RessortButlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya - Figueres

Núm. 12 - ABRIL 2011

ENTREVISTA >Francesc Canet> 3 REpoRTATgE >80è aniversari ERC> 8

“Aspirem a obtenir l’alcaldia”“Tenim les idees i la gent adequada per transformar Figueres en una ciutat millor”

CoNFERÈNCIA >Figueres avui, ahir i demà pàg. 2

El nostre model de ciutat pàg. 2

ENTREVISTA >Mireia Mata pàg. 5

Per molts anys!Els republicans figuerencs catala-nistes i d’esquerres s’adheriren el 1931 a ERC. A la foto, tres dirigents destacats: Ricard Martín, Josep Puig Pujades i Alexandre Deulofeu.

UNA CAMPANYA

TRANSPARENT, AUSTERA I LLIURE D’HIPOTEQUES

ERC ha decidit que la transparència, l’austeritat i un pressupost modest siguin els trets principals de la seva campanya electoral per a les properes eleccions municipals, perquè considera que l’actual situació de crisi econòmica ho exigeix. “Seria un insult a la ciutadania fer una campanya ostentosa i que comportés una forta despesa”, va declarar Francesc Canet. Un altre punt destacat serà la trans-parència i, sobretot, el fet d’estar lliure de qualsevol hipoteca de cap mena de grup de pressió. Per això els primers candi-dats de la llista avalaran personalment un crèdit per fer front a les despeses de la publicitat electoral. ERC fa una crida a la resta de partits perquè es comprome-tin també a una transparència total de les seves fonts de finançament i a fer un esforç d’austeritat similar.

El nostre model de ciutat

Quan ens plantegem un model de ciu-tat, el primer impuls és el de calcar mi-mèticament d’altres models d’èxit. I si poden ser d’origen nordamericà, millor. El gran problema que té això és la gran dificultat existent a l’hora d’adaptar-lo a la nostra realitat. Sovint és, senzilla-ment, impossible. Però, perquè hem d’anar a cercar mo-dels que mai no han estat pensats per a una ciutat com Figueres quan la nos-tra ciutat ha estat capaç, en la nostra història recent, de dotar-se d’un model ciutadà d’èxit que la va situar, ja a prin-cipis del segle XX, entre les poblacions més puixants del país?

Encara avui Figueres gaudeix d’un cert prestigi entre les ciutats mitjanes i petites de Catalunya, però no és pas comparable al que va arribar a tenir fa unes quantes dècades. La nostra ciutat fou una ciutat puixant tant des d’una perspectiva urbana, com cultural, social i econòmica. Va ser una ciutat de referència obligada a finals del XIX i principis de XX, moment en què fou go-vernada pels republicans. L’urbanisme havia de respondre al bé públic i no als interessos especulatius d’uns pocs. Les avingudes havien de ser àmplies, amb parcs i jardins abundants, i calia que la ciutat disposés de serveis d’autèntica capital comarcal. L’ajuntament ha-via d’intervenir també en polítiques socials. L’educació i la cultura dels ciutadans era un objectiu prioritari per al govern municipal i no un mer instrument propagandístic de cara a la galeria. La seva actuació, caracte-ritzada per l’aposta per la modernitat, la previsió de llarg termini i la defensa dels interessos de la majoria, hauria de ser tot un referent a l’hora de parlar del model de ciutat del segle XXI.

Figueres avui, ahir i demàEl passat mes de març se celebrà la conferència de Francesc Canet, Figueres avui, ahir i demà, en el Museu Dalí, a la qual assistiren més de dues-centes persones. Canet valorà positivament l’activitat duta a terme pel grup municipal d’ERC en el darrer any, etapa en la qual ha format part del govern municipal. En aquest període, s’ha pogut posar ordre intern en el funcionament de l’Ajuntament i s’han assentat les bases del que hauria de ser una política exterior municipal que s’hauria d’activar encara més en un futur mandat.

