PROPOSTA DIDÀCTICA

Mural de motivacióQuadern 2. Sóc així

Llegir i interpretar imatges.•

Discriminar el sexe masculí i el femení: nen-nena.•

Identificar les principals parts del cos: mà, peu, cul, cabells, panxa, braços, coll, cames, esquena.•

Participar en els diàlegs i construir frases correctes.•

Utilitzar el llenguatge oral per descriure o relatar fets i situacions viscudes.•

Treballar el vocabulari relacionat amb el cos.•

Potenciar habilitats de pensament a través de l’anàlisi d’una imatge.•

OBJECTIUS

BAULA

BAULA

coll

cama

panxa

braç

cabells

culmà

peu

Identificar què és el que surt al mural. Preguntar als infants: Quants nens hi ha? Són •iguals? Quines diferències hi ha entre ells? A quin us assembleu més?

Relacionar el propi sexe amb les imatges que hi ha al mural.•Verbalitzar les parts del mural que estan assenyalades.•Buscar les diferències entre el nen i la nena del mural.•Buscar les semblances i les diferències entre els nens del dibuix i ells mateixos.•

Observem

PETITS EXPLORADORS 3

Trobar l’element que no forma part del cos del nen (ulleres).•Parlar sobre totes aquelles coses que ens posem i que no formen part del nostre cos •(arracades, roba, clips per als cabells, etc.).

Analitzem

Inventar diferents hipòtesis sobre què passaria si totes les persones fóssim iguals, fós-•sim igual d’altes, amb el mateix color d’ulls, de cabells, de pell...

Imaginem

Pensar en com fan pipí els nens i les nenes. Preguntar-los si el fan de la mateixa manera. •Les nenes poden fer el pipí dretes? I els papes i les mames, com el fan?

Tot seguit, pensar en com fem la caca. Tots la fem de la mateixa manera? La fem igual •que el pipí?

Reflexionar sobre si tots som iguals o no.•

Reflexionem

Jugar al joc del telèfon amb les parts del cos. (Col·locar el grup classe en rotllana i fer •que un infant digui xiuxiuejant a cau d’orella al company o companya que estigui al seu costat una paraula, en aquest cas una part del cos, i que aquest la digui al de l’altre costat, i així fins a arribar al final. Després, cada nen i nena repeteix la paraula que ha entès.)

Jugar al joc de les endevinalles: donar als nens i nenes un seguit de pistes sobre una •part del cos (per exemple: serveixen per mirar, serveix per olorar, etc.), i fer que els in-fants endevinin de quina part del cos parlem, és a dir, que resolguin l’endevinalla.

Juguem

Demanar que cada infant digui a quin sexe pertany.•Iniciar una conversa grupal sobre com és el nostre cos, i fer que cada infant digui de •quin color té els cabells, els ulls, etc.

Relacionem

PROPOSTA DIDÀCTICA

Mural de motivacióQuadern 5. Tinc gana!

Llegir i interpretar imatges.•

Desenvolupar la capacitat d’observació.•

Identificar el menjador escolar.•

Explorar les característiques de l’entorn físic representat en el mural: el menjador escolar i la •cuina de l’escola, així com les persones i les situacions que hi ha representades.

Diferenciar les cuineres dels cuiners, les monitores dels monitors i els nens de les nenes.•

Trobar aquells nens que fan coses que no s’haurien de fer en un menjador (jugar amb un •animaló, seure malament...).

Familiaritzar-se amb nou vocabulari relacionat amb l’estona de menjar.•

Participar en els diàlegs i construir frases correctes.•

Utilitzar el llenguatge oral per relatar fets i situacions viscudes.•

Potenciar les habilitats de pensament a través de l’anàlisi d’una imatge.•

OBJECTIUS

BAULABAULA

Identificar què és el que surt al mural. •Observar les persones que hi ha al mural i identificar el paper de cada una d’elles.•Identificar els nens i nenes als quals els agrada el menjar i els que no.•Reconèixer les diferents imatges que hi ha representades al mural.•Verbalitzar allò que es veu al mural.•Buscar els elements que els siguin familiars.•

Observem

PETITS EXPLORADORS 5

Analitzar les dependències que hi ha representades al mural: la cuina de l’escola i el •menjador escolar. Parlar de l’espai, el mobiliari, la decoració, la disposició dels espais i els elements, la gent que hi ha...

Observar els infants que hi ha al mural. Els rostres són molt expressius? Tots els nens i •nenes estan contents? Hi ha algun infant que faci alguna cosa incorrecta? Hem de seure bé a taula? Tots els nens i nenes van amb bata? Per què creieu que la porten? Hi ha algun nen que mostri que té son? Vosaltres feu la migdiada després de dinar? Hi ha algun nen que hagi acabat de dinar? Hi ha algun nen que s’estigui rentant les mans? Per què ho fa?, etc.

Observar les persones que hi ha al mural. Què deuen sentir? A vosaltres us agrada el •que estan menjant? Quina és la tasca dels adults que hi ha? Per què porten barret? Per què la cuinera posa la pasta dins de bols més petits que l’olla per repartir-la entre els nens i nenes?, etc.

