius

Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 4

seguiment, recollir-ne les noves paraules (amb les noves solucions formals), i, si és el cas, normalitzar-les, és altament recomanable a l’hora d’aprofitar el valor que tenen com a plataformes actives de divulgació del llenguatge especialitzat. 3. La trobabilitat Una bona revista digital ha de vetllar perquè els continguts de la revista es puguin localitzar mitjançant cercadors, sense esperar que l’usuari busqui necessàriament aquell contingut, ni que conegui aquella revista. Així, • no es pot prescindir dels termes coneguts, perquè són els codis amb els quals els usuaris cerquen la informació amb els cercadors; • una dada interessant que se’n deriva és que la coexistència de manlleu i proposta neològica afavoreix aquesta trobabilitat, lluny de penalitzar-la; • la disposició de les metadades i la tria de les paraules clau pot condicionar enormement aquesta trobabilitat. 4. Textos d’autor És tan obvi com imprescindible no perdre de vista que estem parlant de textos que no són corporatius, sinó que són d’autor. Aquest no és un tret específic de les revistes digitals, però sí que ho és de les revistes acadèmiques. A la UOC tenim revistes i butlletins corporatius, i tenim revistes i butlletins acadèmics. Les possibilitats d’introducció de neologismes en els primers no són les mateixes que en els segons. En les revistes digitals, • l’autor és expert i té l’última paraula: la substitució d’un manlleu per una forma neològica sols es tira endavant amb el seu consentiment; • els autors, com a experts, són ja un referent de primer ordre, a l’hora de proposar o de contrastar una forma neològica. Quan ens posem en contacte amb el TERMCAT, més enllà dels criteris que puguem tenir com a mediadors, podem afegir-hi pràcticament sempre el raonament d’un o més especialistes (el primer, el del mateix autor); • tanmateix, cal diferenciar entre la correcció d’articles (l’autor pot ser refractari a canvis terminològics), de la traducció d’articles (l’autor del text original no acostuma a incidir-hi).

Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius

Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 5

Un exemple en curs: la lliçó inaugural de la UOC

La lliçó inaugural de la UOC d’enguany, Els biaixos de l’electricitat (The Biases of Electricity), a càrrec del sociòleg Derrick de Kerckhove3, ens pot servir per a il·lustrar algunes de les característiques que hem comentat més amunt. Àmbits de reflexió nous que demanen noves expressives La lliçó s’inscriu de ple en la línia editorial de la UOC que comentàvem més amunt: es tracta d’una reflexió sobre la influència de la tecnologia —l’electricitat, en diverses fases— sobre el comportament humà, sobre les noves identitats que l’aplicació d’aquestes tecnologies configuren: el paper del telèfon mòbil, el paper dels blocs. Es tracta, doncs, d’un text d’autor sobre un àmbit de coneixement nou. El ponent ens adverteix, només començar, d’aquesta circumstància: “Vaig començar a pensar en termes de biaixos de l’electricitat arran d’una conferència a Madrid el gener d’aquest 2005 (...)”, i al llarg del text anirà fent referències metalingüístiques per justificar o ressaltar les noves denominacions que utilitza. L’autor és expert, i tria les solucions neològiques segons les necessitats comunicatives que se li plantegen.4 Per altra part, la versió catalana i la castellana han de ser trobables, i aquest fet condicionarà el tractament dels neologismes. Finalment, el context editorial del text està marcat pel factor temps: en molt poques setmanes —tres!— s’haurà de corregir, s’haurà de traduir al català i al castellà, caldrà acarar les traduccions, maquetar-lo, corregir proves de pantalla i organitzar un debat virtual que hi anirà associat. L’autor, a més, en poc temps n’ha lliurat diverses versions, amb diferències importants de l’una a l’altra. El temps per a consultes queda limitat a la mínima expressió.