D’especial transcendència ha estat, segons Canet, l’activació de l’organització de la ciutat en districtes i la creació de la figura dels regidors de districte, que han de permetre vehi-cular de manera efectiva la participació ciutadana. Així mateix, s’ha fet una actuació decisi-va en l’àmbit de la política juvenil, on s’ha donat una preeminència a les associacions com mai abans no s’havia fet. La normalització lingüística ha fet un pas molt important amb la projecció periòdica de films en català al cinema El Jardí. La política transfronterera amb la Catalunya del Nord ha pres una dimensió insòlita. Els centres cívics i les llars d’infants municipals han estat equipats per tal que puguin rendir al màxim de les seves capacitats. La lluita contra la crisi ha tingut concreció en polítiques d’estalvi i de racionalització de la despesa que anteriorment no s’havien aplicat mai. Així mateix, per primer cop, gràcies a l’entrada d’ERC al govern de la ciutat, l’Ajuntament figuerenc s’ha implicat activament amb el moviment per la nostra independència nacional.

En la seva intervenció, Canet va fer una proposta pública a tots els partits perquè qües-tions com la immigració o l’origen ètnic dels que vivim a Figueres no siguin objecte d’instrumentalització partidista ni de trivialització electoral. “Hi ha massa en joc perquè sigui utilitzat de manera partidista: ens hi juguem la nostra cohesió com a ciutat”, va dir.

Pel que fa a l’assumpció de compromisos de futur, Canet va afirmar: “faré tot el que estigui al meu abast –i més encara- perquè la ciutadania de Figueres no tan sols tingui la clau del govern municipal, sinó també la de la seva felicitat com a ciutat”.

2

Res

sort

- B

utlle

tí d’

Esqu

erra

Rep

ublic

ana

de C

atal

unya

- F

igue

res

Francesc Canet i Coma va néixer a Vilamalla el 1954. Té un fill. Fa de professor des de fa trenta anys. És catedràtic d’història a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i n’ha estat el director al llarg de quinze anys. periodista col·legiat, va ser director adjunt de premsa (futbol) en els Jocs olímpics de Barcelona del 1992. Durant cinc tem-porades, va retransmetre els partits de la Unió Esportiva Figueres. Així mateix, ha fet articles d’opinió setmanals en diferents mit-jans. Va ser escollit regidor d’ERC a Figue-res el 2003 i el 2007, i diputat al Congrés de Madrid el 2004 (càrrec al qual va renunciar el 2006 per preparar les eleccions munici-pals) i el 2008. Actualment és vicealcalde de la ciutat.

nota biogràfica«Aspirem

a obtenir l’alcaldia»

FrancescCanetCom enfocareu la campanya?Explicarem la feina feta a l’oposició i al govern. Estem convençuts que la ciutadania la valorarà en positiu. Serà una campanya molt austera i rebutjarem, com sempre, ajuts econòmics de particulars i em-preses. No volem “hipoteques” que ens condicionin.El fet d’haver estat vicealcalde condicio-na el vostre paper de candidat alternatiu a Santi Vila?En absolut. Aspirem a obtenir l’alcaldia. I penso que tenim les idees i la gent adequa-da per transformar Figueres en una ciutat millor.Per què heu insistit tant en els districtes i la participació ciutadana? Els districtes són la clau de la participació ciutadana. Res del que afecti al districte es podrà aprovar al consistori sense prèvia informació i consulta a la gent de la zona. Fins i tot, els pressupostos i les qüestions urbanístiques.Perquè expliqueu amb cruesa i sense em-buts la realitat pressupostària?No vam votar a favor a cap dels dos pres-supostos anteriors del 2009 i 2010 perquè els veiem impossibles de complir, com

així ha estat. I el proper govern haurà de començar un pla de sanejament dur. Penso que la gent agraeix que li expliquis quina és la situació real, a condició que prenguis les mesures que toquen i que siguis auster en

la despesa.Figueres s’ha d’obrir més portes enfora?Figueres ha d’exercir la capitalitat, no només de la comarca sinó també d’un espai català transfronterer. Per això hem incre-mentat les relacions

amb la gent de la Catalunya del Nord. Si sumem les comarques gironines i els te-rritoris nordcatalans parlem d’un territori que abasta un milió de persones. I Figueres pot ser la ciutat d’enllaç de Perpinyà amb Girona i Barcelona. També hem de tenir una política municipal de caire internacional, de la qual la visita a Sant Petersburg n’ha estat la primera pedra. Madrid i Figueres, es pot compatibilitzar bé?No. Vaig acceptar ser diputat al Congrés per segona vegada perquè vam començar el mandat a l’oposició. Però la situació no es repetirà. Si els electors m’atorguen la confiança el 22 de maig, renunciaré a ser diputat. Figueres és una prioritat absoluta en els meus plantejaments.

