Quadern Alumne 1r ESO

Tutoria 1r ESO pàg. 1 -

PLA

D’ACCIÓ TUTORIAL

DOSSIER

ALUMNE

PRIMER ESO

Nom alumne_______________1er ESO___ Curs escolar_______________


ÍNDEX Primer trimestre Activitat 1 Ens presentem; pàg. 5 Activitat 2 Normativa del centre. pàg. 6 Activitat 3 D’ on venim. Condicions de treball pàg. 9 Activitat 4 Joc dels animals. pàg. 11 Activitat 5 Elecció de delegats. Acta d’elecció de delegats pàg. 12 Activitat 6 Horari d’estudis pàg. 16 Activitat 7 Tècniques d’estudi pàg. 17 Activitat 8 Preparem els exàmens pàg. 18 Activitat 9 Com veus l’ institut pàg. 19 Activitat 10 Preparem l’avaluació pàg. 20 Activitat 11 Fitxa d’avaluació de les activitats pàg. 23 Altres activitats Segon trimestre Activitat 1 L’autoestima: La sospita pàg. 26 Activitat 1 L’arbre de la meva vida pàg. 28 Activitat 2 Tinc un problema amb els exàmens pàg. 31 Activitat 3 Orientacions didàctiques pàg. 32 Activitat 4 Horari d’estudi pàg. 35 Activitat 5 El treball de síntesi pàg. 36 Activitat 6 Com estudiar pàg. 37 Activitat 7 Preparem l’avaluació pàg. 39 Activitat 8 Avaluació de les activitats pàg. 41 Altres activitats Tercer trimestre Activitat 1 Reflexiona com ha anat la 2ª avaluació pàg. 45 Activitat 2 Mapes conceptuals pàg. 46 Activitat 3 Com anem amb la família pàg. 47 Activitat 4 El cas de la Lluïsa pàg. 48 Activitat 5 Concentració pàg. 49 Activitat 6 Preparem l’avaluació pàg. 51 Activitat 7 Fitxa d’avaluació de les activitats pàg. 52 Activitat 8 Planifiquem l’estiu pàg. 54 Altres activitats


Introducció El dossier de l’alumne és un recurs de l’Institut d’Aran per afavorir i estructurar les activitats de tutoria, que seguint una seqüència lògica distribueix el temps de tutoria del grup classe en diferents moments. La tutoria es un espai on el grup classe parla de les seves coses, estructura la vida de l’aula i busca alternatives a aquelles situacions que no li van bé per l’estudi. En aquest dossier trobaràs les activitats a realitzar al llarg del curs en el crèdit de tutoria, la finalitat es cercar estratègies d’acollida i dinàmica de coneixements del grup per tal de fomentar els valors basats en la relació, acceptació i ajut als companys i companyes del grup classe.

Cada dia i en cada moment hem d’actuar, sovint ens manquen eines per prendre decisions. Què hem de fer? Quan?. El saber estar i resoldre els petits conflictes que van sorgint en el dia a dia, poden canviar el nostre estil de vida, afavorint una relació crítica i un créixer com a persones integrants d’una societat. Creiem que l’hora de tutoria ha de ser un espai per a portar a terme les activitats que se’n deriven de la norma del centre, situacions administratives i compartir sobre el dia a dia del grup classe i una altra part que consisteix en crear un clima de debat on els alumnes puguin expressar els seus sentiments idees etc., i anar creixent amb les aportacions pròpies i dels companys de classe. Les activitats que es proposen són per treballar de manera conjunta amb els companys de classe i a través de la dinàmica de grup, afavorir estratègies de resolució de conflictes i de cohesió de grup.


Presentació: Aquest dossier pretén ser l’eina de treball de les sessions de tutoria. Les activitats es valoraran diàriament i el barem de puntuació serà el següent: 1. Portar el dossier de tutoria i el material necessari per realitzar les activitats.

3 punts

2. Respondre el dossier coherentment i reflexivament, adequant les respostes a les

preguntes fetes. 4 punts

3. Mostrar una actitud col·laboradora, respectuosa amb companys i professors;

sabent escoltar; participant responsablement; respectant el torn de paraula; exposant correctament les idees. 3 punts.


ENS PRESENTEM. Comences un curs nou, ben segur que ja has trobat alguns companys de l’escola de primària, potser a la majoria els has vist aquest estiu, pel carrer, a la piscina o altres indrets. Et proposem una activitat per saber més coses dels teus nous company i fins i tot per descobrir coses noves dels amics i amigues de la primària. Teniu 15 minuts per omplir aquesta graella, (fitxa pàg. 6) has de buscar entre els alumnes de la classe, aquell que compleix el que diu en una de les caselles. Per exemple, tu li preguntes a un company o companya, HAS VIATJAT ALGUNA VEGADA?, i et diu que si, li preguntes el seu nom i el lloc on ha viatjat. Escrius el nom i el lloc a la casella corresponent.

ACTIVITAT 1


MATERIALS PER A NORMES, DRETS I DEURES

Normes del centre SEMPRE I A TOT ARREU, RESPECTAREM ELS ALTRES. Dins de l’aula 1. Arribarem puntuals a classe. Si un alumne arriba tard se li una posa R a la PDA.

2. Durant les explicacions del professor/a estarem en SILENCI. 3. Durant les activitats a l’aula mantindrem un TO DE VEU ADEQUAT. 4. SEUREM CORRECTAMENT i mantindrem bones actituds dins l’aula. 5. Realitzarem SEMPRE les activitats que ens indiqui el/la professor/a. 6. Aixecarem la mà quan tinguem alguna demanda o necessitat. 7. Mantindrem LA NOSTRA classe neta i ordenada. 8. Entre classe i classe no es pot sortir de l’aula sense permís del professor. 9. No es pot menjar ni beure ni jugar dins l’aula. 10. A la darrera hora de classe els alumnes han de pujar les cadires damunt la taula i

deixar la classe recollida. 11. No es poden utilitzar ni portar a la vista en hores de classe telèfons mòbils ni

reproductors de música. Espais comuns 1. Caminarem TRANQUIL·LAMENT pels passadissos. 2. Mantindrem un to de veu adequat per conversar. 3. Respectarem les instal·lacions del centre. 4. Mantindrem els espais comuns NETS. 5. Anirem al lavabo a l’hora del pati o del menjador, si tenim una urgència li

demanarem al professor/a. 6. A les aules d’informàtica, biblioteca, laboratoris, audiovisuals... sempre ens

acompanyarà un professor/a durant tota l’estona. 7. No es pot fumar. 8. No es poden utilitzar ni portar a la vista en hores de classe telèfons mòbils ni

reproductors de música. 9. El primer timbre anuncia que acaba la classe i quan sona el segon tothom ha

d’estar dins les aules.

