Revista Ferreries Sant bartomeu 2012

Snt bartomeu 2012.qxd:especial Sant Bartomeu.qxd 13/8/12 16:29 Página 1


Manuel Monerris Barberà batle de Ferreries pàg. 5Jesús Marquès Pons caixer sobreposat pàg. 6José Martí Marquès caixer pagès pàg. 8Vicent Rotger Marquès caixer casat pàg. 10J. Bosco Martí Marquès caixer capellà pàg. 12Josep Carreres Coll caixer batle pàg. 14Joan Mir Arguimbau fabioler pàg. 17Josep Pons Fraga pregoner pàg. 18Aires des Barranc d’Algendar XXX mostra folklòrica pàg. 20Zès Coll Marquès qui som? pàg. 21Neus Florit Pons Sant Bartomeu 2011 viscut des de Nova York pàg. 22Verónica Arellano Gómez autora de la portada pàg. 25Replec de cavalls al Club Hípic pàg. 26Mateu Pons Marquès dones a una Qualcada de fa 180 anys pàg. 28Receptes els canelons de la sogra pàg. 30Postals de festa de Marc Florit i Maria Antònia Oleo pàg. 32Margarida Llabrés Rotger Sant Bartomeu 2012 vist d’enfora pàg. 35Paco Morlà Marquès si un poble vol, és possible pàg. 37Joan Febrer torna Sant Bartomeu pàg. 38Cavallers, Junta de Caixers i J. de Festes traumes d’un cavall de festa pàg. 40Les escoles d’estiu avancen Sant Bartomeu pàg. 42Toni Rotger Coll crisi i festa (versió sense retallades) pàg. 44Calaix de s’àvia de ses festes pàg. 46Marc Truyol Moll Sant Bartomeu al camp pàg. 55Pedro 50 anys posant el pa a taula pàg. 56Pere Fraga Arguimbau els boscos de Ferreries pàg. 59Imatges de les Festes de 2011 pàg. 60Margarida Llabrés Rotger notes d’un estel pàg. 65Itinerari de sa Colcada pàg. 66Guia de carrers i aparcaments pàg. 67Qualcada d’ases veterans de la Banda de Música pàg. 69Junta de Caixers i Cavallers de sa Qualcada 2012 Desplegable

13 d’agost de 2012, número 813, D. L.: ME.164-82. Edició especial de 70 pàgines, imprès enpaper ecològic. Director: Sebastià Rotger Barber. Coordinació editorial i redacció: LauraPons Sales. Fotografies: arxiu Revista de Ferreries i col·leccions particulars. Impressió ienquadernació: Editorial Rotger s.l., c/ Trencadors, 4 - POIFE, T 971 37 31 55, F 971 37 41 35, e-mail: [email protected]. Portada: Verónica Arellano (realitzada expressamentper aquesta edició de Sant Bartomeu). Disseny original: Damià Rotger Miró. Publicitat:Revista de Ferreries i Agències. Pròxim número de «Revista de Ferreries» dia 7 de setembre.

Índexpà

g. 14

pàg.

18pà

g. 2

6

P.V.P.: 5,50 € I.V.A. INCLÒS



SANT BARTOMEU 2012 RF 4-5

Antany, per aquestes dates, m’adreçava a tots vosaltres amb elcompromís d’assumir amb il·lusió i responsabilitat la feinaencomanada com a batle de Ferreries. Un any després, em satis-fà poder expressar-vos que la feina inherent al càrrec compensaquan els propòsits es van assolint.

Entre les tasques més agradables del govern municipal —i noper això menys laborioses— hi ha la de programar les festespatronals, treball que hem reprès amb ganes renovades i ambmés sentit que mai. I dic amb més sentit que mai, perquè en temps de dificultats imancances les festes són un espai immillorable de desconne-xió, són una pausa en el quefer diari que ens permet arraconarper uns dies els maldecaps i tribols, són un parèntesi de felici-tat per gaudir de les tradicions ancestrals, per una banda, i deles lògiques aportacions dels temps actuals, per l’altra, binomiaquest que les fa agradables i del gust de tothom.Amb aquest propòsit, us convid a participar en els actes cen-trals de la festa popular pròpiament dita i en l’oferta atapeïdad’activitats lúdiques, culturals i esportives que us brinda elprograma de festes d’enguany, i us deman, alhora, que feugala de l’hospitalitat mostrant als visitants l’essència de lesnostres tradicions i fent-los partícips també de la programaciófestiva complementària. En aquest punt, no puc deixar de manifestar que el gruixd’aquesta proposta d’oci és possible gràcies a la tasca inesti-mable de les entitats locals i a l’esforç desinteressat de moltsveïns. Des d’aquí el meu agraïment més sincer.

Manuel MonerrisBarberà Batle

Sort i ventura també als membres de la Qualcada i a les sevescavalleries, eix central de les festes i artífexs de la seva elegàn-cia, i un record afectiu per als veïns i veïnes que per circum-stàncies diverses no ens podran acompanyar.Un desig per conclusió: gaudiu d’aquests dies festius ambintensitat, responsabilitat i respecte, per poder reprendre des-prés el dia a dia amb l’empenta que ens caracteritza com apoble; un poble modern, inquiet, creatiu, feiner, qualitatsaquestes que de segur ens permetran superar aquests tempsd’involució.

Bones festes de Sant Bartomeu!



Nascut el 1980, fa dotze anys que en Jesús va sortir per SantBartomeu dalt cavall per primera vegada. Va ser arrel d’unalesió, que li va fer meditar deixar el futbol i llavors va comen-çar a qualcar. En aquell moment no feia cap compta que po-gués arribar a dur la bandera però en els darrers anys ha vistque molts dels caixers que hi havia per davant d’ell ho haviendeixat o s’havien casat o ajuntat en parella i finalment li hatocat l’oportunitat de ser el Sobreposat.

Quan te vas començar a aficionar als cavalls? De petit passavabona part dels estius pel picadero amb els meus concos (enJoan i na Consuelo de La Marcona), on solia qualcar un ase amben Mateu, el meu cosí. No teníem res a fer i anàvem allà a pas-sar el temps. La primera vegada que vaig menar un cavall deviatenir 10 anys i record que vaig baixar deveres, vaig pensar queallò no era per jo. Amb el temps, a poc a poc, vaig anar provantamb un amic que tenia cavalls, en Miquel Rotger. Després vaigfer un curs amb el meu conco, on vaig aprendre allò més bàsici important. Tot ho he après amb ell i amb en Mateu també.Quan vaig pensar en sortir, me van dir que al club EscolaEqüestre Menorquina de Binisabani (Ciutadella) llogavencavalls i en vaig agafar un d’allà ja que al picadero ja els empra-ven gairebé tots amb els al·lots que tenien.

Quin record té del primer Sant Bartomeu amb un cavall?Record que estava molt nerviós, gairebé no mirava a la gent debaix. És una mescla de nirvis i xalar, no et dones prou comptedel que fas. És com un ‘boom’, que arriba tot de cop.

Quin cavall traurà? En Miquel Rotger me deixa un cavall, queprecisament nom Rotger. L’he triat perquè el vaig començar atreure quan el cavall tenia tres anys i ara ja en té nou. N’he tretaltres també però a aquest el conec bastant.

Com es prepara? Ara fa temps que qualc cada dia, faig excur-sions llargues, etc. És important ser constant perquè a l’estiu avegades fa vessa qualcar amb tanta calor. A mig juliol vamcomençar a fer por al cavall i després he anat practicant per durla bandera.

Quins moments espera amb més ganes? El moment del’entrega de la bandera i quan em venguin a cercar a casa.Quan hi pens crec que se me posarà la pell de gallina i meposaré molt nerviós. El tema dels nervis, per molts anys queduguis qualcant, en el moment just abans d’entrar a la plaçaamb el cavall per fer el jaleo, sempre sents ‘cossiguetes’ a lapanxa.

Què desitja d’aquest Sant Bartomeu? Esper que vagi tot moltbé, sobretot el tema de les canyes, que es respectin els cavalls ies faci el màxim de via possible. Aquest és un tema que preo-cupa un poc, perquè hi ha hagut algun accident i tot i que alfinal no ha passat res, és un tema conflictiu. De totes maneres,de cada vegada va millor, poc a poc.

Alguna cosa que vulgui afegir? Vull donar les bones festes a tot-hom i també les gràcies a molta gent. En especial a en MiquelRotger, als meus pares i a la germana, ja que sense ells no hagu-és estat possible res d’açò. I esper que tothom xali molt!

T. LAURA PONS SALES SANT BARTOMEU 2012 RF 6-7

Jesús Marquès PonsCaixer Sobreposat

“Quan pens en el moment de l’entrega dela bandera i quan me venguin a cercar decasa crec que se me posarà la pell degallina i estaré molt nerviós. Per moltsanys que duguis qualcant sempre sents‘cossiguetes’ a la panxa”


De caixer a cavaller, d'amic a amic... En José (Ferreries, 1979) i jo somamics des de fa un quart de segle (almenys) i en aquests anys hemcompartit molts entrenaments i varies anècdotes de ses festes.S'altre dia vam quedar per fer una xerrada.

Saps que en fa d'anys que qualques... Vaig començar quan entenia 11 així que enguany farà 23 anys. I, saps què? Aquest SantBartomeu farà 20 anys que vaig dur sa bandera com a CaixerSobreposat i a més com a dada curiosa es cavall que trauré (enDelfy) també te 20 anys i jo, clar, ja els he fet a n'ets 20 també...

Supòs que ses sensacions han canviat. Quina diferència hi haentre en José que va dur sa bandera i es d'ara? Ara m'he adonatde que era un fillet. Quan veig un cavaller que té 13 anys pens queés molt petit però clar, quan un és petit no se n'adona de que hoés. Ses sensacions han canviat molt i sa festa també.

I com era sa festa d'abans? Diferent, però hi ha un fet destacablei és que ara sa gent hi participa més. He tingut sa sort de gaudirde dues èpoques de Sant Bartomeu, un de més antic i es d'ara.Abans quan anàvem a acomiadar al Caixer Batle i a sa Capellanano ens acompanyava ningú i ara, saps que en ve de gent!

I ara que hi pens... has tret molts de cavalls per Sant Bartomeu.Quin trobes que ha fet més bò? I què en penses de sa doma actu-al? Açò ja ho saps Edu, en Delfy. Ara feia 7 anys que no el treia iem fa una il·lusió especial. Per altra banda, sa doma ha canviat.De fet, ets cavalls també han canviat. Avui en dia hi ha molts méscavalls que fa 30 anys i també hi ha molta més gent, així que escaixers i cavallers tenim més responsabilitat. Abans un cavallerpodia fer una arronsada o anar per ses voreres però avui en diano és possible per sa gentada que hi ha.

I no podien faltar uns flocs nous de madona, que és ta mare peròsempre serà madona, eh... Clar! Sempre els ha fet madona iesper que els faci molts anys més. I xerrant des pares vull recor-dar que sortiré de sa casa que tenen a s’Av. Verge del Toro.

Enguany ets membre de sa Junta de Festes, has tingut moltafeina? Feina n'hi ha tanta com en vulguis fer. Ara fa dos anys des'unificació de protocols, requisits de participació i normes decomportament en un sol document i aquest any ha estat apro-vat pes ple de s’Ajuntament. Amb sa Junta ens hem centrat enaconseguir que es replec sigui àgil. També volem millorar estema de ses canyes ja que s'ha de perdre es costum d'empènyeres cavalls quan van a cercar sa canya perquè aquesta simbolitza

un trofeu que s'atorga a n'es cavaller i cavall.

T'enrecordes que un dia l'amo, que és ton pare però també sem-pre serà l’amo, ens va contar a què venia aquest mal costumd'empènyer? Clar que sí. Antigament es feien tres voltes de jaleoi en acabar sa gent en demanava una de regal a n'es Batle, quesempre solia dir que sí. Però en augmentar es número de cavalls(devien ser uns 40 com a molt) van decidir fer només tres voltes isa gent va intentar allargar ses canyes per tal de que sa festa noacabés tant prest. I sa broma que va començar amb bona inten-ció, podria acabar avui en un disgust.

Quin és per tu es millor moment de ses festes? I es que et generamés tensió? Es millor moment és quan acaba es jaleo des dissab-te i sona Fin de juerga. També m'agrada molt quan sortim de casai hi ha tota sa família i amics que esperen. Però es més emotiu ésquan entram a missa es dia. Entrar a l'església i veure a aquellespersones, sa majoria majors, que t'esperen i s'emocionen és moltespecial. Allà ja ho has donat tot, sona es tambor i es fabiol defons i entres a s'església enmig d'una ovació. És realment emotiu.I de més tensió... probablement sigui sa primera volta de jaleo. Amés aquest any el començaré jo.

Què me’n dius des preparatius? Ses dues setmanes abans sónses més intenses, posar a punt sa roba, es menjar... però na Núriam'ajuda molt! I amb es cavall ja ho saps, entrenar, fer net es guar-niments, fer trunyelles, i es dia de sa festa dutxar-lo i deixar-loben polit. Enguany, també haurem d'aclarir es be d'es Ball deCaixers. I tot açò sense deixar de banda ses feines d'es lloc.

I xerrant des lloc...el camp viu un moment molt complicat. Jotrob que és es sistema... Ens hem deixat endur per un sistemaque a Menorca no funciona prou bé. Es pagesos ja tenim es preusfets. Si volem vendre un vedell o sa llet, es preu ja ve tancat perses grans industries i si compram pinso es preu és molt alt. S'haperdut s'equilibri. Però es sistema antic tampoc funcionaria. Esllocs estan molt condicionats per multitud de normes. I a mésens lleven subvencions. El camp està a un moment en què totsfeim però no sabem a on anam. Per ara aguantam perquè safeina de cuidar els animals, cultivar sa terra... ens agrada molt.

Es primer Sant Bartomeu d'en Borja. Sí, es primer amb un fill. Demoment sembla que li agraden es cavalls però és cosa seva aixíque ja ho veurem si voldrà qualcar o no.

Va José un desig... Que tot vagi molt bé i que tothom xali molt.

José Martí MarquèsCaixer Pagès

“Entrar a l’església i veure aquellespersones, sa majoria majors, quet’esperen i s’emocionen és molt especial”

T. EDUARD COLL SANT BARTOMEU 2012 RF 8-9




Vicent Rotger MarquèsCaixer Casat

T. LAURA PONS SALES SANT BARTOMEU 2012 RF 10-11“ Abans de sortir per primera vegadavaig caure del cavall i vaig estar un mesal llit. Però quan me vaig recuperar hovaig voler tornar a provar”

En Vicent (Ferreries, 1952) es va decidir relativament tard a sortircom a caixer de Sant Bartomeu. Sempre anava amb la idea queabans de complir els 50 anys sortiria una vegada o dues i així hova fer, just un mes abans d’arribar a aquesta edat. Al final però, liva agradar prou ja que va seguir sortint cada any i d’açò ja enfarà 11. Casat amb na Tónia Pons (que enguany tindrà una feina-da de preparatius però assegura que ho fa “amb molt de gust”),és pare de dos fills, avi de dues nétes, i un gran aficionat alscavalls. Amb el seu fill Miquel, tenen un terreny i un ranxo decavalls, tant seus com d’altres que els duen allà per ensenyar. Ellqualcarà en Beauty, un menorquí mesclat amb troton de 20 anys“fort com un còdol”.

Per què anava amb la idea de sortir només una o dues vega-des? Sempre deia que un dia provaria de sortir un parell devegades, tal vegada perquè mon pare també havia sortit dosanys encara que no el vaig veure qualcar mai, només ho haviavist a una foto on sortia de caixer a la plaça, al costat de la creuque hi havia devora l’església de Sant Bartomeu. Ell també enmostrava de cavalls, va estar a Ciutadella ensenyant els cavallsdels barons. En el meu cas sempre m’havien agradat però va seren Miquel (el fill) qui va prémer perquè sortís.

I com recorda la primera vegada? Abans de sortir vaig caure ivaig estar molt malament, vaig fer un mes al llit però per sortnomés van ser cops. Quan me vaig recuperar ho vaig voler a tor-nar a provar però el cavall d’en Miquel que volia treure botavamolt; un dia s’aguantava dret i no baixava així que vaig obrir lescames, vaig baixar per darrera i vaig dir que a aquell no el trau-ria perquè jo encara no en sabia prou.

