Any XXIII, Núm. 48. DESEMBRE DE 2002

Redacció i administració:C. de les Escoles, s/n. 08511 - TAVERTETtel i fax: 93 856.52.24E-mail: redacció@elscingles.org

subscripcions@elscingles.orgEGPAGES@terra.es

Pàgina web: www.elscingles.org

Director: Xavier Viladomat i GilConsell de redacció: Joan Reixach i Curtó, ErnestGutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i CalvoCol·laborador habitual: Jordi Sanglas i Puigferrer.Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià

Disseny: Albert Majoral.Maquetació i impressió: Impremta Planàs - St. Hipòlitde VoltregàPublicació a Internet: Jordi Mas Caballé.

Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch.Corresponsal a Cantonigròs: Isabel CorominasCorresponsal a l'Esquirol: Mar Saborit

La redacció de la revista no es fa responsable del con-tingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que ex-pressen l’opinió dels seus autors.

La revista «Els Cingles», editada per l’associació«Amics dels Cingles de Collsacabra», es publica sen-se cap finalitat de lucre.

Dipòsit legal: B-8.390-79.Preu d’aquest exemplar: 2,4 euros

NORMES DE PUBLICACIÓ DE «ELS CINGLES».Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquestarevista, han de tenir present el següent:

• Els articles cal que siguin escrits correctament en catalài mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4, deixantuns marges laterals de 2 cm. S'aceptaran preferentmenten format de disquet Pc.• Els peus de les il·lustracions i el nom dels seus autorsaniran escrits en full a part, precedits per un número quees repetirà a la fotografia o dibuix corresponent.

LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES»:Amer: Llibreria Ca l'OlmoBarcelona: Llibreria Quera.

Llibreria la PletaCantonigròs: L’Estanc.l'Esquirol: Estanc La Baldufa

Llibreria El Detall.Manlleu: Benzinera Feixas Aulet

Llibreria ContijochRoda de Ter: Benzinera Feixas Aulet

Llibreria Can ManolitoRupit: Ca l’Ample.Susqueda: Restaurant Coll de CondreuTavertet: El Rebost de la IsabelTorelló: Llibreria Xicoi.Vic: Llibreria La Tralla.

Llibreria Impremta Joan Campà

EL MUSEUD E

TAVERTET

Museu:Plaça Major, 4

(baixos de la Rectoria)

Hores de visita:Festius i dissabtes:

d'11 a 2/4 de 2.

També a horesconvingudes demanantdia i hora al Sr. Enric

Borràs Tel. 93 856 51 66

PORTADA: Sant Joan de Fàbregues, església romànicadels segles XI-XII i antiga parròquia del terme de Rupit.Foto: Antoni Trujols

Editorial .............................................................................................................. 1Altars antics a l'església de Tavertet .... Jordi Sanglas .............................. 2Restes dels nostres avantpassats a Cantonigròs

Isabel Corominas i Carles Comella................ 5Vivències matinals .................................... Jordi Sanglas ............................... 7Masos, terres i topònimis de Tavertet...... Rafael Ginebra ............................. 9Un auditori ................................................ Jordi Gumí .................................. 15Antics oficis al Collsacabra: El moliner .... Miquel Banús .............................. 16Per les muntanyes de Tavertet ................ Rafael Sevilla ............................. 20Crònica del Collsacabra .................................................................................. 24Racó del poeta ........................ Miquel Banús i Salvador Sunyer ............... 28Fitxes de les plantes .............................................. Santi Jàvega

S U M A R I

1

EDITORIAL

FEIXAS AULET

ENERGIA PER A OSONA

• Estacions de Servei • Distribució de Gas-oils

Tels. 93 850 01 21 - 93 850 00 68

El fenomen de concentració al voltant de les grans ciutats, porta evidentment a la despoblaciódel camp i especialment dels pobles de muntanya. Aquest fenomen que ja s’arrossega des defa 150 anys es va accelerà els anys 60 del segle passat de forma extraordinària. Aquestamassiva despoblació no ha permès, en alguns aspectes, conduir la nova forma de vida dels poblesde muntanya a les exigències de la modernitat. El dret a l’ensenyament, a la medicina gratuïta,a l’accés a la cultura i a les vacances anuals, no són renunciables per a aquells que viuen alspobles de muntanya.

En una època en què les comunicacions han fet petit el territori i permeten el contacteinstantani mitjançant el telèfon fix o mòbil, el fax i Internet, creiem que no és ni bo ni desitjableque la diferència de serveis i de forma de vida entre el món de muntanya i la gran ciutat siguitan abismal. Els pobles de muntanya tenen dret a rebre els serveis de telecomunicació en unescondicions que realment acostin el poble als centres de decisió. No és lògic que les poblacionsmés allunyades tinguin més problemes per comunicar-se que les veïnes a la ciutat. Per això caladequar el màxim possible les vies de comunicació dels pobles més aïllats per tal que la dificultatde trasllat a la ciutat es vegi minimitzada.

La solució que de moment s’ha pensat per a aquests pobles ha estat el turisme, transformantuna realitat de vida en quelcom folklòric, que pot deixar els habitants del poble de muntanya coma ciutadans de segona i com una atracció antropològica més dins del paisatge. Hem d’aconseguirque la igualtat de drets i obligacions de tots sigui una realitat i que alhora hi hagi un tracte recíprocde respecte mutu entre els habitants de fora i els autòctons.

El creixement dels pobles mitjançant el turisme, tan estès actualment i com a única sortida,ha de ser solament la primera baula de la cadena que ha de portar els pobles de muntanya a undesenvolupament seriós i a una qualitat de vida immillorable. En el fons el turisme, en generali el de muntanya especialment, és un parany; la facilitat d’arribada del turista pot produir unamanca d’idees per a l’aprofitament del recursos propis, que són els que enfortiran la poblaciórural i la faran econòmicament autònoma. El turisme no és més que la solució a l’estrés i al malviure que produeix la ciutat a aquells que han perdut les arrels de camperol i tenen la necessitatde trobar el repòs en la natura.

D’altra banda, l’aproximació de la forma de vida de la ruralia a la de les ciutats pot no seradequada per millorar el nivell de vida dels pobles de muntanya. Un esforç global d’aquells queestan orgullosos de la seva condició de Camperol, amb majúscula, pot aconseguir nous cultiusi noves formes de tractar els productes del camp. Un bon exemple n’és el curs que s’estàpreparant a través de l’Oficina de Promoció Econòmica del Collsacabra: “Alternatives de lesExplotacions Rurals Tradicionals” en el qual es faran xerrades i debats que, entre altres temes,faran referència a l’agricultura i la ramaderia ecològiques.

Un altre tema a tenir en compte és la cultura. És necessari incrementar els actes culturalsi buscar temes que facin referència a la muntanya i crear institucions dedicades a donar aconèixer el territori a fi de poder-lo estimar i ajudar a respectar-lo. Afortunadament, en elCollsacabra comptem amb bones manifestacions culturals: el Festival Internacional de Músicade Cantonigròs, la Fira del Llibre de Muntanya, el projecte de l’Avenc de Tavertet, el concursde Bolets de Cantonigròs, el Pessebre Vivent de Rupit, els estudis antropològics del Amics deTavertet, concerts, exposicions…

Així doncs, creiem que és important lligar quatre temes bàsics: les comunicacions de novestecnologies, la promoció de l’agricultura i de la ramaderia ecològica, el foment de la cultura demuntanya i finalment l’impuls d’un turisme sostenible.

2

L’església parroquial de Sant Cristòfol deTavertet tenia uns quants altars que lidonaven una esplendidesa remarcable. Diem“tenia” perqué, dissortadament, avui noexisteixen ja que foren destruïts durant laguerra del 1936. Amb el propòsit d’explicaren aquestes línies com eren aquells altars,hem tingut unes converses amb la senyoraMagdalena del Jofré per tal de fer un recullde tot el que hem pogut recordar i fer-hoconstar aquí per a la memòria històrica delnostre poble.

ALTAR DEL SANT CRISTAquest altar tenia un santcrist bastant alt

i antic amb els pals pintats de negre. Al seucostat s’hi trobava la Mare de Déu delsDolors, que duia una capa negra i un cor demetall amb sagetes grogues clavades. Del’altar i del retaule no n’hem pogut recordargran cosa, però podria ser que hagués tingutalgun cortinatge negre. Estava posat en unapetita nau o creuer que, com una capellafonda, s’estirava cap a la banda de migdia.Tenia adossada, per la banda de llevant, laparet de la sagristia que, amb una porta,comunicava amb el presbiteri. Fa uns trentao quaranta anys que la sagristia es vaenderrocar, ja que tapava una part de l’absis,i avui ocupa el lloc on hi havia aquest altarque hem descrit.

ALTAR DE LA MARE DE DÉU DELCOR

Es trobava en entrar a l’església, desprésde la pica d’aigua beneïda. No podemrecordar si era barroc o gòtic, potser mésaviat era gòtic. Tenia una fornícula a la pareti l’ara, que sortia uns centímetres per cadacostat de la fornícula, era balmada per sota iamb algun ornament. La imatge de la Marede Déu, gòtica d’alabastre i policromada, delsegle XV, és la mateixa que es guarda avuidintre de la vitrina, asseguda damunt unapeanya. Als peus de la Mare de Déu hi haviala imatge de santa Filomena que, igualmentque la Verge, tenia les seves pabordesses, lesquals es cuidaven de posar-hi flors en dies defesta i també recollien almoines. La famíliadel Jofré tenia cura de la roba de l’altar.

ALTAR DE LA PURÍSSIMAEra situat enfront de l’entrada de

l’església, dintre la nau gòtica i adossat a laparet de cara a tramuntana. Sembla que eramolt senzill, ja que consistia en un domàs decolor blau o verd, aplicat a la paret, recobertd’estrelles platejades. La Verge duia unvestit blau cel amb daurats. El dia de laImmaculada, i també pel mes de Maria, se liposava un vestit propi de les diades. Sota elspeus mostrava una mitja lluna. Lespabordesses i les filles de Maria es cuidavend’aquest altar i el dia de la Puríssima i l’últimdiumenge de maig es feia la processó ambuna imatge més petita posada sobre untabernacle ben adornat, acompanyada delpendó de l’associació.

ALTAR DE SANT ISIDREEra situat a la mateixa paret i a poca

distància de l’altar anterior, a llevant. Eramés antic i podria ser que fos gòtic. Hi teniauna imatge del sant força alta, que anavaamb calça curta i amb la seva rella a la màon, per la seva diada, se li posava ungrapadet d’espigues de blat. Crec que aaquest altar s’hi havia afegit un sant Antoniabat o del porquet, de baixa estatura. Per lafesta de sant Isidre, el dia 15 de maig, queigualment era la festa dels pagesos, se

ALTARS ANTICS DE L’ESGLÉSIA DE TAVERTET

Bancs actuals del’església amb elnom del seupropie-tari.Foto: Xavier Coll

3

El desaparegut re-taule barroc del’altar major del’església deTavertet, dedicat aSant Cristòfol.Foto: Arxiu Mas.Institut Amatllerd’Art Hispànic.Barcelona. Ref. G/A-4205

RESTAURANT

SAU VELLCLUB NÀUTIC

VILANOVA DE SAU - TEL. 93 744 71 30

4

celebrava una processó pels carrers delpoble amb una imatge petita del sant sobreun tabernacle ben enramat i sostingut perdos pabordes i dos pagesos; també sortia labandera pròpia. Recordo, quant a lesbanderes, que també en tenien de pròpies elsaltars del Roser i del Santíssim, així comgonfanons(*) que es portaven a lesprocessons més importants.

Tots els primers diumenges de mes, enacabar la missa major, tenia lloc la processódel Roser, sense banderes ni gonfanons, ambel recorregut curt, o sigui que només donavauna volta a la plaça, i en tornar a l’esglésiaes cantaven els tradicionals goigs del Roser.

