Reforç Coneixement Medi 5è

Coneixement del medi

REFOR I AMPLIACI5PRIMRIA

Fitxes de refor

Fitxa 1 El procs digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3Fitxa 2 La respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4Fitxa 3 Lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5Fitxa 4 La sang i laparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6Fitxa 5 La funci de relaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7Fitxa 6 El sistema nervis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8Fitxa 7 El sistema nervis i els moviments . . . . . . . . . . . . . . .9Fitxa 8 La coordinaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 9 Lestructura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Fitxa 10 Lescora canvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa 11 El sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Fitxa 12 Lunivers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Fitxa 13 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Fitxa 14 La nutrici en els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa 15 El medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Fitxa 16 La protecci del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 17 Les propietats de la matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Fitxa 18 Les mescles i les substncies pures . . . . . . . . . . . . 20Fitxa 19 Els canvis destat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Fitxa 20 Els canvis qumics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Fitxa 21 El moviment i la velocitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Fitxa 22 La fora de la gravetat i el moviment . . . . . . . . . . . 24Fitxa 23 Les mquines simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Fitxa 24 Les unitats de relleu de Catalunya .

Les terres del nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Fitxa 25 El relleu del centre, el sud i el litoral

de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Fitxa 26 Els rius de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Fitxa 27 Llacs, embassaments i canals de Catalunya . . . . 29Fitxa 28 El clima a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Fitxa 29 La Catalunya humida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Fitxa 30 La Catalunya seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Fitxa 31 La poblaci de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Fitxa 32 La poblaci i el sector primari a Catalunya . . . . . . 34Fitxa 33 El sector secundari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . 35Fitxa 34 El sector terciari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Fitxa 35 El paleoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37Fitxa 36 El neoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Fitxa 37 Ledat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Fitxa 38 El territori de Catalunya a la prehistria . . . . . . . . . 40Fitxa 39 Ibers, celtes i colonitzadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Fitxa 40 Els romans i Hispnia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Fitxa 41 El territori de Catalunya a ledat antiga . . . . . . . . . 43Fitxa 42 El comenament de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . 44Fitxa 43 El final de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Fitxa 44 La vida a Al-Andalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Fitxa 45 La vida als regnes cristians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47Fitxa 46 El territori de Catalunya en ledat mitjana . . . . . . . 48

Fitxes dampliaci

Fitxa 1 El factor Rh . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Fitxa 2 Diferents maneres de veure el mn . . . . . . . . . . . . . 51Fitxa 3 Les erupcions volcniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Fitxa 4 Ecosistemes en perill . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Fitxa 5 Eureka, el principi d'Arquimedes . . . . . . . . . . . . . . .57Fitxa 6 Newton i les pomes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Fitxa 7 Un gran parc a l'Alt Pirineu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61Fitxa 8 Essncies per combatre la calor . . . . . . . . . . . . . . . 63Fitxa 9 Els primers agricultors i ramaders . . . . . . . . . . . . . 65Fitxa 10 Els nostres avantpassats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67Fitxa 11 L'exrcit rom i els seus campaments . . . . . . . . . . 69Fitxa 12 El cam de Sant Jaume . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

Grup PromotorSantillana

Refor i ampliaci Coneixement del medi 5 s una obra collectiva concebuda, dissenyada

i creada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana Educacin S. L.,

sota la direcci de Jos Toms Henao i M. ngels Andrs Casamiquela.

Textos: A. Rodrguez, A. Snchez-Ramal

Illustraci: J. Baeza i C. Molinas

Edici: Marta Ballester, Gemma Comas, Mar Garca, Slvia Jofresa, Anna Sagrist

i Anna Snchez-Ramal

Composici i muntatge: Equip editorial Grup Promotor / Santillana, Serveis editorials track 20

Cartografia: Jos Luis Gil i Adolf Vallejo

Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas

Fotografia: A. R. Prez; C. Jimnez / photoAlquimia; J. M. Escudero; J. Oster; S. Padura; PHOTODISC;

MUSEO NACIONAL DEL PRADO / Laboratorio del Museo del Prado / MUSEO DEL PRADO -

MADRID - DERECHOS RESERVADOS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIN TOTAL O PARCIAL;

PHOTOTHQUE DU MUSE DE L'HOMME, PARS; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;

ARXIU SANTILLANA

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)

08005 Barcelona

Imprs per

CP: 130328

Dipsit legal:

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la propietat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com a material daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora dels usos permesos, especialment si t finalitat comercial.

3 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Nom Data

Refor

1 El procs digestiu

El procs digestiu consisteix en la transformaci dels aliments per aconseguir-ne els nutrients. Es du a terme a laparell digestiu.

La primera fase daquest procs s la digesti, que comena a la boca, on es trituren i sempassen els aliments; desprs, van circulant al llarg del tub digestiu fins a arribar a lestmac, on els sucs gstrics els transformen en una massa pastosa, el quil.

Desprs de la digesti, es produeix labsorci, que t lloc a lintest prim; en aquesta fase els nutrients passen a la sang.

El procs digestiu acaba amb leliminaci de les restes, que comprn la formaci dels excrements a lintest gros i la seva expulsi per lanus.

Recorda

1. Completa lesquema.

2. Respon les preguntes segents.

En quina part del procs digestiu interv lintest prim?

Qu sn els excrements? On es formen?

3. Completa el text.

Els aliments contenen que el nostre organisme necessita.

El procs consisteix en la dels aliments perqu

puguem obtenir-ne els nutrients necessaris. Consta de tres fases: ,

dels nutrients i dels excrements.

El procs digestiu comprn...

que consisteix en

que consisteix en

que consisteix en

la digesti


Nom Data

Refor

2 La respiraci

La respiraci permet obtenir oxigen de laire i expulsar dixid de carboni. Aquest procs el realitza laparell respiratori, que est format per:

les vies respiratries, constitudes per la faringe, la laringe, la trquea, els bronquis i els bronquols, que sn els conductes pels quals entra laire;

els pulmons, que sn dos rgans esponjosos que obtenen loxigen de laire i expulsen el dixid de carboni.

La respiraci t dos moviments:

la inspiraci, quan laire entra als pulmons i loxigen que cont passa a la sang;

lexpiraci, que s la sortida de laire dels pulmons.

Recorda

1. Digues de quin rgan es tracta en cada cas i explican la funci en la respiraci.

2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui.

El nen est inspirant/expirant aire.

Els pulmons estan inflats/desinflats.

El nen est inspirant/expirant aire.

Els pulmons estan inflats/desinflats.

A B


Nom Data

Refor

3

Lexcreci s la funci que sencarrega deliminar, a travs de lorina i la suor, les substncies de rebuig que hi ha a la sang.

Laparell excretor est format pels rgans segents:

els ronyons, que sencarreguen de filtrar la sang i retenir les substncies de rebuig per formar lorina;

la bufeta de lorina, on sacumula lorina fins que s expulsada;

els urters, que comuniquen els ronyons amb la bufeta;

la uretra, a travs de la qual sexpulsa lorina de lorganisme.

les glndules sudorpares, que sencarreguen deliminar substncies de rebuig a travs de la suor.

Recorda

Lexcreci

2. Completa les oracions.

L s la funci que sencarrega deliminar de lorganisme

les substncies de de la sang a travs de l

i la .

La de lorina s lrgan on sacumula l

fins que s expulsada.

Els comuniquen els ronyons amb la .

3. Indica quina oraci s certa.

Lexcreci s lexpulsi dels excrements.

Lexcreci s leliminaci de substncies de rebuig de la sang.

1. Retola lesquema amb les paraules segents.

URTERS

RONYONS

BUFETA


Nom Data

Refor

4

1. Completa les definicions segents.

3. Llegeix el text i subratllan les parts incorrectes. Desprs, copial correctament.

Als pulmons, la sang es carrega doxigen i torna al fetge per les venes caves. En la circulaci general, la sang carregada doxigen torna al cor per lartria aorta.

La sang s un lquid vermell que transporta i recull diverses substncies nutrients, oxigen i substncies de rebuig per tot el nostre cos.

El cor s lrgan que sencarrega dimpulsar el recorregut de la sang pel cos mitjanant els batecs.

La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser: artries, que transporten la sang des del cor fins als altres rgans del cos; venes, que tornen la sang al cor, i capillars, que sn els vasos ms fins i que comuniquen les artries i les venes.

La sang du a terme un doble recorregut per laparell circulatori:

En la circulaci pulmonar, la sang surt del cor per les artries pulmonars i hi torna per les venes pulmonars desprs dagafar oxigen.

En la circulaci general, la sang carregada doxigen surt del cor per lartria aorta. En aquest recorregut recull i reparteix per tot el cos els nutrients, sallibera de les substncies de rebuig i torna al cor per les venes caves.

Recuerda

La sang i laparell circulatori

La s un lquid vermell que transporta ,

i per tot el nostre cos.

El s lrgan que sencarrega dimpulsar el de la sang pel cos.

Recorda

2. Retola el dibuix amb les paraules segents.

ARTRIA

COR

CAPILARS

VENES


Nom Data

Refor

5 La funci de relaci

La funci de relaci comprn tots els processos mitjanant els quals un sser viu es relaciona amb els altres ssers i amb el medi que lenvolta. El sistema nervis coordina els aparells i els sistemes que intervenen en aquesta funci.

Els rgans dels sentits capten la informaci de lexterior i la transformen en impulsos elctrics, que senvien al sistema nervis perqu aquest ordeni una resposta.

Tamb tenim receptors interns, que sencarreguen dinformar el sistema nervis de tot all que passa a linterior del nostre cos.

