CONTEXTOS EDUACTIUS · BLOC C ·

Laia Morelló Grup 5-C

Laia Morelló Grup 5-C

Curs 2011/12

Tema I: Què entenem per organitzacions educatives?    En   la   primera   sessió   (tema   I)   hem   tractat   el   concepte   d'organització   i   les   organitzacions                                      educatives.    En  primer   lloc  cal  partir  de   la   importància  de   les  organitzacions,   ja  que  són  estructures  de   i  per  a   la  societat.  Edgar  Morin  ens  parla  de   l'ètica  de   la  responsabilitat  dels  efectes  propers  del  nostre  pas  pel  món  i  el  paper  que  nosaltres  hi  juguem  com  a  principals  participants.  Les  organitzacions   tenen  marcades  unes   fites  col·∙lectives   i  viuen  en  un  context  determinat  que  actua  de  referent  i  amb  el  qual  hi  mantenen  una  relació  recíproca.  

   En   segon   lloc,   quan   parlem   d'organitzacions   la   terminologia   s'engloba   sota   el   concepte  d'agrupament.   Aquest   terme   fa   referència   a   una   grup   de   persones   una   cultura   i   finalitats  pròpies.   Per   sota   d'aquest   concepte   més   general   en   podem   desplegar   tres   més:   grup,  organització  i  institució.    Un  grup  és  la  unitat  mínima  que  té  una  estructura  escassa  i  no  conté  subgrups.   Una   organització   ja   és   més   complexa,   sí   que   conté   subgrups,   hi   ha   jerarquies   i  existeix   un   lideratge.   I   en   darrer   terme,   la   institució   a   més   de   les   característiques   d'una  organització  té  estabilitat  i  permanència.      Però  centrant-­‐nos  en  el  concepte  d'organització  veiem  com  la  mateixa  paraula  conté  la  paraula  òrgan,  per  tant  engloba  el  fet  d'ordenar  i  disposar  (Gairín  considera  que  organitzar  és  disposar  i   relacionar   d'acord   a   una   finalitat   els   diferents   elements   d'una   realitat   per   a   aconseguir   un  millor   funcionament),   com   a   organització   n'entenem   les   institucions   i   els   centres   i   com   a  concepte  de  L'organització  parlem  d'una  disciplina  com  a  objecte  d'estudi  (per  exemple  dins  al  sociologia).      Hi  ha  diversos  enfocaments  per  entendre  el  concepte  d'organització:    -­‐  com  a  procés  -­‐  com  a  estructura  -­‐  com  a  ciència.  En  la  lectura  de  les  organizacions  educatives  de  Georgeta  Ion  i    Àngel  Domingo  Villarreal,   d'aquest   enfocament   n'anomenen   cienificoracional.   També   està   relacionat   amb   la  perspectiva   d'"organitzacions   sense   gent",   que   tenen   en   compte   el   management   científic  (segons  Taylor),  o   sigui   la  dimensió  material   i  de  gestió  més  que   les  persones  que   formen   la  organizació.  -­‐  com  a  construcció  social  (és  l'enfocament  sociocrític,  que  intenta  superar  visions  positivistes  i  interpretatives   per   arribar   a   plantejaments   que   busquen   la   transformació   social,   cultural,  política  o  educativa)  Zerilli  defieix  el  concepte  d'organització  com:  "la  combinació  dels  mitjans  humans  i  materials  disponibles  (per  tant  veiem  com  té  en  compte  no  només  el  management  científic)  en  funció  de  la  consecució  d'una  finalitat,  segons  un  esquema  precís  de  dependències  i  interrelacions  entre  els  diferents  elements  que  la  constitueixen."    Les   organitzacions   es   caracteritzen   per   l'existència   d'una   delimitació   d'objectius,   una  intercalació   d'elements   diversos   (personals,   materials,   funcionals),   una   totalitat   additiva   i  integradora   respecte   una   finalitat,   una   delimitació   d'estructures   de   treball   i   de   relació,   uns  procediments   d'actuació   establerts,   una   adequació   a   la   realitat   i   un   control   i   avaluació  constant.  

     

També  em  de  tenir  en  compte  que  tenen  quatre  dimensions  constitutives.  En  primer  lloc   l'estructura,   aquesta   parteix   d'una   divisió   de   responsabilitats,   d'unitats  organitzatives   i   de   mecanismes   de   presa   de   decisions.   En   segon   lloc   la   dimensió  relacional  es  basa  en  les  relacions  entre  els  membres  però  també  les  espontànies.    En  tercer   lloc,   la   cultural   és   aquella   que   transmet   els   valors,   creences   i   filosofia   que   es  mantenen  en  el  temps.  I  l'última  dimensió  però  no  per  això  menys  important,  l'entorn,  que   correspon   a   la   interacció   de   totes   les   dimensions   esmentades   amb   l'entorn,  perquè   com   és   lògic   no   hi   ha   cap   institució   que   quedi   aïllada   del   context   on   està  adscrita.      Les  organitzacions  educatives  tenen  sis  funcions  principals:    •  S'estructuren  de  i  per  a  la  societat.  •  Multiplicitat  de  demandes  i  referides  a  àmbits  diversos  (curriculars,  serveis)  •  Aporten  possibilitats  d'aprenentatge  (a  més  dels  llibres  l'estructura  i  el  funcionament  també  ensenya)  •  Produeixen  el  seus  propi  coneixement  •  La  col·∙laboració  entre  institucions  millora  la  pròpia  organització.  •  Els  processos  de  relacions,  formals  i  informals  poden  tenir  molt  de  pes.      Vull  destacar  algunes  de   les  particularitats  de   les  organitzacions  educatives  segons   la  seva  naturalesa:  per  exemple  els  canvis  externs  accelerats,  la  seva  feblesa  estructural,  l'existència  de  professionals   amb   intervenció  diversa,   també  el   fet   que   sempre  hi   ha  dimensions   ideològiques,   etiquetes   o   polítiques   que   hi   incideixen,   i   que   tenen   una  cultura  molt  arraigada  (sovint  és  difícil  canviar  maneres  de  fer  o  tradicions  que  s'han  fet  sempre,  etc).  Els   components   que   conformen   les   organitzacions   són   els   objectius   (que   han   de   ser  flexibles   als   canvis),   l'estructura   organitzativa,   el   sistema   relacional   (els   recursos  humans),     la  direcció  (que  té   la  màxima  funcionalitat),   les  uncions  organitzatives  (que  compren  els  instruments  d'acció)  i  la  innovació  (l'obertura  al  canvi).    Gairín  ens  resumeix  bé  aquests  conceptes  amb  la  següent  cita:    "l'organització  educativa  estudia  científicament  la  interrelació  més  adequada  dels  elements  que  intervenen  en  una  realitat  educativa  amb  vista  a  aconseguir  la  realització  d'un  projecte  educatiu."      I  per  acabar,  Gairín  també  va  plasmar  els  paradigmes  i  models  que  es  consideren  per  parlar   d'organitzacions   en   són   tres:   el   cientificoracional   (ja   esmentat),  l'interpretatiusimbòlic   (   centrat   en   els   processos,   la   planificació,   el   significat   i   i   la  interpretació  del  que  succeeix),  i  el  sociocrític  o  polític  (ja  esmentat).    Com  a  conclusió  la  cita  de  Peter  M.  Senge  "No  hi  ha  organització  intel·∙ligent  sense  visió  compartida"  ens  serveix  per  entendre  com  l'essència  de  tota  organització,  i  més  si  és  educativa,  és  el  fet  de  sumar  esforços,  coneixements  i  capacitats  no  individuals,  sinó  com  a  comunitat  i  com  a  base  de  desenvolupament  i  progrés.      