ALTAR DEL SAGRAT COREn el pany de paret entre l’altar del Roser

i el de sant Isidre s’hi va excavar unafornícula on hi havia un Sagrat Cord’estatura regular, però sense ornaments is’hi posaven flors. Pensem aue el motiud’instal·lar aquest altar deuria ser el costumque, pels voltants de l’any 1921, es vapracticar d’entronitzar el Sagrat Cor deJesús a totes les cases del poble que ho vandesitjar.

L’ALTAR MAJORÚltimament, i gràcies de la recerca del

senyor Rafael Ginebra, es va poder localitzaruna valuosa fotografia de l’altar major i elseu bonic retaule barroc que ja parla per ellamateixa, cosa que ens ha alegrat. Lafotografia deuria ser presa a darreries delsanys vint o a primeries dels trenta del segleXX, ja que s’hi veuen els actuals bancs del’església amb els noms dels seus propietaris,copiats dels antics. El canvi dels bancs es vafer entre els anys 1927 i 1928.

Antigament, si entrava a l’església elpropietari d’un banc per assistir a la missa ies trobava el seu banc ocupat, calia quealgun dels que hi seien s’aixequés per deixar-li el lloc, i, si estava de sort, buscar un altreseient. Naturalment, alguns dels propietarisja han passat a millor vida i, malgrat que esconservin els noms, ara tothom seu al bancque vol. Caldria, però, que els bancs esrestauressin.

Una cosa ben curiosa i bona de recordarés la colla de captaires que per les festesanyals es congriaven a l’església a pidolar

cadascun pel seu altar o sant que li tocava.Si no recordem malament en passavend’onze a dotze, uns amb safates i altres ambpaneres o senalles. Començaven els quecaptaven per les Ànimes del purgatori,deprés els de l’Obra, els del Roser, els desant Isidre i així anaven captant per tots elssants i santes, i tots, un darrere l’altre,repetien cada set o vuit passes: caritat pelRoser, caritat per la Mare de Déu, caritatper sant Cristòfol i així fins a l’últim.Després passaven comptes del que havienrecollit. Pensem que en aquell tempsabundaven més les peces de dos, cinc i deucèntims que no pas els duros i pessetes.

Arrambada a la paret del capdavall de lanau gòtica de l’església es trobava una granarca on es guardava el fustam amb què esmuntava el que se’n deia el “moniment” que,pel Dijous Sant, tapava gairebé tot l’altarmajor. Durant els dies del novenari escol·locava un gran llençol negre quemostrava una colla d’ànimes socarrimant-seenmig de les flames.

Penjat a la paret de l’escala del cor hihavia el que en dèiem el “rotllo”, que era unaroda de fusta voltada de picarols de diversesmides, cadascun amb un so diferent. Tibantd’una corda es feia voltar la roda i elspicarols sonaven amb tons variats, d’unamanera curiosa i alegre. Especialment estocaven a les festes importants, al momentde la consagració a la missa, i també a l’horade l’al·leluia de Pasqua.

Tot això, més o menys, és el que hempogut recordar d’aquelles èpoques passadesque, vulguem o no, formen part de la nostrahistòria particular i col·lectiva.

Jordi Sanglas

(*) El gonfanó, d’origen medieval, és un estendard quepenja d’un pal travesser i que sol ser la insígnia d’unaconfraria o corporació. (N. de la R.)

Hostal RestaurantCan Pascual

Des de 1944 AL SEU SERVEICuina tradicional i de mercat

Amb reservats

Plaça Verdaguer, 3 - 08519 FOLGUEROLESTel. 93 812 21 18 - Fax 93 812 22 75e-mail: jaumepascual@jazzfree.com

web: www.osonaweb.com/pascual

5

Desgraciadament coneixem ben poquescoses dels remots avantpassats quevisqueren al Cabrerès; aquests pocsconeixements provenen en gran part deldescobriment de sepultures, entre les qualsfiguren una sèrie de dòlmens, alguns forçaestudiats com el de Sant Corneli o el dePuigsespedres. Però també han aparegutdiversos enterraments anomenats de campsd’urnes, dits així perquè incineraven elscossos i les cendres eren dipositades dinsd’unes urnes que podien ser o bé de fangassecat o bé de terra cuita. Moltes vegadesdins d’aquestes urnes eren dipositatsdiversos objectes d’ús personal, com podienser braçalets, agulles, penjolls etc... quepodien ser de bronze o de ferro. Perdesgràcia d’aquests camps d’urnes enqueden ben pocs, ja que han estat destruïtspel conreu de la terra.

A l’any 1988, a Cantonigròs, al capdavalldel carrer de Sant Bartomeu, sobre lacarena del serrat de Balà, quan el senyorValentí Villanueva va voler fer unsarranjaments al jardí de casa seva,aparegueren uns enterraments perincineració que es poden datar sobre lasegona meitat del segle VIII a.C., és a dir, capa finals de l’edat del bronze. Aquestapossible necròpolis confirma que elshabitants de tota aquesta contrada tenienuns establiments propis i autòctons.

Per les peces que s’hi trobaren es potestablir una relació amb diferentsenterraments dels Pirineus amb els qualssens dubte existien relacions comercials.

A l’àrea del Cabrerès s’han trobatdiferents necròpolis, totes d’incineració, si béla de Cantonigròs és molt interessant a causade les restes de metall que s’hi van recollir,

les més nombroses de totes les d’aquestazona, ja que, per exemple, en el campd’urnes de Collsavenc, de trenta urnesestudiades tan sols es trobaren dues pecesde metall, mentre que tan sols en una urnarecuperada sencera al serrat de Balà s’hivaren trobar unes quinze peces.

Axí doncs, quan es varen remoure lesjardineres que es varen fer per respectar

unes alzines, en Francesc Puntí veié unesterres negres i unes cendres que el vanmoure a avisar al grup arqueològic CotaZero, de Vic, que tot seguit es varen fercàrrec d’una petita excavació, i dic petitaperquè la situació de les troballes no elspermeté fer-hi més. Es varen trobar tresenterraments en tres jardineres. En unad’elles va aparèixer una urna de formatroncocònica amb plat tapadora, situadapràcticament al mig de l’estructura quevaren obrir. També aparegueren diversosfragments de ceràmica, algunes restesd’ossos cremats, però col·locats fora del’urna, possiblement perquè aquesta estavatrencada, un gran fragment de ceràmicadecorat i uns petits fragments de metall.

En el segon enterrament trobaren tambéuna urna que conservava el fons i una partde la panxa. Segurament aquesta segona

fossa era molt petita, tan sols per poder-hiposar l’urna que contenia uns quants ossoscremats, dues agulles, una de caprectangular i una altra amb un forat ambforma de rombe a la part de dalt, cosa queens indica que era una agulla de cosir.

A la tercera jardinera varen aparèixerdiversos fragments ceràmics; l’enterramentprobablement tenia unes mides semblants a

RESTES DELS NOSTRES AVANTPASSATSA CANTONIGRÒS

Urna cinerària deforma bitroncocò-nica, de bocaampla i base plana,amb una decoraciólinear.

R e v i s t a“Empúries”. Núm.48-50. Dipu-tacióde Barcelona. Pàg.229

6

les de la segona jardinera però es trobava enmolt mal estat.

No hi ha cap dubte que aquests tresenterraments pertanyien a la mateixa època.

La ceràmica trobada a la primerajardinera consisteix com ja hem dit en unaurna troncocònica amb la boca en formad’embut ample i una decoració de dues líniesdobles formades per òvuls que s’alternenamb tres línies de petites estries, totessituades a la part alta del vas. La pasta és decolor vermellós, més marró a l’exterior.Dintre d’aquesta urna hi havia dos penjollsmolt semblants, el que està més benconservat està format per tres anellsconcèntrics, amb unes línies helicoïdalsunides per quatre raigs llisos, i una anella perpoder-lo penjar, una agulla amb caprectangular decorat per les dues cares, ambuna tija circular acabada en punta moltsemblant a la trobada a la segona jardinera.Una segona agulla, de característiques bensignificatives, té el cap enrotllat en formad’anella que està unida a un cadena que

acaba amb una tanca de doble anell d’onpenja una peça al capdamunt formant unaanella i al capdavall una “U” més tancadaper la punta.

Van aparèixer, també, cinc braçalets totsamb una decoració molt semblant, dos delsquals, però, estan deformats i en comptes deser circulars o ovalats com els altres, tenenforma de “V”, fragments d’un collaret o“torques”, tres anelles que no se sap ben bési eren penjolls, arracades o anells.Dispersos pels voltants de les tombes es vatrobar un gratador de pedra tallada.

Les persones que varen fer l’excavacióes varen endur totes aquestes peces perestudiar-les i catalogar-les, però mai més sen’ha sabut res.

Atès que aquestes restes, encara quepetites, són força significatives, i a més sónles úniques que s’han trobat a Cantonigròs,el Grup d’Acció Cultural, recolzat perl’Associació de Veïns, està intentantlocalitzar-les amb l’esperança que un diapuguin ser exposades en el petit museumonogràfic, el muntatge del qual està enestudi, com a mitjà per recuperar una partimportant de la nostra història com a poble.

Isabel CorominasCarles Comella

Bibliografia:COTA ZERO núm. 4, abril de 1988 (pàgs. 6 i 7)EMPÚRIES núm. 48-50, 1986-1989 (pàgs.224 a 236)

Una interessantagulla de capenrotllat forma partd’una cadenetad’anelles i unoriginal sistema detanca-ment.Penjoll de rodetade tres anellsconcèn-trics i unapetita anella perpenjar-lo.

R e v i s t a“Empúries”. Núm.48-50. Pàg. 230.Article: El Ser-rat de Balà. Unanecròpolis d’incine-ració aC a n t o n i g r ò s ,Osona.Autors: JosepCas-tells, WalterCruells i MiquelMolist.

HOSTAL **ESTRELLARUPIT Tel. 93 852 20 05

www.hostalestrella.com

BAR - L'ERA - FORN DE PACOQUES DE FORNER I DE LLARDONS

CARQUINYOLIS DE RUPITRECORDS I EMBOTITS

ERA NOVA, S.C. - Pl. Era Nova, 1Tels. 93 852 20 34 - 93 852 20 50

RUPIT I PRUIT

c. del Mig, 10 — Tel. i Fax 93 856 50 1608511 TAVERTET

Construcció en generalEspecialitat en pedra

Venda de cases i terrenys

7

L’alba apunta, els primers raigs del solnaixent dauren els turons i serralades totdonant el bondia a la natura que s’estàdeixondint, encara endormiscada; lesexquisides floretes comencen a desplegar elsseus pètals i exhalen riques flaires que ensofereix la generosa natura: tot convida asortir a fer un passeig pel camp entre prats iboscúries, a gaudir del joliu ambient que acada instant ens ofereix l’oratge matinal, delqual he gaudit aquest matí.

M’he llevat de bon matí, he agafat lameva companya, la gossa, la Lira, i muntatsdamunt el vell Panda hem pujat aCollsaplomera per emprendre la marxa i ferla volta al puig de les Baumes. Quantesrecordances de la meva adolescència i ja demés gran! He recordat que quan tot just eraun vailet, per aquests verals hi guardava elbestiar: les vaques, la ruca i a voltes tambécabres. Allà ens ajuntàvem els guardians dela Perereda, del Crous i de vegades tambédel Sunyer i fèiem una bona xerinola mentreel bestiar pasturava tot junt, sense respectartermenatges com si tot fos de comú. Tambéhe recordat que quan ja era gran, amb elmeu germà hi tallàvem les alzines per fercarbó i fèiem les piles per al carboneig, lescarboneres.

