364
Unitat 1. Accentuació i dièresi 1.1 La sílaba. Separació silàbica La sílaba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes sílabes com vocals. No obstant això, hi ha casos com ara reina, en què en una mateixa sílaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: és el cas dels diftongs. Segons el nombre de sílabes, les paraules es poden classificar en: 1. monosílabes: solament tenen una sílaba (casc, bosc, la, got). 2. polisílabes: quan en tenen més d’una i poden ser: bisílabes: si tenen dues sílabes (ca-sa, bes-coll, an- gle...) trisílabes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...) tetrasílabes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle- ta...) La separació silàbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents: Se separen els nexes intervocàlics rr: guer-ra, ter-ra ss: ros-sa, pas-sar sc: es-ce-na ix: coi-xa, bai-xa tj: plat-ja, jut-jat tg: fet-ge, for-mat- ge tz: dot-ze, set-ze l: vil-la, il-lu-si-ó tx: flet-xa, cot-xe tl: vet-la, amet-la tll: rat-lla, rot-llo tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra tn: cot-na mm: im-mens nn: An-na, in-no-cent No se separen els qu: per-què, pi-quet ny: pe-nya, se-nyal 1

Quadern de Valencià Mitjà

Embed Size (px)

Citation preview

Unitat 1

40Quadern de Valenci MitjUnitat 1. Accentuaci i diresi5

Unitat 1. Accentuaci i diresi

1.1 La sllaba. Separaci sillbicaLa sllaba s el conjunt de sons produt en una emissi fnica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes sllabes com vocals. No obstant aix, hi ha casos com ara reina, en qu en una mateixa sllaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: s el cas dels diftongs.

Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en:

1. monosllabes: solament tenen una sllaba (casc, bosc, la, got).

2. polisllabes: quan en tenen ms duna i poden ser: bisllabes: si tenen dues sllabes (ca-sa, bes-coll, an-gle...) trisllabes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...) tetrasllabes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...)La separaci sillbica de les paraules, necessria a efectes prosdics i ortogrfics, segueix les normes segents:

Se separen els nexes intervoclics

rr: guer-ra, ter-rass: ros-sa, pas-sarsc: es-ce-naix: coi-xa, bai-xatj: plat-ja, jut-jattg: fet-ge, for-mat-getz: dot-ze, set-zell: vil-la, il-lu-si-tx: flet-xa, cot-xe

tl: vet-la, amet-latll: rat-lla, rot-llotm: set-ma-na, at-mos-fe-ratn: cot-namm: im-mensnn: An-na, in-no-cent

No se separen els nexes intervoclicsqu: per-qu, pi-quetgu: an-ti-gui-tat

ll: se-ge-llet, cab-de-llarny: pe-nya, se-nyalig: ba-teig

Tamb se separen- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-homes, bes-avi...

- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-m...

1.1.1 Els diftongs

Hi ha dos tipus de diftongs:

a) decreixent: la vocal dbil, i i u, va darrere de la vocal sillbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals;

b) creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q ms la vocal; la u funciona com a semiconsonant.

Hi ha casos en qu la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dbil va a principi de mot o entre vocals, i forma sllaba amb la vocal segent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, uixer, meua...

Diftongs decreixents

AI mai, aireAU caur, pau

EI rei, reina, remeiEU hereu, veure

IU viu, estiu

OI almoina, boiraOU coure, remou

UI cuina, buitUU duu, lluu

Diftongs creixents

qua quatre, PasquaGUA aigua, paraigua

QE qestiGE ungent

QI obliqitat GI ping, lingstic

QUO quota, quocientGUO paraiguot

1.1.2 Exercicis

1. Separeu en sllabes les paraules segents:

progressiu, separaci, accionar, llanterner, illusi, escena, remolatxa, panxa, massa, mmia, crrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setcincies, guitarra, aquell, motle, excellent, papallona, orgue, reina, horitz, lle, missi, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes, fusteria, ratol, accionar, lingstic, escriure, mai, caa, pallissa, illegal, peix, restriccions, substantiu, vena, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorp, benaventurat, sllaba, xarxa, retaule, veig.

2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s:

MotDiftong creixentDiftong decreixentSense diftongI, Uconsonntica

esquadra

pueril

roure

aneu

acci

pou

llengua

moure

actuar

neu

pua

Alcoi

suor

llibreria

tia

espai

Gandia

remei

sensaci

bresquilla

cua

subjuntiu

Joan

quadre

cultiu

joia

ciutat

figuera

mai

Xavier

arcaic

itali

cuir

Cocentaina

peuet

1.2 Vocalisme tnic i vocalisme ton

El sistema voclic del valenci diferencia entre vocals tniques o fortes i vocals tones o febles. Aquest sistema consta de set elements dacord amb la distribuci segent:

Estructura del vocalisme tnic

El valenci t set vocals en posici tnica:

[] cap, m

[] (e tancada) febra, ms

[] (e oberta) mel, rtol

[] pi, fsica, runa

[] (o tancada) dol, emoci

[] (o oberta) cor, ptim[] pur, dej, pec

Com heu pogut comprovar, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents (concretament la e i la o). La lletra e representa de vegades el so de la e tancada [e]: (b, ser, tres); en altres casos, per, representa el so de e oberta []]: (verd, cel, terra...). Parallelament, la lletra o representa en uns casos la o tancada [o]: (caix, tal, mn), i daltres, la o oberta []: (col, porta, pont).

s important recordar que, en tots els casos, tant la []] com la [] es troben exclusivament en posici tnica, s a dir, en la sllaba en qu recau la major intensitat de veu. Per aix, si fem un derivat duna paraula que tinga []] o [] i canvia de vocal tnica, aleshores aquesta vocal es tancar.

Ex:terra []]

terreta [e]

porta []

porter [o]

En canvi, la [e] i la [o] poden aparixer indistintament tant en sllabes tniques com en sllabes tones. En una paraula noms hi ha una vocal tnica i la resta sn vocals tones.

Les vocals tniques segons la posici que ocupen en la paraula poden ser:

Agudes: la sllaba tnica s lltima. Per exemple: anell, cos, nebot... Planes: la sllaba tnica s la penltima. Per exemple: crvol, antiga, demana... Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima. Per exemple: histria, frmula, cincia...Quan les vocals sn obertes laccent s greu o obert i quan sn tancades, agut o tancat. Per aix:

asempre obert ()

esegons el timbre pot ser obert (]) o tancat ()

isempre tancat ()

osegons el timbre pot ser obert () o tancat ()

usempre tancat ()

Aquesta regla s molt fcil aplicada a les vocals a, i, u ja que nicament tenen un timbre. La dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronncia: com hem exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. s important que feu la diferenciaci fnica daquestes vocals, ja que s un tret propi del sistema lingstic del valenci i, a ms, moltes paraules que sescriuen igual, homgrafes, distingeixen el significat per la pronncia de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples:

Dna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femen, amb [])

s (animal, amb [o]) i os (part anatmica, amb [])

Mra (fruit, amb [o]) i mora (dona rab, amb [])

Du (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb []])

Recordeu els principals contextos en qu les vocals e i o sn obertes:

E1. En contacte amb les vocals i i u o de sllaba amb aquestes vocals: misteri, peu...

Excepcions: Dnia, esglsia, llmena...

2. Davant de l, ll, r, rr: guerra, terra, obert...

Excepcions: crvol, herba...

3. Termes cientfics: alvol, hlix, srum, vrtex...

Excepcions: termes acabats amb -ema: lexema, teorema...

4. En quasi totes les esdrixoles: cincia, conscincia...

Excepcions: esglsia, llmena, Dnia...

5. Els mots acabats en aquestes terminacions: -ecte, -ecta, -epte, -epta

O1. Davant i i u o de sllaba que cont i, u. Exemples: bou, ou, boina...

Excepcions: pou, jou, tou

2. Termes cientfics i erudits: esfag, trax, vul.

Excepci: estmac

3. En les esdrixoles: geloga, histria...

Excepcions: tmbola, frmula, plvora, gndola, trtora...

4. En les terminacions segents: -oc, -oca,

-o, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota. Exemples: groc, roig, tort, Mariola, grandot...

1.3 Regles daccentuaci

Laccent grfic s la ratlleta inclinada que posem sobre algunes vocals. Aix tenim, com hem comentat ms amunt, dos tipus daccent: obert o greu (`) i tancat o agut (). Per laccent grfic no es posa sobre totes les vocals tniques, ja que seria massa feixuc i intil. Solament portaran accent grfic:

Classificaci dels mots a partir de la sllaba tnica

Terminacions que saccentuen

Agudesvocal

vocal + s

-en, -in

tard, mat, passi, ning

cabs, cafs, canys, confs, confs,

Berln, entn

Planesles que no acaben en cap de les terminacions anteriors

frgil, dinmic, mbit, cntim

Esdrixolestotes

srie, cincia, mplia

Si teniu dubtes a lhora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o s important que recordeu aquestes indicacions:

Les agudes solen ser tancades: caf, desprs, anir, comprn, nov, avi, cami...

EXCEPTE: arrs, terrs, a, aix, all, ress, reps, reb, perqu...

Les planes majoritriament sn obertes: dipsit, slid, txtil, exrcit, dbil...

Quant als verbs, la conjugaci sencera respecta laccent tancat, quan pertoca: diem, crrec, premreu (perfet simple).EXCEPTE:

els verbs de la 2a conjugaci: vncer, crixer, crrer... les formes del verb ser: fra... altres mots, com ara: estmac, crvol, prstec, ferstec, llpol, furncol...

Les esdrixoles majoritriament solen ser obertes: gnere, histria, cincia...

EXCEPTE: frmula, plvora, tmbola, gndola, trtora, esglsia, Dnia, llmena, ferstega...

Formes esdrixoles dels verbs de la 2a conjugaci: ocrrega...

1.3.1 Divergncies de tonicitat

Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa sllaba tnica en castell que en valenci. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi:

Sn agudes

alfil

avar

cautx

ciclop

criquet

elit

fluor

futbol

handbol

hoquei

humit

interval

misantrop

obo

oce

per

policrom

quilogram

radar

Raimon

timp

tiquet

xandall

xasss

xiclet

Sn planes

acne

adequa

alvol

amonac

atmosfera

austrac

cardac

cstig

conixer

crrer

crixer

etopintrfon

leuccit

magnetfon medulla

merixer

mssilomplat

parixer

policac

rptil

tmer

termstat

txtil

trcer

torticoli

vncer

vertigen

zodac

Sn esdrixoles

aurola

diptria

czema

elctrodeEtipia

Himlaiaolimpada

perodepneumnia

rubola

1.3.2 Doble accentuaci

Recordeu que hi ha algunes paraules que admeten una doble possibilitat daccentuaci en:

Els compostos de -edre. Per exemple: pentaedre o pentedre.