 Tema II: tipologia de les organitzacions educatives  Actualment   la   complexitat   de   la   societat   ha   portat   a   la   complexitat     de   les   organitzacions.  Conseqüentment  les  taxonomies  que  se'n  puguin  fer  també  seran  diverses  i  hem  de  tenir  en  compte  que  comprenen  el  funcionament  general  de  la  societat,  però  no  poden  reduir  tota  la  realitat  i  diversitat  que  comporten  les  institucions.  Abans   de   començar   amb   la   classificació   però,   faré   un   parèntesi   sobre   un   tema   que   en   vam  parlar  amb  més  profunditat  al  bloc  A  d'aquesta  assignatura,  LA  SOCIALITZACIÓ:    Què   és?   es   el   procés   que   segueix   tot   individu   des   de   el   seu   naixement   pel   qual   aprèn   i  interioritza   els   requeriments   de   la   societat   en   la   que   viu,   aprèn   a   conviure   i   forma   la   seva  personalitat.    Cal  dir  també  que  dura  tota  la  vida.  Què  la  fa  possible?  els  agents  educatius  com  la  família  (tenint  en  compte  que  el  concepte  de  família  va  canviant  i  hi  ha  nous  models),  l'escola  (en  aquest  cas  és  essencial  la  funció  que  té  ja  que   per   exemple   rebent   una   educació   a   casa   les   oportunitats   de   socialització   són  molt  més  baixes),  les  relacions  entre  iguals,  i  els  mitjans  de  comunicació  de  masses.  Quins  grups  en  distingim?  els  grups  primaris  es  caracteritzen  per  la  cooperació  i  la  unió  entre  els  membres  mitjançant  llaços  emocionals.  (família,  amics...).  Els  grups  secundaris  són  aquells  en  què   les  relacions  són  més  distants,   fredes,   impersonals,   típics  de  grups  grans   i  de  duració  breu  (un  club  social,  un  grup  d’  assistència  social...)  Quins   tipus   de   socialització   existeixen?  La  socialització  primària,   té   lloc  en   la   infància   i  és  el  moment  en  què  s’interioritzen  els  aspectes  més  importants  de  la  societat,  de  la  conducta  i  va  modulant   la   seva   personalitat.  La   secundària   és   la   base   on   l'individu   adquireix   els   valors   i  normes  que  ajuden  a  l'individu  a  desenvolupar-­‐se  en  la  vida  adulta.  I  la  socialització  terciària  és  l'etapa   que   fa   referència   a   la   situació   de   tots   aquells   adults   que   decideixen   assumir   o  interioritzar   les  normes   i  valors  d'una  altra  cultura  o  societat  perquè  se  senten   identificats  o  contents  amb  el  que  han  après  en  un  context  cultural  determinat.    

   

Amb   aquest   esquema   parteixo   dels   enfocaments   de   les   organitzacions   educatives  (explicades  al  tema  I)  i  em  centro  en  les  organitzacions  com  a  construcció  social.  Podem  distingir-­‐hi   l'àmbit   d'educació   informal,   formal   i  No   Formal.    Vull   comentar   que   dins  

l'educació  No   Formal   es   pot   aplicar   també   una   taxonomia,   una   classificació,   segons   4  variables:   l'edat,   en   què   es   distingeix   entre   infància,   adolescència,   adults   i   4ªedat;   el  territori,   que   diferencia   el   nivell   local,   regional,   estatal   i   internacional;   la   variable   que  distingeix   entre   centre   públic,   concertat   o   privat;   i   la   variable   que   classifica   segons  l'àmbit  d'educació  permanent,  d'oci  i  lleure,  laboral  o  especialitzat.  Avui   en   dia   podem   dir   que   les   organitzacions   educatives   tenen   les   següents  característiques  específiques:  �  complexitat   de   l   ‘entorn   (per   exemple   les  comunitats   d'aprenentatge,   com   a  projectes  de  transformació  social  i  cultural  actuen  en  aquest  àmbit)  �    indefinició  d’objectius  (ja  que  en  cada  escola  poden  ser  diferents)  �    immaterialitat  dels  seus  elements      �    pluralitat  de  centres  i  d’alumnat  �    escassa  autonomia  (hi  ha  una  forta  dependència  dels  recursos  econòmics)  �    direcció  no  professional   (la  majoria  de  directors  dels  centres  no  tenen  una  formació  especialitzada  per  aquest  càrrec,  sinó  que  són  docents.  Precisament  ahir     la  consellera  Irene   Rigau   va   anunciar  la   modificació  del   procés   d’accés   a   la   direcció   de   centres  escolars  per  crear  un  cos  de  directors  professionals,  veure'n  la  notícia)  v  inestabilitat   dels   recursos   (com   podem   veure   clarament   amb   la   implantació   del  projecte  1x1  en  portàtils  a  les  aules  dels  portàtils)                   Podem   seguir   amb   la   taxonomia   de  les  organitzacions   educatives,   en   aquest  cas,   en  funció  dels  criteris   de   regulació   i  formalització:   les   institucions,   en   ser  sistemes   oberts   estan   influenciats   per  factors   intens   i   externs.   La   regulació  externa  fa  referència  a  les  normatives,  les  lleis,  les  dependències  jeràrquiques,  etc.  I  la   formulació   interna,   tal   com   diu   la  paraula,   fa   referència   a   totes   aquestes  normes   i   pautes  però  dins  el  marc  del   centre   (procediments,   comunicacions...que  han  de  quedar  explícits  per  ser  formalitzats.).  Aquestes  variables  determinen  l'autonomia  de  les  institucions.  Per  exemple  la  nostra  universitat  (marcada  en  blau  al  gràfic)  ens  serveix  per   veure   com   té   una   formalització   interna   alta   (pel   que   fa   a   l'estructuració)   i   una  regulació   externa   mitjana   (té   prou   autonomia   respecte   les   altres   universitats,   es  diferencia  de  la  resta).  I  per  exemple  un  centre  escolar  privat,  el  situaria  en  el  punt  verd,  ja  que  en  no  dependre  del  capital   i  els  recursos  públics  tenen  més  autonomia,  tant  pel  que  fa  la  formalització  interna  com  la  regulació  externa.  

                       

 Tema III: Autonomia institucional i plans d'autonomia  En   la  terecera   sessió  vam   parlar   sobre   l'autonomia   institucional.   Primer   faré   una  introducció   amb  els   conceptes  que   giren   al   voltant  de   l'autonomia   institucional   i   després  em  centraré  amb  els  Plans  d'autonomia,  basant-­‐me  en  la  lectura  del  decret  d'autonomia  de  centres   i   sobretot   en   l'explicació   que   ens   va   fer   a   classe   l'encarregada   dels   plans  d'autonomia   del   Vallès   Occidental,   Daria   Mañas   (assessora   tècnica   docent   al   Vallès  Occidental).    Partim  de  que  tot  centre  educatiu,  com  a  subsistema  del  Sistema  educatiu  i  social,  es  mou  en   l'entorn  mediat   i   l'entorn   immediat   (influenciats  mútuament   en   tot  moment).   També  hem  de   tenir   en   compte   el   context   polític-­‐administratiu,   el   país   on   es   trobi   el   centre   i   la  seva  titularitat:  si  depenen  directament  de  l'administració  pública  (municipals,  dels  consells  comarcals,  de  les  diputacions)  o  si  és  un  centre  privat.  

       En   funció   d'aquests   factors   esmentats,   una   institució   és   autònoma   si   té   una   organització  amb  capacitat  per  decidir  i  executar  actuacions  relacionades  amb  la  seva  vida  institucional;  i  és   institució   dependent   quan   l'organització   no   té   aquesta   capacitat,   cosa   que   fa   que  depengui  de  les  variables  externes.    El  quadre  de  la  dreta  ens  serveix  per  observar  les  variables  que  determinen  l'autonomia  tant  institucional  com  personal  d'un  centre.    MÉS  CONCEPTES:  -­‐   Centralització:   la   presa   de   decisions   ve   donada   per   la   part   superior   de   la   jerarquia,   en  el    nostre  cas,  de  l'Estat;  i  la  resta  d'estructura  departamental  sovint  nodreixen  de  ser  seus  de  l'Estat  repartides  pel  territori.  -­‐   descentralització   educativa:   "acció   de   transferir   una   part   de   la   competència   en  matèria  educativa   de   l'administració   central   a   entitats   amb   personalitat   jurídica   pròpia   d'àmbit  geogràfic  reduït  o  d'especialització  funcional,  en  un  organització  central  unitària."  (segons  el  diccionari  d'educació  editat  pel  Departament  d'ensenyament  i  Termcat  el  2011)  -­‐  Desconcentració:  és  un  concepte  que  recull  el  mateix  sentit  que  descentralització,  referint-­‐se  al  fet  que  el  poder  de  decisió  no  queda  concentrat  en  un  sol  òrgan  o  nivell.  