Tot seguit m’he dirigit cap a les lleixes deCollsaplomera per rodejar el puig de lesBaumes mentre passava arran d’una de lesantigues carboneres, tot deixant a mà dreta,sota la cinglera del puig, la balma on en altretemps s’hi havia tallat moles de molí. Benaviat hem arribat al pla de les roques delsBugaders passant pel davant d’una balma onmés d’una vegada m’hi havia aixoplugatquan guardava les vaques i també quancarbonejàvem el bosc. Tot seguit, pel damuntde la carbonera dita del pla esmentat, el camíes fica entre les dues grans roques delsBugaders que ja hem descrit en el llibreTavertet i els seus verals; més tard, però,s’hi feren prospeccions i s’ha pogutcomprovar que hi ha restes d’un antichabitatge. No cal dir que mentre fèiem camítambé he pogut gaudir de les meravellosesvistes del poble de Tavertet, dels paratges de

Monteis i de la Finestrica, i també cap alssots de Querós i les serres que els envolten.Camí enllà, la gosseta al davant meu a cadamoment trobava un lloc apropiat peresgarrapar a terra i arrencar arrels amb lesdents, el seu divertiment. Així, tot passejant,ben aviat hem arribat a la balma de lesPiques. Bonica i espaiosa, té setanta metresde llargada seguint pel repeu del cingle, i decinc a set metres de fons, segons els llocs,amb les boniques piques cap a la meitat, queli han donat el nom. Són dues piquesbessones sobre les quals goteja l’aigua, iguala l’estiu que a l’hivern. Com les recordoaquestes piques, de les vegades que n’haviabegut aigua fresca i quan s’hi abeurava elbestiar! A l’hivern, les candeles de gel quepenjaven de la balma s’ajuntaven amb lespiques. En tinc unes meravellosesfotografies.

Després m’he abocat per damunt d’unaroca vora la rostada per contemplar la casao el niu on vaig veure la primera llum del soli on em vaig mantenir fins al trenta-un anysamb penes i alegries, tal com és la vida enqualsevol lloc on es visqui; també hecomtemplat els camps i feixes que em vandonar, com és natural, a costa de suades, elpa i altres aliments necessaris per a la vida i,a més, he gaudit de les belles panoràmiquesde les Guilleries i el Montseny, la Plana deVic, altiplans de Savassona i el pantà de Saumig ple. Tot seguit, continuant la ruta, hepassat entre les roques dites del Collet i pel

VIVÈNCIES MATINALS

Caramells de gel ala balma de lesPiques. F o t o :Jordi Sanglas

8

mateix collet, coll o estrenyall que separa elpuig de les Baumes del d’en Perereda, delqual ja n’hem fet una glossa al llibremencionat més amunt. En aquest colletencara s’hi mantenen les restes d’una paretque servia de tanca perquè el bestiar de lesBaumes no pogués passar a l’altra banda,que és del terme de la Perereda, i eld’aquesta no pogués anar a la de lesBaumes, per a més tranquilitat delsguardians. Bé, doncs amb la Lira hem passata l’altre cantó, on es troben rics planells, queen el temps en què hi pasturaven les vaquesi altre bestiar eren atapeïts d’herbei, peròavui les alzines i les bardisses ho acabend’envair tot; les roques des de dalt de lesquals es veien les cases del Crous, laCorbera, la Serra i l’Aubert i belles

Tavertet des delpuig de lesBaumes.Foto: AnnaBorbonet

panoràmiques i on també hi jugàvem elsvailets, estan totes tapades per branques iromegueres, sols queda mig obert el camíque porta des del pla de l’Alzina de SantJoan, damunt de la Perereda, fins aCollsaplomera

Mentre passava pel lloc on havia hagutuna carbonera, m’he recordat de l’últimavegada que nosaltres, el meu germà i jo, eldia que vàrem posar foc a la pila, mentre hiestàvem treballant, tot i ser plena primavera,l’1 de maig del 1945, se’ns va posar a nevar,amb gran gresca, fins que amb poques horesja hi havia més de vint centímetres de neu ia la nit següent una glaçada va matar tots elsblats, ja espigats. Bé, estant immers enaquestes recordances i fent camí m’hetrobat de nou al collet de Collsaplomera onens esperava el Panda per tornar a casadesprés de passar un matí feliç fruint de lanatura i de bells i vells records.

Jordi Sanglas i Puigferrer

C. de Baix, 2 Tel. 93 856 52 07

08511 TAVERTET

RESTAURANT

CAN BAUMES

HostalCollsacabraBAR-RESTAURANT • HABITACIONSPasseig de les gorgues, 6 Tel. 93

856 81 5308511 SANTA MARIA DE CORCÓ - L'ES-

QUIROL

Formatgeries artesa-nes de Cantonigròs

Ctra. de Vic a Olot, Km2 4

08569 Cantonigròs(Osona-Barcelona)Tel. 93 852 50 06

Restaurant

COLL DE CONDREU

Ctra. Vic-OlotTel i Fax 972 44 43 19

17166 SUSQUEDA (Girona)

REPARACIÓ DE COTXES

JosepJuvanteny

Taller: C. Pedró, s/n Tel. 93 856 83 27SANTA MARIA DE CORCÓ

JJ

9

Durant l’època medieval i moderna elssenyors jurisdiccionals rebien rendes iprestacions de totes les possessions que lagent tenia sota els seus dominis. Amb el pasdel temps, però, i amb els canvis depossessors per herència o per compravenda,sovint hi havia conflictes sobre què havia depagar i prestar cadascú per les diferentsterres o possessions, i per això periòdicamentels senyors feien una capbrevació: obligavena tothom que tenies terres sota el seu dominia fer un document davant de notarireconeixent totes i cada una de les propietatsque tenien i el que pagaven (en diners o enespècie), per cada una d’elles. En casos enquè el possessor no tenia documents o elshavia perdut o en què es volien renegociarles condicions i les prestacions, el senyor feiaun nou establiment del mas o terra en qüestióo una confirmació d’establiment, fixantaquests aspectes. El document que recolliaaquestes confessions i establimentss’anomenava, i s’anomena, capbreu.

Seguint aquest ús, l’any 1523,Antoni de Vila, cavaller domiciliat a Vic(baró de Savassona), i Miquel de Malla,donzell domiciliat a Girona (successor de lanissaga osonenca), senyors per indivís delterme del castell de Tavertet, van efectuaruna capbrevació del terme. Cada un delspropietaris va detallar davant del notari,Bernat Alegret, tots els béns pels qualstenien obligacions envers els senyors delterme, precisant i descrivint cada una de lesterres o propietats i el que en pagaven. Així,en el capbreu, conservat junt amb els altresllibres del notari esmentat a l’Arxiu de laCúria Fumada de Vic (amb el topogràficprovisional ACF- CB/33), queda recopiladauna quantitat ingent de topònims del terme.També, lògicament, s’hi recullen els tipus deprestacions, que van des de quantitats endiner a parells de gallines, pernils, costellesde porc o caps de costella, l’obligació detenir el mas habitat, etc., però en aquest casens hem volgut limitar a recollir de forma elmés concisa possible les diferents propietatsque esmenta cada un dels propietaris, amb

les afrontacions que s’esmenten en eldocument. Això proporciona, a banda delstopònims en si, la possibilitat de situar-los enfunció de les relacions entre ells, cosa que hade permetre avançar una mica més en elconeixement de la toponímia tant actual comhistòrica del terme de Tavertet, queafortunadament disposa ja de treballscabdals com els de Quirze Parés i de JordiSanglas i Anna Borbonet, entre d’altres.

Segueix, doncs, la llista depropietaris, amb les propietats quereconeixen tenir i les afrontacions que hiconsten (abreujades E: est, S: sud, O: oest,N: nord). Seguirem l’ordre del document; enaquest resum n’hem actualitzat l’ortografiaperò hem respectat la grafia del topònim.

Joan de s’AvencMas Rajols. E: coll de Morena; S: coll de

Rajols, O: honors del mas Avenc, a N: honorsdel mas Cornudells.

Mas Ricart. E: riba del camp de terraanomenat d’Era Bona; S: torrent de l’Avenc;O: honor de la Balma; N: honor de l’Avenc.

Terra abans plantada de vinya. E: honord’en Vilaspinosa, S: honor de mas Jofré; O:roca; N: honor d’en Vilaspinosa.

MASOS, TERRES I TOPÒNIMS DE TAVERTETSEGONS EL CAPBREU DE 1523

Torre de la Pere-reda, masia que jaexistia al segle XIV.Foto: AnnaBorbonet

10

Terres del Quer ses Eres ençà cap al’església de Tavertet.

Camp del mas Rajols al lloc de QuerGallerench. Afronta per tot amb terres del’Avenc.

Peça del mas Cornudelles. Afronta pertot amb terres de l’Avenc

Mas de l’Avenc d’Allà (on habita Joan des’Avenc)

Mas de l’Avenc.

Joan des PererMas des Perer. E: torrent del molí del

Perer; S: honor mas de Camilonga i en unacoma de terra de propietat del Perer; O:l’esmentada coma; N: dita coma.

Coma del Perer: E en honor de laFredera; S: cases del mas Perer; O: lamuntanya; N: bosc anomenat Bosc sa Vila.

Mas Fredera i Mas Camilonga. E: honordel mas de la Fàbrega; S: honors del masCornudels i d’en Pujol. O: en la Muntanya oen honors d’en Calm i d’en Monells; al N:honor d’en Vila de Sant Llorenç o en un boscdel dit Vila.

Joan Monteys i el seu fill JoanMas Monteys. E: honor de l’Avenc i de

la Balma; S: camí que va del mas Avenc al’església de Tavertet. O: honor de la Riba.N: honor del Gronys d’Allà.

Feixa al lloc anomenat la Balma E:torrent de l’Avalanosa. S: honor de la Balma.O honor de Monteys; N: honor del’Avalanosa.

Boscs sota la roca. E: la roca; S: honorde la Coromina. O: la roca; N: honor desRoser.

Feixa a la canal de les Gotes. E: (noconsta); S: honor de la Coromina; O: Balmade les Gotes; N: honor que és de l’esglésiade Tavertet.

Feixa de terra o bosc sota la roca: E:honor de Tuvira; S: amb un serrat; O: la rocaRoja; N: honor dels Gronys.

Peça al bosc de Balà. E: la roca; S; honorde la Coromina; O: riera de Balà. N: honordel Sunyer.

Peça al bosc de Balà, a l’Esqueleta, sotala roca. Les afrontacions s’ignoren.

Peça sota la riera de Tavertet . E: la rierade Tavertet i amb una terra dels mateixos; S:honor d’en Pontí; O: en part amb honor d’enPontí i en part amb honor d’en Novellesd’Allà; N: part amb en Novelles i part amben Novelles de Munt.

Climent PararedaMas de Parereda, de Capussol i des

Collell.Mas de sa Calm (es refereix a la Cau): E,

S i ponent: honors de Novelles; N: amb honord’en Perer i amb Reveleus.

Molí fariner amb casal derruït enpossessions del mas Crosos (es refereix alCrous), a la riera de Balà.

Miquel Pontí i el seu fill GasparMas Pontí. E: en honor del castell de

Tavertet i en honor de Novelles i en part enhonor de Casarajola; S: amb el castell; O: lariera; N: honor de Novelles de Muntmitjançant un torrent.

Mas Ses Cases. E: part amb una riba i enpart amb el camí públic o missader que hi haallà; S: part amb el torrent i part amb unafeixa de terra de la Riba; O: amb la riera iamb les Esplugues, i part amb la Fàbrega; alN: honor de les Esplugas i amb el castell.

Possessions al bosc de BalàTros de terra al lloc anomenat Les VallsMasada anomenada de Ses CanalsMas anomenat sa Closa

Escut de la famíliaAvenc, al portaladovellat de lamasia.Foto: AnnaBorbonet

11

Peça del Vinyal. E: honor dels Gronys; S:honor de ses Novelles; O i al N amb enNovelles.

Peça de Balma CortesaPeça de n’EntentesPeça sobre l’honor del castell de

Tavertet. E: honor del Correu i amb altres; S:honor del camp de Casarajola; O: honor delcastell; N: honors de Novelles de munt.

Peça sobre el camp de Casarajola: E:honor de Novelles i d’en Monteys; S: honorde la Boixeda; O: honor de Casarajola; N:honor de la Riba.

Peça a les Coromines de Tavertet. E:honor d’en Coromina; S: honor d’en Jofré;O: honor d’en Dalmau; N: honor d’enCoromina.