Algunes paraules com: imbcil o imbecil, reprter o reporter, saxfon o saxofon, dmino o domin, cstig o castic, prit o perit, xofer o xfer, etc.

s important tamb que recordeu que els adverbis acabats en -ment saccentuen solament si ladjectiu femen, sobre el qual es forma ladverbi, saccentua. Vegeu els exemples segents:

gil + -ment > gilment

dcil + -ment > dcilment

feli + -ment > feliment

rpida + -ment > rpidamentcontnua + -ment > contnuament1.3.3 Laccent diacrtic

Hi ha determinades paraules que porten accent encara que no complesquen les regles daccentuaci. Es tracta de mots que tenen un accent diacrtic (aquell que distingeix unes paraules dunes altres que sescriuen igual i que tenen significats diferents). A continuaci en teniu una llista dels ms importants, fixeu-vos-hi i b i memoritzeu-los:

ACCENT DIACRTIC

Amb accentSense accent

b, bns (possessions, adv. i conj.)

du, dus (divinitat)

dna, dnes (del verb donar)

s (del verb ser)

fu (del verb fer en passat)

fra (del verb ser)

m (part del cos)

ms (quantitatiu)

mlt, mlta (verb moldre)

mn (planeta terra)

mra, mres (fruit)

nt, nta, nts, ntes (d'una famlia)

s, ssa, ssos, sses (animal)

pl, pls (cabell)

qu (relatiu tnic, interrogatiu)

s (del verb saber)

s (afirmaci)

sc (del verb ser)

sl, sls (terra)

sn (del verb ser)

t (del verb tenir)

s (acci d'usar)

vns, vnen (verb venir)

vs (verb anar)be, bens (corders)

deu, deus (numeral, del verb deure)

dona, dones (sexe femen)

es (pronom reflexiu)

feu (del verb fer en present)

fora (adverbi de lloc)

ma (possessiu: meua)

mes (part de l'any)

molt, molta (quantitatiu)

mon (possessiu: meu)

mora, mores (dona rab)

net, neta, nets, netes (adj. de neteja)

os, ossos (part anatmica)

pel, pels (contraccions de per+el, per+els)

que (relatiu sense preposici / exclamatiu)

se (pronom reflexiu)

si (conjunci)

soc (calat, tros de fusta)

sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler)

son (acte de dormir)

te (planta, infusi, lletra i pronom)

us (pronom feble)

vens, venen (verb vendre)

ves (reducci de veges)

1.3.4 Que / QuAccentuarem grficament aquests elements noms quan fan la funci de relatiu amb preposici (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals) o de pronom interrogatiu (equival a quina cosa). Fixeu-vos en els exemples de la graella que teniu a continuaci:

QU

INTERROGATIU

(equival a quina cosa)

Qu fas?

Qu passa?

No sabem qu estudia.

RELATIU AMB PREPOSICI

(equival al relatiu el qual, la qual, els quals, les quals)

La casa en qu visc no s bonica.

Les llibretes en qu prenc els apunts sn roges.

El cotxe amb qu he vingut s de mon pare.

Sn qestions per qu no es preocupa ning.

1.3.5. Exercicis

1. Accentueu, si cal, els que segents:

a) Els meus pares diuen que he de treballar ms

b) Sempre fa bromes, que gracis!

c) Que vols prendre per a sopar?

d) No magrada la moto que thas comprat

e) El programa dordinador amb que treballes no s massa bo

f) Vull que em digues que penses fer

g) Que mhas dit que vols? El material de que et vaig parlar?

h) Saps a que es dedica?

i) El dia que vingues parlarem de laugment de sou

j) No s de que et queixes

k) Vols que parlem de que s el que est passant?

l) Testic preguntant que et passa!

2. Accentueu, si cal, les paraules segents:

1. examen

2. rodamon

3. barnus

4. dilluns

5. esglesia

6. comprem

7. aigua

8. copia

9. dia

10. rafega11. llapis

12. bustia

13. oxigen

14. virus

15. tennis

16. tragedia

17. individu

18. concorrer

19. aixo

20. anec21. usuaria

22. misogin

23. Angel

24. diposit

25. paper

26. correu

27. Valencia

28. matalas

29. formula

30. tabu

31. ao

32. Julia

33. espinacs

34. llio

35. Ramon

36. compren

37. platan

38. porus

39. cataleg

40. Sonia41. essencies

42. Denia

43. cano

44. tombola

45. pingi

46. arbitre

47. menjavem

48. temer

49. fideu

50. solid

3. Accentueu les frases segents:

a) Nuria esta investigant lesperit avantguardista durant un periode de temps determinat pel Departament dHistoria.

b) Ves al concert doboe que un music austriac fara despus-dema a Monover.

c) Latmosfera que es crea en un partit de futbol sadequa al vertigen collectiu que estem vivint.

d) Han anat a Etiopia vint-i-cinc oftalmolegs perque volen investigar laugment de dioptries en homes de mes de trenta-cinc anys.

e) Durant ladolescencia voliem prendre te perque ens deien que eliminava lacne sistematicament.

f) Els britanics van llanar un missil que va aterrar a lHimalaia.

g) Es preferible correr ja que els omoplats es mouen rapidament i agilment.

h) Jo ja se que vau anar-vos-en a casa com a castig pel vostre comportament barroer.

4. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuaci:

La Silvia arriba. Que tha passat?, el rostre candoros, que has fet? En veure-la, la Natalia sen va penedir. Mho promets, que no diras res a Lluis?, mho jures?, repeti la Natalia. Tho jure. Si no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em vols ajudar. Es clar que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobe be.

Montserrat Roig, El temps de les cireres

5. Han desaparegut els accents daquest text. Poseu-los-hi:

Tantes vegades com havieu parlat de Fatima i en aquell moment no tapetia entrar a la basilica. Cristina i tu us quedareu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques. Al cap dun moment, va deixar de ploure. Despres, passejant sota els portics que voregen lesglesia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Deu que hi havia a la faana de ledifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van cridar latencio els ulls de serenitat: tu no volies res mes que aixo.

Joaquim G. Caturla, La casa de les flors

6. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten:

En un dels meus viatges arreu del mon vaig patir un accident que, gracies a Deu, ara puc contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canada, i un amic em va acompanyar a una botiga daquestes en que venen escopetes a bon preu. Men vaig comprar una i, despres de llegir-ne les instruccions dus, vam anar a fer un tomb per un bosc dels voltants per veure si caavem qualsevol cosa. El fet es que, una vegada dins del bosc, ens vam separar i, de sobte, mapareix al davant un os enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina fera! No us podeu imaginar com son els ossos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si lespantava, pero lunica cosa que vaig aconseguir va ser enfurir-lo mes encara. Rapidament em va llanar lurpa que va caure de ple damunt lescopeta i la meua ma. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit barranc. Aixo em va salvar, perque va impedir que los em seguira. Em vaig salvar pels pels. Pero, a conseqencia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la ma i un os de la cama.

Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons mha contat, em va portar a una especie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts encanteris. Em va donar una pocio feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mores, etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.

Ara que ja em trobe be ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualsevol avi conta als seus nets, pero la veritat es que ho vaig passar malament, i si no fora per la intervencio de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mon dels vius.

1.4 Diresi

s un signe grfic que colloquem exclusivament sobre la i i la u. La diresi t les funcions segents:

1. Indicar la pronncia duna u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i.

Exemples:llenges, lingstic, qestionari...

Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten diresi.

Exemples: quadre, quota, quocient...

2. Trencar diftongs decreixents:

2.1 Indicar grficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la segent ja que sn vocals; s a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents.

Exemples: ram, vena, pec, herona...

2.2 Indicar que la i / u collocada entre vocals s tnica i forma sllaba per si sola en ser una vocal plena.

Exemples: condua, produa, conduen

No obstant aix, si podem accentuar les vocals i / u, no hem de posar-hi diresi sin accent.

Llus > Llusa

sus > sussa

pas > pasos

beneem > benea

redueu > reduen

Hi ha alguns casos en qu no cal posar diresi, vegeu-los:

Quan posem accent grfic. Exemples:

sus, Llus, ve...

Les formes verbals de linfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + -ir:

agrair, introduirem, produir, produiries, conduint...

Pel que fa a les formes verbals, recordeu que no heu de posar diresi en els imperfets dindicatiu en qu la i s semiconsonntica. Exemples:

creia, queia, duia, deia, veia...

Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista (precedits de vocal). Exemples:

egoisme, heroisme, europeista...

Excepte els mots prosme i llusme que no sn sufixats.

En els mots compostos amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-.

Exemples:

contraindicaci, antiinflamatori, reincidncia, preindustrial...

Atenci: no es consideren compostos: rell i les formes del verb reeixir: resc, rexes, rex...

En les paraules que acaben en les terminacions llatines -us, -um (precedides de la vocal i). Exemples:

Mrius, Pius, harmnium, linleum...

1.4.1 Exercicis

1. Poseu accent o diresi en les paraules que en necessiten:raimempudeintBiscaiafluidesaMarraqueixobeiria

linguistictautarruinaraillamentmegalitaillar

roitraidorRaulUcrainaobeieupaisos

egoistasuicidiruinaHimalaiacreiempodium

proismeensaimadaobeixoboeproteinabeneir

seuatraitdiurnfruitareinstaurarseduida

suissaagraimentelitdioptriahomogeneitatenquesta

2. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text segent:El forat de la capa dozo sobre lAntartida ha augmentat amb regularitat els ultims deu anys, i en lactualitat ha arribat a un dels nivells de maxima gravetat possible. La capa dozo ha disminuit un 60% en relacio amb lespessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en ledicio dahir la revista britanica Nature.

Aquesta es la conclusio duna serie danalisis fetes al continent Antartic, segons assegura Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa dozo, el 1985. Basicament no hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es lacceleracio de lengrandiment del forat en el transcurs dels ultims trenta anys, afirma Shanklin.

3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten:

a) El cirurgia li ha dit que te un greu problema dacne.

b) El consol suis va agrair la collaboracio als paisos del Tercer Mon.

c) Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les mans; tot seguit la medulla i ara laturada cardiaca.

d) Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi.

e) La neta de la mora venia te i cafe molt.

f) Raul deia que es un consumidor de cocaina genuina de Berlin.

g) Els empresaris venen la fabrica perque shan arruinat amb lincrement de la quota que lassociacio els ha atribuit.

h) Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i lensaimada.

i) Marius ha traduit una poesia europeista.

j) Els veins deien que han produit denou textos arcaistes.

