Recurs educatiu La Manduca No Caduca a l’escola · 2016-09-06 · Recurs educatiu: La Manduca No Caduca a l’escola Associació de Naturalistes de Girona 3 MARC CURRICULAR El procés

Recurs educatiu: La Manduca No Caduca a l’escola Associació de Naturalistes de Girona

1

Recurs educatiu

La Manduca No Caduca a

l’escola

Associació de Naturalistes de Girona


2

CONTEXT “La Manduca No Caduca a l‘escola“ és un recurs educatiu per a primària que ha elaborat l’Associació de Naturalistes de Girona, gràcies a la Beca Educar Menjant 2015 de la Fundació Jaume Casademont, amb l’objectiu de fer extensiva la lluita contra el malbaratament alimentari a les escoles i conscienciar la ciutadania de les problemàtiques ambientals i socials que aquest suposa.

LA MANDUCA NO CADUCA A L’ESCOLA

El malbaratament d‘aliments, s’ha incrementat desproporcionadament durant els darrers anys i per tant també els impactes que se’n deriven. Actualment la magnitud de la problemàtica ambiental és d’escala planetària, això ha provocat la necessitat d’una resposta encaminada a la defensa de la qualitat medi ambiental. La situació reclama noves formes de sentir, noves formes de pensar i actuar. És un repte social que afecta simultàniament tots els àmbits que formen les societats modernes, des de les responsabilitats polítiques fins a les responsabilitats individuals com a membres d’una comunitat ciutadana. L’objectiu del present Recurs és sensibilitzar la comunitat educativa de les influències, tant positives com negatives, de les seves accions sobre el medi ambient. Es vol aproximar als alumnes a la problemàtica ambiental i social associada al malbaratament d‘aliments, i mostrar com les nostres activitats diàries (com comprem, cuinem, etc.) tenen una incidència en el nostre entorn natural així com en la nostra societat. Es pretén aportar informació que promogui el canvi d‘hàbits i actituds, tant en el centre com en les llars dels participants (alumnes i professors). Per desenvolupar el programa s’ha dissenyat un material específic perquè pugui ser utilitzat fàcilment pels professors, i que alhora, tingui un caire pràctic que el faci atractiu als estudiants.


3

MARC CURRICULAR El procés d’ensenyament - aprenentatge ha de constituir una manera d’ampliar els horitzons del nostre pensament i una nova forma de sentir i viure la vida d’una manera més responsable i satisfactòria. La col·laboració de l’escola és fonamental per transmetre als nostres nens i joves la importància de lluitar junts contra el malbaratament d’aliments. Si es treballa el tema a l’escola, el missatge arribarà a les famílies i entre tots canviarem hàbits. El programa LA MANDUCA NO CADUCA A L’ESCOLA contempla el currículum de l’Educació Primària Obligatòria des de la perspectiva transversal de l’Educació ambiental. A continuació s’especifiquen els objectius i els continguts.

Objectius

� Sensibilitzar l’alumnat de l’estat actual de malbaratament alimentari de la nostra societat.

� Detectar quines són les pràctiques diàries a les nostres llars i menjador escolar

que permetrien un major aprofitament. � Crear consciència crítica a l’alumnat sobre la problemàtica social i ambiental que

aquests fets representen. � Donar a conèixer quin és el cicle dels aliments i en quins processos es produeixen

les majors quantitats de pèrdua d’aliments. � Prevenir la generació de residus incidint en la sensibilització per a la prevenció del

malbaratament alimentari. � Visibilitat les causes sistèmiques del malbaratament alimentari relacionades amb

la pèrdua del valor dels aliments, valor entès des d’una perspectiva àmplia (ambiental, cultural i econòmic).


4

Continguts Conceptes

� Conceptes de malbaratament i prevenció del malbaratament � El cicle dels aliments. Punts clau del malbaratament � Problemàtica ambiental associada al malbaratament alimentari � Problemàtica social vinculada al malbaratament alimentari � Data de caducitat/consum preferent � Aprofitament alimentari a la llar

� Aprofitament alimentari a l’escola

Procediments

� Observació i investigació orientada a la detecció dels mals hàbits d’us i consum dels recursos que s’utilitzen en el mateix centre o a la llar

� Observació i reflexió sobre el malbaratament a la llar en un cas real

� Selecció i aplicació de mesures correctores

� Tècniques de treball en equip

� Presa, organització i processament de dades obtingudes

Actituds

� Actitud de respecte per el medi ambient i el col·lectiu social � Compromís de responsabilitat d’un bon consum i us dels recursos

� Consciència de les conseqüència de les pròpies accions envers l’entorn ambiental

� Dur a terme actituds responsables en les activitats quotidianes

� Prendre consciència de la responsabilitat individual en el malbaratament alimentari


5

Objectius curriculars

Vinculació amb les competències curriculars de primària segons el departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya:

� Tenir consciència del valor del treball individual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç i treball en l’estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal i emprenedoria, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès, plaer per aprendre i creativitat en l’aprenentatge.

� Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, social i cultural més proper, reforçant així el sentiment de pertinença i arrelament al país i la capacitat d’extrapolar aquests coneixements a altres entorns i al món en general; comprendre, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capaç de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora.

� Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.

� Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica

� Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals.


6

MATERIAL EDUCATIU

El material didàctic el trobareu a www.naturalistesgirona.org, des d’on podreu imprimir el que considereu necessari. El recurs educatiu “La Manduca No Caduca a l’escola” conté el material guia per al professor i el material didàctic per als alumnes, i s’estructura en 4 blocs:

� 1r bloc: orientacions pedagògiques per al professorat � 2n bloc: introducció al malbaratament alimentari i les conseqüències ambientals i

socials que se’n deriven. � 3r bloc: treball pràctic � 4t bloc: reducció del malbaratament alimentari

El bloc 1 conté la informació necessària per al docent per adquirir una visió general de la

problemàtica del malbaratament alimentari. També conté recursos i enllaços que permeten ampliar la informació.

Els blocs 2 i 4 corresponen al material del professor i les fitxes per al treball de les sessions

a l’aula. Cadascun d’aquests blocs està pensat per desenvolupar un treball a l’aula d’una hora i mitja de durada en grups d’aproximadament 20 alumnes.

El bloc 3 correspon al material del professor i les fitxes per al treball pràctic que es

realitzarà a casa en el període comprès entre la primera i la segona sessió Es recomana que entre les dues sessions a l’aula hi hagi una setmana de marge per a la realització del treball pràctic.

Els blocs 2, 3 i 4 inclouen adaptacions de les fitxes de treball per a l’alumne segons el cicle

educatiu: primer, segon i tercer cicle de Primària. Proposta educativa

En els següents blocs es descriu detalladament una proposta didàctica, amb el seu material de suport, perquè el professor pugui guiar fàcilment les sessions incloses en aquest recurs educatiu. El present guió de treball només pretén ser una proposta orientativa per simplificar al professor el treball amb els alumnes, però pot ser modificada atenent a les necessitats o possibilitats de cada centre.

Es treballarà la totalitat dels continguts previstos en aquest recurs amb cadascun dels cicles educatius de primària. Això no obstant, les activitats mitjançant les quals es treballen aquests continguts, i el nivell d’aprofundiment al qual s’arriba, varia en funció dels objectius curriculars de cada cicle.


7

PRIMER BLOC: ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES

Introducció al malbaratament alimentari El malbaratament alimentari es dóna quan desaprofitem i llencem aliments que

encara tenen valor nutritiu. El malbaratament es refereix tant a totes aquelles restes de menjars cuinats que llencem com al que es fa malbé o caduca a la nevera o al rebost i no hem pogut consumir. També es refereix, però, a tot el menjar que es fa malbé al llarg del cicle d’un aliment (des que se sembra a l’hort fins que arriba a les llars). Per tant inclou també el menjar que no es recull als camps, el menjar que no s’arriba a processar a les indústries, o el menjar que no s’arriba a vendre en un establiment.

Quan pensem en el malbaratament d’aliments, el primer que ens ve al cap és el menjar que

acaba llançat a les escombraries, sigui a casa nostra o als supermercats, però de desaprofitament n’hi ha al llarg de tota la cadena alimentària i molt abans que els productes arribin al consumidor. Els responsables del malbaratament no som només els consumidors finals, sinó també els productors quan rebutgen productes perquè no compleixen unes mides determinades o no tenen bon aspecte, les botigues i supermercats quan acumulen més aliments dels que poden vendre per tenir una àmplia oferta de productes i caduquen o els restaurants quan per oferir un menú variat compren molts aliments que després llencen, o quan les racions d'aliments dels plats són massa grans.

El cicle dels aliments

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO en

anglès), un terç de la producció global d’aliments (1.300 milions de tones) es malbaraten cada any.


8

A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d'aliments a l'any, mentre que el

22% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. En diferents estudis s'ha comprovat que més de la meitat dels aliments que es llencen es fa a les llars (81 kg a l'any en una família de dos adults i dos infants). Per això és tan important conscienciar que amb petits canvis de comportament i actitud tothom pot fer un consum més responsable que eviti el malbaratament i que ajudi a millorar les condicions socials i ambientals de l'entorn.

Producció bruta (Collita total)

Producció bruta prevista pel consum humà

Aliments comestibles 100%

Aliments disponibles collits 80,2%

Aliments disponibles després de la collita 61,7%

Aliments disponibles en el processament 44,4%

Aliments disponibles en el comercialització 30,8%

Aliments ingerits 16%

15,4%

23,1%

Pèrdues relatives Processament 28%

Pèrdues relatives Comercialització 27,8%

Pèrdues relatives Consum 50%

Aliments no comestibles

Pèrdues relatives Collita 38,5%


9

Petits consells contra el malbaratament alimentari:

Entenem per prevenció del malbaratament alimentari, el conjunt de mesures que podem dur a terme abans que l’aliment esdevingui residu a tots els nivells de la cadena alimentària.