Recorda

1. Dibuixa lrgan corresponent a cada sentit.

2. Explica de quina manera aquestes persones fan la funci de relaci.

VISTA

ODA OLFACTE

GUST


Nom Data

Refor

6

El sistema nervis rep i analitza la informaci de lentorn i del propi cos, i sencarrega dordenar una resposta adequada. Est format per:

El sistema nervis central, que est constitut per lencfal i la medulla espinal, que sencarrega sobretot de les respostes involuntries.

Les parts de lencfal sn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

El sistema nervis perifric, que est format pels nervis, que sn unes fibres que arriben a tots els racons del cos i que sencarreguen de transmetre la informaci.

Recorda

El sistema nervis

2. Escriu.

1. Observa el dibuix dun moviment voluntari i completa les oracions.

Qu sn els nervis? Quina funci tenen?

Quines parts formen lencfal?

1. El nen capta la informaci a travs dels .

2. Els transmeten la informaci al .

3. El decideix xutar la pilota amb el peu i ordena

als de la cama que es contreguin.

4. Els nervis transmeten la informaci als

de la cama.

5. Els msculs es contreuen i la cama .

Com decideix el nen xutar la pilota, conscientment o sense adonar-sen?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Ara, respon les preguntes segents.


Nom Data

Refor

7

1. Observa el dibuix dun moviment reflex i completa les oracions.

2. Relaciona.

Podem fer dos tipus de moviments: Els moviments voluntaris sn aquells que fem perqu volem, com

per exemple crrer. En aquests moviments, lencfal rep informaci i envia un senyal als nervis motors per originar una resposta en el cos.

Els moviments reflexos sn aquells que duem a terme molt rpidament i sense ser-ne conscients, com ara apartar un dit duna flama. En aquest tipus de moviment, s la medulla espinal la que rep la informaci i ordena una resposta.

Recorda

El sistema nervis i els moviments

1. La nena capta la informaci a travs del

.

2. Els transmeten la informaci.

3. La sencarrega dordenar

una resposta.

4. Els nervis transmeten la informaci als

del bra.

5. Els msculs es contreuen i la nena

.

Com capta la nena informaci quan acosta el dit a la flama? Quina informaci capta?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Ara, respon les preguntes segents.

medulla espinal

encfal

moviments reflexos

moviments voluntaris


Nom Data

Refor

8 La coordinaci interna

Moltes funcions del nostre cos, com ara el batec del cor o la respiraci, sn realitzades per msculs involuntaris, que treballen sense que hi intervinguem de manera conscient o, fins i tot, mentre dormim.

Altres processos sn controlats pel sistema endocr, que sencarrega de produir hormones, unes substncies qumiques que serveixen per regular funcions com ara el creixement o lembars. Les glndules endocrines segreguen aquestes hormones; cada glndula segrega un tipus concret dhormona. El pncrees, per exemple, segrega la insulina, que regula la quantitat de sucre que circula pel nostre organisme.

Recorda

1. A la pell tenim molts msculs petits que, quan es contreuen, fan que sens posi la pell de gallina. Sn voluntaris o involuntaris? Com ho saps?

3. Indica quins dels processos segents tenen relaci amb la coordinaci interna (CI) i quins amb els moviments voluntaris (MV).

La nostra temperatura es mant constant.

Es produeix saliva quan mirem un aliment que ens agrada.

Correm per arribar puntuals a classe.

2. Anomena els rgans del sistema endocr i les substncies que produeixen.


El sistema nervis dirigeix el funcionament intern del cos mitjanant els msculs

i el sistema .

Seria molt greu que els msculs involuntaris deixessin de funcionar perqu

.


Nom Data

Refor

9

Recorda

A la Terra es distingeixen diverses capes: geosfera: s la part rocosa del nostre planeta. Es divideix en escora,

mantell i nucli. hidrosfera: s el conjunt de laigua del planeta. atmosfera: s la capa ms externa del planeta i est formada per aire.

Les capes inferiors de latmosfera sn la troposfera i lestratosfera.

1. Completa lesquema de les parts del nostre planeta.

Lestructura de la Terra

2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements segents.

Laigua dun riu. c

Les roques duna muntanya. c

Laire que respirem. c

3. On est situada la capa doz? Quina funci t? Explica-ho.

escora troposfera estratosfera

nucli atmosfera geosferamantell hidrosfera

5 6


Nom Data

Refor

10

1. Observa els dibuixos i relacionals amb els textos.

Lescora canvia

Lescora terrestre est formada per roques. Les roques es desgasten i es trenquen, i les restes, amb lajuda

de lacci dels ssers vius, donen lloc al sl. En lescora terrestre es donen els processos derosi, transport

i sedimentaci.

Recorda

Ara, explica com lacci de laigua de la pluja trenca les roques.

2. Ordena els processos segents.

3. Escriu un exemple de cada cas.

El vent transporta els materials erosionats.

Els materials se sedimenten al peu de la muntanya.

El vent i laigua erosionen la muntanya.

Rius i torrents Vent Mar

Erosi

Transport

Sedimentaci

1. Les roques es trenquen.

2. Laigua sintrodueix a les esquerdes de les roques.

3. Laigua es glaa i augmenta de volum.

A B C


Nom Data

Refor

11

1. Llegeix les definicions i escriu el concepte al qual es refereixen.

El sistema solar est format pel Sol, els planetes, els planetes nans i els cossos petits, que sn els asteroides i els cometes.

El sistema solar

Conjunt format pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant. c

Astre gran esfric que gira al voltant del Sol seguint una rbita. c

Cos petit de forma irregular que gira al voltant del Sol. c

Astre glaat que gira al voltant del Sol amb una rbita ellptica molt allargada. c


SiStema Solar

Planetes interiors

Planetes exteriors

Planetes nans

3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Desprs, copial correctament.

Els meteorits sn cossos petits, com grans de pols, que arriben a la Terra i sincendien en xocar amb latmosfera.

Els estels fugac,os sn cossos ms grans que arriben a la superfcie sense cremar-se del tot.

Recorda


Refor

12Nom Data

1. Completa aquesta taula sobre les propietats del Sol.

Els estels sn grans esferes de gas que emeten energia en forma de llum i calor.

Les constellacions sn grups destels que es veuen prxims en una regi del cel.

Les galxies sn agrupacions destels, juntament amb pols i gas. El sistema solar est situat a la Via Lctia.

Lunivers

2. s el mateix una constellaci que una galxia? Explican les diferncies.

3. Completa el text.

Les sn agrupacions de milers o milions destels,

juntament amb fragments de roca i gas. Segons la forma poden

ser , o .

El sistema solar est situat en una galxia espiral anomenada

. Nosaltres ens troben en un dels brac,os daquesta

galxia, forc,a lluny del centre.

el Sol

Color Mida Lluminositat Brillantor

Recorda


Refor

13Nom Data

Un ecosistema est format per un medi fsic i una comunitat dssers vius. Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre ells i tamb

amb el medi. El medi fsic determina els ssers vius que poden viure en lecosistema,

i els ssers vius modifiquen el medi fsic.

Recorda

Els ecosistemes


2. Observa el dibuix i respon les preguntes.

Quins elements formen aquest ecosistema?

Quins ssers vius habiten en aquest ecosistema?

Hi podria viure una girafa, en aquest ecosistema? Per qu?

Com modifiquen aquest ecosistema les persones?

Un ecosistema est format pel i pels que hi habiten.

Els sser vius dun ecosistema es relacionen entre ells i tamb amb el .

Els ssers vius poden el medi on viuen.


Refor

14Nom Data

1. Numera de l1 al 4 aquests ssers vius perqu formin una cadena alimentria.

2. Posa dos exemples dssers vius en cada cas:

3. Respon les preguntes segents:

4. Completa el text amb aquestes paraules.

En un ecosistema, uns ssers vius salimenten dels altres:

Les plantes sn productores, perqu es fabriquen laliment.

Els consumidors sn tots els ssers que shan de buscar laliment, i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris.

Les relacions dalimentaci en un ecosistema es representen mitjanant cadenes i xarxes alimentries.

Recorda

La nutrici en els ecosistemes

Ara, escriu a sota de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor secundari i consumidor terciari, segons correspongui.

En lecosistema dun hort, qui sn els productors? I els consumidors?

En lecosistema mar, qui sn els productors?

Consumidors primaris c Consumidors secundaris c Consumidors terciaris c

xarxes alimentries espcie cadenes

En un ecosistema existeixen moltes

diferents, i una mateixa pot formar part de diverses. Per aix,

per representar millor les relacions es fan servir alimentries.


Refor

15Nom Data

1. Enumera sis elements que formin part del teu medi ambient.

2. Escriu una oraci amb cada parella de paraules.

3. Digues quines de les activitats que es veuen en la imatge modifiquen el medi ambient.

El nostre medi ambient est format per tot all que afecta la nostra vida: latmosfera, laigua, el clima, la resta dssers vius, etc.

Els ssers humans modifiquem el medi on vivim i podem arribar a causar-hi greus problemes amb les nostres activitats, com ara la contaminaci, lescalfament global, la desforestaci i la prdua de biodiversitat.

Recorda

El medi ambient

1.

2.

3.

4.

5.

6.

desforestaci urbanitzacions

combustibles clima

4. Explica per qu la desaparici duna espcie animal o vegetal dins un ecosistema pot ser un problema greu.


Refor

16Nom Data

La protecci del medi ambient

El nostre deure s protegir el medi ambient on vivim. Podem contribuir-hi estalviant aigua, electricitat i combustible, dipositant les deixalles i els residus als llocs adequats, aix com respectant la flora i la fauna.