4. Poseu els accents i les diresis que falten en aquest text:

El menu no es caracteritza per la fluidesa. Linicia una llio magistral sobre la recerca mes important en redaccio; sexposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el paragraf, la puntuacio, etc.; shi ensenyen les operacions basiques de pre-escriure, escriure i reescriure. Tambe es repassa lequipament minim de lautor i es presenten raons poderoses per aprofitar leina de lescriptura en benefici personal. A part de mostrar la tecnica de la lletra, magradaria engrescar els meus lectors a escriure, a divertir-se i a passar-sho be escrivint. Reivindicare lus actiu de lescriptura per a loci, per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes genuina.

Daniel Cassany, La cuina de lescriptura (adaptat)

Unitat 2. Ortografia

2.1 Vocalisme

Hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans i la influncia daquesta llengua fa que shi produesquen interferncies. Per evitar-ho, fixeu-vos en els mots segents:

Sescriuen amb A

afaitar

ambaixada

arravatar

assass

avaluaravaria

extraversi

latrina

maragda

picaportaposa

rancor

sanefa

Sardenya

Sescriuen amb E

ametista

assemblea

ebenista

efeminat

Empar / emparar

Empord

enyorar

eruga

estendardesternudar

ferm

gelea

honestedat

javelina

litre

meravella

metre

monestirrfega

resplendor

revenja

santedat

segent

seguretat

sergent

verns

Sescriuen amb I

ambigitat

antiguitat

arri!

ciment

contempornia

contenidordeclivi

diabetis

eclipsi

infermeria

lctia

lniamantenidor

nucli

ordinador

penis

sobirania

Tunis

Sescriuen amb O

aixovar

assortir

atordir

avorrir-se

bordell

Bordeus

Borriana

botifarra

brixola

calors

captol

cartolina

complir

colobraconservadorisme

cnsol

cobrir

corba

croada

dol

durador

embotit

Empord

escndol

escodrinyar

escopir

escrpol

esdrixolestoig

estora

estrafolari

expenedoria

fonament

furncol

governamental

gropa

Hongria

hongars

Joan

joglar

joguetjoventut

mony

nodrir

ordir

pndol

ploma

podrir

polir

pols

polsar

polvoritzar

rtol

retolador

rostirrigors

rob

Romania

rossinyol

sofrir

sorgir

sospir

tamboret

temors

ttol

tolit

tomba

torbar

torr

Sescriuen amb U

ateu

ateneu

bufetada

butxaca

cacau

cautx

escull / escullera

fetus

focus

frum

globus

muntanya

muntar

museu

Pireu

Pirineus

porus

ritu

srum

sufocar

suprbia

suportar

tipus

turmell

tramuntana

trofeu

turment

Tot i que, en general, els derivats daquestes paraules presenten la mateixa divergncia voclica, hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llat i que no presenten diferncies amb el castell (pseudoderivats), com ara:

Mot primitiuPseudoderivat

boca

captol

corb, corba

doble

home

jove, joventut

mn

nodrir

ttolbucal

capitular

curvatura, curvilini

duplicar

hum, humanisme

juvenil

mund, mundial

nutrici

titular

A ms, cal parar atenci a les paraules que comencen per les sllabes EN, EM, ES, ja que la vocal inicial es neutralitza i sona aproximadament com una a, cosa que de vegades pot produir vacillacions ortogrfiques.

Exemples: ensabonar, entendre, envejar, encantar, encendre (per ambaixador).2.1.1 Exercicis

1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:

1. Tinc la segur___tat que el s___rgent p___lsar alguna tecla perqu jo no haja de fer unes gurdies tan av___rrides.

2. s un t___rment, aix de veure pertot arreu b___tifarres i emb___tit i estar a rgim.

3. Estic s___focat perqu no recorde el tt___l de la pellcula, per si hi pense veig el tit___lar com si estigus escrit amb ret___ladors davant meu.

4. Deu s___frir molt, perqu s___spira molt davant la t___mba del seu marit.

5. Durant la seua j___ventut va tenir dos marits: lun era h___ngars i laltre r___mans.

6. Lam___tista que porta lanell de la sob___rana s m___rav___llosa.

7. Lass___mblea ha aprovat les propostes g___vernamentals malgrat la seua ambig___tat.

8. Posat el davantal si no vols ___mbrutar-te.

9. Cal que sigu___m rig___rosos i que ___valuem amb honest___dat tots els aspirants, sense deixar-nos s___bornar.

10. Com que no em va agradar el gust del vi, desprs de tastar-lo el vaig esc___pir.

11. Aquest jersei s molt j___venil.

12. Desprs de laccident em vaig quedar at___rdit, t___rbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els por___s de la meua pell.

2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent:

Lembaixador de Rumania va descubrir en un contenidor de cement el rob -i lestuig que el contenia- perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i lanyorana de la princesa per la prdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i evaluar les possibilitats de recuperar el rub. Ducs, marquesos, embaixadors i cnsuls de diverses nacions, senyors de les terres del regne, soberans daltres nacions, i fins i tot una companyia de juglars, discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recoperar el rub arrevatat, sense escrpuls, de les mans de la princesa, que ja no podia soportar la prdua i, aturdida i una mica enfollida, es dedicava a escudrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una enfermera perqu latenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipses, les tempestes, i les depressions del seu carcter. Finalment, per, latent embaixador li don en m a la princesa la tan preada joia.

2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

Aquestes consonants sanomenen oclusives perqu, durant el procs darticulaci, primer es produeix un tancament que obstaculitza el pas de laire i desprs hi ha una obertura que deixa eixir laire bruscament. El tancament pot fer-se amb els llavis (p,b), les dents (t, d) o el vel del paladar (g, c).

Quan es troben a final de paraula, les consonants oclusives neutralitzen el seu so, fenomen que de vegades provoca vacillacions en lescriptura (ex. verd [verT]; sang [sanK]). Tingueu en compte la regla segent.

En sllabes finals:

EXCEPCIONS!

Mots femenins acabats en ETUD, -ITUD: inquietud, solitud.

Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, nec, mnec, crrec, esprrec, fstic.

La 1a persona del singular del present dindicatiu dels verbs velaritzats: aprenc, comprenc, entenc, tinc.

Fixeu-vos tamb en aquests mots:

baptismeacceptaracceleraraccent

succsreceptaconjecturasubmergir

addicisuggeriraugmentarescriptor

reptedubtedissabtesobte

captivarcapalpneumticpneumnia

2.2.1 Exercicis

1. Ompliu els buits amb loclusiva corresponent:

a) Lami___ dAlfre___ ha canviat dactitu___ i enguany s que vol anar al Cari___.

b) He fet una sollicitu___ per entrar en el clu___ descacs de Madri___.

c) En la pare___ del despatx de ladvoca___ hi ha un quadre amb un pra___ ver___ i un sol gro___.

d) No compren___ la seua inquietu___. s massa poru____ per a ser bandi___.

e) Em fa fsti___ pensar en un ne___ guisa___: Donald era tan dol!

f) Tinc lestma___ rebolicat des que he vist lactuaci del ma___ fent mgia.

g) s molt violent: mha fet un pessi___ i un arra___.

h) Cre___ que Davi___ no sa___ que t molta sor___. En laccident quasi es queda ce___, sor___ i mu___, per al final sha recuperat.

i) No vages tan rpi____! La rapidesa no s garantia de perfecci.

j) Est en la plenitu__ de la seua joventu__ per encara no sa__ com soltar la__elerador i no a__epta cap consell.

2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

Llegiu en veu alta aquestes paraules i fixeu-vos en la seua pronunciaci:

supressi

bsicPer tal de pronunciar-les correctament haureu daprendre a distingir entre les anomenades ESSA SORDA (/s/) i ESSA SONORA (/z/). La primera es pronuncia igual que la essa del castell i la segona produeix una vibraci en eixir laire de la cavitat bucal. Aquest ltim s un so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetrel imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i colloqueu darrere la vocal.

Practiqueu aquest nou so. Tots els sons marcats en les paraules de la llista segent corresponen a /z/. Llegiu-les en veu alta i poseu-hi especial atenci a pronunciar-les correctament.

abusar

acidesa

amorosir

camisa

caserna

cervesa

cos

desembrecuriositat

divisi

esglsia

frase

gasolina

matisar

nosaltres

pasospesar

pisos

presentar

promesa

resum

vosaltres

visitar

xinesa

De vegades, pronunciar una /s/ o una /z/ implica canvi de significat: casa [kaza]; caa [kasa]; rosa [r(za]; rossa [rosa]; presa [preza]; pressa [presa]; bassa [basa]; basa [baza]. Per aix s important aprendre a pronunciar-les correctament.

Si us hi fixeu comprovareu que cada so es representa ortogrficament per unes determinades consonants:

1) ESSA SONORA /z/

Grafia SGrafia Z

- entre vocals: espaiosa, pisos...

- els derivats o compostos de: fons: enfonsar

dins: endinsar

trans: transistor

- a principi de mot: zona, zebra...

- darrere de consonant: pinzell, colze...- Altres mots (una gran quantitat dels quals deriven del grec): amazona, esquizofrnic, trapezi, zoolgic, Bizant, topazi, nazi...

2) ESSA SORDA /s/

SSSC

- A principi de mot: seguretat, segona...

- Desprs dels prefixos:a (asimetria)ante ( antesala)anti (antisptic)

bi (bisexual)contra (contrasentit)entre (entresuat)

mono ( monosllab)

uni (unisexual)tri (trisdic)poli (polisllab)- a fi de mot:

armaris, mes...

- entre consonant i vocal i entre vocal i consonant:

sensual, aspecte...

- Entre vocals: passads, tassa...

- Femenins amb el sufix -essa:

poetessa, comtessa, abadessa...

(per princesa, burgesa, pagesa i marquesa)

- Compostos de :

-gressi: agressi

-missi: emissi-pressi: impressi

- Superlatius:

- ssim: moltssim

- ssima: moltssima- Davant e i i: gratacel opcional- Sufixos:

-ncia: constncia -ncia: conscincia- Davant a, o, u:

Frana, can,venut

- A fi de mot:

feli, auda...- Sufixos:

- ana: esperana

- ena: renaixena

Les grafies C i

Heu de posar especial atenci en la parella C/, que apareix per raons etimolgiques en algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu.

No obstant aix, s cert que la seua utilitzaci coincideix moltes vegades amb la resta de llenges romniques, com el francs o el castell. Per aix aquestes llenges poden ajudar-vos en alguns casos.

A ms a ms, heu de tenir en compte que les paraules duna mateixa famlia alternen dins dels membres de cada parella, mai alternen barrejades.

Per exemple: bra sescriu amb , per tant, el diminutiu bracet sescriu amb C (ja que la no pot anar davant de E); tros sescriu amb S, per tant, el diminutiu trosset sescriu amb SS (perqu va entre vocals).

