Quatre anys de restauració de l'obra pictòrica

                                                                                         

 

1 

 

LA RESTAURACIÓ PICTÒRICA a la Masia d’en Cabanyes

La col·lecció pictòrica del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes ha estat restaurada. A la Masia hi ha 115 peces i se’n han restaurat 54 al llarg dels darrers anys.

La Masia d’en Cabanyes forma part del patrimoni de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i és gestionada pel Consell Comarcal del Garraf d’ençà el conveni signat amb aquest ajuntament l’any 1998. Val a recordar que estem parlant d’un monument declarat d’interès historicoartístic i que fou en aquesta Masia on va viure i morir el poeta Manuel de Cabanyes i el pintor Alexandre de Cabanyes.

Una de les tasques del Consell Comarcal al llarg d’aquests anys ha estat la preservació i difusió del patrimoni i del llegat de la família Cabanyes. També, s’ha portat a terme una tasca important de restauració de l’obra pictòrica amb la voluntat de preservar les peces i mantenir-les en les millors condicions. En el mateix sentit , també s’han desenvolupat diferents tasques amb els documents en paper: identificació de tota la documentació llegada i catalogació de llibres, i de restauració de mobles: la globalitat de les peces de mobiliari que hi ha a la biblioteca i a la sala de la cúpula.

Si parlem de pintura, no obstant, és en el moment de l’obertura del nou “Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes” quan pren valor la tasca feta durant els darrers anys (2003, 2008, 2009 i 2010) en la col·lecció pictòrica, ja que totes les peces restaurades tenen un lloc en el Centre d’interpretació i, especialment a la planta noble, situada al primer pis de la Masia.

                                                                                         

 

2 

 

La restauració de les peces ve donada, més enllà del compromís del Consell Comarcal per la conservació del llegat Cabanyes, en la importància de la pinacoteca de la masia Cabanyes. La pinacoteca és el llegat històric més significatiu i valuós de l’herència patrimonial (material) dels Cabanyes, conjuntament amb l’excel·lent biblioteca, una mostra inqüestionable de Romanticisme extrem. La importància de la col·lecció de pintura rau en el valor del conjunt, tant pel que representa -el valor històric- com per com ho representa -valor artístic- . A més, s’hi afegeix la qualitat individual de certes obres i d’alguns artistes -valor estètic-. En aquest marc, s’ha valorat la restauració pictòrica de gran part del llegat Cabanyes com a prioritària, ja que la posada en valor de les obres ens permet apreciar-les amb tota l’esplendor, a banda de permetre’n l’exposició definitiva i integrada en el conjunt, sense que hi hagi el desafortunats contrastos entre obra restaurada i obra degradada. De fet, gràcies a la restauració s’han pogut ubicar de nou tot un seguit d’obres que, a causa del mal estat en què es trobaven, no podien estar exposades.

ELS CRITERIS DE LA RESTAURACIÓ PICTÒRICA - artístics i tècnics -

El Fons pictòric –que formava part de la col·lecció privada de la família Cabanyes i es complementa amb objectes artístics, mobles i documents gràfics ...- està format per aproximadament 115 quadres amb alguns dels autors destacats a la història de l’art català. A la Masia hi ha firmes com ara Martí Alsina, Joaquim de Cabanyes i Alexandre de Cabanyes.

El procés, que ha durat anys, es va iniciar encarregant, en el seu moment els perceptius informes de l’estat de conservació marcant les prioritats i criteris a considerar: la importància de l’obra en el conjunt de la col·lecció; la qualitat tècnica i artística de la mateixa; i l’estat de conservació del quadre. Aquests informes foren la base per la recerca de suport a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya .

Així , el resum d’aquest treball ha estat que l’any 2003 es van restaurar dotze quadres, l’any 2008 es van intervenir quinze, el 2009 es va actuar en setze. Finalment l’any 2010 , set peces. En total doncs aquests anys s’ha restaurat un total de 50 obres pictòriques que han rebut els protocols de restauració adequats a cada cas : neteja , eliminació de repintats, fixació de la

                                                                                         

 

3 

 

capa pictòrica, envernissat, sutura d’estrips, massillat de les llacunes, reintegració cromàtica i protecció del revers.