ACTIVITAT 2


Pati 1. Mantindrem el pati net.

2. Romandrem al pati tota l’estona i pujarem ràpidament quan toqui el timbre.

3. En cas de mal temps els alumnes estaran en la planta 0 i menjador.

4. No es pot sortir del centre.

5. Els alumnes no es poden quedar a l’aula.

3. RESPECTAR ELS COMPANYS, PROFESSORS I PERSONAL QUE TREBALLA AL CENTRE 4. RESPECTAR EL MATERIAL I LES INSTAL·LACIONS: Heu de tenir cura del bon estat de les aules, del material, portes, lavabos, senyals d’indicació i altres elements de les instal·lacions. Qui trenqui algun bé l’haurà de pagar. 5.ÚS DELS ORDINADORS PORTÀTILS A L’AULA Cal seguir les normes del protocol d’ús dels ordinadors portàtils. Recordeu que l’ordinador té un ús educatiu. 6. CONTROL DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA PER PART DEL PROFESSORAT. El professorat utilitza una PDA (Agenda electrònica) on anota totes les incidències de la setmana. Les lletres utilitzades per assenyalar les faltes per incompliment d’aquestes normes són:

R... Retard. M... No portar material. P... Actitud passiva. D... No fer els deures. C... Comportament incorrecte. F... Falta d’assistència. O ... Observació E ... Expulsió

Les faltes injustificades (F) i les Expulsions de l’aula (E) s’enviaran a casa per SMS.


Activitats 1. Llegiu i comenteu les normes en gran grup. 2. En petits grups, busqueu el perquè de cada norma. Decidiu si hi esteu d’acord,

en cas contrari doneu alternatives.

3. Consensueu en gran grup quines accions es portaran a terme si no es compleixen les normes.

4. Torn obert de preguntes.


- Explica com ets i que t’agrada.

A TENIR EN COMPTE Ús de l’agenda Com utilitzar l’agenda correcta,ment.

1. Anotar deures, treballs, controls, etc. 2. Comunicació amb els pares 3. Anotar dies de festa, sortides... 4. “Evitar” la seva utilització en d’altres tasques.

Llibretes i fulls

1. S’utilitzaran llibretes o fulls segons criteri del professor o professora 2. respecte als marges

a. Superior; 3 cm. b. Inferior, 2 cm. c. Esquerre, 3 cm,. d. Dret, 2cm.

3. Escriure la data a dalt a la dreta 4. Paginar els fulls a llapis 5. Bolígraf negre o blau. Llapis quan sigui indicat 6. Tenir cura i exigència en l’ortografia

Exàmens

1. Respectar els marges com als fulls d’apunts. 2. Es faran en blau o negre. Amb altres colors o llapis quan t’ho indiquin 3. Cal valorar l’ortografia i l’expressió.

ACTIVITAT 3


Treball escrits Cal que continguin:

1. portada amb títol; nom, curs, matèria, data... 2. Índex clar 3. Respecte de marges i numeracions 4. Cos central del treball 5. Conclusions si es demanen 6. Bibliografia ( si es demana) 7. Tot ben redactat i sense faltes

Dossier Ha de contenir:

1. portada com els treballs 2. Índex especificant els diferents apartats. 3. materials subministrats pel professorat. 4. Notes i apunts de classe. 5. Exercicis i problemes. 6. Resums i esquemes elaborats. 7. En carpeta de plàstic i grapat.

Tècniques d’estudi

1. Cal treballar la distribució del temps dedicat a l’estudi ( horari d’estudi) 2. S’han d’utilitzar les diccionaris 3. Millorar d’expressió i ortografia. 4. iniciar en la confecció de resums i esquemes


ARA FAREM UN JOC....

1. El tutor repartirà una targeta a cadascú. 2. Haureu de fer el que especifiqui a cada targeta 3. Com a màxim tindreu 10 minuts per fer-ho. 4. A la targeta posarà el nom d’un animal, haureu de fer el soroll de l’animal i

agrupar-vos amb els animals que facin el mateix soroll que vosaltres. ESCRIU UNA REFLEXIÓ SOBRE EL QUE HA PASSAT A LA DINÀMICA DE GRUPS:

ACTIVITAT 4


Elecció del delegat/delegada

Els alumnes tenen dret a: Participar en el funcionament de la vida del centre Ser informats pels seus delegats

Passes per decidir qui ha de ser el/la delegat/a del vostre curs: 1. Fem grups de 3 o 4 persones. 2. Llegiu les situacions conflictives del full i trobeu-ne solucions ràpidament: us heu

de concentrar en les qüestions bàsiques de la situació. Una persona del grup llegeix el text explicatiu. Discutiu què faríeu Una persona del grup escriu la solució (3 minuts per a fer-ho)

Hi ha 5 situacions, temps total 15 minuts. El vostre tutor/a controlarà el temps.

3. Poseu en comú les solucions de cada situació. A la vegada, el vostre tutor o tutora anirà escrivint a la pissarra com hauria de ser la persona delegada si hagués d’actuar com vosaltres heu definit. ( 30 minuts).

4. Una persona de la classe recull totes les propostes i el perfil del delegat/a en un cartell. El cartell estarà exposat a la classe fins que feu la votació dels càrrecs.

