Quadern de tutoria de 1r

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Institut Damià Campeny

Quadern de tutoria de 1r d'ESO

Pla d'acció tutorialINS Damià Campeny

Curs 2011-2012

0



Índex de temesObjectius

Primer trimestre

Rebuda i presentació del grup

Coneixement i cohesió del grup

Elecció de delegats

Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi

Tècniques d'estudi

Segon trimestre

Anàlisi de la primera avaluació. Diagnosi dels errors

Tècniques d’estudi

Autoimatge i autoconcepte

Les emocions

Rendiment acadèmic

Tercer trimestre

Anàlisi de la segona avaluació. Diagnosi dels errors

Tècniques d’estudi

Les emocions

Rendiment acadèmic

PAT de 1r d'ESO 1



ObjectiusEls objectius del PAT de Primer d'ESO tenen com a fil conductor el coneixement i cohesió del propi grup i el treball de tècniques i hàbits d'estudi que ajudin l'alumnat a treure el màxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de caràcter transversal que els conscienciïn de determinats valors per a la vida. La tutoria, en aquest aspecte, connectarà amb la matèria d'Alternativa a la Religió.

Les competències que es treballaran seran les transversals, en especial la competència comunicativa, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal. S'insistirà també al llarg del curs en la competència social i ciutadana en el fet que es propiciarà el treball en grup i l'interrelació entre els components del grup classe.

El que es presenta en aquest dossier és una proposta que cada tutor o tutora pot adaptar com cregui oportú a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar els continguts plantejats aquí amb el material ofert en l'aula virtual (http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).

PAT de 1r d'ESO 2



Primer trimestre

El nostre centre

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: El nostre centre

SESSIÓ: 1OBJECTIU: Conèixer les pautes d'actuació de l'institut, tant en el que respecta al professorat dins i fora de l'aula com per part de l'alumnat.

DURADA APROX.: 1 h.

MATERIAL: La seva pròpia agenda. Llibreta i bolígraf.

En aquesta primera sessió s'explicarà com funciona l'institut. S'agafarà com a pauta la guia del professorat i s'esmicolaran aspectes com:

Què fem quan falta un professor/a? Com presentem els treballs? Com hem d'estudiar? Com ens hem de planificar el temps? Què farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe? Quina diferència hi ha entre falta lleu i falta greu? Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup? ...

Al final, cada alumne farà un resum del que s'ha dit i es demanarà un/a voluntari/a per tal d'explicar el que ha entès. Els companys i les companyes completaran el que calgui.

PAT de 1r d'ESO 3



La targeta de visita que va trobar el detectiu

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: La targeta de visita que va trobar el detectiu

SESSIÓ: 2OBJECTIU: Descobrir aspectes de la personalitat del company que em són desconeguts

DURADA APROX.: 1 h.

MATERIAL: Un foli i un retolador per l’alumne.

Desenvolupament de l’activitat:

1. Diem a l’alumne que escrigui, amb lletres grans en el centre d’un foli doblegat, tal com s’indica en el dibuix, el nom per què li agrada que el cridin.

A dalt a la dreta, ha d’escriure dos adjectius que creu el descriuen amb bastant exactitud (curiós, sincer, atlètic,…).

A dalt a l’esquerra, ha d’escriure paraules que indiquin el que li agrada fer (nedar, anar al cinema, llegir...)

A la part de baix, d’esquerra a dreta, ha d’escriure, i en aquests ordre:

Un lloc que li agradaria visitar.

El programa de televisió que més li agrada.

El seu actor o actriu preferit.

Alguna cosa que ha fet i de què se’n sent orgullós/a.

Algun aspecte de la seva personalitat que sigui poc coneguda pels seus companys i que li sembla interessant donar a conèixer.

Per la part del darrera pot escriure aquelles preguntes que li agradaria fer al seu tutor ( sobre la seva forma de ser, l’estil de portar la classe, etc.)

2. Tots els alumnes posen sobre la taula el seu foli, de manera que es pugui llegir. Es demana als alumnes que durant uns 10 minuts, es fixin en les targetes, ja que després es farà una prova de detectius basada en l’atenció que hagin posat en les dades que hi ha en elles.

3. El professor recull les targetes. A partir d’una qualitat d’una targeta ( sincer per exemple) o d’una afecció, s’ha d’endevinar de quina persona es tracta, amb un màxim de vuit preguntes.

PAT de 1r d'ESO 4



Les preguntes han de fer-se de manera que, qui coneix la identitat de la targeta només hagi de respondre “sí” o “no”.

A partir de la cinquena pregunta pot preguntar-se si el nom comença o acaba per una lletra determinada.

És important que només es facin preguntes sobre les coses escrites a la targeta. Si el que fa de detectiu ho encerta, escull una altra targeta i un altre alumne voluntari passa a ser detectiu, i tracta d’endevinar el nou nom, mitjançant les vuit preguntes.

Si no l’encertés, es continuaria amb la mateixa targeta fins a aconseguir-ho.

És important que, un cop s’encerta el nom d’alguna de les targetes, es llegeixi sencera, com a resum. Tractem així de reforçar el coneixement d’aspectes que potser ens havien passat desapercebuts. El joc es pot continuar mentre es mantingui l’interès.

4. El professor intentarà contestar a les preguntes que se li han fet darrera el foli. Cal procurar contestar a totes les preguntes.

PAT de 1r d'ESO 5



Presentar l'altre

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Presentar l’altre

SESSIÓ: 3 OBJECTIU: Presentació i autoconeixement.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de l’alumne


Repartim els fulls i demanem als alumnes que els omplin. No expliquem res més (si no volem).

Recollim els fulls plens.

Quan els tenim tots els repartim a l’atzar.

Diem: “Ara cadascú té el full d’un company o companya. Llegiu-lo bé. Després cadascú tindrà un minut per a explicar què ha après llegint el que ha escrit el company o companya. No cal llegir el text al grup, cal expressar el que ens ha dit a nosaltres. Es tracta sobretot de fer conèixer millor el company a tots els del grup".

Si queda temps, podem escriure al full el que pensen abans de tornar-lo al company.

PAT de 1r d'ESO 6



Em presento....

Em dic: _____________________________________________________________

Tinc ________ anys. M’agradaria ser més ________________________ del que sóc.

Cada dia ___________________________________________________________

En sortir del col·legi, jo

Hi ha alguns companys que

Jo penso que

Quan estic a classe:

Els mestres es pensen que jo

M’agradaria poder

_____________________________________________________________________

El que no sap ningú és que :

PAT de 1r d'ESO 7



Un missatge de mi

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Un missatge de mi

SESSIÓ: 4OBJECTIU: Fer saber a una persona que ens sentim

malament a causa de la seva conducta

DURADA APROX.: 1

h.MATERIAL: Full de treball


Explicar als alumnes les diferències entre un “missatge de mi “ i un “missatge de tu”. Posar alguns exemples.

Repartir a cada alumne un full de treball, a fi que l’omplin individualment.

Es formen parelles o grups de tres per comparar i compartir les seves respostes.

Suggerir que s’identifiquin amb les persones implicades en el conflicte. Finalment es discuteix en gran grup allò que hem après.

Observacions:

Es pot fer que els alumnes enumerin tota una sèrie de situacions conflictives en què el problema sigui només d’una persona. Es pot confeccionar un full de treball per portar a terme l’activitat anterior.

També va bé de vegades, que els alumnes i professors s’asseguin en cercle i durant deu minuts tots puguin donar a qualsevol del cercle un “missatge de mi” positiu.

PAT de 1r d'ESO 8



FULL DE TREBALL

PAT de 1r d'ESO 9

I. Situació conflictiva II. Missatge de tu III. Missatge de mi

1.Un pare està empipat perquè la seva filla arriba a casa després de mitja nit massasovint.

2.Un nen està empipat perquè elseu germà gran no li vol deixarla bicicleta.

3.Una mare està molesta perquèel seu fill, en comptes d’ajudar-la a casa, s’asseu a veure la TV.

4. Un professor està explicant un tema a classe i un alumne està xerrant tota l’estona.

5.En Joan arriba un quart d’hora tard a la cita que teniaamb la Maria i no es disculpani dóna cap explicació.

6.La Neus deixa totes les joguinesde la seva germana escampadesper terra després d’haver-hi jugat.

7. Un grup d’alumnes que estanfent un treball en equip, fan tanta fressa que els altres no poden treballar.

8.La Júlia promet tornar el llibre al Manel. Després de recordar-li-ho amigablementse’n torna a descuidar.



L'elecció de delegat/da I

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Elecció de delegat amb coneixement.

SESSIÓ: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel càrrec de delegat.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de l’alumne.


Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es plantejarà i l’altre grup farà d’observador dels seus companys. El grup d’observadors el partirem per la meitat i donarem un full amb les pautes d’observació a cada grup.

L’objectiu és que el primer grup d’observadors es fixi més en el primer objectiu i el segon grup en el segon objectiu.

Després de l’activitat comprovem si hem seguit la norma: “si no escolto els meus amics no puc saber el que han dit”. Els que han fet d’observadors expliquen les notes que han pres.

PAT de 1r d'ESO 10



PROBLEMA

PAT de 1r d'ESO 11

En una classe de primer, s’ha d’escollir delegat de curs. S’han presentat dues noies i un noi. Llegiu les seves característiques i digueu a qui triaríeu i per què. És molt important que doneu els motius de la vostra elecció. Heu de triar qui ho faria millor.

Sònia:

Li agrada estudiar i treu molt bones notes.

És força tímida i per això de vegades sembla seriosa.

És molt responsable en els càrrecs que li toca fer a la classe.

Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.

Esteve:

És el millor futbolista de la classe.

Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament al futbol i a més són força avorrides.

És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin.

Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.

Núria:

No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està distreta.

És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es “talla” gens quan parla, sigui amb qui sigui.

Té molts amics i coneix molts nens i nenes d’altres cursos.

Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l’hora del pati o del menjador.



EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.1

1. Els vostres companys parlen sempre d’un en un o parlen uns quants alhora?

2. Guarden els torns de paraula o no?

3. S’han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussió?

4. Mentre un nen parla, els seus companys paren atenció al que diu o fan altres coses?

EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.2

1. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?