   

Tenir  autonomia...avantatges  però  també  i  inconvenients:  Els  avantatges  són  clars,  i  parteixen  del  fet  que  les  decisions  es  prenen  per  òrgans  locals  que   coneixen  de  més  a  prop   la   realitat  dels   centres   i   els   funcionaments:   es   reforça  el  sistema  democràtic,   descongestiona  el   poder   central,   facilita   la   gestió  dels   assumptes,  reconeix  la  diversitat  cultural,  possibilita  la  gestió  dels  conflictes  socials...  Ara  bé,  també  hi  ha  un  sèrie  d'inconvenients  que  s'han  de   tenir  en  compte:   la  dificultat  per   impulsar  canvis   estructural   profunds,   l'exageració   d'un   sentiment   particularista   o   pot   estar  condicionada  per  l'entorn  i  les  influències  dels  grup  de  pressió  són  més  difícils  d'obviar.    A  la  lectura  del  decret  d'autonomia  es  diu:  L'autonomia  dels  centres  educatius  abasta  els  àmbits   pedagògic,   organitzatiu   i   de   gestió   de   recursos   humans   i  materials.   El   projecte  educatiu   del   centre   n'és   la   màxima   expressió"   I   efectivament,   una   institució  educativa    autònoma  té  capacitat  per:  -­‐   elaborar   el   propi   projecte   educatiu   en   funció   de   la   comunitat   educativa   (àmbit  pedagògic)  -­‐   dotar-­‐se   dels   òrgans,   mecanismes   i   de   normes   de   funcionament   que   consideri   més  correctes  i  eficients  per  aconseguir  els  seus  objectius  (àmbit  organitzatiu)  -­‐   disposar   dels   recursos   econòmics   o   materials   per   gestionar-­‐los   d'acord   amb   els  objectius  (àmbit  econòmic)  -­‐   de   disposar   dels   recursos   humans   necessaris   i   d'organitzar-­‐los   (àmbit   de   gestió  personal)  -­‐  establir  relacions  institucionals  amb  organitzacions  properes  amb  la  finalitat  d'establir  sinèrgies   que   donin   suport   al   projecte   educatiu   establert     (àmbit   de   relacions   amb  l'entorn).   Al   decret   d'autonomia   s'esmenta   el   següent:   "Els   projectes   educatius   dels  centres   han   de   considerar   mecanismes   de   col·∙laboració   amb   l'entorn   i   estratègies  d'actuació  que  els  vinculin  amb  els  altres  centres  del  mateix  nivell,  amb  els  ajuntaments,  amb  el  projecte  de  zona  educativa,  amb  els  plans  d'entorn  i  altres  plans  socioeducatius  i  amb  els  projectes  educatius  de  caràcter  territorial,  si  n'hi  ha."    PLANS  D'AUTONOMIA    (la  normativa  superior  a  aquests  plans  és  el  decret  d'autonomia)    Un  pla  d'autonomia  -­‐-­‐>  és  un  acord  que  es  signa  entre  el  Departament  d'Ensenyament  i  el  centre  educatiu  amb  l'objectiu  comú  de  millorar  la  qualitat  del  servei  que  s'ofereix  als  usuaris.  L'èxit  i  millora  dels  centres  que  apliquen  aquests  plans  recau  en  què  en  poder  afinar  més  l'autonomia,    són  els  professors  qui  treballen  per  prendre  decisions  que  estan  en  la  línia  de  les  seves  necessitats  més  pròximes.      Per  aplicar  un  pla  d'autonomia  es  segueix  un  procés  que  consta  de  5  passos:  1.  Planificació  estratègica  2.  Marges  d'autonomia  i  de  singularització  3.  Recursos  addicionals    (veiem  com  en  el  decret  d'autonomia  s'esmenta  "En  els  acords  de  coresponsabilitat,  l'Administració  educativa  es  compromet  a  facilitar  recursos  addicionals  o  mitjans  necessaris  per  a  l'aplicació  del  pla.  El  centre  es  compromet  a  aplicar  el  pla  d'actuacions  i  a  retre  comptes  a  la  comunitat  escolar  i  a  l'Administració  educativa  de  l'assoliment  dels  objectius,  en  els  termes  establerts  a  l'acord."  Ara  bé,  actualment  aquests  "addicionals"  és  difícil  que  es  puguin  donar.  4.  Sistema  d'informació  a  al  comunitat  

5.  Rendició  de  comptes    En  la  planificació  estratègica...    Es  tracta  de  de  fer  un  anàlisi  profund  per  tal  d'unir  energies  treballant  mirant  cap  a  un  mateix  objectiu,  plantejar-­‐se  cap  a  on  es  vol  anar,  idea  fonamental  que  s'ha  de  clarificar.  Primer  cal  conèixer   bé   el   centre,   els   seus   límits,   potencialitats,   etc.   És   com   una   família,   que  comparteixen  uns  objectius  i  vetllen  tots  junts  perquè  s'assoleixin.    Consta  de:      ·∙   Plantejament   institucional:  es  planteja  una  missió  (raó  de  ser  de  l'organització,  com  per  exemple:  que  els  infants  arribin  a  ser  bons  ciutadans,  que  apuntin  cap  al  màxim  rendiment  acadèmic  i  personal)   responent  a  preguntes  com  -­‐  qui   i  com  som?  -­‐  A  què  ens  dediquem?  -­‐  En  què  ens  diferenciem?  -­‐  Per  a  qui  fem  el  que  fem?   -­‐   Com  ho   fem?   I   també  es  planteja  una   visió   (el   futur  de  l'organització)  atenent  a  -­‐  què  i  com  voler  ser  d'aquí  X  anys?  -­‐  A  què   ens   dedicarem?,   etc.   I   sense  deixar-­‐se   l'ètica,   també   s'han  de   plantejar   els   valors:   -­‐   en   quins   valors   ens   basarem?   -­‐  Quins  valors  respectem?      ·∙  diagnosi:  aquesta  es  fa  mitjançant  dos  tipus  d'eines.  Per  una  banda  amb  l'AGD  (avaluació  global  diagnòstica)  es  valoren  judicis  i  continguts  avaluats  com  el  context,  els  resultats,  els  processos  a  partir  de  qüestionaris.  Per  altra  banda  el  DAFO  és  un  instrument  on  s’analitzen  a  fons  els  punts  forts,  febles,  i  això  correspon  a  l'àmbit  intern  de  la  institució.  És  molt  participatiu  ja  que  es  demana  l'opinió  dels  pares,  alumnes,  claustres...i  se'n  fa  un  recull  amb  les  opinions/propostes.  Es  tracta  de  buscar  amenaces,  oportunitats  (com  per  exemple  tenir  una  biblioteca  que  funcioni  molt  bé  al  costat  mateix  del  centre)  debilitats  (és  l'àmbit  on  millor  es  pot  treballar,  on  es  pot  potenciar  perquè  es  millori)  i  fortaleses.    ·∙  mapa  estratègic:  arribat  en  aquets  punt  ja  s'ha  contestat  ON  SOM?  i  es  passa  a  definir  els  objectius  i  estratègies  per  contestar  -­‐  ON  VOLEM  ARRIBAR?.  Els  objectius  giren  al  voltant  dels  genèrics   millorar   els   resultats   educatius   i   la   cohesió   social.   Per   cada   objectiu   s'estableix  llavors  una  estratègia  (per  exemple:  millora  del  tractament  de  la  diversitat).  Així  es  respon  a  la  pregunta  COM  HI  PODEM  ARRIBAR?    ·∙   desplegament   d'activitats:   de   cada   estratègia   se   n'extreu   una   o   vàries   activitat/s  coherentment.  Un   exemple   d'activitat   per  millorar   la   lectura   podria   ser   fer   un   projecte   de  padrins  de  lectura  (ajuda  no  només  a  fomentar  la   lectura  sinó  també  a  la  cohesió  social  tot  establint  llaços  d'amistat).  

   

·∙   sistema   d'informació.   Indicadors:  Aquest   ítem   fa   referència   a   les  avaluacions,  perquè  tal  i  com  es  diu  "allò  que   no   s'avalua,   devalua".    Es   busca   un  sistema   d'informació   amb   dades   per  respondre   a:   On   som?   On   anem?  Avancem?   Estem   fent   el   que   vam   dir?  Incideix   sobre   els   nostres   objectius?   En  aquestes   dades   sempre   s'ha   de   ser  

transparent,  fer  participar,  retre  comptes  (  es  fa  una  memòria  i   la  proposat  pel  curs  següent   al   claustre,   al   consell   escolar   i   al   director   de   serveis   territorials),   prendre  decisions  amb  certesa.  Sense  un  sistema  d'informació  per  concretar  el  pla  estratègic  i  poder   fer   el   seguiment   de   la   seva   aplicació,   el   pla   probablement   fracassarà.   Hi   ha  unes  fitxes  pràctiques  per  seguir  que  ajuden  a  mirar  els  indicadors,  a  veure  el  progrés  de   manera   quantificada   i   objectiva   amb   proves   inicials   i   finals.   Aquesta   avaluació  serveix  per  millorar  contínuament,  perquè  a  partir  dels  resultats  es  torna  a  planificar,  realitzar,  avaluar...      Els  indicadors  que  s'utilitzen  són  el  QCI/A  (es  mesura  el  procés  d'avaluació)  i  el  QCI/R  (   es   mesura   el   grau   d'assoliment   dels   objectius   i   s'ha   de   definir   quin   objectiu   de  millora  ens  proposem:  per  exemple  es  valora  el  grau  de  satisfacció  de  les  famílies)    