ACTIVITAT 5

FUNCIONS DEL DELEGAT/DA Responsabilitzar-se del full de control d’assistència a les classes. Ser portaveu de la classe a les sessions d’avaluació i dels conflictes

del grup davant dels professors. Assistir a les reunions de delegats i informar-ne als companys de la

classe. Avisar els qui molestin. Solucionar amb el/la tutor/a els problemes del grup. Avisar sobre la neteja i l’ordre de la classe.


SITUACIONS 1r ESO Situació 1: Un grup d’alumnes està organitzant una votació per escollir algú que els representi, algú comenta que és millor que el càrrec l’ocupi un noi i no una noia. Què faríeu? Per què? Situació 2: A la classe es produeix un conflicte i cal prendre una decisió important. Hi ha dues postures; uns que creuen que les decisions importants les ha de votar tot el grup i uns altres que volen que la decisió la prengui només la persona que els representa. Quina és la vostra opinió? Per què? Situació 3: A la classe hi ha dos grups rivals. Cada dia es formen més tensions entre ells. Què ha de fer el delegat o la delegada? Situació 4: S’ha convocat una reunió de delegats i delegades per al dimarts a les 5’30 de la tarda, però la persona que representa el vostre grup, justament aquell dia i en aquella hora, havia quedat amb la seva colla per anar al cinema. Què ha de fer? Situació 5: Hi ha una sessió d’avaluació on assisteix el delegat o la delegada. El grup classe ha proposat unes idees i solucions que el delegat/da no comparteix. Què ha de fer el/la delegat/da? Per què?


Ara que ja heu esbrinat quines són les característiques que ha de tenir una persona per poder ser delegat o delegada toca escollir-la. 1. Cada alumne que es presenti com a candidat per a delegat o delegada, pot fer una

petita explicació al grup del perquè creu que pot ser un bon representant de la classe i passeu a votar.

2. Anoteu a la pissarra el nom de les persones que s’han presentat ( possibles candidats)

3. Amb l’ajuda del vostre tutor o tutora, organitzeu la votació. Necessitareu una urna, o qualsevol estri que pugui fer aquesta funció, les paperetes segellades, la llista amb els nois i les noies de la classe i formar la mesa. A la mesa ha d’haver el vostre tutor o tutora, un l’alumne/a com a president i un com a secretari/a.

4. Procediu a fer la votació. Recordeu que heu de votar la persona més idònia pel càrrec.

5. Un cop finalitzada la votació es fan el recompte dels vots i es redacta l’acta.


Centre.............................................. Curs i grup .....................

Constituïda la mesa d’edat que presideix en/na ...........................................

En qualitat de secretari en/na ......................... han estat candidats a delegat o delegada de curs i a subdelegat o subdelegada de curs ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... El resultat de la votació ha estat el següent: Nombre d’alumnes presents en la votació:.................... Nombre de vots: Nom: .............................................................. Vots: ............................. Nom: .............................................................. Vots: .............................. Nom: .............................................................. Vots: ............................. Nom: .............................................................. Vots: .............................. Nom: .............................................................. Vots: .............................. Nom: .............................................................. Vots: ............................. D’acord amb els resultats, es declara representants de la classe: Delegat o delegada: ................................... , amb .........................vots Subdelegat o subdelegada ...................... , amb .........................vots (lloc i data)............................................................. Vist i plau, El/la president/a El/la tutor/a del grup El/la secretari/ària

Acta d’elecció de delegada o delegat


Omple la graella amb el temps que dediques a l’estudi fora de l’IES. Fes un compromís de treball individual a casa, per tal d’optimitzar els teus resultats HORARI D’ESTUDI

HORARI DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES CAP DE SETMANA

Ara reflexiona sobre la Preavaluació:

ACTIVITAT 6


Nº QÜESTIONS RESPOSTES 1 Estudiar és molt important per a mi?

SÍ NO ¿

2 Estudiar és un “rotllo”?

SÍ NO ¿

3 Estudio per aprendre?

SÍ NO ¿

4 Fa falta que em recordin que haig d’estudiar?

SÍ NO ¿

5 M’exigeixo a mi mateix alguna cosa més que l’aprovat?

SÍ NO ¿

6 Encara que no m’agradi alguna assignatura, l’estudio suficientment?

SÍ NO ¿

7 Em desanimo si tinc molt per estudiar?

SÍ NO ¿

Escriu a continuació, raons per les quals creus que has d’estudiar: • • • •

ACTIVITAT 7


PREPARACIÓ DELS EXÀMENS Hi ha tres maneres diferents de preparar els exàmens:

1. A llarg termini: Consisteix en estudiar-se al final de cada dia el que s’ha fet a la classe. Només ens recordem bé del que hem après sense preses. Això significa que has de començar a estudiar el primer dia de curs i que de tant en tant has de repassar el que fa temps que no et llegeixes.

2. A curt termini: és el repàs que cal fer un parell de setmanes abans de la setmana d’exàmens. Cal estudiar poc temps ( 1/2 hora o 1 hora) i descansar de tant en tant per no cansar el cervell. Mentre estem en període d’exàmens cal alimentar-se bé, descansar i fer algun esport suau, si no ets cap esportista, sortir a passejar o fer coses similars. No s’han de prendre substàncies estimulants com ara xocolata, cafè o té, cocacola amb cafeïna o tabac. Aquestes substàncies donen una sensació bona al principi però al cap de poca estona el rendiment cau en picat.

3. El dia anterior: No s’han d’estudiar mai coses noves. Això provoca confusió. Cal repassar resums i esquemes, que són els que t’ajuden a recordar els aspectes més importants. Intenta relaxar-te fent alguna activitat que t’agradi ( jugar amb l’ordinador, la tele, passejar, etc.) Si no pots dormir, fes algun exercici de respiració per relaxar-te o pren un got de llet.

És molt important que la nit anterior preparis tot el material necessari, el dossier ( que hauràs fet abans) si te’l demanen... emporta’t un parell de bolígrafs per evitar sorpreses. Si és una prova amb material, prepara tot el que necessitis dins la motxilla. Sigues puntual, això et tranquil·litzarà i podràs escoltar les indicacions generals que dóna el professorat abans de començar la prova.

