Revista Sant Jordi 2013

AUTORS/ES DELS DIBUIXOS DE LA TAPA DE LA REVISTA:

• SANT JORDI ………………………………. ………… Clara García (P3A) • EL CAVALL ……………………………………… Samuel González (P4A) • LA PRINCESA …………………………………………… Lara Jaime (4t.B) • EL CASTELL ……………………………………….. Jon Hernández (P5B) • LA ROSA ………………………………………… Andrea Escribano (1r.B) • EL DRAC …………………………………………………Gema Sieso (2n.B) • EL REI …………………………………………………… Aina Soriano (3r.A)

• EL BOSC ………………………………………………Marina Álvarez (6è.A) • PERSONATGE MISTERIÓS ................................Mariona Arévalo (5è.B)

• CONTRAPORTADA : .............................................. Joan Berrocal (6è. B)

Escola Miquel Martí i Pol

Sant Jordi 2013

ÍNDEX:

Introducció

Educació Infantil:

Cargols Bovers i Vinyals (P3) ..................................................................... El nostre cos Pallassos Malabaristes i Poca-soltes (P4) .................................. Contes: “El circ màgic”

“La festa d’aniversari” Elefants Asiàtics i Africans (P5) ......................................................................... Rodolins Cicle Inicial:

Gossos (1r.A) ......................................................................... Conte: “Una cuca de llum” Gats (1r.B) ................................................................................ Conte: “Un punt de llum” Xiquets de les roses i Minyons de la ciutat de les garses (2n.A i B) .......... Cal·ligrames Cicle Mitjà:

Rellotge (3r.A) ....................................................................... Poemes: “La meva gateta” “L’ordinador” “Sant Feliu”

Els Estels (3r.B) ...................................................................... Poemes: “Joana Raspall” “El cavall”

“Amiga”

Llengua anglesa (3r.): “ My Monster”

Les disfresses (4t.A) ..................................................................... Poemes: “Les Roses” “El meu rellotge”

“La primavera”

Carnestoltes (4t.B) .............................................................................. Poemes: “La neu” “El ritme de la música”

“La platja”

Llengua anglesa (4t.): “My Character”

Cicle Superior:

Follets del Bosc (5è.A) …...…...............................Conte: “Les fades de la mare natura” Llengua anglesa: The United Kingdom – Group work

Follets de les Muntanyes (5è.B) …………............... Conte: “Una aventura en miniatura” Llengua anglesa: Ireland – Group work

Follets de la Neu (5è.C) ……………........................... Conte: ”La riquesa no és el millor” Llengua anglesa: Canada – Group work

Estrelleta Tafanera (6è.A) ……........….. Conte: “La nena que havia d’escriure un conte” Llengua anglesa: My favourite person from history: Salvador Dalí

Let’s play a game. Which picture, A or B ?

La Neu (6è.B) …………….…………………………….…… Conte: «Amigues del temps» Llengua anglesa: My favourite person from history : Michael Jackson

Let’s play a game. Which picture A or B ?

Escola Miquel Martí i Pol Sant Jordi 2013

Any rere any, ens retrobem amb els textos literaris per aquestes dates de Sant Jordi , on els nostres nens i nenes expressen la solidaritat, l’amistat, l’amor, la tolerància...,tots aquests valors que ens han d’envoltar per sobre de tot per gaudir d’un món millor.

És inevitable, a l’escriure la introducció per la revista, que ens vinguin al cap l’allau de notícies i informacions que inunden els mitjans de comunicació durant aquests darrers temps: “ espanyolització”, “ reforma educativa “, “retallades”, “els alumnes del país suspenen”... .Una sèrie de titulars catastròfics que acaben d’enfonsar els ja pocs favorables ànims dels temps que estem vivint.

Malgrat aquesta situació, estem convençuts i convençudes que els nostre projecte funciona. Som una escola catalana convençuda que el coneixement de les diferents llengües és una bona clau per accedir al coneixement i a la comunicació. Estimem la música, la literatura l’art i la cultura que ens conformaran com a persones.

I, enmig d’aquesta situació no volem perdre l’oportunitat d’unir-nos a la celebració del centenari de la Joana Raspall , poetessa de la nostra població. Pel que ens ha aportat en el món de la literatura infantil, pel seu compromís amb la llengua, per la seva clarividència a l’hora d’expressar els sentiments, pel seu entusiasme. Al llarg de tot el curs ella ha estat el nostre referent. Tots els nens i nenes de l’escola coneixen i estimen els poemes de la Joana. Per tot això et volem dir:

FELICITATS JOANA !