   Cal  tenir  en  compte  però  que  tot  allò  que  s'aconsegueixi  i  millori  es  mantingui  perquè  si  no  es  continua  fent  esforços  es  pot  perdre  amb  molt  poc  temps.        En  conclusió,  perquè  tots  els  processos  de  planificació  estratègica  es  donin  amb  èxit  cal   que  hi   hagi   tota   un   sèrie   d'elements   que  no   fallin   i   funcioni,   que   vagin   a   l'una:  aquests   són:   pla,   lideratge,   persones,   recursos   i   acció.   Sinó   hi   pot   haver   frustració  (amb   falta   de   recursos,   com   actualment   està   passant   a   molts   centres   amb   les  retallades   educatives),   que   el   procés   esdevingui  molt   lent   (amb   falta   de  persones),  etc.    Dels   plans   d'autonomia   també   en   vull   destacar   un   aspecte   que   ens   va   explicar,   el  concurs   d'oposició   especial:   és   a   dir,   una   iniciativa   que   vetlla   perquè   si   un   equip  docent  determinat  funciona  no  es  trenqui  o  es  separi.  D'aquesta  manera  amb  el  pla  d'autonomia   l'equip   docent   que   veu   que   treballa   molt   bé   tots   plegats   es   poden  "cobrir   les   esquenes"   .   Un   aspecte   fonamental,   crec   jo,   a   l'hora   d'unir   energies   i  maneres  de  treballar  i  intentar  que  no  es  perdin.    Informació  relacionada:  ttp://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=44726&idioma=0&departament=4&canal=5    

           

   Tema IV: ORGANITZACIONS EDUCATIVES I ENTORN Per  a  l'explicació  d'aquest  tema,  parlaré  en  primer  lloc  sobre  el  centre  i  el  context  mediat,  i  en  segon  lloc  sobre  l'obertura  del  centre  a  l'entorn.  En  les  dues  pròximes  entrades  continuaré  el  darrer  tema  més  el  d'implicació  i  participació  tot  parlant  de  les  ciutats  educadores  i  dels  PEE  explicat  a  classe  per  la  Sílvia  Cendra  (coordinadora  de  l'equip  LIC  al  Vallès  Occidental)    1.  El  centre  i  el  context  mediat:      Tenint  en  compte  la  relació  del  centre  amb  el  context  mediat,  un  sistema  el  podem  definir  com  un  conjunt  d'elements  diversos  entre  els  quals  hi  ha  una  interrelació  i  interacció  que  provoca  que  siguin  interdependents.    Aquests  elements  tenen  una  estructura    determinada  i  estable  i  formen  un  tot:  adquireixen  sentit  només  en  relació  amb  el  tot  del  qual  formen  part.  El  nostre  organisme,  en  seria  un  bon  exemple.  Els  organismes  adquireixen  sentit  només  en  relació  amb  aquest  tot  el  qual  formen  part.        La  teoria  general  de  sistemes  de  Luwick  Beralanffy    ens  parla  sobre  la  relació  bidireccional  de  sistema  i  context,  tenint  en  compte  que  els  sistemes  existeixen  dins  els  sistemes,  que  les  funcions  d'un  sistema  depenen  de  la  seva  estructura  i  que  poden  ser  oberts  o  tancats.  Els  sistemes  oberts:    hi  intervenen  els  éssers  humans  o  les  seves  societats,  per  exemple  tot  el  que  passa  a  l'escola  influeix  a  l'entorn  i  tot  el  que  passa  a  l'entorn  influeix  a  l'escola.  Els  sistemes  tancats:  podríem  anomenar-­‐los  semi  hermètics,  no  hi  ha  intercanvi  amb  l'entorn  o  context.  Per  exemple  ho  seria  una  secta.    Dins  context  mediat  hi  trobem  l'àmbit  polític,  social,  econòmic,  cultural,  laboral,  educatiu,  etc.  Es  pot  veure  com  el  sistema  polític  influeix  directament  l'escola,  per  exemple,  amb  el  decret  de  preinscripció  pel  nou  curs  que  influeix  clarament  en  la  vida  escolar  (veure:  preinscripció  nou  curs)      I  dins  el  context  immediat  hi  trobem  més  concretament  l'escola,  l'aula,  l'institut,  els  CRP,  la  llar  d'infants,  etc.    En  l'àmbit  educatiu  trobem  dos  tipus  de  sistemes  -­‐  El  sistema  educatiu:  fa  referència  al  conjunt  d'institucions  diferenciades,  d'educació  formal,  controlat  per  l'estat  i  amb  diverses  parts  integrants  

• -­‐  El  sistema  escolar:  una  xarxa  d'organismes,  activitats,  actors  i  relacions  amb  funcions  socials  complexes  amb  la  societat.  D'alguna  manera  és  un  subsistema  a  de  la  societat.  Per  molta  normativa  que  li  pugui  venir  donada  sempre  existeix  un  marge  d'autonomia  (no  té  ni  un  100%  d'autonomia  ni  un  100%  de  dependència).  Aquest  està  caracteritzat  per:  -­‐  unificació  (fins  al  punt  que  s'ha  arribat  a  casos  com  el  de  França  en  que  el  president  tenia  tant  control  en  aquesta  unificació  que  podia  dir  que  ell  sabia  quin  tema  s'estava  impartint  en  cada  escola  i  cada  classe)  -­‐  sistematisme  -­‐  diferenciació  -­‐  especialització    

 Els  centres  educatius  com  a  sistema:  És  un  sistema  obert  (integrat  per  individus  i  grups  de  treball)  que  respon  a  una  sèrie  d'estructures  i  elements  que  veiem  a  l'esquema  de  la  dreta:          Hi  ha  una  sèrie  de  canvis  que  repercuteixen  en  l'educació  ja  que  està  integrada  en  un  sistema  (com  ara  la  destrucció  de  la  naturalesa,  la  desigualtat  estructural,  l'immigració,  etc)  i  en  aquesta  línia  l'educació  ha  de  treballar  cap  a  la  igualtat  i  la  cohesió  social.  Quan  en  parlem  de  l'escola  i  la  distribució  de  recursos  parlem  de  d'EQUITAT  (que  és  diferent  al  concepte  d'igualtat  ja  que  té  en  compte  la  necessitat  particular  de  cada  centre;  és  a  dir  no  necessita  el  mateix  un  centre  en  situació  d'exclusió  social  que  un  centre  privat  d'una  zona  benestant).  Així  doncs  hi  ha  una  sèrie  d'aportacions  de  l'entorn  al  centre  educatiu:  encomana  al  centre  uns  alumnes  i  la  seva  educació  i  formació,  proposa  i  exigeix  uns  objectius  a  assolir,  enquadra  l'activitat  del  centre  en  un  marc  jurídic  d'obligat  compliment,  dota  al  centre  de  recursos  humans  i  materials.    La  normativa,  pilar  del  sistema  educatiu,  ve  dictada  per  la  regulació  de  la  LOE  (2006)  i  la  LEC  (2009).  La  llei  d'ordenació  educativa,  fomenta  la  col·∙laboració  entre  família  i  escola  i  promou  una  major  participació  educativa  amb  els  consells  escolars,  ara  bé,  la  seva  funció  democràtica  ja  és  qüestionable  (d'aquest  aspecte  Paulo  Freire  n'anomena  falsa  participación.  En  aquest  article  parla  sobre  aquest  concepte:  Participacion_educacion)    2.  OBERTURA  DEL  CENTRE  A  L'ENTORN    En  aquest  àmbit,  parlem  dels  centres  educatius  en  relació  amb  la  ciutadania,  és  a  dir  amb  la  dimensió  democràtica,  intercultural,  ambiental,  paritària,  social...  Els  centres  s'obren  a  tot  l'alumnat  i  a  l'entorn,  de  manera  que  el  municipi,  entorn  proper  que  aplega  als  centres  educatius,  passar  a  tenir  un  altre  sentit  ja  que  engloba  una  estructura  pedagògica,  una  xarxa  d'equipaments,  recursos  i  mitjans  que  generen  educació,  esdeveniments  educatius,  espais,  trobades,  experiències,  vivències  educatives...    I  en  aquesta  línia  es  poden  dur  a  terme  diferents  projectes,  dos  dels  que  hem  treballat  a  classe  són:  ciutats  educadores  i  Plans  educatius  d'entorn.  Explicaré  aquests  dos  projectes  amb  més  detall  en  les  dues  pròximes  entrades,  veure-­‐les:  ciutats  educadores  plans  educatius  d'entorn.        