2. Quan un nen parla, agafa idees d’altres nens? Apunta les vegades que un nen ha anomenat el que ha dit un altre.

3. Han parlat tots o només uns quants?

4. El grup ha arribat a un acord? A quin?

PAT de 1r d'ESO 12



L'elecció de delegat/da II

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe I

SESSIÓ: 6 OBJECTIU: Que els alumnes, abans d’escollir els delegats de classe, coneguin les seves funcions i les seves tasques.

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/a


El professor/a introduirà la primera sessió explicant als alumnes què són els delegats i les funcions que han de tenir.

Seguidament explicarà que s’han d’escollir uns representants de la classe (Fitxa A per al professor/a), i els animarà perquè es presentin diferents candidats (com a mínim hauran de ser dos).

Cada candidat haurà d’elaborar un “programa electoral” que serà presentat a la resta de la classe. Es donarà una setmana perquè es preparin. Per tal d'elaborar el programa, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran la candidatura. Es pot incloure una presentació visual (Power Point, Glog, etc.) per al dia de l'elecció.

A la resta de la classe els demanarà que es preparin preguntes per fer als candidats sobre com realitzaran les seves tasques de delegats.

PAT de 1r d'ESO 13



Fitxa per al professor/a

Els delegats són representants dels estudiants. S’elegeixen a nivell de classe i poden ser revocats si no acompleixen el paper que se’ls havia encomanat.

El delegat és el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seu drets.

Les seves funcions principals són:

Fer d’interlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o els òrgans de gestió i de govern del centre.

Mantenir informats la resta d’estudiants de les decisions preses pels òrgans de direcció del centre, així com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar la seva vida estudiantil.

Participar en el sistema d’avaluació existent amb la possibilitat de revisar els exàmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.

A més d’aquestes funcions, també tindrà aquelles que específicament estableixin els estudiants de la seva classe.

El Consell de Delegats

És un organisme que ha de garantir la relació del conjunt dels alumnes del centre. Està format per:

El conjunt de delegats de classe

Els representants al consell escolar del centre

Representants de les associacions d’estudiants

El consell de delegats ha de:

Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consell escolar del centre, a qui faran arribar la problemàtica específica dels cursos o classes als quals representen.

Elaborar informes per al consell escolar del centre, bé per iniciativa pròpia o bé per requeriment d’aquest òrgan col·legiat.

Ser informat de l’ordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.

Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.

PAT de 1r d'ESO 14



L'elecció de delegat/da III

CURS: 1r d’ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe II

SESSIÓ: 7 OBJECTIU: Elecció de delegats

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Acta de la votació


S’establirà a classe un debat dels diferents programes, conduït per un moderador prèviament designat.

Es distribuirà la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules com candidats es presentin a delegats. Es demanarà a cada candidat que se situï en una de les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.

El moderador demanarà, per torns, que cada candidat presenti el seu programa i expliqui per què l’han d’escollir a ell. Cada candidat disposarà de deu minuts per fer la seva exposició.

Un cop acabades totes les exposicions, es demanarà a la resta de la classe que faci les preguntes que prèviament havia preparat. El moderador serà l’encarregat que aquesta part es faci amb ordre.

Un cop finalitzat, es procedirà a la votació del candidats. Cada alumne/a escriurà en un paper el seu candidat i el donarà al professor/a; la votació serà anònima.

El recompte de vots es farà públicament, escrivint a la pissarra el nom dels diferents candidats i apuntant els vots que vagi obtenint cadascun d’ells.

PAT de 1r d'ESO 15



Curs 2011-2012

ACTA D'ELECCIÓ DE DELEGAT/DA

Curs:______ Data de l'elecció: ________________

Components de la mesa:

Tutor : ___________________________________________________________

Alumne: _________________________________________________________

Alumne: _________________________________________________________

Primera votació

Vots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Si un alumne ha obtingut més del 50% dels vots emesos serà designat delegat i sotsdelegat el que hagi obtingut el segon nombre de vots més gran.

Si cap alumne ha obtingut el 50% dels vots emesos, s'efectuarà una segona votació entre els quatre alumnes que hagin mes vots a la primera votació.

Segona votació

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Signatura dels components de la mesa

PAT de 1r d'ESO 16



Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Qüestionari d’hàbits d’estudi

SESSIÓ: 8OBJECTIU: Avaluar els hàbits d’estudi dels nostres alumnes i, d’aquesta manera, evidenciar-los que no en tenen gaires.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Qüestionari de l’alumne


El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hàbits d’estudi mínims per a poder realitzar qualsevol curs de l’ESO sense dificultats.

Després de comentar-ho breument, es passa el qüestionari que s'adjunta a continuació i posteriorment es valora amb l’alumne/a.

Les respostes negatives evidencien que l’alumne/a observa alguna carència en aquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.

PAT de 1r d'ESO 17



Qüestionari sobre hàbits d’estudi

Contesta SÍ o NO a la dreta de cada qüestió:

Preparo tot el material d’estudi abans de seure a estudiar?

Començo l’estudi amb exercicis de concentració?

Sempre estudio en el mateix lloc?

Llegeixo ràpidament el tema abans d’aprofundir en ell?

Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana)

Abans de començar a estudiar em miro les parts més importants?

Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que sigui esquerrà/na)?

Distribueixo el temps en les matèries d’estudi sense deixar-ne cap?

Subratllo i faig esquemes quan estudio?

Planifico anticipadament el meu temps lliure i d’estudi?

Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text?

Procuro tenir llum adequada?

Busco les idees fonamentals quan llegeixo?

Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema?

Després de subratllar, confecciono l’esquema?

Faig resums quan la lliçó em sembla difícil o confusa?

Consulto les paraules o expressions que no conec?

Tots els dies estudio a les mateixes hores?

Tinc força de voluntat per estudiar el temps que necessito?

Dins de l’horari d’estudi faig descansos?

Procuro mantenir una postura correcta?

M’ocupo de ventilar la sala d’estudi?

No em deixo portar per la fantasia i la imaginació, per la música, pel mòbil, pel xat...?

Estudio allunyat de la televisió i dels sorolls?

Què crec que necessito per estudiar millor? Per què?

PAT de 1r d'ESO 18



La planificació del temps d'estudi

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Graella de planificació del temps d'estudi

SESSIÓ: 9OBJECTIU: Conscienciar l'alumnat i fer conèixer el tutor/a les hores que dedica cadascun a l'estudi i a l'oci o l'esport i del que necessitaria per treure'n millor profit.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Graella (dues còpies)


El tutor/a passarà el full adjunt en dos fulls diferents per tal que l’alumnat elabori un horari setmanal d’estudi en el primer, on haurà de constar el nom. Es convenient que l’alumne/a faci constar les hores d’oci (TV, xat, Facebook, telèfon, sortir amb amics/gues...), pràctica esportiva (gimnàs, entrenaments...) i activitats extraescolars (repàs, idiomes...) per veure si hi ha coherència i equilibri entre les hores dedicades a cadascuna d’aquestes activitats i les d’estudi. Seria bo fer servir diferents colors per ombrejar les caselles segons els tipus d’activitats citades anteriorment, és una manera molt visual de veure la distribució.

Una vegada fet, el tutor/a el revisarà juntament amb l’alumne/a i, si és el cas, demanarà que es torni a fer (a l'altre full) amb les consideracions i/o correccions recomanades.

Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificació d’estudi:

Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa o semblant franja horària.

El mínim d’hores d’estudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mínim) i haurien d’estar repartides equitativament entre els 7 dies, és a dir s’ha d’estudiar cada dia (no deixar ningun sense estudi incloent els caps de setmana).

Ha d’haver-hi un equilibri entre les hores d’estudi i/o extraescolars; i les d’oci i/o de pràctica esportiva.

Una vegada acabada l’activitat el tutor/a pot fer-se una fotocòpia (si ho considera necessari) i retornarà el full a l’alumne/a perquè el pugui seguir i aconsellarà de posar-lo ben visible al seu lloc d’estudi.

La informació obtinguda permetrà fer un anàlisi a nivell de grup i individual molt útil per al seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informació al tutor/a individual de cada alumne/a.

PAT de 1r d'ESO 19



Planificació del temps d'estudi

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

8,00-9,009,00-10,0010,00-11,0011,00-11,3011,30-12,3012,30-13,3013,30-15,0015,00-16,0016,00-17,0017,00-18,0018,00-19,0019,00-20,0020,00-21,0021,00-22,0022,00-23,00

20



Tècniques d'estudi: Exercitar la memòria

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Exercitar la memòria

SESSIÓ: 10OBJECTIU: Realitzar diferents exercicis perquè l’alumne exerciti la memòria, tenint en compte un seguit de normes.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls annexes


El professor comença la sessió explicant que la memòria es pot millorar si tenim en compte unes quantes normes:

1. Entendre el que volem estudiar. Per això ens servirem de diccionaris, llibres, esquemes, apunts… per tenir clar el contingut, les paraules noves que hem après, les més difícils, etc.

2. Repetició d’aquells conceptes, formules o esquemes que volem recordar, fins que assegurem que han quedat ben fixats. La repetició es pot reforçar, escrivint, subratllant, dient en veu alta, etc. Com se sap molt bé, els anuncis publicitaris de TV se t’acaben gravant a força de repetició.

3. Memòria associativa: La memòria associativa permet d’organitzar les coses per agrupació o afinitats i així poder recordar més fàcilment: la pluja recorda el paraigües.

Després d’aquesta petita explicació, el professor proposa diferents activitats per exercitar la memòria.

Dins aquesta modalitat d’exercicis, hi podem trobar de dos tipus: el corresponent a la memòria auditiva, i el referent a la memòria visual. Per tal de treballar correctament el tema de la memòria, és recomanable de treballar les dues amb diferents tipus d’exercicis.

Activitat primera. Llista de 15 mots que han d’aprendre els alumnes en dos minuts aproximadament. Es reparteix el full posat del revés. Quan tots els alumnes ja el tenen, el professor/a diu que poden girar-lo i a partir d'aleshores comença a comptar el temps. Passats els dos minuts, els alumnes han de tornar a girar-lo i en el full de resposta escriure tots els mots que recordin. És recomanable fer aquest exercici el primer de tots, i en finalitzar la classe tornar-lo a repetir per veure quantes paraules recorden en el temps. Aquí hi intervé la memòria immediata i la de llarg termini. Un aprenentatge significatiu repercuteix en una memòria a llarg termini més reeixida.