No li va agafar por després? Por no, el que no volia era cauremés! I no he caigut, encara que a alguna excursió pel Camí deCavalls hi he fet prop. Ja conec els animals i no me fan por.Gairebé cada diumenge feim rutes a cavall amb el meu fill i ungrupet d’amics d’altres pobles. A la darrera vam fer de Cala enPorter fins a Son Bou i tornar.

La seva afició pels cavalls ve d’enfora? De petit ja m’agradaven.Mo mare va estar malalta durant un any i me van dur a SantGabriel, on els concos me tenien com un fill. Allà el conco me va

fer un fuet i un dia me va trobar que li donava tocs a la panxad’una egua. Me va envelar un bon paquet. Després, quan ja fes-tejava amb na Tónia anava a Son Gras i tenien egües salvatges.M’agraden els animals i a poc que veig que podia pujar ja pro-vava i al final les vaig fer ximples. Tot el que he après ha estatprovant allà enmig i amb el meu fill. En Miquel anava a CanMarcona i allà n’hi van mostrar bé. Després ell me n’ha mostrata jo i me renyava si no ho feia bé! Té molta afició. Resulta que vanéixer un 24 d’agost i el seu cavall també. Quan feia anys li soliadur un tros de pastís al cavall per celebrar-ho junts però el cavallno en vol, perquè noltros mai els hi solem donar sucre ni resd’açò.

I ara Caixer Casat, què suposa aquest càrrec? No en fiava gensarribar a ser Caixer Casat però als darrers anys me tocava desuplent i ja vaig veure que me tocaria. El càrrec implica anaralerta, vigilar que la Qualcada segueixi l’ordre, rebre avís si algúno pot sortir i comunicar-ho al Batle... fer que tot rodi. Aquí esfarà també la convidada als caixers dels dos dies però com queel pis nostre és petit i quan en Miquel va dur la bandera ja no hicabíem gairebé, hem demanat a l’Ajuntament si ens pot deixaremprar el Casal de Joves.

Què li fa més il·lusió? El moment quan em venguin a cercar,quan tots els caixers passen i saluden. L’entrada al jaleo també,a la primera volta, que la faré amb el caixer més vell. Despréssupòs que les altres les podré fer amb el meu fill Miquel, sem-pre hem sortit junts al jaleo. Quan hi sigui crec que tindré nirvis.

Què opina del tema de les canyes? És un tema que surt a cadareunió. Enguany han dit que tots els caixers han d’entrar direc-te a agafar la canya, sense fer cap volta ni esperar al d’abans sis’enreda. Després podran fer algun bot però volen que siguimés àgil, i tampoc hi haurà dues besades, només la mà. Jo he dedir que quan no qualcava era dels que estaven davant també al’hora de les canyes! Però és cert que ara hi ha molts cavalls i esfa llarg. Amb una hora per volta només pots fer un minut dejaleo.

Vol afegir alguna cosa? Donar les bones festes a tothom i quetot vagi molt bé.


El rector de la parròquia Sant Antoni Maria Claret de Ciutadellaserà enguany la Capellana de Sant Bartomeu, un càrrec que hatingut en dues ocasions anteriors, la darrera fa ja uns sis anys.Tot i que ell va néixer a Ciutadella, gairebé tota la seva famíliaés d’aquí ja que la seva mare era ferrerienca i son pare, tot i quenascut al lloc des Caragol de Ciutadella (d’aquí els hi ve el nomde ‘caragols’) va viure al nostre poble de petit.

Quina relació manté amb Ferreries? La relació que tenc és através de la família, ja que hi tenc molts cosins aquí. Cada anyfeim un dinar de Caragols, en el que per cert no menjam cara-gols (riu), a finals d’agost i arribam a ser molts. De fet, ho feimals quarters des Mercadal i vénen familiars de Ferreries peròtambé de Maó o Ciutadella.

És dels qui tenen afició pels cavalls? El cavall és una afició quees converteix en vici i a jo m’agrada qualcar a cavall, i no nomésper les festes. M’agrada anar a fer una volta. Vaig a l’EscolaEqüestre Menorquina de Ciutadella, almenys un dia per set-mana i, tot i que m’agradaria, és difícil poder fer excursions elscaps de setmana perquè solen coincidir amb horaris de missa,catequesis o batejos... Enguany fa vint anys que surt a les fes-tes com a Capellana, vaig començar el 1992 i he estat als jaleosde gairebé tots els pobles de Menorca.

Té cavall propi? En tenc un a mitges que vaig comprar amb elmeu germà. Té sis anys però no ha sortit a cap festa, perquès’ha anat fent lentament. A aquest encara no el trauré, en duréun de l’Escola Eqüestre Menorquina que es diu Xiquilín i té 4anys però ja ha sortit as Mercadal i per Sant Joan amb les cape-llanes.

Quin record té de la seva participació a les festes de SantBartomeu? A la festa quan hi ets, en general la gaudeixes. Hipot haver estones més cansades, quan esperes amb el cavallper sortir a la plaça, però me va agradar. Record que la plaça deljaleo vista de baix me feia respecte per la pendent que té peròdesprés dalt el cavall no me va semblar tant pronunciada.

Ha sortir a gairebé tots els pobles, es noten moltes diferènciesd’un lloc a l’altre? Les festes vistes per damunt tenen totes lamateixa estructura i sistema, l’ordre de la Qualcada, els càr-recs... A cada poble hi ha diferències que les caracteritzen i lidonen una pinzellada única i és bo perquè mostra la persona-litat. Però no m’acaba d’agradar que sempre hi hagi algú quevulgui emprar les diferències per separar-se dels altres. Hem devalorar les característiques però pensar que forma un conjuntdivers, on tothom ho celebra de forma similar i ens hem de res-pectar. Si no, ens duu al fanatisme i no és bo. Dit açò, en el casde Ferreries crec que aquesta cosa que el caracteritza entre laresta és el primer toc de les 12h, que marca un inici de festapropi i demostra que el poble s’ho sent i hi participa des d’uncomençament.

Quins moments destacaria de Sant Bartomeu? Cadascun té laseva gràcia i encant i ho has gaudir pel que és. Quan te vénen acercar, potser no és espectacular, però abans de pujar al cavalltens un cuc al ventrell, hi ha emoció i nervis mesclats. Tambél’hora de començar el jaleo és un moment fort. N’hi ha altresmés tranquils com les Completes o la Missa de Caixers. Ésimportant dins la festa saber equilibrar moments d’eufòriaamb altres de serenor. L’eufòria sense reflexió acaba un poc enfanatisme.

Creu que l’essència religiosa es manté? L’essència hi és però lasocietat és plural i l’hem de saber respectar i conviure creients ino creients. L’arrel de la festa és religiosa i crec que com apoble no hi ha cap problema.

Vist de fora, què opina del poble de Ferreries? A vegades hedit a la gent “si vols ser feliç munta qualsevol activitat aFerreries perquè segur que ve gent” (riu). La imatge que entenc és la d’un poble viu, actiu, col·laborador i solidari.

Vol afegir alguna cosa més? Desitjar que tinguem bones festesi les sapiguem viure amb germanor i felicitat perquè les festessón per experimentar la felicitat i fer-ho junts.

Bosco Martí MarquèsCaixer Capellà

“A cada poble hi ha diferències que caracteritzen les festes i les fan úniques peròno m’agrada que açò s’empri per separar-sedels altres. Tot forma un conjunt divers, ontothom ho celebra de forma similar i enshem de respectar”





Josep Carreres CollCaixer Batle

T. LAURA PONS SALES SANT BARTOMEU 2012 RF 14-15“ Tothom ha de ser conscient que formapart d’unes festes col·lectives en les quehi ha moltes sensibilitats i totes sónlloables i respectables”

En ‘Carre’ (Ferreries, 1960) gairebé no necessita presentació.Portaveu del grup de l’Entesa a l’Ajuntament, ha estat batle deFerreries durant vuit anys i aquesta serà la cinquena vegada queparticipa per Sant Bartomeu com a Caixer Batle des que es vaestrenar dalt cavall l’any 1996 quan era regidor de Cultura.Traurà en Lumbre, un cavall de Son Martorellet “veterà i bastantnoble, però també potent, ja que cap cavall funciona ambl’automàtic”.

Ha sortit unes quantes vegades però aquesta serà la primeraen què ho fa com a membre de l’oposició... Sí, vull agrair al’equip de govern que segueixi amb la costum de cedir el llocde Caixer Batle als altres grups. Noltros ho vam fer, com tambéfa més anys ho havien fet en Nofre i en Bielet. És una cosa poli-da però el batle no té per a què cedir-ho si vol sortir ell. Sortirper Sant Bartomeu és de llarg la part més agraïda de ser regi-dor, no tot ha de ser patiment o rebre crítiques.

Tant com xala, no s’ha plantejat mai seguir qualcant encaraque no sigui com a Caixer Batle? No m’he plantejat mai seguirperquè és impressionant, les experiències són precioses i m’hopas molt bé però tenc la sort que xal molt també vivint les fes-tes en terra.. Des dels 14 anys vaig a la plaça a fer botar cavallsamb el ranxo d’amics, ho tenc assegurat i també m’encanta.

Què se sent quan el vénen a cercar el dissabte? És molt politpoder representar el teu poble com a Caixer Batle i quan tevénen a cercar impressiona. Els cavalls estan nerviosos, hi hamolta gent... el meu cavall espera i veu els altres que boten i jaté ganes de partir. L’has de ben marcar perquè hi hauria caixerper tot! És també un moment en el que sempre pens amb enNofre, estic en trasquiló. Aquell dia jo havia anat a ca seva pelmatí a donar-li ànims, ja que el dissabte no li havia anat massabé i a nivell polític havia estat un any complicat. Érem cosins ihavíem fet feina junts uns anys... Va caure davant jo i vaig ser elprimer en agafar-lo però ell ja me va dir que no hi havia res afer. És un fet molt fort, la part amarga de les festes. La Junta deCaixers ha de demanar complicitat i molta responsabilitat per-què l’objectiu principal és xalar però hem de tenir seny perquèels cavalls són animals forts i amb geni, i no sempre responen.

Què opina del tema de les canyes? Hi ha un ranxo de caixers

que creuen que es tensa massa i es crea una competitivitatamb un grup petitíssim que hi ha baix, que no és la majoria. Lafesta no la marca cada u de forma individual, és de lacol·lectivitat i si una part pateix, malament. No som d’imposarres jo però s’han d’evitar perills. Fer un poc de festa sí però notrastades al cavall com tocar-li la brida o el morro perquè repuna contradicció amb els esperons i es fa mal.

Hi ha altres moments a millorar? La pujada amb la música peranar a missa el dia 24. El tema no és tant el temps sinó lesempentes amb la gent i la policia. Enguany proposam que elspolicies vagin caminant al costat dels caixers, així que aquestsseran l’avantguarda i esperam que la gent els respecti. És nor-mal que es vulgui allargar la xalada però hem de trobar unequilibri, per deferència als caixers i també als músics. Esticcontentíssim de la Banda de Ferreries, l’hem de mimar perquèens duri 200 anys més!

I quins moments destacaria per emotius? Emotiu ho és un poctot, des del nomenament ja estàs amatent. La sortida del dis-sabte, el primer pasdoble d’entrada a la plaça, la missa, la reco-llida de la canya, que al batle sempre el fan pregar... un any vancontar que el meu cavall havia fet 23 bots dins la plaça abansde poder agafar la canya!

Fa uns anys s’havia xerrat de limitar el nombre de cavalls... Siseguim així de moment no es planteja perquè tenim la gransort que es comparteix molt. Dins el jaleo s’intenta que no hihagi un abús de temps, que cada parella faci un minut i les vol-tes durin 50 minuts, pel bé dels músics també. Dins SantBartomeu tothom és important, els caixers, els músics, la gentque fa botar, la gent que mira...

Què desitja de les festes d’enguany? Que vagin bé i no hi hagiproblemes. Que tothom sigui conscient que forma part d’unesfestes col·lectives, que hi ha moltes sensibilitat i totes són lloa-bles i respectables. No imposar i que tothom aporti el seu grad’arena, sobretot perquè no hi hagi accidents. Sant Bartomeuté una part emotiva d’identitat, història, cultura... ens agradatant perquè és nostra, forma part de la manera de ser delpoble. Toca la fibra sensible, fer festa i representar el teu pobleés preciós i notes que la gent t’accepta i respecta sempre.



“El primer toc va ser una cosamecànica, en arribar a casa no tenia

consciència de què havia passat”

En Joan sortirà enguany per segona vega-da com a fabioler de Sant Bartomeu des-prés d’estrenar-se fa just dos anys. Nascutel 1991, estudia Biologia Ambiental aBarcelona i durant l’estiu fa de monitor.

Hi ha més nervis ara que abans de sortirper primera vegada? Sí, estic molt mésnerviós. Aquella vegada m’ho imaginavade mil maneres però no me pensava queel primer toc me sortís tant bé i ni queestaria tan còmode dins la festa. Vaigxalar molt. Ara m’autoimpos la pressióde que ha d’anar igual que el 2010 perquedar content i me sembla que no ductant bé els assajos i tot, però és un senti-ment que es veu que és normal, ja que ana Sílvia i a n’Eva també els hi va passar.

Quins moments o emocions et van sor-prendre de la primera vegada? El primertoc va ser com posar ‘play’, va ser unacosa mecànica i record que en arribar acasa no tenia consciència del què haviapassat. També me va sorprendre molt ime va emocionar el moment quan sor-tíem de missa dia 24. Passar de la tran-quil·litat i la solemnitat de l’església a laplaça quan tothom aplaudeix... se’m vaposar un nus a la panxa. També pel tocde l’aigu-ròs a la missa em vaig posar

tant o més nerviós que pel primer toc! Ala gent li agrada molt aquesta tonada,era un moment que tothom estava pen-dent i la mà me tremolava.

Practica també fabiol durant l’hivern aBarcelona? Sí, allà també assaj. Visc ambuna ferrerienca i dues ciutadellenques im’escolten i diuen si he fallat aquí o allà.Les ciutadellenques van venir al primertoc i van plorar i tot! A l’estiu assaj cadadia prop d’una hora per agafar pulmó. Ivaig amb ase dos dies per setmana.

Com va decidir açò de ser fabioler? Erauna figura que sempre m’havia agradatmolt, ja de petit m’impressionava el pri-mer toc. Quan el 2006 va sortir na Sílviahi vaig començar a pensar. Després, undia ho vaig comentar a un amic, aquell liva dir a na Sílvia i me va convidar a caseva a provar. I de llavors ençà ja no hohe deixat! Ella m’ha mostrat les tonadesi tot. Cada estiu feim una bereneta ambna Sílvia i n’Eva on sonam i opinam. Totsfeim les mateixes melodies però cadas-cú té el seu estil i li pot donar un matísdiferent allargant una nota o una altra,sonant una part més fluixa, etc.

Quants fabiols durà? En tenc un de meu,

que empr durant el replec perquè sonamés fort, i després el de l’Ajuntament,pels actes claus ja que té un so més politi delicat. Na Sílvia i n’Eva me deixen elsseus també per anar canviant ja que si eldia és humit, la canya s’infla i no sonen.Els fabiols són delicats, si entra venttampoc sonen. Per açò durant el replechi ha carrers que si passa el vent, m’hed’acotar o girar-me per poder sonar bé.

Com ho viuen a casa? Amb molts nirvis imoltes ganes, sobretot mo mare i lameva germana. De petits sempre hohem seguit tot. Vull donar les gràcies a lameva família, incloses ties i cosins, quem’han recolzat i acompanyat a provarl’ase, igual que tots els amics que vénen.Gràcies també a l’amo de Son Vives queme deixa l’ase i a totes les persones quefan feina “d’amagat” ajudant en cosespetites que no es veuen, des de posararena, fermar canyes o fer net l’ase, peròque sense ells Sant Bartomeu no seriapossible.

Alguna cosa per afegir? Sobretot demanque hi hagi respecte tant cap als cavalls,com cap als caixers i cap als músics. Quevagi molt bé tot i desig molt bones fes-tes a tothom!


Joan Mir ArguimbauFabioler


Josep Pons Fraga pregoner de les festes

“El capital humà, el sentit del poble,el fet de ser aquesta comunitat vivai oberta que ha sabut créixer... sónles millors oportunitats de quègaudeix avui Ferreries”

Josep Pons Fraga (Maó, 1959) és periodista i exerceix d’ençà queel 1975 s’incorporà com a redactor del setmanari El Iris, del que vaser director entre 1985 i 1989. A més d’haver treballat a diferentsmitjans, va ser fundador i director del setmanari La Veu deMenorca (1997-2002) i l’any 2000, nomenat ja delegat del GrupSerra a Menorca, va llançar l’edició menorquina d’Ultima HoraMenorca, de la que és redactor en cap. Pons Fraga va passar laseva infantesa a Ferreries i és nét del primer apotecari del poble,a qui va dedicar el 2006 la monografia ‘ La farmàcia des carrerNou de Ferreries’.