       

 Plans educatius d'entorn (sobre el tema IV)   A  classe  la  Sílvia  Cendra,  Coordinadora  de  l'equip  LIC  al  Vallès  Occidental,  ens  va  venir  a  explicar  en  què  consisteixen  els  PEE.    En  el  document  marc  dels  plans  educatius  d'entorn  hi  ha  un  fragment  que  crec    que  planteja  molt  bé  la  situació  actual  i  com  els  PEE  hi  poden  intervenir  per  millorar  la  societat.  "Vivim  en  una  societat  que  s'ha  anat  definint  com  a  complexa  i  líquida  (Bauman,  2007).  Una  societat  on  les  paraules  canvi  i  mobilitat  esdevenen  quotidianitat.  Una  societat  amb  grans  transformacions  en  l'àmbit  professional,  en  el  familiar  i  en  el  relacional.  Una  societat  basada  en  les  exigències  del  coneixement  i  en  l'ús  i  l'abús  de  la  informació.  Una  societat  amb  grans  desequilibris  i  noves  formes  de  desigualtat  i  de  fractura  social.  Una  societat  amb  moltes  amenaces  però  també  amb  moltes  oportunitats.  Aquesta  societat  necessita  persones  amb  altes  capacitats  professionals  i  persones  capaces  de  conviure  en  pla  d’igualtat,  des  del  respecte  a  la  diferència,  per  construir  conjuntament  nous  espais  de  ciutadania  i  afrontar,  amb  creativitat  i  responsabilitat,  els  reptes  del  futur  immediat."    Per  tant,  en  aquest  context  l'escola  ja  no  és  l'únic  agent  transmissor  de  coneixement,  i  els  PEE  el  que  volen  precisament  és  implicar  tot  l'entorn,  fer  un  teixit  per  tal  d'unir  esforços  i  educar  el  jovent,  els  infants  i  les  famílies.    QUÈ  SÓN?  Els  Plans  educatius  d’entorn  són  una  iniciativa  oberta  i  innovadora  de  cooperació  educativa  entre  el  Departament  d’Ensenyament  i  les  entitats  municipalistes,  que  tenen  com  a  objectiu  aconseguir  l’èxit  educatiu  de  tot  l’alumnat  i  contribuir  a  la  cohesió  social  mitjançant  l'equitat,  l’educació  intercultural,  el  foment  de  la  convivència  i  l’ús  de  la  llengua  catalana.  

     

Els  PEE  van  començar  al  2005  amb  una  fase  inicial  de  pilotatge  amb  25  plans  d'entorn.    Progressivament  es  va  anar  fent  extens  el  seu  ús  i  actualment  són  95  els  PEE  que  existeixen  a  Catalunya,  en  80  municipis  concretament.    Al  valles  occidental  hi  ha  8  municipis  que  hi  participen,  aquests  són  Badia,  Barberà,  Ripollet,  Cerdanyola  i  Terrassa  (2004-­‐2005),  Rubí  i  Sabadell  (2005-­‐2006),  Terrassa,    Sabadell  i  Sant  Cugat    (els  últims  tres  han  organitzat  el  PEE    en  diferents  PEE  més  petits,  per  fer-­‐los  més  operatius),  Sabadell  (on  n’hi  ha  4),    Terrassa  (n'hi  ha  3)  i  Sant  Cugat  (que  compta  amb  2  PEE)        DESTINATARIS:  Volen  agafar  tot  el  procés  maduratiu  dels  alumnes,  de  0-­‐18.    Preferentment  a  l'alumnat  nouvingut,  alumnat  adolescent  i  amb  risc  de  marginació.    ÀMBITS  D'INCIDÈNCIA    Incideixen  en  tot  el  temps  de  l'alumne:  el  temps  lectiu  però  també  l'extraescolar,  l'època  de  vacances...  Perquè  treballen  alineats  amb  esplais,  centres  cívics,  casals....s’uneixen  esforços  i  d'aquest  amanera  s'intenta  abarcar  tot  el  temps  de  l'alumne  per  aprofitar  totes  les  ocasions  que  poden  esdevenir  educatives.  Potencien  així  l’èxit  escolar,  el  desenvolupament  de  la  personalitat  i  l’aprenentatge  de  la  vida  social.    OBJECTIUS  I  LÍNIES  D'INTERVENCIÓ  Els  objectius  en  són  8  i  es  desglossen  en  diferents  línies  d'actuació:    v Incrementar  l'èxit  acadèmic:  incentivació  i  suport  i  orientació  acadèmicament  o  professionalment.    v Contribuir  a  millorar  les  condicions  d'escolarització:  prevenció  de  l'absentisme,  promoció  de  tota  la  xarxa  educativa  sostinguda  amb  fons  públic.    v  Potenciar  la  participació  en  activitats  i  espais  de  convivència:  (creant  grups  de  treball,  dinamitzant  ampes,  fent  xerrades,  cursos  de  llengua,  de  cuina,  de  conversa...que  també  lliga  l'objectiu  de  l'ús  de  la  llengua),  incentivant  l'activitat  esportiva,  la  creació  d'espais  de  trobada  i  convivència...    v  Millorar  la  presència  i  l'ús  de  la  llengua  catalana:  es  realitzen  cursos,  xerrades,  explicacions  de    contes  a  les  biblioteques...  per  potenciar  l'ús  de  la  llengua  catalana,  però  també  és    molt  important  la  promoció  de  la  llengua  d'origen:  perquè  si  quan  venen  hi  troben  aquest  gest  de  respecte,  després  estan  més  receptius  a  aprendre  tot  el  que  li  ve  de  nou.    v    Potenciar  l'educació  en  valors  i  el  compromís  cívic:  amb  la  promoció  de  l’associacionisme  per  exemple.    v    Potenciar  l'educació  en  el  lleure    v  Potenciar  el  treball  i  l'aprenentatge  en  xarxa:  Els  centres  col·∙laboren,  comparteixen,  es  creen  grups  de  treball...  no  hi  ha  tanta  competència.  Es  vol  enfortir  els  vincles  entre  família  i  centre,  la  xarxa  entre  els  centres,  la  relació  entre  els  centres  i  l'entorn...  Així  doncs  es  cuida  molt  l'entramat  organitzatiu.    v Promoure  la  sostenibilitat  en  les  actuacions:  S'optimitzen  recursos  i  alhora  facilites  que  hi  puguin  haver  moltes  més  actuacions.  

       

METODOLOGIA:  TREBALL  EN  XARXA  l'acord  com  a  eina  de  decisió,  establint  una  millora  a  partir  de  l'acció  i  la  reflexió  (en  són  molt  importants  les  avaluacions).  Sempre  amb  una  actitud  dialogant,  positiva,  amb  voluntat  de  compartir,  d'implicació  i  de  coresponsabilització.    COM  FUNICIONEN    Es  treballa  a  partir  d'un  conveni  entre  l'ajuntament  i  el  departament  d'ensenyament.  Aquest  porta  associat  un  pressupost  del  70%  per  part  ensenyament,  i  un  30%  per  part  de  l'ajuntament.  Veiem  aquí  el  funcionament:    

   

   La  comissió  institucional  es  troba  poques  vegades  l'any,  aproven  el  pressupost,  les  memòries...  hi  intervenen  inspectors,  el  regidor  i  l’assessor  LIC    com  a  representant  

dels  serveis  educatius,  el  director  de  secundària  i  el  director  de  primària.  En  la  comissió  operativa:  es  troben  més  sovint  i  realitzen  un  seguiment  de  les  actuacions.  

Per  sota  hi  trobem  altres  comissions  o  grups  de  treball,  aquestes  depenen  directament  de  les  necessitats  i  prioritzen.  Per  exemple:  si  l'alumnat  no  participa  llavors  es  pot  fer  un  grup  per  reflexionar,  es  fa  una  diagnosi  del  tema,  i  es  comencen  a  planejar  objectius,  valoraran  les  actuacions  que  es  poden  fer  i  llavors  amb  es  fa  una  proposta  que  es  porta  a  la  ja  esmentada  comissió  institucional,  si  l'aproven  es  podrà  realitzar.      Tot  aquest  entremat  és  el  que  dona  cobertura  als  PEE.  La  LEC  va  definir  el  que  era  la  comunitat  educativa:  així  doncs  tota  la  comunitat  ajuda  a  la  formació  dels  alumnes,  unint  esforços  i  amb  objectius  comuns.  Els  agents  que  hi  intervenen  són    les  biblioteques,  les  associacions  de  veïns,  les  entitats  esportives,  les  juvenils  i  a  més  a  més  l'AMPA,  un  tècnic  PDC,  PAME,  del  districte,  infermeres  CAP,  tècnic  PPIB...    El  taller  d'estudi  assistit,  s'aplica  a  tots  els  centres  de  plans  educatius.  També  anomenats  tallers  PROA  (Programa  de  refuerzo  y  apoyo),  així  es  pretén  ajudar  a  l'alumnat  amb  dificultats.  Tenen  la  persona  que  els  ajuda  i  també  tens  l'espai  i  les  eines.  Les  activiats  esportives:  dins  pla  català  de  l'esport,  són  un  punt  potent  per  la  cohesió  social  que  ajuda  a  crear  més  vincles  i  participació.  També  hi  ha  altres  activitats  com  les  de  suport  a  la  lectura  o  les  activitats  amb  la  família,  perquè  se'n  sentin  part  del  centre.    Els  espais  són  varis:  patis  oberts  (projecte  molt  interessant:  http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,294047535_294107886_1,00.html),  els  centres  cívics,  la  biblioteca,  l'ajuntament  ,el  teatre,  els  espasi  públics,  l'ajuntament...  La  Sílvia  ens  va  comentar  un  aspecte  que  em  va  semblar  molt  encertat:  "si  un  espai  te'l  fas  teu,  el  respectes  molt  més"  així  s'eviten  certs  mals  usos  de  l'espai  i  es  promou  la  convivència.    I  finalment...  Es  fa  una  part  molt  important  del  projecte:  l'avaluació.  En  aquesta  es  valorarà  el  grau  d'impacte  dels  PEE  i  si  els  esforços  arriben  a  bon  port  aconseguint  els  objectius  (si  baixen  els  graus  d'absentisme....).  A  partir  d’aquí  es  fan  noves  propostes  de  millora,  modificació  o  manteniment  de  certes  iniciatives.    Per  a  informació  està  més  detallada  a:  http://www.xtec.cat/lic/entorn/index.htm                                  

