Literatura Llatina

POESIA ÈPICA o Primers escrits literaris – poesia èpica (Traducció al llatí de l’Odissea)

Consolidat per Nevi i Enni: creadors de l’epopeia nacional

VIRGILI o 70 aC, Màntua – 19 aC, Bríndisi, viu l’època de l’emperador Octavi August. Pertany al

cercle literari de Mecenes.

o Bucòliques: Conjunt de poemes de temàtica pastoral, on els pastors parlen de temes

amorosos, socials, etc.

o Geòrgiques: Poema didàctic per als camperols italians.

o Eneida:

o 12 cants i quasi 10000 versos

o Aventures d’Enees, que fuig de la destrucció de Troia per fundar una nova

pàtria a Itàlia.

o Inspirada en Homer: primera part (viatge) – Eneida; segona part (lluites) –

Ilíada

o Objectiu: explicar els orígens de Roma i relacionar la gens Iulia (August) amb

Enees que, alhora, és descendent dels déus.

o Després d’11 anys de feina, Virgili moria deixant l’obra inacabada, i va

demanar que la cremessin, però August no en va fer cas i la va acabar ell.

COMÈDIA o Igual que el gènere dramàtic, la comèdia també ve d’influència grega.

Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues.

o Fabula palliata: comèdia de manera grega, desenvolupada a Grècia, vestit – pallium

o Fabula togata: comèdia d’ambient romà, vestit – toga.

PLAUTE o Viu entre els segles III-II aC. Poca informació de la seva vida.

o Es dedica exclusivament a la comèdia pal·liata. Única finalitat de l’obra: fer riure el

públic.

o Fil argumental semblant: família es separa – confusió de dues persones i intercanvi de

papers – embolic que es resol bé gràcies a l’esclau principal.

o Personatges fixos:

o Protagonistes:

El vell: Estricte, furiós. Objecte de burles.

La matrona: Mal caràcter, capriciosa i malgasta diners. Connotacions

negatives.

El jove: Protagonista, eclipsat per l’esclau. Enamorat.

La jove: Cortesana o jove donzella. Apareix poc en escena.

Esclau: Vertader protagonista. Murri, desvergonyit, llest, mentider. Es

burla de tothom, guia de l’acció.

o Personatges secundaris:

Soldat: Plaute vol ridiculitzar els militars. Fanfarró, en el fons és un

covard i faltat d’amants

Paràsit: Còmic i astut. Té gana.

Prestador: Vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs. Exigeix

constantment els diners.

o S’inspira en la comèdia Nova grega, però dóna caràcter romà i estil personal

(personificació d’objectes, referències mitològiques, contaminatio, combina el diàleg i

la cançó).

o Plaute enriqueix la llengua llatina: utilitza un llenguatge viu, ric, i completament nou.

És un reflex de la llengua de carrer: la classe baixa parla bastament, i l’alta amb

elegància.

o Estructura: pròleg inicial.

o Algunes obres: Amphitruo, Asinaria, Bacchides, Miles Gloriosus, Rudens...

TERENCI o Segle II aC, posterior a Plaute. Arriba a Roma com a esclau, aconsegueix la llibertat i

s’introdueix en el cercle dels Escipions.

o Algunes obres: Andria, Phormio, Hecyra, Eunuchus...

o Menys èxit que Plaute

o Obres més calculades i reflexives. Personatges – nucli de l’acció: “Terenci, comediògraf

de la humanitas”

o Llenguatge més refinat.

o Caràcter educatiu i moralitzador

OVIDI o Viu sota l’imperi d’Octavi August. Pertany al cercle literari de Messala (allunyat de la

política)

o Messala - Tibul, Properci: expressen sentiments íntims (amor)

o Neix el 43 aC, família benestant. Estudia a Roma, Grècia i Àsia (retòrica)

o Exerceix càrrecs polítics, ho deixa per la poesia (èxit)

o August el desterra – causes:

o Error: implicació involuntària en una conspiració de la família imperial

(successió o adulteri)

o Carmen (poema): “Art amatòria” – eròtic i sensual (“corromput” segons

August)

o Mor a l’exili el 17 dC

o Gènere principal: poesia elegíaca (amor). També poesia èpica.

o Amors: situacions més habituals que es donen en una relació amorosa (relació fictícia

amb Corinna)

o Heroides: epístoles escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents.

(Ovidi és gran coneixedor de l’ànima femenina, coneix els seus sentiments)

o Art amatòria: poema didàctic per a amants. 2 llibres primers per als homes (seduir i

conservar l’amor), 3r llibre per a les dones (consells)

o Receptes de bellesa: receptari de cosmètica

o Remeis a l’amor: com lluitar contra la passió amorosa i els mals d’amor

o Fastos: descripció de les festes romanes, mesos de l’any, fenòmens celestes,

constel·lacions i mites.

o Tristes: (durant l’exili) cartes per ningú, passatges autobiogràfics, acomiadament de

Roma.

o Pòntiques: poemes als seus amics perquè implorin el perdó d’August, I el mantinguin

informat del que passa a Roma.

o Halièutica: tractat de pesca

o Contra Ibis: mitologia contra un enemic anònim que culpa de les seves desgràcies.

o Les Metamorfosis: Conjunt de llibres on es narren mites, seguint un ordre cronològic

(Caos, aparició dels déus i els homes, lluita contra els titans, el diluvi...). Per ex.: Apol·lo

i Dafne, Atena i Aracne, Perseu i Medusa, Medea...

o Obra inacabada, volia cremar-la abans de marxar a l’exili, però se’n van

publicar còpies.