Masoveria de ses Canals, ermes iboscoses. E: Riera de l’Arcatera; S: honordel mas Pontí; O: honor de la Guardiola; N:honor de Novelles d’Allà.

Pere de Crosos i el seu fill TomàsMasos Crous de Vall i de Munt: E: honor

de les Balmes; S: honor d’en Parereda; O:honor d’en Noguer i honors de Casacuberta.N: honor del mas de Massaguda.

Mas Queroller, rònec i deshabitatMolí a la riera de Balà, derruït

Joan SerraMasoveria de la SerraTria sobre el quer Borrell, sota les roques.

E: honor des Roser; S i O: honor del masJofré; N: honor del Pontí.

Peça de terra anomenada Corbatera. E:coma de Turtures; S: serrat d’en Plana; O:alou de Sant Cristòfol; N: la roca.

Terra a Tuura, que fou de la masada delRoser d’Allà, del mas des Bosc. E: honor delmas Jofré i honor des Bosc; S: honor d’enPlana; O: el torrent del Roure i en honor delGronys i dels Monteys.

Peça anomenada al Pla de ses Basses,en la qual passa un camí públic que va al’església, una altra que hi ha al roureMartorench sota la roca de l’hort de sesBasses, i una altra a la costa de Cayer, talcom és dividida, per dalt i per baix, ambl’honor de la serra.

Una feixa anomenada Quer des CarolsFeixa als Ginebres i feixa a les Moles

Bartomeu SunyerMas Sunyer. E: honor des Correu; S:

honor de sa Balma; O i N: la roca.Erms i boscos de propietat del mas

Sunyer. E: honor de les Canals; S: honord’en Pontí; O: honor d’en Crous. N: honord’en Vilarnó i de s’Albert mitjançant untorrent.

Terra plantada de vinya. E: honor delCorreu. S: honor des Portell; O: honor de laBalma. N: honor de la Balma i en part amben Crous.

Masada anomenada ses Esplugues. E:honor del castell de Tavertet; S: honor de laFàbrega i honor d’en Pontí; O: honor d’enPontí.

Masoveria anomenada sa Closa de Vall.E: amb en Pontí; S: honor de n’Esplugues; O:honor de la Plana des Reig; N: honor d’enSunyer.

Masoveria anomenada ça Guardiola. E:honor de la Canal; S i O: honor d’en Sunyer;N: honor de la Serra.

Feixa anomenada la Rovira de lasEsplugues. E: honor de la Serra; S: balmaForquesa, en honors d’en Pontí; O: honord’en Pontí; N: honor d’en Sunyer i amb laroca.

Feixa de terra a les Muntadelles. E:honor mas Company; S: honor d’en Jofré; O:honor del mas Company; N: honor deBartomeu Sunyer.

Camp anomenat Camp ses Peres. E i S:cases d’en Pontí; O: honor del masCompany; N: honor d’en Pontí.

Tres feixes al lloc anomenat Balà: unaanomenada l’Artiga del Sunyer: E amb laroca; O amb la riera i al N amb el salt. Unaaltra sota les Gleves: E: amb la riera de Balà;S: honor del mas Company; O: la roca; N:honor de les Balmes. La tercera és a BalmaLlonga i se n’ignoren les afrontacions.

Dues feixes a les Esplugues. Una és sotael mas de ses Esplugues, l’altra sota el QuerMajor. Totes afronten per tots cantons ambhonors del mas Esplugues.

Honor anomenat Escanyaboc o aBanyaboc. E: honor dels Gronys. S honor delBosc i masoveria de la Plana; O: honord’Oliu i honor del mas Company; N: honorde la Fradera.

12

Bernat Novelles de VallMas Novelles de Vall, Mas Vilarell i mas

des Quers (units). E: honor de Novelles deça i dels Gronys; S: honor de la Quereda; O:honor de Fradera; N: honor de ses Canals ide Maneges.

Molí derruït que fou del mas de la Calm,junt amb un camp contigu.

Pastures a les muntanyes que arriben finsal coll de ses Lleceres i fins al Portell desParer i fins la feixa de terra anomenadaManeges i fins el quintà d’en Calm.

Sota la roca, una terra o bosc. E i S:honor anomenat d’Albareda. Les altresafrontacions les ignora.

Mas LlobetCamp del CortóFeixa anomenada les Tries.

Miquel CastellMas CastellMas des Gronys de ça. E i S: mas Grony

d’allà; O: honor d’en Novelles; N: honor delmas Gronys.

Terra. E i S: mas Gronys: O: la roca; N:honor de la Closa.

Una tria. E: el riu; S: honor d’en Portell;O: honor d’en Sunyer; N: feixa d’en Sala.

Peçola de terra anomenada sa Closa. E:honor del mas Novelles; O: honor del masdes Llobet; N: honor del mas Novelles.

Feixa al lloc de s’Olivar des Sunyer. E:honor del mas Avenc; S: el serrat de laPlana; O: honor del mas del Pujol; N: honorde l’església de Tavertet

Feixes al cingle de Boixeda. E: honor delmas de la Riba i amb la roca; S: honor d’enBoixeda; O i N: la roca.

Feixa de terra. E: honor dels Gronys; S:honor d’en Bruguer; O: la roca; N: honordels Gronys.

Feixa al Pla de Castell. E: la roca de FontPadrosa; S: feixa de Sant Cristòfol; O: laroca de les Balmes. N: honor d’en Jofré.

Peçola de terra al lloc anomenat lesBalmes del coll de l’església. Afronta pertotes bandes amb honors del mas Company.

Un tros de terra a la vall de Balà. E:honor d’en Jofré; S: honor d’en Coll; O:honor d’en Balmes; N: honor d’en Castell

Feixa de sa Mola, sobre el molí desRoser. E i S: honor que fou de Pere desRoser.

Feixa a les Fonts. E en el camí públic; Shonor d’en Coromina; O: honor que fou delmas Sunyer; N: honor d’en Bruguer.

Reproducció d’unfragment del cap-breu de 1523(ACF-CB/33)Foto: RafelGinebra

13

Feixa que fou del mas Sunyer. E: feixa deles Fonts; S: honor d’en Fàbrega; O: la rieraque va per la balma avall; N: honor d’enFàbrega.

Feixa al Comellar de Tartures. E: torrentde Tuura; S: mas Company; O: el serrat d’enPlana; N: honor de sa Boixeda a la rocablanca.

Un lloc al costat de les meves cases, iuna era, tot a la sagrera de Tavertet.

Possessions que foren de la Casarajola.E: un camp de pertinences de Casarajolaque és de Lluc de Montpaxent mestre decases, i en part amb honor d’en Jofré; S enpart amb honor d’en Coromina i en part ambhonor meu; a O in honor d’en Coromina; N:honor d’en Jofré.

Tres cases a la sagrera, derruïdes, queforen de la casa de Casarajola. E:Casarajola àlias Graver (o Graner); S: honormeu; O: hort de la rectoria; N: cementiri del’església de Tavertet.

Una feixa amb hort, a la sagrera. E: closde l’església; S: via pública que va al portellde ses Gotes; N: feixa d’en Coromina.

Feixa de terra prop l’hort que foud’Elisenda, esposa de Bernat Esqueric. E:honor d’Esqueriga.

Bartomeu Pontí àlias Manages iSagimona, propietària del mas de Menages.

Mas de Menages. E: la Plana; S:n’Aubert; O: el torrent de Balà; N: en Cos.

Terra a la Plana. E: honor de Novelles deVall; S: honor d’en Sunyer; O: una balmaanomenada del Sunyer; N: honor nostre.

Jaume JofréMas JofréMas Riba. E: honor d’en Monteys; S:

honor del mas Jofré; O: mas Capmany; N:honor d’en Pontí.

Feixa als Clapers. E i N: honor d’enJofré.

Terra que fou del mas Portell. E: honordel mas nomenat de Somisol; S i O: amb laroca de Balà; N: honor del mas de laFàbrega.

Peça de terra sota el Camprodonell. E:en un honor i amb la roca; S, O i N: honor delmas de la Fàbrega.

Terra plantada de vinya anomenada sesFontanelles. E: la tria de Ses Cases i en

honor de l’Avenc que fou de pertinences delmas Bosc; S: honor del mas Roser vers loroure gros i amb termes que hi ha fixades; O:la serra del puig s’Arola i l’honor del masVilardell; N: la roca.

Bosc al lloc anomenat Contiu. E: honordel mas Vilaspinosa i d’en Roser; S i O:honor del mas Roser; N: honor d’en Roser.

Un Honor al lloc de Centiu, de la masadadel Roser. E, S i O: en honor de Vilaspinosai des Roser; N: honor d’en Vilardell de munt.

Feixa sota el coll de l’església. E: honord’en Riba. S: honor d’en Capmany tal comestà termenat amb fites; O: el torrent; N:honor de la Riba.

Mas anomenat RoserMas de la Fàbrega. E: honor mas

Company; S: honor d’en Sunyer; O: la riera;N: honor de les Esplugues.

Una peça de terra de pertinences del masRoser. S: honor del mas Plana; O: honor masBosch; N: honor del mas Conquer.

Dues parts del camp que hi ha entre elmas de la Riba i el mas Cases. E: honor d’enPontí; N: honor d’en Pontí.

Feixa a Tuura, que fou del mas Jofré. E:honor del mas Jofré. S: honor de la Plana; O:honor de la Fredera o de na Micona. N:honor dels Gronys.

Dues feixoles de terra: un saió de terra almig del quintà i del Roser de munt de sa

Porta d’un petit iinteressant edifici,anomenat laCasica,al costat de lamasia de Monteis.Foto: AnnaBorbonet

14

Plana. E: el Roser de munt; S: torrent delmolí; O; quintà de la Plana; N: honors del’Albareda. L’altra feixola és al mig de lacoma del Roser de munt. E: el Serrat Mig;S: el Roser de Munt; O: honors del’Albareda; N: honors del Roser de Munt.

Molí que fou de Bertran de Sunyer hereudel mas de ses Esplugues, a la riera de Balà.

Joan de Coromina, de la sagrera.Mas Capmany derruït i deshabitat. E:

camí que va de la sagrera al mas de l’Avenc;S: el clos que es té per l’església de Tavertet;O: honor d’en Castell àlias Correu; N: honord’en Jofré.

Feixes entre la creu des coll s’Església.E: honor d’en Jofré; S: honor d’en Castellàlias Correu; O: lloc anomenat Morral delPuig; N: honor d’en Jofré.

Feixes. E i S: la roca; S: honor de saLambrusquera; N: camí públic que va de lasagrera al mas de s’Avenc.

Feixes. E: la roca; S i O: honor d’enCastell; N: honor de l’església de Tavertet.

Terra al bac de les Fonts. E: honor d’enCorreu; S: honor d’en Graell; O: la roca; N:honor d’en Bruguer.

Terra anomenada Coromines del masCapmany. E: honor del Benifet; S: honord’en Fàbrega; O: la riera; N: honor den’Esplugues.

Feixa. E: honor del mas Jofré; S: honorde Salom; O: honor d’en Bruguer; N: honormas Jofré.

Dues feixes vers Novelles, una que foude possessions del mas Fredera i l’altra depossessions del mas Llobet. E: l’era del masde Novelles i baixa per l’hort; S i N: honordel mas Novelles; O: honor que fou de saFredera.

Honor al lloc anomenat Clapés i enversles fonts de sota l’església i cap a ponent icap al N. O: Coromines del mas Capmany;S: honor d’en Dalmau i d’en Jofré; O: honord’en Fàbrega.

Feixa sobre el mas del Pontí. E: honorsdel Llobet; S: honor dels Gronys; O: honor deSes Cases; N: honor dels Gronys.

Feixa o tria sota la roca. E: honor den’Avenc; S: honor del Vilardell; O: honord’en Jofré; N: la roca.

Peça de terra a Aiguabona. E i N: honorde Plana; S: mas Roser; O: honor del masLlobet.

Mas de la CorominaMas de sa Boixeda, aterrat i deshabitat.