Activitat segona. Fer de nou la mateixa activitat però portant a terme la memòria associativa. Donar un llistat de 20 paraules de quatre grups semàntics diferents. L’èxit de record és moltes vegades més exitós.

Activitat tercera. Aquesta activitat és de memòria visual. És del mateix tipus que la primera però en aquest cas es tracta de dibuixos barrejats que cal que recordin i enumerin.

21



Activitat quarta. De memòria visual. Després d’ensenyar el dibuix o fotografia fer preguntes sobre el personatge o personatges que s’hi representen.

Quants animals surten a l’habitació?

Qui hi ha damunt el televisor?

Hi surt alguna serp?

Qui hi ha damunt el llit?

Etc.

Avaluació de l’activitat

Un cop passades les fitxes de treball cal valorar conjuntament quins han estat els resultats obtinguts, i a partir d’aleshores que cada alumne potenciï la memòria menys desenvolupada i utilitzi la que té més facilitat a l’hora de l’estudi.

PAT de 1r d'ESO 22



Activitat 1

Memoritza aquestes 15 paraules

1. CASA

2. PERA

3. VACA

4. OMBRA

5. COCA

6. BOCA

7. LLEÓ

8. DATA

9. TAULA

10. CARTA

11. PLUJA

12. CIGAR

13. NEGRE

14. HOME

15. TINTA

PAT de 1r d'ESO 23



Escriu aquestes 15 paraules memoritzades

1. _____________

2. _____________

3. _____________

4. _____________

5. _____________

6. _____________

7. _____________

8. _____________

9. _____________

10. _____________

11. _____________

12. _____________

13. _____________

14. _____________

15. _____________

PAT de 1r d'ESO 24



Activitat 2

Memoritza aquestes paraules tenint en compte que es poden relacionar

1. Taula

2. Cadira

3. Llit

4. Armari

5. Prestatgeria

6. Margarida

7. Rosa

8. Clavell

9. Jacint

10. Tulipa

11. Aspirador

12. Planxa

13. Batedora

14. Fregidora

15. Rentadora

16. Clau

17. Martell

18. Serra

19. Taladradora

20. Taco

PAT de 1r d'ESO 25



Escriu les paraules que recordis tenint en compte que es podien relacionar

1. _______________

2. _______________

3. _______________

4. _______________

5. _______________

6. _______________

7. _______________

8. _______________

9. _______________

10. _______________

11. _______________

12. _______________

13. _______________

14. _______________

15. _______________

16. _______________

17. _______________

18. _______________

19. _______________

20. _______________

PAT de 1r d'ESO 26



Activitat 3

Cavall, conill, gat, ratolí, gos, hàmster, lloro, serp

PAT de 1r d'ESO 27



Activitat 4

PAT de 1r d'ESO 28



A partir d'aquest punt, es pot consultar el dossier de Tècniques d'estudi que hi ha a Coordinació pedagògica per exercitar determinades eines amb l'alumnat segons les seves necessitats.

Es pot anar treballant durant tot el curs.

PAT de 1r d'ESO 29



Preparant l'avaluació

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.


El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent. És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i apreciacions innecessàries.

Guió dels alumnes:

1. Valoració de les matèries:

Interès i motivació: actitud i participació.

Metodologia i activitats.

Nivell de comprensió: rendiment.

Propostes dels alumnes.

2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:

Relació grupal.

Assistència, participació, incidències, etc.


Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables) referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que eviti les concrecions.

L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

PAT de 1r d'ESO 30



GUIÓ DELS ALUMNES

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment

Propostes de millora dels alumnes

Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



PAT de 1r d'ESO 31



Anàlisi de l'avaluació

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

SESSIÓ: xOBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.


Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.

El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més fallen, i com poden fer per a millorar.

Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les intencions que indiquen.

Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten res positiu.

Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

PAT de 1r d'ESO 32



Nom: Curs:

Valoració dels resultats de la ______ avaluació

1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)

Millors del que m’esperava.

Els que m’esperava

Pitjors del que m’esperava

2. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

3. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.

a)

b)

c)

4. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.

a)

b)

c)

5. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

PAT de 1r d'ESO 33



Valoració de les activitats de tutoria

Activitat Data Valoració i/o comentaris

PAT de 1r d'ESO 34



Segon trimestre

Es pot començar amb la valoració dels resultats de la primera avaluació, si no s'ha pogut fer abans.

En aquest trimestre continuarem treballant els hàbits d’estudi. En funció dels resultats de l’avaluació, ens replantejarem algunes qüestions que potser no hem sabut veure: planificació del temps (caldria mirar la graella que es va confegir a meitat del primer trimestre), el lloc on estudia l’alumne/a (és l’adient o caldria que s’ho replantegés també), les diferents tècniques d’estudi. En aquest apartat, caldria anar consultant el dossier que s’ha preparat per a les tutories i que està al despatx de Coordinació pedagògica /Cap d’estudis.

A banda de les tècniques d’estudis, cabdal en aquest nivell de l’ESO, caldria treballar les emocions i l’autoconeixement.

Al tercer trimestre, acabaríem per conèixer l’importància de l’autoregulació de les emocions i acabaríem de treballar les tècniques d’estudi.

PAT de 1r d'ESO 35



El cabdell de llana

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: El cabdell de llana

SESSIÓ: X OBJECTIU: Treballar l’autoestima

DURADA APROX.: 1 h.

MATERIAL: Cabdell de llana

Desenvolupament de l’activitat

Seurem en cercle

Un membre del grup llença un cabdell de llana mantenint la punta de la llana amb els dits, al mateix temps diu una cosa que fa molt bé (no una cosa que li agradi fer!).

Cada persona que rep el cabdell, envolta un dels seus dits amb la llana, el passa a una altra persona i diu la cosa que millor fa, fins que tot el grup participi.

El primer que comentarem és com ens hem sentit, si ens ha costat decidir-nos per una de les nostres qualitats...

El segon és reflexionar sobre el que hem construït (una teranyina, un embolic, una xarxa...). Quan es treballa en xarxa, com ens afectem mútuament, si una persona no vol sostenir la llana, afecta al grup? I si es llença amb massa força? ...

Suggeriments:

Intentar ser ordenats i silenciosos per fer els cercles. Reflexionar abans de començar per evitar copiar i tenir criteri propi. Pensar sobre la nostra vida. Escoltar de forma activa. Reflexionar sobre el meu paper en el grup. Extrapolar-ho a situacions reals del grup, avantatges i inconvenients.

PAT de 1r d'ESO 36



Les nostres virtuts

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Les nostres virtuts


DURADA APROX.: 1 h.

MATERIAL: Paper i bolígraf


Cadascú apunta el seu nom en un paper. Els barregem i cadascú n’agafa un. Ha de pensar dues virtuts de la persona que li ha tocat. Les diu en veu alta i els companys han d’endevinar de qui es tracta. El destinatari de les floretes diu si hi està d’acord o no i diu una virtut més.

Aquesta activitat s’ha de fer després d’haver treballat els valors.

PAT de 1r d'ESO 37



Que circuli

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Que circuli


DURADA APROX.: 1 h.



Posar el nostre nom al full i fer que circuli per totes les taules de la classe. L’alumnat no s’ha de moure del seu lloc i els fulls canvien de taula cada 15 segons.

Quan ens arriba el full d’una persona a la nostra taula hem d’escriure un tret positiu d’ella o alguna cosa que ens agradi de la seva forma de ser.

Un cop tothom ha escrit alguna cosa de tots els membres de la classe, el professor/a recull tots els fulls i va cridant cada membre perquè llegeixi allò que més li hagi agradat del que li han escrit.

Aquest exercici és molt efectiu per aquells alumnes que tenen un baix nivell d’autoestima perquè els ajuda a veure les seves qualitats i a relacionar-se amb el grup-classe.

PAT de 1r d'ESO 38



La cosa més maca d’aquest món

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: La cosa més maca d’aquest món

SESSIÓ: XOBJECTIU: Conèixer el nivell d’autoestima i conèixer com ens valoren les persones.

DURADA APROX.: 20’.

MATERIAL: Un a caixa i un mirall


En una caixa tancada introduirem un mirall. Els/les participants entraran un/a per un/a i se'ls dirà que a la caixa hi ha la cosa més maca d’aquest món. Podran obrir la caixa, de manera que s’hi vegin reflectits i se’ls preguntarà si dins la caixa hi ha la cosa més maca d’aquest món.

Cal observar la reacció dels joves i, a partir d'aquí, treballar l’autoestima al nivell que faci falta. Aquell jove que més segur estigui de si mateix menys es sorprendrà en el moment d’obrir la caixa. De la mateixa forma, aquell que tingui una autoestima baixa, possiblement tindrà la reacció de negar el que s'està dient en aquell moment.

Finalment, no cal que l'educador/a insisteixi en el fet de si el que es veu és veritat o mentida. Només cal que es fixi en la reacció del participant i, alhora, cal tenir clar que amb aquesta sola activitat no coneixerem el nivell d'autoestima dels i les joves, sinó que ho haurem de completar on també es tracti aquest aspecte.

PAT de 1r d'ESO 39



Em sento satisfet/a

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Em sento satisfet/a

SESSIÓ: XOBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima, manifestant, davant els altres, les pròpies qualitats i capacitats. Afavorir la cohesió del grup.


MATERIAL: Pilota de tennis o qualsevol objecte que es pugui anar passant.


Els/les participants s'han de posar en rotllana i asseguts a terra. Un cop asseguts tots/es s'aniran llençant la pilota. Qui la tingui haurà de dir a la resta de companys alguna cosa que faci que se senti satisfet d'ell/a mateix/a (exemple: perquè sóc una bona estudiant; perquè tinc molts amics/gues; perquè sóc molt responsable...). Posteriorment es comentarà el que hagi sortit.

Hem d'intentar que la pilota caigui en les mans de tots/es els/les participants i, d'aquesta manera, que ningú es quedi fora del joc.

PAT de 1r d'ESO 40



Una rosa és una rosa

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Una rosa és una rosa

SESSIÓ: XOBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima. Afavorir la cohesió del grup.