«Figueres ha de fer d’enllaç de

Perpinyà amb la resta de Catalunya»

3

Res

sort

- B

utlle

tí d’

Esqu

erra

Rep

ublic

ana

de C

atal

unya

- F

igue

res

ENTREVISTA

LLibres: El somni republicà, Kyparís-sia (poesia) de Maria Àngels Anglada i Quadern d’Aram (narrativa), de Maria Àngels Anglada

Música: Lluís Llach, “Viatge a Ítaca” (per la filosofia de vida que reflecteixen els versos de Kavafis) i els poemes musicats de Joanjo Bosk a En el temple del vent

Obra de teatre: El cafè de la Marina, de Josep Maria de Segarra

Viatges: A Tamanrasset (desert d’Algèria) per aprendre una altra mane-ra de viure i d’enfocar la dictadura del pas del tempsLa ruta 66 als EUA per recuperar es-cenaris dels idealistes dels anys 60Colòmbia pel xoc amb la realitat durís-sima d’un món explotat

Obra d’art: El Pantocràtor romànic de Sant Climent de Taüll

FiLM: Temps moderns, de Chaplin i Pa negre (Dir.: Agustí Villaronga; obra d’Emili Teixidor)

[Recomanacions]

DISTRICTES I PARTICIPACIó CIUTADANA

ERC ha estat la impulsora, en el si del govern municipal, de la nova orga-nització de la ciutat en districtes, per tal de facilitar la participació popular. Aquesta era una reivindicació que diferents partits havien fet des de la reinstauració de la democràcia muni-cipal a finals dels anys setanta. Però finalment ha estat gràcies a ERC que s’ha pogut dur a la pràctica, ja que vam defensar aquesta reivindicació com a punt fonamental durant la concreció del pacte de l’actual govern municipal, ara farà un any. A partir d’ara, hi haurà cinc districtes (nord, oest, centre, est i sud) amb els seus corresponents cinc regidors.

Què faran aquests regidors? Bàsica-ment fer d’element de connexió entre el barri i l’Ajuntament. Fomentar les relacions entre l’Ajuntament i les en-titats i ciutadans del barri. Fomentar la participació. Explicar els projectes municipals i recollir les opinions que aquests i el seu desenvolupament sus-citin. Vetllar pel correcte funcionament dels serveis i dependències del barri. Reunir-se periòdicament amb els veïns i entitats.

Des d’ERC propugnem que, en el proper mandat, aquest model partici-patiu s’ampliï i que els districtes siguin la base per tal de poder discutir, per exemple, els propers pressupostos municipals a nivell veïnal, des dels mateixos districtes. Naturalment, que aquest model es consolidi i que s’aprofundeixi dependrà de la corre-lació de forces que sorgeixi arran de les pròximes eleccions municipals. En definitiva, dependrà de la voluntat de figuerencs i figuerenques, i de la volun-tat real que tinguin de participació en la política municipal.

MANCOMUNAR SERVEIS

En els darrers temps s’ha consoli-dat tota una Àrea Urbana de Figue-res que inclou també les poblacions d’Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà, Fortià, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran. Aquesta situació imposa, per raons d’estricta racionalitat i fun-cionalitat, la urgència de mancomunar alguns dels principals serveis que s’han revelat com de primera neces-sitat. Una política que fins ara no s’ha abordat i que nosaltres volem dur a terme. Un dels serveis més bàsics és el del transport urbà. Fins ara la línia d’autobusos de Figueres es limita a recórrer el terme municipal de la ciu-tat. Caldria ampliar el seu recorregut i arribar a les poblacions que consti-tueixen el conjunt de l’àrea urbana de Figueres. Aquest seria un primer pas decisiu per tal que en un futur pròxim s’impulsés la creació d’una Àrea Me-tropolitana que inclogués la totalitat de les poblacions esmentades. Si es

constituís un organisme com aquest, tots els seus integrants hi sortirien guanyant.