3 Accessible a http://www.uoc.edu/inaugural05/cat/index.html. 4 Per exemple, “(...) if you have an opinion, but you don’t have a blog, does it matter? Are you an integral part of the web’s existence – a blogentity, if you will?” (“(...) si tenim una opinió, però no tenim un bloc, importa? Som una part integrant de l’existència del web –una bloquentitat*, per dir-ho així–?”). O bé, més endavant: “By bias, I intend a meaning that was first implied by Harold Innis in his celebrated book The Bias of Communication, that is, a tendency, inherent in the technology to extend its influence not only directly during its operation, but also beyond, in the effects that technology has on social behavior.” (“Vull donar al terme biaixos* el mateix significat que té en el famós llibre de Harold Innis The Bias of Communication, això és, una tendència inherent a la tecnologia a estendre la seva influència no solament d’una manera directa durant l’aplicació, sinó també després, en els efectes que la tecnologia té en el comportament social.”). I encara, cap al final: “The networks have introduced a hybrid condition of selfhood and identity, a new concept in the culture which is “publicy”, a word coined by my colleague Mark Federman at the McLuhan program. Like many necessary hybrid neologisms, this one puts together privacy and “publicness”. So “publicy” is that bizarre configuration of myself that is published but remains an indication of who I am. » («Les xarxes han introduït una condició híbrida d’individualitat i identitat, un nou concepte en la cultura que és “publivat*”, un terme encunyat pel meu col·lega Mark Federman en el Programa McLuhan. Com molts neologismes híbrids necessaris, aquest aplega privat i públic. De manera que “publivat*” és aquesta curiosa configuració de mi mateix que em fa públic però que continua essent una indicació de qui sóc. »).

Perspectives socials de la normalització de la terminologia Lluís Rius

Espai terminològic 2005. La normalització de la terminologia termcat 6

És, doncs, un text nou, sobre un tema nou, que fa servir paraules noves. Vegem-ne alguns exemples: • blogentity, en referència a la personalitat digital proactiva, la dels blocs i blocaires, connectats al web, part integrant de l’existència del web. L’autor manlleva el terme d’un blocaire, precisament (que cita convenientment). • hypertinence. Seria el fet de poder-se acostar a un objecte digital des de molts angles, sense dependre d’una jerarquia (entre altres estratègies, gràcies a l’etiquetatge, a la freqüència d’enllaços a l’objecte, a les adreces d’interès compartides). • screenology: la pantalla com a interfície cognitiva, la nostra principal connexió amb la informació. • publicy, titllat per l’autor de neologisme necessari, és un terme híbrid format amb publicness i privacy, públic i privat, condició híbrida d’individualitat i identitat. Literalment, publivat. Aplicable a la identitat d’una persona que fa públiques determinades idees, opinions privades en un bloc, que es constituirà en una comunitat d’interessos. • experience overload o excés d’experiències: el nombre d’experiències que podem tenir amb aparells monofuncionals, com és el telèfon, el televisor o els ordinadors, es multiplica pel nombre d’ocasions i situacions en què ens trobem al llarg d’un dia corrent. Relacionat amb excés d’informació (infoxicació). I molts més: podcasting, videocasting, technobiology, mobisode, hyperkids, etc.

Tenim paraules

Per acabar, voldria llegir unes paraules extretes fa uns dies del bloc de l’escriptor Jaume Subirana, Flux5, que em sembla que poden venir força a tomb: “Dijous, 13 d’octubre de 2005 TENIM PARAULES “Aviat farà dos anys, quan vaig ficar-me al Blogger a veure si era veritat que costava tan poc obrir un quadern digital, a l’hora de subtitular aquest Flux vaig convertir el blog en bloc sense gosar imaginar-me que el Termcat acabaria fent oficial tan poc després aquella proposta (...). Com en els temps de Fabra i Carner i Sagarra, veiem créixer i canviar, modelant-se als nostres usos, la llengua entre els nostres dits. Quina agradable sensació de propietat, en tots els sentits de les paraules.” Barcelona, 16 de novembre de 2005

5 Accessible a http://jaumesubirana.blogspot.com/.