L’equip de mestres


LA MEVA GATETA

La meva gateta és molt boniqueta,

perquè té una joguineta.

Menja macarrons

dalt d’uns turons.

Miola amb il·lusió,

quan anem d’excursió.

Dormir amb xocolata

la fa semblar una rata.

I era ben petita la gateta

de la meva amiga Marteta.

Qui té ganes de menjar

a la gata ha de buscar.

cap al tard menja mel

i se’n va cap al cel.

Aina Serrano (3r. A)


L’ORDINADOR

Aparell que navega per Internet

Aparell que em deixa tot quiet.

Té lletres i colors

i poso tantes fotos com vull jo.

S’apaga i s’encén amb el botó verd,

I té un ratolí que mai s’està quiet.

Pots escriure i imprimir tot el que vols

amb blanc i negre i tots els colors.

Ferran Calaf (3r. A)


SANT FELIU

A Sant Feliu hi ha un riu

on el peix viu.

Vine a Sant Feliu

on els ocells canten al niu

i fan piu, piu.

Una ciutat molt bonica

on tothom rubrica.

Maria Navarro (3r. A)


JOANA RASPALL

La Joana Raspall fa diccionaris, altres llibres

i, sobretot, poesies.

La Joana Raspall es venta amb un ventall i, si és difícil, crida AI!

La Joana Raspall

fa poemes amb molta emoció, i, al llegir-los, ens fa il·lusió.

Abril Rovira (3r. B)


EL CAVALL

El cavall, cavallet, menja palla al llevar-se, i li agrada raspallar-se,

i també és molt endreçadet.

Li encanta galopar i també menjar pa. Quan hi pujo a dalt

em sento molt especial!

Albert López (3r. B)


AMIGA

A la meva amiga Andrea tan, tan boniqueta,

li agrada el color violeta.

A Sant Feliu de Llobregat sempre balla i canta, i moltes flors planta.

Té vuit anys. El seu cabell és llarg i ondulat. I sempre ha volgut tenir un gat.

De la meva amiga Andrea,

com que jo me l’estimo tant, voldria ser la seva germana gran.

Abril Fülleman (3r. B)


MY MONSTER

What has she got?

She has got two purple eyes.

She has got two long aerials.

She has got fair hair.

She has got two arms.

She hasn’t got a tail.

She hasn’t got ears.

She likes fruit and meat.

She doesn’t like numbers.

Abril Fulleman. (3r. B)


LES ROSES

Les roses vermelles com la sang oloren tan bé

que no em puc aturar.

Jo sortiria de casa saltant cap el camp

m’agafaria totes d’un grapat

de l’olor tan bona que fan.

Les roses vermelles com la sang.

Són tan boniques que no puc parar de mirar

Quan es hora de sopar jo tan contenta

amb la rosa a la mà començo a cantar.

La rosa a sobre de la taula esperant a jugar.

Quan el meu germà la toca comença a plorar,

perquè s’ha punxat.

jo li dic: Què t’ha passat? I diu la teva rosa

m’ha punxat sense motiu.

I jo li dic no té vida, tu a ella

t’has apropat i sense voler t’has punxat.

Judith García (4t. A)


EL MEU RELLOTGE

El meu rellotge fa tic-tac quan vull el moc,

però quan s’enfada està aturat,

jo ja li he dit, però no em fa cas

és tossut com un escarabat.

A classe m’indica quan arriba la diversió

i a les onze en punt ja arriba la tardor.

Fulles i més fulles dels arbres fredolics,

nosaltres amb bufandes tot tranquils i juganers,

per tot el carrer després a sopar aniré

i el dia divertit i juganer acabaré.

Emma Villoro (4t. A)


LA PRIMAVERA

M’inspiren flors belles sempre visitades per les abelles.

El pol·len comença el seu viatge

i a una flor fa l’aterratge

poden ser roselles, roses o gessamí

però sempre troben el camí.

Ja és primavera i com que tenim ganes de viure

les flors ens regalen un somriure,

quan comença el dia els ocells canten

l’himne de l’alegria.

Fins i tot els rossinyols animen els camperols.

El Sol comença a escalfar i a totes les plantes

i animals fa despertar.

Xavier Isern (4t. A)


MY CHARACTER

She has got long, fair and straight hair. She has got a small nose, a red mouth and blue eyes.

She hasn’t got green eyes and a small mouth.

She’s wearing purple and green trousers, a green t-shirt and brown boots.

She’s not wearing earrings, a scarf or a hat.

She likes fish, pizza and macaroni. She also likes playing basketball and playing football.

She doesn’t like the beach or reading books.

Her favourite hobby is playing with her friends.