TREN: ENCARA HI SOM A TEMPS

ERC entén que l’actual traçat del TGV no impugna de cap manera l’opció que sempre ha defensat de mantenir l’estació del tren convencional en el centre de la ciutat i amb les vies sote-rrades.L’actual crisi econòmica fa inviable el trasllat de l’actual estació del tren convencional a la població veïna de Vilafant, on hi ha l’estació del TGV. Els elevadíssims costos d’aquest trasllat, que el Ministerio de Fomento sempre ha dit que no pagaria (i que l’Ajuntament en cap circumstància no podrà finançar), el fan senzillament impossible. D’aquesta manera, la crisi es converteix en una nova oportunitat perquè la ciutat de-fensi la centralitat de l’estació del tren convencional. Encara hi som a temps i el nou govern municipal que surti de les properes eleccions pot ser clau per aconseguir aquesta reivindicació ciuta-dana i comarcal.

EL CASTELL PER A LA CIUTAT

Figueres compta amb un equipament estratègic que no pot explotar com cal. És el castell de Sant Ferran. Volem que deixi d’estar en mans dels militars, que són encara els qui tenen la darre-ra paraula. Res no justifica aquesta situació. La fortalesa ha deixat de tenir ús militar efectiu des de fa molt i molt de temps. I aleshores, quan el tenia, tampoc és que en aquest àmbit jugués un paper gaire brillant. Cal que retorni plenament a les mans civils. Només si es compleix aquesta condició bàsica es podran plantejar sortides de futur a un equipament que té moltes possibilitats que no poden ser explotades perquè es troba en aquesta situació d’impasse que ja fa massa temps que dura.

Xavier Besora

Esteve Gratacós

4

Res

sort

- B

utlle

tí d’

Esqu

erra

Rep

ublic

ana

de C

atal

unya

- F

igue

res

PROMOCIó CIUTADANA: IDEES NOVES

Ens calen noves idees de promoció de la ciutat, especialment en uns moments de crisi econòmica. ERC ja ha proposat de recuperar el local de l’antic cinema Las Vegas, del carrer de Sant Pau, per tal d’instal·lar-hi un palau de congressos durant el proper mandat. La seva ubicació és determi-nant, ja que permetria als potencials congressistes d’entrar en contacte directe amb la ciutat i estimular el comerç i els serveis urbans.Una altra iniciativa destacada seria la creació d’un organisme municipal de promoció exterior per a l’organització de fires i congressos, arreu de Cata-lunya i també a nivell internacional (com ja s’ha fet en el cas de la visita a St. Petersburg, Florida). En aquest sentit, entenem que la figura de Sal-

vador Dalí podria ser un es-quer magnífic de promoció de la ciutat.

Olga Carbonell

nota autobiogràfica

Vaig néixer a portbou fa més de quaranta anys, i la vida em continua sorprenent. Em vaig traslladar a Figueres a l’adolescència. Tot i haver voltat molt pel món, he triat Figueres i l’Empordà com el millor lloc on viure. Sóc llicenciada en Filologia Catalana. Tinc l’honor de servir el meu país treballant a la Funció pública. Sóc funcionària des de fa molts anys, i he fet des d’administrativa fins a Directora d’un Departament de la generalitat a girona. He crescut socialment dins del món associatiu, he format part i sóc sòcia encara de

diferents entitats d’educació en el lleure, culturals, de defensa del territori.parlo cinc idiomes però espero el dia en què amb la meva

llengua em podré pre-sentar arreu del món. He estat en dues

ocasions reina de les nyacres. I tanmateix, sóc republicana...

