QUÍMICA 2n de BATXILLERAT - Fisiquim's Weblog ?· de desembre, per a la millora de la qualitat educativa…

  • Published on
    12-Jul-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • Gener de 2017

    PRECISIONS AL PROGRAMA DE QUMICA DE BATXILLERAT EN

    RELACI AMB LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT DEL

    CURS 2016-17

    Fins al curs 2015-16 les proves daccs a la Universitat de Qumica estaven adaptades al

    currculum establert al Decret 82/2008, de 25 de juliol (BOIB d1 dagost). Aquest decret constitua el

    desplegament dall que disposava la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig (BOE de 4 de maig) i

    integrava el que regulava el Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre (BOE de 6 de novembre), pel

    qual sestablien els ensenyaments mnims corresponents al batxillerat.

    A partir del curs 2016-17 aquestes proves han d'estar adaptades a la Llei orgnica 8/2013, de 9

    de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE nm. 295, de 10 de desembre), que

    modifica larticle 6 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (BOE nm. 106, de 4 de

    maig), per definir el currculum com la regulaci dels elements que determinen els processos

    densenyament-aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments.

    Els continguts de Qumica estan determinats al Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i

    als annexos del Decret 35/2015, de 15 de maig (BOIB nm. 73, de 16 de maig), que estableix el

    currculum del batxillerat a les Illes Balears.

    El curs 2016-17 s un curs de transici, i mitjanant aquest document es volen fer les

    precisions als continguts de Qumica per a la prova que es realitzar a final del batxillerat utilitzant

    com a punt de partida el document Precisions al programa de qumica del batxillerat en relaci a les

    proves daccs a la Universitat del curs 2009-2010, que es va aprovar el mes de novembre de 2009, i

    fent totes les modificacions necessries per adaptar-lo al nou decret del currculum de batxillerat de

    les Illes Balears.

    Els alumnes sexaminaran dels continguts impartits a segon curs de batxillerat. De totes

    maneres, sha afegit un tema 0 (recordatori de primer de batxillerat) amb aspectes necessaris per a la

    resoluci dalgun tipus de problemes i/o qestions relatius al contingut de segon de batxillerat.

    Aquest document s una concreci del contingut de la matria de Qumica amb vista a la

    prova que es realitzar al final del batxillerat. En cap cas, per, no ha de condicionar lensenyament a

    les aules, on shan de dur a terme activitats que no totes es poden valorar en aquesta prova. Tampoc

    no sespecifiquen totes les habilitats, destreses, actituds i competncies que necessriament han de ser

    treballades a laula.

    Per tal de clarificar aquests continguts, en relaci amb la prova daccs, es proposa el

    document segent. Aquest document va ser aprovat a la reuni de coordinaci de les PAU amb els

    centres de les Illes Balears del dia 12 de gener de 2017.

    A) DE CARCTER GENERAL

    Formulaci Tant la formulaci inorgnica com l'orgnica poden aparixer implcitament a les qestions o els

    problemes, com tamb estar incloses en una pregunta especfica de formulaci. No hi estan inclosos

    els composts de coordinaci.

  • Gener de 2017

    En el cas d'una pregunta explcita de formulaci, l'alumne podr anomenar un compost amb qualsevol

    tipus de nomenclatura acceptada per les normes de la IUPAC 2005. Per, a l'hora de formular un

    compost, el nom estar d'acord amb els criteris de nomenclatura indicats al bloc 0.

    Prctiques de laboratori Les segents prctiques de laboratori estan incloses a la prova:

    - Reconeixement i utilitat de material de laboratori. - Preparaci de dissolucions. - Determinaci de la calor de reacci: cid clorhdric amb hidrxid de sodi (opcional). - Valoraci cid-base: vinagre amb hidrxid de sodi. - Estudi de piles electroqumiques: pila Daniell. - Realitzaci duna valoraci redox: permanganat de potassi amb aigua oxigenada (opcional). El material de laboratori est detallat en un altre document adjunt aprovat pel Seminari de Qumica

    labril de 2016.

    Relacions cincia, tecnologia, societat i ambient (CTSA) Els continguts referits als temes CTSA inclosos als continguts sn als diferents temes del currculum

    de qumica.