CARLA PEREZ-PORRO NORIEGA - (4t. A)


Sant Jordi 2013

LA NEU

Es veu a l’horitzó la línia blanca, profunda, com el color dels núvols.

Tot llis , com un desert de pols blanca, inacabable…

Es pon el sol entre les muntanyes,

i deixa un color ataronjat per damunt del desert. Es fa de nit, només queden uns arbres pelats

sense fulles pel capdamunt.

Es torna a fer de dia i torna la preciositat del desert blanquinós.

Paula Cruz (4t. B)


EL RITME DE LA MÚSICA

M’agrada la música és tan bonica!

Hi ha set notes: el “do”,

és la més bona de totes, i no ens oblidem

que no està a dins del pentagrama.

Quina nota més estranya! Després ve el “re”

que es passeja pel carrer; com pot tenir cames? Més tard ja arribarà

una altra de les notes, us la presentaré, és el “mi”.

Sempre arriba tard! S’haurà de posar les piles

per anar molt més ràpid!

Ara ve una altra nota és la “fa”

sempre ve sempre va

aquesta nota sembla una fava!

La nota “sol” sembla la gran esfera de foc

que il·lumina cada dia de la nostra vida.

Després ve la nota “la”, és un article femení

i singular.

Ara ja veig per allà dalt que el “si” intenta baixar

però no sé com s’ho farà, perquè té tan de vertigen

d’estar sempre allà penjat!

I ja us he ensenyat el meu món de notes.

Així és com el veig.

Elena Sierra (4t. B)


LA PLATJA

M’agrada jugar amb les ones que m’esquitxen a la cara

i me la mullen.

Jugo amb els peixos mentre bussejo buscant petxines pel fons del mar.

Quan surto de l’aigua

jugo amb la sorra i faig figures al seu damunt.

Quan ja em canso

torno a l’aigua a jugar amb els meus amics els peixos.

A l’hora de marxar

em poso una mica trista però penso que demà pel matí

tornaré.

Natàlia Fernández (4t. B)


MY CHARACTER

His name is Danny Junior.

He is 7 years old.

He lives in E.E.U.U.

He is small.

He’s got three legs.

But he hasn’t got arms.

He is wearing a blue tie and a grey hat.

He isn’t wearing a scarf or socks.

He likes animals, playing computer games and playing football.

He doesn’t like fruits, vegetables or basketball.

His favourite hobby is playing with his friends.

Daniel Sevilla (4t. B)


MY CHARACTER

It is an animal. It is a bat.

Its name is Bati-Bat.

It is 10 years old.

It lives in the cave.

It is small.

It has got two eyes and two teeth.

It hasn’t got two mouths or four eyes.

It’s not wearing a hat or a T-shirt.

It likes eating a little bit of everything.

And its favourite food is blood.

Àlex Calvo. (4t. B)


LES FADES DE LA MARE NATURA

Fa molts anys, hi havia una llegenda que explicava que existien cinc regnes de fades. El de la Neu, que estava situat al Pol Nord; el de les Plantes, que estava situat en un bosc màgic; el dels Animals, que estava situat a la zona Amazònica; el del foc, que estava situat al volcà Etna i per últim el de l’Aigua, que estava situat al riu Llobregat. Aquesta història va començar al punt on s’unien els cinc regnes màgics.

Hi havia una vegada, al regne de la Neu, una fada molt trapella anomenada Neus que tenia un llop que es deia Copi. Ells i el seu regne tenien un problema, que el seu territori s’estava descongelant. La fada Neus va decidir anar a la biblioteca a buscar una solució.

-Aquí! - Va dir la Neus.

En el llibre posava que si cinc fades de diferents regnes es donaven les mans en el punt on s’unien els cinc territoris, tots els problemes de les fades desapareixerien. Va sortir de la biblioteca i va anar cap a casa. Al arribar, la Neus va anar directament a la seva habitació i va començar a fer els plànols d’un globus.

A l’endemà la Neus ja tenia construït el globus i ella i el Copi es van posar en camí. El primer regne que va arribar va ser el de l’Aigua i el primer que va fer va ser buscar un lloc on passar la nit. Va arribar a un hotel on va conèixer la fada. Era l’ Aqua amb el seu cavallet de mar anomenat Flori.

-Hola com et dius- va preguntar l’Aqua.

-Em dic Neus i vinc del regne de la Neu. Allà tenim un problema, però ja se la solució. Necessito l’ajuda de quatre fades més. Vols ajudar-me?

-Aquí també tenim un problema. Han pujat les temperatures i ja no plou.

-No et preocupis, acompanya’m a buscar les altres fades i tots els nostres problemes es solucionaran.