És important mesurar les quantitats, no fer els entrepans ni els plats massa grans, comprar

només allò que necessitem i tenir en compte les dates de caducitat i consumir abans els productes que es fan malbé aviat. En aquest sentit, anar a comprar amb una llista de la compra, o tenir el menjar organitzat amb els productes que caduquen abans a davant, poden ser petits trucs que ens serveixin per aprofitar millor els aliments i evitar que se’ns facin malbé.

En aquest punt, cal tenir en compte la diferència entre data de caducitat i data de consum

preferent. Data de caducitat: l’aliment comença a fer-se malbé i és possible que, si deixem passar

molts dies, en senti malament. Data de consum preferent: indica una data a partir de la qual l’aliment comença a perdre

sabor o olor, però no vol dir que ens hagi de fer cap mal. Ens els podem menjar tranquil·lament. Recursos disponibles per ampliar la informació Vídeo “El valor dels aliments”. Recursos i materials de la jornada “El rol de l'escola en la lluita contra el malbaratament alimentari”

Portal família i escola de la Generalitat de Catalunya. Web de l’Agència Catalana de Residus sobre el malbaratament alimentari. Vídeo “Waste”.


10

SEGON BLOC: INTRODUCCIÓ AL MALBARATAMENT ALIMENTARI I LES CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS I SOCIALS QUE SE’N DERIVEN

Desenvolupament de la sessió

Aquest bloc es desenvolupa durant la primera sessió a l’aula. El professor dirigirà la

classe, motivarà als alumnes i farà un seguiment de cada subgrup, en les activitats que s’escaigui. La sessió tindrà una durada de 90 minuts i constarà de diferents activitats:

� Introducció de la sessió i al concepte de malbaratament alimentari. (veure bloc 1) 5’. � Activitat 1: El conte de l’Enric 15’ � Activitat 2: el cicle dels aliments 10’ � Activitat 3: joc “transportem els aliments” 40’ � Activitat 4: visionat d’un vídeo 10’ � Tancament de la sessió i presentació del treball pràctic (explicació del bloc 3, que han

de treballar a casa) 10’

En iniciar la sessió, el professor haurà d’explicar al grup classe en què consisteix i quins són els objectius que es pretenen assolir, així com la metodologia de treball.

Es demanarà als alumnes que facin una pluja d’idees del que creuen que és el

malbaratament alimentari i s’anotaran a la pissarra. Un cop recollides les idees el professor les sintetitzarà i definirà els conceptes de malbaratament i prevenció del malbaratament.


11

Activitat 1: El conte de l’Enric

El professor explica el “Conte de l’Enric” (veure el conte a la pàgina següent). Cada professor pot adaptar el conte a les característiques de cada grup classe i anirà interpel·lant els alumnes per fer-los partícips de l’activitat.

El conte ens permetrà, introduir el concepte de malbaratament, criteris comercials de venda de

productes, etc. A continuació es presenten algunes preguntes que poden ajudar a dirigir l’explicació: - al supermercat hi heu vist mai pastanagues tortes? - Creieu que a vegades els pagesos tenen fruita i verdura que no poden vendre perquè la

collita ha anat massa bé? - Perquè són més bons els tomàquets grans que els petits? APUNTS PER AL PROFESSOR: Els criteris comercials establerts en l’actual sistema comercial de grans superfícies prioritza les fruites i verdures de color llampant i destacat i forma i mida uniforme. Deixant en segon terme els criteris de qualitat organolèptica, mètodes de producció, proximitat, etc. Aquests fets desafavoreixen els productors locals, d’escala petita o de producció ecològica, desestimant i traient, del circuit comercial, productes que, tot i la seva qualitat organolèptica, no són aprovats per qüestions estètiques. Això mateix passa amb la fruita i verdura molt madura o tacada, que és desestimada del circuit comercial, tot i ser totalment aptes pel consum. Aquest fet genera enormes quantitats de productes malbaratats que acaben a les escombraries o que ni tan sols es recullen als camps perquè no els podria vendre o surten econòmicament a compte al pagès (aquest fet s’agreuja amb la baixada dels preus davant d’un excés d’oferta).


12

EL CONTE DE L’ENRIC L’Enric era un pagès molt engrescat amb la seva feina. Li agradava molt, perquè li permetia gaudir

de l’aire lliure cada dia i conèixer molt bé els tresors de la natura. Té un camp petit i un de gran i també unes miques de maldecaps.

Sabeu per què? En el camp petit havia decidit que hi plantaria un any naps i un altre any pastanagues. L’any dels

naps va anar molt bé, però aiiiii el de les pastanagues. Resulta que en aquell camp hi havia moltes pedres! I les pastanagues, per poder créixer s’havien de doblegar i fer formes caragolades. Així que quan l’Enric les collia, totes eren tortes!