    1. Procs Haber per a lobtenci industrial de lamonac.

    2. cid-base. Neteja i cosmtics.

    3. Contaminaci ambiental.

    4. Corrosi del ferro i la seva prevenci.

    5. Nous materials orgnics.

    6. Semiconductors i superconductors.

    7. Partcules subatmiques.

    8. Piles de combustible.

    Preguntes competencials A la prova es poden demanar preguntes competencials l'estructura de les quals, aix com diferents

    exemplificacions, es troben al document adjunt, que es va aprovar a la reuni de coordinaci del mes

    de novembre de 2010.

    Normes de seguretat i tractament de residus al laboratori de qumica Els continguts mnims referits a la seguretat al laboratori es troben en un document adjunt aprovat a la

    reuni de coordinaci de les PAU amb els centres de les Balears del dia 8 de maig de 2003. Els

    pictogrames es varen actualitzar a la reuni del dia 5 de novembre de 2014.

    B) DE CARCTER ESPECFIC La relaci segent inclou una srie d'orientacions sobre l'assignatura de Qumica en les quals es

    resumeix d'una manera concreta el que l'alumnat ha de saber i saber fer per a la prova de final de

    batxillerat i per accedir amb garanties a la Universitat, almenys respecte a lassignatura de Qumica.

    Els continguts que figuren en aquestes orientacions s'han d'emprar nicament a lefecte de les proves

    de final de batxillerat.

    0. RECORDATORI DE PRIMER DE BATXILLERAT - Equaci general dels gasos ideals. - Dissolucions. Maneres de calcular la concentraci (M, %, x). - Estequiometria (reactiu limitant, puresa, rendiments, reaccions consecutives). - Termoqumica

  • Gener de 2017

    Magnituds termodinmiques: calor, treball, energia interna, entalpia, entropia i energia lliure de

    Gibbs.

    Entalpies de formaci estndard, entalpies de reacci i entalpies d'enlla.

    - Equacions termoqumiques. Processos endotrmics i exotrmics. - Aplicaci de la llei de Hess. Entalpia d'enlla. - Espontanetat de les reaccions qumiques: relacions entre H, S i G.

    - Formulaci inorgnica. (Hi ha un document ms extens que va elaborar el Seminari de Qumica i es va presentar a la reuni de coordinaci de novembre de 2014.)

    - Hidrurs metllics. Nomenclatura, prefixos multiplicadors i nombre d'oxidaci. - Hidrurs no metllics. Nomenclatura, prefixos multiplicadors i nombre d'oxidaci. - Hidrxids. Nomenclatura, prefixos multiplicadors i nombre d'oxidaci. - xids. Nomenclatura, prefixos multiplicadors i nombre d'oxidaci. - Perxids. Nomenclatura tradicional i sistemtica. - Combinacions binries no metall - no metall i no metall - metall. Nomenclatura, prefixos

    multiplicadors i nombre d'oxidaci.

    - cids oxocids simples. Nomenclatura tradicional i nomenclatura d'hidrogen. - cids polihidratats. Nomenclatura tradicional (els prefixos meta- i di- sn obligatoris, el

    prefix orto- no ho s) i nomenclatura d'hidrogen.

    - Sals poliatmiques - Neutres. Nomenclatura tradicional amb el nombre d'oxidaci i de composici.

    - cides. Nomenclatura tradicional amb el nombre d'oxidaci i de composici.

    - Ions: Nomenclatura tradicional i de composici.

    Objectius - Conixer els conceptes i saber aplicar-los a la resoluci de problemes numrics.

    Precisions No sn prescriptius el pes equivalent, la normalitat i la molalitat.

    1. ESTRUCTURA ATMICA I CLASSIFICACI PERIDICA DELS ELEMENTS

    - Model atmic de Rutherford. Les seves limitacions. Model atmic de Bohr. - Orgens de la teoria quntica. Hiptesis de Planck. Efecte fotoelctric. - Bases de la mecnica quntica: la hiptesi de De Broglie i el principi dincertesa de Heisenberg. - Introducci al model quntic. Nombres quntics i orbitals atmics (geometria dels orbitals s i p). - Partcules subatmiques. - Nivells energtics i configuracions electrniques: principi dAufbau, principi d'exclusi de Pauli i

    principi de mxima multiplicitat de Hund.