A cada jove se li donarà un paper i un bolígraf. La consigna és que dibuixin una rosa i escriguin una qualitat seva en els pètals. Després passaran la seva rosa al company/a del costat. Aquest/a haurà d'escriure una qualitat de la persona a qui pertanyi la flor. I així successivament fins que totes les roses estiguin plenes.

Totes han de ser qualitats positives i no han de repetir-se. Després es pot fer un col·loqui debat sobre els diferents aspectes de la dinàmica.

PAT de 1r d'ESO 41



La balança

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: La balança

SESSIÓ: XOBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima. Afavorir la cohesió del grup.

DURADA APROX.: 2h. MATERIAL: Paper i bolígraf


Es reparteixen tants paperets com alumnes hi ha a la classe a cada un dels alumnes. Cada alumne ha d’escriure 3 coses bones dels seus companys i en l’últim paperet hauran de dir tres coses dolentes d’ells mateixos. Un cop acabat l’exercici, es recolliran els paperets, excepte el propi que el guardaran per a la propera sessió

En la segona sessió es repartiran els comentaris pertinents a cada un dels alumnes. Es demanarà que els comparin amb el seu i que en treguin les seves pròpies conclusions. Tenen més defectes o més virtuts?

L’objectiu es fer-los veure que el que opinen d’ells molts cops és fruit de la seva inseguretat i que si posen els seus “defectes” en una balança amb les virtuts de l’altre veuran que no n’hi ha per tant.

També cal que entenguin que ningú no és perfecte i que tenir defectes és humà.

Caldrà preveure una segona sessió, després que el professor hagi fet un filtratge per tal d’evitar comentaris que puguin ferir.

És important insistir en el fet de potenciar les virtuts dels altres i no pas els defectes.

PAT de 1r d'ESO 42



Qualitats del caràcter

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Qualitats del caràcter

SESSIÓ: XOBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima. Afavorir la cohesió del grup. Treballar el jo interior i el jo públic.



Apuntarem a la pissarra una sèrie de qualitats. Cada alumne haurà d’escollir tres que els identifiquin.

Després en grup comentaran per qèe han escollit aquestes qualitats i si els companys ho veuen igual.

Les qualitats poden ser:

Curiositat

Independència

Autocontrol

Constància

Sinceritat..etc.

Es tracta de treballar la importància de reflexionar sobre un mateix, autodefinir-se i conèixer com es sent el company.

PAT de 1r d'ESO 43



Què vull ser de gran

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Què vull ser de gran

SESSIÓ: XOBJECTIU: Reflexionar sobre les preferències professionals i els valors que tenen.



Es formaran grups en funció del nombre de persones que de major vulguin tindrà la mateixa professió.

Cada grup en primer lloc haurà de preparar una exposició explicant els aspectes positius de la seva professió i després ho exposarà davant de la resta de la classe nomenant un portaveu del grup.

El portaveu de cada grup haurà de vendre a la resta que la seva professió és la millor i quin són els seus punts forts. La resta de la classe després de la intervenció haurà de plantejar preguntes sobre els contres que entenguin que té aquella professió.

Es busca amb aquesta activitat que els alumnes aprenguin de la importància que té el saber a la seva edat el que es vol ser, quan s’incorporin al món professional, a més de conèixer informació de moltes professions que s’exposaran a classe.

Tothom ha de participar i nomenar la professió que vol tindre en el futur.

No només es tindran en compte els temes econòmics en les intervencions, sinó temes de importància social de la professió, reconeixement de la resta...

PAT de 1r d'ESO 44









Guió dels alumnes:







Relació grupal.





PAT de 1r d'ESO 45



GUIÓ DELS ALUMNES







Relació del grup



PAT de 1r d'ESO 46













PAT de 1r d'ESO 47



Nom: Curs:








a)

b)

c)


a)

b)

c)


PAT de 1r d'ESO 48





PAT de 1r d'ESO 49



Tercer trimestre

En aquest trimestre es treballaran diferents activitats que tenen com a tema central les emocions: la seva regulació, l’autonomia personal, les habilitats socioemocionals i les habilitats de vida i benestar.

PAT de 1r d'ESO 50



TEMA DE LA REGULACIÓ EMOCIONAL

ACTIVITAT: «REGULACIÓ EMOCIONAL?»

La regulació serveix per a respondre adequadament davant d’una situació alhora que contribueix a prevenir els efectes nocius de les emocions, la qual cosa es durà a terme mitjançant l’anàlisi i la reflexió de les respostes conductuals donades a una situació.

Objectius

Definir el concepte de regulació emocional. Conèixer diverses estratègies de regulació emocional. Reflexionar sobre les estratègies emprades per al maneig de les emocions. Respectar les diverses respostes donades pels companys.

Procediment

Escriviu una pluja d’idees que contingui el que se us acudeixi sobre les preguntes que se us formulen per reflexionar.

Seguidament, heu de veure dues pel·lícules en què apareixeran situacions en les quals haureu d’identificar les emocions sentides pels protagonistes, així com també identificar les diverses estratègies de regulació que utilitzen i analitzar el nivell de conducta reguladora manifestada. Per acabar, plantegeu alternatives a la resolució de les situacions visionades utilitzant les estratègies apreses.

Es recomanen les següents pel·lícules per tal de facilitar l’activitat:

Te doy mis ojos, d’Iciar Bollaín (2003), de nacionalitat espanyola i amb una durada de 106 minuts.

Durmiendo con su enemigo, de Joseph Ruben (1991), de nacionalitat nord-americana i amb una durada de 95 minuts.

Preguntes per reflexionar:

Què entens per regulació emocional? Quines estratègies de regulació acostumes a utilitzar per a manejar les teves

emocions?

PAT de 1r d'ESO 51



Fitxa

Nom de la pel·lícula:

Situació EmocióEstratègies de

regulacióAnàlisi que en fas

.

Per saber-ne més

Quan parlem de regular les emocions ens estem referint gairebé sempre al domini de les emocions desagradables (tristesa, por, ansietat...), perquè algunes d’aquestes, si es mantenen estables en el temps, poden derivar en trastorns com ara depressió, fòbies, estrès, etc. Resulta interessant treballar-les per a prevenir-ne els efectes nocius. Tot i que alguna de les emocions positives, com ara l’eufòria, també s’ha de regular.

PAT de 1r d'ESO 52



ACTIVITAT: «COM ACTUEM?»

Cada persona té les seves pròpies estratègies per a fer front a les diverses situacions en què es troba. Cadascun de vosaltres podreu observar i analitzar diferents estratègies per a fer front a un mateix esdeveniment.

Objectius

Respectar el fet que davant d’una mateixa situació cada persona pot pensar, sentir o actuar de manera diferent.

Identificar les pròpies estratègies de regulació emocional davant d’un esdeveniment.

Procediment

Se us plantejaran una sèrie de situacions i heu de buscar quina és la millor manera de resoldre-les.

Preguntes per reflexionar

Situació 1

La Maria i jo som companyes de feina des de fa 8 anys; tenim una relació, a més de professional, d’amistat. Avui, quan ha arribat a la feina, l’he trobada trista, com absent, no tenia gaires ganes de parlar, li he preguntat què li passava i m’ha dit que s’havia notat un bony al pit i que té por que sigui cancerós; la seva mare ja va morir de càncer de pit.

EMOCIÓ RESPOSTA IMPULSIVAESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT I

DE CONTROL

PAT de 1r d'ESO 53



Situació 2

En Pau és el meu fill, té un anyet i mig; mentre jo treballo se n’ocupa la seva àvia. He anat a buscar el nen a casa de la seva àvia, era l’hora del berenar, i li he dit: «va ja ho faig jo», i en Pau ha tancat la boca, no volia provar cap mos. No he pogut més i m’he posat a plorar. He tingut un dia molt dur, pateixo molta pressió a la feina, i a més a l’àvia li menja sense cap mena de problema.


DE CONTROL

Situació 3

Des de fa un parell de mesos sóc el nou cap de Recursos Humans de la meva empresa, estic a prova durant sis mesos. El dia que em van nomenar vaig estar molt content, feia cinc anys que treballava durament per aconseguir aquest càrrec. Avui el meu cap immediat m’ha cridat al seu despatx i m’ha fet saber que s’ha de fer una reestructuració de personal, i que cal acomiadar una vintena de persones, algunes de les quals havien estat companys de feina fins fa poc temps i amb les quals m’uneix una sincera amistat. Personalment, penso que cal estudiar altres possibilitats, però...


DE CONTROL

PAT de 1r d'ESO 54



Situació 4

Avui, finalment, ens han donat les claus del nostre petit apartament a la platja. Estàvem tan il·lusionats; feia dos anys que ho esperàvem, i hi hem invertit els estalvis d’una dècada. Però l’alegria ens ha durat poc, els acabats acordats i els que hem vist no tenien res a veure. De fet, no havíem supervisat gaire les obres, confiàvem en el promotor, però…


DE CONTROL

Resposta orientativa per a l’alumne/a

Les principals estratègies de regulació són: distanciament, meditació, reenquadrament i planificació de la resolució del problema, reestructuració cognitiva, relaxació, acceptació de la pròpia responsabilitat, relativització de les situacions mitjançant el sentit de l’humor, actitud positiva, entre d’altres.

PAT de 1r d'ESO 55



ACTIVITAT: «ME’N RECORDO DE...»

Es facilitarà el procés de reflexió sobre l’aplicació de diverses estratègies de regulació emocional en situacions personals viscudes.

Objectius

Reflexionar sobre la pròpia regulació emocional. Analitzar diverses alternatives de resposta i possibles conseqüències de l’ús

d’una estratègia o una altra davant d’un mateix esdeveniment. Adquirir noves estratègies de regulació emocional. Respectar la diversitat d’opinions i valoracions donades pels companys pel que

fa a les situacions plantejades i les experiències viscudes compartides.

Procediment

Exposa per escrit una experiència personal en què es requeria regulació emocional. Analitza si la resposta donada va ser l’adequada o no a la situació plantejada tot seguint la plantilla. Posteriorment, proposa altres alternatives i analitza’n les possibles conseqüències.