Les autoritats contribueixen a protegir el medi ambient amb la declaraci despais protegits.

Recorda

1. Digues quines de les actituds segents serveixen per protegir el medi ambient i quines el perjudiquen.

2. Respon les preguntes.

De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?

Quines activitats canviaries per ajudar a protegir el medi ambient?

Qu s una espcie en perill dextinci?

1

5 6 7 8

2 3 4

9 10 11 12


Refor

17Nom Data

Recorda

Els cossos de lunivers estan formats per matria, i la matria, per toms.

La matria t dos tipus de propietats: Propietats generals, que sn comunes a tot el que est fet de matria.

Per exemple, la massa, el volum i la temperatura. Propietats caracterstiques, que sn les que varien dunes substncies

a unes altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color, la duresa, la densitat...

Les propietats de la matria

1. Escriu massa, volum o densitat, segons que correspongui.

La s la relaci entre la massa i el volum.

La indica la quantitat de matria que t un cos.

El s lespai que ocupa una certa quantitat de matria.

La i el sn propietats generals

de la matria.

La s una propietat caracterstica de la matria.


la matria

densitat

Propietats Propietats

litres o millilitres

es mesura en


Refor

18Nom Data

1. Escriu C, si lafirmaci s certa, o F, si s falsa. A continuaci, escriu corregides les falses.

2. Com separaries els components de les mescles segents? Tria el sistema que creguis ms convenient i explica per qu.

La matria es pot presentar com a substncia pura o com a mescla.

Les mescles poden ser: heterognies, si sen poden distingir els components; homognies, si no sen poden distingir els components.

Per separar les mescles sutilitzen diversos mtodes, per exemple: filtraci, decantaci, separaci magntica o evaporaci.

Les mescles i les substncies pures

Totes les mescles estan formades per diverses substncies pures.

Totes les substncies pures sn mescles homognies.

Els aliatges sn mescles heterognies.

Mescla daigua i serradures.

Filtraci. Decantaci. Evaporaci.

Perqu

Mescla doli i aigua.


Perqu

Mescla daigua i sal.


Perqu

Recorda


Refor

19Nom Data

1. Identifica cada canvi destat i localitzal en la sopa de lletres.

Quan la matria passa dun estat a un altre t lloc un canvi destat.

Els canvis destat sn la fusi, la vaporitzaci, la condensaci, la solidificaci, la sublimaci i la sublimaci inversa.

Els canvis destat

Pas de gas a lquid. c

Pas de lquid a gas de manera lenta i a una temperatura inferior a la debullici. c

Pas de slid a gas sense passar per lquid. c

Pas de slid a lquid. c

Pas de lquid a gas de manera rpida assolint una certa temperatura que s fixa per a cada substncia. c

2. En qu consisteix la solidificaci? Explica-ho i escriu-ne un exemple.

Q A S E R F N T U Y E

N S D A I H J K L B

A F U S I C X E V M U

C I B C A W G F B D P L

I S L Q E J U A U W Q L

D I A D M I S L E A I

N X M Z C H K E L R S C

E V A P O R A C I C I

G V C W R T L D T I

S A I S F G O T I Y E I

M B X V T P N Y R

C O N D E N S A C I R

Recorda


Refor

20Nom Data

1. Qu s un canvi qumic? Explica-ho amb un exemple.

2. Observa aquestes dues situacions. Desprs, respon les preguntes.

Els canvis qumics o reaccions qumiques sn els canvis en qu unes substncies es transformen en unes altres de diferents.

Algunes reaccions qumiques sn loxidaci, la combusti, la fotosntesi i la respiraci cellular.

Els canvis qumics

Qu els passa als glaons al cap duna estona?

s possible que laigua es converteixi en gla?

I el gla en aigua lquida?

La fusta es pot transformar en cendra?

I la cendra en fusta?

En quina de les dues situacions ha tingut lloc un canvi qumic? Per qu?

Recorda


Refor

21Nom Data


Els cossos estan aturats si una fora hi actua a sobre. Un cos en moviment es desplaa en lnia recta sense variar la velocitat

fins que una altra fora no actua a sobre. La fora del fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena. La velocitat indica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es calcula dividint

lespai que recorre el cos entre el temps en qu ho fa.

El moviment i la velocitat

2. Descriu el que passa en el dibuix.

3. Llegeix lenunciat i resol el problema.

Qu fa que els cossos es moguin o saturin?

Qu indica la velocitat?

Si un cotxe tarda 4 hores a recrrer 300 quilmetres, a quina velocitat va?

Recorda

moviment

fora de fregament


La fora de la gravetat i el moviment

Refor

22Nom Data

La gravetat s la fora que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfcie de la Terra.

La fora de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera els que es mouen cap avall.

Recorda

1. Ratlla la paraula falsa i, desprs, escriu loraci correcta.

2. Indica, en cada illustraci, quines fletxes representen la fora de la gravetat. Desprs, explica qu passa en cada cas.

La fora de fregament gravetat s la fora que fa que els cossos siguin

atrets cap a la superfcie de la Terra.

Quan es deixa caure una pilota, la fora de la gravetat fa que la pilota vagi

cap amunt

avall .

A

B


Les mquines simples

Refor

23Nom Data

Les principals mquines simples sn la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca. La roda disminueix la fora de fregament. La politja canvia la direcci duna fora. La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces ms petites que si no

es fessin servir.

Recorda

1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les mquines segents.

2. Encercla segons la clau. Desprs, escriu el tipus de palanca que s.

Palanca de gnere. Palanca de gnere. Palanca de gnere.

acnvira al irdceci ed al ofar

erf nau atcsa tiuitalztn enmsy orfa

isdinumri al rofa ed refamgnte

leearv rcegresu tuitilanzt senym aorf

c Politja:

c Palanca:

c Roda:

c Pla inclinat:

punt de suport foraverd vermell


Les unitats de relleu de Catalunya. Les terres del nord

Refor

24Nom Data

Catalunya est situada al nord-est peninsular i limita al nord amb Frana i Andorra, al sud amb la Comunitat Valenciana, a loest amb Arag i a lest amb el mar Mediterrani.

El relleu de Catalunya s molt variat i sorganitza en quatre grans unitats: el Pirineu, la serralada Transversal, la depressi Central i el Sistema Mediterrani.

El Pirineu est dividit en el Pirineu axial i el Prepirineu.

Recorda

1. Completa el mapa de Catalunya i assenyala-hi els lmits territorials i les quatre grans unitats de relleu.

2. Completa el text a partir de lesquema.

PedraforcaPica dEstats Besiberri Boumort

Pirineu axial Prepirineu

El Pirineu

El est dividit en dues subunitats:

i . El ns leix principal i est format

per muntanyes grans i escarpades com la i el .

El s un conjunt de serres paralleles situades al sud

del com ara el i el .


El relleu del centre, el sud i el litoral de Catalunya

1. Situa en el mapa les unitats de relleu del requadre.

Refor

25Nom Data

Al centre de Catalunya hi ha la depressi Central, una zona molt mplia situada entre els Pirineus, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral.

El Sistema Mediterrani est format per les serralades Prelitoral i Litoral, que discorren paralleles a la costa, la depressi Prelitoral i les planes litorals.

La costa catalana sestn del nord-est al sud i t un relleu variat amb trams de costa alta i trams de costa baixa.

Recorda

depressi Central Pirineus serralada Transversal serralada Prelitoral serralada Litoral depressi Prelitoral planes litorals

2. Escriu els accidents del relleu de la llista en la columna que correspon.

illes Medes

golf de Sant Jordi

cap de Creus

golf de Roses

cap de Begur

delta del Llobregat

Costa alta Costa baixa i deltaica


Els rius de Catalunya

1. Escriu tres oracions combinant els textos dels tres requadres.

Refor

26Nom Data

Els rius de Catalunya tenen un curs, un cabal i un rgim molt desigual perqu depenen de la proximitat al mar, del relleu i del clima.

Els rius de Catalunya sagrupen en tres xarxes fluvials: la de lEbre, la del Pirineu-Mediterrani i la mediterrnia.

Recorda

la longitud del curs, el cabal, el rgim,

El relleu influeix en El clima influeix en

que s la variaci de la quantitat daigua dun riu al llarg de lany. que s el recorregut que fa un riu.

que s la quantitat daigua que porta un riu.

1.

2.

3.

2. Completa la taula amb els rius del requadre.

Bess Ebre Fluvi Foix Francol Llobregat Muga

Noguera Pallaresa Segre Ter Tordera Valira

Xarxa de lEbre Xarxa Pirineu-Mediterrani Xarxa mediterrnia


Llacs, embassaments i canals de Catalunya

1. Relaciona les columnes.

2. Ordena les lletres i escriu el nom de les aiges superficials segents.

Refor

27Nom Data

A Catalunya, a ms de les aiges superficials dels rius, hi ha la del mar i tamb les dels llacs, els aiguamolls, els canals i els embassaments.

Els embassaments sn molt importants perqu permeten regular la despesa daigua que sutilitza per a consum hum, produir electricitat i fer activitats esportives.

Recorda

llac

c

sablonye

c

canal

c lergul

c

embassament

c sasquude

c

aiguamolls

c prmode

c

canal

aiguamoll

llac

embassament

Acumulaci artificial daigua en el curs dun riu.

Acumulaci natural daigua en una depressi de terreny.

Llit artificial que es construeix per desviar laigua dun riu i portar-la fins als camps de conreu.