Analitzem

Inventar diferents hipòtesis sobre les situacions que se succeeixen al mural: per què •creieu que els nens i nenes dinen al menjador? Podrien dinar a la sala de psicomotrici-tat? Com ho farien? I al pati? Com ho farien? I al lavabo? Com ho farien?

Imaginem

Iniciar una conversa rica a partir de la pregunta: Tots els nens i nenes del món poden •menjar en un menjador com aquest? Reflexionar a partir del que responguin els in-fants.

Reflexionem

Amagar el mural i fer tota una sèrie de preguntes sobre el que hem estat treballant.•Jugar al racó de la caseta de l’aula a fer de cuiners i cuineres, a fer dinars, a donar de •menjar als ninos i nines, a parar taula, a rentar plats...

Fer el «racó del tast» per tal de provar diferents aliments i parlar sobre si ens agraden o •no, etc.

Juguem

Relacionar els elements que hi ha al menjador de l’escola amb els de casa de cada •infant. Preguntar als nens i nenes si a casa utilitzen el tovalló de roba, si utilitzen la for-quilla i el ganivet, etc.

Relacionar els hàbits que treballen a l’escola amb els de casa. Preguntar-los si a casa •seva paren taula, si reciclen, si veuen la televisió mentre mengen, etc.

Identificar les diferents accions que es realitzen al mural amb la persona que les fa a •casa. Per exemple: Qui cuina a casa? Qui para taula?

Relacionar les imatges del mural amb la pròpia experiència: iniciar una conversa espon-•tània sobre on dinen cada dia, on dinen els caps de setmana. Preguntar-los si només es pot dinar al menjador de l’escola i a casa o també es pot menjar en restaurants, en un avió, a la muntanya, etc.

Relacionem

PROPOSTA DIDÀCTICA

Mural de motivacióQuadern 8. Em fa mal la panxa

Llegir i interpretar imatges.•

Desenvolupar la capacitat d’observació.•

Explorar les característiques dels entorns físics representats en el mural: l’espai classe i la •consulta d’un metge (pediatre), així com les persones i les situacions que hi ha representades.

Identificar les dues seqüències dibuixades: la classe (un nen no es troba bé i ho parla •amb la mestra) i la consulta del metge (el nen va al metge amb el pare).

Imaginar hipòtesis sobre la seqüència intermèdia de les dues que hi ha representades: la mestra •trucant als pares des del despatx de l’escola per comunicar-los que el seu fill no es troba bé i si el poden venir a buscar.

Participar en els diàlegs i construir frases correctes.•

Utilitzar el llenguatge oral per relatar fets i situacions viscudes.•

Familiaritzar-se amb nou vocabulari relacionat amb l’espai classe i la consulta d’un metge: estris, •situacions, expressió d’estats emocionals i físics...

Identificar les persones que hi ha al mural i els seus rols, i identificar-ne les emocions.•

OBJECTIUS

BAULA

Observar la làmina mural i respondre les preguntes següents:• Quines dependències hi ha representades? Què passa a l’escena de l’escola? I a la de la

consulta del metge? Per què creieu que el nen ha anat al metge?, etc.

Observar les persones que hi ha al mural i identificar cada una de les accions que estan •realitzant.

Reconèixer les diferents imatges que hi ha representades al mural i verbalitzar-ho.•Buscar elements que els siguin familiars.•

Observem

PETITS EXPLORADORS 7

Analitzar els dos espais representats: espai, mobiliari, estris, gent que hi ha, les expres-•sions que tenen, què deuen sentir, què estan fent, etc.

Observar i identificar l’estat d’ànim del nen que no es troba bé i l’actitud de les altres •persones cap a ell.

Preguntar als nens i nenes: Per què creieu que el nen no està content i necessita que la •mestra l’atengui i li faci costat? Per què la mestra li fa un massatge a la panxa i la met-gessa li toca també la panxa? Des d’on deu trucar la mestra als pares del nen que no es troba bé? Què els pot haver explicat? Què té el metge a la consulta? Coneixeu algun estri dels que té el metge a la consulta? Quins? N’hi ha algun que hagueu vist però que no en sabeu el nom?, etc.

Analitzem

Fer que els infants imaginin i expressin oralment el que els agradaria ser de grans (ofici).•Demanar als infants que imaginin què passaria si només mengessin xocolata i caramels •tot el dia.

Imaginem

Fer preguntes als nens i nenes perquè reflexionin: Quan ens trobem malament, com ens •agrada que ens atenguin? Per què anem al metge? Què faríem sense metges? Sempre anem al metge quan estem malalts? Necessitem els medicaments quan estem malalts? Què faríem si no existissin? Què ens fa tenir mal de panxa?, etc.

Reflexionem

Amagar el mural i fer tota una sèrie de preguntes sobre el que hem estat treballant.•Jugar a ordenar seqüències temporals.•Anar al racó del joc simbòlic de la consulta del metge i jugar a fer de metges.•

Juguem

Relacionar el malestar que expressa el nen del mural amb el que puguin sentir els nens •i nenes de la classe.

Relacionar les imatges del mural amb la pròpia experiència: iniciar una conversa espon-•tània sobre com és la consulta del seu metge i si hi ha característiques comunes amb el que veuen al mural.

Relacionem