Activitat: 1. En petit grup llegiu el text anterior, subratlleu les idees principals i anoteu els

dubtes que us vagin sorgint ( 10 minuts) 2. Aclariu en gran grup els dubtes ( posada en comú) 3. Torneu al grup petit i marqueu en la vostra agenda les setmanes d’exàmens ( una

quinzena per avaluació abans de la setmana d’exàmens). 4. maqueu en vermell o d’una manera fàcil de veure, el període d’exàmens en el

calendari d’aula.

ACTIVITAT 8


Escriu les avantatges de l’institut: Escriu els inconvenients de l’institut: Que t’agrada? Que no t’agrada? Com ho milloraries?

ACTIVITAT 9


Què és avaluar? Avaluar vol dir recollir informació sobre el treball que s’ha fet i donar-li un valor seguint uns criteris que ja estaven definits.. En el procés d’avaluació, el professorat pren decisions sobre els conceptes, procediments, actituds i hàbits de l’alumnat. Això vol dir que, a més de valorar el que saps sobre una matèria, també s’avalua si domines la manera de treballar-la, el que saps fer sobre un tema. Per exemple, són procediments fer mapes, fer esquemes, fer un gràfic, etc. L’actitud vol dir la teva disposició, conducta o postura davant d’un fet, d’una matèria, etc. L’hàbit vol dir el costum, la disposició que tenim per a fer una cosa d’una manera repetida. Per exemple, són hàbits lliurar la feina a temps o no, fer els deures, arribar d’hora, portar els materials, etc. En general, l’equip de professors té en compte tots quatre aspectes, però valorant-los de manera diferent segons el crèdit i la matèria. L’avaluació serveix per informar-te del teu progrés acadèmic. Et diu si has superat una unitat o un crèdit; però, a més, també t’informarà sobre quins aspectes has de millorar. Autoavaluació. A més d’avaluar el rendiment acadèmic, també es poden avaluar altres aspectes, com ara el funcionament del grup classe, l’adaptació, etc. Aniria bé que féssiu una avaluació del vostre procés des de l’inici de curs fins ara. El resum d’aquesta reflexió feta en grup la podeu aportar a la Junta d’avaluació perquè el professorat pugui valorar millor el vostre comportament.

ACTIVITAT 10


Avaluem el ......................trimestre Nom i cognoms:...................................................Nivell..............Grup:...... Individualment, contesta el següent esquema. La meva situació personal en relació als següents aspectes és: Valoració de 1....10 Motiu principal de la valoració

L’adaptació a la classe

L’actitud a classe

Els meus hàbits

El treball acadèmic

La relació amb el professorat

L’ambient de treball personal

El rendiment escolar

La relació amb el grup

Els resultats que espero

Conclusions. Treballant primer en grups petits i després fent una posada en comú, es pot elaborar un document on es recullin les conclusions a què ha arribat el grup. Aquest document es pot portar a la Junta d’avaluació. Alumnes del grup ..................................................................................................................... 1. Recull d’aspectes que crec que han de millorar:

Personals: ...................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................


Del grup: ...................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................

2. Poseu en comú les vostres respostes, primer en petit grup i després entre tota la classe. Procureu arribar a un consens.

3. Proposeu possibles solucions a aquestes dificultats o problemes, primer en petit grup i després entre tota la classe. Procureu arribar a un consens.

4. El delegat/da anotarà a la pissarra, i després en un full (feu-ne dues còpies, una per portar a la Junta d’avaluació i l’altra per posar-la a la classe), el resum de la valoració que heu fet..


Avaluació de les activitats de tutoria: Podeu fer un debat amb tot el grup classe; el tutor/a pot dirigir el debat fent aquestes preguntes. El delegat/da pot reculli la informació. En general, pensant en les activitats que has realitzat al llarg del trimestre, contesta;

1. El que més m’ha agradat:

2. Al que he après;

3. Quines activitats canviaria?

4. Quines activitats afegiria

ACTIVITAT 11


SEGON TRIMESTRE PROGRAMA ORDAGO Fes un breu resum sobre el que has après de la xerrada

ACTIVITAT 12


PROGRAMA CIVISME I CONVIVÈNCIA Fes un breu resum sobre el que has après de la xerrada

ACTIVITAT 13


XERRADA “ HÀBITS D’HIGIENE I SALUT

Fes un breu resum sobre el que has après de la xerrada

ACTIVITAT 14


2n TRIMESTRE


TREBALLEM L’AUTOESTIMA La sospita

Narrativa popular. Font: Cavall fort “ Una vegada, en Salvador de les Soles va perdre la destral. Era una destral molt bona, nova de trinca, que en Salvador de les Soles havia comprat no feia gaire al mercat de Lligallo del Gànguil. I en Salvador de les soles va pensar que segurament la hi havia robada en Sebastià, que era fill del seu veí. Manel de les Papallones. I es va fixar en la seva manera de caminar: cada tres o quatre passes en feia una de més curta que les altres. - Té un caminar de lladre, aquest xicot- va pensar en Salvador de les Soles. També es va fixar en la seva manera de mirar: de tant en tant mirava enllà d’enllà, com si tot el que tenia a prop li fes mal a la vista. - Té un mirar de lladre, aquest xicot- va dir en Salvador de les Soles. I, encara, es va fixar en la seva manera de parlar: hi havia cops en què Sebastià no acabava la frase, l’abandonava i la començava per un altre cap. - Té un parlar de lladre, aquest xicot- reflexionava en Salvador de les Soles. Però al cap d’uns quants dies en Salvador de les Soles va trobar la seva destral, nova de trinca, la que havia comprat al mercat de Lligallo del Gànguil, que es veu que s’havia deixat amagada entre unes bardisses al bosquet del barranc de la Mallada, un dia que hi havia anat a fer llenya. Hi havia trobat un vol de rovellons i no s’havia recordat més de la destral. Quina alegria va tenir, en Salvador de les Soles! L’endemà en Salvador de les Soles va veure en Sebastià, el fill del seu veí, Manel de les papallones, que passejava per la plaça i feia rotllana amb els companys i deia coses a les noies. I es va fixar en la seva manera de caminar, i en la seva manera de mirar, i en la seva manera de parlar. I ja no li van semblar ni un caminar de lladre, ni un mirar de lladre, ni un parlar de lladre.” En aquesta història, el protagonista té prejudicis sobre un noi. Hi ha prejudici quan una persona o persones fan una valoració o tenen una opinió no raonada d’una altra persona o grup de persones. La valoració pot ser de predilecció o d’aversió. En Salvador veu que el Sebastià té maneres que li semblen estranyes per fer les coses, però no té cap prova que sigui un lladre. Quan troba la destral ja no troba el Sebastià tan estrany. En Salvador, a més de tenir prejudicis, ha discriminat en Sebastià.