Val a dir que els processos de restauració dels quadres es van portar a terme al Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya de Valldoreix amb el lideratge de la restauradora local Mia Marsé que ha volgut practicar conservació preventiva amb l’objectiu garantir la perdurabilitat de la peça en el temps i així poder gaudir d’una bona conservació.

Mia Marsé, expressa després d’aquests anys que “ els materials emprats en el procés de restauració són, en general, estables i reversibles i que les condicions de emmagatzematge i exposició s’han modificat per millorar, la qual cosa garanteix la bona conservació de les obres”.

RESTAURACIÓ i Nous criteris d’ordenació

Els criteris de l’ordenació i distribució de les obres de la masia Cabanyes han volgut fer palesa la tasca de restauració. Francesc Carnicer, historiador i comissari de l’exposició , diu que “ l’ordre de les prioritats ha estat pensat per mantenir i potenciar l’essència vuitcentista de la casa i l’atmosfera romàntica d’arrel clàssica que va caracteritzar l’ambient físic i intel·lectual de la família Cabanyes”.

Primer s’ha fet una ordenació per gèneres pictòrics, tot pensant en la singularitat i la funcionalitat de cadascun dels espais i amb el rerefons de la ubicació tradicional (no sempre coneguda ni fixa), tot i que aquesta disposició no sempre s’ha pogut mantenir. Si fem un resum de les temàtiques dels quadres restaurats: escenes mitològiques, escenes costumistes i el retrat , temàtica religiosa, decoracions, natura morta, paisatges...

                                                                                         

 

4 

 

Així , trobem a la sala de la cúpula, la col·lecció de paisatges romàntics, d’extraordinari interès perquè aplega l’obra de Joaquim de Cabanyes, un dels millors exemples d’aquest nou gènere. A més, hi trobem tres paisatges de Martí Alsina, considerat –després de Fortuny - el pintor català més destacat del segle XX.

Per tant, la restauració de les obres de Joaquim de Cabanyes i Martí Alsina ha estat una prioritat per la importància que el paisatge va tenir en el moviment romàntic, amb la interpretació personal i l’exaltació de la natura com a fonaments, i per la quantitat i qualitat de l’obra de Joaquim de Cabanyes. Val a dir que la restauració d’una de les obres del Joaquim de Cabanyes va fer possible el descobriment d’una nova pintura a la part posterior, per la qual cosa es va decidir exposar el quadre a la planta baixa, ja que s’aprecien ambdues obres a través d’un mirall.

A la mateixa sala, davant del paisatge es pot veure la pintura mitològica, representada entre d’altres per una obra que es va atribuir a Poussin. Totes les obres de temàtica mitològica han estat restaurades, ja que són el testimoni del gust que els il·lustrats tenien per la cultura clàssica de finals del XVIII i principis del XIX i, malgrat que no són obres innovadores, són quadres amb una més que considerable qualitat tècnica. Destaca el conjunt d’obres de l’escola bolonyesa amb escenes mitològiques que es distribueixen en cada punt cardinal de l’estança.

La pintura religiosa ocupa la paret sud de l’estança. En general, es tracta d’obres del segle XVII i XVIII d’una gran qualitat tècnica i d’una delicada execució, motiu suficient per haver-ne fet una acurada restauració. Destaquen les obres de l’escola italiana i flamenca, en especial les de suport de coure (probablement adquirides als Països Baixos), així com les obres barroques de l’escola espanyola. L’obra religiosa, la més antiga de la col·lecció, s’ha concentrat aquí per augmentar la força visual del conjunt i per mostrar una

                                                                                         

 

5 

 

tipologia pictòrica anterior al període romàntic. Tanmateix, una part d’obra religiosa és a la cambra de Manuel de Cabanyes.

A la paret del davant hi ha dues obres costumistes i diversos retrats, tots restaurats, dels quals destaca l’autoretrat de Martí Alsina. En aquest cas, s’ha potenciat l’obra de caire domèstic, ja que es troba al costat dels instruments musicals.

Pel que fa a la sala russa, l’espai més íntim, s’ha optat per mantenir-hi el retrat del poeta, realitzat per Joaquim Espalter, una concessió al criteri de “permanència” històrica, ja que el retrat ja es trobava en aquest espai. De fet, els retrats familiars s’han ubicat al dormitori d’en Manuel de Cabanyes.