SITUACIÓ:

EMOCIÓ:

RESPOSTA DONADA:

CONSEQÜÈNCIES:

POSSIBLE RESPOSTA ADEQUADA:

POSSIBLE CONSEQÜÈNCIA DE LA RESPOSTA ADEQUADA:

PAT de 1r d'ESO 56



ACTIVITAT: «RESPIREM, ENS RELAXEM I ESCOLTEM MÚSICA»

Per aprendre a relaxar-nos és important que aprenguem a respirar correctament. La relaxació és una estratègia útil per a reduir el nivell d’estrès i regular la resposta emocional i conductual davant d’un fet que provoca ansietat. La música és un element que tenim al nostre abast que pot contribuir a aconseguir aquesta relaxació.

Objectius

Prendre consciència de com respirem i la seva influència en el nostre benestar. Aprendre a regular el ritme, la durada i la intensitat del procés respiratori. Conèixer els beneficis de la relaxació en la reducció de l’estrès i de l’ansietat. Valorar l’experiència de la relaxació. Utilitzar la música com a element afavoridor de la relaxació. Introduir-se en les tècniques de visualització.

Procediment

Per realitzar aquests exercicis, seria interessant disposar d’un espai on fos possible regular la intensitat de la llum, sense sorolls externs i amb ventilació natural. També podem posar una música de fons en què, per exemple, es reprodueixin sons naturals: pluja, cascades d’aigua, vent, etc. Podem fer-lo asseguts en una cadira. En primer lloc, us convido a fixar-vos en com respirem. Seguidament, us donaré indicacions de com fer-ho correctament, és a dir, agafant l’aire pel nas i enduent-nos aquest aire fins a la zona abdominal (si us poseu la mà a la panxa, notareu que s’infla) i, tot seguit, deixant anar l’aire molt lentament per la boca. Seguidament, realitzarem una sèrie d’exercicis de respiració.

Pausadament: inspirem... expirem, tornem-hi: inspirem... expirem. Cada vegada que inspirem o prenguem aire, sentim com entra l’aire i, mentre l’expulsem, sentim com a poc a poc va sortint del nostre cos. Continuem, ara prenent aire i expulsant-lo de forma lenta, rítmica i profunda. Ara tornem a fixar l’atenció en la nostra respiració i respirem lentament i profundament, agafant aire pel nas i expulsant-lo per la boca. Mentre expulsem l’aire, fem atenció als nostres músculs, i notem com es van afluixant. Continuem respirant profundament i rítmicament, notant com se sent a través de tot el cos. Repetim aquest exercici diverses vegades, lentament i rítmicament. Mentre expulsem l’aire, fem atenció al nostre cos, especialment als nostres músculs. És possible que hi notem una sensació de calor (per exemple, mans i braços calents), o també és possible que els notem més lleugers o, al contrari, més pesats. Siguin quines siguin les sensacions que notem, en gaudim mentre continuem respirant lentament i profundament.

A continuació, el que treballarem en aquest exercici serà la tensió-distensió de diversos grups musculars. Anirem seguint les indicacions que donarem tot seguit, les quals aniran marcant quina part del cos hem de tensar i destensar. Començarem per les mans, els braços, l’esquena, l’abdomen, els peus, les cames, les cuixes, per acabar amb el cap.

Un exemple de com treballar una part del cos seria la següent: ara tensarem les mans, premem el puny amb força, notem la seva tensió, comptem fins a cinc I, seguidament, destensem, notem com el puny es destensa; centrem-nos en aquesta sensació de relaxació i comptem fins a cinc. Aquest exercici de tensió-distensió es repeteix tres cops amb cada part del cos, després es canvia de part del cos, continuem amb els braços, i així successivament.

PAT de 1r d'ESO 57



Per acabar introduirem un exemple de visualització. Us convido a tancar els ulls i imaginar-vos una imatge que us resulti molt agradable; evoqueu els detalls d’aquesta imatge, retingueu-la a la ment, gaudiu-ne, amb la finalitat que cada cop que tingueu un moment en què us sentiu nerviosos, angoixats, tristos, etc., pugueu fer ús del record d’aquesta imatge significativa, que simbolitza pau, tranquil·litat, benestar i felicitat.

Podeu optar per posar un CD en què es desenvolupi una sessió de relaxació. Suggerim com a material el curs pràctic de Técnicas de relajación y autocontrol emocional, d’Escudero, de TEA Edicions.

Aquesta activitat es podria repetir en altres moments. Es tractaria d’escoltar durant uns minuts música relaxant, i que lliurement féssiu en silenci els exercicis de respiració i relaxació treballats, o que simplement sentíssiu els efectes que produeix la música en el vostre cos i en la vostra ment, i en gaudíssiu. És interessant anar canviant els tipus de músiques: naturals, ètniques, clàssica, etc., a fi que cada persona pugui anar descobrint els efectes que cadascuna li produeix, i així poder decidir quin tipus de música ens interessa en un moment determinat.


En acabar els exercicis de relaxació i visualització, reflexioneu i responeu les preguntes següents:

Quines han estat les sensacions experimentades durant les activitats? Com us heu sentit? Què heu après fent aquestes activitats?

PAT de 1r d'ESO 58



ACTIVITAT: «RIU-TE’N!»

L’humor ens pot ajudar a suavitzar situacions, a relaxar tensions, a valorar els fets des d’una altra perspectiva, a facilitar la comunicació. Hem de tenir present que de vegades l’ús que es fa de l’humor és justament el contrari; s’utilitza per a ridiculitzar, humiliar, etc. Cal diferenciar el terme humor d’altres termes afins: ironia, sàtira, etc.

Objectius

Reflexionar sobre el sentit de l’humor com a estabilitzador emocional.

Procediment

Per tal de desenvolupar aquest tema, veureu dues pel·lícules que proposarem a continuació, amb l’objectiu d’entrar en un altre concepte del sentit de l’humor, com a habilitat de vida:

Planta 4ª, d’Antonio Mercero (2003), de nacionalitat espanyola i amb una durada de 100 minuts.

Patch Adams, de Tom Shadyac (1999), de nacionalitat nord-americana i amb una durada de 113 minuts.

Preguntes per a reflexionar

A continuació plantegem una sèrie d’interrogants per a encetar la reflexió sobre el sentit de l’humor.

Com es pot definir el sentit de l’humor? Per què hi ha persones amb més sentit de l’humor que d’altres? Quina influència tenen les variables de personalitat i situacionals amb el sentit

de l’humor? Quins efectes té el sentit de l’humor en les nostres vides? Fer ostentació de sentit de l’humor fa que els altres et vegin com una persona

immadura, irresponsable, divertida? Si es vol donar una imatge de seriositat, responsabilitat, això està renyit amb el

sentit de l’humor? Què t’han suggerit les pel·lícules?

Idea Clau

Una de les tècniques de relaxació que més s’utilitza és: la relaxació progressiva de Jacobson. Els supòsits bàsics de la relaxació progressiva de Jacobson són els següents: és una tècnica fisiològica centrada en la relaxació de la musculatura esqueleticomotriu.

El programa d’entrenament es basa en la discriminació dels senyals de tensió en els diversos músculs del cos per mitjà d’exercicis sistemàtics de tensió i relaxació. La relaxació de la musculatura esqueleticomotriu comporta automàticament la relaxació del sistema autonomovegetatiu i la relaxació del sistema nerviós central. La relaxació fisiològica produeix efectes paral·lels de relaxació emocional i de relaxació cognitiva.

PAT de 1r d'ESO 59



TEMA DE L’ AUTONOMIA PERSONAL

Autoconcepte, autoestima, autoconfiança

El tema s’inicia realitzant una activitat pràctica que afavoreix la comprensió del contingut que es desenvoluparà posteriorment. Un cop presentats els diferents continguts de forma teòrica, s’ofereixen tres activitats més que s’integren dins d’aquesta temàtica.

Objectius

Distingir entre l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoconfiança. Conèixer el concepte d’autonomia emocional i les seves implicacions

psicopedagògiques. Fomentar l’automotivació. Descobrir l’autoeficàcia emocional. Conèixer el concepte de responsabilitat i llibertat. Aproximar-se al coneixement del terme de resiliència.

PAT de 1r d'ESO 60



ACTIVITAT: «SÓC QUI SÓC»

Aquesta activitat permet reflexionar sobre un mateix i conèixer-se amb qualitats positives que siguin significatives per a un mateix i reconegudes pels altres. És interessant que parlem de la nostra aparença física, les coses que fem, la manera de ser i el nostre comportament.

Objectius

Promoure l’autoconeixement. Desenvolupar l’autoconcepte positiu. Estimular el reconeixement de les qualitats positives.

Procediment

Per fer aquesta activitat cal que tanquem els ulls i ens relaxem, que ens posem còmodes, i que pensem quin és el nostre nom, dient-lo en veu baixa. Llavors pensem en alguna qualitat positiva de la nostra aparença, les coses que fem, la manera de ser i el nostre comportament. Quan ho hàgim pensat ho podem anotar en el full d’exercicis, segons la pauta donada.


Escriu una qualitat positiva de cadascun d’aquests aspectes:

Aparença física

Coses que faig

Manera de ser

Comportament

PAT de 1r d'ESO 61



ACTIVITAT: «HISTÒRIA PERSONAL»

Aquesta activitat convida a pensar sobre la pròpia història personal, i s’hi poden evocar records del passat, vivències del present i projectes de cara al futur.

Objectius

Marcar fites personals realistes. Augmentar el sentiment d’eficàcia.

Procediment

Imagineu-vos que teniu 95 anys i que esteu contemplant un meravellós paisatge. Permeteu que la vostra ment faci un repàs de la vostra vida. Quan ja ho tingueu pensat, escriviu cinc coses que us hagin passat i que considereu importants en la vostra vida.

A continuació, us heu de situar en el vostre present, però tenint una visió de cara al futur. Escriviu una llista de cinc coses que creieu que hauran canviat amb l’edat. Per exemple, d’aquí a 20 anys.

Ara que ja heu pensat en el vostre passat i heu pensat en el vostre futur, es tracta de comparar les cinc coses que tenen a veure amb el passat i les cinc coses que tenen a veure amb el futur.

Preguntes per a reflexionar

Escriviu cinc coses que us hagin passat i que considereu importants en la vostra vida.

Escriviu una llista de cinc coses que creieu que hauran canviat amb l’edat. Per exemple, d’aquí a 20 anys.