Què va sentir quan va rebre l’encàrrec de ser el pregoner?Sorpresa, en primer lloc, i també la responsabilitat d’exerciraquesta ‘funció’ a les festes d’enguany. Vull agrair al batleManuel Monerris que l’Ajuntament faci aquest encàrrec ambtemps suficient per a preparar-ho de forma adient, i, sobretot,el fet d’haver estat nomenat pregoner amb el suport de totsels grups polítics que integren la corporació municipal.

Com enfocarà el pregó? Intentaré explicar algunes vivències iels records més vius de la pàtria de la infantesa, que ésFerreries. El poeta austríac Rainer Maria Rilke i la poetessa xile-na Gabriel han coincidit en aquest concepte. “La vertaderapàtria de l’home és la infantesa”, va afirmar Rilke; i Mistral vaescriure: “La pàtria es la infancia, el cielo, el suelo y la atmósferade la infancia. La pàtria es el paisaje de la infancia, y quédese lodemás como mistificación política”. La meva pàtria és Ferreries,i aquí és on vaig descobrir una natura i uns paisatges, la majo-ria dels quals, com el barranc d'Algendar, es mantenen cuidatsi respectats per la mà de l’home, on hi trobam l’explicació a la

transcendència d’allò que vam rebre, tot resistint el pas de lesgeneracions.

Quin missatge vol transmetre? Serà una intervenció festiva,tota vegada que constitueix el pòrtic de les festes de SantBartomeu 2012, però, alhora, és un moment per a reflexionar enveu alta en aquest espai públic que és el Pla de sa Parròquia. Herepassat documents de la família i voldria referir-me a algunsaspectes amb aquesta comunitat oberta i atenta als canvis,Ferreries, que ha sabut conservar el sentiment, el caliu i l’orgulld’un poble emprenedor. Un gran poble on hi ha les mevesarrels.

Quins són els records més vius que guarda de la seva infante-sa a Ferreries? D’una manera o altra, Ferreries sempre es fapresent, cada dia. La casa amb els pares i els germans;l’aprenentatge i la formació a les escoles del carrer Fred; lafamília nombrosa amb les ties, els concos i els cosins; els pri-mers amics; el cicle anual de les festes, els menjars casolans…La farmàcia de l’avi apotecari, un espai màgic i sorprenent pera un al·lot; la miraculosa centraleta telefònica, al carrer Nou, aca sa tia Pepita i es conco Pepe Al·lès, de sa carnisseria; el paperde l’Església; el poder polític local segons els criteris del fran-quisme… un món que s’obria als ulls de la novetat i el descobri-ment de tot allò que desconeixíem, i que en moltes ocasions,no aconseguíem entendre.

Fa anys que viu a Ciutadella, quin vincle manté amb Ferreries?He mantingut una estreta relació amb la que he consideratsempre la meva població nadiua. La desaparició física de molts


membres de les famílies Pons Fullana i Fraga Cots, dolorosa, harefermat la meva vinculació amb Ferreries. Per la meva tascaprofessional, procur fer-ne un seguiment de la seva actualitati novetats, que sempre m’interessen. Una de les tasques derecerca que he duit a terme amb major satisfacció va ser laredacció de la monografia ferrerienca, publicada el 2006, dedi-cada a la farmàcia des Carrer Nou (1910-1965), per a recuperarla memòria i reivindicar la trajectòria de Mariano Fraga Solà(Barcelona, 1884-Ferreries, 1979) que va ser el primer apotecaride Ferreries i també el primer president del CE Ferreries.

Amb la visió que dóna ser el redactor en cap d’Ultima HoraMenorca, com veu el nostre poble actualment? Ferreries, com


T. LAURA PONS SALES

F. JOSEP BAGUR

tota Menorca i el conjunt del món occidental, viu un granmoment de canvi, però no és un final d’etapa; és un canvide cicle. Amb l’impacte de les noves tecnologies i la globa-lització, les coses mai més tornaran a ser. Però hem de sercapaços d’interpretar aquest canvi –avui és la crisi que totho fa trontollar- per a trobar altres fórmules d’activitatsocioeconòmica, noves formes de relació i comunicació, i,en una paraula, cal descobrir les extraordinàries oportuni-tats que ens ofereix. El capital humà, el sentit del poble, elfet de ser aquesta comunitat viva i oberta que ha sabutcréixer... són les millors oportunitats de què gaudeix avuiFerreries. No és moment de queixa, al contrari, és tempsd’innovació i d’emprenedors.


Els components del grup Itxas Argia Dantza Taldea de Getxoseran els convidats enguany per celebrar la trentena edició de laMostra Folklòrica. Encara mai no havíem convidat una agrupa-ció d’Euskadi que ens oferís una mostra de la seva cultura musi-cal tradicional; açò sí, fa cinc anys ja ens va acompanyar el grupnavarrès Larratz Dantzari Taldea de Burlada que ens va mostrarels balls, músiques i indumentària característics d’aquella zona.

Dia 19, diumenge fosquet, a les 20:30h i a la plaça Espanya seràquan els podrem veure actuar juntament amb nosaltres. Elsmembres del grup hauran arribat uns dies abans, via Bilbao aMenorca, per poder compartir el seu temps amb nosaltres iconèixer Menorca. Així aprofitaran la seva estada per viure a iconèixer Ferreries, visitar el casc antic de Ciutadella, conèixerles festes de sant Climent, observar com s’elabora el formatgea s’Hort de Son Patrici, visitar el Toro, nedar a algunes platges,veure alguns monuments com sa Torre de Fornells, poblat tala-iòtic de Trepucó... Tot açò els ho hem preparat amb moltail·lusió perquè tenguin un bon record de la seva estada aquí,entre noltros. Recordem que nosaltres ja els hem visitat engua-ny; va ser el passat mes de maig, en motiu de les festes de santIsidre. La nostra experiència va ser molt gratificant: allà vamparticipar en un festival i també vam visitar dues “ikastolas” onvam mostrar un ball als més menuts. També ens va rebrel’ajuntament de Getxo i nosaltres, durant l’intercanvi, tambétindrem una recepció al nostre ajuntament el dia de la MostraFolklòrica. I així com ells tindran, nosaltres també vam tenirtemps de fer turisme: Bilbao, Gernika, San Juan deGaztelugatxe...

Amb l’esforç i ajuda de tot el grup, de l’ajuntament del nostrepoble, del CEIP Castell de santa Àgueda, Hort de Son Patrici ialtres institucions durem endavant aquest trentè intercanvi iaixí el diumenge fosquet podreu veure els balls i escoltar lamúsica del grup Itxas Argia Dantza Taldea de Getxo. Encara que el “plat fort” de la Mostra Folklòrica sigui el grupconvidat, nosaltres, el grup folklòric Aires es Barranc d’Algendaractuarem a la primera part de la Mostra i entre tots els ballsque oferirem ens fa especial il·lusió sonar, cantar i ballar el fan-dango de sant Antoni, últim ball que hem après. Volem aprofitar les pàgines de la Revista de Ferreries per convi-dar tant a veïns com visitants a la Mostra Folklòrica i sobretotdesitjar unes bones festes de sant Bartomeu a tothom!!

SANT BARTOMEU 2012 RF 20

T I F. G.F. AIRES DES BARRANC D’ALGENDAR

XXX Mostra Folklòrica

‘Dantzaris’ (balladors), pintura de Mª Jesús Peralta.


SANT BARTOMEU 2012 RF 21

T. ZÈS COLL MARQUÈS

Qui som?Si se’m brinda aquest espaipermeteu-me fer una cosa,que esper que no faixi nosaperquè no ho ‘via fet mai,en llegir aquest enfilall,descobriu què és cada glosaque cadascuna proposaresoldre un endevinall.

Tothom cerca es seu llocabans que jo no comenci,i se fa absolut silenciquan li emprenc a poc a poc;alerta, no m’equivoc,faig que s’ambient se condensii as final, mal no convenci,sa gent escauf més que es foc.

Som de presència modestai me venc per bona sort,de tronxo recte o un poc tort,d’una blancor manifesta,i passada ja sa festade colcú en som recordi me treu per dar conhortes dia que hi ha tempesta.

Me van començar ahiringredients de tota casta,avui una mà m’embastaforma de caragolí,s’ardor m’estufa, a la fi,i si som de bona pastaun tros meu mai no te bastai un altre n’has d’engolir.

Cap des meus ulls no enfocaemperò hi veig prou clar,

tenc un nas d’aquí a allài tanmateix mai se moca,quan sa música s’hi abocai faig rotlo amb es germà,tenc mania de ballaramb una mà dins sa boca.

Es lloc m’he guanyat a polsfaig sa passa més segura,que damunt sa pedra durarefaig un camí més dolç,en ser es suport de moltsrep trepitj sense mesurade peu i de ferraduraque me converteix en pols.

En festes som oportunaqui em segueix queda remull,i també solec fer trull‘seguda dalt sa tribuna,allà som una comunaas compàs de qui mou full,vam qui sap desfer s’embull:som molts i només som una.

Tenc es meu lloc indicat,me pos davant sa ringlera,es qui me du no té esperasón molts anys que ha esperat,s’Apòstol duc aferratvalerós dins una esfera,vermell davant i darrera,i Ell sols se veu d’un costat.

Abans era molt feiner,que som fort com una roca,ara feina en faig ben pocaperò sa festa em manté,

tenc es principal paper,açò m’incita i provoca,i és molta gent que em tocaper sa plaça i es carrer.

Tan prest un puny ja m’amerracom llavors vol entre crits,sense que hi hagi feritsjo puc provocar una guerra,caic a dreta i a esquerrai em salvaré des cruixitssi em troben fillets petitsque m’arrepleguen d’enterra.

Me té guardat amb prudènciauna presó transparent,es meu acte delinqüentes fugir amb massa freqüèn-cia,sols he de tenir paciènciai esperar es meu moment,quan m’atraquen a sa gentsurt en part i deix s’essència.

En festes som averany,necessari per sa flora,comparable a un qui ploraperò del cel cau es plany,no hi som present cada anyi si vénc ho faig d’enfora,puc ‘ribar a qualsevol horaque ningú ho trobarà estrany.

Hi ha gent que del camp metallaper ser-ne es darrer trofeu,sa meva presència atreu,i acaba amb una rialla,

i no entenc com sa rondalla(d’un sant cos que en sella seui un bon homo que va a peu)pugui acabar en baralla.

Quan sa festa ja declinaentraré en escena, jo,a colque fillet faig porque no actui de forma fina,un xiulo amunt m’encaminai moriré amb un tro,però en morir ve lo bo:tot el cel fosc s’il·lumina.

Estic en glòria de Déu,i al món puc donar alegries,em faig present, sens manies,quan s’aclama es nom meu,no durar gaire em sap greuperquè sols aguant tres dies,però si ets de Ferreriestot l’any som dins el cor teu.

Aquesta és sa conclusió,qui vol que en tengui memòriades relat de cada històriaamb sa seva solució.Igualment deman perdósi s’obra no és meritòria,i que visquem a la glòriaes dies des Sant Patró.


“Ho he intentat moltes vegades. Diria que ho he intentat perescrit cada any i en converses... infinit. Però mai m’acaba desortir prou bé. Jo vull explicar lo que és Sant Bartomeu demanera que tothom ho pugui sentir, i enguany més que mai,ho vull explicar d’una manera que tothom pugui entendreque no ser-hi no és només no ser-hi.

No sé per on començar perquè crec que és impossible... quesense ser de Ferreries no es pot sentir i sense ser de Menorcano es pot ni entendre, tan sols. Podria, una vegada més, descriure els actes per ordre comen-çant des primer toc des migdia de dia 23 fins a acabar amb sadarrera nota des darrer concert de dia 25 de matinada. No ser-viria de res. Són actes protocolaris un darrera s’altre que explicats amb safredor de ses lletres no signifiquen res. I a la vegada són actesque per jo i per els altres 4000 i pico de ferreriencs són totauna vida. Aprenem a viure Sant Bartomeu des d’abans de fer un any il’esperam cada any des d’abans de tenir ús de consciència. Mus

ensenyen de ben petits a estimar es nostre poble i ses sevesfestes i, a pesar de que tots som diferents, cada un de noltrosté es mateix sentiment inmens cap a aquests tres dies. Es pri-mer so que se te grava a n’es cervell quan ets petit és es fabiol,i sa primera melodia que cantes amb els amics és es jaleo. Totsesteim marcats per sa indescriptible sensació que mus desper-ta Sant Bartomeu. Passes moments tot sol entre cavalls que boten, momentsamb es amics fent pomades, moments amb sa familia men-jant ensaimada amb xocolati... Tens calor, sues, te banyes... i note’n dónes ni conta. Vas brut, amb arena fins ses celles, tacat depomada, cervesa i babes de cavall... i ningú ho veu. Menges ibeus cada vegada que te conviden i, a la vegada, tu convides atothom que pots. Ses bambes de tothom són marrons, sescamisetes foradades i es calçons remputs, però és igual.Vegades plou, vegades fa sol, i sa majoria d’estones no ho sapsi no t’importa. Ferreries és un món ple de persones totes igu-als, totes plenes de felicitat, totes amigues. Tothom s’abraça ise desitja bones festes. Tots som un i vivim tres dies a un móna part. Estic segura que si ses torres bessones haguéssin caigut

Sant Bartomeu 2011 viscutdes de Nova York



T. NEUS FLORIT PONS

un 23 d’agost, els ferreriencs no ho hauríem sabut fins dia 26. Crec que no m’equivoc quan dic que sa felicitat més gran lavivim cada any durant ses nostres festes... i a arrel d’açò es nos-tres anys no comencen dia 1 de gener, sinó que comencen dia26 d’agost (es dia més trist de s’any) amb sa conta enrera peres pròxim Sant Bartomeu. Ara, aquests dies ja han arribat, però enguany no seré a tempsa encalçar cap cavall ni a veure sortir es batle. Enguany farétard a sa plaça, a ses candeles i a s’aigu-ros. Enguanys’ensaimada esperarà damunt sa taula i ses pomades se lesbeuran ses amigues per jo. Enguany Sant Bartomeu serà unbuit extrany, però m’he decidit a aturar el món igualment,encara que ningú més ho entengui. Són es meus tres dies, sónes nostros tres dies, de tots es ferreriencs i jo... som ferrerienca.M’aixecaré a les 6 des matí i sentiré sa convidada a ses festes,es primer toc (de l’any passat) i s’himne de ferreries. Durant totes dia es meu cap será a 6600km des meu cos i no el deixarétornar fins dia 25 a les 12 de sa nit. Al revés de lo que havia pen-

sat fins ara, he decidit viure cada minut de ses meves festesencara que no pugui trepitjar es poble. M’és igual si és un poctrist... Jo també vull viure Sant Bartomeu des d’aquí pensantamb tothom, i sé que també les viuré des d’allà cada vegadaque un d’ells pensi amb jo o demani on som.Ferreriencs i ferrerienques... que tingueu MOLT BONES FESTESDE SANT BARTOMEU!!!”



“No puc percebre la vida sense art,per tot veig pintura i composició.Les idees que tenia s’han anat materialitzant ara”

Na Verónica Arellano Gómez és l’autoradel quadre que enguany ocupa la porta-da i el cartell d’aquesta revista especial defestes. Nascuda l’any 1979, aquesta pro-fessora és mare de dos fillets i ha exposatper Balears, Barcelona i Estambul, on vaparticipar en un projecte artístic a nivelleuropeu. La seva carrera artística es vainterrompre fa uns dos anys a causa d’unaccident però ara l’ha tornada a reem-prendre.

Quina va ser la seva formació? Havia fetel Batxillerat Artístic i vaig partir aBarcelona per estudiar la carrera depiano però a la vegada ho combinavaamb els estudis de pintura mural a LaLlotja. Després vaig deixar la música per-què era impossible dedicar 7 hores dià-ries de pràctica a les dues coses. Vaig fertambé un Erasmus a Bolonya i dosmesos a Estambul amb el projecte ‘ArtTogether’. En acabar el Doctorat aBarcelona vaig ser la única seleccionadaper promocionar com a artista emergenti vaig poder fer una exposició sobre eltema de la tesi: Projeccions. A Barcelonavaig tenir el primer fill, en Marcel, i des-prés vam decidir venir a viure aquí. Hetingut un lapsus de temps sense pintarperquè l’embaràs del fillet va ser d’altrisc i vaig fer nou mesos al llit i desprésquan vaig tenir la segona filleta, vaig

partir l’accident i he fet dos anys de recu-peració.