E: honor d’en Jofré; S i O: castell deTavertet; N: camp de Novelles.

Feixa al Sòl del Comellar d’en Tortures.E: honor d’en Novelles; S: el Serrat d’enPlana; O: honor d’en Tortures; N: el serratd’en Tuura.

Feixa al lloc del Tuura que fou del Graell.E: honor d’en Bach; O: honor del Tuura; N:honor d’en Jofré.

Bosc o tros de terra sota la roca,anomenat los Vinyets. E: honor d’enNovelles; S: el bac del mas Rossell; O: laroca; N: el serrat de Plana.

Hort o tros de terra sota la sagrera deTavertet. E: carrera (camí de carro) públicaque passa per la sagrera de Tavertet; S:honor meu; N: les coromines del benifet deSanta Maria.

Lluc de Montpaxent, mestre de cases delbisbat de Sant Flor, regne de França, habitanti casat a la sagrera de Tavertet.

Casa anomenada Casarajola, a lasagrera. E: la roca que hi ha sobre l’honord’en Coromina; S: una era de roca; O: unscasals o cases derruïts d’en Castell àliasCorreu, fins a la calç de les parets de lesdites cases; N: cementiri de l’església.

Camp de terra sota la creu del colls’Església. E: la creu del coll s’Església ipart la via pública; S i O: honor d’en Correu;N: honor d’en Coromines.

Genís BalmesMolí amb la seva casa, a la riera de Balà,

el qual és a punt per moldre ja que té de totmenys l’aigua per poder moldre.

Mas Portell. E: riera de Balà; S: la rocade Balà; O: honor d’en Sunyer; N: honord’en Castell.

Mas del CollMas de ses BalmesMas des Portell.

Rafel Ginebra i Molins

15

Per a moltes persones, sobretot per ahabitants de ciutat, el Collsacabra és un paíssingularitzat per muntanyes, cingles, caminsencisadors, natura verge i moltes altrescaracterístiques que l’han definit com a llocde pelegrinatge per gaudir de la flairebosquetana i contemplar l’arquitectura o eltipisme popular. Algú, però, s’ha adonat que,a més, hi ha unes forçes tel·lúriques quedonen vida, atrauen, captiven i “obliguen” afer-hi més estada que la d’un simple itinerariencuriosit de cap de setmana.

Així ha nascut, al llarg dels anys, unacomunitat, paral·lela a l’autòctona que,integrant-se en el medi, i valorant tot el seucontingut material i humà, fa estada total operiòdica, indentificant-se amb aquesta terra.Alguns components del nou grup hanaportat valors complementaris adients alstrets personals de cada individualitat,potenciant, i en certs casos introduint, unsaspectes culturals no previsibles en dècadespassades. Si volem especificar, podem parlard’un ventall força nodrit d’activitats que vande la poesia a la filosofia, del teatre a ladansa, del fet tradicional a la ciència pura;però avui ens abelleix referir-nosconcretament a un vessant de la música.

Només cal seguir els precedentsd’orquestres i cobles a l’Esquirol, o l’esclatque representen els festivals internacionalsde Cantonigròs, per adonar-nos que alCollsacabra, s’estima, es cultiva, es produeixi s’escolta la música. Aquest art d’arrelsíntimes que algú el qualifica com a “alimentimprescindible per a poder viure”.

Parlarem d’un d’aquests múltiplesaspectes musicals: ens referim a un lloccaracterístic, singular, poc conegut i en certaforma sorprenent: un auditori. Se’ns haviaindicat més d’una vegada que seríembenvinguts a l’auditori d’en Valentí, peròsempre existia una interferència inajornableque ho impedia; fins que, fa poc temps,vàrem poder acceptar l’amable invitació.Constatem que després d’un quart de seglellarg de moure’ns per aquí, encara hem fetuna insospitada descoberta, agradable iportadora de sensacions molt apreciables.

Aquest auditori es troba a Cantonigròs.És una edificació construïda expressamentper tal d’escoltar música, i que fa uns anystambé va servir per a enregistraments igravacions de grups que participaven alFestival Internacional del poble. Laimpressió que es constata en veure’l perprimera vegada és la d’un “santuari” erigitper gaudir d’un espai singular on la música,la imatge i el suport de l’entorn s’agermanenenvoltant-nos amb un sentiment de plenitud.

L’artífex d’aquest conjunt, d’aquest ambienttan ben estructurat, en Valentí Villanueva, noha escatimat detalls, tant decoratius comtècnics; ha assolit un ambient confortable itranquil que predisposa l’esperit a lapercepció i captació del món musical demanera molt completa.

En Valentí ens explica queperiòdicament va actualitzant els sistemes dereproducció aprofitant la tecnologia que fadepurar la transmissió de la música. Si en unprincipi havia instal·lat un equip dereproducció estereofònica d’alta fidelitat,evolucionant del vinil al disc compacte, mésendavant afegí la projecció de diapositivesper complementar els temes audibles. D’untemps ençà l’ha fornit d’un sistema modernde DVD equipat amb una pantalla gegantque magnifica la imatge.

Immers en la intimitat de l’auditori, ambl’apreciable companyia d’uns quants amics,hom es troba envoltat de les notes d’una

UN AUDITORI

L’auditori deCanto-nigròsFoto: Jordi Gumí

(continuació a la pàgina següent)

16

gran orquestra i de les variacions visualsd’una cambra que s’apropa als intèrprets:gran conjunt, transmutat de la sala deconcerts en aquest recinte tan ben adaptat.La combinació no pot ser més encertada,suggeridora i equilibrada, perquè so i visióflueixen subtilment cap al nostre interior,obrint camins plens d’aquelles sensacionstan complaents i tan pròpies de qui estima lamúsica.

És ben cert que en aquest indret d’Osonaes troba una mica de tot. És possibleaconseguir racons fascinants que ensompliran de natura viva i, com hem pogutcomprovar, es pot obrir la percepció al fetmusical. Si es fa a redós d’aquest auditori, dela mà d’una persona sensible, assolirem undels gaudis més apreciats que ens ofereix elCollsacabra màgic.

Jordi Gumí

UN AUDITORI (continuació)

El Collsacabra, ja de molt antic, era unindret sembrat d’esglesioles, ermites i masiesque amb els seus camps i quintans alegravenel paissatge, ja de per si bucòlic, donant-livida i color. Era una terra ufana, sembradade boscos, fonts, recs i rierols, de prats,camps i artigues.

Encara que la majoria dels seus habitantsvisquessin del terròs, o sigui de l’agricultura,també s´hi podien trobar un gran nombred’artesans. Als segles XVI, XVII, i XVIII, anysdel seu creixement, hi trobem: fusters,ferrers, moliners, mestres de cases, sastres,sabaters, paraires, carreters, basters… Hi haconstància d’un apotecari que exercia a lavila de Rupit. També trobem notícies d’una

important notaria: els Soler, que començarena exercir l´any 1356 i s´anà transmetent, depares a fills, fins al 1835.

Ens n’ocuparem en un altre apartat.

Avui ens recrearem en l’ofici de moliner,de com era un molí, de com treballava, etc.

MOLINER: El qui es dedica al treball demoldre.

Pocs indrets trobaríem a Catalunya queen tan poca extensió de terreny hi haguéstanta quantitat de molins com ho trobem alCollsacabra. Deixarem per una altra ocasióels de la riera de les Gorgues (l´Esquirol), queés pregona i rica en cascades, salts i molins.Tampoc parlarem dels del municipi deTavertet. Avui ens ocuparem dels de la partde llevant del Collsacabra. Farem un passeigper la riera de Rupit, que neix sota el massísd´Aiats i desguassa al riu Ter, dins el pantàde Susqueda.

La conca d´aquesta riera, encara queforça reduïda, ja que sols compta amb uns 40km de superfície, generalment porta un boncabal d´aigua. L´índex pluviomètric delCollsacabra sol ser d’uns 1.000 mm anuals.

El recorregut de la riera de Rupit és d´uns17 km. Des del Torrentó, on neix, passantper les Viles, on comencen els molins, fins alsalt de Sallent té 7 km, amb un desnivell demés de 500 m i d´aquí fins al pantà deSusqueda, uns altres 7 km. A causa de laseva escabrosa i abrupta orografia, feiacantar, i treballar, infinitat de salts iespectaculars cascades que l´home va saberaprofitar per construir-hi molins fariners, avuigairebé tots esmicolats o desapareguts. Lapresència, encara que ruïnosa, de rescloses,recs, basses, pous, parets, cubs, algun tros de

ANTICS OFICIS AL COLLSACABRAEL MOLINER

Mola del molí deSobiranes al jardíde la masiad’aquest nom, aTavertet.

Foto: AnnaBorbonet

17

mola, forats al llit de la riera i a les penyes,són muts testimonis d´una glòria passada –sic transit gloria mundi.

Sant Martí és el patró dels moliners. Hiha algunes dites populars referents alsmolins:

—Per Sant Martí ni mola ni molí—Pots canviar de moliner que de lladre,

no.—Arribar i moldre—Fer combregar amb rodes de molí.

COM ERA UN MOLÍ ?La resclosa és el primer i més vistós que

trobem en un molí. La resclosa no és res mésque un obstacle al curs de l´aigua que, comuna barrera, a més d’emmagatzemar aigua,la desvia, i així dóna al molí l´energia que lical per moldre. De rescloses n´hi havien dedues maneres: les fetes amb grosses pedresi morter de calç i sorra i les fetes amb bigues,troncs, lloses i terra.

De les primeres sols en queden: la de laSala, la del Molí Nou, la d´en Marandes i, enpart la del molí del Rodor. Les pedres solien“casar-les”, això és, unir-les per la part dedalt, amb un ferro gruixut i ficat a cada duespedres. L’altre tipus de resclosa, mésprimitiva i rudimentària, ha desapareguttotalment. Sols en donen testimoni, al lloc on

varen ser construïdes, una renglera de forats(molts de quadrats i altres de rodons), picatsdins el llit de la riera o d’un rec.

L´aiguat del dia 18 d’octubre de 1940(festivitat de Sant Lluc i fira a Olot), és viuencara dins el record dels més vells. Va seruna data de trista recordança per a la gent dela comarca; a més dels molts perjudicis queva ocasionar la forta tromba d’aigua, ja fosa cases particulars, vessanes, camps, feixesi horts, destrossà també camins i carreteres.Aquesta data firmà la sentència de mort amolts d´aquests molins. Pocs varen ser elsque resistiren la forta embranzida de lesaigües que, d´una manera dantesca,assolaren tot el que trobaven al seu pas.

Després de l’aiguat sols es reconstruïreni tornaren a treballar el Molí Nou i el molíd’en Marandes. Al molí del Soler s’hi posàuna turbina i s´hi generà electricitat per al´enllumenat públic del poble de Rupit, i per aalgunes cases benestants. Dels altres molinssols en quedaren les ruïnes d´unes ròneguesedificacions que el pas del temps ha acabatde fer desaparèixer fins a perdre’s gairebé laseva ubicació. Només forats i algun recpicats a la penya viva són muts testimonis delque un dia varen ser. Moltes pedres i cairatses feren servir com a material dereconstrucció en algunes cases de Rupit.

Molí d’enMarandes, a ladreta de la foto-grafia.Foto: N. Ricart.Estudi de la MasiaCatalana (CEC)

18

Trobem també alguna mola sencera ialguna de trossejada, com a element dedecoració, en jardins: Can Xumetre, SantaLlúcia, Sobiranes, l´Om, molí del Soler, CanLlorenç, etc.

D´on sortiren aquestes moles?A Tavertet, a un tirat de roc de la masia

del Crous, encara s´hi pot veure una pedrerade moles de molí. N´hi ha alguna de migescalabornada, agafada a la penya, restesper terra, i algun niu mig començat.

A Rupit, sota els Solans, en una grossapedra dolça, s´hi veu, encastat a la paret,l´escalaborn d´una mola i les restes d´algunniu d´on n’havien extret d´altres. Sobre elgrau del Salt de Sallent, en una grossa pedradolça, també s´hi veu un escalaborn de mola.