ACTIVITAT 1


Quan el prejudici implica tractar amb inferioritat una persona o grup de persones en funció d’alguna de les seves característiques (sexe, creences, costums, religió, etc.) hi ha discriminació. De vegades ens passa com a en Salvador, que discriminem algú per un prejudici, per una opinió que tenim. Aquesta opinió o valoració, però, no ha estat raonada o contrastada. 1. Individualment, contesta aquestes qüestions: (10 minuts)

Creus que has estat alguna vegada discriminat o discriminada?

............................................................................................................................... Quan?.............................................................................................................

Per quin motiu?.............................................................................................

Quina sensació vas tenir?..........................................................................

Què vas fer?.................................................................................................

Creus que has discriminat alguna vegada una persona? ...................

Quan?.............................................................................................................

Per quin motiu?.............................................................................................

Quina sensació vas tenir?..........................................................................

Què vas fer?.................................................................................................

2. Feu un grup de 4 o 5 persones, escolliu un moderador/a , un portaveu i un secretari/a i us expliqueu les situacions de discriminació o prejudicis que heu viscut. Elegiu una de les situacions, la que us hagi sorprès més. (20 minuts)

3. Cada grup exposa la seva situació a la classe. Mentrestant, la vostra tutora o tutor apunta a la pissarra la característica de la discriminació (edat, sexe, color de la pell, manera de vestir, etc.). (20 minuts)

4. Feu un debat sobre els prejudicis i les discriminacions.


L’arbre de la meva vida Ha arribat l’hora que sapiguem què pensem els uns dels altres sobre les nostres capacitats o actuacions. Et proposem que realitzis aquesta activitat per conèixer-te millor i conèixer millor els altres. 1. Agafa un full en blanc i anota-hi el teu nom a l’encapçalament. Dibuixa un arbre a

cada cara del full. L’arbre ha de ser el mateix en totes dues cares. Dibuixa-hi arrels, branques, fulles i fruits. En una de les cares escrius, a les arrels, les qualitats i capacitats que creus que tens. A les branques, hi poses les coses positives que fas. I, a les fulles i fruits, els èxits o bons resultats que tens. (10 minuts)

2. Feu grups de 4 o 5 persones. Cadascú passa el seu arbre, per la cara del full que no hi ha res escrit, al company o companya que té a la dreta. Aquests han d’escriure, sobre la persona que encapçala el full, com a mínim una qualitat o capacitat a les arrels, una o més coses positives que fa a les branques i els èxits a les fulles o fruits. Després es passa a l’altre company o companya, i així fins que tot el grup hagi anotat les seves opinions positives sobre la persona que hi ha al full. (20 minuts).

3. Agafa el teu full i compara les teves respostes amb les que t’han donat les persones del teu grup. Escriu les coses que t’han sorprès més. Reflexiona sobre les diferències entre com et veus i com et veuen els altres. (10 minuts)

Allò que m’ha sorprès més ha estat: ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... Jo diria que la diferència entre com em veuen la resta del grup i com em veig jo, és el resultat de: ............................................................................................................................... ...............................................................................................................................

4. Avalueu l’activitat realitzada i feu un debat sobre les qüestions següents:

a) Us valoreu suficientment?

b) La resta del grup t’ha trobat coses que tu no havies valorat?

c) Com t’has sentit amb les valoracions de la resta del grup?

d) Us agrada fer aquest tipus d’activitats?


Crec que tinc un problema amb els exàmens Font. Pepín Beltrán. Tutoria 2. Castellnou “Em sembla que tinc un problema. Dic em sembla perquè no ho tinc clar. Quan hi ha proves, controls o exàmens d’alguna matèria, jo em preparo, però la majoria de vegades em van malament. Mireu, els dos dies abans de la prova estic dia i nit estudiant, gairebé no dormo; evidentment no faig esport ni miro la televisió, no faig res que em distregui. De vegades m’agafa angoixa, però jo de davant dels llibres no me’n moc. És clar que el professorat tampoc no hi ajuda gaire. L’altre dia, per exemple, vaig fer un examen que tenia cinc preguntes; en vaig contestar tres i dues les vaig deixar, perquè ja no tenia temps de fer-les. Doncs m’han dit que aquest examen està mal fet. Una altra vegada em van treure puntuació per mala presentació, i una altra vegada vaig rebre una bronca perquè no tenia preparats els apunts que necessitava per fer la prova. A veure si em podeu ajudar, perquè no ho entenc”. 1. Formeu grups de 3 o 4 alumnes.

2. Escolliu un moderador/a i un secretari/a, i subratlleu les idees fonamentals al text. (5 minuts)

3. Intenteu esbrinar les causes del problema i les possibles solucions; procureu que siguin solucions realistes. (15 minuts)

4. Poseu en comú el que ha escrit cada grup. (15 minuts)

5. Feu un debat sobre les conclusions. Discutiu, sobretot, sobre el que cal fer per solucionar el problema. (20 minuts)

ACTIVITAT 2


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES: 1 .- Comentari Inicial: L'activitat que realitzarem és un role-playing. Es tracta d'una tècnica de dinàmica de grups, que consisteix a representar una sèrie de rols o papers. El role-playing d'avui consistirà en una dramatització d'una classe qualsevol. Alguns van a representar papers i els altres han d'actuar amb normalitat, com si estiguessin en aquesta classe, però intentant observar i descobrir quins papers representen els seus companys / es. L'objectiu, per tant, és que reconegueu algunes de les conductes o actituds que es poden donar en una classe. Us aneu a posar "en lloc de", aneu a assumir els papers, perquè podreu comprendre millor, tant als que aneu a representar com qui els aneu a descobrir. 2 .- Es distribueixen els papers, indicant que no comentin amb els seus companys el paper que han de representar. En definitiva, s'han d'adjudicar de manera que la dramatització es realitzi de forma natural i sigui el més representativa possible, per tal d'aconseguir l'objectiu proposat. Tots els papers estan especificats en les pàgines següents 3 .- Es realitza la dramatització El professor pot actuar com a observador. Quan es cregui que ja hi ha temps suficient per treballar sobre els objectius proposats, es dóna per acabada la dramatització, sempre amb ciutat de no interrompre-en el millor moment. 4 .- Es comenta en el grup-classe.