LLibres: L’Abans Figueres iEl romanç de Tristany i Isolda, versió de Joseph Bédier. Traducció de Carles Riba

Viatges: de tots els viatges n’aprens, m’agrada molt viatjar. A l’illa d’Elba, a l’arxipèlag Toscà...

teatre: El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare (amb text i escenificació clàssiques), Els Pastorets

Obra d’art: L’estàtua d’Esculapi, al mig de les ruïnes d’Empúries vistes des del mar i amb el Canigó nevat al fons

Música: La música barroca: Marais, Couperin, interpretats per Jordi Savall... o el Jean-Luc dels Amics de les Arts...

FiLM: El Cyrano de Bergerac interpre-tat per gérard Dépardieu

«La nostra independència és una qüestió de supervivència»

MireiaMataHeu assenyalat, des d’ERC, que un dels grans reptes que té plantejats la ciutat és la mobilitat. Quin seria l’objectiu a assolir?Figueres ha de ser una capital oberta a les persones, amb una accessibilitat fàcil tant pel que fa al transport públic ferroviari com per carretera. Hem de garantir una estació amb una xarxa de trens digna al centre de la ciutat, que ens permeti viure a Figueres i treballar allà on calgui. Que els ciutadans i la gent de fora puguin desplaçar-se amb comoditat i a peu per la ciutat.

I per fer possible això, quines prioritats caldria abordar?Cal activar de forma immediata l’execució de les rondes a la ciutat. És increïble que a aquestes alçades Figueres no disposi de rondes que en facilitin l’accés i sortida. L’actual ronda és insuficient, obsoleta i perillosa. És inadmissible que el tram de l’autopista Figueres Sud-Nord no sigui una via de comunicació i alleujament del trànsit, com es fa a altres llocs (fins i tot de mane-

ra gratuïta!). Cal repensar el trànsit intern. No és possible que per travessar Figueres calgui passar necessàriament pel centre.Quins altres reptes de futur té Figueres?Figueres ha de poder sortir de la crisi situant-se com a referent de tot Catalu-nya. Una posició que ja havia tingut i que ha deixat de tenir. Els recursos disponibles s’hauran d’optimitzar, conscients que no hi ha diners per a tot. I alhora hem de con-tribuir a la construcció d’un nou escenari polític en què tots els recursos generats a Catalunya es quedin al nostre país. La independència és, doncs, una sortida a la crisi actual?En un futur a mig termini, Figueres haurà de ser una de les ciutats de referència d’una Catalunya independent. No és només un tema cultural o sentimental, a hores d’ara és evident i demostrat que és també una qüestió de viabilitat i supervivència econòmica.Com valores la teva tasca com a regidora de Joventut?Penso que hem encetat una nova manera de fer, treballant amb els joves i no només per als joves. Cada decisió que s’ha pres en els diferents programes –barraques, acti-vitats de Nadal, grafits- ha estat presa amb la participació de tots els implicats. I aquest ha de ser l’estil de govern d’un Ajuntament governat per ERC.

5

Res

sort

- B

utlle

tí d’

Esqu

erra

Rep

ublic

ana

de C

atal

unya

- F

igue

res

ENTREVISTA

«L’actual ronda és insuficient, obsole-

ta i perillosa»

[Recomanacions]

URBANISME: NOU PLA GENE-RAL I ACTUACIONS SOCIALS

L’objectiu bàsic de la política urbanís-tica d’ERC és la d’assolir un creixe-ment racional i sostenible de la ciutat. L’actual crisi econòmica pot ser una oportunitat per arribar a aquesta finalitat, ja que pot afavorir una dis-cussió més serena i racional d’una de les grans mancances que encara tenim: l’elaboració d’un nou pla gene-ral. L’actual és del 1983. Han passat gairebé 30 anys i ara és urgent, doncs, que sigui un dels temes prioritaris en el proper mandat. Ens cal un pla ambi-ciós i que al mateix temps sigui també participatiu.

Però l’actuació necessària en l’àmbit urbanístic no s’atura aquí. Cal pro-moure l’habitatge protegit; relligar la configuració de la trama urbana (est-centre-oest de la ciutat); acomodar la millora de la mobilitat sostenible amb la potenciació de la xarxa de transport públic i la creació de nous aparca-ments, així com protegir la qualitat am-biental i potenciar l’eficàcia energètica.