Caram unes pastanagues tortes ningú no les voldria al mercat on anava a vendre cada dissabte es

deia l’Enric Al camp gran a la tardor hi plantava cols que collia a l’hivern i a la primavera hi plantava tomates que

collia a l’estiu. Estava molt content, l’Enric perquè aquell any li havien fet un encàrrec molt gros i si plantava tot el camp de cols, es faria la barba d’or!

Amb amor i dedicació l’Enric va anar cuidant les cols, i quan ja gairebé va ser l’hora de collir-les va

rebre una trucada. -Enric, com tens les meves cols? -Ui, a punt de collita Sr. Ramonet. M’enviï un camió la setmana vinent que les collirem totes -Enric, fas broma, no? -Broma? 5000 cols no hi caben pas a la butxaca Sr. Ramonet- va fer l’Enric tot fregant-se les mans,

perquè ja estava a punt de fer negoci -5000 cols? Però si jo en vull 50! -Fa broma, senyor Ramonet? Vatua! O el senyor Ramonet havia fet malament la comanda o l’Enric s’havia equivocat! Què en faria de tantes cols? A l’estiu les tomates van ser un altre maldecap. El distribuïdor que les venia a recollir per vendre-les

al supermercat, només volia les de mida més grossa, que fossin rodones i perfectes, vermelles però no madures... com si les tomates es fessin dins un motllo!- pensava l’Enric

-Quin món tan complicat! - gemegava l’Enric. La meva verdura és de primera qualitat, la cuido

durant tot l’any, amb el meu esforç i respecte per la terra, però el negoci no em funciona. Les tomates més suculentes són les que maduren al camp i a vegades tenen la pell fina i no són tan rodones com volen els grans compradors.

Sort de la senyora. Pepa, una clienta eixerida que va al mercat cada dissabte i li demana a l’Enric

que li posi aquelles carabasses tortes, aquelles pastanagues recaragolades i aquelles tomates petites, les més bones de tota la contrada!

La Sra. Pepa, és una bona persona i cuina com els àngels. A vegades li porta algun cuinat especial

a l’Enric fet amb els productes del seu hort. Fins i tot n’aprofita les fulles de la pastanaga! I tot sovint preparà menús deliciosos per la seva filla, Raquel, que treballa molt i tot el dia va ben

atrafegada.


13

Activitat 2: El cicle dels aliments Aquesta activitat té per objectiu posar de manifest què és el cicle dels aliments des del moment que un pagès sembra una llavor fins al moment que el producte és consumit, així com el destí de les restes que en deriven. L’activitat es realitzarà preferiblement amb grups de 2-3 persones, per tal de treballar en equip i generar debat. Ara bé, si el professor ho considera més adequat, també es pot realitzar de forma individual. Es treballarà sobre la fitxa “Activitat 2” que es presenta a continuació. Aquesta fitxa està adaptada per a cada cicle educatiu. La fitxa conté un seguit d’imatges i caldrà identificar quin és el moment del cicle d’un aliment que correspon a cada imatge i, a continuació, ordenar aquests esdeveniments de manera cronològica segons s’esdevenen durant el cicle dels aliments. La fitxa del primer cicle conté menys imatges per tal de simplificar l’activitat. En el cas del cicle superior també se’ls demana que identifiquin quin és l’element majoritari que necessiten en cada procés: aigua, terra o energia.


14

El cicle dels aliments Nivell: primer cicle

Nom: Data: Ordena les imatges següents segons l’ordre en què es produeixen en el cicle d’un aliment:

Transport d’aliments

Pagès sembrant

Anem a compra

Pagès recollint

Tirem les restes de menjar

Cuinem els aliments

Recurs educatiu: La manduca no caduca a l’escola Associació de Naturalistes de Girona

Manual pel professor 15

El cicle dels aliments Nivell: segon cicle

Nom: Data:

Ordena les imatges següents segons l’ordre en que es produeixen en el cicle d’un aliment i digues què passa en cadascuna d’elles:

a) Transport d’aliments b) Anem a compra c) Cuinem els aliments

d) Tirem restes de menjar e) Pagès sembrant f) Pagès recollint

g) processat i transformació h) transport d’aliments

----------------------------------

---------------------------------------

----------------------------------

----------------------------------

---------------------------------------

---------------------------------------

---------------------------------------

------------------------------------

Recurs educatiu: La manduca no caduca Associació de Naturalistes de Girona

16

El cicle dels aliments Nivell: cicle superior

Nom: Data: Ordena les imatges següents segons l’ordre en que es produeixen en el cicle d’un aliment i digues què passa en cadascuna d’elles. Indica en cada cas quin o quins elements necessitem: aigua, terra,energia solar, electricitat, benzina.