Enyorava la pintura? Moltíssim, honecessitava. No puc percebre la vidasense art, per tot veig pintura i composi-ció. No m’hi he pogut dedicar però dinsla ment sempre tenia idees, esbossosque ara s’han anat materialitzant. Ara hecomençat un projecte nou que no té resa veure amb l’anterior perquè l’accidentm’ha canviat molt en el sentit plàstic.

Com s’aprecia aquest canvi? La pinturasempre xerra per sí mateixa, la interacciódels colors, el canvi subtil de tonalitats...El nou projecte intenta fusionar dife-rents tècniques en un mateix espai,creant jocs de profunditat, textures icontrastos a la mateixa pinzellada.Abans era un treball més escultòric peròel projecte canvia radicalment amb lacomposició. M’interessen molt els petitsdetalls d’un gest, intent cercar la debili-tat d’una flor que cau al terra, captarl’expressió del vent... L’important no és lafigura, sinó el detall del què fa. Són mésemocions i sensacions que no tant eltema. Quan vull transmetre cosa, emplantej amb què ho puc transmetre i dequina forma, amb quin material o tècni-ca. No m’agrada etiquetar el tema per-què no és l’important. A vegades simple-

ment intent transmetre la música.

Què ha volgut transmetre amb la imat-ge d’aquesta portada? Cercava fer algu-na cosa molt original. Havia fet un esbósde coses més típiques però vaig pensarque havia de ser valenta i fer el que jovolia. Vaig pensar amb el punt de vistadel cavall i com ell veu la festa. Un queentengui molt de cavalls podrà dir que lacara no és perfecte però ho he col·locatperquè funcioni a nivell de composició.Volia mostrar el contrast fosc del cavallnegre, que està fet a llapis només, ambels colors dels ornaments i la gent quees veu dins l’ull, fet amb oli. Semblenposseïts perquè la gent quan viu la festano només mira, treu molta adrenalina.He intentat representar diferents edats:el jove, el senyor gran, un al·lot mésmudat, la dona... També he dibuixatl’església perquè s’identifiqui amb lesfestes. És una ofrena al poble deFerreries.

Com viu vostè la festa? M’encanta. Jaquan anava a escola tenia un grupd’amics que eren del camp i m’hantransmès la festa des del punt de vistamés de dins, com ho viuen caixer i cavall.Potser d’aquesta inspiració ha sortit elcartell i el que he volgut transmetre, totel que s’estimen els cavalls.


T I F. LAURA PONS SALES

Verónica Arellanoautora de la portada


Replecs per preparar els cavalls

Fa uns anys el Club Hípic de Ferreries va organitzar un replec decavalls per començar a fer ambient de festa i aprofitant tambéque un membre de la junta, en Toni Coll, era el Sobreposat. El re-sultat va ser que la festeta va ben agradar i ara es repeteix cadaany, ja que també gairebé sempre algun membre del club ocu-pa càrrec a la Junta de Caixers. Enguany es celebra dia 15 d’agosti hi està tothom convidat. Es solen ajuntar una vintena de ca-valls que van fent passades dins la pista, practiquen bots is’acostumen a estar amb altres animals mentre els caixerss’ambienten ja per Sant Bartomeu i demostren les seves habili-tats. La gent del públic s’ho passa bé mirant i menjant algunpastisset o provant les primeres pomades. Tot un tast del queens espera d’aquí a uns pocs dies.



T. I F. LAURA PONS SALES


lons, Capó, Carreras, Triay, Moll, Riudavets, Alles, Mercadal, Alsi-na, Llofriu..

La cultura menorquinofloridenca

Aquesta comunitat menorquinofloridenca encara és conscientdels seus orígens. Està clar que 250 anys han erosionat moltesde les particularitats que per nosaltres caracteritzen un me-norquí, però dins les seves cuines encara hi podem trobar lesformatjades, els "Króuspeis" (Crespells) o el "Minorcan fruit Ca-ke", un pastís amb fruita confitada que s'acostuma a fer per Na-dal. Pel que fa a l'idioma, sembla ser que els membres de la comu-nitat menorquina de Sant Agustí van conservar el català de Me-norca per parlar entre ells fins a finals del segle XIX principis delsegle XX. Així eren bilingües, el menorquí per parlar entre ells il'anglès per xerrar amb gent externa o l'administració. A partirdel canvi de segle els joves ja parlaven exclusivament l'anglès.Un dialecte de l'anglès però, caracteritzat per mantenir algunesexpressions i paraules provinents de l'idioma dels seus avis,aquestes expressions són ben curioses. Tot seguit se’n repro-duiran unes quantes acompanyades d'un exemple de coms'utilitzarien dins una frase en anglès:-"Punjat" que, provinent de la paraula penjat, se sol referir a unapersona de baixa categoria social. Ex: This man is a punjat(Aquest home és un penjat).-"Bruixes" que s'utilitza per dir que una persona va mal penti-nada. Ex: She looks like a Bruixes (Ella sembla una bruixes).

Dones a una Qualcadade fa 180 anysAquest titular, estimats santbartomeuers, és realment una micaenganós. Òbviament l'objectiu era atreure la seva atenció. Noobstant això, no deixa de tenir una part de real. Real, si ens obli-dam que la qualcada a què fem referència no era a Menorca, nitant sols a Europa, sinó que va ser als Estats Units d'Amèrica. UnSant Joan celebrat per uns Menorquins que vivien a Sant Agustí,antiga capital colonial de Florida. I es dóna la curiositat que no ésque les dones poguessin sortir amb els seus cavalls adornats pelscarrers de la ciutat, sinó que només les dones qualcaven els ca-valls mentre els homes anaven vestits de dona i feien gresca perallà enmig. Com es possible tot això? Aquest article ho intentaràexplicar començant des del principi.

Fets històrics

Per entendre aquest fet tant curiós ens hem de remuntar a laGuerra dels Set Anys, que va enfrontar les potències europeesentre el 1756 i el 1763. En acabar la guerra en virtut del tractat depau la Gran Bretanya va rebre, entre d'altres territoris, l'illa deMenorca (Que era dels francesos) i la península de la Florida (ac-tualment part dels EUA) que fins aquell moment havia estat so-ta la sobirania espanyola. El Govern Britànic va voler convertiren una pròspera colònia agrícola la despoblada península i peraixò va oferir immenses quantitats de terres a qui es fes res-ponsable de dur-hi colons i pagar impostos.Va ser així com un metge escocès anomenat Andrew Turnball,ric i amb contactes a la cort de la majestat britànica de Jordi III,va rebre unes 41.000 hectàrees a la Florida per fer-hi una plan-tació. Ens farem una idea de l’extensa quantitat de terra ator-gada només dient que Menorca tot just passa de les 69.000ha. Acte seguit, el senyor Turnbull va recórrer el Mediterrani cer-cant colons voluntaris per poblar i treballar a les seves terresque batejà amb el nom de New Smyrna. Cap al març de 1768 havia reunit a Maó un contingent de 1.403ànimes provinents d’Itàlia, Còrsega, Grècia, però sobretot deMenorca d'on n'eren 2/3 parts. Així es van embarcar amb vuitnaus rumb al nou món. El viatge va ser molt dur i, una vegada aNova Smyrna, les condicions de vida eren insanes, els habitaclesestaven en males condicions, el treball era molt dur, hi haviafam i malària i els colons patiren maltractaments brutals perpart dels capatassos del doctor Turnbull. Així les coses, nomésnou anys després de travessar l'Atlàntic, un milenar dels 1.403colons havien mort per una causa o altra. Davant tals condicions, l'any 1777 els supervivents van fugir enmassa de la plantació de Turnbull i es refugiaren a Sant Agustí,la capital de la colònia, on encara viuen els seus descendentsamb llinatges com Coll, Pons, Pelliser, Mir, Seguí, Selord, Goña- Pellicer’s Creek (rierol d’en Pellicer)


T. MATEU PONS I MARQUÈS


The Llambias House (La casa dels Llambies)

-"Baldafenc" que deu venir de baldufa i que ho empren quan al-gú no coordina bé els moviments.-"Malèses" que significa fer males criances. Ex: To make malèses(Fer maleses).-"Carra moosha" Cara de moixa, una persona d'aspecte esquiu.-"Creets" que significa crits. Ex: The boys are making creets. (Elsfillets estan fent crits).-"Pintats" Molt semblants. Ex: She is my pintat (Ella és pintada ami).-"Roanya" Ve de ronya, significa brutícia. Ex: There are roanya inthis room (Hi ha ronya dins l'habitació).-"Susta" Ve d’espant o esglai. Ex: You gave me a susta! (Me vasdonar un ensurt!).-"Magarrufes" Engany o truc. Ex: To make magarrufes (Fer ma-garrufes).També conserven paraules tals com; "Baracca" (Barraca), "bes-tia" (Persona brutal), "Mosstra" (Monstre: personal mal vestida),"Punyott" (Un punyat), "Trejeries" (tragèdies, i es refereix a uncontratemps o desgràcia), "Tronts" (trons), "Besàda", "Bujat" (bu-jot), "Casa", "Fiét", "Gulaisia" (golosina), "Menjadóu" (home quemenja molt), "Pesta" (pudor), "Pèt" (embriaguesa), "Rumdalla"(historia llarga complicada i poc creïble).Finalment, voldria esmentar també algunes expressions o fra-ses fetes com:-"Cara du pena" Vol dir cara de pena; expressió adolorida.-"Mira!" (Expresió exclamativa).-"Ai Jesus i Maria" expresió que encara s'empra com exclamació.-"Time to go back to Minorca" (Ja és hora de tornar a Menorca).Expressió que els Santagustinians avui encara acostumen a dirquan les coses es posen molt lletges.

Festes menorquines

Si els menorquins de la Florida van conservar molt de temps lallengua, és normal també que conservessin algunes festes, cos-tums i tradicions. Una sèrie de viatgers i estudiosos del segleXIX i la primera meitat del segle XX van deixar escrits on parla-ven de tradicions tals com el carnaval, balls, el costum de dis-parar als bujots per Pasqua, processons de barques on el bisbebeneeix la flota pesquera i cançons com el "Deixem lo dol" que

els menorquins de Sant Agustí coneixien com a "Cançó de lesformatjades". El que ens interessa, però, és un fragment que va escriure JohnBemrose, un anglès que va fer uns mesos per Sant Agustí pelsvoltants del 1830, i que explica que la festa més important delsmenorquins locals era la de Sant Joan. Les dones se solien ves-tir de cavallers i es passejaven pels carrers amb cavalls adornatsmentre que els homes es vestien de dona tradicional i feiengresca. Philip D. Rasico, professor de la Vanderbilt University deTennessee i un dels més grans estudiosos de la cultura menor-quinofloridenca diu que no es conserven ni gravats ni fotogra-fies d'aquesta festa i que creu que es devia perdre cap a princi-pis del segle XX. Aquest investigador entreveu el gust delsmenorquins pels cavalls en la introducció cap als anys 50 delsegle XX d'una desfilada eqüestre a la festa Easter Festival queactualment celebren els santagustinians per Pasqua.Queda explicat així el misteriós títol d'aquest article i la histò-ria d'aquests menorquins que van deixar la seva illa per em-prendre una nova vida a una terra que actualment és part delsEstats Units d'Amèrica. Bon Sant Bartomeu a tothom!

NOTA: Voldria manifestar la meva gratitud més sincera al professor Phi-lip D. Rasico de la Vanderbilt University de Nashville, Tennessee (EUA)per haver-me autoritzat a utilitzar la informació de les següents obresseves per a la redacció d'aquest article:-El llibre d'or dels menorquins de la Florida, Col·lecció cova de pala 11,1998, d'on s'han extret la major part de dades històriques i els llinatgesMenorquins que es van desplaçar al nou món.-Els menorquins de la Florida: història, llengua i cultura, Publicacions del'abadia de Montserrat, 1987, d'on s'ha extret tota la informació lingü-ística, culinària i festiva.Ambdues obres són absolutament imprescindibles per qui vulgui am-pliar coneixements sobre la qüestió.

Usina’s Beach (La platja de n’Alzina)


Els canelonsde la sogra

No tothom té la sort de tenir una sograque cuina la mar de bé. Així que per talde no deixar que la tradició culinària dela seva família es perdi amb el seu esti-mat fill - que només fica pizzes al forn -he decidit aprendre algunes de les sevesreceptes.En aquesta ocasió hem decidit fer cane-lons i la sogra m'ha dit que és un platfàcil i ràpid de preparar. Començam axerrar dels ingredients i me diu manatde sopa. Als canelons se'ls ha de posarsopa? Bé, ja veurem!

Començam s'aguiat...Primer me fa posar l'oli dins es trià, elsalls pelats, es manat de sopa tallat atrossos (ara me n'adono de que no ésun element líquid), les cebes trosseja-des, la carn a trossos i les pastanagues.Poc a poc es va coent tot i als tres quartshi afegim els tomàtics madurs. Una mica de sal i pebre negre – mira queho és detallista aquesta dona -. Ho dei-xam coure – ella diu “xup xup”- i afegimcolque rajolí d'aigua. I ara va i me diu...Que cogui durant 3 hores! Tres hores! Tresllargues hores... - la sogra m'ha tornatenganar. Fer canelons és una feinada .

Per l’aguiat2kg carn vedella, porc ipollastre3 caps d'all5 cebes6 tomàtics madurs1 manat de sopa2 pastanages2 fulles de llorpebre negrecanyella en polssaloli

Per la pasta3 ous300 gr farina750 cl de lletsal

Per la beixamelOlisal1 ceba1 cap d'all5 tomàtics madurs 400 gr farina3l de llet

Ingredients:


“Mentre cou farem les galetes”. Els cane-lons també duen galetes? Bé, jo ja m'heben perdut.Posam ets ous batuts, sa sal, sa farina iun poc de llet per fer una pasta ben fina.Poc a poc anam afegint llet. Una vegadatenim la pasta feta ja podem comen-çam els creps – mmm, tant de bo m'hopogués menjar amb unes cullerades denutella -.

I ara la beixamel...Beixamel? Açò no acaba mai. Fem unsofregit amb les verdures, afegim la fa-rina i un poc de llet per fer una pasta fi-na. Igual que amb les galetes anam afe-gint la llet fins aconseguir una texturaliquida, lligada i untuosa. Per últim lapassem pel colador xinès. ¡Colador xi-


T I F. M.P.A.

Desitjam un bon Sant Bartomeu

nès! ¡Sí, sí, la sogra és que té de tot!Capolam la carn i hi posem una cullera-da de canyella en pols i ho ben reme-nam. Ara ja podem omplir les galetes idonar-lis forma de caneló. Els col·lo-quem dins les safates i els cobrim debeixamel.Finalment ja està tot a punt per anar

dins es forn fins que estiguin ben dau-rats. Segur que seran ben bons però... ajo sa sogra ¡no me torna enganar! Espròxim dia farem un plat ràpid, ràpid ifàcil de ve.

A sa millor sogra del món: Eulàlia PonsSansaloni.



Postals de festa

F. MARC FLORIT GORNÈST. MARIA ANTÒNIA OLEO I CORTÈS

Com una teranyina gegantina de filetsbigarrats els serrells s’estenen per tota la plaçai l’engalanen. Aquesta festa policromada lacelebrarem tots junts amb harmonia: familiars,amics i forasters.

És un migdia daurat de galeig i de glòria. Tot és a punt. La

banda de música sona. L’Himne de Ferreries es canta i, mentre

s’enfila el so del primer toc de flabiol, cel amunt, la gent es fa

seva la Festa.

Quina imatge més festiva! I quina brillantor en cada mirada! Unesbart de capgrossos conviden els fillets i filletes a dansar enmigde la plaça al ritme d’una música màgica que s’hi esbrava.


Les Festes s’acomiaden fugisseres amb un deixd’enyorança. S’ha calat foc en el cel i, tan sols per uninstant, els coets desfan un ram de dàlies immensesque encenen l’univers desconegut amb guspires depúrpura i de llum. Després algun mag s’endurà totsels colors amb una rampellada.

Cavaller ben plantat i jovençà, t’endevin l’emoció als ulls. Mostres la carariallera, tens la mà suau pel cavall que s’empina orgullós, ajogassat i, a tocarl’envelat, et regala fidelment l’últim bot.