L’INSTITUT DE CULTURA: UNA NECESSITAT

El fet que en l’actual mandat no s’hagi pogut aplicar el Pla de Cultura de Fi-gueres no ha de comportar, de cap ma-nera, un ajornament sine die de la seva aplicació. És per això que des d’ERC volem manifestar la nostra voluntat de dur-lo endavant i d’impulsar (i dotar) l’Institut de Cultura que hi és previst. Entenem que aquest Institut de Cultu-ra ha de ser l’organisme rector de la política municipal en l’àmbit cultural i que la seva constitució ha de servir per racionalitzar els recursos disponibles i per dur endavant una actuació més efectiva en aquest camp. En una situació econòmica general de crisi, pensem que un Institut amb les característiques apuntades tindrà

major capacitat de maniobra i podrà comptar amb eines de finançament més enllà de les estrictament municipals.

Montserrat Segura

ESPORT: PER UNES INSTAL·LACIONS DE NIVELL

La igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans en la pràctica esportiva és una de les prioritats d’ERC. Entenem l’esport lligat amb la salut i a la inte-gració de les persones, sigui quin sigui el seu origen.L’Ajuntament ha d’impulsar i fomentar la pràctica esportiva tant individual-ment com col·lectivament. En aquesta línia, volem destacar, com a principal consecució d’ERC en aquest àmbit, la propera construcció d’un pavelló poliesportiu a Vilatenim. Així es podrà disminuir el grau d’ocupació del pavelló actual i començarem a estar a l’altura d’altres ciutats del país d’un nombre d’habitants semblant al de Figueres. Una ciutat que vol ser un referent esportiu a nivel nacional ha d’oferir als seus ciutadants i visitants unes

instal·lacions de primer or-dre que siguin la llavor per aconseguir èxits esportius en un futur immediat.

SEGURETAT I CIVISME

La necessitat de reforçar la seguretat ciutadana i d’estimular el civisme són qüestions prioritàries per a ERC. Massa sovint, no s’ha volgut abordar una problemàtica que cada vegada adopta un caire més preocupant. Presentem quatre propostes clau en aquest àmbit:Contractació d’agents cívics de carrer, per tal de rendibilitzar els recursos humans de la Guàrdia Urbana, especialment en determinades feines poc especialitzades.Creació de les figures de Guàrdia Urbana assistencial i de proximitat, amb tasques de protecció dels drets i les llibertats dels ciutadans.Creació de la figura del zelador de via pública, amb la missió de vetllar per la neteja i també pel civisme.Redacció del Pla Local de Civisme i conscienciació a la ciutadania del manteniment del mobiliari urbà i dels espais públics.

Jordi MonteroJordi Montero

6

Res

sort

- B

utlle

tí d’

Esqu

erra

Rep

ublic

ana

de C

atal

unya

- F

igue

res

IMMIGRACIó: CAL UNA ACTUACIó DECIDIDA

Des d’ERC partim de la convicció que el futur govern municipal haurà de fer una actuació més decidida en l’àmbit de la immigració. Entenem que la polí-tica municipal seguida fins ara ha estat clarament insuficient i no s’ha plantejar seriosament abordar una problemàtica de gran transcendència ciutadana.Cal partir del fet que s’ha de prendre consciència de la dimensió de les problemàtiques inherents al fenomen. S’imposen els criteris de realisme i d’abandonar les actituds d’amagar el cap sota l’ala. Només així podrem iniciar polítiques efectives a l’hora d’afavorir un procés d’incorporació satisfactori per a totes les parts. Ara bé, les polítiques concretes que caldrà abordar tindran com a base que vivim en una societat en què, junt amb els drets, hi ha també deures indefugibles per part de tots els ciutadans, sigui quin sigui el seu origen.