Van pujar tots 4 al globus i es van dirigir cap al regne de les Plantes. Van arribar al Bosc Màgic, era un bosc preciós però moltes plantes tenien mal aspecte. Entre mig dels arbres va sortir la fada Cati acompanyada del Furbi, el seu mico.

-Què feu per aquí? Us heu perdut? – Va dir la Cati.

-No, hem vingut a buscar-te. Veiem que tu també tens un problema en el teu regne – Va dir la Neus.


-Sí. Fa temps que les plantes no creixen contentes. El Sol no surt com abans i ens falta la llum que necessiten per créixer. -Tranquil·la! Jo soc la Neus, vinc del regne de la Neu que s’està descongelant i ella és l'Aqua, el seu regne s’està quedant sense aigua. Anem totes juntes a trobar les altres dos fades que falten.

Van agafar el globus i van arribar al regne dels Animals. Quan van arribar no van veure ningú, van pensar que s’havien equivocat. Just quan ja marxaven, de sobte, van sentir un soroll i entre mig de les lianes va aparèixer una fada anomenada Faun amb el seu lloro Arbi. -Qui sou?, A què heu vingut? – Va dir la Faun.

-Necessitem la teva ajuda per salvar els nostres regnes – Va dir la Neus. I li va explicar tot el que els passava i com podien solucionar-ho. La Faun també va explicar el que passava en el regne dels Animals. - Fa temps que falta menjar i els animals ja no tenen força per córrer i saltar – Va dir la Faun.

Sense perdre temps van pujar de nou al globus i van anar a buscar l’últim regne, el del Foc. Al arribar van veure la fada molt trista asseguda en una roca. Tenia al seu costat un esquirol, era el Ramp.

Li van preguntar: - Què et passa? La Fúria va explicar que els volcans ja no explotaven amb tanta força. La Neus, l’Aqua, la Cati i la Faun li van explicar els problemes que tenien els seus regnes. Llavors la Neus va dir que tenia la solució. Tal i com havia llegit en aquell llibre que va trobar a la biblioteca, havien de reunir-se les 5 fades de la natura, donar-se les mans en el punt on s’unien els cinc regnes. Sumant les seves forces aconseguirien l’equilibri que la Natura havia perdut i els seus regnes tornarien a ser el que havien estat. Quan es van trobar al “punt”, van trobar una plataforma alta on estaven representats cinc dibuixos que corresponien als cinc regnes.

Cadascuna va ocupar el seu lloc, es van donar les mans amb força i la plataforma es va elevar fins al cel. En aquell moment es va produir una tempesta d’aigua, foc, neu, llum i vent. Quan van tornar a estar al terra, tot al seu voltant havia canviat. Es van donar compte que per que la Natura mantingués l’equilibri i no tenir problemes en els seus regnes, era necessari que hi hagués comunicació entre elles.

Van saber que en un altre temps les cinc formaven part del mateix regne i tot i que ara estaven en regnes diferents, totes pertanyien a una mateixa família, “La Natura”. I tots hem de tenir-ne cura i respectar-la per conservar el seu encant i al mateix temps ella s’encarregarà de que no ens falta de res.

Aina Escarrà (5è. A)


UNA AVENTURA EN MINIATURA

Hola sóc la Júlia! Des dels 3 anys que somio en ser un nan. Un dia, aquest somni es va fer realitat.

Tot va començar el dia abans del meu aniversari. Quan vaig sortir de l’habitació, vaig anar directe al menjador a parlar amb els meus pares: -Demà és el meu aniversari i després de pensar-ho molt, ja se que vull que em regaleu! - vaig dir molt emocionada.

-I què vols?- van preguntar els meus pares.

-Vull que busqueu la manera de transformar-me en nan. - vaig respondre.

-D’acord ho intentarem - van dir els meus pares sorpresos.

Quan era hora d’anar a dormir, no podia tancar els ulls, però a mitja nit després d’estar tot el dia saltant, cantant, ballant i fent de tot, em va començar a agafar una son molt profunda i em vaig adormir de cop. El dia següent quan em vaig aixecar ja era un quart de nou del matí així que ho vaig fer tot corrents, per no arribar tard a l’escola i vaig tenir molta sort ja que vaig arribar a les nou menys un minut del matí. Després d’un llarg matí d’escola i que tots els meus amics em felicitessin i em fessin una festa sorpresa, per fi va tocar el timbre per anar a casa a dinar. El primer que vaig fer a l’arribar a casa va ser anar a veure els meus pares:

-Ho sento, però no hem trobat la manera de transformar-te en nan.

-No passa res no us preocupeu.- vaig respondre una mica desil·lusionada.