----------------------------------

---------------------------------------

----------------------------------

----------------------------------

---------------------------------------

---------------------------------------

---------------------------------------

------------------------------------


17

Activitat 3: joc: transportem els aliments

L’objectiu és consolidar els coneixements adquirits a l’activitat anterior, relatius al cicle dels aliments i el seu processat. Així mateix, s’introdueixen els conceptes de producte de proximitat i malbaratament alimentari al llarg de tot el cicle.

En el cas del cicle superior de primària, també s’introdueix el consum de recursos associat

a la producció d’aliments. Aquest consum de recursos, així com la gestió dels residus és, en resum, la principal problemàtica ambiental associada al malbaratament alimentari.

Atesa la voluntat de simplificació d’aquest recurs, per tal que es pugui desenvolupar en tant

sols 3 hores lectives, no es treballa específicament la gestió dels residus orgànics derivats del malbaratament, així com tampoc es treballa la gestió dels residus derivats dels embolcalls, el nombre dels quals incrementa exponencialment en la distribució de productes de llarga distància. Ara bé, en el cas que el professor ho consideri adequat es recomana incorporar aquestes qüestions en la mesura del possible. És especialment interessant en aquells centres educatius que disposen d’hort escolar amb compostador o que tenen papereres o altres eines de recollida selectiva de les fraccions orgànica i/o plàstic.

L’activitat es desenvolupa en grups de 6 persones al pati de l’escola. L’activitat presenta

diferents variants per adaptar-se a cada nivell educatiu. En primer lloc, es fan els grups de 6 persones i es reparteix plastilina perquè cada nen faci

el seu producte alimentari: tomàquet o pastanaga. Recomanem treballar amb els aliments “tomàquet” i/o “pastanaga”, per poder vincular-ho al conte de l’Enric (activitat 1). Un cop cada nen té el seu tomàquet o pastanaga anirem al pati on desenvoluparem el joc. .

A cada membre del grup se li assigna un procés del cicle dels aliments (treballat a l’activitat

2): pagès, transport, processat, transport, venda, cuina. El joc comença amb el pagès, que tindrà els productes alimentaris de tot els grup (els

pagesos comencen el joc amb 6 tomàquets cadascú). A continuació distribuírem els membres del grup en files, distanciant cada membre del grup uns 5-10 metres, en l’ordre que correspongui seguint el cicle dels aliments de la manera que es detalla a continuació.


18

El joc consisteix en una cursa de relleus on cada grup ha de passar-se la totalitat

dels aliments d’un a altre membre del grup, des del pagès fins al cuiner. Ho poden fer transportant els aliments d’un en un o tots alhora. Ara bé, és molt important que si un aliment cau a terra no el poden recollir, doncs, aquest aliment simbolitza el malbaratament que es produeix en cada pas del cicle de l’aliment.

El joc no té guanyador ni perdedor. Ens serveix per reflexionar sobre el que passa durant el

cicle d’un aliment. A continuació es presenten algunes preguntes i comentaris que poden ajudar a dirigir el debat:

- Quant triga un aliment a arribar des del pagès fins al comerç? Fa un procés molt llarg - Ens hem cansat? Es consumeix molta energia per fer tot aquest cicle? I com és aquesta

energia? D’on la traiem? - Quants aliments hem malbaratat (ens han caigut a terra)? Creieu que això també passa a

la realitat, que durant el transport hi ha aliments que es fan malbé i no arriben al comerç? - Fixeu-vos en la forma de les pastanagues i els tomàquets que han arribat al cuiner. S’han

deformat una mica o són tan maques com al principi? Recordeu les pastanagues tortes de l’Enric? Ningú les volia, oi? Creieu que les voldrien les nostres pastanagues, ara que estan tortes? Però ben mirat, encara deuen ser bones, tot i estar tortes....

- Què passaria si en comptes de comprar els tomàquets de tan lluny, comprem els de l’Enric que els fa aquí a prop? A continuació comprovarem què passa si comprem els tomàquets de l’Enric, és a dir, de

proximitat. Repetirem el joc, però en comptes d’organitzar-nos en files distants, ens posarem ben apretadets en una rutllada. També es pot reorganitzar el grup reassignant els rols, per tal que ara


19

no tinguem un dels camions i el supermercat o la fàbrica, per tal de tenir menys intermediaris. Ara, tornarem a passar-nos els aliments. En aquest cas es recomana fer una rotllana amb tots els alumnes o passar els productes d’un en un.

Reflexions:

- Quant temps hem trigat? - Ens hem cansat? Hem consumit més o menys energia? - Quants aliments hem malbaratat? Ens n’han caigut gaires? - I la forma? Se’ns han deformat més o menys que abans?