MOLINS A LA RIERA DE RUPIT:1- Molí de Noufonts o de les Viles. Pas

Ample, forats a la penya del llit del riu.2- Molí de la Sala o de la Conillera.

Rec i forats cavats a la penya viva del llit delriu.

3- Molí Vell de la Sala. Resclosa iturbina dins una caseta.

4- Molí Nou de la Sala. Existent enpart: resclosa, bagant, rec, bassa, turbina…

5- Molí del Soler. Existent en part.6- Molí d´en Marandes. Deixà de

funcionar a la dècada dels anys seixanta.7- Molí d´en Feliu Castellet. Sota Can

Vicari. S´hi feien botons. Malmès per l´aiguatde 1940.

8- Molí del Rodor. Ruïnes totals. Deixàde funcionar per l´aigüat de 1940.

9- Molí del Tornall

10- Molí d´en Patrones. Restes.11- Molí de Sallent, o Molí Vell. Malmès

l´any 1940.12- Molí de Paderneres. No localitzat,

però citat en documents.Per la proximitat i història comú,

mencionarem també:Molí de l´Om de Vallissana, pròxim a la

casa, i a la riera de l’Om que desguassa a lariera de Rupit. Terme de Susqueda.

Molí del Roure, en ruïnes, sota la casa delmateix nom, i prop del castell de Fornils.Terme de Susqueda.

Molí del Barri. Terme de Rupit. Ruïnestotals.

MOLINS DE FALGARS (conca delFluvià):

Molí de la Faja. Existent, però nofunciona.

Molí de la Codina. Ruïnes.Molí de la Coromina. Ruïnes totals.Molí de la Batllia. Ruïnes. La família

Pijoan l´arreglà l´any 1953, i el feren treballarfins al 1961.

Molí del Salt de la Batllia. Restes.

INVENTARI DELS MOLINSSITUATS A LA RIERA DE RUPITAra és hora de recuperar, si encara hi

som a temps, o almenys fer que en quediconstància, tot allò que la civilitzaciómoderna i la tècnica han deixat arraconat peldesús i que el pas dels anys va fentdesaparèixer. Aquest és el cas de la indústriafarinera que utilitzava la força motriu del´aigua com a font d´energia i que tempsenrere gaudí d´una gran importància enl´economia d´aquesta petita comarca delCollsacabra.

En aquest humil, però ambiciós, treball,vull fer una recerca de totes les dadespossibles, dibuixos, croquis, mapes,fotografies... de tots els molins que antany ien època més esplendorosa, havienfuncionat al llarg de la riera de Rupit. Elrecorregut s’inicia en el seu naixement, a lesfonts del Torrentó, i de les masies deComajoan, el Bosc, el Collell i l’Alou, sotadel Pla d´Aiats, i passant per la vila de Rupiti per l´espectacular salt de Sallent, acaba alriu Ter, dins el pantà de Susqueda, pantà que

MOLINS DEL COLLSACABRA:Al Collsacabra hi ha 45 molins entre existents, amb restes o ruïnes

totals.

Existents Ruïnes TotalRieres de les Gorgues,

Paganes — 15 15l´Esquirol 2 3 5Sant Julià i Cabrera 1 — 1Cantonigròs 1 4 5Trasserra — 2 2Sobiranes — 1 1Tavertet — 2 2Pruit — 1 1Rupit 4 4 8Falgars 2 3 5Total: 10 35 45

19

manlleva el nom a aquest petit poble, avuisubmergit dins les aigües.

L´ORIGEN DEL MOLÍ, l´hem d´anar abuscar en el fet que l´home primitiuesclafava grans i llavors per al seu aliment,picant-los entre dues pedres. Al pas delsanys aquesta tècnica s´anà perfeccionantfins a construir els actuals molins. En untemps en què la gent vivia de la terra i delbestiar, la feina dels molins i dels ferrers eraun complement més de les feines del mas.Gairebé totes les masies importants tenien elseu molí. Aquest molins, de boncomençament, solien tenir només l´obradorcom a edifici, però més tard s´anarenindependitzant del mas i ampliaren l’edificiamb una petita estada sobre l´obrador.

Els molins són màquines per trinxar imoldre grans i materials. N’hi ha dediferents tipus segons l´energia que els facitreballar: De sang (eren els que funcionavengràcies a bestiar, esclaus…), d´aigua, de

vent, elèctrics. Segons la matèria quetreballaven podien ser: fariners, d´oli,paperers, drapers, d´escorça (com el del molídel Rodor, en un començament), d’arròs,etc.

El Collsacabra, dins la Catalunya vella, estroba, com ja he dit, en una regió on plouforça, i és un indret abundant en salts,torrents, rieres i recs. Així doncs, és naturalque els molins fossin d’aigua i com que lacomarca era agrícola i s’hi conreavencereals, els molins eren fariners.

Miquel Banús

Molí del RodorFoto: AlbertOliveras (1930)Estudi de la MasiaCatalana (CEC)

BAR BOTIGACAN MIQUEL

ESMORZARS I BEREN ARS, RECORDS,PA, COQUES I EMBOTITS ARTESANS

CARRER LES FONTS, 4TEL. 93 856 50 83 08511

TAVERTET

Hostal Can Nogué

C. del Mig, 2Tel. 93 856 52 51

TAVERTET

20

Dos són el motius que ens han impulsat afer aquest petit recull d’itineraris senzills perles muntanyes de Tavertet. Per una banda,darrerament s’està parlant molt sobreqüestions relacionades amb la coeducaciódels infants, la falta d’il·lusions creatives del

jovent i la importància d’ensenyar als méspetits el que es podria dir com ‘lleure sa’.Per una altra banda, Tavertet, i tot elCollsacabra en general, és un territori farcitde petits indrets mig amagats, de vellscamins transitats durant segles, de cingles iestimballs per arreu, d’espessos i encisadorsboscos, etc. que fan que la seva descobertasigui una tasca veritablement emocionant

Des d’aquests dos punts de vistacomplementaris, plantegem un conjuntd’itineraris per les muntanyes de Tavertetper fer en família. Això vol dir, recorregutsd’una llargada i desnivell assequibles per a lamainada, sense cap perill i que pretenenmantenir viu l’interès de tots, recorrent elsindrets més insospitats, característics oemblemàtics del terme de Tavertet.

Els itineraris proposats seran circulars itindran indicacions de desnivells i distàncies,

però no de temps, perquè considerem queaixò és una dada totalment relativa. A cadaitinerari hi haurà la següent informació:descripció, comentari, distància i desnivelltotals, a nivell general.

Per a cada punt: número de relació ambel mapa, distància parcial amb el puntanterior, acumulat de distància total, altitud idescripció.

ITINERARI 1: La Corbera - la CorberaVella – roques de la Corbera – balma delCastell de la Fossa - Casacoberta - CalGavatx - pont de Baumadestral - balma delsCarlins - la Serra - el Crous - balmes delMiolar - la Corbera.

Distància: 8 Km       Desnivell: 349 mEs tracta d’un itinerari molt complet, que

recorre indrets de una gran bellesa naturalper vells camins avui dia pràcticamentoblidats i impregnats del misteri dels vellshabitacles troglodítics, amb àmplies vistes idensos boscos.

0 - La Corbera. 0 km - 0 km - 693 mL’itinerari comença al costat de la casa de laCorbera, a la carretera de Tavertet al’Esquirol, prop del km 6,5. S’ha de prendreun petit camí a la banda dreta de lacarretera, a la vora d’un senyal de‘despreniments’. El camí es dirigeix, en suaupujada, cap al morro de les roques de laCorbera

1 - Balma de la Corbera Vella. 0,4km - 0,4 km - 780 m

Sota mateix del morro del cingle es trobala balma de la Corbera Vella, balma situadaen un indret molt enlairat, dominant tota lapetita vall del Noguer. A la balma es podenveure moltes restes del que va ser l’antichabitacle troglodític. Per continuar el camís’ha de passar  la balma i donar la volta almorro.

2 - Roques de la Corbera. 0,4 km -0,8 km - 828 m

El camí continua per un bosquet d’alzines,pel vessant esquerre del torrent deBaumallera. Després de passar per unaantiga carbonera s’enfila cap al cingle per unterreny amb fort pendent. S’arriba a les

PER LES MUNTANYES DE TAVERTETITINERARIS PER FER EN FAMÍLIA

La Corbera vella,balma que fouhabitada, situadasota les roques dela Corbera.Foto: RafaelSevilla

21

roques de la Corbera amb fantàstiquespanoràmiques cap a la vall del Noguer, puigde la Força, etc.

3 - Balma del Castell de la Fossa. 0,1km - 0,9 km - 810 m

Continuant pel camí que va prop de lavora del cingle, en direcció nord, s’arriba alpla de la Fossa. En aquest moment s’ha debaixar una mica pel cingle, en direcció altorrent de Baumadestral, per cercar unapetita senda que porta directament a labalma del Castell de la Fossa, en direcciósud, invertint el sentit de la marxa. Aquestabalma és una de les més impressionants detot el terme. Està literalment penjada de laparet del cingle, justament a sobre de la casade la Corbera, i encara s’hi poden veure lesrestes de murs fortificats.

4 - Casacoberta. 0,7 km - 1,6 km -861 m

Es torna per la mateixa senda al pla de laFossa i es continua per un camí ben marcat,en direcció nord, fins a arribar aCasacoberta, masia abandonada, del termede l’Esquirol.

5 - Cal Gavatx. 1,4 km - 3 km - 866m

Es continua per una pista ampla que portaa la carretera de Cantonigròs a Can Codina.Abans d’arribar a la primera casa, CalGavatx, s’ha de prendre un camí que baixaa la dreta, cap al torrent de Cal Gavatx, i queens portarà fins a la Serra, passant pel pontde Baumadestral.

6 - Pont de Baumadestral. 1 km - 4km - 780 m

Bonic pont medieval situat en un indretmolt feréstec, prop de la confluència delstorrents de Baumadestral i de Cal Gavatx.

7 - La Serra. 1,7 km - 5,7 km - 936 mEl camí puja per suaus pendents cap a la

casa de la Serra, passant a la vora de labalma dels Carlins. Es tracta d’una balmamés aviat petita, però on encara es podenveure restes dels seus murs i del que podriahaver estat el seu quintà. La Serra és un masantic, habitat temporalment, situat a sobre unserrat, amb unes vistes molt àmplies.

Per continuar l’itinerari s’ha de seguir endirecció sud, vora mateix de la cinglera, finsarribar a la punta del morro. El morro esbaixa per un petit camí que hi ha a la sevadreta, pel cantó de ponent. De seguida

s’arriba a una pista més ampla, que s’ha detravessar. Aquest punt és una micaconflictiu, perquè la continuació no és pasgaire clara. S’ha de cercar l’antic camí delbaixant de la Fontanella, que servia decomunicació entre les cases de la Serra i elCrous. El començament d’aquest camí no esveu gaire i s’han de buscar unes fites que elsenyalen.

8 - El Crous. 1,6 km - 7,3 km - 725m

Un cop trobat l’inici del baixant de laFontanella és senzill de seguir-lo. Es tractad’un bonic camí, que comença a la nostradreta arrecerant-se a la vegetació i quetranscorre per un bosc d’alzines atapeït imisteriós. El camí finalitza prop del torrentdel Molí Vell, en un camí més ample, ques’ha de seguir cap a la dreta, fins arribar a lacasa del Crous. El Crous és una casapreciosa, bastida a sobre d’una gran roca, iestà molt ben conservada.

0 - La Corbera. 0,7 km - 8 km - 693m

Seguint la pista d’accés a la casas’arriba, en uns minuts, al punt de partida.Vora la pista, a l’esquerra, es troben lesboniques balmes i roques del Miolar.

ITINERARI 2: Sobiranes - la Creu deSobiranes - castell de Sorerols - Sant Miquelde Sorerols - cova de la Bora Fosca - solellade la Bora Fosca - serra d’en Coll - balmesde les Baconeres - solella de la Cavorca -dolmen de Can Tafura - Sobiranes

Distància: 7,1 Km.       Desnivell: 304 m.