Compareu les cinc coses que tenen a veure amb el passat i les cinc coses que tenen a veure amb el futur:

a. Són coincidents?

b. Són canviants?

c. Quin grau de dificultat pot haver-hi perquè s’assoleixin les futures?

d. Quines han estat les emocions viscudes en aquestes visualitzacions?

PAT de 1r d'ESO 62



ACTIVITAT: «LA BELLESA ÉS EN ELS TEUS ULLS»

Aquesta activitat pretén fer reflexionar sobre com veieu les altres persones i prendre consciència que totes tenen qualitats i característiques que no tenen per què coincidir amb les nostres.

Objectius

Integrar el propi coneixement i el pensament creatiu. Promoure la comprensió d’anar més enllà de les qualitats físiques de les coses

i de les persones. Desenvolupar la comprensió envers les persones diferents de nosaltres

mateixos.

Procediment

Agafeu algun objecte que tingueu al vostre abast (un clip, un adhesiu, un full de paper, un llapis, una targeta o una ampolla buida).

Observeu aquest objecte que teniu al davant, mireu-lo, toqueu-lo, oloreu-lo, sentiu-lo, etc. Després, doneu a aquest objecte una qualitat humana:

Objecte:

«És......»

També haureu de reflexionar entorn a altres aspectes com els que es presenten a continuació:

Decideix dues raons per les quals l’objecte escollit és meravellós. Pensa tres maneres en què l’objecte pot resultar útil. Dóna quatre raons que expliquin per què vols i respectes el teu objecte. Indica dues maneres d’incrementar l’autoestima de l’objecte i fer que se

senti valuós i necessari.

Un cop reflexionats aquests aspectes sobre l’objecte, cal que en prengueu nota en un full, per tal que no se us oblidin.

PAT de 1r d'ESO 63



ACTIVITAT: «QUÈ EN PENSES, D’AIXÒ?»

En aquesta activitat es permet reflexionar sobre aspectes de la pròpia vida personal i professional.

Objectius

Afavorir l’autoconeixement i l’autoconcepte. Ser conscient de quines coses fan que un mateix se senti d’una determinada

manera, sigui vivint-les de forma agradable o de forma desagradable.

Procediment

Ara haureu de pensar en algunes coses que formen part de la vostra vida i que tenen a veure amb diverses dimensions personals i professionals. Són les següents:

L’aspecte físic (ulls, color de pell, cabells, constitució física, etc.). L’èxit escolar (expedient acadèmic, currículum, relacions escolars, motivació,

etc.). L’èxit professional (grau de satisfacció a la feina, estatus, tipus de professió,

lideratge, etc.). L’èxit personal (família, parella, amics, aficions, etc.).

Seguidament, anoteu a la fitxa de l’activitat les vostres vivències emocionals al voltant de cadascun d’aquests aspectes. Si ho creieu convenient, es poden agrupar en els aspectes que tinguin a veure amb vivències emocionals agradables (+) i els que tinguin a veure amb vivències emocionals desagradables (-).

Per acabar, redacteu un compromís d’acció per canviar algun aspecte concret que vulgueu millorar.

Què en penses, d’això?

Descriu aquests aspectes segons les vivències personals.

Aspecte físic Èxit escolar

+ - + -

Èxit professional Èxit personal

+ - + -

PAT de 1r d'ESO 64



Compromís personal

Jo, ................................................................, em comprometo a canviar sobre

...............................................................................................................................

I ho faré d'aquesta manera:..............................................................................................

Data

Signatura i Nom

PAT de 1r d'ESO 65



TEMA DE LES HABILITATS SOCIOEMOCIONALS

ACTIVITAT: «COMUNITAT DE PROPIETARIS»

Molt sovint se’ns fa difícil intentar resoldre un problema, i possiblement en el moment d’actuar ens falten dades per a fer-ho correctament. Parar-nos a pensar, i a posar-nos en el lloc de totes les persones implicades, pot ser un bon exercici per tal d’encertar més fàcilment la solució.

Objectius

Reflexionar sobre la necessitat de conèixer diferents punts de vista. Aprendre a posar-se en el lloc d’una altra persona. Identificar les emocions que sentim en unes determinades situacions.

Procediment

Llegeix la primera carta que et presentarem (només la primera, no llegeixis la segona carta encara) i redacta una possible resposta al problema que s’hi planteja, adoptant el rol de president de la Comunitat de Propietaris. Quan hagis acabat de redactar la teva resposta a la primera carta, hauràs de fer el mateix amb la segona carta.

PAT de 1r d'ESO 66



Carta 1

Senyor President de la Comunitat de Propietaris

c/ Bellfoc 76

BARCELONA

Em permeto adreçar-me a vostè com a president de la comunitat, per exposar-li uns fets que afecten la bona convivència que des de fa 40 anys ha caracteritzat aquesta comunitat.

Des que fa cinc anys es van traslladar al pis de sobre del nostre els nous veïns, els senyors Rocamora, la pau i la tranquil·litat s’han acabat en les nostres vides.

Al principi, semblava que no havien de ser uns veïns gaire molestos, tot i que, acostumats a la senyora Carme, l’anterior propietària, que com ja deu saber vivia tota sola, vam començar a notar la diferència. Però el pas del temps està fent la situació insostenible. Les criatures ploren a qualsevol hora del dia i de la nit, sembla que arrosseguin objectes pel terra, se senten cops de coses que cauen, i per acabar-ho d’adobar, tenen un gos que borda contínuament.

Com pot comprendre, no estem disposats a tolerar aquesta situació, ja que ens pertorba el descans i ens està afectant la salut, prou deteriorada per la malaltia que, com vostè ja coneix, pateix la meva dona des del febrer d’enguany.

Es per tot això que li preguem que prengui les mesures oportunes, bé sigui solucionant el problema per la via del diàleg, o bé exercint la potestat que li atorga el fet de ser president de la comunitat per iniciar les accions legals oportunes.

Quedem com sempre a la seva disposició.

Molt atentament,

Signat: Joan Solà i Maria Esteve

Senyor President de la Comunitat de Propietaris

c/ Bellfoc 76

BARCELONA

PAT de 1r d'ESO 67



Carta 2

Barcelona, 5 de setembre de 2004

Senyor Roca,

Ens dirigim a vostè com a president de la comunitat per exposar-li un seguit de fets que pensem que ens poden portar problemes, en primer lloc a nosaltres, i possiblement més endavant a la resta de propietaris de l’edifici.

Com vostè ja coneix, ens vam traslladar a aquest pis fa aproximadament uns cinc anys, arran de la mort de la nostra tieta Carme, que fins aleshores havia ocupat el pis propietat de la nostra família.

Tot i intentar tenir molta cura, els veïns del pis de sota del nostre de seguida van començar a queixar-se dels sorolls que, segons ells, fèiem. Al principi no hi vam donar importància, perquè pensàvem que era normal que notessin la diferència amb la nostra tieta, que sempre, des que es van habitar els pisos, fa pràcticament 40 anys, havia viscut sola.

Però el pas del temps, en comptes d’arreglar la situació, l’ha empitjorada. Nosaltres procurem que els nostres fills (3 mesos i 2 anys) siguin al llit abans de les nou del vespre, però no podem evitar que algun dia a un dels dos o a tots dos els costi una mica més de dormir i facin una mica més de soroll. Quan això passa, el senyor Joan Solà comença a colpejar el sostre de casa seva amb l’escombra, com per dir-nos que callem. Quan el nostre gos sent els cops, evidentment es posa a bordar, amb la qual cosa els nens no poden dormir i ploren, el senyor Joan s’enfada i pica més al sostre, el nostre gos borda més fort..., i això no s’acaba mai.

Per acabar-ho d’arrodonir, darrerament quan ens el creuem a l’escala, ens insulta i ens amenaça, dient-nos que estem atemptant contra la seva salut, que ja és prou delicada.

Pensem que cal posar les coses al seu lloc, i confiem en vostè, com la persona més adequada per fer-ho. Confiem en el seu bon criteri.

Molt atentament,

Pere Rocamora


Després d’haver llegit i donat resposta a les dues cartes, respon les preguntes següents:

Per quin motiu s’ha generat aquest conflicte?

Com et senties quan veies que la versió de l’altra part afectada pel problema era absolutament diferent de la versió que coneixies?

Quina ha estat la teva reacció? Ha estat correcta?

Quina o quines conclusions pots extreure d’aquesta activitat?

PAT de 1r d'ESO 68



ACTIVITAT: «EL VIATGE DE L’ANNA»

Prendre decisions no és fàcil. Tenir clar per què triem una opció i no una altra, i saber avaluar l’alternativa triada, ens pot ajudar en aquest procés.

Objectius

Ser capaç d’analitzar els factors que intervenen en una presa de decisió. Saber exposar de manera clara i coherent els nostres arguments. Utilitzar adequadament les tècniques de negociació per a arribar a un consens. Exercitar l’hàbit d’avaluar les nostres decisions.

Procediment

En primer lloc, llegireu la història de l’Anna. Tingueu en compte que no tenim més dades que les que hi ha en aquesta història.

Un cop llegida la història, cadascú decidirà a quin dels personatges de la història donaria el paracaigudes. Argumenteu detalladament la vostra decisió.

EL VIATGE DE L’ANNA

L’Anna fa molts anys que és hostessa d’avió. És una feina que li agrada moltíssim. De fet, de petita sempre ho havia somiat i deia que aquesta seria la seva feina.

És una persona molt responsable, sempre comprova que tot sigui al seu lloc, i que no falti res quan sigui el moment d’enlairar-se l’avió.

Aquell dia feien la ruta Barcelona – Almeria; era un trajecte curt.

Quan els passatgers comencen a pujar a l’avió, l’Anna sempre és a la porta saludant tothom, i intentant memoritzar els passatgers.

Avui ho te fàcil; com que és molt d’hora, no viatja gaire gent. Comencen a pujar.

El primer és un noi jove a qui l’Anna creu identificar com a jugador de futbol. Va sol, i durant el viatge comenta que va a veure els seus pares, que viuen en un poblet prop d’Almeria.

En segon lloc puja un matrimoni de mitjana edat i que semblen molt contents de poder viatjar. Van parlant dels fills i dels néts.