CICERÓ o Orador per excel·lència de Roma (període republicà)

o Neix el 106 aC. Exitosa carrera política (cònsol) acció contra la conjuració de Catilina

(atemptat contra el govern)

o Ciceró contrari a Cèsar, es retira de la política quan Cèsar guanya. Quan Cèsar mor,

torna a la política i ataca Marc Antoni assassinat 43 aC

o Discursos:

o contingut jurídic: Defensa del poeta Àrquias, Defensa de Miló, Verrines

o Caràcter polític: Filípiques (ataca M. Antoni), Catilinàries (contra la conjuració

conra la Rep.: 4 discursos: Senat, Fòrum, Fòrum informar de la detenció,

condemna mort)

o Passos per elaborar un discurs: Inventio – Dispositio – Elocutio – Memoria -

Actio

o Tractats de retòrica:

o De l’orador: qualitats per ser bon orador. Parts del discurs: Introducció o exodi

(guanyar-se la simpatia del públic) – Exposició (narració dels motius) –

Argumentació (justificar el que diu, atacar el contrari) – Conclusió o peroració

(resum i intentar que es compleixin les peticions)

o Tractats politicofilosòfics:

o Política: La república (on discuteix quina és la millor forma de govern:

república); Les lleis (aplicació pràctica de La república)

o Filosòfic – moral: difon les idees dels filòsofs grecs a Roma. Creador de

terminologia filosofia llatina. Dels deures (bé moral); De la vellesa (no témer la

vellesa); De l’amistat

o Epístoles: coneixem fets de la seva vida gràcies a la correspondència que mantenia

amb els seus amics i familiars.

HORACI o Poeta líric llatí més representatiu (referències a ell mateix i als seus sentiments)

o S’insipira en Alceu i Safo de Lesbos i adapta al llatí els seus versos.

o El precursor llatí d’H fou Catul, que dedica la seva obra a Clòdia, el seu amor

impossible.

o Neix el 65 aC. Vida dura. Gràcies a Virgili, acaba formant part del cercle de Mecenes

o Epodes: poemes breus amb caire violent i sarcàstic, contra els prototips de l’època.

o Sàtires: poemes temàtica variada. Símptoma de la renovació moralitzadora d’August.

Reflex de la societat del moment.

o Odes: composicions líriques que imiten Catul. Vol rivalitzar amb la lírica grega.

Temàtica diversa.

o Altres: poemes filosòfics-morals, religiosos, polítics (August pacificador)

o Epístoles: cartes als amics en les quals es pregunta com ser feliç

o “Epístola adreçada als Pisons”: normes per elaborar una bona composició

poètica

o Cant secular: himne per a les celebracions d’August. Després, escriu un llibre d’odes,

exaltant August.

o Horaci: partidari de la pax augusta.

o Tòpics literari: expressió que un escriptor ha encunyat per referir-se a arguments de

característiques semblants i que es repeteixen al llarg de la història de la literatura.

o Beatus ille: Viure al camp – tranquil·litat.

o Carpe diem: aprofitar els moments de la vida.

o Aurea mediocritas: moderació dels plaers

HISTORIOGRAFIA ROMANA o Historiografia: gènere en prosa més important de la literatura llatina. Orígens:

documents que redactaven els magistrats i els pontífexs (fets més importants de l’any)

– annals.

o Primers historiadors (s. III aC): grec

o Primer historiador en llatí (s. II aC): Cató “Orígens”

o Destacables: Juli Cèsar, Sal·lusti, Nepot, Tit Livi, Tàcit i Suetoni.

JULI CÈSAR o 100 aC – 44 aC (assassinat “perill per la República”). Carrera política – magistratures.

Primer triumvirat, juntament amb Cras i Pompeu.

o Conquesta Gàl·lia; guerra civil Cèsar – Pompeu (guanya Cèsar)

o Obres: Guerra de les Gàl·lies (7 llibres - narració de les campanyes militars contra els

gals); Guerra civil (2 llibres – narració de la guerra civil).

o Serveixen per justificar-lo i donar-li prestigi militar. Mostra que sap arribar als

ciutadans com a ell li interessa. Veracitat?

o Estil: model de classicisme per la puresa de la llengua i la precisió lèxica. Relata amb

claredat, precisió i rigor; to objectiu. Llenguatge viu.

TIT LIVI o Viu al s. I aC. Cercle de Mecenes.

o Ab urbe condita (Els orígens de Roma): des dels orígens fins al temps d’August (745

anys). Gran extensió, s’agrupen en Dècades. Major part perduda, ja que se’n van fer

resums i índexs. Conservem:

o 1a dèc (I-X): orígens Roma – guerra samnita III

o 3a dèc (XXI – XXX): guerra púnica II

o 4a dèc (XXXI – XL): expansió per la Mediterrània oriental

o ½ 5a dèc (XLI – XLV): conquesta de Macedònia

L’obra està plena d’anacronismes, imprecisions geogràfiques i contradiccions en

els fets històrics.

Pretenia glorificar les gestes de Roma, i ensenyar a partir del fets positius i

negatius. Volia demostrar que la grandesa de Roma es basava en la virtut moral

dels seus habitants.