Terreny pla inundat a causa de laigua del mar duna manera permanent.

Llac de


El clima a Catalunya

1. Escriu quin factor influeix en el clima de cada zona.

Refor

28Nom Data

El clima s lestat de latmosfera que es repeteix en un lloc al llarg de molts anys i es defineix per les temperatures, les precipitacions i els vents.

La distncia al mar, el relleu i la proximitat a lequador sn els factors que influeixen en el clima.

A Catalunya hi ha quatre tipus de clima: mediterrani litoral, mediterrani dinterior, dalta muntanya i atlntic.

Recorda

Una zona que t temperatures menys constrastades que les de linterior.

Una zona que rep amb ms intensitat els rajos solars.

Una zona que t temperatures ms baixes perqu est a gran altitud.

2. Escriu el tipus de clima que es defineix.

: els hiverns sn freds i els estius,

calorosos, i es donen tres varietats: humit, sec i extremat, segons com sn

les precipitacions.

: els hiverns sn molt llargs i freds,

i els estius frescos i suaus. Les precipitacions sn fora abundants i hi neva sovint.

: els hiverns sn molt freds i els estius,

frescos. Les precipitacions sn molt abundants pels vents humits que vnen

de loce Atlntic.

: les temperatures sn suaus

a la primavera i a la tardor; els estius sn calorosos, per no gaire; els hiverns sn

freds, per no gaire a causa de la influncia del mar.


La Catalunya humida

1. Marca les opcions correctes.

Refor

29Nom Data

La Catalunya humida comprn les terres del Pirineu, de la serralada Transversal i de la serralada Prelitoral, que sn zones on les precipitacions sn abundants.

En aquestes zones el paisatge s molt verd i es pot classificar en dos tipus segons laltura: el paisatge dalta muntanya i el paisatge de muntanya mitjana humida.

Recorda

A la Catalunya humida les precipitacions superen els...

700 mm anuals 500 mm anuals 200 mm anuals

En el paisatge dalta muntanya gaireb no hi ha vegetaci entre els...

1.600 i 2.300 m 2.300 i 2.500 m 2.500 i 3.000 m

El paisatge de muntanya mitjana humida se situa entre els...

1.600 i 1.800 m 800 i 1.600 m 600 i 1.200 m

2. Escriu les plantes del requadre en la columna corresponent.

3. Explica qu deferencia el paisatge dalta muntanya del de muntanya mitjana humida.

faig avet pi negre ginebr pi roig bedoll esbarzer neret roure sac

Paisatge dalta muntanya Paisatge de muntanya mitjana humida


La Catalunya seca

1. Escriu C, si s cert, i F, si s fals. Desprs, torna a escriure les oracions falses de manera correcta.

Refor

30Nom Data

La Catalunya seca comprn part de les terres de la serralada Litoral, part de les de la serralada Prelitoral i part de les de les comarques interiors de plana, que sn zones on les precipitacions sn molt escasses, sobretot a lestiu.

En aquestes zones hi ha dos tipus de paisatge: el del litoral i prelitoral i el de les comarques interiors seques.

Recorda

A la Catalunya seca les precipitacions no arriben als 500 mm anuals, i la vegetaci i la fauna shan adaptat a la calor i la sequera.

El paisatge de la Catalunya seca s tpicament mediterrani, amb arbres i arbustos de fulla caduca, petita, endurida i moltes amb punxes.

El litoral catal s un dels paisatges que ha patit ms transformacions a causa de les activitats econmiques i la gran concentraci de poblaci.

2. Uneix amb fletxes.

alzina surera

pi pinyoner

alzina carrasca

mquia de garric

mquia de margall

mquina darot

canyissar

pollancre

Paisatge litoral i prelitoral

Paisatge de les comarques interiors seques

Actualment, la poblaci de Catalunya s de ms de set milions dhabitants.

La poblaci de Catalunya ha augmentat els darrers anys perqu el creixement natural i el creixement migratori sn positius.

La poblaci de Catalunya es reparteix de forma desigual, de manera que hi ha ms densitat de poblaci a les ciutats i a les comarques de la costa que a les comarques dinterior i muntanya.

Recorda


La poblaci de Catalunya

1. Forma per a cada pregunta la resposta correcta.

2. Escriu les comarques del requadre en la columna que els correspon.

Refor

31Nom Data

el nombre dhabitants que hi ha a cada quilmetre quadrat de superficie.

la immigraci s superior a lemigraci.

la natalitat s superior a la mortalitat.

Per qu el creixement natural s positiu?

Perqu

s

Qu s la densitat de poblaci?

Per qu el creixement migratori s positiu?

el Pallars Sobir el Tarragons el Priorat el Valls Occidental el Maresme el Baix Llobregat el Girons el Segri

el Barcelons lAlt Urgell la Cerdanya

Les comarques ms poblades

Les comarques fora poblades

Les comarques menys poblades


La poblaci i el sector primari a Catalunya

1. Ratlla el producte que no correspon en cada columna.


Refor

32Nom Data

El 5 % de la poblaci activa de Catalunya treballa en el sector primari, que comprn les activitats econmiques de lagricultura, la ramaderia, la pesca, la mineria i la silvicultura.

La ramaderia i lagricultura de sec sn les activitats econmiques principals del sector primari a Catalunya.

Recorda

agricultura de sec

blat

ametlla

carxofa

oliva

mongeta

ram

agricultura de regadiu

poma

arrs

tomquet

ceba

prssec

ordi

La ramaderia es localitza a les terres de la Catalunya dinterior i la Catalunya...

seca activa humida

La ramaderia estabulada o intensiva s la ms...

porcina productiva bovina

En la ramaderia extensiva el bestiar...

pastura a laire lliure es cria en granges es cria en estables

Dos dels ports de pesca ms important de Catalunya sn els de...

Sria i Blanes Vic i Arenys Vilanova i la Geltr i Roses


El sector secundari a Catalunya

1. Observa les fotografies i marca les opcions correctes.

Refor

33Nom Data

El 25 % de la poblaci activa de Catalunya treballa en el sector secundari, que comprn les activitats econmiques de la construcci i les industrials.

Les indstries que ocupen ms persones a Catalunya sn la qumica, la dels metalls, lagroalimentria, la de les noves tecnologies, la de la construcci i la txtil, que es concentren a les comarques del Barcelons, el Baix Llobregat, el Valls Oriental, el Valls Occidental, el Baix Camp, el Tarragons, el Girons i el Segri.

Recorda

La fotografia correspon a la indstria:

txtil

agroalimentria

que produeix:

embotits

llaminadures


qumica

de la construcci

que elabora:

llet i derivats

medicaments


dels metalls

de les noves teconologies

que fabrica:

components dinformtica

electrodomstics

Catalunya envasa productes alimentaris que es venen a Catalunya mateix o en altres comunitats autnomes de lEstat espanyol.


El sector terciari a Catalunya

1. Escriu de quin tipus de turisme es tracta.

2. Relaciona les columnes.

3. Escriu un exemple de cada tipus de transport a Catalunya.

Refor

34Nom Data

El 70 % de la poblaci activa de Catalunya treballa en el sector terciari, que comprn les activitats econmiques dedicades als serveis (sanitat, educaci, administraci, finances, comunicaci, turisme, comer i transport).

Els serveis ms importants a Catalunya sn el turisme, el comer i els transports terrestres, martims i aeris de persones i mercaderies.

Recorda

: se centra en ciutats com ara Barcelona,

amb un ric patrimoni histric i artstic.

: s el que ocupa ms persones

i es localitza a la costa mediterrnia en municipis com ara Cadaqus.

: es desenvolupa a tot Catalunya, sobretot

a les rees de muntanya com ara la vall dAran.

terrestre:

martim:

aeri:

Catalunya exporta maquinria, vehicles de motor i productes dalimentaci, i importa combustibles, productes qumics i dalimentaci.

Comer interior

Comer exterior


El paleoltic

Refor

35Nom DataNom Data

La prehistria s la primera etapa de la histria i es divideix en paleoltic, neoltic i edat dels metalls.

En el paleoltic els ssers humans eren nmades, vivien a laire lliure, en coves o cabanes senzilles, i eren caadors i recollectors. Sorganitzaven en tribus. Fabricaven eines amb pedra i ossos. Pintaven animals a les parets de les coves i feien petites escultures.

Recorda

1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions.

2. Completa el text amb les paraules que hi falten.

Al paleoltic, els ssers humans salimentaven del que trobaven en la natura. Pescaven,

cac,aven i fruits. Aquests homes i dones eren ,

anaven dun lloc a un altre i vivien agrupats en , que eren petits grups

formats per diverses famlies. Fabricaven amb ossos danimals i pintaven

linterior de les .

... des de laparici de lsser hum fins a la invenci de lescriptura.

... en tres etapes: paleoltic, neoltic i edat dels metalls.

... la primera etapa de la histria i la ms llarga.

La prehistria es divideix...

La prehistria va...

La prehistria s...

pedra polida


El neoltic

Refor

36Nom DataNom Data

El neoltic s la segona etapa de la prehistria. En aquest perode els ssers humans es van fer agricultors i ramaders, i van construir llogarets; fabricaven eines amb pedra polida, feien teixits i cermica, i pintaven escenes amb figures esquemtiques.

Recorda

1. Completa amb algunes de les caracterstiques dels ssers humans del neoltic.

2. Observa la pintura. Desprs, respon les preguntes.

3. Relaciona les tres columnes.

s una pintura del paleoltic? Com ho saps?

A quina poca pertany? Per qu tho sembla?

Nmades

Recollectors

Caadors

Es fregava repetidament una pedra en la ranura que feien en una altra.