20

Activitat 4: vídeo L’activitat 4 té per objectiu plantejar les problemàtiques socials derivades del malbaratament alimentari. En aquest punt es podrien treballar moltes qüestions relacionades amb la solidaritat i la cooperació, amb les injustícies socials i laborals dels principals països exportadors d’aliments. Ens centrarem, però, en l’accés universal als aliments, al fet que són un dret humà i el cost econòmic que suposa el malbaratament alimentari, tant pel que fa a l’economia familiar com al cost de diners públic que deriva de la gestió dels residus. Com hem vist a l’activitat 3, requerim energia i recursos naturals per poder generar i transportar els aliments que consumim (i els que malbaratem també). Tots aquests recursos representen alhora un cost econòmic, així com suposa una despesa de diners públic la gestió dels residus orgànics derivats del malbaratament alimentari. Els aliments que tenim a la llar, també els hem de pagar quan els comprem. Si aquest aliment se’ns fa malbé, podem dir que ha estat una despesa innecessària. Si un nen tira mig entrepà a l’escola, aquell entrepà també té un valor econòmic. Per il·lustrar això, passarem el vídeo “foodwaste = money waste”, que es pot accedir a http://www.stopfoodwaste.ie/ i també través de YouTuBe. A continuació es presenten algunes preguntes que poden ajudar a conduir el debat posterior per reflexionar sobre el vídeo. És important, especialment amb els grups de primer i segon cicle, que quedi clar que és una paròdia, i que la gent no es menja els diners, sinó que és una representació per explicar que el menjar val diners:

- Què passa al vídeo? - Quant val un dinar al restaurant? Si deixem mig plat, quants diners ens hauríem pogut

estalviar? - I al final, què en fan dels diners que no es mengen? Es tiren a la brossa.... - En comptes de tirar-los els podríem aprofitar per fer un altre plat?


21

TERCER BLOC: TREBALL PRÀCTIC Un cop vistos els conceptes d’introducció al malbaratament, es demanarà als alumnes que realitzin un seguiment dels aliments que es llencen a casa i/o al menjador de l’escola. Això ha de fer-se al final de la primera sessió per tal que els alumnes puguin realitzar el treball a casa abans de la segona sessió. Se’ls repartirà una fitxa (veure fitxa més avall) on hauran de llistar i quantificar els aliments llençats (només aquells que haguessin pogut ser aprofitats). Les dades recollides seran valorades a la sessió de reflexió que tindrà lloc a l’aula i que correspon al bloc 4 d’aquest recurs. És important comptabilitzar només els aliments aprofitables, és a dir, els ossos, pinyols, pells, peles, etc. no es tindran en consideració. Tampoc es tindrà en compte aquell menjar que sigui aprofitat per fer un altre plat o es mengi en un altre àpat. Per completar la fitxa, després de cada àpat (dinar i sopar) i durant una setmana (aproximadament, doncs la durada es pot adaptar a l’espai temporal que s’estableixi entre les dues sessions), s’ajuntaran les restes del plat (si hi ha més d’un plat, es farà el sumatori o s’ajuntaran les restes dels diversos plats) i s’haurà de pintar el número de porcions corresponents a la part de menjar que s’ha tirat. Aquesta activitat pot realitzar-se a casa o al menjador escolar, si l’escola en té. Per als cicles mitjà i superior també es demana que anotin el menjar que es llença a les escombraries perquè ha caducat o s’ha fet malbé (ex: iogurts caducats, fulles d’enciam, fruita podrida, menjar guardat a la nevera durant massa dies, etc.). Per fer-ho, es demanarà ajut a la família i es llistarà la relació d’aliments llençats, a la fitxa corresponent. Es recomana que el professorat de l’escola dediqui 5-10 minuts diaris a fer un seguiment per comprovar que els nens van anotant les dades a la fitxa i resoldre els dubtes que puguin sorgir.


22

Treball pràctic. Què llencem a casa i a l’escola? Nivell: primer cicle

Nom: Data: Quant menjar deixo al plat? Durant una setmana, després de dinar i després de sopar, anota la quantitat de menjar que has deixat al plat.

• Per fer-ho, quan acabis de menjar, agrupa el menjar que quedi al plat en un costat, i valora la proporció del

plat que ocupa. • No has de comptar el menjar que no es pugui aprofitar (pinyols, ossos, espines...). • Si menges més d'un plat, pots ajuntar les restes dels diferents plats per fer el càlcul un sol cop.

Dia 1 (Data: ) Dia 2 (Data: ) Dinar Sopar Dinar Sopar




23

Treball pràctic. Què llencem a casa i a l’escola? Nivell: cicle mitjà

Nom: Data: Quant menjar deixo al plat? Durant una setmana, després de dinar i després de sopar, anota la quantitat de menjar que has deixat al plat.




Número de porcions (de 1 a 8):















24

Quant menjar llencem a casa? Amb l'ajut de la teva família, i durant una setmana, revisa cada vespre què heu llençat a la brossa orgànica aquell dia, perquè se us ha fet malbé o ha caducat. Per exemple fruita, iogurts, pa sec... i anota-ho a la taula. Anota els diferents productes i també les quantitats que heu llençat.

Dia 1. Data: .......................................... Hem llençat...






25

Treball pràctic. Què llencem a casa i a l’escola? Nivell: cicle superior

Nom: Data: Quant menjar deixo al plat? Durant una setmana, després de dinar i després de sopar, anota la quantitat de menjar que has deixat al plat. Suma el número de porcions per àpat i per dia.



