El dgraf TZ

La grafia TZ sempre va entre vocals i la utilitzem em molts verbs acabats en itzar (i derivats); en els nmeros dotze, tretze, setze; i en altres mots com magatzem, botzina, atzar, atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, Assutzena.

2.3.1 Exercicis

1. Escriviu C o :

___el___ircularobedin___iabra___

abundn___iaadre___arra___a pla___a

atro___ignorn___iaapeda___ar peda___

Pu___ol___endrabalan___acan___

mar______ireravn___er ofi___ina

___igr___istellallen___ol fa___ana

2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules segents:

___ebra___odac___umarpen___ar

pol___egueraquin___enacan___ament bru___a

de___embrebi___anttopa___iben___ina

bron___ecol___adaama___onapol__e

Igna___itrn___itcon___ellsen__ill

3. Ompliu els buits amb S o SS:

co___iolfa___ena___aldan___a

pe___icfronti___aga___os palla___o

do___itrave___ade___itjar pe___eta

co___osdisfre___aente___api___arra

pa___osintromi___ico___ina per___ona

metge___aduque___amarque___a en___enyar

4. Ompliu els buits amb S, SS, C, , Z, TZ:

a) El comi___ari va trobar els co___os de dues persones a___a___inades di___abte pa___at.

b) Su___anna est conven___uda que vas pa___ar lexamen per ca___ualitat, perqu no et vas esfor___ar gens i no sabies cap lli___.

c) Viu a lentre___l, al costat duns grans maga___ems.

d) El club est trave___ant un mal moment a cau___a de la le___i del davanter ___entre.

e) El fill de la prince___a de Mo___ambic i la duque___a de Vene___uela shan ca___at i han fet un viatge de no___es impre___ionant: primer han anat a R___ia i desprs a les regions xine___es del sud.f) La cri___i ha estat cau___ada per ladhe___i duna nova empre___a en el sector.

g) Els escriptors pre___ocrtics foren capa___os dexplicar totes aquestes hipte___is.

h) El ___endrer est ple de ___igarrets oloro___os.

i) El govern ha confe___at que les despe___es dhi___enda sn abu___ives.

j) El tornado Mari ha a___otat la ___ona ms frondo___a de la selva ama___nica.

k) La jutge___a france___a esbatu___ava la go___a.

l) El pre___ident va demanar que ce___ara la discu___i.

m) El na___isme s una doctrina falla___ que ha sigut comdemnada a tot Europa.

n) Els palla___os del circ canten unes can___ons precio___es.

o) Lequip matala___er va lluitar fero___ment per arraba___ar el triomf als campions, per va acabar apalli___at.

p) Lesqui___ofrnic di___imulava la seua mancan___a de seny.

q) Jo no a___epte la te___i que propo___a que aquesta s una malaltia psico___omtica.

r) Lemi___i exce___iva de ga___os com lo___ s una agre___i al medi ambient.

s) A_ s un contra___entit, a___ no hi ha res a fer.

t) La porta de lante___ala t les fronti___es rovellades.

u) Els intere___os de lA___o___iaci dAmics dAndalu___ia van ser anali___ats pels congre___istes durant el mes de mar___.

v) La pi___arra de la meua cla___e s verdo___a.

w) La dona ro___a portava una ro___a a la m.

5. Feu el mateix amb el text segent:

El Rabo___a, a___ass eivi___enc, es trobava de___esperat. La balan___a de la justcia queia sobre ell com una ma___a, sense compa___i. La jutge___a no a___eptava la seua pre___umpci dinnocn___ia. Ell tenia lesperan___a que la do___ena danys que havia pa___at a la pre__ haguera provocat una metamorfo___i en el seu carcter. Per la___ar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judi___i, el jurat va prendre la de___i___i de con___edir-li la llibertat condi___ional. Aix va ser com si li oferiren un viatge a un oa___i. Per, en aquesta oca___i, no hi havia cap argument que recol___ara la seua innocn___ia. El di___eny que prenia el procs labocava a un a___ucac.

2.4 Consonantisme: la b i la v

Les grafies B i V representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en un nic so. Es distingeixen en la seua articulaci perqu [b] s un fonema oclusiu, bilabial sonor, mentre que [v] s un fonema fricatiu, labiodental sonor.

Encara que no sempre es poden establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogrfics als parlants que no distingeixen el seu so, podem dir que, en general:

ESCRIUREM BESCRIUREM V

a. davant l, r

ex.: obra, pobre, moble, poble

b. darrere m ex.: ambici

excepcions: tramvia, circumvallaci,

triumvirat

c. alternant amb p en mots de la mateixa famlia

ex.: llop, lloba

cap, cabut

rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben

a. darrere n

ex.: convertir, canvib. alternant amb u en paraules de la mateixa famlia

ex.: blau, blava

escriure, escrivint

beure, bevent

c. en les desinncies de limperfet dindicatiu de la 1a conjugaci

ex.: cantava, cantaves

treballvem, treballveu

Encara que les llenges romniques solen coincidir, en general, en lortografia de la B i la V, hi ha algunes paraules en catal que divergeixen de les altres llenges. A continuaci teniu les ms importants:

Sescriuen amb BSescriuen amb V

laba

arribar

baf

bar

basc

bena

berruga

besllum

biga

Biscaia

bolcar

calbcomboi

corb

debanar

corba

desimbolt

mbil

oblidar

rebentar

riba

saba

trobador

trobaradvocat

alcova

almvar

arravatar

avall

avet

avi

avorrir

avortar

bava

canvi

cascavellcavalcar

cavall

cavaller

cervell

Crdova

covard

endvia

envestir

espavilar

escovill

esvelt

favagavardina govern

haver

javelina

llavi

nvol

pavell

savi

sivella

taverna

Generalment, les paraules que pertanyen a una mateixa famlia sescriuen amb la mateixa grafia. Haurem danar per, amb compte, amb els anomenats peudoderivats, mots presos directament del llat que poden divergir ortogrficament de la resta de mots de la seua famlia.

Mot primitiuPseudoderivat

avortar

calb

cervell

corba

escriure

llavi

moure

nvol

provarabortiu

calvcie

cerebel

curvatura

escriba

labial, labiat

mbil

nebulositat

probable, probabilitat

2.4.1 Exercici

1. Completeu les paraules segents amb B o V segons corresponga:

a) No tro___e enlloc lesco___ill.

b) La circum___allaci per anar a Crdo___a est plena de re___olts i, amb tanta cor___a, em marejar i ___omitar.

c) El partit que es juga___a al pa___ell co___ert era molt a___orrit.

d) El xiquet porta la ga___ardina bruta perqu sha re___olcat pel fang.

e) Thaurs despa___ilar si vols conquistar aquella xica tan es___elta.

f) No t ni un pl a la cal___a, per la seua cal___cie resulta arra___atadorament sexi.

g) Qui posar el casca___ell al gat?

h) Abans darri___ar a lhospital li van em___enar el bra i li van traure sang de la ___ena.

i) Encara que s que t una ___asta formaci i que s molt sa___uda, mhan dit que s molt maleducada i molt ___asta, caracterstiques que em___oiren la seua sa___iesa.

j) Sem va re___entar la roda del cotxe quan feia un a___anament en lauto___ia i gaire___ ___olque.

k) Aquest pintalla___is fa gust dalm___ar.

l) Lavi mirava la___et boca___adat, quasi li queia la ba___a perqu era un arbre precis.2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix

Abans descriure aquestes grafies, heu didentificar-ne el so per tal de saber quina delles el representa.

Us recordem les regles dutilitzaci de cadascuna daquestes grafies:

1) G / J / TG / TJ. So: germ, ginebre, metge (com langls John o litali giro)GJ

davant E. I: germ, ginebra

davant A, O, U: jaqueta, jonc, juliol

EXCEPCIONS

els llatinismes i anglicismes: jeroglfic, jerarquia, majestat, jersei, jeep (i derivats).

els aplecs -JECT- , -JECC-: subjecte, injecci, adjectiu. el verb JAURE (o jeure): jec, jiem, jeia. noms dorigen hebreu: Jess, Jeremies, Jeric, Jerusalem.

TGTJ

Mots acabats en -ATGE: formatge

-ETGE: fetge

-OTGE: rellotge

-UTGE: jutge

els mots: platja, mitja, corretja, botja, natja, lletja, llotja, pitjor.

els verbs: desitjar, enutjar, estotjar, jutjar, petjar, pitjar, rebutjar, trepitjar, viatjar.

(a lhora de conjugar aquests verbs es produeixen canvis ortogrfics: jo viatge, ell viatja)

Sempre van entre vocals.

Tingueu en compte que els derivats alternaran TG-TJ segons la vocal amb qu es forme la sllaba: lletja, lletges.

Quan tingueu dubtes cal que useu el diccionari.

2) X / TX / IG. So: panxa, xulla (com el castell chaleco).

X

a principi de paraula: xocolate, xulla. Excepcions: Txaikovski, Repblica Txeca

txec, txapela...

darrere de consonant: perxa, planxa.

TX

entre vocals: cotxe, fitxa, fletxa.

Posici final: X TX IG

desprs de consonant posem X: Elx, Barx.

desprs de vocal posem: TX si els derivats sescriuen amb TX: despatx (despatxar) IG si els derivats sescriuen amb G, J, TG, TG: desig (desitjar),

bateig (batejar).

3) X / IX. So: Xixona, caixa (com langls she o el francs chteau, chri).

X

a principi de paraula: Xtiva, xifra

desprs de diftong: rauxa, disbauxa.

IX

entre vocals: caixa.

a fi de mot: peix, guix.