El matí de Sant Bartomeu es desgrana amb el vaivé de

la qualcada. Els dos joves passen amb l’alegria al cor

mentre els seus cavalls s’exhibeixen al compàs

aparellat d’un galop i un trot estès. La gent bada

meravellada i es demana: aquests dos cavallers tan

agradosos qui són?



Caixersi Cavallers

de sa Qualcada’12 Caixers i Cavallers de sa Qualcada 2011

Caixersi Cavallers

de sa Qualcada’12

Desplegable Caixers12:Layout 2 13/8/12 15:27 Página 2

JOSEP CARRERES COLLCAIXER BATLE52 anys. Mestre. Regidor.Participa per 5ª vegada.Muntarà en LUMBRE. de 14 anys.

J. BOSCO MARTÍ MARQUÈSCAIXER CAPELLÀ50 anys. Capellà.Participa per 3ª vegada. Muntarà en XIQUILÍN,de 4 anys.

VICENT ROTGER MARQUÈSCAIXER CASAT 59 anys. Fuster. Participa per 11ª vegada. Mun ta rà en BEAUTY, de 20 anys.

JOSÉ MARTÍ MARQUÈSCAIXER PAGÈS33 anys. Pagès. Participa per 23ª ve ga da. Mun ta rà en DELFY, de 20 anys.

JESÚS MARQUÈS PONSCAIXER SOBREPOSAT32 anys. Transportista. Participa per 13ª ve ga da. Mun ta rà en ROTGER, de 9 anys.

JOAN MIR ARGUIMBAU. 21anys. Estudiant. Participa per 2ª vegada.

FAB

IOLER

JOAN VIDAL GOMILA15 anys. Estudiant.Participa per 1ª vegada. Mun ta rà en CARTER, de 7 anys.

PERE MOLL PONS 16anys. Estudiant.Participa per 3ª vegada. Mun ta rà en XULO de 4 anys.

MARTÍ COLL FLORIT17 anys. Estudiant.Participa per 4ª vegada.Mun ta rà en LAPO, de 14 anys.

CARMEN RIERA PONS19 anys. Dependenta.Participa per 4ª vegada.Mun ta rà en PURIOL, de 10 anys.

LLORENÇ COLL PONS 19 anys. Estudiant.Par ti ci pa per 5a ve ga da.Mun ta rà en FLERO de10 anys.

XAVIER JANERAL·LÈS 18 anys.Estudiant. Participa per5ª vegades. Mun ta rà enn’URINYAC de 6 anys i enXOP de 4 anys.

ADRIÀ PONS GOMILA19 anys. Estudiant.Participa per 6ª vegada.Mun tarà n’UPSTARGSM, de 6 anys.

PEDRO ALLÉS GONZÁLEZ 20 anys. Estudiant. Participa per4ª vegada. Mun ta rà enVERNIS HP, de 5 anys.

PAU PONS BOSCH20 anys. Ferreter.Participa per 2ª vegada.Mun ta rà en XANO YCR,de 4 anys.

JOAN BARBER FEDELICH 21 anys.Fontaner. Participa per7ª vegada. Mun ta rà enTRO, de 21 anys i enMUSTEL de 13 anys.

LLUÍS JANER HIDALGO 21 anys.Missatge. Par ti ci pa per6ª ve ga da. Mun ta rà enZEN, de 3 anys, i enSHEIF, de 10 anys.

JOAN COLL FULLANA21 anys. Pagès.Participa per 8ª ve ga da.Mun ta rà en SUROI, de8 anys.

BIÀ MERCADAL TRUYOL 22 anys.Estudiant. Par ti ci pa per9ª ve ga da. Mun ta rà enVIVIDO, de 5 anys.

NEUS RAYA RIERA22 anys. Estudiant.Participa per 6ª ve gada. Mun ta rà en JAKY, de 16 anys.

SAMUEL ALLÈSPONS 30 anys. Ins-tal·lador. Par ti ci pa per12ª ve ga da. Mun ta ràen SOMNI, de 6 anys ien PUMBA, de 10.

LLUC GOMILAFEBRER 27 anys.Missatge. Participa per14ª ve ga da. Mun ta rà enCHAYANNE de 13anys.

JOAN JANER PONS 25 anys. Dependent.Par ti ci pa per 12ª ve ga- des. Mun ta rà en VENTDEL NORD, de 5 anys.

MIQUEL BENEJAMPONS 27 anys. Pagès.Par ti ci pa per 4a ve ga da.Mun ta rà en POLIN, de10 anys, i en DANTE, de7 anys.

TOMEU RIERA RIUDA-VETS 27 anys. Tècnicinformàtic. Par tici pa per 14ª ve ga da. Mun ta rà enVINT, de 5 anys, i nMERCURI, de 13 anys.

MIQUEL ROTGERPONS 32 anys. Par ti ci -pa per 15ª ve ga da.Mun ta rà en TERROS,de 3 anys.

BARTOMEU PONSFLORIT 34 anys. Camioner. Participa per12ª ve ga da. Mun ta rà enKERU, de 14 anys.

FRANCISCO MOGOLLÓN GÓMEZ40 anys. Camioner. Par-ticipa per 9ª ve ga da.Mun ta rà n’URUGAT, de6 anys.

BARTOMEU MARTÍPONS 67 anys. Jubilat.Participa per 46ª ve-gada. Mun ta rà enPLOMÍ, de 10 anys.

DANIEL GIBERTPONSETÍ 28 anys.Eng. Tècnic. Participaper 15ª ve ga da. Mun -ta rà en VUDU-GSM, de5 anys.

JOAN MARQUÈSPELEGRÍ17 anys. Es tu di ant.Par ti ci pa per 4a ve ga da.Mun ta rà en VAPOROS,de 5 anys, dia 23.

MINGO MARQUÈSALLÉS 46 anys.

Transportista. Participaper 25ª vegada.

Mun ta rà en XIRIC de 4anys, el dia 24.

JOSEP JANER OLIVES19 anys. Jardiner.Participa per 4ª vegada. Mun ta rà en XALOC de14 anys, el dia 23.

JOSÉ JANER MARTÍ 52 anys. Jardiner. Partici -

pa per 30ª vegada.Munta rà en XALOC,

de 14 anys, el dia 24.

JOSÉ LUIS MARTÍSALORD 23 anys.Sabater. Participa per 7ªvegada. Mun ta rà enDUMAN de 20 anys,dia 23.

JAUME MARTÍSALORD 32 anys.

Comercial. Participa per13 vegada. Mun ta rà en

ZULO, de 3 anys, el dia 24.

BIEL MARQUÈS PONS21 anys. Pagès.Participa per 1ª vegada.Mun ta rà en TAYSON de7 anys, el dia 23.

EULÀLIA LLORENSPONS 21 anys.

Madona. Participa per1ª vegada. Mun ta rà enGOYKO, de 17 anys, el

dia 24.

DAVID PONS FLORIT 26 anys.Fontaner. Participa per12ª vegada. Mun ta rà enTIBET GSM, de 7 anys,el dia 23.

MATEU PONS MARQUÈS 32 anys.Caminer. Participa per 22ª vegada. Mun ta ràn’URSAIS, de 6 anys,el dia 23.

JERONI COLL FULLA-NA 23 anys. Participaper 4ª vegada. Mun ta ràen TEDY, de 14 anys, eldia 23.

ANDRÉS BARBERCOLL 14 anys.

Estudiant. Participa per1ª vegada.

Mun ta rà en TEDY de 14anys, el dia 24

RAFEL MARQUÈSARGUIMBAU 25 anys.Cuiner. Participa per 8ªvegada. Mun ta rà enRISC CB, de 9 anys, eldia 23.

MARIA CARRERESPONS 21 anys.

Estudiant. Participa per6ª vegada. Mun ta rà enTIBET GSM, de 7 anys,

el dia 24.

ANDREU BARBERJANER 29 anys.Dependent. Par ti ci paper 3ª ve ga da. Mun ta -rà en TOMEU FR de 7anys, dia 23.

PEDRO J. PONSALLÈS 36 anys.

Sabater. Participa per15ª vegada. Mun ta rà enVENT de 5 anys, el dia

24.

ROBERT PULIDOHIDALGO 23 anys.Ramader. Participa per10ª vegada. Mun ta ràen VIBRANT HP, de 5anys, el dia 23.

JOANA COLL CASTÁN17 anys. Estudiant.

Participa per 4ª vegada.Mun ta rà en GAFIR, de

17 anys, el dia 24.

CONRADO FLORITALLÉS 38 anys. Manteniment.Participa per 1ª vegada.Mun ta rà en PLUTON, de 9 anys, el dia 23.

ELISABET RODRÍ-GUEZ BENEJAM 18

anys. Estudiant. Par ti ci -pa per 1ª ve ga da. Mun ta rà en NIN,

de 12 anys, dia 24.

CARLOS FULLANACOLL 39 anys. Mestrede cases. Par ti ci pa per4ª ve ga da. Mun ta rà enPIT, de 9 anys, dia 23.

MIGUEL TORRENTFEBRER 41 anys. Cui-ner. Participa per 18ªve ga da. Mun ta rà enZICO, de 3 anys, el dia23.

SEBASTIÀ TORRENTFEBRER 46 anys. Fus-

ter. Participa per 24ª vega da. Mun ta rà

n’AMITGES, de 7 anys,el dia 24.

MIQUEL ÀNGEL PONSCOLL 38 anys. Jardiner.Participa per 20ª ve ga -da. Mun ta rà n’UTO, de6 anys, el dia 23

SUSANA HIDALGOALLÉS 26 anys.

Dependenta. Participaper 8ª vegada. Mun ta rà

n’OR NEGRE, d’11 anys,el dia 24.

ADOLFO MARQUÈSFLORIT 43 anys. Pagès.Participa per 3ª ve ga da.Mun ta rà en NOE, de 12anys, el dia 23.

JUAN CARLOS MOLLMARTÍ 35 anys.

Mecànic. Participa per3ª vegada. Mun ta rà en

TRUC RUMET, de 7anys, el dia 24.

MIQUEL MORLÀ MAR-QUÈS 42 anys.Brigada d’obres. Partici -pa per 18ª vegada.Mun ta rà n’URATGE, de6 anys, el dia 23.

PEDRO MARTÍMARQUÈS 36 anys.

Formatger. Par ti ci pa per25ª ve ga da. Mun ta rà

en SOMIOS, de 8 anys,el dia 24.

BEP LLUÍS BOSCHTRUYOL 42 anys.Pagès. Participa per 22ªve ga da. Mun ta rà enTELO, de 7 anys, el dia23.

DAVID MELIÀ PIRIS31 anys. Manipulador

metacrilat. Participa per15ª ve ga da. Mun ta rà

en JARDÍ, de 16 anys,el dia 24.

VÍCTOR ARGUIMBAUBAGUR 18 anys.Missatge. Participa per2a vegada. Mun ta rà enSHANGAY, de 8 anys.

ÚRSULA MOURIÑOBARBER 19 anys.Ajuntadora. Par ti ci paper 5a ve ga da. Mun ta ràen VIOLÍ, de 17 anys.

TONI MOLL FLORIT20 anys. Estudiant.Participa per 5a vegada.Mun ta ràn’EMPERADOR, de 9anys.

LAURA COLL CARRERES 20 anys.Estudiant. Participa per5ª vegada. Mun ta ràn’OLAN d’11 anys.

TONI PONS JANER23 anys. Dissenyadorgràfic. Participa per 4a

vegada. Mun ta rà enLLAS, de 14 anys.

PAQUI ALLÈS BARBER 22 anys.Socorrista. Participa per6ª vegada. Muntarà enPERFANT de 9 anys.

XAVIER BARBERJANER 26 anys.Dependent. Participaper 9a vegada. Mun ta ràen XEREMIES, de 4anys.

EDUARD COLLPONS 28 anys. Fisio-terapeuta. Participa per16ª ve ga da. Muntarà enXERON de 4 anys.

FRANCESC MORLÀPONS 32 anys. Xòfer.Par ti ci pa per 19ª ve ga -da. Mun ta rà enLLIURE, de 13 anys, in’ULISES, de 6 anys.

TONI PONS DECOCA 34 anys. Cuiner.Participa per 5ª ve ga -da. Mun ta rà en PUDE-RÓS, de 10 anys.

JOAN PONS PONS34 anys. Manteniment. Participa per 20ª ve gada. Mun ta rà en VENTNEGRE, de 5 anys.

LLORENÇ ENRICHAL·LÈS 47 anys. Sabater. Participa per25ª vegada. Mun ta rà n’ ESTEL, d’11 anys, el dia 23.

XEC FLORIT SALORD45 anys. Xòfer. Parti-cipa per 17ª vegada.

Mun ta rà en VAPORÓS,de 5 anys, el dia 24.

ENRIC BARBERCARRERAS 41 anys.Par ti ci pa per 27ª ve ga da. Mun ta rà enTRAUS, de 7 anys, eldia 23.

JOAN BARBER MOLL77 anys. Jubilat.

Participa per 11ª vega-da. Mun ta rà en TRO, el

dia 24.

SARA CANTALAPIE-DRA DELGADO 17anys. Estudiant.Participa per 1ª vegada.Mun tarà en MINGO,d’11 anys.

ANA RAYA RIERA 17anys. Estudiant.Participa per 3ª vegada. Mun ta rà en REVULL, de 9 anys.

MAITE PONS PONS18 anys. Estudiant.Participa per 3ª vegada. Mun ta rà en DRAC de 20 anys.

SEBASTIÀ MARQUÈSMOLL 25 anys. Pagès.Par ti ci pa per 7ª ve ga da.Mun ta rà en MORO, de15 anys.

PEDRO MARTÍSALORD 33 anys.Formatger. Participa per21ª ve ga da. Mun ta ràn’USINARET de 6 anys.

ANTONI COLL SEGUÍ40 anys. Jardiner. Parti-cipa per 15ª ve ga da.Mun ta rà n’UIXOL, de 6anys.

JOAN PONS PONS 36anys. Pagès. Participa

per 24ª vegada. Mun ta -rà en SURELL, de 8

anys, el dia 24.

SÍLVIA MARQUÈSPELEGRÍ 32 anys.Administrativa.Participa per 6ª vegada.Mun ta rà en MORO de 15 anys, el dia 23.

MARC TRUYOL MOLL54 anys. Pagès. Partici -

pa per 26ª vegada.Mun ta rà en MORO,

de 15 anys, el dia 24.

ADRIANA FLORIT PIERES 17 anys.

Estudiant. Participa per1ª vegada. Mun ta rà enJUST de 8 anys, el dia

24.

ENRIQUETA CAMPSCARDONA 52 anys.Ajuntadora. Participa

per 6ª vegada. Mun ta ràn’ORIENT d’11 anys, el

dia 24.

LUPE FUSTER PE-TRUS 42 anys. Depen-denta. Participa per12ª ve ga da. Mun ta ràen NIN, de 12 anys, eldia 23.

JESÚS BARBERMARQUÈS 34 anys.

Telecomunicacions.Par ti ci pa per 12ª ve ga -da. Mun ta rà n’ORFEO,d’11 anys, el dia 24.

JAVIER JANER FLORIT 48 anys.Comptable. Partici paper 14ª vegada. Mun ta -rà en XOP, de 5 anys, eldia 23.

VICTORIA JANERALLÈS 16 anys.

Estudiant. Participa per2ª vegada. Mun ta rà

n’URINYAC, de 6 anys,el dia 24.

MIQUEL ÀNGEL PONSOLIVES 22 anys.Mecànic. Participa per4a ve ga da. Mun ta rà enTONINO TB, de 7 anys.

FRANÇ RIERA FORTUNY 23 anys.Dissenyador calçat.Participa per 10ª ve gada. Mun ta rà en VOLUN-TARIÓS, de 5 anys.

ARANTXA MOURIÑOBARBER 23 anys.Dependenta. Participaper 6ª ve ga da. Mun ta ràen NAM, de 12 anys.

OSCAR SALAS COLL25 anys. Transportista.Participa per 9ª ve ga da.Mun ta rà en XECO, de 4 anys.

TONI GOMILAMORLÀ 45 anys.Mestre de cases. Par ti -ci pa per 18ª ve ga da.Mun ta rà en ZANIT GM,de 3 anys i en XICU,de 4 anys.

TOMEU MARQUÈS FLORIT 47 anys.Manteniment. Participaper 32ª ve ga da. Mun- ta rà en ROBIN, de 9anys, i en VINT, de 5anys.

JOSÉ PONS COLL44 anys. Pagès. Participa per 24ª vega-da. Mun ta rà n’ESTEL,de 15 anys.