El tercer és un capellà, vell conegut de l’Anna que fa moltes vegades aquest trajecte.

La quarta és una noia jove amb una criatura petita als braços. Se la veu molt atabalada, i explica a l’Anna que és la primera vegada que puja en un avió, però que la seva parella encara no coneix el seu fill, i va a trobar-se amb ell, i a passar uns dies tots tres plegats.

En cinquè lloc, un operari de l’aeroport del Prat, que ha d’anar a supervisar unes feines a l’altre aeroport.

I com que ja no hi ha ningú més, es tanquen les portes de l’avió, que porta només 10 persones: els set passatgers, el comandant, el seu ajudant i l’Anna.

Tot anava molt bé, com sempre, però quan estan sobrevolant Castelló, l’avió comença a tenir problemes i el comandant demana que tothom es posi un paracaigudes, que han de saltar de l’avió.

I és aquí quan apareix el problema, perquè s’adonen que només tenen dos paracaigudes. L’Anna ha de decidir a qui els dóna.

PAT de 1r d'ESO 69



ACTIVITAT: «DIFERENTS CONDUCTES»

No sempre és fàcil dir què és el que ens agradaria, manifestar els nostres desitjos, demanar allò que ens fa falta… És per aquest motiu que val la pena parar-se a reflexionar, per adonar-nos que normalment la solució passa per dir-ho, demanar-ho, expressar-ho d’una manera correcta.

Objectius

Discriminar entre asserció, agressió i passivitat. Expressar desitjos, sentiments, opinions…, tant positius com negatius, sense

molestar els altres i sense avergonyir-nos-en. Trobar estratègies que ens ajudin a poder exercitar els nostres drets, d’una

manera apropiada i efectiva.

Procediment

Aquesta activitat està dividida en dues parts que, tot i que tenen relació entre elles, es poden treballar de manera separada.

En la primera part s’exposaran tres situacions, en les quals haureu de pensar i escollir quina seria la resposta més probable en el vostre cas. No s’ha de fer cap comentari ni cap explicació fins després de la tercera situació. Un cop arribats a aquest punt, tornarem a veure les respostes de les tres situacions i haureu de decidir quina seria la resposta més adequada en cada situació. Les tres situacions són les següents:

PAT de 1r d'ESO 70



Situació 1

Estàs preparant un control per l’endemà i la teva parella entra a l’habitació i et diu:

"Corre, porta’m oli del súper abans que tanquin!!!"

T’enfades i crides: "Sí, és clar, sempre esperes que estigui ocupat per demanar-me alguna cosa!"

Et molesta haver de deixar de fer el que estàs fent, però vols evitar discussions i hi vas immediatament.

Tranquil·lament respons: "Estic enfeinat. Si no et fa res, ho acabaré abans. Encara falta més de mitja hora perquè tanquin la botiga."

Situació 2

Vas a comprar a una botiga que han obert nova al teu barri, i en sortir t’adones que t’han tornat el canvi de 10 €, quan tu havies donat un bitllet de 20 € per pagar.

Tranquil·lament, entres a la botiga i li expliques al venedor que t’acabes d’adonar que el canvi no és correcte. Li expliques el que li has donat i el que t’ha tornat.

Et talla tornar a la botiga per si el venedor pensa que el vols enredar Entres enfadat a la botiga, interromps un client i li crides al venedor: "Escolti,

que m’ha donat malament el canvi. És que no pot parar atenció al que fa?"

Situació 3

Has quedat amb un amic per anar a un concert del teu cantant favorit, ell s’entreté i hi arribeu tard.

Et molesta arribar tard al concert, però no vols molestar el teu amic i no dius res.

En arribar al lloc del concert i veure que ja ha començat, t’enfades: "Sembla mentida, sempre fem tard per culpa teva."

En la segona part, llegireu el full de treball «Drets assertius» que exposem a continuació. Primerament omplireu la primera taula i, a continuació, fareu el mateix amb la segona taula.

PAT de 1r d'ESO 71



LLISTA ASSERTIVA DE DRETS

Tens el dret de:

Fer el que vulguis, sempre que no fereixis els altres. Mantenir la teva dignitat, fins i tot quan facis mal a algú. Demanar alguna cosa a una altra persona, tot sabent que l’altra persona té el

dret de dir que no. Aclarir i discutir problemes amb les persones involucrades. Ser tractat amb respecte. Tenir i expressar els teus propis sentiments. Ser escoltat i pres seriosament. Fixar les teves pròpies prioritats. Dir NO sense sentir-te culpable. Demanar el que vulguis. Tenir allò que pagues. Demanar informació a professionals. Cometre errors. Mostrar la teva pròpia posició.

DRETS ASSERTIUS

A casa meva crec que tinc dret a tenir i tinc

Això em provoca una sensació, emoció, sentiment...

A casa meva crec que tinc dret a tenir i NO tinc

Això em provoca una sensació, emoció,

sentiment...Què podria fer? Què faré?

PAT de 1r d'ESO 72



TEMA DE LES HABILITATS DE VIDA I BENESTAR

ACTIVITAT: «QUINS SÓN ELS MEUS LLADRES DE TEMPS?»

M’imagino que la majoria de nosaltres compartim la insatisfacció que sovint experimentem en relació amb el temps, o més ben dit, amb l’ús del temps de què disposem. Tanmateix, la majoria també estarem d’acord quan afirmem que el temps es fa curt quan fem activitats plaents i que es fa etern davant d’activitats poc agradables.

Objectius

Prendre consciència de la vivència individual del temps. Reflexionar sobre les nostres actituds i comportaments relacionats amb l’ús del

temps. Analitzar els principals factors que ens condueixen a una mala gestió del

temps. Adoptar actituds favorables a la millora de la gestió del temps.

Procediment

En aquesta activitat ens centrarem en el temps. Es tracta que acabeu cadascuna de les frases que hi ha a continuació:

Em passa el temps volant quan ............ El temps se’m fa etern quan .............. Aprofito el temps quan ................. Perdo el temps quan .................. Voldria donar-me més temps per .......................

Aprofitarem l’activitat per a recordar que hi ha molts tòpics i prejudicis en relació amb el temps. Per il·lustrar-ho es pot recórrer al refranyer popular o a les frases cèlebres. A continuació, us en recollim uns quants exemples:

PAT de 1r d'ESO 73



REFRANYS I FRASES SOBRE EL TEMPS

El temps és or. Val més tard que mai. El futur no és un regal, és una conquesta. Tots som insignificants i obsolets en el temps. Només manca temps a qui no sap aprofitar-lo. Pel carrer del «després» s’arriba a la plaça del «mai». No ens podem banyar dues vegades en el mateix riu. No és el temps allò que passa; som nosaltres els qui passem. Viu el present i fixa’t el mínim possible en el demà. Oblidem el que ja va passar, ja que podem lamentar-nos-en, però no refer-ho. Un avui val per dos demàs. El present, com una nota musical, res no significa si no està lligat al passat i al

que ha de venir. La vida ben emprada és llarga. No podeu fer retrocedir el rellotge, però sí que podeu tornar a donar-li corda. Il·lumina el demà amb el dia d’avui. Avui és sempre encara. Hauríem d’utilitzar el passat com a trampolí, no com a sofà. El que faci avui és important, perquè estic utilitzant un dia de la meva vida en

fer-ho.

Algunes reflexions que podem fer a partir d’aquestes frases:

Cadascú disposa cada dia d’un regal meravellós que consta de vint-i quatre hores de vida que cal gestionar de la millor manera possible.

Es tracta d’un recurs concret, no es pot ampliar ni minorar. Es insubstituïble i irreversible. Podrem comprar més materials o aconseguir més diners, però el nostre temps personal només pot tenir 24 hores cada dia, ni una més.

L’home des de sempre ha sentit la necessitat de controlar el seu temps; tenim calendaris i rellotges, i això fa que de vegades ens estressem per fer tot el que volem fer en el temps acotat que tenim; en canvi, altres vegades el temps ens sembla una eternitat i no li trobem sentit a la vida, ni sabem com ocupar aquest temps, l’avorriment és patent.

Afortunadament, tenim moments en què fruïm d’allò que fem; en aquests moments el temps sembla passar en un instant i ens envaeix una sensació de benestar o satisfacció amb allò que fem.

El que està clar és que no podem quedar-nos estàtics; el temps passa per a tothom i constantment reelaborem les experiències del passat per poder afrontar millor el present i el futur. Tots ens fem i canviem amb el temps. Aturar-se en el passat seria un error molt greu i viure de la nostàlgia també. Tot flueix i no ens podem quedar enrere si volem créixer.

Cal aprendre a gestionar bé el temps, sense angoixar-nos per la seva manca i sense deixar-nos portar per la rutina i el deixar passar. Cal aprendre a gaudir del temps, a fruir en el temps, i això requereix una actitud activa, un posar fil a l’agulla en cada moment.

PAT de 1r d'ESO 74



Hi ha moments en què situacions imprevistes no ens permetran controlar totalment el temps, però sempre hi ha una part d’aquest temps que podem administrar d’una manera conscient.

Estem d’acord amb Mercè Conangla que cal posar més temps a la nostra vida, i això no és res més que posar més vida al nostre temps. Cal doncs, prendre consciència que convertir aquell temps que deixem perdre, en un conjunt de moments que cal gaudir, tot fent-los servir d’una manera més creativa i/o útil, contribuirà a millorar considerablement la nostra satisfacció per la vida i, en conseqüència, la nostra felicitat.

Generalment, la queixa més comuna pel que fa al temps és que se’ns escapa, ens en falta per a tot, i això acostuma a ser una gran font d’insatisfacció. Cal, doncs, descobrir quins són els lladres del meu temps. Per a facilitar aquesta reflexió proposem una nova activitat. Cal que recolliu una llista de factors que condicionen un mal ús del temps personal. Podem trobar factors externs, però també cal tenir present que sovint nosaltres mateixos, amb costums o actituds errònies, som els responsables que el nostre temps no s’aprofiti prou bé.

Per acabar, tornem a remarcar que el primer pas per a una bona administració del temps és prendre consciència de quins són els principals lladres del temps de cadascú, per poder emprendre la batalla tenint clar quins són els enemics a vèncer. Us convido a prendre la decisió de lluitar contra un d’aquests lladres en els propers dies.