26

Quant menjar llencem a casa? Amb l'ajut de la teva família, i durant una setmana, revisa cada vespre què heu llençat a la brossa orgànica aquell dia, perquè se us ha fet malbé o ha caducat. Per exemple fruita, iogurts, pa sec... i anota-ho a la taula. nota els diferents productes i també les quantitats que heu llençat. (Ex: 5 fulles d'enciam ; 3 pomes ; 1 iogurt ; mitja barra de pa ; 1 plat de macarrons que va sobrar ahir...). Anota també el motiu pel que s’ha llençat (caducat, mal estat, altres):

Dia 1. Data: .......................................... Hem llençat... Quantitat Ho hem llençat perquè.. exemple: iogurts, ous... exemple: 2 unitats, 30 grams.... exemple: caducat, han caigut al terra...





27




28

QUART BLOC: REDUCCIÓ DEL MALBARATAMENT ALIMENTARI

Aquest bloc es desenvolupa durant la segona sessió a l’aula. El professor dirigirà la classe, motivarà als alumnes i farà un seguiment de cada subgrup, en les activitats que s’escaigui. La sessió tindrà una durada de 90 minuts i constarà de diferents activitats:

� Introducció i revisió de les fitxes 15’ En iniciar la sessió el professor farà un recordatori de què es va fer a la sessió anterior. Preguntes com “Qui recorda que li passaven a les pastanagues de l’Enric?”, “Què vam veure al joc que vam fer al pati?”, entre d’altres, poden facilitar la participació dels estudiants per refrescar els conceptes tractats a la primera sessió. Es demanarà als alumnes que treguin la fitxa que han omplert a casa, amb les dades del menjar que s’ha llençat i es preguntarà Es revisarà que tothom tingui dades, i en cas contrari es faran grups de dues persones per poder-les treballar de forma conjunta. També es recomana que el professor porti algunes fitxes omplertes per als estudiants que no en portin. � Activitat 5: quant menjar llencem? (anàlisi de les fitxes del treball pràctic) 20’ � Activitat 6: conte hindú 10’ � Activitat 7: la durabilitat dels aliments 15’ � Activitat 8: fem receptes d’aprofitament 20’ � Tancament de la sessió 10’

-

-

-


29

Activitat 5: quant menjar llencem? (anàlisi de les fitxes del treball pràctic Cada alumne haurà fet o farà un recompte del nombre de fraccions que ha deixat al plat en cada àpat i haurà de fer el sumatori total de porcions durant el temps que ha durat l’estudi. Posteriorment es faran grups de 3-4 persones i s’aniran sumant el nombre de fraccions del conjunt del grup. Per tal de facilitar el recompte es faran servir les rodones que trobareu a continuació i post-it o gomets (o altres elements que es puguin posar i treure). Es facilitaran 3 rodones a cada alumne. Els alumnes posaran un post-its o gomets per cada fracció que hagi deixat al plat. A mesura que es vagin sumant o agrupant les rodones dels diferents estudiants unificarem les rodones parcials en rodones completes per tal de veure més clar el nombre enter de plats malbaratats. Finalment el professor recollirà totes les rodones, les posarà en algun lloc visible (enganxades a la pissarra o al terra, per exemple) i farem el sumatori global (si hi ha fraccions, s’unificaran) per fer el recompte de plats d’aliments malbaratats entre tota la classe. A partir d’aquí es reflexionarà sobre la quantitat de menjar que tirem entre tots els nens i nenes de la classe, i de l’escola per no acabar-nos el plat o per portar un entrepà massa gran que no ens podem acabar a l’hora de patí.


30


31


32

Activitat 6: conte hindú

Amb l’objectiu de recordar l’atenció dels alumnes i consolidar el que hem parlat fins ara, el professor o educador explicarà el següent conte hindú:

Una vegada, un pardal va preguntar a un colom de bosc:

—Quant pesa un borralló de neu?

I el colom li va dir:

—No gens.

—Gens? —va dir el pardal—. Doncs, mira, escolta aquesta història que em va passar fa temps, a veure què et sembla:

«Un dia em vaig aturar a la branca d’un avet just on la branca s’ajunta amb el tronc. Al cap d’una estona va començar a nevar, però molt poquet, molt lleument. Com que no tenia res a fer, em vaig posar a comptar els flocs que anaven caient al damunt d’aquella branca. En vaig comptar 3.741.952. Quan va caure el següent, el que feia 3.741.953,

petit, lleu, que no pesava gens, tal com tu dius, la branca es va trencar».

Acabat el relat el pardal va marxar volant... I el colom es va quedar pensant.

Aquest conte serveis per reflexionar sobre el fet que les nostres accions poden semblar petites, però com que som molta gent, la suma de les accions de tots, poden tenir un impacte molt gran.