La masia delCrous es trobasota els cingles delmateix nom i a ladreta del torrent delCrous. Foto:Rafael Sevilla

22

Una de lessingulars balmesde les Baco-neres,amagades en unfondal del torrentde Sobiranes.

Foto: RafaelSevilla

Bonic itinerari que transcorre per zonesmolt obertes i que passa per indretsemblemàtics del terme de Tavertet, com aral’antic mas de Sobiranes, l’església de SantMiquel de Sorerols, la cova de la Bora Foscai les balmes de les Baconeres.

0 - Sobiranes. 0 km - 0 km - 777 mL’itinerari comença a la casa de

Sobiranes, bonica i antiga masia on es dónael fet curiós que el propietari porta el mateixcognom que el mas; per tant, la casa hapertangut durant segles a la mateixa família.Per arribar al punt de partida s’ha de prendreuna pista que surt a mà  esquerra de lacarretera de Tavertet a l’Esquirol, al km 5, iseguir-la sense pèrdua durant 2 km.

Es comença a caminar seguint la pistaque surt a l’esquerra de la casa i que passaal costat d’una granja de porcs. Hem de tenir

en compte que per visitar l’església de SantMiquel o la cova s’han de demanar les clausaquí.

1 - La Creu de Sobiranes. 0,4 km -0,4 km - 749 m

Cruïlla de camins en un petit collet. S’hade prendre el que surt a mà  esquerra enforta pujada, per la banda de llevant del puigCorbat.

2 - Castell de Sorerols. 0,4 km - 0,8km - 775 m

El camí passa sota el puig del castell deSorerols, on es poden veure restes de lesparets del castell.

3 - La Creu del Castell. 0,1 km - 0,9km - 771 m

Cruïlla de camins. El de l’esquerra baixafins a Santa Cília, pel serrat de Santa Cília.El nostre és el de la dreta, que segueix dedret fins a l’església de Sant Miquel deSorerols.

4 - Sant Miquel de Sorerols. 0,7 km- 1,6 km - 774 m

Preciosa església consagrada al segle XI,molt ben conservada, que bé es mereix unapausada visita. Boniques vistes de la Planade Vic. Es continua la pista, seguint unesmarques vermelles que porten fins a lamateixa cova. Després d’uns centenars demetres, es deixa la pista i es pren una sendaper un bosc molt bonic.

5 - Cova de la Bora Fosca. 0,9 km -2,5 km - 655 m

Cova molt impressionant per l’alçada deles seves galeries, molt interessants de visitarperquè no tenen cap perill, fins a arribar alpou que hi ha al final de la galeria principal.Per continuar l’itinerari s’ha de baixar unmetres des de la porta de la cova, fins arribara una pista més ampla, que s’ha de prendrecap a la dreta. Aquesta pista voreja lamuntanya de Sant Miquel pels vessants demigdia i de ponent.

6 - Solella de la Bora Fosca. 0,4 km- 2,9 km - 611 m

Es continua per la pista fins trobar unacruïlla que s’ha de prendre cap a la dreta.

7- Serra d’en Coll. 1,5 km - 4,4 km -777 m

La pista continua ben marcada i remuntala serra d’en Coll, fins a arribar prop del puig

Espectaculars icurioses roquesque s’aixequensobre la solella dela Bora Fosca, onhi ha la famosacova.Foto: RafaelSevilla

23

del castell de Sorerols. En una cruïlla hem deprendre la pista de l’esquerra, que continuaen direcció nord, vorejant el puig per labanda de ponent.

8 – Cruïlla. 0,1 km - 4,5 km - 725 mUn cop passat un petit torrent es deixa la

pista i s’agafa una sendera que surt a màesquerra, una mica tapada per la vegetació.La sendera està senyalitzada amb fites ibaixa decidida cap al torrent de Sobiranes,paral·lela al torrent que hem passatanteriorment.

9 – Balma de les Baconeres. 0,4 km- 4,9 km - 650 m

Després de travessar una roca per unagran esquerda, s’arriba a la primera de lesimpressionants balmes de les Baconeres.Per continuar, s’ha de creuar la balma i sortirper la banda dreta, i baixar cap al torrent deSobiranes.

10 – Balma de les Baconeres (deponent). 0,2 km - 5,1 km - 650 m

Un cop al torrent s’ha de remuntar unsmetres la seva llera. Després de passar per

sota una gran roca, cal grimpar cap al’esquerra (banda dreta del torrent) entre lavegetació, fins a trobar la segona de lesbalmes de les Baconeres.

11 – Solella de la Cavorca. 0,3 km -5,4 km -715 m

Se surt de la balma pel mateix lloc per ons’ha entrat i es continua grimpant una mica,fins a arribar al sostre de la balma. Des deltorrent fins a aquí no hi ha camí, però lapujada és senzilla. Es continua, primer entrematolls i després per l’eixuta solella. Es trobauna pista que cal prendre cap a la dreta, endirecció nord-est.

12 – Dolmen de Can Tafura. 0,6 km- 6 km - 730 m

Seguint la pista assolim un petit pla on hiha les restes del dolmen de Can Tafura. Calcontinuar pel camí que va cap a llevant.

0 – Sobiranes. 1,1 km - 7,1 km - 777m

El camí es perd una mica en arribar a unscamps de conreu, però l’objectiu ja és a lavista i no hi ha cap problema. Es travessauna altra vegada el torrent de Sobiranes i estorna al punt del començament.

Rafael Sevilla

ITINERARI 1 ITINERARI 2

Extret del mapa ELCOLSACABRA.Mapa topogàfic/ex-cursionista.Escala 1:25.000.Editorial Piolet - ElsCingles de Collsa-cabra. Maig 2001

24

Un detall de la Firaamb els estands.Foto: Maurici Albarado

CRÒNICA DELCOLLSACABRA

Primera Fira del Llibre de Muntanya.Els dies 5 i 6 d’octubre es va celebrar, a

Tavertet, la primera edició de la Fira del Llibre deMuntanya, que va ser tot un èxit d’organització iassistència. La inauguració fou presidida perl’escriptor Joan Triadú, President d’Honor de laFira, Sebastià Alzamora en representació delConseller de Cultura, pels tres alcaldes del’Esquirol, Rupit i Tavertet, pel vicepresident dela Federació d’Entitats Excursionistes deCatalunya, Francesc Guillamon, i Joaquim Pla delCentre Excursionista Esquirol en representacióde l’euip organitzador.

Tal com estava previst, van acudir a la fira lesmés prestigioses editorials que publiquen llibresde muntanya o bé que hi estan relacionades. Totsels expositors va quedar molt satisfets de la Fira,de forma que a l’any vinent molts ja n’hanreservat l’espai pertinent.

A la sala de l’Ajuntament, amb molt bonaassistència de públic, van tenir lloc quatre TaulesRodones, tres conferències i presentacions dellibres, que van aplegar diverses personalitatssobre temes relacionats amb la muntanya.

L'any vinent la segona Fira del Llibre deMuntanya, es farà a l'Esquirol i les dates seran eldia 4 i 5 d'octubre de 2003.

Homenatge del Collsacabra a JacintVerdaguer

El diumenge 18 d’agost d’enguany, a les 6 dela tarda, va tenir lloc un homenatge a mossènCinto que se celebrà a l’envelat de l’Associacióde Veïns de Cantonigròs. La gent del Collsacabrava voler honorar així la memòria del poeta que vatenir relació amb la comarca pels seus sojorns ala casa del Bac, del terme de Rupit i Pruit.

La taula era formada per Joan Triadú,escriptor; Mn. Josep Cruells, rector deCantonigròs; Miquel Banús, de Rupit i ErnestGutiérrez, de Tavertet. Presentà l’acte la senyoraCarme Muntades i la introducció anà a càrrec deMn. Josep Cruells. A continuació l’escriptor JoanTriadú va fer un parlament en el qual glossà lafigura de Jacint Verdaguer de qui enguanycommemorem el centenari de la seva mort.Després va tenir lloc la projecció del vídeo“Verdaguer, poeta de Catalunya”, presentat perErnest Gutiérrez i tot seguit hi va haver un recitalpoètic d’obres de Verdaguer a càrrec de MiquelBanús amb l’acompanyament musical ambvioloncels de Marta Roma i Eulàlia Subirà.L’emotiu acte es va cloure amb el cant col·lectiude L’emigrant, lletra de Mn. Cinto i músicad’Amadeu Vives. L’acte era organitzat per laParròquia de Sant Roc de Cantonigròs,l’Associació de Veïns de Cantonigròs, Amicsdels Cingles (Tavertet), Centre Cultural iParroquial de Rupit i el Centre Excursionista del’Esquirol.

Teresa Clota, Premi Jaume I d’ActuacióCívica

25

Ens plau fer esment que entre els guardonatsen la XX edició dels Premis Jaume I d’ActuacióCívica atorgats per la Fundació Jaume I, lliuratsenguany el passat 12 de novembre al Saló deCent de l’Ajuntament de Barcelona, hi figuravaTeresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, que en foumereixedora per la seva infatigable tasca com amestra de català, la seva producció de materialsdidàctics per a l’ensenyament de català basats enla cultura popular i per la seva perseverantpromoció de la figura i l’obra del poeta JacintVerdaguer.

La nostra enhorabona!

CANTONIGRÒS Antigues escoles parroquialsGràcies a les gestions de Mn. Josep Cruells,

el bisbat ha lliurat a l’Associació de Veïns, per unperíode de 20 anys, les antigues escolesparroquials. Després d’uns arranjaments, mésque res de  conservació, les escoles esconvertiran en un edifici polivalent. Entre altresactivitats s’hi podran fer conferències,exposicions o projeccions cinematogràfiques.

XX Festival Internacional de Música deCantonigròs

Durant els dies 18, 19, 20 i 21 de juliol va tenirlloc la vintena edició del Festival Internacional deMúsica de Cantonigròs inaugurat pel presidentde la Generalitat, Molt Honorable senyor JordiPujol, amb l’assistència de la senyora MartaFerrusola. Entre altres il·lustres visitants vandestacar les visites del Conseller en Cap i delconseller de Cultura.

El Jurat de música estava format pels senyorsJordi Colomer, Malcom Goldring, ThrassosCavouras, Carles Gumí, Valentí Miserachs, AlfredCañamero, Oscar Boada, Andrea Angelini,Conxita Garcia i Francesc Busquets com asecretari. El Jurat de dansa estava format  per:Narendra S.Kotiyan, Pilar Domínguez, PascualVentura Pons, Marjolijin Van Der Meer i JosepMas Pineda com a secretari.

Entre els cors mixts que varen competir, elCOR JOVE VALENJE d’Eslovènia va ser-ne elguanyador, mentre que el COR INFANTIL SASKATOON de Canadà va ser el guanyador de

la seva categoria. El premi de cors femenins vaser per al COR DE NOIES DE L’ESCOLAKOSSUTH d’Hongria i el de música popular peral COR FEMENÍ RUSTIKO de Macedònia .Elguanyador del grup de danses va ser el grupGRABROVCHE de Bulgària.

Aquesta edició del Festival va rebre a un grannombre de visitants.

Trobada d’antics estiuejantsEl dia 19 d’octubre va tenir lloc una trobada

d’aquells que durant els anys 50 i 60 formaven lescolles de joves estiuejants. A les postres deldinar, que va tenir lloc a Can Puntí, el senyorIgnasi Duran va llegir un poema en el qualrecordava aquells anys, amb un emotiu recordper als que ja no hi són. Les organitzadores de latrobada van ser molt felicitades. La trobada es vaacomiadar amb el compromís de repetir-la d’aquía dos anys.

Concurs de boletsEl dia 26 d’octubre va tenir lloc el concurs de

bolets que es fa cada any. Es van presentar unes156 espècies de bolets diferents; el guanyador vaser Aniol Borràs, amb 72 espècies. El bolet mésoriginal el va presentar Joan Colom i laguanyadora a la millor presentació ve ser AlbaCardona amb una original “Paella de bolets”.