Jo estava bastant trista perquè no em podria transformar en nan, però alhora una mica contenta perquè em van regalar una casa de nans. Vaig acabar de dinar ràpid i vaig tornar a l’escola. Em tocava fer alternativa i ens van barrejar amb l’altre classe. Tocava parlar dels somnis. Després d’un dia llarg a l’escola per fi va tocar el timbre que anunciava el final de l’escola i quan anava cap a casa un nen va venir a parlar i em va dir:

-Hola! Ets tu la nena que ha dit que el seu somni era ser un nan?

-Sí, sóc jo.

-Doncs jo se com convertir-te en un nan, ho vols saber?

-Sí!

- Has de reunir tres coses que facin molt mala olor.

-Doncs moltes gràcies! - li vaig respondre una mica estranyada.

Quan vaig arribar a casa el primer que vaig fer va ser reunir els calçotets pudents del meu pare, la caca del nostre gos i aigua del vàter. De la pudor que feia em vaig desmaiar. Quan em vaig despertar la gran sorpresa va ser que era una nan. El primer que vaig fer va ser saltar i cridar com una boja. Després em vaig seure i vaig pensar molta estona fins arribar a la conclusió de què no sabia com vivien els nan, ni com vestien, quins animals eren els seus


amics i quins els seus enemics, en definitiva, no sabia res de res, l’única cosa que sabia era que vivien al bosc a dintre d'un bolet, així que ràpidament vaig decidir anar a un bosc i trobar un nan que m’ensenyes a viure com ells. Quan vaig arribar al bosc vaig trobar molts bolets, però tots estaven buits. Al cap de molta estona de caminar vaig trobar un bolet molt vermell amb taques blanques a sobre. Vaig trucar a la porta a veure si hi havia algú i vaig estar de sort ja que vivia una família de nans. Quan el pare nan em va veure em va convidar a passar la nit:

- Hola nena, veig que estàs molt cansada i també molt mullada, t’agradaria passar la nit aquí?

-Si . I per cert em podríeu ensenyar a viure com vosaltres?

- Cap problema, la meva filla Maria t’ensenyarà a viure com els nans.

Cada dia la Maria i jo anàvem a jugar a un camp de gira-sols i ens ho passàvem molt bé, fins que un dia vam decidir anar a un camp de blat on ens vam trobar amb una bèstia ferotge. Vam corre tot el que vam poder, però de sobte ens vam trobar amb un precipici. No sabíem que fer així que vam decidir ajupir-nos , per sort la bèstia va saltar per dalt nostre i va caure al precipici. Ens vam alegrar molt, però en aquell moment la terra va començar a moure’s i vam caure fins al fons del precipici, Per sort el cos de la bèstia va aturar el cop i no ens vam fer mal. Així que vam seguir caminat intentant trobar alguna manera de sortir d’aquell lloc. Cansades de tant caminar, ens vam trobar amb un riu. Com no el podíem creuar vam decidir fer una barca amb unes quantes fulles. Quan la barca ja estava acabada vam pujar a sobre d'ella i vam navegar riu avall. Vam passar tota la nit a sobre de la barca i al matí següent quan ens vam aixecar vam tenir la mala sort que va començar a ploure. La barca estava descontrolada anava amunt, avall, dreta, esquerra. No sabíem que fer, quan de sobte vam veure un helicòpter, vam començar a saltar, cridar, a fer de tot, i de sobte va deixar anar una escala. Ens vam agafar ben fort i vam pujar fins dalt de tot.

Allà dintre érem tan petites que la gent gairebé ens trepitjava.

-Que malament ho estem passant estic desitjant tornar a casa. Quan l’helicòpter va aterrar estàvem a Barcelona i no sabíem com anar fins a Sant Feliu de Llobregat, i la Maria va proposar una cosa:

-Ens podíem pujar a sobre d’un cotxe direcció Sant Feliu de Llobregat, i allà saltem i cadascuna marxa cap a casa seva.

-D’acord- vaig dir jo.

Dit i fet vam pujar dalt d’un cotxe i quan vam arribar prop de Sant Feliu de Llobregat, la Maria va tornar cap casa seva i jo a la meva. Estàvem molt cansades d’aquella “aventura en miniatura”, però pel camí un home que tenia els peus molt grans m’anava a trepitjar quan de sobte, ...

-NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO! -vaig exclamar quan em despertava d’aquell somni que semblava tant real. Aina Gisbert (5è. B)


Sant Jordi 2013

Escola Miquel Martí I Pol Sant Jordi 2013

LA RIQUESA NO ÉS EL MILLOR

Hi havia una vegada ,una casa molt gran a les afores de París, la casa era blanca i enorme. Allà hi vivia un pare que es deia John, una mare que es deia Meggi, una nena de 18 anys que es deia Nicole i la seva germana de 16 anys, la Charlotte. A l’escola la Nicole presumia de la seva casa i deia: - El meu pare és l’arquitecte més professional de París, i la meva mare la dissenyadora més bona d' Europa, naveguen en l’abundància !

Tots es quedaven sorpresos, i com era tan prepotent la gent no la volia com amiga. En canvi a la Charlotte no li agradava que ningú s’assabentés d’això, i si algun nen de la classe ho sabia era perquè coneixia a la seva germana. Un matí nevat d’hivern, quan la Charlotte es va llevar, va aixecar la persiana i de l' ensurt va cridar:

- Mamà, Papà, Nicole, veniu, està nevant, està nevant, Bé !!!

La Nicole va pujar de seguida i va preguntar :

- Què passa Charlotte ?

- Què hi neva !! - va contestar ella.

Va passar una estona i les dues alhora van dir:

- I els pares ?

- L’ultima que els trobi és una gallina ! - va dir la Nicole.

- D’acord! - va respondre la Charlotte.

I van començar a córrer per tota la casa. Va passar un quart d’hora i la Nicolle va cridar:

- Charlotte baixa corrent!.

- On estàs? - va respondre.

- A la cuina -va afirmar la Nicolle.

Mentre la Charlotte baixava anava dient: - Què, sóc la gallina, oi?

A l'arribar la Charlotte va dir: - I els pares, on estan? La Nicole no va contestar, i va començar a llegir una carta que havia trobat damunt la taula.


Sant Jordi 2013

A la Charlotte li van sortir cascades dels ulls, i a la Nicole moltes més. Es van abraçar i petonejar, mentre deien: - Per què?

- Per què a nosaltres?

- Per què?.

Les dues noies van pensar molt, en tot allò que veritablement és important a la vida i sobretot en una família:

- Els diners? – No, no.

- Bones feines? – Noooooo.

Van arribar a la conclusió, que el més important era viure i compartir la vida amb aquells que t’estimes, sense donar tanta importància als diners, perquè a la fi l’afecte i l’amor no es poden comprar.

Va passar un any prou dur, imagineu passar un any sense els vostres pares. Però, ho van superar.

El dia 23/12/17 els pares van tornar a casa. I van celebrar una festa, va ser genial! Van ser feliços i van menjar anissos!. Amb aquesta història, volia demostrar que no només importen els diners, hi ha més coses al món.

Gisela Del Rey (5è. C)


LA NENA QUE HAVIA D'ESCRIURE UN CONTE

Hi havia una vegada una nena que es deia Ivet , tenia 11 anys i a l’escola li havien demanat que havia d’escriure un conte. Quan va arribar a casa va ficar-se ràpidament a l’habitació, es va seure al seu escriptori davant d’un full en blanc i es va posar a pensar. Va passar una bona estona i encara no li havia sortit cap idea ,va començar a posar-se nerviosa. Va decidir aixecar-se i anar cap a la cuina , a fer-se llet amb “colacao” ,perquè creia que menjant galetes amb llet li vindria una idea. Al cap d’una estona ,va sentir un soroll, es va aixecar i va mirar per la finestra, va veure que era la seva amiga, la Laia ,que havia vingut a buscar-la, per anar a jugar al jardí. L’Ivet va sortir i li va dir que avui no podria jugar perquè a l’escola li havien demanat que fes un conte. La Laia li va comentar ,que per fer un conte era necessari haver tingut una aventura en el bosc ,una nit de lluna plena ,que si volia demà podrien agafar la motxilla i l’entrepà, i per la nit explicar-se històries de por. Van quedar a les vuit de la nit a la plaça del poble i havien de portar llanternes i una manta. Quan van arribar a la muntanya, van buscar un lloc on no hi hagués molts arbres ,per poder veure bé la lluna i les estrelles. Van estendre les mantes i van treure les ampolles d’aigua i els entrepans i es van posar a sopar. Anava passant el temps i cada vegada es feia mes fosc i tenien més fred. Van començar a buscar unes branques per fer foc. La Laia sabia fer-ho perquè els estius anava de campaments. Van aconseguir fer una bona foguera, es van tapar amb les mantes, van encendre les llanternes i van començar a explicar històries de por. Feia una hora que parlaven, de cop i volta van sentir un soroll molt fort . Van sortir volant molts ocells .Les dues es van mirar i es van agafar de la mà a la vegada que sortien corrent .Van acabar passant la nit sobre d’un arbre. Quan va començar a fer-se de dia ,es van despertar i van veure que el foc ja estava apagat i que les mantes estaven estripades, un porc senglar s’havia menjat totes les patates i les llaminadures que portaven. Van baixar de l 'arbre amb molt de compte,van agafar totes les seves coses. Caminant, caminant van arribar al poble. L’Ivet se’n va anar a casa a dutxar-se i canviar-se de roba, perquè tenia molt de fred. Després , va baixar a la cuina on estaven els seus pares, el seu germà i la seva àvia. Es va posar a esmorzar amb ells, ja que la seva àvia havia portat ous de les seves gallines i pa de pagès. L’Ivet va explicar tot el què havia passat aquella nit i perquè havia volgut anar-hi.