Es colpejava una pedra amb una altra fins a donar-li forma.

paleoltic

pedra colpejada neoltic

Al paleoltic els ssers humans eren...

Al neoltic els ssers humans eren...


Ledat dels metalls

Refor

37Nom DataNom Data

A ledat dels metalls els ssers humans van comenar a fabricar objectes de metall.

Alguns llogarets es van convertir en ciutats. Es van fer grans invents, com ara la roda, la vela i larada.

Els ssers humans daquesta poca van construir monuments megaltics.

Recorda

1. Observa la lnia del temps i digues per qu s incorrecta.

2. Escriu paleoltic, neoltic o edat dels metalls, segons que correspongui.

Els ssers humans vivien en ciutats. c

Els ssers humans vivien en llogarets. c

Els ssers humans vivien en coves. c

Eren caadors i recollectors. c

Eren agricultors i ramaders. c

Eren comerciants, guerrers, artesans. c

Van inventar la roda. c

Van fer pintures esquemtiques. c

Van fer pintures amb volum aprofitant els sortints de les roques. c

Treballaven amb pedra polida. c

Treballaven amb metalls. c

Treballaven amb pedra colpejada. c

Prehistria

Edat dels metalls PaleolticNeoltic

Fa uns 6.000 anys.

Fa uns 7.000 anys.

Fa 1.000.000 danys.


El territori de Catalunya en la prehistria

1. Escriu letapa de la prehistria a la qual pertany cada troballa.

2. Completa les oracions amb la informaci que falta.

Refor

38Nom Data

En el territori que ocupa actualment Catalunya shan trobat restes de les tres etapes de la prehistria.

Del paleoltic shan trobat armes de caa, eines de treball fetes dos i pedra i pintures a les parets de les coves.

Del neoltic destaquen les restes de cermica decorades amb impressions de petxines i els dlmens i els menhirs.

De ledat dels metalls shan trobat forns, vasos campaniformes, cermica i eines de bronze i ferro.

Recorda

Nom Data

Pintura rupestre realista.

Vas campaniforme.

Cermica per a les cendres dun difunt.

Fragment de cermica amb marques de petxines.

Eines de pedra i os per treballar la fusta, cavar o escorxar animals.

Els primers pobladors del territori de Catalunya es van installar en coves

i tendes a laire lliure a prop dels rius

.

A Catalunya shan trobat a les parets de coves i balmes pintures del paleoltic,

com ara les del

.

A Catalunya, a partir de les restes trobades pels arquelegs, shan reconstrut

dues cabanes i un graner a

.


Ibers, celtes i colonitzadors

Refor

39Nom DataNom Data

En el primer millenni abans de Crist, la Pennsula estava habitada pels ibers, assentats a la costa mediterrnia, i els celtes, assentats a linterior i a la costa atlntica.

A travs del Mediterrani van arribar a la Pennsula els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.

Recorda

1. Pinta el mapa segons la clau. Desprs, respon les preguntes.

Quina part de la Pennsula ocupaven els pobles ibers? I els celtes?

Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.

A S G D G E R B N A S C

C A R T A G I N E S O S

A B I O D R T V M S T I

R F E N I C I S S X I

T A R U R O M A Y E C I

A P O S A H G R E C S K

O H S A G U N T S T O M

C A R T A G O N O V A T

vermell

blau

zona celta

zona ibera

c

c

c

LUCENSES

VETONSAREVACS

EDETANS

TURDETANS

CONTESTANSCLTICS

LUSITANS

CNTABRES

BASTETAN

S

ORETANS

VACCEUS

ASTURS

VASCON

S

LUSONS

LAIET

ANSBR

ACAREN

SES

CARPETANS

mar Cantbric

MAR

MEDITERRANI

OC

EAT

LN

TIC

zona celta i celtibera

zona ibera

127683iberos y celtas

2. Localitza en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colnies que van fundar cadascun daquests pobles. Desprs, escriu-los.


Els romans a Hispnia

Refor

40Nom DataNom Data

La conquesta romana de la Pennsula va comenar lany 218 aC i va acabar el 19 aC. Els romans van organitzar Hispnia en provncies, i hi van imposar les lleis romanes, van estendre-hi ls del llat, van fundar-hi ciutats i van introduir-hi el cristianisme.

Recorda

1. Escriu la paraula a qu es refereixen les definicions segents.

2. Completa aquest text sobre la Hispnia romana.

Barreja de pedres, ciment i sorra usada pels romans com a material de construcci. c

Llengua parlada pels romans. c

Adopci dels costums dels romans. c

Nom de les guerres en qu es van enfrontar els romans i els cartaginesos. c

Cadascuna de les divisions territorials de la Hispnia romana. c

Nom duna provncia romana dHispnia. c

Nom amb qu els romans van anomenar el territori de la pennsula Ibrica. c

Persona que no t llibertat i pertany a una altra. c

Fa ms de 2.000 anys, els romans van derrotar els

i van envair la pennsula Ibrica, que van anomenar

.

Els romans van organitzar el territori en .

A ms, van implantar-hi la seva llengua, el ,

la seva cultura, les seves lleis i els seus costums. Aquest procs

es coneix com a .

Els romans eren uns constructors excellents. Construen amb dos

nous materials: el ciment i el , i decoraven

els terres i les parets amb pintures o .


El territori de Catalunya a ledat antiga

1. Relaciona la tribu dibers i el lloc que habitaven de Catalunya.

2. Escriu les construccions del requadre en la columna que correspon.

Refor

41Nom Data

El territori de Catalunya a ledat antiga lhabitaven diferents tribus dibers abans de larribada dels grecs i de la conquesta romana.

Els grecs hi van fundar Empries i van introduir nous elements, com ara el torn, la moneda i la manera de construir i ordenar lespai.

Els romans van fer de Trraco la ciutat ms important de Catalunya i hi van construir ciutats, villes i calades.

Recorda

Indigets c El Camp de Tarragona, la Conca de Barber i el Peneds.

Ilergets c LEmpord i la Selva.

Ausetans c Les terres del curs final de lEbre.

Lacetans c Les planes de Lleida.

Laietans c El Bages i el Solsons.

Ilercavons c El pla de Barcelona, el Valls i el Maresme.

Cossetans c Osona.

Nom Data

Construccions gregues Construccions romanes

acrpolis - frum - gora - domus

calada - aqeducte - muralles


El comenament de ledat mitjana

Refor

42Nom Data

En el segle v, els visigots es van establir a la Pennsula i van fundar-hi un regne amb capital a Toledo.

Lany 711, els musulmans van envair el regne visigtic. Van organitzar Al-Andalus com un emirat i, ms tard, com un califat. Al mateix temps, els cristians del nord de la Pennsula es van organitzar en regnes i comtats.

Recorda

1. Ratlla la resposta incorrecta. Desprs, copia loraci completa.

2. Completa amb la data en qu van tenir lloc els fets segents. Desprs, ordenals amb 1, 2 i 3.

3. Enumera els regnes o comtats cristians que es van formar a la Pennsula al principi de ledat mitjana.

Els visigots eren un poble... c a. germnic. b. musulm.

La capital del regne visigtic va ser... c a. Crdova. b. Toledo.

Regne dAstries, que ms tard es va anomenar

La part oriental del regne de Lle, que ms tard es va convertir

en el

Comptats que van acabar formant el regne

Zona cantbrica

Pirineus 55

Lany , lemir Abderraman III va adoptar el ttol de califa i va inaugurar

el califat de Crdova.

Lany , el prncep Abderraman I es va proclamar emir independent

i Al-Andalus es va separar de Damasc.

Lany , els musulmans van envair la Pennsula i van instaurar-hi un emirat,

s a dir, una provncia que depenia del califa de Damasc.


El final de ledat mitjana

Refor

43Nom Data

En el segle XI, Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes i el califat va desaparixer.

Els regnes cristians es van anar unint i van lluitar contra els musulmans per ampliar les seves fronteres.

Els Reis Catlics van conquerir lltim regne musulm, el de Granada, el 1492.

Recorda

1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Desprs, respon les preguntes.

Quins eren els regnes cristians? I els musulmans?

Qu eren els regnes de taifes?

Quin va ser lltim regne musulm de la Pennsula?

Quan es van unir les corones de Castella i Arag?

Qui va conquerir el regne de Granada?

Quina poca es representa en aquest mapa? Com ho saps?

Corona dArag

Corona de Castella

Regne de Granada

Navarra

Portugal

REINO DENAVARRA

CORONA

DE ARAGN

REINO DE LEN

REINO

DE

PORTUGAL

REINO DE

CASTILLA

ALMOHADES

Mar Cantbrico

Mar M

editer

rne

o

OC

A

NO

AT

L

NT

ICO

127683territorios cristianos y reino de Granada

Territorios cristianos

Territorios musulmanes

Territoris cristians

Territoris musulmans


La vida a Al-Andalus

Refor

44Nom Data

La societat dAl-Andalus estava formada per persones de diferents religions: musulmans, mulads, mossrabs i jueus.

La majoria de la poblaci vivia a les ciutats, on es van construir edificis amb materials pobres, per amb molta decoraci.

Recorda

1. Esbrina de quina paraula es tracta.

2. Indica quin tipus darc s cadascun. Desprs, respon la pregunta.

3. Observa aquesta fotografia de linterior de la mesquita de Crdova i descriu com s.

Cristi dAl-Andalus que havia adoptat la religi musulmana. c

Cristi dAl-Andalus que continuava practicant la religi cristiana. c

Part principal de les ciutats dAl-Andalus. c

Zona de mercat de les ciutats dAl-Andalus. c

Per qu creus que aquests tipus darcs sanomenen aix?