33

Activitat 7: la durabilitat dels aliments Un cop hem vist si tirem menjar a casa, i quin impacte poden tenir a escala global, les nostres petites accions de malbaratament alimentari, passarem a veure què podem fer per evitar aquest malbaratament. Per una banda, és important mesurar les quantitats, no fer els entrepans ni els plats massa grans, comprar només allò que necessitem i tenir en compte les dates de caducitat i consumir abans els productes que es fan malbé aviat. En aquest sentit, anar a comprar amb una llista de la compra, o tenir el menjar organitzat amb els productes que caduquen abans a davant, poden ser petits trucs que ens serveixin per aprofitar millor els aliments i evitar que se’ns facin malbé. En aquest punt, cal tenir en compte la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent (veure bloc 1). Aquesta activitat té per objectiu reflexionar sobre la durabilitat dels aliments i veure que alguns es fan malbé abans que d’altres i, per tant, els haurem de consumir abans. L’activitat es realitza a l’aula en grups de 2-3 persones. Cada grup haurà de dibuixar en un full din A3 una nevera i en un altre full un armari. A més, se’ls facilitarà una sèrie de targetes, adhesius o post-its amb els aliments que es llistes més avall i els hauran de col·locar a l’armari o a la nevera, segons correspongui. Aquells aliments que es puguin guardar tant a la nevera com a l’armari, es col·locaran indistintament. Per als cicles superior i mitjà, també es demanarà que dins la nevera i dins l’armari, es col·loquin els aliments amb menys durabilitat a la part inferior i els que duren més temps, més amunt. A continuació es posarà en comú el resultat de l’exercici i es reflexionarà sobre el fet que alguns aliments duren més temps i d’altres menys i, per tant, cal anar amb compte a l’hora de comprar, per tal de no comprar-los en excés i que se’ns facin malbé. En el cicle superior també es pot introduir el concepte de data de caducitat i data de consum preferent. A continuació es detallen alguns aliments que es poden fer servir per l’activitat de la durabilitat dels aliments, tot i que cada professor pot afegir i treure els aliments que consideri convenients.


34

TOMÀQUET

RESTES DE LLENTIES

PATATA BULLIDA

PLÀTAN

MADUIXES

PA

IOGURT

LLET (OBERTA)

SUC DE TARONJA

FARINA

LLAUNA DE TONYINA

POT OBERT DE SALSA DE TOMÀQUET

SUCRE

SAL

OLI

PAQUET DE PASTA

PAQUET D’ARRÒS

CARBASSÓ

ENCIAM

COLACAO

PA RATLLAT

CROQUETES CONGELADES

GALETES

FILET DE POLLASTRE

AVELLANES

CEREALS

FORMATGE

PASTANAGA

TARONJA

PEBROT

FILET DE PEIX

CEBA

OUS

XOCOLATA

LLENTIES SEQUES

LLAUNA D’OLIVES

MELMELADA

PATATA

PERNIL DOLÇ


35

Activitat 8: fem receptes d’aprofitament Es facilitarà la fitxa que es detalla a continuació i cada nen haurà d’escollir 3 ingredients dels que ha posat a la nevera o a l’armari i farà una recepta amb aquests 3 aliments. Si calen més ingredients per poder cuinar la recepta, es podran afegir tants aliments com sigui necessari. En el cas del primer cicle es podrà fer servir qualsevol dels ingredients. En el cas del cicle mitjà, com un a mínim un ingredient haurà de ser de la nevera. En el cas del cicle superior, caldrà escollir un mínim de 2 aliments de la nevera. Un cop hagin dissenyat la seva recepta, cada nen o nena explicarà a la resta del grup quina recepta ha fet i quin és l’aliment que s’aprofita. El professor finalitzarà la sessió fent un repàs de tot el que hem après i convidarà als alumnes a cuinar a casa, la recepta que ha fet.

APLICACIÓ i SEGUIMENT


36

Activitat 8. Fem receptes d’aprofitament Nivell: primer cicle

Nom: Data: NOM DE LA RECEPTA: _____________________________________________ Ingredients que faré servir de la nevera o armari: 1- 2- 3- Altres ingredients que necessito: - - - Explica la recepta:


37

Activitat 8. Fem receptes d’aprofitament Nivell: primer mitjà

Nom: Data: NOM DE LA RECEPTA: _____________________________________________ Ingredients que faré servir de la nevera: 1- Ingredients que faré servir de l’armari: Altres ingredients que necessito: Explica la recepta:


38

Activitat 8. Fem receptes d’aprofitament Nivell: cicle superior

Nom: Data: NOM DE LA RECEPTA: _____________________________________________ Ingredients que faré servir de la nevera: 1- 2- Ingredients que faré servir de l’armari: Altres ingredients que necessito: Explica la recepta:

Documents

Recurs educatiu La Manduca No Caduca a l’escola · 2016-09-06 · Recurs educatiu: La Manduca No Caduca a l’escola Associació de Naturalistes de Girona 3 MARC CURRICULAR El procés