ACTIVITAT 3


És el moment de reconèixer els papers interpretats, per a això es demana als observadors que vagin identificant els tret que caracteritzen cada conducta. El mateix pot fer-se amb els personatges, hauran comentar el seu paper Finalment es comentarà la relació de la dramatització amb les conductes a la classe real. ESPECIFICACIÓ DE PAPERS ---------------------------------------------------------------------------------------------- ALUMNE / A ATENT / A Té una actitud positiva davant la classe. Sempre para esment a l'explicació del professor o professora. Té el seu material a punt damunt de la taula i pren notes al llarg de l'explicació. ----------------------------------------------------------------------------------------------- DOS ALUMNES PARLANT ENTRE SI (Cerca un company / a per compartir el teu paper) Estan tot el temps parlant en veu baixa, no presten atenció a la classe i el seu xiuxiueig molesta als companys i companyes del voltant i al professor / a. No escolten, ni prenen apunts; estan més interessats en els seus assumptes personals. --------------------------------------------------------------------------------------- ------ ALUMNE /A QUE ESTUDIA UNA ALTRA ASSIGNATURA. Es mostra nerviós, inquiet. Té damunt de la taula un llibre d'una altra assignatura, del qual haurà de realitzar un control en l'hora següent. No aixeca molt el cap, més aviat intenta amagar-se darrere de la persona que s'asseu davant, i repeteix baixet els continguts que està memoritzant per al control. No està atent a l'explicació de la classe ¡és més urgent el que té després! ----------------------------------------------------------------------------------------- ------ ALUMNE / A Preguntón / A No pot passar desapercebut / a, encara que sense molt encert, ell ha d'intervenir. Contínuament està aixecant la mà. Interromp l'explicació per fer preguntes sense sentit, inútils i ximples, fins i tot, de vegades, no guarden relació amb el tema que es tracta. ----------------------------------------------------------------------------------------- ------


ALUMNE / A CONCENTRAT / A AMB EL CONFERENCIANT No se sap molt bé que és el que més li interessa, si l'exposició o qui està exposant. Està exageradament atent / a, no al que està dient, sinó a la postura i gestos del professor o professora. Es fixa detingudament en la seva forma de vestir, de moure, .. etc. ------------------------------------------------------------------------------------------ ------ ALUMNE / QUE FA CONTÍNUA AL· LUSIÓ AL QUE HA LLEGIT Creu estar molt preparat i ha de demostrar-ho, interromp l'explicació per fer comentaris o preguntes en relació al tema. Intenta posar a prova la paciència i els coneixements del professor / a. ----------------------------------------------------------------------------------------- ------ ALUMNE / A AMB POSTURA INADEQUADA No li interessa molt el que està llegint i mostra nerviosisme, canvia constantment de postura, però cap és correcta. Té paper damunt de la taula i un bolígraf per prendre notes, però amb les postures que posa (mig tombat damunt de la taula, tirat cap a enrere en la sills ,.... li resulta ben difícil. ------------------------------------------------------------------------------------------ ------ ALUMNE / A DISTRET / A S'avorreix a classe, no li interessa gens el tema. No presta atenció, mira amb distracció a tot arreu: per la finestra, al company de darrere, ... Es mou constantment a la seva cadira, en la qual no acaba de trobar a gust. No pren apunts, ni escolta la lectura. ----------------------------------------------------------------------------------------- ------ ALUMNE / QUE SEMPRE ESTÀ FENT ALGUNA COSA Està inquiet / a tot el temps. No ve ben preparat / da a la classe i després de rebuscar en la seva cartera, traient les coses i tornant-les a ficar, interromp l'explicació per demanar un bolígraf que se li ha oblidat. A l'estona, sembla haver perdut alguna cosa, torna a buscar en les seves coses, però no el troba, i al final, torna a interrompre, aquest cop demanant una regla (o similar) que li és molt necessària. ------------------------------------------------------------------------------------------ ------ PROFESSOR / A Explica a l'alumnat que li va a llegir un text, del que després hauran de realitzar un treball. A continuació comença la lectura a poc a poc i de forma clara; respectant els signes de puntuació. Aixeca la vista de tant en tant, per controlar l'atenció d'alumnes i alumnes, i si cal fa cridades d'atenció.


Omple la graella amb el temps que dediques a l’estudi fora de l’IES. Fes un compromís de treball individual a casa, per tal d’optimitzar els teus resultats HORARI D’ESTUDI

HORARI DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES CAP DE SETMANA

ACTIVITAT 4


Estigues atent a l’explicació del tutor sobre el treball de síntesi.

1- Escriu els dubtes que t’hagin sorgit

2- Que creus què és el treball de síntesi?

3- Com es formen els grups.