Jordi Giró

candidatura

RESERVES22. EnRic Pujol i cASAdEmont, 23. ESthER lloREnç i loREnzo, 24. juAn ViVES i GifRE,

25. montSERRAt cAmPS i mundo, 26. AïdA loREnzo i RoSA, 27. joSé VicEntE BlAnco i moREno

15> mª dElS ÀnGElS llAonA i cABAll

Independent. Treballadora de banca.

1520> BERnAt RAmi i cloS

Figueres, 1991. JERC. Estudiant de grau d’història a la UDG.

10> ÍRiA GiBERt i EScuSol

Figueres, 1986. JERC-ERC. Mestra de Primària.

1> fRAncESc cAnEt i comA

Vilamalla, 1954. ERC. Catedràtic d’Història. Vicealcalde a l’Ajuntament de Figueres (des del 2010) i Diputat al Congrés dels Diputats (des del 2004).

7> joRdi GiRó i RiBAS

Figueres, 1977. ERC. Llicenciat en dret. Advocat en exercici lliure. President Secció Local d’ERC de Figueres.

9>joRdi montERo i GARciA

Barcelona, 1960. ERC. Llicenciat en ciències químiques. Director de l’Institut de Vilafant, professor de física i química.

8> GRAu QuintAnA i SEGuRA

Figueres, 1990. Estudiant i militant de les JERC des del 2005.

2> miREiA mAtA i SolSonA

Portbou, 1967. ERC. Llicenciada en filologia catalana. Regidora de Joven-

tut a l’Ajuntament de Figueres. Funcionària. Exdirectora dels Serveis Territorials de Gover-nació (2007-2010).

3> EStEVE GRAtAcóS i AndRAdE

Figueres, 1953. AMC. Industrial mecànic. Primer secretari d’Acció Municipal per Catalunya de Figueres.

11> XAViER BlAnco i moREno

Figueres, 1974. AMC. Empresari restauració. Membre de la junta de l’Associació de Veïns del Poble Nou.

4> XAViER BESoRA i cAuSAdiAS

Figueres, 1960. ERC. Tècnic en deli-neació de projectes de construcció. 3r Tinent Alcalde i Regidor de Parti-cipació Ciutadana a l’Ajuntament de Figueres.

5> olGA cARBonEll i SABARtéS

Figueres, 1975. ERC. Llicenciada en dret. Advocada en exercici lliure. Regidora d’Atenció Ciutadana, Acció Cívica, Solidaritat i Cooperació a l’Ajuntament de Figueres.

12> cARlES coll i coStA

Figueres, 1952. ERC. Músic, director d’orquestra de cambra.

14> AnnA BARdERA i BAtllE

ERC. Restauradora.

18> AnnA BRuGuéS i Pujol

ERC. Diplomada en ciències empresarials.

17>ÀnGElS RouRA i SolER

Sta. Llogaida d’Àlguema, 1951. ERC. Administrativa, actualment treballa en el sector comerç.

13> mARc PonS i PAiRó

ERC. Enginyer Tècnic de Teleco-municació.

16> AGnèS llAdó i SAuS

Figueres, 1979. ERC. Gestora comercial.

21> RAmon PlujÀ i fÀBREGAS

ERC. Professor d’EGB. Mestre de català. Jubilat.

19> Antonio GARcÍA i GonzálEz

Alborote, 1950. AMC. Treballador de la construcció. President de l’Associació Cultural El Rocio.

45

8 910

11

12

1418

172019

1621

6> montSERRAt SEGuRA i fEliu

Barcelona, 1964. Independent. Estu-dis d’Idiomes. Administrativa, asses-sora lingüística.

6

7

213

7

Res

sort

- B

utlle

tí d’

Esqu

erra

Rep

ublic

ana

de C

atal

unya

- F

igue

res

13

en francesc canet i m’adreço a vosaltres per comunicar-vos que em pre-sento com a cap de llista a les eleccions municipals del proper dia 22 de maig a la ciutat de Figueres. Ho faig encoratjat pel suport que vaig rebre de la ciutadania a les darreres eleccions del 2007, quan vam convertir-nos en la segona força política de la ciutat, amb 6 regidors. I em presento perquè tinc el ferm convenciment que els d’ERC tenim el programa, la gent i una nova manera d’entendre la política que ha de convertir Figueres en una ciutat millor.