Resposta orientativa

Alguns dels factors que es poden esmentar com a lladres de temps:

Ajornar les tasques: ja ho faré demà (mandra). Manca d’organització, de planificació. Manca de previsió. Els canvis de plans d’un superior o d’un familiar. Voler fer totes les coses alhora. Les interrupcions (el telèfon, les visites). La manca de concentració, d’atenció o d’interès. Una malaltia. La manca de disciplina, de perseverança o de constància. La impaciència. Iniciar converses en un moment poc adient. El cansament (manca d’hores de son i desmotivació). Les distraccions (fer volar la imaginació, observar el que passa al nostre voltant

o més enllà de la finestra...). Altres imprevistos i emergències. ...

Sabies que...

Durant les tres darreres dècades, destacats autors (Diener i altres, 1996, 1999; Fordyce, 1981, 1986, etc.) han investigat les característiques de les persones que es consideren felices i han dissenyat i aplicat programes destinats a ensenyar a les persones a ser més felices. Entre les competències que pretenen desenvolupar aquests programes en trobem moltes de les esmentades anteriorment. Així doncs, podem dir que el desenvolupament de competències de vida contribueix a millorar el nivell de benestar de les persones.

PAT de 1r d'ESO 75



ACTIVITAT: «JO M’EQUIVOCO, TU T’EQUIVOQUES I ELL TAMBÉ S’EQUIVOCA!»

Molt sovint se’ns fa difícil intentar resoldre un problema, i possiblement en el moment d’actuar ens falten dades per a fer-ho correctament. Parar-nos a pensar, i posar-nos en el lloc de totes les persones implicades, pot ser un bon exercici per encertar més fàcilment la solució.

Objectius

Prendre consciència que l’error és humà i, com a tal, acceptable. Reflexionar sobre com afrontem els nostres errors. Reflexionar sobre la possibilitar de convertir els errors en reptes

Procediment

Reflexioneu durant dos o tres minuts sobre una ocasió en què vau cometre un error important. A continuació, responeu les preguntes que se us formulen en relació amb aquest error.

És important incidir en la idea que l’error cal convertir-lo en repte i ocasió per a aprendre. A partir d’aquesta afirmació, us animo a elaborar entre tots un decàleg de suggeriments que ens permetin fer front als errors i transformar-los en ocasions per a aprendre.


Exposa una situació en què reconeixes haver comès un gran error. Quins factors van ser importants perquè t’equivoquessis? Quines conseqüències va tenir el teu error? Per què consideres que va ser un error? Què vas aprendre amb aquesta experiència?


Algunes idees o comentaris útils per al formador en la dinamització del debat:

Equivocar-se forma part del procés d’aprenentatge de totes les persones. Sovint es parla de l’aprenentatge per assaig-error. També el refranyer popular diu allò de «Fent i desfent es fa l’aprenent».

En la nostra cultura, l’error és vist sovint com quelcom terrible, que mereix càstig; no obstant això, aquesta visió és justament un error. El que cal és fer servir l’error com a font d’aprenentatge.

Cometre errors no és un problema; el problema és no reconèixer l’error o no voler-lo acceptar.

Els éssers humans som limitats; per tant, no hi ha cap mal a acceptar que tots en algun moment ens equivoquem. Reflexionar sobre els nostres errors ens ajuda a conèixer-nos millor i a treure conclusions que ens serveixen d’experiència, de manera que en noves ocasions ja no tornem a cometre les mateixes equivocacions.

Voler superar els errors és precisament l’actitud que ens permet créixer com a persones.

PAT de 1r d'ESO 76



Gràcies a les nostres equivocacions anem fent-nos conscients de les nostres capacitats, ens prenem la mida i ajustem l’esforç que ens cal per a assolir els nostres objectius.

Cal relativitzar i entendre que sovint no hi ha veritats absolutes. Actituds arrogants que pretenen imposar la «veritat absoluta» acostumen a ser un gran error. Aprendre a matisar, tenir en compte altres perspectives i assumir metes realistes ofereix grans probabilitats d’evitar o superar errors.

Cal no obsessionar-se amb la idea de fracàs; és més recomanable centrar-se en la valoració de l’esforç i de l’exigència que cada situació ens suposa.

Alguns suggeriments que ens permeten fer front als errors i transformar-los en ocasions per a aprendre poden anar en la línia de:

Davant dels errors cal adoptar una actitud optimista i creativa per trobar noves solucions.

Cal concentrar-se en la situació i esforçar-se a trobar-hi noves respostes.

De vegades cal demanar ajuda o consell; no és cap fracàs comptar amb els altres, especialment si això afavoreix que s’obtinguin més bons resultats.

Un cop decidida l’acció a emprendre, no s’ha de dubtar, sinó actuar amb resolució.

Afronta de nou la situació amb responsabilitat; fugir sí que seria un fracàs.

No permetis que emocions com la frustració, la ira, el desànim o la preocupació bloquegin la nova anàlisi de la situació.

PAT de 1r d'ESO 77



ACTIVITAT: «CREIXEM CADA DIA. AJUDA’T A CRÉIXER!»

Probablement molts de vosaltres heu sentit parlar de Jorge Bucay, i fins i tot potser heu llegit o escoltat algun dels seus contes. És interessant el sentit que dóna a les seves històries, que utilitza com a eines per a l’autoreflexió i el creixement personal. Tots, a partir de les seves històries, podem aprendre coses sobre nosaltres mateixos I, en conseqüència, anar creixent i madurant com a persones.

Objectius

Prendre consciència que sovint cadascú té limitacions que no ens permeten créixer com a persones.

Reflexionar sobre quines estratègies podem posar en pràctica per trencar amb els obstacles que ens impedeixen créixer com a persones.

Procediment

Us proposo la lectura del conte L’elefant encadenat, que se us facilitarà a l'aula.


Després d’haver llegit el conte, respon les preguntes següents:

Quines són les teves cadenes, les que no et deixen créixer? Concretament, pensa en aquelles coses que sempre has cregut que mai no

podies arribar a fer o a ser, però que en el fons del teu cor t’hagués agradat fer o ser.

Quines eines ens podrien ajudar a trencar les cadenes i començar a lluitar per perseguir l’objectiu desitjat?

PAT de 1r d'ESO 78



Conte de l’elefant encadenat

Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una mida i una força descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes.

L’estaca, però, només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.

El misteri encara em sembla evident.

Què el subjecta, doncs?

Per què no fuig?

Quan jo tenia cinc o sis anys encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.

Llavors vaig fer la pregunta òbvia: «Si està ensinistrat... per què el lliguen?».

No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna vegada.

Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta:

L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.

Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant indefens acabat de néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va estirar i suar tractant d’alliberar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta per a ell.

Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creu que no pot.

Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai més ha tornat a qüestionar-se seriosament aquell record. Mai, mai més va tornar a posar a prova la seva força...

PAT de 1r d'ESO 79



ACTIVITAT: «NO ESTEM SOLS!»

Aquest exercici, que és aparentment senzill, té el propòsit de fer-nos conscients que vivim envoltats d’altres persones amb les quals, segons els vincles més o menys estrets que hi mantinguem, hi comptarem amb més o menys mesura. Aquesta és la nostra xarxa de relacions socials.

Objectius

Millorar la consciència de pertinença a una xarxa social. Reflexionar sobre les persones que ens envolten i que sovint són clau en la

nostra vida, per exemple quan necessitem ajuda, volem divertir-nos, etc.

Procediment

Ompliu aquest gràfic de la manera següent:

1. En el segment superior hi escriurem el nom de totes les persones amb qui podem comptar quan necessitem algun tipus d’ajuda en el lloc de treball. Podem començar per les més immediates i després anar afegint les menys immediates, però possibles candidates a qui recórrer en cas de necessitar ajuda.

Hem de tenir en compte que sóc nova aquest any i tinc una dedicació petita

2. En el cercle central caldrà col·locar-hi el nom d’aquelles persones més properes a cadascú, els familiars i els amics amb els quals es podria comptar en cas de necessitat.

3. En el segment inferior caldrà anotar-hi el nom de les persones o professionals de l’entorn en què vivim que ens poden oferir ajuda o prestar serveis en moments determinats; per exemple, algun veí, el metge de capçalera, etc.

.

PAT de 1r d'ESO 80




Seguidament, presentarem un seguit de preguntes i cadascú anirà anotant en el full el nom de la persona o persones que considerin més oportunes. Una persona pot estar anotada en més d’un apartat sense cap problema.

1. Amb qui puc relaxar-me i divertir-me?

2. Qui em dirà la veritat, fins i tot si la veritat no és agradable?

3. Qui m’animarà quan jo em senti derrotat?

4. Amb qui podré parlar si em sento deprimit?

5. Amb qui em podré fer un tip de plorar sobre les seves espatlles?

6. A qui acudiré quan necessiti ajuda o consell?

7. Amb qui puc compartir les bones notícies?

8. Qui m’ajudaria en situacions difícils?

9. Qui m’ofereix afecte i em fa sentir estimat o respectat?

10. Qui m’entén realment?

Per acabar:

Fa deu anys, hauríeu anotat els mateixos noms en els exercicis? Creieu que d’aquí a deu anys continuaran sent els mateixos?


Cadascú té una xarxa de relacions socials més o menys àmplia. Ens cal adonar-nos de les persones significatives per a nosaltres, tenir-les en compte en el nostre dia a dia i mantenir-hi la bona relació, alimentar positivament aquesta relació.

Si algú no ha pogut posar cap nom en alguna o algunes de les preguntes anteriors o en els quadres, no passa res, però potser caldria reflexionar més detingudament en els propers dies sobre quina o quines persones podrien ocupar el lloc vacant, o bé intentar trobar estratègies que permetin ampliar la nostra xarxa de relacions socials.

PAT de 1r d'ESO 81









Guió dels alumnes:







Relació grupal.





PAT de 1r d'ESO 82



GUIÓ DELS ALUMNES







Relació del grup



PAT de 1r d'ESO 83













PAT de 1r d'ESO 84



Nom: Curs:








a)

b)

c)


a)

b)

c)


PAT de 1r d'ESO 85





PAT de 1r d'ESO 86



PAT de 1r d'ESO 87

Documents

Quadern de tutoria de 1r