JOSÉ BARBER MARQUÈS 48 anys.Pagès. Participa per36ª ve ga da. Mun ta ràen SUC, de 8 anys.

JOSÉ Mª FEBRERPONS 49 anys.Mecànic agrícola. Participa per 15ª ve gada. Mun ta rà en DIESPI,de 20 anys, dia 23.

LLUÍS FEBRERPULIDO 13 anys.Estudiant. Par ti ci pa per1ª ve ga da. Mun ta rà enSELENI, de 8 anys, eldia 23.

JUAN C. CAMPSSANS 55 anys.Funcionari. Par ti ci paper 12ª ve ga da. Mun -ta rà en CAMPANEROde 14 anys, el dia 23.

CATALINA MARTÍVILLALONGA 35 anys.Tècnic en turisme. Par -

ti ci pa per 2ª ve ga da.Mun ta rà n’ESPLENDORde 19 anys, el dia 24.

MIGUEL MARQUÈSMELIÀ 60 anys.Pagès. Par ti ci pa per 9ªve ga da. Mun ta ràn’UTOPA de 5 anys, eldia 23.

PEDRO MARQUÈSFEDELICH 35 anys.Pagès. Par ti ci pa per15ª ve ga da. Mun ta ràen VAIRÓ de 5 anys, eldia 23.

Desplegable Caixers12:Layout 2 13/8/12 15:26 Página 1

Ja està, ja ha tornat arribar el moment de somniar, ulls ben oberts,amb aquestes nostres festes que tant esperam. És com si l’inicid’any no comencés el primer de gener sinò dia vint-i-quatred’agost… tots i totes, ferreriencs de qualsevol edat comptam elsdies que falten pel gran esclat.

Quan sembla que dos mil dotze ha estat un any un poc compli-cat per les nostres terres, quan els més pessimistes diuen que jares no funciona, que fins i tot sa nostra llengua està amenaça-da, que de doblers no en tenim ni un, i quan d’altra banda elsmés crèduls diuen que les coses només poden anar a millor, fafalta sobreposar-se a tot tipus d’entrebancs i dir i pensar fort queSant Bartomeu ningú ens el treurà. Perquè les coses de cor sem-pre romanen ben arrelades i faci sol o faci trons el so del fabiolens recorda que venim tots d’un mateix poble.Un poble que unit ha sabut sempre avançar, un poble emprene-dor, solidari, festiu i d’ànima oberta. Açò ho sabem amb més for-ça tots aquells ferreriencs que vivim enfora. Tots aquells que vi-vim el dia a dia a través del telèfon, dels nous mitjans decomunicació via Internet, tots aquells que mos dedicam, a mésa més, a ésser, en certa manera, ambaixadors de Ferreries i de sanostra Menorca estimada. Perquè ho podeu ben creure, sempretenim mel a sa boca quan xerram de “ca nostra” i quan podemexplicar que és una sort que hem tingut d’haver après dues llen-gües a la vegada. Es per açò que hi ha moments complicats,quan veim que les coses no van com haurien d’anar, quan notothom arriba a finals de mes, quan n’hi ha que troben obstaclesadministratius i quan davant d’un canal de televisió estranger

ens mostren la cara menys amable d’allà d’on noltros venim,d’enfora tot es viu diferent, amb impotència i amb més sensibi-litat.Lluny de la ignorancia, sabem idò, que Sant Bartomeu és com unparèntesi redemptor que durant tres dies intensos i uns quantsmés de preparació torna al poble la seva essència principal. Esquan deim allò de “per Sant Bartomeu tothom és amic”, i és benver, guardant sempre una certa confiança en que Sant Barto-meu ho serà tot l’any.A ca meva Sant Bartomeu hi és tot l’any. Allà enfora, d’on ara es-cric aquest article i mentre plou i està gris, pens amb la calord’un poble com Ferreries, d’un poble com el meu on he tingut sasort de nèixer i crèixer i on, de moment, puc tornar encara sem-pre per aquests dies tan assenyalats. Ara ho puc compartir ambuna persona que no xerra sa nostra llengua però que viu ses fes-tes com qualsevol ferrerienc. Encara no hem arribat a Menorcaperò pomada ja n’hem begut i menjat avellanes i cuixot, ja no fafalta que jo ho expliqui, n’hi ha que ho fan millor que jo. I és quequan volem sabem transmetre sense paraules lo que és i lo quesignifica ser un bon ferrerienc i un bon santbartomeuer! Hauria pogut escriure un article sobre cavalls i sobre cavallers,música i avellanes, pols, suor, pomades i serrellets que adornenels carrers, hauria pogut escriure sobre el jaleo i ses canyes ver-des, o sobre fer tronyelletes a n’els cavalls… però el cor m’ha dic-tat versar amb tota humilitat sobre jo, sobre ells i elles, voltros inoltros, sobre tots els que coneixem Ferreries i somniam en quèSant Bartomeu ho podría ser tot l’any, sense coces de cavall niestirades de brida!

T. MARGARIDA LLABRÉS ROTGER

Sant Bartomeu 2012: vist d’enfora




Amb aquest text, m’agradaria convidar a la reflexió a tot aquellqui estima les festes de Sant Bartomeu. L’entrega de la canya ver-da i la cullereta de plata és un moment significatiu de la festaque agafa sentit i esdevé important pel fet de ser el premi als ca-valls i cavallers, pel seu esforç a l’hora d’omplir el poble de cavallsnets i adornats, de bots i alegria, per fer-nos reviure cada any lafesta segons els protocols i els costums més tradicionals. En defi-nitiva, és un agraïment a la seva tasca i col·laboració conjuntaperquè tot surti bé. Idò, any rere any, aquest acte festiu es con-verteix en un enfrontament entre un petit grup de persones i elscavalls, els quals, quan volen agafar la canya, es veuen empesoscap avall de la plaça.

Tradicionalment, les canyes s’entregaven d’una manera tran-quil·la, respectuosa, sense empentes. Durant els anys ’80, quanjo encara era un fillet, hi havia molts menys cavalls, una trente-na, per tant, tot anava molt més ràpid que ara. Una volta de “ja-leo” durava devers mitja hora, i clar, el jovent no volia acabar lafesta, per açò, quan finalitzava la tercera volta del dia de SantBartomeu, la gent a vegades cridava “una altra, una altra, unaaltra!”, i algun cop el batlle concedia una quarta volta de “jaleo”.Però el 1987 va canviar tot. Jo vaig ser el caixer sobreposat amb14 anys, tenia una il·lusió molt grossa de poder dur la banderade les nostres festes. Aquell any ja érem més de 40 caixers i totes feia més llarg, i quan la gent va començar a demanar una al-tra volta de “jaleo”, el que llavors era el batlle, en Biel Martí, vaconsiderar que ja era prou tard i convenia fer via cap a l’entregade canyes. En aquell moment van començar les empentes.A tothom li agrada la festa i ningú vol que acabi, però no seriamés polit celebrar la canya amb el cavall fent-lo botar desprésd’agafar-la, compartint l’alegria amb el caixer, sense que ningúhagi de passar pena?Sota el meu punt de vista, com a persona que ha conviscut to-ta la vida amb els cavalls, els estem maltractant, ja que aquestsvolen obeir el seu genet però no poden a causa de la mala in-tenció de les empentes que no fan més que fer-los patir i esgo-tar-los. Segons Mahatma Gandhi, una societat es pot jutjar percom tracta els animals, idò jo crec que val la pena que hi refle-xionem. No fa molt, va venir a Menorca un circ i hi va haver ac-tes de protesta de grups en defensa dels animals, i és ben sabutque moltes corregudes de braus també són rebutjades per de-fensors dels drets dels animals. És ben clar que no té res a veu-re, però sí que és cert que els nostres cavalls també poden pa-tir en aquestes circumstàncies, i no crec que les nostres festeshagin de ser motiu de patiment per ells, un dels clars protago-nistes de la festa.

T I F. PACO MORLÀ MARQUÈS

Si un poble vol, és possible


Com a criador de cavalls, m’omple d’orgull el fet de tenir a Me-norca tanta gent que durant tot l’any estima i cuida el seu ca-vall el millor que pot, en la higiene, l’alimentació, l’exercitació ientrenaments constants, etc. Els cavalls es domen d’una ma-nera progressiva, se’ls dóna temps perquè vagin entenent elque se’ls demana, sense traumes, és a dir, a poc a poc i amb bo-nes. Així, en el moment de la festa, seria ben polit que tothompogués xalar i fer bulla amb respecte i seny, en tost de semblaruns bàrbars.Si un poble vol, és possible canviar les coses cap a millor, pen-sant en la tradició i en el benestar de tots, tothom té dret a gau-dir de la festa, els cavalls i els caixers més que ningú. Seria pre-ciós tornar als orígens de la nostra tradició i que les canyestornessin a ser açò, un reconeixement que el poble vol donarals seus protagonistes tot obrint-los pas cap al seu premi que,després de dos dies de “jaleos”, voltes i bots, crec que s’ho tenenben guanyat! Un exemple clar el tenim a les festes de Sant Joand’enguany, on després d’anys de tenir problemes i accidents enels jocs des Pla semblava que mai més es podria córrer ambuna certa seguretat, però aquest any ho han fet possible, i cer-tament és un passadís molt més llarg del que noltros necessi-tam per donar les canyes per Sant Bartomeu.Així, si un poble vol, és possible...

Canvis en la recollida de canyes, dalt l’any 1982 i baix el 1999.


Per què a Ferreries celebram St. Bartomeui no St. Pere, posem per cas? No en sabemel motiu, però així quedà decidit quan elrei Jaume II de Mallorca, el 19 de març de1301, signava el Pariatge on disposava lafundació duna nova parròquia amb elnom de St. Bartomeu de la Ferreria.L'apòstol Bartomeu ha anat idò lligat a lanostra més que setcentenària històriacom a poble des del seu humil naixementa la recolonitzada terra menorquina.

Dia 24 d'agost St. Bartomeu és idò la nos-tra festa patronal; la celebram el dia quetoca segons el calendari cristià (llevatdels anys de la guerra civil que la celebra-ren pel març); ara l'estiu ja duu més dedos mesos de camí, la calor encara és for-ta però el dia s'ha anat escurçant, les om-bres s'allarguen i les síndries comencen abuidar-se per dintre; per aquestes datessolen apareixen al cel avisos de tormen-ta. La nostra festa s'escau en un mes de

vacances, quan Cala Galdana encara ésplena de turistes. Sant Bartomeu fa netel poble: els pintors de façanes li podenben agrair la feina que tenen les setma-nes prèvies.Com es devia celebrar en primer santBartomeu? No som historiador i desco-nec moltes curiositats de l'antigor. EnCarlos Barber, en Toni Serra i en Nito Ja-ner ens n'explicarien molts de detalls. Detemps més recents ja m'han arribat mésinformacions. Es Sereno Vell, en JoanPons, en una de les seves gloses sobre elSant Bartomeu de 1899 conta que “ve-nien moltes cotxades plenes de ciutade-llencs”, que es veu que destacaven d'entreels forasters visitants. A finals del XIX jahi havia alguns dels ingredients de la fes-ta d'avui: cavalls, completes i missa ma-jor, gent vinguda d'altres pobles, futbol ino poques xumes. L'any 1899 va fer decapellana un tal Joan Capó de qui, en lesreferides gloses, es Sereno vell comenta

que “molts troben cosa rara fer de capellàsense ser-ho”. Segons en Toni Camps foul'any 1913 que qualcà per primera vegadaun capellà, el vicari Bernadí Juanico.Antigament el caire religiós de la festaera més accentuat i arribava probable-ment a la majoria de la gent. Na Juanitades Casino recorda que la festa anavaprecedida d'una novena: “era el preludi dela festa que s'acostava, i l'alegria de tot elpoble, que omplia l'església, es feia palesaen l'entusiasme amb què entonavenaquelles cobles tan nostres que exalçavenla vida del sant Apòstol valerós”. Per SantBartomeuet, el diumenge venidor, es feiala processó dels caixers que obria el fa-bioler seguit dels caixers de la qualcada.Avui en dia la religió conserva la seva ex-pressió, en el cor de la festa popular, en lapregària de completes i en la missa delscaixers. Les completes, degut al grannombre de cavallers participants, se cele-bren a la quina hora de la nit: són la pre-

Torna Sant Bartomeu



T. JOAN FEBRER ROTGER

gària que clou la primera jornada festivaamb el cant de Simeó “ara, Senyor, deixauque el vostre servent se'n vagi en pau”. Lamissa dels caixers o missa major: per lesmateixes raons que les completes, s'hadesplaçat fins tard, a mitjan capvespre;açò no impedeix que els fidels, en grannombre, acompanyin els caixers i omplinl'església parroquial en una missa moltalegre i concorreguda. S'hi proclamal'evangeli segons Joan on apareix Nata-nael, un dels primers deixebles de Jesúsque molts de crítics identifiquen amb

l'apòstol Bartomeu, un dels Dotze.En aquests actes seguim cantant les co-bles del sant patró: basades en informa-cions apòcrifes, relaten la vida i missió del'Apòstol valerós que predicà a l'Índia i al'Armènia i morí cruelment escorxat. Lesimatges del sant el representen amb unganivet a la mà com convertint en trofeul'instrument de tortura. Mentre es cantenles cobles es reparteix l'aigua-ros perfu-mant el cap dels assistents amb un rajolíde les maratxes coronades amb olorososbrots d'alfàbrega; segons Sebastià Rotger,

ho hem heretat dels musulmans menor-quins que empraven l'aigua-ros en seny-al d'hospitalitat. La festa és com una treva enmig de la cri-si. Si ningú se'n sent marginat, els valorsde la festa podran animar els dies mésdurs de l'any. Una vegada més torna SantBartomeu i noves generacions d'al·lots ial·lotes s'incorporen a la bulla. “Les festess'acaben, tristesa és demà”, cantava Sa Tra-ginada. Però vindrà el dia que no hi hauràdemà, perquè serà festa per sempre.

B O N E S F E S T E S



Som un cavall que vaig participar a ses passades festes de SantBartomeu per primera vegada. Van ser unes festes molt xules iemotives, però crec que també puc xerrar en nom dels meus com-panys, si dic que van resultar un poc amargues.

Duem mesos preparant amb es meu amo ses festes de SantBartomeu, m'entrenaven per vèncer ses meves pors naturals,me van mostrar a fer es bot i anàvem d'excursió amb altres ca-valls perquè me posés ses cames fortes. Prest vaig aprendre queperquè es meu amo no hagués d’emprar els esperons i no for-cés es mos que me posen dins sa boca, bastava obeir ses sevesinstruccions, de manera que vam acabar formant un equip ben

avingut i amb respecte mutu.Va arribar es dissabte de Sant Bartomeu i es meu amo i sa fa-mília, plens d'il·lusió, me van fer ben net, me van ben mudar ivam anar cap a poble. Allà ja hi havia molts de companys! mossaludàvem, mos fèiem bromes i ens ho vam passar molt bé.Quina festa més polida! sa gent contenta, sa música per tots esracons des poble i ple de fillets que ens acariciaven. A sa prime-ra passada de jaleo vaig tenir una mica de por, però a ses altresdues m'ho vaig passar molt bé. Vaig xalar molt!Es dia següent, estava una mica cansat, però quan me vaig re-trobar amb els companys, prest me vaig oblidar d'es cansamenti vam tornar a fer festa i xalar com es dia anterior. Amb es replec

Traumes d’un cavall de festa


me vaig sentir molt còmode i quan va arribar es jaleo ja hi vaigentrar sense por i m'esforçava per fer es bots ben grossos i po-lits.Quan va acabar es jaleo, sa banda va canviar de música i vaig co-mençar a veure els meus companys una mica tensos i tristos. Joels hi vaig demanar:- Com és que de s'alegria i sa festa ara tots esteu espantats?Sa contestació va ser:- Entra i ja ho veuràs!Jo me vaig quedar molt preocupat i me vaig limitar a esperar esmeu torn.Quan finalment me va tocar, sempre obedient, vaig seguir sesinstruccions des meu amo que m'indicava anar cap a sa banda.Una vegada allà, un grup de gent me va empènyer cap avall i jome vaig deixar endur. A la vegada es meu amo m’indicava quetornés cap a sa música. Quan hi vaig tornar a ser me van tornara empènyer. Vaig aguantar ses empentes perquè sabia que esmeu amo volia que anés cap a sa música, però de cop algú meva donar un toc pes morros i un altre, un toc pes cap, cosa que

me va desconcertar, ningú m'ho havia fet mai! i vaig tornar a fu-gir cap avall.De cop es meu amo me va atracar els esperons amb més força,com no ho havia fet mai! i me va fer anar cap aquella gent quem'havia tractat malament. Ple de por, vaig tornar a anar cap allàperquè així m’ho exigia es meu amo. Quan hi vaig arribar algúme va agafar es mos i me va girar es cap amb brusquedat, quinmal que fa açò! Jo volia fugir, però es meu amo, ja amb més in-sistència, me va obligar a quedar. Jo no entenia res... finalmentvam agafar una canya verda i es caixer va indicar que marxés-sim d'aquell lloc tan desagradable.Ara ja entenc sa tensió dels meus companys abans d'entrar!Sempre m'havien mostrat que obeint a n’es meu amo, no hi ha-via perquè prendre cap mal. Aquest dia es meu món es va es-fondrar, perquè fes el que fes me donaven a entendre que ho fe-ia malament.Que polit seria poder anar a cercar sa canya amb pau i tran-quil·litat per després poder obsequiar a n’es poble amb es dos otres bots més polits de tota sa festa!!!