    - La taula peridica actual. Justificaci electrnica. - Propietats peridiques: radi atmic i inic, energia d'ionitzaci, afinitat electrnica i

    electronegativitat.

    Objectius - Conixer les limitacions dels models de Rutherford i Bohr. - Relacionar nombres quntics amb orbitals. - Conixer els conceptes i relacionar-los, especialment els referents a: configuraci

    electrnica - sistema peridic - propietats peridiques.

    Precisions - No s preceptiva la introducci quantitativa dels postulats de Bohr. - Es tractaran de forma qualitativa lefecte fotoelctric, la hiptesi de Planck i la hiptesi de

    De Broglie.

    - Partcules subatmiques (incls al CTSA).

  • Gener de 2017

    2. LENLLA QUMIC I PROPIETATS DE LES SUBSTNCIES

    - Enlla inic. Concepte de xarxa cristallina i concepte d'ndex de coordinaci. Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels composts inics: duresa, punt de fusi, solubilitat i

    conductivitat elctrica.

    - Enlla covalent. Model de Lewis, teoria de l'enlla de valncia (enlla i ), geometria de molcules senzilles (per ex. BeF2, BF3, CH4, NH3, H2O) segons el mtode de la repulsi de parells

    d'electrons de la capa de valncia i/o hibridaci d'orbitals (sp, sp2 i sp

    3). Polaritat dels enllaos i

    les molcules.

    - Interaccions entre les molcules: forces de Van der Waals i enlla per pont d'hidrogen. - Propietats dels composts covalents moleculars i xarxes covalents: punt de fusi i ebullici,

    solubilitat, conductivitat elctrica i duresa.

    - Enlla metllic. Propietats dels composts metllics: brillantor, ductilitat i malleabilitat, conductivitat trmica i elctrica. Semiconductors i superconductors.

    Objectius - Conixer els conceptes i relacionar-los, especialment els referents a: configuraci

    electrnica - enlla, enlla - propietats.

    - Justificar la geometria de molcules senzilles.

    Precisions - La teoria dorbitals moleculars no est inclosa. - Semiconductors i superconductors (incls al CTSA).

    3. CINTICA I EQUILIBRI QUMIC

    - Velocitat de reacci: concepte i equaci de velocitat. Ordre de reacci. Constant de velocitat. - Teories de les reaccions qumiques: teoria de collisions i teoria del complex activat. Energia

    d'activaci.

    - Factors que afecten la velocitat de reacci. Catalitzadors. - Caracterstiques macroscpiques de lequilibri qumic. Interpretaci microscpica segons la teoria

    de collisions.

    - Constant d'equilibri: Kp i Kc. Grau de dissociaci. Aplicacions numriques. - Factors que modifiquen l'estat d'equilibri. Principi de Le Chatelier. Aplicaci al procs Haber de

    producci industrial de l'amonac.

    - Equilibri de solubilitat: solubilitat i producte de solubilitat. Formaci de precipitats. Efecte de li com.

    Objectius - Interpretar com es produeix una reacci qumica i analitzar com es pot modificar la seva

    velocitat.

    - Comprendre els conceptes indicats i aplicar-los a la resoluci de qestions i problemes numrics, especialment els que fan referncia a l's de les distintes formes de la constant

    d'equilibri.

    - Analitzar levoluci de lequilibri en funci de la modificaci de la concentraci, la temperatura o la pressi.

    - Calcular la solubilitat o el producte de solubilitat d'una sal poc soluble. Raonar si es formar precipitat quan es mesclen dues dissolucions de concentraci coneguda. Com es

    modifica la solubilitat per efecte de li com.

    Precisions - Aplicaci al procs Haber de producci industrial de l'amonac (incls al CTSA).

  • Gener de 2017

    4. REACCIONS DE TRANSFERNCIA DE PROTONS

    - Concepte dcid i de base. Teoria d'Arrhenius i les seves limitacions. Teoria de Brnsted-Lowry. - Fortalesa relativa dels cids i les bases. Constants dacidesa i basicitat (Ka i Kb). Grau de

    dissociaci.