Explica com est decorada, quins materials creus que shan utilitzat, quina funci tenia aquest edifici...


La vida als regnes cristians

Refor

45Nom Data

La societat en els regnes cristians es dividia en privilegiats i no privilegiats. En aquesta poca es van construir edificis romnics i gtics:

Els edificis romnics tenien poca alada i uns murs de pedra molt gruixuts, on sobrien poques finestres.

Els edificis gtics eren alts, amb murs ms prims en els quals sobrien grans portes i finestres amb arcs de forma apuntada.

Recorda


2. Observa la fotografia i escriu romnic o gtic, segons que correspongui.

Ara, explica les diferncies entre les construccions romniques i les gtiques.

LA SOCIETAT EN ELS REGNES CRISTIANS


El territori de Catalunya en ledat mitjana


Refor

46Nom Data

En lpoca dels visigots el territori que ocupa Catalunya era molt insegur i els habitants fugien de les ciutats al camp.En lpoca dels musulmans Catalunya va quedar dividida en dos zones: la Catalunya Vella, sota el domini cristi, i la Catalunya Nova, sota el domini dels musulmans. La Catalunya Vella formava part de la Marca Hispnica i el territori sorganitzava en comtats.En temps de la corona dArag, Catalunya va viure una poca de prosperitat.A Catalunya els testimonis de lart visigtic sn escassos; de la cultura islmica les mostres es concentren a la Catalunya Nova: a Lleida, Balaguer i Tortosa, principalment; en zones del Pirineu i en els nuclis antics de ciutats de Catalunya es conserven moltes construccions romniques i gtiques.

Recorda

Trraco va ser una de les poques ciutats que va perviure en temps...

dels visigots

dels musulmans

dels cristians

La Catalunya Vella i la Catalunya Nova estaven dividides...

pels Pirineus

pel riu Bess

pel riu Llobregat

Guifr el Pels era un comte catal cristi que es va enfrontar als...

musulmans

visigots

francs

Tres de les ciutats ms grans de la corona dArag eren,...

Barcelona, Perpiny i Valncia

Girona, Besal i Montblanc

Barcelona, Trraco i Manresa

Nom Data


Ampliaci

1

Tot i que la sang de totes les persones t els mateixos compo-nents (glbuls blancs, plaquetes, plasma i glbuls vermells), el tipus de sang varia duna persona a una altra. La majoria de gent pertany a un dels quatre grans grups: A, B, AB o O, i la pertinenc,a a un grup o a un altre depn de les prote-nes que hi ha en els glbuls vermells i en el plasma en el qual floten.

Una persona noms pot donar i rebre sang de persones del seu mateix grup sanguini. Les persones amb grup san-guini O, tanmateix, sn anomenades donants universals, ja que la seva sang no provoca rebuig en cap receptor. De la mateixa manera, les persones amb sang del tipus AB sn receptors universals, s a dir, poden rebre sang de tots els grups.

Els glbuls vermells dalgunes persones contenen una prote-na anomenada factor Rh. Es diu que aquestes persones tenen Rh positiu (Rh+). Si no tenen aquesta protena, tenen un Rh negatiu (Rh), i noms poden rebre sang del tipus Rh, com la seva.

Igual que el color dels cabells o dels ulls, tamb heretem el tipus sanguini dels nostres pares. El factor Rh tamb va-ria segons el lloc dorigen duna determinada poblaci. Per exemple, gaireb tots els indis del Per tenen sang del tipus O i a lsia central el tipus B s el ms com.

El factor Rh

1. Llegeix el text i respon.

Quins sn els principals components de la sang?

Quins grups sanguinis hi ha?

Qu s un donant universal? I un receptor universal?

5. Saps qu s un banc de sang? Buscan informaci i respon. Desprs, escriu per qu creus que s important donar sang.


2. Quin s el teu grup sanguini? I el teu factor Rh?

De quins donants podries rebre sang en una transfusi?

A quines persones podries donar sang?

3. Pensa i respon.

hematleg hemopatia hematoma hemorrgia hemoglobina

Malaltia de la sang.

Metge especialitzat en lestudi de la sang.

Sortida de la sang dels vasos sanguinis quan es produeix una ferida.

Taca de color morat o groguenc que es produeix a la pell a causa dun cop.

Pigment vermell que es troba en els glbuls vermells i que serveix per transportar loxigen.

4. Escriu la paraula corresponent a cada definici.

Qu creus que significa el prefix hemo-, hema-?

Ara, respon.


Ampliaci

2

1. Defineix les paraules segents.

con:

bast:

ocel:

Gaireb tots els animals tenen rgans que els permeten captar la llum i per-cebre imatges del mn que els envolta, per presenten diferncies curioses i importants. En els ulls existeixen dos tipus de cllules receptores de llum:

Els cons permeten la visi en colors i una bona resoluci de la imatge, per necessiten llum per poder funcionar.

Els bastons funcionen fins i tot amb poca llum, per ofereixen una resoluci molt ms baixa.

Els animals de visi dirna, com els ssers humans, tenen molts ms cons que bastons; quan s fosc, hi veiem pitjor que altres animals, per a canvi tenim una bona resoluci de la imatge. Els animals nocturns, en canvi, tenen ms bastons que cons i necessiten tenir ulls duna mida ms gran.

Els iris i les pupilles tamb varien molt. Les pupilles de les persones sn ro-dones, mentre que les dels felins tenen forma de clivella vertical.

Altres animals, com la cabra o el pop, tenen pupilles amb forma de clivella horitzontal. Daquesta manera, el parpelleig no altera la seva visi. Per les pupilles ms estranyes del regne animal pertanyen a la spia, ja que tenen forma de W.

Els ocells rapinyaires sn els animals que tenen ms agudesa visual. s molt gran lrea del cervell que destinen a interpretar els estmuls visuals; a ms, tenen pupilles molt grans i un elevat nombre de cons i bastons a la part central de la retina, de manera que hi poden veure amb molta nitidesa fins i tot a molta distncia.

Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. El seu ull est format per nombrosos ulls microscpics, els ocels. Cada ocel s un ull complet i independent format per unes poques cllules. Els ocels sunei-xen constituint una espcie de mosaic i cadascun aporta una informaci puntual. El sistema nervis rep tota aquesta informaci i nelabora una sola imatge.

Diferents maneres de veure el mn

Nom Data

Dibuix de cons i bastons dins la retina de l'ull hum.

52

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

3. Relaciona cada ull amb lsser viu corresponent.

4. Utilitza la clau per desxifrar el missatge secret.

S 5 O 5 L 5 C 5 T 5

.R E E P R E D E U M

B A N N U E

IN EE

El mussol s un animal de costums nocturns. Quins tipus de cllules deuen ser ms abundants en els seus ulls, els cons o els bastons? Per qu?

Lguila s un dels animals que hi pot veure millor. Per a qu utilitza aquesta qualitat? Com deuen ser els seus ulls?

2. Pensa i explica.

A B C

1 3 42

D


Les erupcions volcniques

Segur que al cinema o a la televisi has vist alguna imatge relacionada amb els volcans o amb les erupcions volcni-ques, aquells moments en qu unes muntanyes pacfiques es converteixen en ferotges brolladors de lava.

Tal com ja saps, lactivitat dels volcans s molt variable. Hi ha volcans tremendament actius, que entren sovint en erupci. Uns altres sn molt ms tranquils i alternen per-odes de reps amb daltres derupcions ms o menys inten-ses. Nhi ha que estan adormits, s a dir, que no tenen activitat, per que no es creu que estiguin extingits. I nhi ha que es poden considerar extingits.

Segons com tingui lloc lerupci, els volcans es classifi-quen en quatre grups: Hawai. No es produeixen explosions i la lava que sex-

pulsa s fluda, llisca suaument pels vessants i aconse-gueix ocupar una gran extensi. Per exemple, els vol-cans de les illes de loce Pacfic.

Estromboli. La lava que sexpulsa tamb s fluda, en-cara que no tant com en el tipus hawai, ni tampoc aconsegueix ocupar tanta extensi. A ms, es produeixen explosions petites per freqents. Per exemple, el volc Stromboli, a Itlia.

Vulcani. Provoca erupcions violentes que llancen grans nvols de cendres. El magma que sex-pulsa per la xemeneia s molt viscs, no flueix amb facilitat i se solidifica amb rapidesa. Per exemple, el volc Etna, a Itlia.

Pele. Les erupcions sn molt violentes perqu el magma que puja per la xemeneia s molt dens, se solidifica amb molta rapidesa, i arriba a obstruir el crter. Lenorme pressi dels gasos que no troben sortida aixeca aquest tap, que seleva i forma una gran erupci. Per exemple, el volc Montagne Ple, a Martinica.

Ampliaci

3

1. De qu tracta el text? Llegeix-lo i resumeix-lo.

Nom Data

terolomisba waahia

laepe


2. Observa els dibuixos i escriu quin tipus de volc s en funci de lerupci.

4. Els antics romans tenien un du que anomenaven Vulc. Esbrina qui era Vulc i completa la fitxa.

3. Explica la diferncia que hi ha entre lava i magma.

Ara, busca informaci sobre el quadre.

Quin ttol t? Quin personatge s Vulc? Qui el va pintar? A quin museu es troba?

caviunal

Du del

Fill de

Marit de

Vivia sota el

Nom Data


Ecosistemes en perill

En tot el planeta, tant a la terra com al mar, hi ha ecosistemes sencers que es troben en greu perill dextinci. Aquests sn alguns dels ecosistemes ms rics i tamb ms amenac,ats del planeta.