T I F. ELS CAVALLERS VETERANS DE SANT BARTOMEU /

JUNTA DE CAIXERS / JUNTA DE FESTES


Les escoles avancen Sant Bartomeu

Sant Bartomeu s’atraca i cada any les escoles d’estiu fan algu-nes activitats prèvies relacionades amb la festa que a tots els fi-llets els encanten. L’escola d’estiu del col·legi Sant Francescd’Assís sempre recrea moments de la festa. Així, l’any passat vanfer un berenar de coca i xocolati, van fer una visita al Club Hípic,van organitzar els jocs típics que es feien al Carrer Nou i van ce-lebrar un Sant Bartomeu propi seguint tots els protocols. Percomençar van anar a l’Ajuntament, on el batle els va fer entregade la bandera i van sonar el primer toc de fabiol. A la mateixaplaça van fer el seu jaleo i van ballar els capgrossos. Per altrabanda, l’Escola Infantil de Ferreries ha rebut aquests dies la visi-ta del fabioler d’enguany, Joan Mir. Allà, els més petits van pas-sar una bona estona escoltant el so del tambor i el fabiol i vantenir també l’oportunitat de sonar-los un poc.



F. SANT FRANCESC D’ASSÍS /

ESCOLA INFANTIL FERRERIES


Bon dia i salut! Supòs que tothom ja deu estar més o mancoapunt i preparat per viure intensament les festes de SantBartomeu 2012. Un any molt especial, esperat i senyalat, per lescircumstàncies històriques que tots sabeu. Un any, però, en el quesi hem de fer cas a alguns s’acaba el món. Jo no ho crec, fins i totm’hi vaig jugar trenta euros amb un amic a que no s’acabarà. Elldiu que sí, que a Cuarto Milenio ho van ben explicar. Total, si perdno crec que li hagi de pagar... També ha estat l’any del desvia-ment, amb pont-túnel-mega rodones incorporades. N’hi ha quediuen que ara la gent no s’atura al poble, ells s’ho perden... elquè? No ho sé exactament, però s’ho perden.

I també és l’any de les retallades, de les apujades d’IVA, delcopagament, dels funcionaris monolingües, de la prima de riscdesbocada... no sé com acabarà la cosa. A lo millor quan estigu-eu llegint aquestes línies ja ha esclatat tot i ja no hi ha Europa,ni països, ni estat del benestar, ni educació... res de res, a lomillor ja només hi queden els bancs. Potser que s’acabi l’Euro itorni la pesseta!! Que per jo seria una gran putada, que resultaque amb l’eufòria del canvi de moneda ho vaig baratar tot inomés em vaig quedar amb una de vint-i-cinc i un duro. I aveure que faig jo ara si desapareix l’euro i em qued amb trenta

peles. Però hem de ser optimistes, i tenir fe i esperança en queels nostres polítics ens treguin d’aquesta situació. ( No sigueumalcriats, aquí no tocava riure.)Però, i que té açò que veure amb les nostres festes? Molt mésdel que sembla. Em consta que quan el nostre president prepa-rava les darreres mesures per fer que el país vagi cap amunt isurti de la crisi (no, açò tampoc es un xiste), ja que hi era va afe-gir un grapat de retallades per Sant Bartomeu. Proposava entred’altres, que retallessin una volta de cada jaleo. Que a les verbe-nes les cançons no comencessin després del típic Güan-chu-tri-for sinó que ho fessin abans del chú. Que a les atraccions, la“rana” no anés amunt i avall i donés voltes esvalotada, que esquedés quieta i bastaria que un operari anés de cabina en cabi-na donant unes empentetes per fer-les tremolar una miquetafent pujar l’adrenalina dels ocupants. També deia que no sorti-rien els capsgrossos, en tot cas posaria a ballar els més capar-rots del poble, quant a dimensions físiques del crani s’entén. Vaproposar que mestre Colom en tost de dirigir amb una osten-tosa batuta o fes amb una garrot de polo o un palillo. I moltesd’altres que no són bones a dir. Els mercats i principals lídersmundials, però, es van posar molt nerviosos. S’ho van prendreuna mica malament, ja que consideren les nostres festes com


Crisi i festa (versió sense retallades)


un dels pilars del bon rollo i alegria de la unió europea i de laresta del món incivilitzat, i si en aquests moments difícils lleva-ven a la humanitat la possibilitat de passar uns dies de felicitatal nostre poble seria una hecatombe descomunal. La prima derisc va començar a pujar i la borsa es fa foradar, per molt quedonessin la culpa a Bankia. Així que els que comanden van dirque Sant Bartomeu no es tocava i en Mariano va llevar la pagaextra de nadal als funcionaris.També es xerra de que es pot intervenir i rescatar, encara més,al nostre regne. Segons em va dir un home amb mostatxos icalçons curts que ha estudiat molt a fons el tema i ja ha escrittres best-sellers sobre la qüestió, si s’arriba a aquest punttambé ho patiran les nostres festes. Per començar diu que vin-drà na Merkel en persona, agafarà es tambor i es flabiol, pujaràdalt sa somereta i farà anar ben rectes tots els caixers cap allàon ella digui. Després enviarà en Montoro i en De Guindos arepartir s’aigo-ros i no els deixarà tornar fins que tenguin lesguindoles ben plenes. En tot cas, esperem que no acabi així lacosa. Però el que m’ha comentat molta gent es que amb totaaquesta situació de cada vegada tenen menys recursos pergaudir de la festa. Però com que són uns dies en els que la gentel que vol és xalar i passar-ho bé amb companyia de la gent delpoble i oblidar els mals moments de l’any, al final sempre es

pot trobar la manera d’aconseguir-ho. Em deia un que aquestany no té doblers per anar de pomades al bars, així que ha pen-sat que li agafarà les ulleres graduades a son pare, que no hiveu a dos pams des nas i du com a mínim set megapíxels acada vidre, i quan hagi fet la primera pomada se les posarà, im’assegura que aquella sensació de que tot es mou i no hoveus gaire clar i distorsionat la obtindrà amb deu o dotzepomades de manco. Un altre em deia que havia trobat a inter-net una pàgina que es diu “how to make gin for only you”, quepels que no sabeu anglès vol dir, “com fer un bòtil de Xoriguer aca teva”, i que amb lo que allà havia après i les llimones del’hort del veí també li sortiria la cosa bé de preu. No donarémés idees perquè segur que ja les coneixeu totes i en teniu demolt millors.En tot cas, aquests dies de festa són uns dies en els que segurque no hi faltaran ni xocolati, ni coca bamba, ni cavalls botant,ni calor, ni les il.lusions dels més petits, ni l’alegria dels mésgrans, ni retrobaments i bons moments amb els amics... comcada any. Què per molt malament que estiguin les coses, noens espanyi les nostres festes.

BON SANT BARTOMEU!!

T. TONI ROTGER COLL

F. PACO HUGUET


SANT BARTOMEU 2012 RF 46-47-48-49-50-51-52-53

Calaix de s’àviade ses festes

8

1 Caixers de l’any 1935, amb el jove Joan Huguet com a capellana (F. Maria Huguet). 2 El senyor Joan Huguet de capellana, un any abans de ser assas-sinat (F M. Huguet). 3 En Xiscu Morlà Janer, amb el cavall de Santa Margalida, agafa la canya l’any 1962 (F. Catalina Marquès). 4 En Miquel Marquès,l’amo de Son Camaró, baixa pel carrer Fred després del jaleo amb els seus fills Catalina i Miquel, l’any 1950 (F. C. Marquès). 5 Els germans Juan, Toni i Eu-làlia Pons Florit, damunt un cavallet de cartró l’any 1956 (F. Toni Pons). 6 Antoni Rotger i Magdalena Marquès amb els fills Àgueda, Vicent, Miquel i Tonil’any 1947 (F. Maria Coll). 7 Na Paqui Miró amb el caixer més jove que va sortir a Ferreries, l’any 1971 (P. Miró). 8 Els caixers amb la Banda de Música, l’any1973 (F. M. Huguet) 9 En Miquel Rotger, l’any 1947 al costat de la creu que hi havia al Pla de l’Església (F. Rita Rotger). 10 Tónia Al·lès, Magdalena Cardo-na, Catalina Marquès, Maria Salord i Biel Pons, al carrer Nou després de tirar avellanes l’any 1962 (F. M. Marquès). 11 Martina Martí, Esperança Martí,Manola Coll i Maria Coll l’any 1965 (F. M. Coll). 12 Junta de Caixers de l'any 1950 aproximadament on surten en Toni de sa Terra Rotja, en Toni, en ToniMoll, en Tomeu Marquès, en Vicent Rotger i en Miquel Marquès (F. M. Coll). 13 Catalina Marquès i Tónia Marquès amb un premi de la tómbola l’any 1963(F. C. Marquès). 14 Un grup de bergants a la plaça del jaleo (F. Llorenç Febrer). 15 En Rafel Cardona l’any 1957 amb el seu cunyat, el petit Vicent Rotger, queenguany serà el Caixer Casat (F. R. Rotger). 16 Guillem Coll Villalonga amb els seus fills Maria i Guillem, l'any 1955 (F. M. Coll). 17 Baixada dels caixers, any1973 (F. M. Huguet). 18 En Vicent Rotger Febrer, l’any 1949 (F. M. Coll). 19 Jaleo, l’any 1948 (F. M. Huguet). 20 La Guàrdia Civil crida l’atenció d’en Pere Allès,que anava sense camisa a la plaça a finals dels anys seixanta (F. Pere Allès). 21 Qualcada del dia de Sant Bartomeuet amb mules (F. M. Huguet). 22 Qua-tre amigues l’any 1969: Ana Allès, Maria Pons, Joana Pons i Maria Mercadal (F. Joana Pons). 23 Toñi Mercadal, Nuri Florit, Emelia Florit, Sefa Martí, TòfolFebrer, Ana Seguí, Litus Arguimbau, Nel Mir, Nasi Truyol i Nito Hidalgo l’any 1969 (F. Litus Arguimbau). 24 N’Aguedita Febrer amb en Miquel Rotger i naRita Rotger, cosins, l’any 1965 al carrer de Dalt (F. R. Rotger). 25 Nel Mir, Nito Coll i Litus Arguimbau, amb les camisetes a conjunt l’any 1968 (F. L. Arguim-bau). 26 Nofre Janer, Tòfol Febrer, Nel Mir, Litus Arguimbau, n’Hidalgo i un jove de Ciutadella, el 1968 (F. L. Arguimbau). 27 Una imatge de 1969 amb enPere Allès, en Bartomeu Barber, en Pepe Allès i en Bal Marquès (F. L. Arguimbau) 28 En Tomeu i en Joan Pons Pons, damunt el cavall de Sobrevell, acom-panyats per son pare en Joan Pons de Son Telm, l’any 1977 (F. Joan Pons). 29 Els germans Maria i Pedro Pallicer amb la caixera Joana Coll de Binimassól’any 1985 (F. Maria Pallicer). 30 Els germans Miquel, Biel i Paco Morlà damunt cavall l’any 1984, amb en Jon Coll i el fillet Jesús Morlà a coll (F. Paco Mor-là). 31 El sobreposat Paco Morlà, l’any 1987 (F. P. Morlà). 32 En Miquel Rotger amb els seus fills Antoni i Guillem (Xemo) l’any 1984 (F. M. Coll). 33 En JoanPons damunt un ase el dia de Sant Bartomeuet, amb la seva neboda Maria Pons i la germana Carmen Pons, l’any 1988 (F. C. Pons). 34 En Biel Morlà Mar-quès, quan agafa la canya l’any 1986 (F. P. Morlà). 35. Quatre bergantells a punt de començar la festa l’any 1992: Pedro Sintes, Lluís Piris, Carlos Coll i Da-mià Rotger (F. P. Miró). 36 Tomeu Llabrés, Esperança Barber, Damià Rotger i Sebastià Rotger, l’any 1992 (F. P. Miró). 37 Trompetes i fiscorns de la Banda, l’any1998: Judit Janer, Miquel Febrer, Laura Mascaró, Eva Morlà i Miquel Rotger (F. M.Coll). 38 Catalina Marquès Melià, amb el cavall de Sa Mola (F. C. Mar-quès). 39 El caixer Tomeu Llabrés durant les voltes pel carrer Nou, amb Esperança i Sebastià Rotger (F. P. Miró). 40 Els músics esperant a que acabi la mis-sa l’any 1987, entre ells en Biel Alberto, Bep Riudavets, Miquel Rotger, Maties Sansaloni, Margarita Torrent i Vicent Rotger (F. M. Coll). 41 Jesús MarquèsPons amb la seva germana Nuri i el seu conco Joan Pons (F. Jesús Marquès). 42 El caixer Jesús Marquès també amb la seva germana Nuri però l’any 2007(F. J. Marquès) 43 Els cosins Jesús Marquès i Mateu Pons dalt el cavall Mendrugo, d’en Joan Pons, al carrer Mallorca l’any 1989 (F. J. Marquès). 44 El cai-xer Jesús Marquès amb els seus amics Xavi Martí, Guel Bosch, Tomeu Mir i Hilari Janer l’any 2002 (F. J. Marquès). 45 Un grup d’amigues al Pla de l’Esglésial’any 2000: Sílvia Marquès, Ingrid Márquez, Catalina Serra, Marga Febrer i Esperança Rotger (F. P. Miró). 46 El caixer Vicent Rotger Febrer l’any 1948 (F. M.Coll) 47 La primera banda de cornetes i tambors de Ferreries, preparada per sortir el 1995, dirigida per en Miquel Rotger i en José Pons (Xe) (F. M. Coll).

1 2


3

6

8

54

9

7


13

11

12

10

14

15


17

18

16

20

19


23

2221

27

26

2

3025

24


28

31

29

30

3233


36

37

34

39

40

35

38


44

45

41

46

47

43

42



T I F. MARC TRUYOL MOLL


Sant Bartomeu al campEs temps passa volant i sense adonar-nos un altre Sant Bartomeues vol obrir pas. Per es qui qualcam sempre pel camp, sa pols de sestanques segades, o es groc de s’herba seca ens ho ben recorden, defet crec que amb es pas d’ets anys he descobert que Sant Barto-meu és també un lligam entre el camp i jo mateix, precisamentperquè és ell, el camp, es qui amb aquests detallets primer me faevidència de que ses festes s’atraquen.

Aquest any passat, juntament amb es càrrec de caixer casat,vaig complir 25 anys anant a sa qualcada, i vegades hi ha gentque em demana d’avont me ve aquesta vena santbartomeuera,i no sé què dir, de fet sa veritat és que jo som es primer en de-manar-m’ho, supòs que es ser ferrerienc, cavaller i pagès formaun trípode sobre es que aguant ses meves dèries. Ferrerienc pernaixement sí, és a dir per casualitat, beneïda casualitat idò,m’agrada. Sa necessitat de ser cavaller crec que no necessita captipus d’explicació, ningú qualca 25 anys si no té passió per es ca-valls. I es fet de ser pagès m’ha facilitat es poder-ne tenir pràcti-cament sempre almanco un. De totes maneres en 30 anys quefa que en tenc de cavall, només n’he tingut dos: en Llebeix, uncavall castany una mica gruixadet que té 28 anys i encara viume pareix per Es Castell, i en Moro, es que tenc ara, un cavall ne-gre no massa gros, que enguany ha complit 15 anys. Sigui aquestescrit un petit homenatge pes dos.Sant Antoni és un lloc “costerut”, per açò és que va molt bé teniruna bístia qualcadora per arreplegar es bestiar quan aquestpastura enfora des bouer. Així puc dir que per jo s’ambient deSant Bartomeu comença ben de primerenc, allà per darreries demarç o principis d’abril, coincidint molts anys amb ses festes dePasqua, ja començ a ensellar es cavall. Tot d’una ho faig com unafeina més, per no anar a peu, no feim bots ni voltes, ni tan solsme pos ets esperons, però així com van passant es dies i sa calors’incrementa i es capvespres són més llargs, tant es cavall comjo anam agafant entrenament i ens començam a ambientar.