    - Equilibri inic de laigua (Kw). Concepte de pH. Clcul de pH de dissolucions aquoses dcids i bases.

    - Reaccions de neutralitzaci. Corba de valoraci. Indicadors. - Estudi qualitatiu de les reaccions d'hidrlisi. - Estudi qualitatiu de les dissolucions reguladores de pH. - Contaminaci ambiental. - Aplicacions dels cids i les bases en la vida quotidiana: productes de neteja i cosmtics.

    Objectius - Comprendre els conceptes i aplicar-los a la resoluci de qestions i problemes numrics,

    especialment els que es refereixen al clcul de la concentraci de les espcies iniques

    que participen en un equilibri d'ionitzaci i el clcul del pH de dissolucions dcids i

    bases.

    Precisions - La hidrlisi i les dissolucions amortidores sintroduiran de forma qualitativa. - Contaminaci ambiental (incls al CTSA). - Aplicacions dels cids i les bases en la vida quotidiana: productes de neteja i cosmtics

    (incls al CTSA).

    5. REACCIONS DE TRANSFERNCIA D'ELECTRONS

    - Concepte d'oxidaci i reducci. Substncies oxidants i reductores. Nombre doxidaci. Igualaci de reaccions redox pel mtode de l'i electr.

    - Clculs estequiomtrics. - Estudi de piles electroqumiques. Elctrode de referncia (elctrode normal d'hidrogen),

    potencials normals de reducci, fora electromotriu de la pila, funci del pont sal. Predicci del

    sentit de les reaccions redox a partir dels potencials normals.

    - Electrlisi. - Corrosi del ferro i la seva prevenci. - Piles de combustible.

    Objectius - Comprendre els conceptes i aplicar-los a la resoluci de qestions com ara la predicci de

    reaccions redox i a problemes numrics senzills d'estequiometria que comportin

    prviament la necessitat d'igualar alguna reacci redox.

    Precisions - El nombre doxidaci saplicar nicament a composts inorgnics. - Lelectrlisi sexplicar de manera qualitativa. - Les lleis de Faraday i el concepte de pes equivalent no estan inclosos. - Corrosi del ferro i la seva prevenci (incls al CTSA). - Piles de combustible (incls al CTSA).

    6. QUMICA DEL CARBONI

  • Gener de 2017

    - Formulaci i nomenclatura de les principals funcions orgniques (enlla doble i triple, composts aromtics, alcohols, ters, aldehids, cetones, cids carboxlics, esters, derivats halogenats,

    nitroderivats, amines i amides).

    - Tipus d'isomeria: isomeria plana (de cadena, de posici i de funci) i isomeria a lespai d'alquens i de cicloalcans (cis-trans).

    - Introducci a la reactivitat orgnica: reaccions de substituci, addici i eliminaci. - Nous materials orgnics.

    Objectius - Reconeixement dels grups funcionals. - Formular i anomenar correctament composts orgnics senzills. Es consideraran alguns

    noms comercials: cid actic, tolu, acetona, cid benzoic, etc.

    - Valorar l'inters econmic i industrial dels composts orgnics tractats. - Determinar la frmula emprica i molecular dun compost orgnic a partir de la massa

    molecular.

    Precisions - Es formularan i anomenaran composts orgnics que tinguin com a mxim dues funcions

    (principal i substituent).

    - No es demanar la isomeria a lespai Z i E. - No es demanar la isomeria ptica. - Les reaccions orgniques que sestudiaran sn: la substituci dun halogen per un alcohol,

    laddici a un doble enlla daigua, dun halogen o dun halur dcid i leliminaci a un

    alcohol amb formaci dun doble enlla.

    - Nous materials orgnics (incls al CTSA).

    C) CONSIDERACIONS FINALS

    s recomanable que els problemes numrics fets al collegi o linstitut abracin el major

    nombre possible d'unitats. Ara b, a la prova d'accs les unitats emprades seran del sistema

    internacional sempre que sigui possible. Per tant, les unitats poden ser:

    Temperatura: K, C

    Pressi: atm, mmHg

    Volum: litre,...

Recommended

View more >