2.5.1 Exercicis

1. Empleneu amb J, G, TJ, TG:

di____ous

diri____ir

en____inyer

enve____a

____ess

ra____ol

rello____e

ob____ecci

____irar

____errquic

con____unt

fero____e

gara____e

mira____e

pi____or

forma____e

____erani

via____e

desi____s

____irafa

____ersei

espon____a

pla____a

plu____a

a____ustar

tar____eta

____oc

ba____oca

2. Empleneu amb X, TX, IG:

___oc

fle___a

___orico___e

du___a

per___aar___iu

gan___o

mo___illaempa___

sandvi___

ro___escabe_

solfe___

___avos

3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessriament les que hem repassat en aquesta unitat):

a) Han rebu___at el pro___ecte del ___endre dEu___eni, encara que presentava molts avanta___es.

b) El sub___ecte daquesta frase t un substantiu i un ad___ectiu.

c) ___ess i ___eremies seran massa___istes i a___udaran la ___ent que ___eur davant seu en una ___itera a rela___ar-se.

d) No em puc ima___inar una ima___e ms lle___a ni pi___or que un me___e boti___s i ___eperut amb un fe___e a les mans.

e) He via___at per tot Europa, per mai he trepi___at sl e___ipci.

f) Li han posat una in___ecci en la na___a amb una ___eringa ___egant.

g) El mi___or que pots fer s desi___ar que Joan no senu___e.

h) Ets un capri___s i aquest capri___ no tel pense consentir perqu s que si pu___es a la roda que ___ira et mare___ars.

i) Enmig de tot aquell desi___ va___ sentir un mare___ que em va fer ima___inar que desapare___eria daquest mn sense que___ar-me.

j) Mhe fet una ta___a de lle___iu en el ___upet nou i crec que quan se___ugue quedar ta___at.2.6 Les nasals: m, n, ny

Els fonemes nasals /m/ i /n/, que corresponen a les grafies m, n no presenten problemes ortogrfics a principi de mot o de sllaba. A fi de sllaba, per, poden haver-hi vacillacions. Fixeu-vos en aquestes regles:

1. Escrivim m

- Davant p, b: campi, ombra

- Davant m: immoral, immens

- Davant f: mfora, pamfletExcepte

- compostos com benparlat, benmereixent, enmig, granment, tanmateix, etc.

- fanfarr, fanfrria

- els prefixos: con-: confessar, conflicte

en-: enfilar, enfosquir

in-: infinit, infart

2. Escrivim n

- Davant de v: canvi, envejaExcepte

- tramvia, triumvirat i circumvallaci

Cal recordar lortografia dalgunes paraules:

Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar, ennegrir, ennuvolar, innocent, innecessari, innat, innocu, somriure, somni, premsa, Sams, comte, empremta, femta, impremta, somnmbul, amnistia

Sescriuen amb laplec mp (en qu la p s muda) els mots segents amb els seus compostos i derivats:

assumpci, assumpte, comptar, exempt, peremptori, prompte, presumpte, redemptor, smptoma, sumptus, temps, temptar

2.6.1 Exercici

1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent:

a) El co___te vivia en un su___tus palau, que tenia un jard i___ens.

b) Si vols ador___ir-te, et co___tar el co___te del co___te Drcula, o tamb pot ajudar-te comenar a co___tar ovelles.

c) He llegit en la pre___sa que lassu___te de lexe___ci fiscal a les grans superfcies durant el trie___i passat, no est gens clar.

d) Deu estar a punt de ploure, perqu el cel est e___uvolat i el dia es va e__fosquint.

e) Co___fesse que aquests s___tomes sn preocupants.

f) El van e_presonar per repartir pa___flets revolucio___aris.

g) Estic convenut que Susa___a s i___ocent i que no va caure en la te___taci de robar l___fora.

h) Cal e___agatze___ar tot aquest material al soterra___i de la___fiteatre.

i) La teua declaraci va ser tot un trio___f: I___a ha co___fessat que les teues paraules damor li van semblar la millor de les si___fonies.

j) T una i___fecci al ventre perqu ha menjat massa co___fits.

k) Posa molt ___fasi en les seues paraules i per aix co___ecta tant amb el pblic.

l) Cal que afiges un a___ex a linforme on aparega la justificaci econmica de les obres del tra___via que travessa la circu___vallaci.

m) La seua cara va dibuixar un lleu so___riure quan li vaig contar els meus so___is.

n) Sha e___fadat perqu li he dit que s un fa___farr.

2.7 Consonantisme: la h

En catal, la grafia h (hac) no representa cap so i lemprem noms amb un valor etimolgic, com s el cas de les paraules histria o humanitat.En alguns casos, principalment en mots manllevats daltres llenges que no han passat per una adaptaci fontica al catal, la h es pronuncia de manera aspirada. Sn els casos dels mots: hobby, Hawai, hippy, etc. Cal anar amb compte, per, amb algunes paraules que s que han estat adaptades fonticament:

hoquei, handbol, handicap, haixix, Hlsinki

Laparici daquesta lletra sol coincidir amb la resta de llenges romniques. De tota manera conv recordar algunes paraules que sescriuen amb h. Fixeu-vos sobretot les que presenten discrepncies respecte al castell.

Amb Hahir

herba

hivernham

harmonia

hivernaclehereu

hissar

hostessa

Sense Horfe

os

Rin

Maorxata

cacauet

tru

Esterou

coet

ostatge

Osca

H intercaladaaprehensi

conhort

exhortar

menhir

aleshores

anihilaradherir

exhalar

inhibir

filharmnica

tothom

anhelaralcohol

exhaurir

subhasta

alhora

tothora

substrahend

2.7.1 Exercici

1. Completeu, si cal, amb H els espais en blanc. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol (.

a) A___ir van discutir perqu ells volien anar a ___sca i elles, a Ori__ola.

b) L___ostatge va ex___aurir la pacincia dels segrestadors i el van ___alliberar alhora que sospiraven alleugerits.

c) Mabelleix prendre una ___orxata ben fresca amb uns caca___uets ben salats, per mal___auradament mhan pro___ibit prendre totes dues coses.

d) Han sub___astat tots els seus bns i pretenen que tot___om hi estiga dacord.

e) Aquell tru___ no va ser capa de perdonar una sola vida i va ani___ilar el poble sencer.

f) Volia anar a pescar, per no tenia ___ams.

g) Hem de viure amb ___armonia i mirant amb esperana l___oritz.

h) Aquesta composici est feta usant noms ___endecasllabs.

i) L___ostessa va eixir corrent com un co___et quan es va assabentar de la notcia.

j) A___ir vaig escoltar aquesta simfonia interpretada per la fil___armnica de Londres.

k) ___em fet el que ___em pogut, per ___em sembla que no nhi ha prou.

l) ___om diu que l___ombra de l___om s allargada.2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (ll)

La geminaci s la duplicaci de consonants. En el cas de la ela geminada, les dues consonants apareixen separades per un punt volat: ll. Aquesta geminaci, per, fonticament no es marca de forma clara, per la qual cosa poden aparixer dubtes ortogrfics. Com que no hi ha regles ortogrfiques estrictes que ens ajuden a resoldre els dubtes, ja que es tracta duna grafia que noms es pot explicar per raons etimolgiques, el millor s consultar el diccionari. Tamb podem recrrer al francs, litali o langls (en aquesta ltima llengua si es tracta dun llatinisme) per identificar la ll del catal: si en aquestes llenges hi ha ll, en catal trobem ll (collge, collegi; excellence, excellent; Dallas, Dallas; satellite, satllit; collection, collecci; allucinare, allucinar; calligrafia, calligrafia). Tot seguit, per, teniu una llista dels casos ms habituals en qu escrivim ll.

Mots comenats en:

all-: All, allegar, allegoria, allegro, alleluia, allrgia, allicient, alliteraci, allucinar, alludir, alluvi, allocuci, allot.

coll-: collaborar, collapse, collaci, collateral, collecci, collecta, collectiu, collega, collegi, colliri, collisi, collocar, colloqui, collagen, collineal.

gall-: Galla (fem. de gal), Galles, Gllies, gallicisme, Gallpoli.

ill-: illegal, illegible, illegtim, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar, illatiu.

mill-: millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre.

sill-: sllaba, sillepsi, sillogisme.

Mots acabats en:

-ella: aquarella, caravella, cella, Compostella, damisella, fumarella, Marcella, mortadella, novella, parcella, passarella, pastorella, salmonella.

-illa: Camilla, Cirilla, Clorofilla, Escilla, gorilla, papilla, Priscilla, pupilla, sibilla, tilla, tranquilla, villa.

-illar: bacillar (adj.), cavillar, destillar, oscillar, vacillar (verb).

Altres mots que sescriuen amb ll:

alliaci

ampulls

axilla

cancellar

capillar

cerebells

corall

cristall

fallibleflagellar

malleable

metllic

pellcula

sigillografia

apellar

Apollo

Aquilles

Avellbllic

berilli

Brusselles

calligrafia

cllula

cellulosa

circumvallaci

corollaellipse

estellar

excellent

expellir

falla

fllic

filloxera

hellnicidilli

imbecillitat

installar

intelligent

interpellar

libllula

lilliputenc

maquiavllicmedulla

miscellnia

mollusc

nulla

anullar

palliar

pllid

parallelpenicillina

pollen

rebellia

repellir

satllit

sollicitar

velletat

violoncellista

2.8.2 Altres geminacions

Encara que la consonant que ms habitualment gemina s la L, hi ha altres geminacions que cal tenir en compte.

MM: Posem m davant de m (per aix els mots que en castell sescriuen amb nm, habitualment en castell porten mm -excepte granment i tanmateix-). Exemples: immens, immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma.

NN: Anna, connexi, annex, biennal, connotaci, tarann, innecessari, ennegrir, ennuvolar.

DD: addicte, additiu, adduir, addicional, addici.

GG: suggerir.

2.8.3 Exercicis1. Completeu els buits de les frases segents amb l, ll, ll, tl o tll:

1. T l'apartament en una zona molt tranqui___a de la ciutat.

2. El menjar que serveixen en aquest restaurant s exce___ent.

3. El president va eixir i___s de l'atemptat.

4. S'ha comprat una parce___a per a fer-se un xalet.

5. T una co___ecci de segells molt important.

6. Pass el test d'inte___igncia amb un bon resultat.

7. Li concediren una beca de co___aboraci i escrigu una nove___a.

8. No han so___ucionat res, la proposta ha estat nu___a.

9. La ce___ebraci de l'acte es va declarar i___egal.

10. Va venir l'electricista i em va insta___ar el fil musical, per encara treu un so massa met___ic.

11. So___icitrem l'assistncia al co___oqui sobre sat___its.

12. Ahir al co___egi va posar una pe___cula b___ica.

13. El van co___ocar dins una ce___a de cstig.

14. Ha presentat una proposta para___ela on fa a___usi als temes encara no solucionats.

15. La i___uminaci que han insta___at a la circumva___aci s p___ida.

16. Han a___egat desconeixement de la llei en lape___aci presentada.

17. Han e___aborat un projecte que consta dun mi___er de fulls.

18. He estat co___aborant en la so___uci dun si___ogisme duna complicaci i___imitada.

19. Cavi___ar massa pot provocar problemes capi___ars que desemboquen en a___opcia.

20. Mireia s una dona molt a____egre i treba____adora.

21. Els lletrats haurien d'estudiar ms ____iteratura he____nica.

22. El bi____et t una ra____a inte____igentment dissenyada.

23. Hem perdut el ____itigi contra els titu____ars del transa____ntic.

24. A causa de trencar ame____es em fa mal l'espa____a.

25. Cami____a t les pupi____es p____ides: cal buscar una so____uci.

26. s una dona molt __iberal: ha perms la rebe____i dels seus fi____s.

2. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb la grafia corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol (.

Un investigador privat no ha de tenir miramen___s a lhora dencarregar-se dun cas. Lany pa___at em va arri___ar lencrre___ dinvestigar la misterio___a desaparici duna prince___a dun petit co___tat dH___ngria. Els pares de la prince___a lhavien enviada a un convent perqu seducara sota lestricta vi___ilncia de les mon___es. El cas s que un dia labade___a es va adonar que no havia a___istit a loraci de mitjanit, i va ser llavors quan va esclatar lescnd___l.

La meua arri___ada va ser com un raig desperan___a, tant per als pares com per a les religioses. Rpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser lltima persona que la va veure. Una jove novcia va afirmar que la va observar mentre feia un passe___ solitari per una pla___a propera al convent, i que una mica ms tar___ va sentir com sallunyava un autom___il. Aquesta da___a va fer au___mentar les sospites dun rapte.

Per al dia segent tot es va aclar___r. Un ma___ordom de palau va trobar la xica acompanyada dun xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica sa___orria al convent i va decidir fugir amb lajuda daquest jove que ha___ia conegut la se___mana pa___ada en una visita a la ta___erna del poble. Desprs daquest desenlla impre___ionant, la meua mi___i havia aca___at.

Unitat 3. Determinants I: larticle

3.1 Tipus darticle

Hi ha tres tipus darticle:

Definit: determina el substantiu que acompanya i ens indica que s conegut. Vegeu les formes que t: el, la, els i les. Recordeu que haur de concordar amb gnere i nombre amb el substantiu que determina. Exemple: Portam la jaqueta que hi ha al costat de la butaca.

Indefinit: no determina amb precisi el substantiu i, a ms, indica que no s conegut. T les formes segents: un, una, uns i unes. Tamb hauran de concordar amb gnere i nombre amb el substantiu que acompanya. Exemple: Joan, agafa un barret per a anar a la platja!

Personal: s el que apareix amb els noms de persona. Exemple: LAnna vol comprar-se un cotxe.

3.2 Lapostrofaci

Sapostrofaran els articles el i la, la preposici de i els pronoms febles davant de vocal o h muda per indicar lelisi duna vocal (a, e).

Aix:

SAPOSTROFA

EL / DELA

Davant vocal o h muda

Lguila

Lalegria

Davant les xifres que comencen per vocal

L1 dagost

L11 de setembre

NO SAPOSTROFA

LA

Davant de i o u tones: la universitat, la histria...

En casos de confusi: la ira (diferent de lira); la Haia (diferent de Laia).

Criteris de convenci: la una (hora del dia); la host.*per luna i laltra esteu castigades Davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a-: la anormal, la asimetria...

EL / DE / LA

- Davant els noms de lletra: la ema, la ena, la efa...

- Davant de i o u consonntiques: el iogurt, la hiena, el huitanta, de Huelva, la iarda, de ioga, de iode, el iaio...

- Davant de s lquida: sessi dstritease, la speaker, la Schola Cantrum, la Scala de Mil...*les masculines poden o no ser apostrofades: el stop / lstop- Davant de h aspirada: el hall...

3.3 La contracciLa contracci t lloc quan larticle mascul singular i plural (el, els) entra en contacte amb les preposicions a, de, per o la partcula ca (contracci de casa). Aix:

ELELSEN/NA

Aalals

DEdeldels

PERpelpels

CAcalcalscan

Cal tenir en compte que quan larticle va en singular i el substantiu segent comena per vocal, cal apostrofar i, per tant, cal seguir les regles dapostrofaci; s a dir, si podem apostrofar no fem contracci. Per exemple:

APOSTROFACICONTRACCI

Vaig a lhort de Pere a collir pomes. Vaig al restaurant de Merc.

Vinc de lhospital.Vinc del Secretariat de Promoci del Valenci.

Men vaig per lantic cam de Santa Pola.Men vaig pel cam vell.

La cita ser a ca lEliseu.La cita ser a cal fuster.

3.3.1 Exercicis

1. Colloqueu larticle en les paraules que hi ha a continuaci. Recordeu que quan pugueu, haureu dapostrofar:

1. ___ esternut6. ___ institut11. ___ illa16. ___ host

2. ___ animal7. ___ accent12. ___ invitaci17. ___ hall

3. ___ essa8. ___ histria13. ___ 1118. ___ ndex

4. ___ humor9. ___ ombra14. ___ hipocresia19. ___ uni

5. ___ ignorncia10. ___ stalinisme15. ___ assumpte20. ___ iode

2. Poseu la forma de larticle que hi correspon.

1. ___ esquaix6. ___ EGB11. ___ intelligncia16. ___ OMIC

2. ___ UNESCO7. ___ hobby12. ___ 117. ___ ira

3. ___ estand8. ___ universitat13. ___ UCI18. ___ urna

4. ___ elit9. ___ abreviaci14. ___ hmster19. ___ ESO

5. ___ hoquei10. ___ stop15. ___ anorxia20. ___ erra

3. Ompliu els espais buits daquest text amb les formes de larticle en singular, la preposici de o les contraccions corresponents:

Rellotges de sol: ombres del passatDiu ___ especialista alemany que ___temps s la durada i la successi ___activitats subjectes a mudana, i que es mesura per fenmens successius esdevinguts a intervals irregulars, com el cicle solar, el lunar, etc. I, efectivament, des ___antiguitat, el decurs del temps sha associat ___alteraci regular dels astres sobre el firmament. Aix, les unitats de mesura temporals en ___actualitat sn bsicament les mateixes que ja usaven les primitives civilitzacions: el segle, ___any, el mes, la setmana, ___hora, el dia, el minut, etc.

Tot i admetent la capacitat exclusiva ___humanitat per a representar el decurs del temps, s a travs dels rellotges que aquesta experincia pren forma fsica i esdev una eina amb un pes definitiu en ___evoluci ___histria social, cultural i cientfica. Per aix no sembla desgavellat afirmar que el rellotge s ___exemple ms representatiu ___home.

Joan Olivares (Mtode, nm. 26, 2000. Adaptaci)

4. Traduu les frases segents:

a) El cenar tan pronto no me permite ver la serie de TV que ms me gusta.

b) Los sbados me dedico a limpiar el comedor y la cocina.

c) En el 1998 la empresa de mi padre quebr, por lo cual los trabajadores se manifestaron ante la Conselleria.

d) El que trabajes tanto no te ayudar a recuperarte econmicamente.

e) El lunes me voy a comprar el coche que anteayer te ense.

f) Nos veremos en la fiesta que maana por la noche organizan mis amigos de Ibiza.

g) Tu madre te ha dicho que pongas la mesa con ayuda de tu primo.

h) No me apetece nada el viajar durante todo el fin de semana por Francia.

3.4 L'article neutre lo

Larticle definit en la nostra llengua t les formes segents:

MasculFemen

Singularella

Pluralelsles

Per tant, podem observar que lestructura del nostre sistema lingstic no coincideix amb la del castell ja que aquesta llengua t larticle neutre lo, que susa amb dues funcions diferents: abstractiva o intensiva. Aix doncs, cal evitar ls daquest article perqu s un calc del sistema castell.

a) Funci abstractiva

Aporta un valor abstracte o general a un adjectiu, participi, proposici adjectiva, etc. Les estructures que cal fer servir sn les segents:

1) Els demostratius a, aix i all: All que veus s el cim dAitana.

2) Els substantius generalitzadors cosa, fet, etc.: El fet ms curis s que no hi va haver retencions quan passvem per Alcoi.

3) Larticle el pot reforar-se amb tot i, daquesta manera, seviten ambigitats: El sacerdot va explicar-nos (tot) el que ja sabem. No s gaire recomanable usar aquesta forma davant de participi o de la preposici de: *Marina ens conta lafirmat pel ministre en les conferncies de premsa, s millor utilitzar: Marina ens conta les afirmacions del ministre en les conferncies de premsa.

4) Amb el femen es formen estructures ms genunes: El vertader del cas (millor: la veritat del cas) s que el testimoni va mentir perqu era amic dels familiars de lacusat.

b) Funci intensiva

Les estructures amb funci intensiva es caracteritzen per la presncia de partcules comparatives, quantitatives, etc., per exemple com, molt, tant, si... Cal assenyalar que en aquesta funci s incorrecta la substituci de larticle lo per la forma el.

Arribar fins a Castell s dall ms fcil (*s el ms fcil).

Llus s dall ms estpid (*del ms estpid).

Diuen que se naniran a viure com ms lluny millor (*el ms lluny possible).

c) Modismes

A continuaci hi ha una srie de modismes i frases fetes que cal fer servir per evitar calcs innecessaris.

CastellCatal

a lo grande

a lo lejos

a lo loco

a lo mejor

a lo sumo

de lo contrario

en lo referente a

en lo sucesivo

es lo de menos

es lo mismo

lo dems

por lo cual

por lo general

por lo menos

por lo pronto

por lo tanto

por lo visto

todo lo ms

a cor qu vols

a la llunyania

a la babal

potser, probablement, tal volta, a la millor

a tot estirar, com a mxim

altrament, si no

pel que fa a, quant a

en avant, ms avant, dara endavant

(aix) no t importncia, (aix) rai

tant fa, s el mateix

la resta

per aix, per la qual cosa

generalment, en general

almenys, si ms no

primerament, dantuvi

per tant, doncs

segons sembla, pel que es veu

a tot estirar, com a mxim

3.4.1 Exercicis

1. Corregiu larticle neutre que apareix en les frases segents:

Ja has mirat lo que et vaig portar?

Els vens de dalt sempre pensen en lo seu. Mai no canviaran.

A lo millor vaig al cinema amb Jordi. Thi apuntes?

Pere sempre diu lo mateix.Lo neta que sempre anava i ara sembla una miserable!

Lo ms estrany de tot s que Teresa va venir sense cotxe.

Lo que tu vols no s possible.

Enguany es portar lo blanc i lo negre.

Lo divertit que s llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisi!

Lo cert s que els jutges sempre teniu ra.

Vine lo ms prompte possible perqu hem danar-nos-en a Elx!

Em dna lo mateix que no vingues! La decisi s teua.

No vull que digues als meus pares ni lo ms mnim sobre laccident de trnsit.

Sortosament, cada dia augmenta el consum de lo ecolgic.2. Traduu les frases segents amb les solucions genunes:

Los amigos de su vecina han celebrado la boda a lo grande.

El fontanero dice que tiene que cambiar el grifo, de lo contrario el problema persistir.

El mdico ha llamado y ha dicho que vayas lo ms pronto posible a su consulta.

Ese cantante es lo ms del verano.