Hem elaborat un projecte integral de ciutat, realista i am-biciós, perquè som conscients que el context general és de dificultat econòmica i la caixa municipal travessa dificultats notables. Hem d’apostar per solucions imaginatives però realistes, per fer de Figueres una ciutat més segura, més oberta i amb uns ciutadans que se’n sentin orgullosos. El nostre projecte de ciutat és integral: vol potenciar el cor de la ciutat, el centre, però d’igual manera els barris, la peri-fèria geogràfica, que també és ciutat. I volem encara anar més enllà, obrir Figueres al món, sense oblidar, però, que des de la política municipal es pot fer molt per fer avançar Catalunya cap a la seva llibertat nacional plena.

Hem aconseguit confegir una llista que va més enllà d’un partit polític i per això hem incorporat gent d’una altra força, Acció Municipal per Catalunya i diferents personalitats inde-pendents que s’ha significat per la seva actuació ciutadana. La gent que m’acompanya a la llista són persones hones-tes, treballadores, amb les idees clares, i amb reconeguda competència professional. Algunes, a més, ja han demostrat la seva vàlua com a regidors en els darrers anys.

Hem promogut i potenciarem la participació ciutadana. Volem governar “amb” la gent, que vol dir facilitar que els ciutadans puguin participar de manera activa en la presa de decisions municipals. L’eina que ha de permetre aques-ta implicació de la ciutadania és l’organització de Figueres en districtes, que nosaltres hem engegat ja en aquest mandat. Cap decisió s’ha de prendre des del govern o des del plenari sense que abans n’hagi estat informada i con-sultada la ciutadania. Només així començarem a recuperar crèdit per a l’activitat política.

El meu compromís amb la ciutat i la seva gent em fa que em presenti a les eleccions amb una decisió ja presa de manera ferma: si la ciutadania m’atorga la seva confiança per a governar la ciutat, renunciaré al meu escó al Con-grés de Diputats que actualment exerceixo. Figueres ha d’estar per damunt de l’interès personal i de partit. I no hi ha res que particularment em pugui plaure més que servir a la meva ciutat.

ERc HA FET 80 ANYS: PER MOLTS ANYS!El 17 de març de 1931 es constituí Esquerra Republicana de Catalunya, fruit de la unió de diferents partits catalanistes (“sobiranistes”, en diríem ara). El nucli princi-pal estava format per Estat Català, el partit de Francesc Macià, pel Partit Republicà Català de Lluís Companys i pel grup del periòdic L’Opinió. Però a part d’aquestes forces s’hi van integrar també nombrosos grups molt ben arrelats en diferents indrets del territori. Molt més ben organitzats, més nombrosos i amb major força política del que fins ara s’ha dit.

Aquest era el cas de la Federació Republicano Socialista de l’Empordà. Constituïda el maig de 1930, aquesta formació estava liderada per Josep Puig Pujades i per Marià Pujolà (que en diferents ocasions fou alcalde de Figueres), i comptava amb una activa Joventut Nacionalista Republicana presidida per Alexandre Deulofeu. Així mateix era l’editora del prestigiós periòdic Empordà Federal, iniciat ja el 1911 i que enguany també compleix anys: cent, en aquest cas.

Esquerra Republicana Catalunya – FigueresC/ Sant Llàtzer, 29 – baixos – 17600 Figueres Tel. 972 675 289 figueres@esquerra.orgwww.esquerra.cat/figuereswww.juntsxfigueres.blogspot.com

Edita: Esquerra Republicana de Catalunya – Figueres | Dipòsit Legal: B-17768-2011 | Impressió: Imprintsa

Sóc

El primer president de la moderna genera-litat de Catalunya i dirigent fundador d’ERC,

Francesc Macià, va visitar Figueres l’any 1931. Era l’any que s’acabava d’instituir la

generalitat republicana. La fotografia ens el mostra des del balcó de l’Ajuntament figue-

renc, aleshores situat de manera provisional, a la pujada del Castell.