ACTIVITAT 5


Com estudiar Les passes que s’han de seguir per a estudiar de manera eficaç i aprendre són les següents: 쇨 Llegir. Quasi tot el que s’aprèn és mitjançant la lectura, d’aquí la importància que té el que es coneguin les pròpies limitacions a l’hora de llegir. Fases que s’han de realitzar mentre es llegeix: • Reconeixement. És la comprensió del significat de cada una de les paraules del text. Aquesta fase s’ha de fer amb el diccionari prop i cercar en ell les paraules que no es coneixen. Anotar-les per si tornen a aparèixer. • Organització. Una vegada que es coneix el significat de les paraules, frases, etc, s’han d’organitzar convenientment per a conèixer el contingut del que està escrit. • Elaboració. Es crear novament el que està escrit segons la nostra forma de pensar. Procura que quan es llegeixi, tot tengui sentit. • Avaluació. Consisteix en fer una valoració entre el que diu el tema i el que diu el text que s’ha elaborat, rectificant el que es consideri que tengui errors. Quan estudiam , la lectura s’ha de realitzar en dues etapes: • Lectura ràpida. Per a entendre de què va i a més servirà de encalentiment. Serveix per a obtenir una idea general del text. • Lectura atenta de cada apartat, formulant-se preguntes i cercant en el diccionari el vocabulari que no es coneix. Serveix per a treure les idees bàsiques, relacionar-les i captar les coses importants. S’ha d’aprendre a fer una lectura ràpida, però sobretot comprenent el que es llegeix. Quan es llegeix, s’ha d’anar separant “el gra de la palla”, és a dir la idea principal de les secundàries. En cada paràgraf sol haver una idea principal, que resumeix el que se’ns vol transmetre. Si aconseguim saber la idea principal del text serem capaços d’entendre el que ens diu. 쇨 Subratllar. Es defineix com destacar el més important d’un escrit, aconseguint una síntesi de les idees principals i secundàries per a facilitar el seu estudi. Perquè s’ha de subratllar? • S’estalvia molt de temps i s’eviten distraccions. • Fa l’estudi actiu. • Facilita la comprensió. • Ajuda a l’esquema per que permet sintetitzar molt be. Com s’ha de subratllar? • Amb una ratlla per davall. • Encerclant les paraules.

ACTIVITAT 6


• Assenyalant amb una línea al marge. • Amb retoladors fluorescents. Què s’ha de subratllar? • Les idees principals, les secundaries, les dates, dades i noms importants i els termes tècnics. ´ • Les respostes a les possibles preguntes. Quan s’ha de subratllar? • Després d’haver llegit detingudament cada paràgraf. 쇨 Fer esquemes. Un esquema estarà ben realitzat quan reculli les idees més importants d’un tema de forma ordenada i estructurada per a facilitar el seu posterior resum i memorització, amb el mínim de paraules. Perquè és important fer esquemes? • Facilita la comprensió del text. • Obliga a estudiar activament. • Ajuda a anar al que és essencial i a exposar de manera senzilla el que sembla complexa. • Ajuda a la memòria visual i tàctil. • Ajuda a repassar. • Ens proporciona síntesi i anàlisi dels continguts. Què ens ofereix un esquema? • Una visió ràpida i global del tema. ´ • L’estructura del tema d’una forma clara. • Les idees organitzades, exposades amb brevetat i, si és possible, amb paraules claus. • Suficient informació, si està ben fet. • Ens ajuda a comprendre, assimilar i repassar el contingut d’un text. Passes a seguir per a fer un esquema. Després de la seva lectura, conèixer el significat de les paraules, subratllar les idees principals i secundaries, s’ha de: • Estudiar les relacions de les idees entre si. • Posar subtítols a cada subconjunt d’idees. • Cercar la forma gràfica o tipus d’esquema mês adequat. Tipus d’esquemes: • Sistema de claus o gràfics • Esquema numèric. • Esquema de lletres. • Esquema mixta. 쇨 Memoritzar. Practicar. Repassar. La quarta passa d’un bon mètode d’estudi és memoritzar. Una vegada fet l’esquema és necessari assimilar i comprendre bé la informació. Quan es xerra de la memòria, es sap que es recorda millor allò que es compren, el que està seleccionat i organitzat, allò que es relaciona amb altres aprenentatges. La pràctica, memorització i repàs es pot fer relacionant de nou tots els continguts, i fer tant en escrit com explicant-ho en veu alta, amb una


estructura coherent i que pugui ser significativa. - Altres aspectes útils a l’hora d’estudiar. 쇨 Anar repassant les coses que s’han treballat i no deixar-ho tot per un dia abans de l’examen. 쇨 Sabre prendre apunts en classe. Els apunts són necessaris perquè ens permeten estar actius en classe, ajuden a memoritzar millor, són molt vàlids a l’hora de repassar, desenvolupen l’hàbit de resumir, permeten tornar a les explicacions es que varen fer. Alguns aspectes a tenir en compte a l’hora de prendre apunts: • Posar-se en un lloc on s’escolti be i es tengui la menor distracció possible. • Fer abans una prelectura del tema. • Llegir els apunts anteriors. • Durant l’explicació, seguir el procés: escoltar, pensar i escriure. • Per a escoltar i captar lo important, s’ha de prendre especial atenció al principi i final de la classe, certes expressions, les repeticions, els canvis en el to de veu o velocitat. • Per escriure, s’ha de tenir en compte certes normes com copiar correctament esquemes, quadres, etc; escriure correctament noms, dates i llocs; anotar exemples de forma breu; utilitzar paraules pròpies i segles; guardar cert ordre i estructura. • Revisar els apunts quan s’acabi la classe. 쇨 Saber els materials de feina que utilitzarem i que ens ajudin a organitzar-nos (quaderns, llibres, materials complementaris, etc).


PARLEM DE LA SEGONA AVALUACIÓ

ACTIVITAT 7


Avaluació de les activitats de tutoria: Podeu fer un debat amb tot el grup classe; el tutor/a pot dirigir el debat fent aquestes preguntes. El delegat/da pot reculli la informació. En general, pensant en les activitats que has realitzat al llarg del trimestre, contesta;

1. El que més m’ha agradat:

2. Al que he après;

3. Quines activitats canviaria?

4. Quines activitats afegiria

ACTIVITAT 8


PROGRAMA ORDAGO Fes un breu resum sobre el que has après de la xerrada

ACTIVITAT 9



ACTIVITAT 10


3r TRIMESTRE


Reflexiona sobre com ha anat la segona avaluació. Escriu els objectius que et vols marcar per la tercera avaluació.