En lo sucesivo tienes que llevar una dieta baja en caloras y grasas animales.

El trabajo lo tendrs que hacer lo mejor que sepas ya que lo corregir el coordinador.

Lo que ms me gusta de Isabel es su simpata y amabilidad.

Nunca hago las cosas a lo loco porque as me lo ensearon mis padres.

Mi marido no me quiere ni lo ms mnimo.

Mira lo grande que se ha hecho el sobrino de tu hermana.

Por lo visto el examen se aplazar porque el presidente del tribunal ha cado enfermo.

Lo bello que es vivir junto a tu familia en un pueblo del interior!

Esta vez Cristina por lo menos salud cuando nos vio.

Aquella casa no es lo suficientemente grande para toda nuestra familia.

3. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:

1. No s de qu et queixes si sempre fas lo que vols.

2. Lobra de teatre que vam veure desps-ahir no em va agradar lo ms mnim.

3. No he vist aquesta pellcula de qu parles, per lo qual no puc opinar.

4. s difcil explicar qu s lo que mha passat.

5. Heu dacabar a rpidament. Tot lo dems no corre tanta pressa.

6. Aquesta nit fan lo de sempre: futbol i ms futbol.

7. Ja sou lo suficientment grans com per a fer aquestes bajanades.

8. He danar-men de viatge, per lo qual no podr anar al sopar dantics alumnes del collegi.

Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits

4.1 Demostratius

Els demostratius indiquen la situaci de la persona o cosa de qu es parla respecte de qui parla o escriu. Situen el substantiu en lespai o en el temps en relaci amb les persones que intervenen en la situaci comunicativa.

MasculFemenNeutre

Proximitat immediataaquestaquestsaquestaaquestesa

Proximitat mediataaqueixaqueixosaqueixaaqueixesaix

Llunyaniaaquellaquellsaquellaaquellesall

Recordeu que les formes este i eixe i les seues variants en gnere i nombre nicament sn adequades per a un registre oral colloquial. Tingueu en compte que s totalment inadequat barrejar les dues formes. Per exemple:

*De segur, que aquesta temporada no podrs trobar uns esclata-sangs com estos que jo he trobat

4.2 Possessius

Indiquen possessi o propietat, pertinena, especificaci i relaci dalg o dalguna cosa respecte del nom que determinen. Nhi ha de tnics i dtons segons es pronuncien units o no a la paraula que precedeixen. Tenen variaci de gnere i de nombre.

Tnics

SingularPlural

MasculFemenMasculFemen

Un possedorel meu

el teu

el seula meua

la teua

la seuaels meus

els teus

els seusles meues

les teues

les seues

Diversos possedorsel nostre

el vostre

el seula nostra

la vostra

la seuaels nostres

els vostres

els seus les nostres

les vostres

les seues

tons

SingularPlural

MasculFemenMasculFemen

Un possedormon

ton

sonma

ta

samos

tos

sosmes

tes

ses

Diversos possedorsnostre

vostre

son/llurnostra

vostra

sa/llurnostres

vostres

sos/llursnostres

vostres

ses/llurs

4.3 NumeralsExpressen quantitat exacta (cardinals), ordre (ordinals), fracci (partitius) o multiplicaci (multiplicatius).

4.3.1 Cardinals

0 zero

1 u, un, una

2 dos, dues

3 tres

4 quatre

5 cinc

6 sis

7 set

8 huit, vuit

9 nou10 deu

11 onze

12 dotze

13 tretze

14 catorze

15 quinze

16 setze

17 dsset, disset

18 dhuit, divuit

19 dnou, dinou20 vint

30 trenta

40 quaranta

50 cinquanta

60 seixanta

70 setanta

80 huitanta, vuitanta

90 noranta

100 cent

1.000 mil

4.3.2 Ordinals

1r / 1a

primer/a

2n / 2a

segon/a

3r / 3a

tercer/a

4t / 4a

quart/a

A partir del nmero cinc per a formar lordinal heu dagafar el cardinal i heu dafegir-li la terminaci - per al mascul i -ena per al femen: cinqu, nov, des, trenta-unena, vint-i-tres...

4.3.3 Partitius

mig / mitja / meitat

segon / segona

tercer / tercera

quart / quarta

cinqu / cinquenasis / sisena

des / desena (dcim)

vint / vintena (vintsim)

cent / centena (centsim)

mil / milena (millsim)

4.3.4 Mltiples

doble

triple

qudruple

quntuple

sxtuplesptuple

ctuple

nnuple

dcuple

cntuple

4.3.5 Exercicis

1. Escriviu amb lletra les expressions numriques segents:

a) Lany 1992 va ser el millor any de ma vida perqu vaig guanyar 22.616.417 pessetes en un sorteig de loteria.

b) M. ngels prendr possessi de la plaa de jutgessa l1 de juny.

c) Joan xxiii va ser un papa molt valorat pel poble.

d) Beethoven s lautor de la 5a simfonia.

e) Agafa 2 jaquetes i 1 bufanda perqu al despatx fa molt de fred.

f) El rei Pere iii el Cerimonis era el fill 2n dAlfons iii i de Teresa dEntena.

g) Aneu a la pgina 22 del llibre de lectura!

h) Encara no us heu estudiat ni les 3/5 parts del temari. Aix, mai no aprovareu!

i) Ferran i Rosa han comprat una casa que els ha costat 23.567.222 pessetes.

j) Noms va assistir al concert de Llus Llach unes 2/4 parts del pblic.

4.4 Quantitatius

VARIABLESLOCUCIONS ADVERBIALSINVARIABLES

quant, quanta, quants, quantes

tant, tanta, tants, tantes

molt, molta, molts, moltes (de)

poc, poca, pocs, poques

una mica de

un poc de

bona cosa de

ben b

un munt de

un grapat de

una colla de

gens (de)

gens ni mica degaireb

quasi

fora

ms

prou

menys

noms

massa

almenys

mica

bastant, bastants

gaire, gaires

4.4.1 Exercicis1. Completeu els buits segents amb quant o quan, tant o tan:

a) _______ ten vages, tenyorar!

b) _______ arrs hi ha? Si no nhi ha, compran!

c) Fa _______ de fred que no mabelleix anar al cinema amb tu.

d) _______ arriben els pares, mavises!

e) s _______ amable que _______ alg t problemes sempre lajuda.

f) Us agrada _______ estar junts que _______ us veieu no escolteu ning.2. Completeu els espais buits amb els adverbis de quantitat segents: gens, massa, prou, quasi, menys, bastant, almenys

a) Segons Josep, hi havia __________ gent en el concert de Madonna.

b) El jupet que heu comprat per a lavi no magrada __________.

c) El metge diu que has de beure __________ dos litres daigua.

d) Si et vols aprimar, haurs de menjar ________.

e) __________ tots els teus amics estudien Magisteri.

f) Tinc _________ treball per encara no en tinc _________.

3. Completeu cada frase amb una de les formes que hi ha entre parntesis. Compte amb la flexi de gnere i nombre:

(quan / quant)

1. ______ ens nanem a Saragossa?

2. No s ______ mha costat, per no era car.

3. Recordes __________ vivem a Ontinyent?

(prou / bastant)4. Teniu beguda? No, no en tenim ________.

5. Calleu! Ja nhi ha __________.

6. Convncer la ministra ens ha costat ___________ esforos.

(tan / tant)

7. Cal que treballes _______ de pressa com els teus companys.

8. Guillem estava ________ enamorat que semblava babau.

9. Antoni, no menges _________ que et posars malalt.

(gaire / molt)

10. No tens _________ diners en el portamonedes.

11. Ladvocat treballa ________ en el nostre cas.

12. Jo tinc _________ amigues que viuen a Valncia.

4.5 Indefinits

Els adjectius o els pronoms indefinits determinen el nom amb el mnim de precisi. Nhi ha que poden fer dadjectius i de pronoms, i daltres solament sn pronoms.

Formes variables

amb flexi completa un, una, uns, unes

algun, alguna, alguns, algunes

mateix, mateixa, mateixos, mateixes

tot, tota, tots, totes

cert, certa, certs, certes

Formes variables amb

flexi incompleta altre, altra, altres

tal, tals

qualsevol (singular), qualssevol (plural)

qualque, qualques

ambds, ambdues

Formes invariables cada

res

cap

sengles

REMARQUES

a) Recordeu que alg, ning i cadasc (o cada u) nicament funcionen com a pronoms i, per tant, sn invariables. Sempre fan referncia a persones. No els confongueu amb els adjectius. Exemples:

De segur que alg vindr a la festa.

Ning no et comprn.

Cadasc va a la seua.

b) Quelcom s una forma amb un s molt restringit, cal reservar-la per a registres molt formals. s ms aconsellable emprar la forma equivalent alguna cosa.

c) Hom es fa servir en les construccions impersonals. En la llengua parlada sol ser substitut pel pronom es. Exemples:

Hom diu (es diu que) que Cludia guanyar el concurs.

d) Lindefinit tot i mig es mantenen invariables (en mascul) davant de topnims.

Tot Alacant va participar en la manifestaci.

Mig Novelda no ha assistit al preg que va fer lalcalde. e) Un error molt freqent s usar la forma el mateix per evitar la repetici dun substantiu esmentat anteriorment. En aquest cas shan de fer servir els possessius i els demostratius o un pronom feble. Exemples:

Abans daparixer la pellcula tothom en parlava (i no *parlava de la mateixa).

Vam conixer Esteve i la seua dona (i no *del mateix).

Recordeu que fa la concordana amb el substantiu que determina quan va davant i es mant invariable quan va darrere (a excepci dels pronoms personals). Exemples:

La professora mateix et far la prova de nivell per Ella mateixa / La mateixa professora et far la prova.

f) Algun sempra en frases afirmatives. Si la frase s interrogativa s recomanable utilitzar cap o res. Vegeu els exemples segents:

Mhas portat res de la fira?

Teniu cap problema?

g) Varis, vries, com a sinnims de diversos, alguns, s un castellanisme. Podeu evitar-ho amb formes com les que hi ha a continuaci:

Tenim algunes (o diverses) preguntes que volem que ens contestes (no *vries preguntes...).

h) Aneu amb compte amb ls del barbarisme el / la / els / les dems. Heu dusar formes com ara: els altres, els restants, etc. o, en un s genric, la resta. Per exemple:

Solament van aprovar lexamen tres persones, la resta (els altres) no el van aprovar.

i) Un altre calc del castell s utilitzar propi, prpia, propis i prpies per a emfasitzar la identitat dun substantiu, cal usar mateix (i variants). Exemple:

La mateixa advocada portar a terme totes les diligncies escaients, i no *La prpia advocada...

j) Heu de distingir les formes cadasc (cada u) i cadascun, cadascuna. La primera s un pronom que fa referncia a tota persona, sense cap limitaci. Les segones fan referncia a un element (persona o cosa) que pertany a un collectiu determinat.