                                 Ciutats educadores (sobre el tema IV)

 La  lecura  que  vam  fer  per  a  aquest  tema  va  ser  un  article  molt  interessant  de  Marina  Subirats  Martori,  anomeat  Ciudades  educadoras:  un  proyecto  cargado  de  futuro.    El   projecte  de   ciutats   educadores  neix   a   l'ajuntament  de  Barcelona  el   1990   impulsat  per  Marta  Mata  (llavors  consellera  d'educació  de  la  ciutat).  L'ajuntament  va  proposar  un  Congrés  Internacional  entorn  al  tema  "ciutat  educadora,  per  als  infants  i  als  joves",  hi  participen  70  ciutats  de  21  països  que  es  comprometen  a  complir  els  principis  de  la  Carta  Ciutats  Educadores.  Aquest  convenciment  va  portar  a   la  creació  de   l'Associació  Internacional   de   Ciutats   Educadores   (AICE).   Cada   2   anys   es   celebra   un   congrés   per  intercanviar  experiències  i  reflexionar  sobre  avenços,  metodologies...  Cada  ciutat  que  hi  participa   té   llibertat  per   treballar  al   seu   ritme,  amb  metodologies  pròpies  que  s’adeqüin  a  les  seves  possibilitats  i  dificultats.    ✔  El  projecte  en  part  sorgeix  per  donar  resposta  a  la  situació  actual  de  la  societat,  una  situació   de   canvi   constant,   de   la   sobre   informació,   allunyada   del   model   de   família  extensa,   on   ja   no   hi   tenen   tant   pes   la   tradició   i   la   transmissió   de   coneixement   de  generació   en   generació...davant   d'aquest   canvi   sorgeixen   noves   necessitats   que   fan  replantejar   les   necessitats   d'aprenentatge,   de   transmissió   de   cultura,   de  participació.     Es   tracta  d'atendre  aquesta  necessitat  a   través  de  mitjans  que   conté   la  ciutat,  tot  aprofitant-­‐ne  els  recursos.  Aquests   recursos   poden   ser   des   dels   del   sistema   educatius   fins   l'experiència   i   saber  

institucional  o  personal.  Un  exemple  que  he  trobat  molt  interessant  és  per  exemple  el  de   plantejar   que   un   avi   transmeti   la   seva   experiència,   la   història   viva   als   petits   i  aquests   els   ensenyin   a   utilitzar   les   noves   tecnologies.  Un   intercanvi   sens   dubte  molt  enriquidor.  

 ✔  També  parteix  de  plantejar  el  problema  de  molts  ajuntaments:  que  encara  es  tendeix  a  intentar   respondre   a   les   necessitats   educatives   amb   recursos   només   econòmics   i   no  humans.  S'ha  de  poder  treballar  amb  les  persones  que  formen  part  de  les  institucions,  etc.  L'ajuntament   ha   d'ampliar   enormement   el   concepte   d'educació   (no   exclusivament  l'escolar),  no  educar  només  als   infants,  sinó  a   les  persones  adultes   i  de  la  3a  edat,  en  una  societat  que  es  reinventa  constantment.    

   ✔  Com  construir  una  ciutat  educadora?    Tota  ciutat  educadora  parteix  de  les  necessitats,  d'uns  recursos  i  dels  ajuntaments  que  es  poden  posar  en   relació  uns  amb  els  altres   i  organitzar   i  planificar  projectes.  Per  posar  en  pràctica,   en   la   fase   inicial   apareixen   dificultats   com   l'excessiva   amplitud,   la   falta   de  concreció   (perill   que   es   converteixi   en   una   utopia),   per   tant   cal   planificar   des   de   la  consciència   de   ser   realistes   amb   la   situació   de   cada   ciutat   i   programar   una  metodologia  precisa  i  congruent  Es   construeix   una   xarxa   d'actors   i   es   concreta   el   paper   de   l'ajuntament   (tenint   més   en  compte  els  recursos  humans  i  d’infraestructures  que  els  econòmics.  També  tenint  present  que  l'ajuntament  ha  de  ser  el  líder  de  la  ciutat  educadora  però  no  en  el  protagonista.    ✔  En   la   lectura  veiem  l'exemple  d'alguna  de  les  realitzacions,  en  aquest  cas  a  Barcelona  el  1999:  primer  es  va  fer  una  concreció  objectius  prioritaris,  incidint  en  el  sistema  de  valors  de  la   ciutat   en   especial,   el   civisme,   la   immigració   ,   l'interculturalitat,   el   fracàs   escolar   i   la  inserció  dels  joves  al  món  del  treball.  Després  es  va  fer  un  posterior  pas:  concretant  en  56  projectes   en   els   que   hi   col·∙laboren   moltes   institucions   ciutadanes.   Un   exemple   en   seria  "aprenentatge   de   la   responsabilitat   per   a   les   noves   generacions"   es   tracta   que   els   joves  agafin   responsabilitat   i   compromís   amb   petits   gestos   en   l'àmbit   públic   com   ocupar-­‐se  d'espais   vers,   ensenyar   l'idioma  a   nens   immigrants,   fer   visites   a   persones   que  necessiten  companyia  i  així  compensar  la  creixent  "acomodació  “de  molts  joves  en  les  famílies,  que  els  donen  de  tot,  només  demanant-­‐los  a  canvi  que  estudiïn.  Altres  projectes  concrets  que  es  van  fer  són  els  de  lluita  contra  el  fracàs  escolar,  la  construcció  de  camins  escolars,  etc.  

   

I  per  acabar...  recomano  el   llibre  la  ciutat  dels   infants  de  Francesco  Tonucci  (a  qui  no  podem   oblidar   quan   parlem   de   ciutats   educadores)   on   hi   ha,   d'entre   d'altres   coses,  entrevistes   a   Pilar   Figueras   (secretària   de   l'AICE)   i   Fiorenzo   Alfieri   (regidor   de  l'ajuntament  de  Torí).    De   la   mateixa   Pilar   Figueras,   també   en   recomano   l'article   "ciutats   educadores,   una  aposta  de  futur"  de  la  pàgina  17  de  la  següent  revista:    http://issuu.com/educatingcities/docs/edcities.org  

                                                       

Tema V: LES COMUNITATS EDUCATIVES I D’APRENENTATGE En  aquest  tema  tractaré  les  comunitats  educatives  com  a  comunitats  socials,  les  xarxes,  les  comunitats  d'aprenentatge  i  el  centre  educatiu  com  a  comunitat  formativa.    

 Aquesta   imatge   ens   serveix   per   fer-­‐nos   la   idea   de   què   ens   referim   quan   parlem   d'una  comunitat  educativa:   en  aquest   cas  està   integrada  per   varis   elements:   la   societat   a  nivell  general,  dins  la  qual  hi  ha  una  sèrie  d  subgrups  com  el  centre  educatiu,  però  dins  aquest  hi  poden  haver  persones  que  alhora  són  socis  d'un  club  de  la  ciutat,  de  l'associació  de  l'AMPA  i,  a  més  a  més,  tots  aquests  poden  ser  membres  d'una  xarxa  social  (en  aquest  cas  virtual).  És   doncs,   una   idea   de   xarxa   i   comunitat   que   va   més   enllà   del   simple   contacte   entre  persones,   hi   ha   en   joc   múltiples   interseccions   i   relacions   obertes   que                       juntes  conformen  la  comunitat.    Què  és...  COMUNITAT:  etimològicament  deriva  del   llatí  communis,  per   tant  podríem  definir-­‐la   com  un   grup   que   tenen   coses   en   comú.   Segons   Foster   deriva   de   communicare   (comunicar)   i  llavors  el  concepte  de  comunitat  pren  sentit  amb  la  facilitat  de  comunicació  que  hi  ha  entre  els  membres.  Wilbur  defineix  el  mateix    terme  com  un  grup  de  persones  que  comparteixes  idees,  propietats,  identitats,  qualitats,  etc.  dins  d'un  espai  comú  (espais  abans  físics  que  a  la  vegada  ara  són  totalment  virtuals).    XARXA:  estructura  amb  fronteres  poc  definides,  al  contrari  del  grup  que  les  té  més  clares.  És  també  un  conjunt  passiu  de  nodes,  i  potencials  relacions.  Una  xarxa  social  és  un  conjunt  d'individus  amb  vincles  i  relacions  entre  ells.  Una  xarxa   educativa  és  el  que  entenem  per  una  comunitat  de  docents   i  professionals  de  l'educació  que  comparteixen  recursos,  experiències,  opinions  i  materials.      Així   doncs   actualment   el   concepte   de   xarxa   s'ha   ampliat   ja   que   en   la   societat   del  coneixement  i  la  informació  la  comunicació  s'ha  estès  i  hi  ha  molta  més  facilitat  a  l'hora  de  compartir   informació,   recursos...   Els   projectes  que   fan  els   docents   als   centres  no  queden  tancats,   sinó   que   estan   oberts   i   s'estableix   una   interacció   entre   els   centres,   a   través   de  

claustres   virtuals   o   altres   tipus   de   xarxes   com   per   exemple   l'Edmode.   La   base   i   finalitat  d'aquestes  xarxes  la  podem  definir  amb  una  paraula:  COMPARTIR.  