ACTIVITAT 1


MAPES CONCEPTUALS A.- Llegeix aquestes dues llistes de paraules i després posa un títol a cada una. GAT CANTAR FLOR SEURE LLAPIS FESTA D’ANIVERSARI DICCIONARI PENSAR ROBA RENTAR ________________Títol ____________________ B.- Descriu en l’espai 1 la imatge que es forma en el teu cap quan sents la paraula TEMPESTA, en el 2 la imatge del teu company. 1.- 2.- C.- Posa una etiqueta a cada columna de paraules: BARCELONA AMB JOAN EN FRANÇA ALESHORES MARESME ÉS ONU ON __________________ Títol ____________________

ACTIVITAT 2


Com anem amb la família? Font: Pepín Beltran. Tutoria 2 Castellnou A casa no m’entenen. Bé, no sempre, perquè de vegades els meus pares són molt comprensius i bons amb mi. El meu dubte és si ells no m’entenen a mi o jo no els entenc a ells. Hi ha dies que em fan la vida impossible, em posen horaris per entrar i sortir de casa, no em deixen fer el que vull i em porten la contrària. Amb la meva germana i el meu germà sempre m’hi estic barallant; no els aguanto, tot el dia em fastiguegen. Qualsevol dia faré la maleta i es quedaran tots amb un pam de nas! Així, si me’n vaig, no tindrem més problemes. 1. Feu grups de 4 o 5 persones i escolliu-ne una de moderadora, una de portaveu i una

altra de secretaria, que prengui nota. (5 minuts)

2. Llegiu el text i comenteu-ne els aspectes més interessants. Responeu aquestes qüestions. (15 minuts):

a) Us passen a casa coses semblants?..........

b) Feu una llista de les situacions que són font de conflictes amb les vostres famílies: ...............................................................................................

c) Busqueu possibles solucions als conflictes anteriors. També heu de tenir en compte el punt de vista dels vostres pares i mares.

3. Poseu en comú les situacions conflictives que viviu i les possibles solucions. (20 minuts)

4. Posada en comú. Responeu en gran grup:

a) Què us ha sobtat més?

b) En general, hi ha diferència entre els conflictes que tenen a casa les noies i els nois? Possibles causes de les diferències.

c) Com us heu sentit fent aquesta activitat?

d) Comentar el tema amb els companys i les companyes de la classe us ha ajudat a veure els conflictes d’una altra manera?

ACTIVITAT 3


El cas de la Lluïsa La meva millor amiga, la Lluïsa, és una noia de 12 anys. La Lluïsa és superguai: sempre m’ajuda a mi i a tothom, sempre té un somriure als llavis i és molt bona en els estudis, però no és empollona. I a sobre, és bastant bonica. Fa cosa de sis mesos, va començar a sortir amb un noi d’un altre institut. Al començament va anar molt bé, encara que la Lluïsa estava una mica a la lluna. Ja se sap, l’amor! Però, a poc a poc, la Lluïsa va començar a perdre pes; deia que fer una mica de règim no ha mort mai ningú i que així estaria més bonica i agradaria més al seu xicot. Fa uns tres mesos, la Lluïsa va començar a assemblar-se cada vegada més a un esquelet. Al pati llençava els entrepans que li feien a casa i quan venia cap a l’institut al migdia vomitava el menjar en un racó d’un descampat; per sopar mai no tenia gana. Ara la Lluïsa, que fa 1,70 m, pesa 35 Kg. Està ingressada en un hospital i segueix un tractament per a l’anorèxia. 1. Feu grups de 4 o 5 persones, escolliu una persona moderadora, una portaveu i una

secretària, comenteu el text i responeu les següents qüestions:

a) Quin és el problema de la Lluïsa?

b) Coneixeu altres situacions semblants? Expliqueu-les.

c) Per què creieu que passa això?

d) Com es poden resoldre aquest tipus de problemes?

Posada en comú Comenteu el tema amb la classe, aporteu els vostres arguments, pensaments etc.

a) Què us ha sobtat més?

b) Per què quan parlem d’imatge física en general hi ha diferències entre nois i noies?

c) Què heu sentit en fer aquesta activitat?

ACTIVITAT 4


SENTINT AMB LES MANS SENTINT AMB LES MANS Marca amb una X totes les figures que siguin iguals als models proposats al requadre de dalt.

ACTIVITAT 5


Q

Quin és el número que es repeteix més vegades?


PREPARACIÓ DE LA TERCERA AVALUACIÓ

1. Fes un horari d’estudi i programa per dies les matèries.

ACTIVITAT 6


AVALUACIÓ DE LES ACTIVITATS DE LA TUTORIA

1.- A les sessions i activitats de tutoria m'he sentit:

Molt be:_________ Bé: _________ Regular:__________

Indiferent:____________

2.- Desitjo tenir el proper any activitats similars a aquestes:

Si:___________ M'és indiferent:____________ No:_______________

3.- Les sessions de tutoria m'han interessat:

Sempre:__________ De vegades:__________ Rarament:___________

Mai:__________

4.- A les activitats he comprès coses importants per a la presa de decisions per a

la meva pròpia formació o per a millorar les tècniques d'estudi:

Moltes:__________ Bastantes:___________ Regular:___________

Poques:____________

5.- Les activitats m'han ajudat a relacionar-me millor amb la classe:

ACTIVITAT 7


Molt:__________ Bastant:___________ Regular:___________

Poc:____________

6.- Les sessions de tutoria m'han servit per a tenir més confiança amb el meu

tutor:


Poc:____________

7.- Les activitats m'han ajudat a poder parlar més a casa meva:


Poc:____________

8.- Les activitats m'han ajudat a pensar més per mi mateix:


Poc:____________

9.- El que he après en aquestes activitats crec que m'ajudarà a la vida:


Poc:____________

10.- Com valores globalment tota la tutoria?

Molt bé:__________ Bé:___________ Regular:___________

Malament:____________


Festa de comiat de curs i planificació de les vacances. Explica als teus companys que faràs durant les vacacnces d’estiu.

ACTIVITAT 8


PROGRAMA ORDAGO Fes un breu resum sobre el que has après de la xerrada

ACTIVITAT 9



ACTIVITAT 10

Documents

Quadern Alumne 1r ESO