Ampliaci

4

1. Quina informaci ens aporta el mapa?

2. Localitza Catalunya en el mapamundi. Hi ha algun ecosistema en perill en aquesta rea del planeta? Quin?

mar de Bering: al nord del Pacfic, zona de reproducci de la balena grisa.

muntanyes Rocalloses: bosc boreal de fulla perenne, un dels paisatges ms caracterstics de lAmrica del Nord.

Madagascar: una de les flores i faunes ms riques i estranyes del planeta.

Sibria: la taig s un dels boscos naturals ms extensos del mn.

Amaznia: aquestes selves contenen centenars despcies vegetals i animals exclusives.

litoral mediterrani: un ecosistema amb una gran diversitat, especialment de plantes, ocells i insectes.

oce ndic: hi ha els esculls de corall ms grans del planeta.

llac Baikal: s el llac ms gran de lsia, cont el 20 % de les aiges dolces del planeta.

selves equatorials de lfrica occidental: amb espcies tan rares com lhipoptam nan o locapi.

garriga del Cap: ms de vuit mil espcies vegetals niques i els insectes ms extraordinaris del planeta.

mar de Bering

selva de Guinea

selva amaznica

selva de Libria

Ciutat del Cap

llac Baikal

Madagascar

oce ndic

litoral mediterrani

muntanyes Rocalloses

Sibria


3. Investiga i elabora un breu informe dun ecosistema proper al lloc on vius. Afegeix-hi imatges extretes de la premsa o fins i tot dibuixos fets per tu.

Ecosistema:

Localitzaci:

ssers vius:

Medi fsic:

Tipus de contaminaci que pateix:

4. Completa els mots encreuats.

1. Prdua de la coberta vegetal.2. Riu ms llarg de lAmrica

del Sud. 3. Oce on es troben importants

esculls corallins.4. Mar del nord del Pacfic molt

ric en recursos pesquers. 5. Llac de gran extensi al sud

de Sibria.6. Bosc natural molt extens

que hi ha a Sibria.

6.

5.

4.

3.

2.

1.


Ampliaci

5Nom Data

Hier, rei de Siracusa (Siclia) fa ms de 2.200 anys, estava molt amonat: havia rebut una corona feta pel seu orfebre utilitzant un lingot dor pur que Hier li havia donat amb aquest objectiu.

La corona pesava exactament el mateix que el lingot, per Hier sospitava que lorfebre sha-via quedat amb una part de lor i havia barrejat a laliatge altres metalls menys valuosos.

Eureka, el principi dArquimedes

1. Llegeix les preguntes, pensa-hi i marca la resposta correcta. Si et cal, busca ms informaci.

Per qu Arquimedes va arribar a la conclusi que lorfebre havia enganyat Hier?

Perqu laigua havia pujat ms de nivell que en laltre.

Perqu en tots dos cossis laigua havia arribat al mateix nivell.

En qu es basava la conclusi dArquimedes?

En el fet que, en variar la forma dun cos, tamb en varia el volum.

En el fet que dues masses iguals duna mateixa substncia tenen el mateix volum, independentment de la forma que tinguin.

Observa laigua que vessa el cossi... Tenies ra, Hier, et volien enganyar.

Eureka! Ho he trobat! Tinc la soluci.

No ho s... Hi ha dhaver alguna soluci.

Pots descobrir si la corona s tota dor sense fer-la

malb?

Hier va fer cridar Arquimedes, que era lhome ms savi de la ciutat.

Una setmana desprs, mentre prenia un bany, Arquimedes va trobar la soluci.

Arquimedes va fer que introdussin la corona en un recipient amb aigua i en un altre recipient igual una altra corona dor pur de la mateixa massa.


2. Per qu s ms petit el bloc de plom que el de suro si tots dos tenen la mateixa massa?

3. Observa els dibuixos i explica per qu no sn correctes.

4. Busca informaci i respon les preguntes.

Qui era Arquimedes? On va nixer?

Quines van ser les contribucions ms importants que va fer al mn de la cincia?

Qu significa la paraula eureka?

Esbrina la densitat de lanell sabent que t una massa de 30 g i un volum d1,5 cm3.

SURO 1 kg

PLOM 1 kg


Ampliaci

6Nom Data

Hi ha molts esdeveniments de la hist-ria en qu la realitat i la ficci van ple-gades i es poden arribar a confondre. Aquests el cas del descobriment de la llei de la gravitaci universal.La llegenda explica que Isaac Newton estava reposant sota una pomera quan, de sobte, una poma va caure daquell arbre. Simplement la caiguda daquesta poma va servir a Newton per formular una de les lleis fsiques universals ms im-portants.Grcies a la poma, el cientfic angls es va adonar que existeix una forc,a de la Terra que atreu cap a ella tots els ob-jectes: la gravetat.

Newton i les pomes

1. Llegeix el text, busca ms informaci i respon les preguntes.

Qui va ser Isaac Newton?

Qu s la fora de la gravetat?

Per qu la caiguda de la poma li va suggerir a Newton la llei de la gravetat?


2. Llegeix aquesta notcia relacionada amb la pomera que va inspirar Isaac Newton.

Coneixes algun conte en qu la poma sigui protagonista? Quin?

Per cert, quin tipus de planta s la pomera?

3. Les pomes han estat protagonistes desdeveniments histrics i llegendes. Informat i relaciona cada poma amb la seva histria. Desprs, respon les preguntes.

Quines altres forces a ms de la de la gravetat coneixes? Pensa-hi i escriu-ne el nom.

Poma dEva

Poma de Paris

Poma de Newton

Poma de Guillem Tell

Llei de la gravitaci universal.

Guerra de Troia.

Expulsi del parads.

Independncia de Sussa.

21 de setembre de 2006

La poma de larbre de Newton ha caigut al pas de lhurac Gordon

Al voltant de les 10 del mat, coincidint amb una forta ratxa de vent, ha caigut a terra lnic fruit que havia donat aquest any la pomera

de Newton, plantada al davant de la Casa de les Cincies a la Corunya.

mc2prensa

A diferncia de la poma que va inspirar la llei de la gravitaci universal al cientfic angls, la que penjava de larbre plantat al costat de la Casa de les Cincies no es va desplomar verticalment en direcci al centre de la Terra, sin que va aparixer a certa distncia del peu de larbre, com a conseqncia de les fortes ratxes de vent associades al pas de lhurac Gordon [...]. El tipus de caiguda observat avui s, sens dubte, un moviment forc,at, modificat per una forc,a diferent. El Gordon ha deixat la seva ancdota: recordeu que la gravetat no s lnica forc,a que hi ha a la Terra.


Ampliaci

7Nom Data

El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP), creat l1 dagost de lany 2003, comprn bo-na part del Pirineu axial, leix principal del Pirineu catal. Es troba situat entre la Val dAran i el Principat dAndorra i sestn per quinze municipis de les comarques del Pa-llars Sobir i de lAlt Urgell. s el parc ms extens de Catalunya, noms la seva superfcie representa una tercera part de tots els parcs naturals de Catalu-nya. Entre les muntanyes grans i escarpades in-clou la Pica dEstats, el cim ms alt del ter-ritori catal, amb 3.143 metres dalc,ada.El parc recull les aiges dels rius Segre i Noguera Pallaresa, que pertanyen a la xar-xa fluvial de lEbre. En un mapa fsic de Catalunya es pot ob-servar que lrea protegida que ocupa el parc natural, si es mira doest a est, t una forma geogrfica que recorda una ona de mar, gegant.

Un gran parc a lAlt Pirineu


Quan va ser creat el Parc Natural de lAlt Pirineu?

Quina unitat de relleu comprn bona part del parc natural?

Com s que el Parc Natural de lAlt Pirineu s el ms extens de Catalunya?

Quina muntanya i quins rius es localitzen al parc natural?


2. Consulta un mapa despais naturals de Catalunya i acoloreix lrea que ocupa el Parc Natural de lAlt Pirineu.

3. Busca informaci i escriu el nom de les comarques i els quinze municipis per on sestn el Parc Natural de lAlt Pirineu.

0 m200 m

600 m

1.000 m

2.000 m

lmit despai natural


Ampliaci

8Nom Data

La Catalunya seca comprn les terres de la serralada Litoral i Prelitoral i les de les co-marques interiors de plana.

En aquests paisatges hi ha plantes capaces de sobreviure en condicions molt ingrates, perqu sadapten a la sequedat i tenen recur-sos per conservar la poca aigua que reben. Sn exemples daquest tipus de plantes el ro-man, la farigola i lestepa.

Aquestes plantes comparteixen una srie de caracterstiques:

elsagradaelsol,

sadaptenmoltbalsperodesdesequeraals estius, i

sn aromtiques perqu produeixen es-sncies, unes substncies olioses i intensa-ment oloroses.

Els cientfics han observat que la producci dessncies est lligada a ladaptaci de la planta a la calor i la sequera, perqu redueix la funci de transpiraci de la planta, s a dir, evita la prdua de gran part de laigua que ha absorbit la planta.

Essncies per combatre la calor


Quines plantes sadapten molt b a la sequera i la calor?

Quines caracterstiques comparteixen aquestes plantes?

Per qu la producci dessncies est lligada a ladaptaci daquestes plantes a la calor i la sequera?