 Aquesta   és   una   campanya   que   es   va   crear   per   promoure   el   bon   ús   de   les   xarxes  socials:  http://apd.cat/media/2361.pdf    Exemples  de  xarxes  utilitzades  per  compartir  recursos  i  detabats  educatius  en  són:  http://internetaula.ning.com/?xg_source=badge  http://educat.xtec.cat/  http://www.edmodo.com/    En   aquesta   sessió   he   après   un   concepte   que  desconeixia:   el   d'"immigrants   del   món   digital  (veure   imatge),  un  adjectiu  que  em  puc  aplicar   a  mi  mateixa,   ja  que  es   tracta  de  tota  persona  que  no   ha   nascut   abans   de   la   popularització   de   les  tecnologies  de  la  informació  i  la  comunicació.  Aquest   mapa   conceptual   de   Juan   José   Haro   l'he  trobat  útil  :    Tal  i  com  veiem  en  l'article  de  lectura  ¿Qué  hay  de  nuevo   bajo   el   sol?   De   las   organizaciones   y   los  grupos   a   las   redes:  de   MARIANO   FERNÁNDEZ  ENGUITA,  les  xarxes,  en  els  grups  i  organitzacions  produeixen  certs  efectes  com:    -­‐   els  vincles   són  més   febles,   que   el   control   sobre   els   altres   sigui  menor.   L'article   de  Mariano   Fernández   ens   parla   precisament   sobre   aquesta    tendència   actual   de   crear  xarxes  de  persones,  que  -­‐  enfront  els  grups  primaris   i   les  organitzacions-­‐  representen  una   substitució  dels  vincles   forts  per  d'altres  més  dèbils  però  que  en  canvi   tenen  un  caràcter  més  propi  de   la  societat  actual   (societat  de   la   informació   i  del  coneixement,  del   canvi).   Són   estructures   molt   més   flexibles,   multifocals,   que   s'adapten   al   canvi  constant.  -­‐  les  fronteres  són  més  permeables  -­‐  la  solidaritat  entre  els  integrants  és  especialitzada  i  canviant  -­‐  capacitat  adaptativa  al  medi  -­‐   capacitat   de   mobilitzar   coneixement   sense   tenir-­‐lo   catalogat:   en   aquest   aspecte  Mariano  Fernández  aporta  un  exemple  que  trobo  molt  clarificador:    "podríamos   decir   que   las   redes   son   a   las   organizacio-­‐   nes   lo   que   las   rotondas   a   los  semáforos.   El   semáforo   es   la   heterorregulación   del   tráfico   desde   arriba,  centralizadamente,   con   mucho   despliegue   técnico   y   poco   conocimiento   sobre   el  terreno.  La  rotonda  representa  su  autorregulación  a  partir  del  conocimiento  sobre  el  terreno.  El  semáforo  no  añade  giros  y  permite  la  velocidad  máxima  de  los  que  pasan,  pero  a  costa  de  detener  a  otros,  incluso  para  que  no  pase  nadie.  La  rotonda  obliga  a  ir  más   despacio   porque  no   es   posible   conocer   con  mayor   anticipación   la   acción  de   los  otros,  pero  permite  a  todos  seguir  moviéndose.  Como  puede  observar  cualquiera,   las  rotondas  están  sustituyendo  masivamente  a  los  semáforos."      -­‐   Les   organitzacions   jeràrquiques   necessiten   el   coneixement   explícit,   que   s'ha   de  poder  -­‐    codificar  i  traslladar  fàcilment.  Aquestes  mobilitzen  aquest  coneixement.  

     

     Formes  de  coneixement  en    una  organització  -­‐  tàcit:  allò  que  es  troba  a   la  base  col·∙lectiva  del  coneixement  però  que  no  es  manifesta,  és  molt  difícil  d'estructurar  i  expressar.  No  està  documentat  i  no  es  pot  documentar.  -­‐  explícit  el  que  es  pot  transmetre  oralment  o  a  través  de  documents,  informes  i  estructurar.    Les  4  fases  de  la  gestió  És   un   cicle:   partim   de   coneixement   tàcit   que   amb   la   fase   de   socialització   comencem   a  compartir   aquest   coneixement   individual   perquè   es   transformi   en   coneixement   tàcit  col·∙lectiu.  En  el  moment  en  que  el  comencem  a  documentar  aquest  passa  ser  coneixement  explícit   amb   la   fase   d'externalització.   Quan   és   compartit   esdevé   coneixement   explícit  col·∙lectiu   (és   una   combinació:   intercanvi   de   l'explícit   entre   les   organitzacions   a   través   de  documents,  informes,  etc.)  i  finalment  tot  aquest  explícit  col·∙lectiu  passa  per  l'última  fase,  la  interiorització,  on  es  transforma  en  una  millora  del  coneixement  tàcit  individual.    Els  següent  gràfic  ens  ajuda  a  veure  els  diferents  tipus  de  comunitats:  

   Per   exemple   un   equip   de   treball   seria   un   espai   on   el   coneixement   tàcit   és   alt,   la   distancia  entre  els  membres  gran  o  petita  i  la  cohesió  important.      Les  comunitats  virtuals  Es  refereix  a  la  congregació  de  cibernautes  que  integren  una  comunitat  que  aparenta  ser  real  al  simular  els  efectes  de  les  congregacions  socials  humanes  reals  o  tradicionals,  però  sense  tenir  totes  les  característiques  d'aquestes.  Poden  funcionar  només  al  ciberespai  o  existir  en  el  món  físic.    LA  COMUNITAT  EDUCATIVA  I  EL  CENTRE  EDUCATIU  COM  A  COMUNITAT  FORMATIVA    Una  CA  és  una  agrupació  de  persones  que  s'organitza  per  a  construir  un  projecte  educatiu  i  cultural   propi,   que   aprèn   a   través   del   treball   cooperatiu   i   solidari,   a   través   d'un  model   de  formació  obert,  participatiu  i  flexible.  Un  grup  de  persones  que  aprèn  conjuntament  utilitzant  eines  comuns  en  un  mateix  entorn.  

 En  aquest  context  el  centre  és  vist  com  a  "organització  que  aprèn",  que  genera  noves    

   propostes   per   transformar   la  manera   de   portar   a   terme   l'ensenyament   i   funcionar  dels  propis    Crec  que  el  que  m'ha  anat  millor  per  entendre  concretament  què  són  les  comunitats  educatives  i  com  funcionen  és  veure'n  exemples  pràctics:  Per  una  banda  aquest  vídeo:  http://www.youtube.com/watch?v=VGvUnPU467M&feature=player_embedded    I  per  altra  banda,  llegir  aquest  article:  http://ddd.uab.cat/pub/educar/0211819Xn29p103.pdf  (Un  article  del  Fòrum  IDEA  de  la  facultat  d'Educació  de  la  UAB  on  s'explica  una  experiència  de  construcció  d'una  Comunitat  d'aprenentatge  a  partir  del  treball  entre  l'escola  CEIP  Els  Pins  (i  posteriorment  el  CEIP  Tanit  de  Santa  Coloma  de  Gramenet)  amb  el  seu  entorn.    