La resta de l’obra manté la calidesa i la familiaritat de l’estança, cosa que ha potenciat la restauració, en especial del magnífic bodegó de Joan Serra i de les delicades escenes pastorals. En aquest darrer cas, la restauració ha fet possible que aquestes obres abandonessin els magatzems pel mal estat de conservació en què es trobaven.

Si ens endinsem a la cambra de Manuel de Cabanyes, dos gèneres ocupen la cambra: el retrat i el religiós. En el primer cas, ha estat prioritari mantenir-

                                                                                         

 

6 

 

hi els retrats familiars que fa anys que són a l’estança –com la vetlla al poeta- ; en el segon cas, s’hi ha afegit quadres de temàtica religiosa, en concordança amb el mobiliari religiós i l’atmosfera de la cambra.

A la planta baixa , al Centre d’interpretació pròpiament, i a la resta d’estances de la primera planta també s’hi ha posat obra restaurada. Per a l’exposició, a la planta baixa, s’han triat obres capaces de transmetre sensacions (“El penjat” de Llorenç de Cabanyes) i d’esdevenir referents per entendre allò que volen explicar (“masia Cabanyes”, anònim o “Paisatge” de Joaquim de Cabanyes, amb el “cementiri” a l part posterior).

Val a dir que en la reordenació de l’obra pictòrica també s’ha incorporat un matís pedagògic i visual de primer ordre. En aquest sentit , a l’entrada de la planta noble s’han aparellat obres restaurades i no restaurades, per afinitat estilística i temàtica (retrat i paisatge). L’objectiu és aprofitar per explicar-ne la importància dels processos de restauració. Visualment és claríssim el que suposa una peça restaurada i una altra que no n’és.

ANNEX 1 : Resum de peces restaurades 

                                                                                         

 

7 

 

Annex 1:

Resum de peces restaurades

L’empresa de restauració Tdart ha restaurat un total de 54 quadres al llarg de

quatre anys a la Masia d’en Cabanyes, repartits entre 2003, 2008, 2009 i 2010.

Per criteris de temàtica i importància, a continuació detallem el global restaurat:

13 QUADRES DE PINTURA RELIGIOSA BARROCA. La pintura religiosa

barroca fou la més estesa a principis del s. XVII en els països catòlics que, amb

la idea de combatre l’heretgia protestant, van utilitzar l’art com un element de

propaganda del dogma de catòlic amb l’objectiu de persuadir al fidel. Una obra

que cal destacar per la tècnica i la factura de l’escola andalusa és Santa Rosa

de Lima, un oli de gran format que podia formar part de la decoració interior de

l’antic oratori familiar, situat a la planta baixa de la masia.

Santa Rosa de Lima. Anònim. Escola Andalusa del s. XVII, d’estil Barroc. Oli sobre tela. Restaurat l’any 2003.

                                                                                         

 

8 

 

Destaquen els quadres realitzats amb la tècnica de l’oli sobre coure. La tècnica

sobre coure es desenvolupà a Itàlia cap al 1530 i s’estén a la resta d’ Europa

en el segles posteriors. Aquest suport innovador oferia infinites possibilitats que

van ser molt apreciades pels artistes flamencs. A diferència d’altres suports, la

pintura no s’absorbia i permetia un treball més precís; possibilitava els jocs

d’ombres, llums i brillantors i l’ús de formats més petits. Les delicades textures i

la fortalesa d’un material que no es clivellava va provocar sovint la substitució

de la tela o fusta pel coure. A més, formats més reduïts permetien el transport i

el comerç. Els Cabanyes, dedicats al comerç, van poder adquirir obres

d’aquesta escola com La Batalla Otomana, la qual adoptà la làmina de coure

per a l’adequació dels gustos preciosistes i miniaturistes de l’època.

Batalla Otomana. Anònim, escola Italiana del s. XVII, oli sobre coure. El coure presentava deformacions i el bastidor presentava un atac de xilòfags. La capa pictòrica tenia algunes pèrdues puntuals i desgast. S’ha restaurat l’any 2010.

6 QUADRES DE PINTURA MITOLÒGICA. La pintura mitològica estava

destinada als palaus de la noblesa i de la reialesa, establint-se uns

paral·lelismes entre les gestes dels déus i herois i la dels reis i els prínceps com

a mostra del seu poder i autoritat. Els Cabanyes van ser formats en el gust

neoclàssic, per la qual cosa van adquirir diverses obres anònimes de temàtica

mitològica, però inspirades en artistes italians reconeguts, com el quadre Diana

                                                                                         

 

9 

 

i l’embaràs de Cal·listo, que forma part d’una col·lecció de quatre quadres

mitològics restaurats.