Llavors, passat Sant Joan, es bestiar durant es dia ja no pastura,sinó que jeu a ombra per colque vorera, esperant sa fresca de sanit per anar a pasturar, en la qual cosa ja no es fa necessari en-sellar es cavall per arreplegar-lo, però Sant Bartomeu s’atraca is’entrenament ha de continuar. Ara un ja espera s’horabaixa descapvespre per qualcar, quan es sol d’estiu comença a donar tre-va, i sa finalitat ja no és anar de feina, sinó de preparació per safesta.Una festa que hem de cuidar si realment l’estimam, i per açò, ésa dir per poder-la estimar, és important es conèixer-la, perquètant crec que estaria bé saber, ni que sigui per damunt damunt,des seus orígens, des seu contingut, de sa seva finalitat, des seuper què en definitiva, ja que tot té un motiu, una explicació, aixíque llegir, demanar, escoltar, voler tenir coneixement del que ce-lebram, i per mor de què o de qui ho celebram mos ha de ser im-portant per poder arribar a sentir-la com una cosa nostra, per-què només es fa seva sa festa aquell que la respecta as màxim,acceptant ses seves normes escrites i no escrites, encara queaquestes d’una o altra manera no ens beneficiïn. És molt bo defer omplir-se sa boca de “sant bartomeuisme” mentre es ventsbufin favorables a allò que un pretén en s’àmbit personal, peròquan per es bé de sa festa o per respecte a n’es seus protocolsun es veu a haver de fer algun sacrifici, per petit que sigui... lla-vors ja no hi ha ningú.Tinguem molt clar que per arribar a conèixer i estimar Sant Bar-tomeu no és necessari s’haver de ser caixer. També des de baix(principalment des de baix, diria jo) és bo mostrar respecte, safesta la feim entre tots, i tant necessaris som uns com ets altres,però no tot val, i mai és de rebut basar sa xalada d’uns ens’angoixa d’uns altres. Aquí sí que és ben real sa dita democràti-ca de que sa llibertat d’un acaba allà on comença sa dets altres.Respectem-nos idò, ets uns a n’ets altres, i celebrem unes moltbones festes de Sant Bartomeu.

Dues fotos de l’any 1990 al lloc de Sant Antoni de Ruma.



T. M.C.

F. PEDRO / XISCA MARTÍ MARQUÈS

L’olor del pa sortint del forn forma part de la història de la famí-lia Allés Pons. La història empresarial i també la vital, perquè elnegoci familiar es va fundar just quan en Pedro i na Margaritas’acabaven de casar i, ben jovenets, van decidir posar-se al capda-vant del petit forn del carrer Fred, propietat del conco d’en Pedroi on ell hi havia treballat d’aprenent durant uns anys.

Era l’any 1962 i avui, quan celebren el 50 aniversari, repassenamb orgull la trajectòria de la panaderia Pedro, cada passa do-nada per adaptar-se a les necessitats i atendre les demandesdels clients, amb nou equipament i infraestructures i ampliantles línies de producció amb especialitats dolces i salades. Orgulltambé perquè el negoci familiar ja ha incorporat la tercera ge-neració: n’Úrsula Allés, qui ha seguit les passes de son pare i delseus avis tot i que, en aquest cas, no a l’obrador, sinó des de lal’oficina i assumint responsabilitats administratives.“Vam començar al número 23 del carrer Fred, on avui encara hitenim la botiga. Allà hi havia el forn de llenya i on preparàvem idespatxàvem el pa ‘madrileny’, unes barres que no feia ningú enaquella època i que agradaven molt –comenta el matrimoni–.Teníem moltes idees i moltes ganes de fer coses i, ben prest,vam començar a fer coques amb pinxa, tomàtic, amb sucre, cre-ma o albercoc pensant en un producte per a berenetes. Tot pas-tat a mà! I sa veritat és que va tenir molt èxit”. L’esperit de servei sempre ha estat present en l’empresa desdels inicis. Cada dia, de dilluns a dissabte, en Pedro repartia elpa porta a porta. Durant dues hores, voltava tot el poble ambuna moto –fins el Coll Llis i més tard també pels xalets de CalaGaldana– per vendre el pa fresc del dia. Van ser pioners en unservei a domicili que va durar fins a finals dels anys seixanta,quan la panaderia va aconseguir molta clientela d’entre tots els

treballadors que es van desplaçar a Ferreries per fer les obres dela carretera de s’Enclusa o de Cala Galdana i, més tard per cons-truir el Saronga, l’actual hotel Sol Gavilanes. L’establiment va serel primer client de Pedro del sector de l’hosteleria en un mo-ment incipient de l’activitat turística a l’illa. “Encara record quanel director del Saronga em va telefonar per demanar-me si vo-líem fer pa per als seus clients. Vaig anar a l’hotel a xerrar ambell el mateix dia que esperava l’arribada dels primers 600 turis-tes. El més sorprenent era que la recepció encara estava senserajoles”, comenta entre rialles el pare de família i fundador delnegoci.Després del Saronga vindrien altres 24 hotels de Menorca quevan confiar amb Pedro per posar cada dia el pa a taula als visi-tants, com ho havien fet sempre amb els vesins de Ferreries.Abans, però, va ser imprescindible el trasllat de l’obrador. Va serl’any 1974 quan van construir l’edifici a la carretera general i vanampliar equipament i personal per poder atendre comandesdiàries de fins a 18.000 panets que arribaven dels hotels i tam-bé de nombrosos supermercats i restaurants de l’illa. Van ad-quirir un nou forn de pisos i una màquina txecoslovaca per ferpanets que encara es manté activa. Era un dels únics exemplarsque es van comprar a tota Espanya. La inauguració del nou ob-rador va coincidir també amb la incorporació d’en Toni, el germàde na Margarita, com a soci de l’empresa.Na Margarita comenta que tenia molta manya per pastar lescoques, també les ensaïmades menorquines, un producte moltnostre i molt vinculat a les nostres festes que també van donara conèixer als turistes a través de les comandes que servien alshotels, juntament amb el pa i els productes de bolleria. “En fè-iem moltíssims de quilos d’ensaïmades!”, afegeix.La història d’aquests 50 anys de Pedro ens demostra, també,

Pedro, 50 anys posant el pa a taulaLa furgoneta per repartir pa, a finals dels anys 60. En Pedro Allés, al forn del carrer Fred.


l’esperit emprenedor de la família. A més del pa, van apostar pelvessant més gastronòmic per oferir un ampli assortiment enbolleria, rebosteria i pastisseria amb l’objectiu d’oferir un millorservei i solucionar les necessitats dels clients. Junt amb els pro-ductes més tradicional de la gastronomia menorquina, amb elsanys han incorporat nous articles d’acord als paladars i les de-mandes dietètiques actuals, com ara, per exemple, el pad’espinacs o el de cereals o els pastissos de textures més suausi cremoses. Han ampliat també els seus punts de venda ambbotigues pròpies a Maó, l’any 2000, i as Mercadal, ara fa tresanys.En Pere fill recorda que amb 7 o 8 anys ja ajudava a les feinesdel forn, rallant pa o rascant les llaunes. Ha crescut a l’obradorde la família i ha seguit les passes professionals dels seus pa-res. Autodidacta en l’ofici, sempre li ha agradat anar a les firesper veure coses noves i pensar què de diferent podria oferir alsclients. Recorda, per exemple, que a Menorca van ser els pri-mers que van fer donuts casolans i li encanta preparar pansamb les formes més sorprenents. Pedro vol compartir el seu 50 aniversari amb tots els clients ivesins del poble. Per açò, des de principis d’agost fan promo-cions per poder tastar els seus productes a un preu especial

d’aniversari, unes promocions que van de dijous a diumenge ique van canviant cada setmana. A més, pels dies de Sant Bar-tomeu estan preparant una sorpresa de mides importants quefarà molt dolç l’inici de les festes i que vol ser una mostrad’agraïment de l’empresa cap a tot el poble.

Tres generacions de la família dedicades al negoci.

Joyería

C/ Pare Huguet, 13-bis – Ferreries – Tel. 971 37 46 84 – 659 320 406

Bernardino

Vendedor de Oro de 18 Kilates.

Compram or, no importa si

està romput o deteriorat!

Bones Festes

a tots els

ferreriencs i visitants



sideració de profitós, encara més singular i característic de l’illaque l’alzinar. Els ullastrars extensos només es coneixen d’unespoques regions de la Mediterrània Occidental, una d’elles ésMenorca. Avui pràcticament apareix només com a mitjans oboscarrons enmig de tanques, tan sols en algunes faldes debarranc del terme es poden veure ullastrars relativament ex-tensos i amb arbres de dimensions considerables. És un boscque té un temps de maduració encara més llarg que l’alzinar.Els ullastres en si creixen relativament ràpid, però fer la soca itot el brancatge llenyós és més lent. Quan l’ullastrar arriba a lamaduresa és un vegetació atapeïda, fresca i també amb unesplantes acompanyants característiques. L’ullastrar és del ma-rès i per açò on millor es desenvolupa és per damunt el Mig-jornet.Avui pràcticament han desaparegut, però abans devien serben presents també els boscos de ribera o en galeria, els que esformen seguint el curs d’un torrent, aprofitant la seva frescor.Tamarells, alocs, oms, llorers, serien alguns dels arbres que elsformaven. Tots són de creixement ràpid, adaptats a les torren-tades. Alguns vestigis es poden veure encara en els fons delsbarrancs i en alguns torrents de la Tramuntana. L’aprofitamentde la terra devia ser la causa principal de la seva desaparició,però no ha estat gratuïta. Els boscos en galeria són els respon-sables d’estabilitzar les terres davant les torrentades o de man-tenir el llit del torrent net, gràcies a la seva ombra que limita elcreixement de plantes com esbarzers i canyes que poden cau-sar taps o embossaments.Si es consideren altres arbres vestigials com les sureres, i topò-nims com pla des suros, coster des suros, etc., l’aladern de fullaampla o boixera, el pi teia o pi d’antenes o el pi des Milocar opinastre, llavors la varietat de boscos que antigament hi haviapel terme de Ferreries encara devia ser molt més important.


T. PERE FRAGA ARGUIMBAU. Botànic

Els boscos deFerreries

La relació entre l’home i els arbres ve de molt antic, es creu, hi haindicis que així semblen demostrar-ho, que els nostres ancestress’originaren en un ambient natural on els arbres tenien un certprotagonisme. No seria un bosc atapeït i espès com una selvatropical, sinó més bé un espai obert amb els arbres dispersos, elque avui coneixem com una sabana o les deveses peninsulars.L’home, en major o menor grau sent una atracció pels arbres,agraeix la seva ombra. Els arbres han estat des de sempre unafont important de productes naturals i matèries primeres.

A la Mediterrània hi ha prou evidències com per afirmar queen el seu paisatge vegetal les grans formacions boscoses noeren un element caracteritzador, com es pensava fins fa pocsanys, serien un element més d’un paisatge en mosaic ben di-versificat. Sigui com sigui, els boscos, entesos aquí com a formacions ve-getals estables en les que hi predominen les espècies llenyo-ses de port arborescent, han estat un punt d’atracció per al’home, ja fos per aquella font de recursos i matèries primeres,pel seu impacte visual o per la seva capacitat d’originar am-bients diferenciats, fàcilment perceptibles per l’home. No pas-sa per alt que hi ha un canvi d’aire quan es passa d’una tancaa un alzinar, per exemple.La part central de l’illa és on les formacions boscoses han tin-gut més importància, tant en l’aspecte econòmic com per laseva extensió. Així, Ferreries és des de temps antic una zona onaquestes formacions vegetals han tingut importància per a lagent. Les persones que vivien en el bosc i del bosc l’entenien il’apreciaven com a recurs bàsic per la seva subsistència, peraçò, ni que fos indirectament també eren conscients del quevolia dir la paraula bosc.Un bosc no són només els arbres, també ho són els arbusts, lesmates, les plantes herbàcies i tots els animals que viuen dinsell. Així mateix, sabien diferenciar els diferents tipus de bosc, jasigui per l’espècie vegetal que els caracteritza, per la seva ubi-cació o orientació.Els alzinars segurament són els boscos que millor representenl’ideal d’aquestes formacions vegetals. Una massa uniformeformada per una espècie, l’alzina, amb capacitat per viure se-gles i segles, de creixement lent, frondosa, que a mesura queva creixent modifica el seu entorn creant un ambient únic enel que s’instal·la tot un univers d’altres organismes. La forma-ció d’un alzinar, l’assoliment d’un estat de maduresa i estabili-tat, és un procés lent, que requereix desenes d’anys, un tempsque supera fàcilment la vida d’una persona, d’aquí que ensconsti tant d’entendre i apreciar. L’alzinar de s’Estància, eld’Alforí o alguns que hi ha per la banda de Migjorn són bonsexemples d’alzinars madurs.L’ullastrar és també un bosc permanent, amb la mateixa con-


SANT BARTOMEU 2012 RF 60-61-62-63-64

Imatgesde Festes 2011

1 Dos cavalls boten durant el jaleo. 2 Els joves es banyen durant la cercavila amb la Banda de Música. 3 Més aigua, però en aquest cas dins un bar.4 Pas de la Banda de Música. 5 La fabiolera, quan va a recollir la Capellana, Bosco Faner. 6 El jaleo, enregistrat per una càmera de vídeo (F. PacoHuguet). 7 La Qualcada acompanya al Caixer Batle, Josep Huguet, a casa seva, després d’acabar la festa el dia 24 (F. Paco Huguet). 8 Pujada cap ala Missa de Caixers amb la Banda de Música (F. Paco Huguet). 9 Uns joves esperen a que acabi la Missa, dia 24. 10 Una gentada acompanyant elscaixers i la Banda de Música cap a Missa, girant pel carrer Nou (F. Paco Huguet). 11 La festa segueix a prop dels bars. 12 El Caixer Sobreposat, LlucGomila, i el Caixer Pagès, Joan Coll, encapçalen la Qualcada. 13 El Caixer Batle, quan s’atraca per recollir la canya verda (F. Paco Huguet). 14Acomiadament del Caixer Capellà, Bosco Faner, a la rectoria, juntament amb el Caixer Casat, Marc Truyol. 15 Un grup d’amigues espera a la plaçala sortida de Missa. 16 Alegria i festa dins un bar. 17 Detall de la cara d’un cavall amb els seus ornaments. 18 Unes joves passen l’estona pel bars dela plaça Espanya. 19 Els capgrossos fan el seu ball a la plaça, davant l’atenta mirada dels fillets.

1


4

5

6

2

3


7

8

9

10


11

12

14

13


15

19

1817

16



T. MARGARIDA LLABRÉS ROTGERNotesd’un estel

Pentagrames negres amb notes dolces i borinosesque una fila de cavalls segueixen amb festa.A dalt, cavallers i caixers somriuen esclatatscom portadors de somnis fins ara silenciats.

Viuen la festa musicada que omple tot una plaçai amb el cor fa batre el més fort dels desitjos

d’un dia d’estiu de cel blau ben estrellatd’un sant mil.lenari que la festa ha arrelat.

Cavalls adornats amb crineres ben lluentesque passejen orgullosos amb les millors vestimentes.

Ells ho saben són estrella i mirall de molta gentsón dansaires d’una música punyent.

Jorns on la nit es transforma en dia,cors enamorats d’un polsim meravellador

d’avellanes trepitjades enmig d’una gran gentada,d’un poble matiner que perfuma la nostra contrada.



Qualcada d’asesdia de Sant Bartomeuet


Andreu BarberFabioler

Xemo RotgerSobreposat

Maria Florit Tomeu Febrer

Josep ColomCaixer Batle

Xavi JanerCapellana

Lluís PirisDavid Rotger Nasi Santiago Toni Rotger

Laura Barrera Damià RotgerCaixer Casat

Els veterans de la Banda de Música de Ferreries!


US DESITJA UNESBONES FESTES


Documents

Revista Ferreries Sant bartomeu 2012