                                                               

       Tema VI: EL GRUP D’INTERVENCIÓ En   aquesta   sessió   ens   hem   centrat   en   l'espai   d'intervenció   pedagògica   i   els   seus  components,   en   l'ordenació   d'aquest   espai   i   de   la   relació   pedagògica   en   el   camp   de   la  intervenció.    L'espai  d'intervenció  es  pot  abordar  des  de:  ·∙  espai  macro  (context  en  el  que  ens  trobem  immersos)  ·∙   espai  meso   (conjunt  d'àmbits  diversos  dins  un  espai/edifici  determinat  de   funcionalitats  diferents)  ·∙   espai  micro   (conjunt   de   zones  organitzades   expressament   per   tal   d'acollir   els   processos  d'intervenció  educativa).    Límits  i  possibilitats  de  l'espai  El  grau  de  formalitat  en  els  espais  és  alt  si  parlem  de  l'aula,  i  baix  si  ens  trobem  al  carrer.  I  el  grau   de   control   serà   molt   alt   per   exemple   en   un   centre   penitenciari,   i   molt   baix   en   un  Ateneu.      Tipologia  destinataris  Cal  tenir  en  compte:  ·∙  Els  condicionants  biològics:      -­‐edat    -­‐  estat  de  salut/handicaps    -­‐  gènere  ·∙  Els  condicionants  psicològics    -­‐  etapa  madurativa  ·∙  Els  condicionants  socials    -­‐  econòmiqes    -­‐  culturals    -­‐  ambientals    Pel  que  fa  l'ordenació  de  l'espai  d'intervenció...  Els   espais   físics   prenen   significat   a   través   dels   usos   que   la   cultura   els   atribueix.   L'escola,  construeix  els  seus  espais  amb  uns  determinats  valors  i  finalitats,  així  doncs  -­‐segons  Miguel  Angel   Santos   Guerra,   en   l'article  espacios   escolares-­‐   poden   estar   configurats,   entesos   i  utilitzats  des  de  diferents  perspectives:    -­‐   com   a     element   substancial   en   el   que   s'instal·∙la   el   currículum   ocult:   sovint   l'espai   és  configurat  seguint  uns  patrons  d'autoritat  institucional  o  jerarquitzats.  Un  exemple  que  em  va   cridar   l'atenció   és   que   a   la   majoria   de   centres   hi   ha   Sala   de   Professors   (només   pels  professors),  però  no  sala  d'alumnes  (no  tenen  un  espai  d'ús  exclusivament  per  ells).    -­‐   com   a   instrument   didàctic:   requereix   que   hi   hagi   flexibilitat   segons   la   comunicació  didàctica,  si  bé  es  tracta  de  participació,  d'activitats  en  grup,  individuals...    -­‐  com  a  lloc  de  convivència  i  de  relacions:  a  l'escola  s'aprèn  sobretot  a  conviure,  així  doncs  

s'han  de  cuidar  els  espais  de  convivència  més  lliure,  els  patis,  la  cafeteria...    

   

-­‐  com  a  àmbit  estètic:  Miguel  Angel  Santos  Guerra  ens  parla  del  fet  que  és  curiós  com  a  mesura  que  s'avança  en  el  sistema  es  va  deixant  de  banda  la  decoració  i  l'estètica  de  les  aules.  Per  què  es  té  més  en  compte  a  les  aules  d'educació  infantil  i  a  batxillerat  es  deixa  quasi  bé  totalment  de  banda?  -­‐  com  a  territori  de  significat:  l'espai  és  ple  se  significats,  tots  els  seus  usos,  elements,  obertures,  tancaments...configuren  una  sintaxis  en  el  discurs  de  l'escola.    Característiques  de  l'espai  -­‐  fomenta  la  interacció  social  -­‐  facilita  l'aprenentatge  -­‐  enriqueix  la  comunicació  -­‐dissenya  marcs  d'instrucció  que  estimulin  l'aprenentatge  -­‐desenvolupa  la  capacitat  crítica  i  la  possibilitat  d'intercanvi    Respecte   els   espais,   Miguel   Angel   Santos   també   en   fa   una   classificació   per   exposar  certs   plantejaments   i   qüestions   sobre   els   usos   que   se'n   donen   a   molts   dels   espais  educatius,  sovint  de  manera  inconscient:  -­‐  espais  d'autoritat  (per  exemple  els  despatxos  o  aules  de  professors  sovint  estan  més  cuidats  que  les  aules,  és  una  mostra  de  poc  respecte  cap  als  alumnes)  -­‐  espais  de  gènere  (es  separen  molts  espais  quan  no  s'hauria  de  marcar  diferències  en  els  espais  per  nens/nenes)  -­‐  espais  d'oci:  plantejar-­‐se  per  exemple  com  es  distribueixen  els  patis  de  les  escoles.  -­‐   espais   de   treball:   les   biblioteques,   tallers...han   de   disposar-­‐se   d'acord   amb   les  finalitats  didàctiques  que  es  volen  aconseguir.  -­‐   espais   de   trobada:   cuidar   els   espais   on   es   realitzen   les   entrevistes   amb   els   pares   i  mares,  per  exemple.  -­‐   espais   de   mobilitat:   és   necessari   l'ús   d'espais   buits   pels   quals   s'hi   pugui   transitar  lliurament.  -­‐   espais   de   la   diversitat:   l'espai   aquí   pren   una   gran   importància   educativa   quan   es  tracta  d'adequar-­‐se  a  tot  el  tipus  d'alumnat,  només  veure  que  l'escola  se'n  preocupa  i  té   els   espais   ben   habilitats   ja   és   una  manera   de   donar   exemple   perquè   estableixes  igualtat  de  possiblitats.  Loughlin  y  Suina  (1987)  diu  el  següent:  "el  professor  tiene  cuatro  tareas  principales  en  la  disposición  de  la  estructura  básica  del  ámbito  de  aprendizaje,  a  saber:  organización  espacial,   dotación   para   el   aprendizaje,   disposición   de   los   materiales   y   organización  para  propósitos  especiales".  Altres   plantejaments   que   proposa   Miguel   Angel   Santos   i   que   jo   comparteixo   són  aquests:  ·∙   En   el   dissent   de   l'edifici,   junt   amb   els   arquitectes,   hi   han   de   participar   els  protagonistes   de   l'escola   (mestres   i   nens)   per   poder   traslladar   les   pretencions  educatives  a  l'espai  ·∙  L'ús  de  l'espai  escolar  ha  de  ser  més  democràtic.  Els   infants  han  de  poder  participar  en  més  espais   i   fer-­‐se'ls   seus.  D'alguna  manera   s'ha  de  mirar  dels   seus  ulls,   veure-­‐hi  des  de   la   seva  perspectiva.   També   crear   debats   de   reflexió  per   preguntar-­‐se   com   se  senten  en  els  diferents  espais,  què  falta,  que  es  pot  millorar,  què  n'opinen.  ·∙  Tenir  present  que   l'espai  verd  ajuda  a  crear  un  ambient  agradable,   i  alhora,  cuidant  les  plantes  i  arbres  s'obren  mil  possibilitats  d'activitats  i  de  transmissió  de  valors  molt  potents.   Cada   cop   són  més   les   escoles   que   passen   a   ser   "escola   verda".   Recomano  

aquest  vídeo  sobre  el   treball   i   la  xarxa  que  han  teixit  des  d'aquesta   iniciativa:  Escoles  verdes  

Els  codis  de  comunicació  Aquests  poden  ser:  simbòlics:   la   relació   entre   significat   i   significant   és   convencional,   és   necessari   dominar  aquests  signes,  a  la  nostra  cultura  distingim  entre:    1.Verbal  (processos  de  llengua  oral  i  escrita)  2.  Numèric  (l'expressió  matemàtica)  3.  Semiològic  (relacionat  amb  la  imatge)    Analògics:  hi  ha  certa  relaicó  natural  entre  signifcat  i  significant.  Requereix  abstracció    Icònics:  relació  entre  significat-­‐significant  és  total,  expressió  plàstica.    L'acció   educativa   podem   dividir-­‐la,   a   grans   trets,   entre   el  model   academicista,   humanista-­‐expressiu,  tecnològic  i  criític.    Més  sobre  la  l'article  "espacios  escolares"...    Miguel  Angel   Santos  Guerra,   ens  dóna  una   visió  de   l'espai   que  molts   cops   és  oblidada  per  l'escola   i   la   societat   en  general.   Perquè  hi   ha   tota  una   sèrie  de   factors,   com  hem  vist,   que  s'han  de   tenir  molt  en  compte,   i  més  a   les  escoles,   ja  que   tenen  una  gran   influència   sobre  l'educació  i  els  valors  que  es  volen  transmetre.      I  voldria  acabar  amb  aquesta  última  reflexió  de  Miguel  Angel  Santos  Guerra:      "En   el   centro   escolar   se   viven   muchas   horas,   se   comparten   muchas   actividades   y   se  establecen  muchas   relaciones.   Es   importante   que   el  marco   que   acoge   toda   esta   actividad  pretendidamente  educativa  sea  habitable  en  cuanto  a  la  convivencia,  racional  en  cuanto  a  las  finalidades,  y  democrático  en  cuanto  al  uso.No  es  justo,  aunque  si  resulta  un  indicador  de  la  jerarquía   de   valores   implantada   en   la   sociedad,   que   cuando   se   entra   en   un   Banco   se  encuentre   aire   acondicionado,   plantas   abundantes,   música   ambiental,   originalidad   en   la  construcción   y   amplitud   de   espacio,   mientras   que   en   una   escuela   se   encuentren   malos  olores,   paredes   desconchadas,   ruidos   debidos   a   la   mala   insonorización,   monotonía  arquitectónica  y  escasez  de  metros  cuadrados.  Esto  se  debe  a  que  una  escuela  es  una  escuela  y  un  Banco  es  un  Banco.  Digan   lo  que  digan   los  expertos  en  educación,   los  políticos  que   la  administran  y  los  profesionales  que  la  desarrollan."