La seva àvia li va preguntar,que ella si volia li podia donar un cop de mà ,ja que sabia moltes històries i havia viatjat molt. L’Ivet li va dir que no tenia ninguna idea pel conte i que si avui podia anar a dormir a la seva casa per fer-lo ,les dues juntes. L’àvia li va dir que sí podia, i se’n van anar les dues juntes. Primer,van passar el dia a la ciutat ,a veure una obra de teatre. Més tard, van anar a casa de l’àvia. L’àvia li va fer una pizza, perquè a l’Ivet li agradava molt . Es van seure i quan van acabar de sopar ,van encendre la llar de foc i amb un got de llet molt calenta, van començar a explicar històries, ja que l’àvia en sabia moltes. L’Ivet se’n va anar a dormir, molt contenta, amb el cap ple de idees per així demà poder escriure el conte. Al final ,em vaig donar compte que per escriure un conte o un relat interessant has de viure una experiència o buscar una persona propera, amb experiències, que t’ajudi. Paula Grané (6è. A)


MY FAVOURITE PERSON FROM HISTORY SALVADOR DALÍ My favourite person from history is Salvador Dalí.

He was a famous painter from the twentieth century.

He lived from 1904 to 1989. He was born on 11th May, in Figueres

and he died on 23rd January, in Torre-Galatea (Púbol).

His style of painting was the surrealism. Some of his most famous

works are : “ La persistencia de la memoria” and “ Le sommeil”.

Salvador Dalí married Gala and he met Picasso in Paris.

Buñuel and Dalí made a film called : “Un chien andalu”.

By: Marina Álvarez (6è. A)


LET'S PLAY A GAME

Which picture? A or B?

1.- There's an alien. 6.- There isn't a satellite.

2.- There's an astronaut. 7.- A satellite is going over a planet.

3.- There isn't a U.F.O. 8.- There isn't an astronaut.

4.- There are a lot of stars. 9.- There isn't a rocket.

5.- There isn't an alien. 10.- A U.F.O.is going up.

By: Zhan Lei Ting (6è. A)


AMIGUES DEL TEMPS Em dic Laura, tinc onze anys i visc a un poble petit a prop de Barcelona, ara us explicaré una aventura que vaig viure…Heus aquí que estava a punt de començar sisè, pensava que seria el millor any de la meva vida, però al principi no anava tot molt bé. La meva millor amiga, la Sílvia, es va canviar de poble i , per tant, d’escola. Ella, era tant important per a mi, que els primers dies no volia jugar amb ningú, però dia a dia em sentia una mica millor i amb el temps vaig començar a jugar amb les amigues que abans tenia. Mai no hagués pensat que amb elles viuria la major aventura de la meva vida. Un dia vam fer una excursió al “Museu del Temps” amb l’escola i allí hi havia una màquina del temps on hi posava “ATREVIU-VOS A VIATJAR AL PASSAT !” Les meves amigues: la Paula, l’Adriana, l’Ester i la Clàudia van voler provar-ho: L’Ester va dir: -Va Laura anima’t! -No sé…i si surt malament? Igual tot això és mentida…-vaig contestar. Al final em van convèncer. Quan la professora no mirava ens anàrem corrents. Ens vam acomodar en la màquina, vaig tirar de la palanca i … ens vam veure volant! Va ser molt frustrant, però per sort, al cap de deu segons estàvem al mateix lloc. Quan vam sortir de la màquina ens adonàrem que no estava tot com abans sinó que el museu estava desert. No sabíem que fer. Pensàrem que el millor seria anar a les nostres cases per saber quants anys havíem retrocedit en el temps. Ens apropàrem a casa meva i, a través de la finestra vam veure com la meva mare estava donant de menjar a una nena, a una nena que segurament era jo de petita, deuria tenir uns dos anys, es a dir, que si ara tinc onze i ara estàvem veient que tenia dos, si no m’equivoco onze menys dos són nou, així que havíem retrocedit nou anys en el temps. La veritat és que no ens ho estàvem passant molt bé, pensàvem que ens ho passaríem millor. A l’arribar al museu ens espantàrem al veure que la màquina del temps estava destrossada. Què faríem? Ens quedaríem atrapades en el passat? Estàvem tan nervioses que només pensàvem disbarats. Al final vam arribar a la conclusió que si la màquina abans estava muntada i ara no ho estava, això volia dir que algú la havia desmuntat per provocar que nosaltres ens quedéssim atrapades. Vam començar a intentar muntar-la però no sabíem, vam sortir al carrer i ens vam posar a preguntar a la gent que passava per allà. Ningú no ho sabia muntar. Estàvem molt neguitoses. A l’arribar al museu, vam decidir que havíem de revisar-lo tot per trobar algun pla per tornar a muntar la màquina.