Cal prendre fruita tots els dies, per cadasc que menge el que vulga.

Cadascun dels presents en aquesta sala haur dexposar el que pensa.

4.5.1 Exercicis

1. Ompliu els buits de les frases segents amb un dels indefinits que hi ha entre parntesis:

(tot / tota / tots / totes)

1. Van participar en lacte __________ les persones.

2. ________ Alcoi va assistir a la presentaci del cartell.

3. ________ els dirigents es van reunir a Barcelona.(alg / algun)

1. De segur que __________ amic vindr a buscar-me.

2. __________ de nosaltres haur de dir-los-ho.

3. __________ va telefonar-te, per ara no recorde qui.(cadasc / cadascun /

1. _________ dels alumnes far una ressenya.

cadascuna)

2. _________ que porte el que tinga a casa.

3. _________ de les filles de Joan far una coca.

2. Traduu:

a) Varias personas han venido a la consulta para pedir cita.

b) El perro est algo delgado.

c) El propio director vino y nos dio la mala noticia.

d) Hemos sacado bastante dinero de la rifa pero no sabemos si tendremos suficiente para el viaje.

e) La reunin entre los ministros ha durado varias horas.

f) Cualquiera de vosotros est preparado para pronunciar el pregn de fiestas.

g) Has ledo esta novela? Yo conozco al autor de la misma.

h) Toda Novelda ha apoyado la candidatura del presidente de la asociacin.

4.5.2 Gens / cap / res / ning

Recordeu que res i ning sn pronoms indefinits i, per tant, no poden anar acompanyats de cap substantiu. Res significa cap cosa i va referit a coses, i ning significa cap persona i va referit a persones.

Avui no ha vingut ning a classe.

He anat a comprat i no he vist res interessant.

Gens i cap sn determinants i van acompanyats dun substantiu. Gens portar substantius que facen referncia a quantitats no comptables (pa, aigua, farina, llet, calor, fred...) i cap en portar referits a quantitats comptables (cadires, taules, persones...).

Ahir no va fer gens de fred.

No tinc cap jersei blau.

Recordeu que aquestes formes apareixen en frases condicionals, interrogatives i dubitatives en sentit positiu, i tamb en frases negatives amb valor negatiu.

Si tens cap problema no dubtes a fer-mel saber.

Aix mateix, heu danar amb compte i no confondre el pronom res i el quantitatiu gens.

Jlia no estudia gens (perqu s una mandrosa).

Jlia no estudia res (perqu no es dedica a lestudi).

4.5.3 Exercicis1. Completeu les frases segents amb cap, res, gens i ning:

a) ngel ho ha fet, per sense ________ de ganes.

b) En tot el dia no ha vingut __________.c) Ja heu llegit les novelles? No, encara no nhem llegit ________.

d) En larmari no hi ha _________ camisa neta.

e) El seu riure no magrada __________.

f) Queda llet en la nevera? No, no en queda ___________, me lhe acabada jo.

g) Heu vist necs al llac? No, no nhem vist ________.

h) Hem anat al cinema i no hi havia ___________.

i) Qu tha portat Pep de Frana? No mha portat ___________; s un garrepa.

j) Durant tota la setmana els infermers no han treballat ____________.

k) Durant tota la setmana els infermers no han fet ___________.

l) Ha passat _________? No, no patesques que noms ha estat un ensurt.

m) No magrada _________ que et poses aquesta camisa amb els pantalons negres.

n) Vam quedar tots els amics a la plaa, per no hi va venir ____________.

o) Xavier, posam una mica ms darrs. Ho sent per no en queda ________.

p) Si vols ________, mho dius.

q) El gat no menja ________ del que li he posat, qu li passar?

r) Qui ha escrit aix en la pissarra? No ha estat __________.2. Feu una mica de reps de quantitatius i indefinits, i corregiu les incorreccions que trobeu en les frases segents:

a) Nosaltres dinem a les dos quant tenim temps.

b) He rebut bastantes visites que mhan portat forces regals.

c) Hi havia vries persones que el coneixien.

d) Si volen algo de mi, ja mavisaran.

e) Vull que vinguen tres voluntaris qualsevols.

f) Ara vindran els dems amics: Pere, Jordi i tots els dems.

g) Si hi ha algun vestit que tagrade, compra-tel.

h) A cadascun, li ser donat el que es mereix en el regne del cel.

i) De totes aquelles coses no hi ha ningn objecte que magrade.

j) Rodejarem la casa i tombarem la porta de la mateixa.

k) Escolteu-me tots: amics, familiars i dems assistents.

l) Conec vries persones que tindrien molts problemes si decidrem suspendre lacte.

m) Van eixir del local, per desprs van tornar al mateix.

n) No s acceptable cobejar els bns ajens.

o) No es pot passejar perqu mitja Alacant est en obres.

Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu

5.1 Gnere del substantiu

El gnere del substantiu s totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quan designa persones i animals que tenen dos gneres, el femen es forma de diverses maneres:

ReglesRemarques

Generalment, safegeix una -a al mascul.

Ex.: conill ( conillaPot modificar-se lltima grafia:

-p ( -ba (llop ( lloba)

-t ( -da (advocat( advocada)

-c ( -ga (cec ( cega)

-f ( -va (serf ( serva)

-s ( -ssa (s ( ssa)

-u ( -va (romeu ( romeva)

-l ( -lla (Marcel ( Marcella)

Els substantius acabats en -e, -o, -u tones canvien aquestes per una -a.

pediatre( pediatra, monjo ( monja, Andreu ( Andreaorfe ( rfena

el / la conserge

el / la noble

En alguns casos, safegeix al mascul les terminacions

-na, -ina, -essa (ocupacions i crrecs).

cos ( cosina, heroi ( herona, metge ( metgessaprncep ( princesa

marqus ( marquesa

pags ( pagesa

Alguns tenen terminacions prpies.

-or ( -riu emperador ( emperadriu

-leg ( -loga psicleg ( psicloga

Uns pocs mots fan el mascul afegint ot al femen:

perdiu ( perdigot, bruixa ( bruixot, abella( abellot

Sn invariables els acabats en -aire, -ista, -cida i -ta.

el / la boletaire, el / la pianista,

el / la parricida, el / la gimnasta

Noms danimals invariables afegeixen

mascle o femella:

el rossinyol mascle / el rossinyol femella

la sargantana mascle / la sargantana femella

Mots amb arrels diferents per al mascul i el femen.

amo ( mestressa cavall ( egua

5.1.1 Exercicis

1. Escriviu el femen de les paraules segents:

Ex.: LlusLlusa1. gos

_______________

2. cadell_______________

3. treballador_______________

4. actor_______________

5. notari_______________

6. s

_______________

7. jueu _______________

8. tocleg_______________

9. padr_______________

10. prncep_______________

11. marqus_______________

12. astronauta_______________

13. abat_______________14. merlot_______________

15. cadernera_______________

16. taxista_______________

17. porc_______________

18. sastre_______________

19. sucida_______________

20. avi

_______________

21. plebeu_______________

22. heroi_______________

23. comte_______________

24. llebrot_______________

25. ase

_______________

26. drapaire_______________

27. sargantana_______________

2. Canvieu de gnere les paraules segents:

ductiabruixa

captiuactormandatari

coscavalldu

emperadoreuropeupoeta

amosecretaripag

garrcabraperdiu

artistamarroquve

germserfabella

burroesclaurobavellaire

5.1.2 Divergncies respecte al castellDe vegades, per influncia del castell, usem equivocadament el gnere dalguns substantius. Per aix, cal recordar el gnere daquestes paraules:

Sn de gnere femen

acne

alicates

anlisi

andana

apoteosi

aroma

botija

calor

cellofana

dent

desfiladadestrossa

disfressa

dita

empara

empenya

encesa

escalopa

escaparata

esperma

esplendor

espremedoraestrada

estrena

hematies

icona

imperdible

letargia

marat

marjal

megatona

merenga

monaoda

olor

orenga

postres

potinga

rtio

reguera

remor

resplendor

resta

sabataserena

sndrome

sucrera

suor

teulada

tomaca

xinxes

magnlia (larbre)

Snia (el riu)

serradora (lloc de treball)

Sn de gnere mascul

afores

afront

allargador

avantatge

bacteri

crcer

cataplasmacompte

contrallum corrent

costum

deute

dot

dubteescafandre

espinacs

estratagema

estru

front

interrogant

interviullegum

lleixiu

malt

marge

nvol

orde

pebreregle

senyal

solitari

sotsobre

trmits

torticoli

5.1.3 Exercici

1. Comproveu si recordeu el gnere daquestes paraules. Poseu larticle determinat o indeterminat que els corresponga:

Ex.: No magraden els espinacs.

a) _____ calor daquell forn era insuportable.

b) _____ marat de ball ser diumenge.

c) Sentia _____ olor de colnia barata.

d) s fcil llevar les taques que deixa _____ suor.

e) Tinc _____ estru molt ben ensinistrat: canta.

f) _____ bacteris provoquen malalties.

g) La iaia cuina_____ llegums insuperablement.

h) El comte viu del conte i t _____ compte corrent molt gran.

i) Haureu de tenir _____costum de rentar-vos les mans abans de dinar.

j) Avui anirem a veure ____ afores de la ciutat.

k) Cambrer, ____ compte, per favor.

l) Hi ha hagut _____ avaria en _____ corrent elcric.

m) No he vist ____ senyal i he aparcat en un gual.

n) No estic dacord amb ____ anlisis que han fet els tcnics.

o) Aquesta carretera t____ pendent molt fort.

p) ____ deutes sempre sn un problema.

q) He fet _____ postres exquisides.

r) Si sen van ____ nvols lluir el sol amb fora.

s) He agafat un drap per netejar ____ pols.

t) _______ dot de la donzella era de perles precioses.

u) No li valgueren ______ estratagemes en aquell judici.

v) Posa ______ lleixiu a la roba.

w) El metge li diagnostic _______ torticoli en grau avanat.

x) Portam ___________ alicates i tallar el fil daram.

5.1.4 Paraules amb doble gnere i significat diferent

MasculFemen

de clavar

No vull que claves un clau en la paret.claudobrir i tancar

La clau de la maleta s aquesta.

malaltia

Lepidmia del clera.cleraira, rbiaLa clera dels dus.

article dopini dun peridic

Aquest editorial davui no magrada.editorialempresa editora

Una editorial publica el meu llibre.

disposici de les coses

Tot ho fa seguint un ordreordremanament

Esperava una ordre del seu cap..

vergonya

No t ni el ms mnim