L’exposició va ser com sempre forçainteressant, per l’acurat estudi dels micòlegs queexplicava les propietats de cada una de lesespècies. Les 250 persones que van anar al

Un moment delparlament delrector deCantonigròs, Mn.Josep Cruells.Foto: X. Viladomat

26

“Tastet” van poder gaudir d’una excel·lentmostra de la cuina de bolets, presentada pelsdiferents restauradors de la vila.

VII Concurs de gossos de pastoreig especialBorder Collie

Aquest concurs se celebrà el dia 1 denovembre entre nou participants, dels quals cinceren bascos, un navarrès, i tres catalans.El jutge va ser el francès Jean François Calmet,que va donar el primer premi a Imanol Echevarria,el segon a Víctor Bengoechea i el tercer aAlejandro Ibarra, premis que es varen repartirgràcies a la col·laboració de l’Associació deComerciants, la Cooperativa Agrària Comarcal(C.A.C.) i les Viles de Collsacabra. És també moltestimable la cooperació de l’Associació de Veïnsde Cantonigròs i del Club Espanyol Border Collie.

Es calcula que unes 500 persones van seguirles diverses actuacions dels gossos.

Celebració dels 10 anys de l’EsplaiEl dia 29 de setembre es van commemorar els

deu anys de funcionament de l’Esplai. Va ser undia dedicat a la quitxalla, celebrat amb un dinarpreparat pels pares i criatures a les instal·lacionsmunicipals del camp de futbol.

Raid HípicCom en anys anteriors, el Raid Hípic de

Cantonigròs va assolir un gran nivell tant departicipació com d’organització, de tal maneraque algunes revistes dedicades a l’hípica li handedicat elogiosos articles.

L’ESQUIIROL.Gran trobada de gegantsEl dia 21 de juliol passat un seguit de colles

geganteres de la comarca es varen reunir per retreun homenatge a en Ramon Capdevila, el que fouel principal impulsor de l’activitat gegantera al’Esquirol. A les 10 del matí els gegants van feruna plantada davant de les escoles i tot seguitvan passar i van ballar acompanyats amb elssons de les gralles pels carrers del poble, finsarribar a la Plaça Nova, on oferiren una balladaque va fer gaudir a tothom d’aquesta tradició tansingular catalana..

Hi van participar els Gegants de Catalunya,que només surten en comptades ocasions, elsquals van ballar amb els Gegants de l’Esquirol: l’Ermengol i l’Adelaïs. Als voltants de la una delmigdia, per cloure l’acte, es va oferir un aperitiu atots els assistents.

Cal afegir que l’11 de setembre d’enguany, lacolla de Geganters va posar una placacommemorativa a Cabrera, per recordar que l’any

passat els gegants van aconseguir pujar a aquestcim del Collsacabra.

Concert de Maria Molet i Pau Codina alSindicat

El passat dia 18 d’agost, Maria Molet al pianoi Pau Codina al violencel van oferir un granconcert al Sindicat. Aquest acte fou organitzatper la Coral Lorelei que enguany celebra el seu20è aniversari. El públic va poder escoltar obresde Saint-Säens i Beethoven, entre altresdestacats compositors europeus. Com a cloendadel concert, Pau Codina va tocar el Cant delsOcells. Al final de l’acte es va oferir un aperitiu atots els assistents.

III Nit de guitarres a la PollancredaEl passat 7 de setembre l’Associació

d’Agermanament amb San Juan de Limay vaorganitzar la tercera nit de guitarres a laPollancreda de l’Esquirol. Els grups, en generalde rock, que van tenir més bona acollida per partdel públic foren “Els ojo por ojo” i els“Makbeth”.

Els diners que es van obtenir al bar, de lavenda de begudes i d’entrepans, es van destinaren benefici de l’Agermanament amb San Juan deLimay.

Aplec de Sardanes de TardorEl 14 de setembre va tenir lloc a la Plaça Nova

el tradicional Aplec de Sardanes de Tardor amb laCobla Vila Cassà d’Olot i la Cobla Genisenca. A lamitja part es va fer un sorteig de productes típicsdel Collsacabra.

Trobada de PuntairesL’endemà de l’Aplec de Sardanes hi va haver

l’anual Trobada de Puntaires. Les puntaires,vingudes d’arreu de la comarca d’Osona, vanexposar les seves treballades puntes de coixí a laPlaça Nova. A la sala d’exposicions de la Caixade Manlleu va tenir lloc una mostra de labors.

Festa de comiat de Mn. XavierEl mateix dia 15 de setembre es va organitzar

una festa de comiat per a Mn. Xavier; que haviaestat durant vuit anys rector de les parròquies deSanta Maria de Corcó i de Tavertet. L’Ajuntamentel va obsequiar amb una placa commemorativa ia continuació diverses persones del poble el vanhomenatjar per la seva feina feta durant tot eltemps que va estar al capdavant de la parròquia.

Festa d’homenatge als avisEl passat 21 de setembre l’Ajuntament va

retre un homenatge a la gent gran del poble.Primer es va fer una missa i després el consistori

27

va convidar els avis a un dinar i tot seguit es vaorganitzar un ball a la pista de la Cooperativa.

SUSQUEDAHomenatge a Verdaguer al santuari del FarEl dia 28 de juliol d’enguany es va fer un

homenatge a Jacint Verdaguer al santuari de laMare de Déu del Far, un indret privilegiat delCollsacabra. Com a testimoni de l’acte es vadescobrir un monòlit en honor del poeta, encommemoració del centenari de la seva mort. Pera aquesta ocasió es va imprimir un bell poema,escrit per Salvador Sunyer i dedicat al monument,que reproduïm a la secció “Racó del Poeta”.

TAVERTETConcert de pianoAmb motiu de la celebració del vintè

aniversari de la fundació de la Coral Lorelei del’Esquirol va tenir lloc , el dia 31 d’agost passat ia la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet, unsingular concert de piano protagonitzat per duesjoves i preparades pianistes: Elisabet Pujol iNúria Serrat. Núria Serrat interpretà, a la primerapart, obres de J.S. Bach, F. Chopin i J. Turina i a lasegona part vàrem poder sentir Elisabet Pujol enobres de M. de Falla, M. Ravel i F. Schubert.

Desitgem de cor nous èxits en les sevescarreres.

II Concurs de Pintura RàpidaEl dia 18 de setembre es va celebrar el segon

concurs de Pintura Ràpida organitzat per laparròquia de Tavertet. Enguany ha tingut unnotable èxit, ja que s’hi van inscriure 50 pintorsd’arreu de Catalunya i també 5 concursantsinfantils, categoria que pensem impulsar l’anyvinent.

Es van donar deu premis amb un total de3.000 euros aportats per la parròquia,l’Ajuntament, entitats, particulars i establimentsde Tavertet. Els premiats foren: 1er Premi: VilaRozas, 2on Premi: Germà Xerta i 3er Premi: VilaArimany.

Tavertet Extrem 2002Durant els dies 18, 19 i 20 d’octubre i

organitzat pel Cau de l’Aventura de Tavertet, hatingut lloc a Tavertet el II Raid d’Aventura, queha comptat amb una important assistènciad’equips, concretament 37 classificats.

La competició d’enguany ha estat inclosa enla Copa de Raids d’Aventura a Catalunya.

Els raids d’aventura són competicions per aesportistes preparats i amb experiència, que esdesenvolupen a la natura on es disputendiverses modalitats esportives englobades en elsesports de terra, aire i aigua, sempre en equip i

La Riba

CARNISSERIA -TOCINERIA

Montserrat Colomer - CAN CAREDA

C. Major, 99 - Sta. Maria de Corco - l'EsquirolTel. 93 856 81 18

Elaboració

pròpia

La Formatgeria

Bar RestaurantP U N T ÍCtra. de Vic a Olot, Km 24

08569 Cantonigròs(Osona-Barcelona)Tel. 93 852 50 69

amb una duració variable (des d’unes hores finsa més de 15 dies). Aquest tipus de competició téper objectiu aconseguir un esportista polivalent,capaç de moure’s en tot tipus de terrenys, cosaque l’obligarà a tenir una gran capacitat deimprovisació i a la vegada ser hàbil en lainterpretació de mapes.

En el raid de Tavertet es va competir dins lesmodalitats de BTT, tir amb arc, escalada, ràpel,cursa a peu d’orientació, canoa, orientacióurbana, tirolina, crono escalada, espeleologia, viaferrada, barranquisme i orientació nocturna.

Els tres primers equips classificats foren:1er.- Star Byke 12 h 45 min. 20 seg.2on.- ProBike 14 h 20 min. 37 seg.3er.- UEV 15 h 06 min. 41 seg.

28

RACÓ DEL POETA

MOLÍ DEL RODÓ

A sopluig d´una cinglera,sota d´un antic camí,tot jugant amb la rierahi havia un vell molí.

Sa rialla dolça i francano parava ni un momenttrinxolant farina blancade blat, xeixa o forment.

El molí ara no cantatal com feia en temps passats;cap paret no se l´hi aguanta,tot està ple de forats.

Res en queda de ses portes,ni ampits ni finestrals,les ocelles en ses volteshi pengen els seus nials.

“Tota ma vida he lluitat,però ara és ben acabada.Deixeu-me morir tranquildins de la nit estrellada”.

Patriarca solitarid´aquests cingles i camins.El molí era un sagrariamb blanc pa guardat a dins.

Miquel Banús (2002)

AL MONUMENTA MOSSÈN CINTO

La roca honora el sacerdot poetaamb bloc massís com ell, pedra picada;espígols per companys, olor d’asceta,alegries i flors de la contrada.

Per salver-nos la llengua literària,per ser un excels poeta, Verdaguer,i per fer catalans cant i pregària,el coronà la terra de llorer.

Que nostra llengua, usada i enaltida,florint en cada llar, en cada boca,cobriceli el país mil anys de vidai enduri els catalans com eixa roca!

Salvador SunyerSantuari del Far, 28 de juliol de

2002

Aprenentage - AudiovisualsCol·loquis - Cursos -

ExcursionsExpocisions - Fires - Tallers -

Xerrades

Santa Maria, 16 - 08519VILANOVA DE SAU

Tel. 937 430 104 - 659 494 459

Restauració, reparació i potenciacióRecanvis per a motos clàssiques

C. Pelics, 83 - 08510 RODA DE TERTel. i Fax 93 854 20 13 - 93 850 05 56

EMBOTITS

MANUEL COLOM, S.L.

C. Major, 28-30 Tel. 93 856 50 5808569 CANTONIGRÓS (Barcelona)

FUMÀRIA FUMARIA OFFICINALIS

Sinonímia: fumdeterra, fumaterra, fumisterra, herba de fum, herbade colom, colomets, jul ibert bord, peuets de NostreSenyor, sang de Crist i angelets.

Família: fumariàcies.

Descripció: herba erecta o difusa, amb els peduncles més curtsque els raïms florals. Les flors fan de 5 a 7 mm i sónde color rosa vinós amb l'àpex porpra.

Localització: conreus, erms, marges, vores de camí. Té unadistribució molt amplia.

Propietats: depurativa, tònic hepàtic i enfortidora dels cabells.

Recol·lecció: de març a juliol.

CUA DE GUILLA VERBASCUM THAPSUS

Sinonímia: tripó, joanal, jovenal.

Família: escrofulariàcies.

Descripció: herba de cicle biennal erecta. Les ful les basalsmesuren de 8 a 50 cm, són enteres, de color grisós ipresenten un tacte vellutat. Les flors són de color grocpal·lit i fan de 12 a 35 mm.

Localització: clarianes de bosc, marges, pastures i vores de camins.

Propietats: expectorant, sedant i emolient.

Recol·lecció: de maig a octubre.

• FUMÀRIA (Fumaria officinalis )

• CUA DE GUILLA (Verbascum thapsus)

LA PLANTA DETALL DE LA FLOR

LA PLANTA DETALL DE LA FLOR