Venus i cupido. Anònim, segle XIX. Oli sobre

tela. Restaurat el 2009.

Detall d’un quadre mitològic en procés de restauració

9 QUADRES DE JOAQUIM DE CABANYES. La majoria paisatges

romàntics. El descobriment del paisatge com un gènere en sí mateix i capaç

de transmetre emocions va ser una de les grans aportacions del Romanticisme.

Joaquim de Cabanyes va ser un dels pioners del paisatgisme a Catalunya. La

masia compta amb 15 quadres d’aquest pintor destacat de la família.

                                                                                         

 

10 

 

Joaquim de Cabanyes. Pintura a l’oli sobre paper i

sobre taula. Segle XIX.

Restaurat el 2008. Durant el seu procés de

restauració es va descobrir una nova pintura a la

part posterior.

4 QUADRES DE MARTÍ ALSINA, 3 paisatges i un autoretrat. Martí Alsina,

amic de la família, va més enllà i pinta uns paisatges suggeridors i agosarats.

Lluny dels convencionalismes acadèmics, Alsina va ser l’introductor del

naturalisme realista al nostre país i fou el primer artista que tingué una escola

privada, la qual cosa li va permetre escampar l’ensenyament menys acadèmic

que arribava de França.

                                                                                         

 

11 

 

“Mar i penya-segat”. Ramon Martí Alsina. Oli sobre

tela. Segle XIX. Restaurat el 2008.

Presentava un estat de conservació deficient, amb una

pèrdua de suport d’uns 3x2 cm a la zona de l’angle

superior dret, amb un pedaç a la part del revers, fruit

d’una intervenció anterior poc acurada.

En el seu procés de restauració s’ha fixat la capa

pictòrica, netejat el revers i i s’ha netejat i massillat la

superfície pictòrica, i posteriorment s’ha envernissat.

S’ha consolidat el suport de tela. S’ha fet una

reintegració pictòrica i també s’ha restaurat el marc.

Detall de la pèrdua de suport a la part superior dreta

6 RETRATS, 2 ESCENES COSTUMISTES I 4 ESCENES PASTORALS. El

retrat i les escenes costumistes foren entre d’altres, els temes predilectes pels

romàntics, com són un exemple les obres anecdòtiques dels Jugador de cartes

i Els Músics, tot i que el retrat adquirí una gran importància i va esdevenir una

prestigiosa forma de representació de les personalitats del moment. El tema del

retrat expressava l’esperit del pintor abans que el de la persona retratada i

estava impregnat d’un aire enigmàtic i provocador.

                                                                                         

 

12 

 

Retrat masculí. Oli sobre tela. Segle XIX. Restaurat el

2009. El suport presentava deformacions i ondulacions

i hi havia algun petit forat. El bastidor estava corbat.

La capa pictòrica presentava aixecaments i clivelles, i

les de superfície presentaven acumulació de pols.

Destaquen també els 2 PAISATGES AMB RUÏNES. Els paisatges amb ruïnes

introdueixen un tema molt freqüent durant el segle XIX. Si bé la descoberta de

Pompeia a final del XVIII va fer créixer la passió dels vestigis del passat; la

moda dels quadres amb ruïnes de totes les èpoques van ser una constant en el

Romanticisme.

1 JOAN SERRA (bodegó) i 1 SARDÀ - retrat del pintor Alexandre de

Cabanyes al seu estudi de París- .

                                                                                                                                

 

13

4 esboços del pintor ALEXANDRE DE CABANYES, ubicats a l’antesala del

menjador de la planta noble.

2 DECORACIONS representant amorets. Sembla ser que formaven part

d’alguna decoració de casa senyorial del segle XIX i que foren

fragmentades per a ser exposades com a obra exenta.

Sardà. Pintura a l’oli sobre tela.

Segle XIX. Restaurat el 2008,

el seu teixit presentava forats.

També presentava brutícia

acumulada, vernís oxidat i dos

pegats de pintura a mode de

retoc a les zones on hi havia

els forats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Plaça Beatriu de Claramunt, 5-8 Vilanova i la Geltrú. 08800

Tel: 938100400 www.ccgarraf.cat