3. Busca informaci i dibuixa una mata de roman, una de farigola i una destepa.


2. Observa el mapa i encercla les zones on s probable trobar plantes com el roman, la farigola i lestepa.

0 23

quilmetres

escala

Tarragona

TerrassaGranollers

Valls

Lleida

Olot

Puigcerd

Viella

Sort

Figueres

Trrega

Vic

Tremp

Tortosa

F R A N A

A R A G

COMUNITATVALENCIANA

Barcelona

ANDORRA

m a r

prats d'alta muntanya

arbres de fulla perenne

arbres de fulla caduca

matollar, arbust i garriga

conreus

zona urbana

altres paisatges

lmit entre la Catalunya humidai seca

Igualada

verd fosc

verd mig

verd clar

taronja

rosa

groc

lila

Solsona

Berga

Manresa

Girona

Gandesa

Ampliaci

9Nom Data


Lagricultura i la ramaderia sn activitats econmiques del sec-tor primari en les quals actu-alment treballen molt poques persones.Per no sempre ha estat aix..., fa molts milers danys, lagri-cultura i la ramaderia eren ac-tivitats que ocupaven tots els membres duna tribu, i grcies a lagricultura els ssers hu-mans van aconseguir passar de ser nmades a sedentaris.Els primers ssers humans eren cac,adors i havien de desplac,ar-se i canviar de lloc sovint quan perseguien els animals de cac,a.Tot i que ms tard van aconseguir domesticar els animals, van continuar sent nmades perqu quan sesgotaven els recursos o canviava lestaci de lany, havien de conduir els ramats cap a nous ter-renys de pastura.Desprs dinventar la ramaderia, els ssers humans van inventar lagricultura i van aconseguir do-mesticar les plantes tamb. s difcil de saber com va succeir perqu no nhi ha cap registre, per als ssers humans sels va ocr-rer plantar llavors, deixar-les germinar, fer crixer les plantes regant-les, deixar-ne madurar els fruits i recollectar-los per fer-los servir com a aliment.Lagricultura va permetre als ssers humans establir-se en un lloc fix i crear els primers poblats; va fer disminuir la fam i la mortalitat causada per la desnutrici, ja qu amb lagricultura es po- dien mantenir ms membres duna tribu, etc., i tot aix va contribuir a un augment progressiu de la poblaci.

Els primers agricultors i ramaders

1. Escriu amb les teves paraules el significat de les paraules segents. Consulta el diccionari.

nmada:

sedentari:



Per qu desprs de domesticar els animals, els ssers humans van continuar sent nmades?

Qu va permetre lagricultura als ssers humans?

Conreus de

Conreus de

Ramaderia

Ramaderia

3. Defineix el tipus dagricultura i ramaderia que hi ha a Catalunya avui dia.

Ampliaci

10Nom Data


Lsser hum actual s producte duna lenta evoluci. El nostre primer avantpassat t un antiguitat duns 5 milions danys,

s lAustralopithecus. Caminava dret. Fa uns 3 milions danys va aparixer lHomo habilis. Caminava dret,

vivia en petits nuclis familiars, es dedicava a la cac,a i a la recollecci i va comenc,ar a fabricar eines.

Fa 1.600.000 anys va aparixer lHomo erectus. Tenia unes propor-cions corporals semblants a les actuals, i podia arribar a mesurar 180 cm dalc,ada. Era omnvor i probablement cac,ador. Va fer un gran descobriment: el foc.

LHomo antecessor va viure fa 800.000 anys. Era cac,ador i recollector, i utilitzava eines dos i fus-ta. Les restes daquesta espcie shan trobat a Atapuerca (Castella i Lle).

Fa uns 150.000 anys va aparixer lHomo neanderthalensis. Va ser el primer sser hum que va comenc,ar a enterrar els morts.

Posteriorment, va sorgir lHomo sapiens sapiens o home de Cromany, que s lespcie a la qual pertanyem. Va aparixer fa aproximadament 130.000 anys. Es va fer sedentari, va inventar lagri-cultura i la ramaderia, i va fer les primeres manifestacions artstiques.

Els nostres avantpassats

1. Llegeix el text i marca la resposta correcta.

Va comenar a fabricar eines de pedra:

Homo erectus

Homo sapiens sapiens

Homo habilis

Va deixar de ser nmada:

Homo erectus


Homo neandertalensis

Va descobrir el foc:


Homo antecessor

Homo erectus


3. Relaciona cada espcie dHomo amb el significat del seu nom i amb lpoca en qu va aparixer.

2. Amb quina etapa de la prehistria relacionaries lHomo antecessor? Per qu?

4. Quina espcie dHomo pot ser? Observa el dibuix i explica per qu.

5. Completa la lnia del temps amb el nom de lespcie humana corresponent.

Homo habilis hum dret fa 3 milions danys

Homo antecessor hum que pensa fa 800.000 anys

Homo sapiens sapiens hum antecesor o pioner fa 150.000 anys

Homo erectus hum hbil fa 1.600.000 anys

5.000.000 danys

3.000.000 danys 150.000 anys

1.600.000 danys 800.000 anys 130.000 anys

Ampliaci

11Nom Data


1. Llegeix i completa la llegenda amb els noms de cadascuna de les parts de lexrcit rom que hi ha representada a lesquema.

Fa ms de 2.000 anys, Roma es va convertir en un imperi. Va arribar a dominar el Mediterrani, part de lEuropa Central i, fins i tot, el seu poder va arribar fins a les illes Britniques.

La seva forc,a es va basar fonamentalment en un exr-cit entrenat i experimentat, molt superior al dels seus rivals.

Lexrcit rom estava molt estructurat i en letapa im-perial estava format per sis legions duns 5.300 soldats cadascuna.

Cada legi estava dirigida per un legat militar i estava dividida en deu cohorts.

Les cohorts tenien uns sis-cents homes cadascuna, al capdavant de les quals hi havia un trib militar. Al seu torn, les cohorts estaven formades per tres mani-ples, duns dos-cents legionaris cadascun, i cada ma-niple estava format per dues centries.

El comandament de les centries i els maniples era a crrec dels centurions.

Lexrcit rom i els seus campaments


2. Relaciona.

Ara, escriu la paraula que correspon a cada definici.

Forat excavat per protegir el campament. c

Espai entre les tendes i el vallum que facilitava lentrada i la sortida dels soldats. c

Pavell del general. c

Palissada. c

Tendes dels soldats. c

Porta orientada a loest. c

Via que travessava el campament de nord a sud. c

Porta orientada a lest. c

Via que travessava el campament dest a oest. c

Porta orientada al sud. c

Lorica: cuirassa.

Pilum: llana.

Scutum: escut.

Galea: casc.

Gladius: espasa.Greba: pea que cobria

les cames.

Tentoria

Intervallum

Portaprincipalisdextra

Portaprincipalissiniestra

Via principalis

Vallum

Via praetoria

Porta praetoria

PraetoriumPortadecumana

Fossa

3. Observa com era un campament de lexrcit rom.

N

S E

O

Ampliaci

12Nom Data


A ledat mitjana, els llocs on es conservaven relquies dels sants cristians van atreure un gran nom-bre de pelegrins i viatgers. Els principals centres de pelegrinatge van ser Jerusalem, escenari de la passi i la mort de Jess; Roma, seu del papat i del martiri de sant Pere, i, ms tard, Compostella, on al principi del segle ix es va creure que shavia trobat el sepulcre de lapstol Jaume.

Ben aviat, encoratjats pels reis i per lEsglsia, van arribar a Compostella pelegrins de tot Europa, que trobaven allotjament i hospitali-tat en els monestirs i en els nombrosos hospitals i fondes que havien anat sor-gint al llarg del cam fins a Santiago.

El cam de Sant Jaume va tenir moltes rutes des de ledat mitjana, per exemple: El cam francs: partia de Saint Jean

Pied de Port (Franc,a) i, travessant Navarra, la Rioja, Castella i Lle, ar-ribava fins a Compostella.

El cam del nord: corria parallel a la cornisa cantbrica, des del Pas Basc fins a Astries.

El cam primitiu: corria des dAstri-es fins a Lugo per enllac,ar amb llti-ma part del cam francs.

La via de la plata: sortia dAndalusia i travessava Extremadura i Castella i Lle fins a arribar a Galcia.

Quan els pelegrins arribaven a Com-postella, entraven a la catedral per lentrada occidental, anomenada el prtic de la Glria.

El cam de Sant Jaume

1. Llegeix el text i respon les preguntes.

Quins van ser els principals centres de pelegrinatge durant ledat mitjana?

Per qu acudien a aquests llocs, els pelegrins?


Ara, escriu C, si loraci s certa, o F, si s falsa.

Les arquivoltes sn les motllures que decoren un arc.

El mainell s la columna que divideix en dos el buit duna porta.

El timp s lespai decorat delimitat per les arquivoltes.

Les columnes sn els elements verticals que sostenen el pes dun edifici.

2. Qu s una relquia? Esbrina-ho i explica-ho.

3. Marca en el mapa els diferents camins de pelegrinatge a Santiago de Compostella, segons la clau de colors.

4. Observa les parts del prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella.

Cam francs.

Cam del nord.

Cam primitiu.

vermell

blau

verd

groc Via de la plata.

127683Camino de Santiago

arquivoltes timp

columna

mainell


Solucions

Refor 1: El procs digestiu

1. El procs digestiu comprn:

la digesti, que consisteix en la descomposici dels aliments per poder obtenir-ne els nutrients.

labsorci, que consisteix en el pas dels nutrients a la sang.

leliminaci de les restes, que consisteix en la formaci dels excrements a partir de les restes de la digesti i la seva expulsi per lanus.

2. Lintest prim interv dur

Documents

Reforç Coneixement Medi 5è