Jo, vaig entrar al museu del vigilant, on no sabem per què no hi havia ningú, i vaig agafar unes claus que estaven a sobre de la taula. Vaig provar d’obrir moltes portes, una darrera l’altra, finalment ho vaig aconseguir. A l’entrar em vaig adonar de que era un magatzem. Un magatzem vell, tot ple de pols. Vaig estar remenant-lo i remenant-lo tot…només hi havien ossos i més ossos, i més ossos. Després d’estar uns vint minuts buscant sense èxit, tot seguit, quan la meva intenció era sortir del magatzem, vaig trobar una carpeta amb molts plans dintre. Vaig buscar i re buscar. Per fi vaig trobar un pla adient per a construir una màquina del temps. Estàvem salvades! Vaig sortir corrents del magatzem i quan totes ens vam reunir on abans estava la màquina vaig anunciar: -Noies ! He trobat el pla! Ara el que falta és saber muntar-la. -Que bé!-va exclamar l’Adriana -Si! quina il·lusió!-va reafirmar l’Ester. -Ara ens hem de posar mans a l’obra .-va dir la Paula reflexionant. Així ho vam fer. Vam estar molta estona capficades, que si aquest cargol va aquí, que si l’altre va allà…va resultar molt difícil però amb esforç i amb treball en equip ho vam aconseguir. Ens vam pujar, jo vaig dir: -Ha arribat l’hora de la veritat- Vaig estirar de la palanca i…!! No res. No anava. No sabíem per què. Estàvem mot desesperades. Em vaig aixecar de la màquina i vaig baixar. Ah!! És clar!! Ja deia jo que tot estava ben muntat! L’únic que faltava era endollar-la!! Ara, sí que havia de funcionar… Vaig estirar de la palanca, i…wow ! estàvem volant pels aires! Aquesta vegada el viatge va durar uns dos minuts, va ser un viatge curt però intens. A l‘arribar començàrem a córrer per tornar a trobar-nos amb tota la classe,la professora ens va renyar i la Clàudia va dir: -Professora, hem fet un viatge en el temps!! -Si ja i jo al futur!! Vinga noies no inventeu més excuses… -Això ha passat de veritat! La professora es va enfadar tant que va dir: -Encara seguiu dient mentides? Dons ara els explicareu a tots els companys el que heu fet… I així va ser, després d’explicar algunes aventures, tots van començar a riure de nosaltres. Bé no passava res perquè nosaltres sabíem que això havia passat de veritat i que gràcies al treball en equip havíem aconseguit sortir d’allà. I això no vol dir que hagi oblidat a la Sílvia, perquè no és així…ara tinc altres amigues però com ella cap.

Andrea Morales ( 6è. B )


MY FAVOURITE PERSON FROM HISTORY

MICHAEL JACKSON

My favourite person from history is Michael Jackson. He was born in Indiana, U.S.A and he died in Los Angeles, California. He lived from 1958 to 2009. He was named “The King of Pop “. One of his most well-known songs was “Thriller”, that he first sang in 1982; another one was “Billie Jean“, this song is from 1984. Michael Jackson died in 2009, in Los Angeles, at the age of 50, because of his problems with the medicines. By: Simon Mengot (6è. B)


LET'S PLAY A GAME !!

Which picture? A or B ?

1.- There are two aliens, one is blue and green.

2.- There's a U.F.O. and a rocket.

3.- There are two planets: the Earth and Saturn.

4.- The U.F.O.is green and yellow.

5.- There's the Sun.

6.- There is Mars.

7.- There's a shooting star.

8.- The sky is black.

9.- There is a comet.

10.- There are eleven stars.

By: Irene Pérez (6è. B)


Sant Jordi 2013

Documents

Revista Sant Jordi 2013