rio Astronomas Catalan Alta-resolucion

8/14/2019 rio Astronomas Catalan Alta-resolucion

1/28


2/28

Lastronomia moderna no es pot concebre

sense la feina extraordinria realitzadaper totes aquelles dones que, grcies a

la seva dedicaci i estima per la cincia, ens handeixat el seu llegat. Tot i la prctica inexistnciade documentaci ben estructurada sobre el seupaper al llarg de la histria de lastronomia, lainvestigaci de les diferents ressenyes dobservatorisi universitats demostren que ha existit un bonnombre de dones que amb el seu treball, remunerat

o no, han contribut de manera signicativa alconcepte que avui tenim de lunivers observable.

La iniciativa deditar aquest calendari neix en elgrup de treball Ella s una astrnoma, format alEstat espanyol amb motiu de lAny Internacional delAstronomia 2009. Ella s una astrnoma s, a msa ms, el ttol dun dels projectes pilars impulsats perla Uni Astronmica Internacional i la UNESCO pera lAny Internacional de lAstronomia. Amb aquesta

iniciativa i daltres que anirem durem a terme aquest2009 volem contribuir a la igualtat entre dones ihomes, un del objectius de Desenvolupament delMillenni de lONU. Actualment a lEstat espanyolnoms el 26% dels investigadors en projectesnanats sn dones. En el mn amateur el nombre dedones arriba al 20%. Volem promoure la participaci


3/28

de la dona en els mbits relacionats amb lastronomiaprofessional i amateur, i donar suport a la formacide joves investigadores i tecnlogues. A les mansde tots, homes i dones, hi ha la missi dassolir unasocietat que defensi amb orgull el principi digualtatdoportunitats per a totes les persones que la integren.

Amb aquest calendari volem aportar una pea msa la construcci del passat de les dones astrnomesque, com en daltres mbits del saber, s moltdesconegut. Hem volgut destacar astrnomesexcepcionals que per la seva contribuci al progrsde la cincia mereixen vncer lanonimat i tenir unespai en la Histria. Hem volgut treure a la llumdones astrnomes de diferents poques i pasos, i

valorar la seva laportaci. Sens dubte, la selecci quepresentem no s exhaustiva; la llista no sacaba aqu.Com a continuaci daquest treball, estem preparantuna exposici ms completa que inclour altresastrnomes i durant 2009 ser accessible per Interneti de forma gratuta a centres escolars, universitats,centres dinvestigaci, museus, etc. Donarem especialrelleu a les astrnomes pioneres a lEstat, amb elprivilegi de les quals encara tenim lhonor de comptar.

www.astronomia2009.es


4/28

Hiptia

dAlexandria

Astrnoma

La seva

inuncia va ser

immensa, tamb

en altres camps

com la medicina i

la flosofa.

Va ser assassinadaper defensar laracionalitat i elpaganisme, per

una horda irada.

Hiptia fou una astrnomamatemtica i lsofa que vanixer al segle IV a la ciutategpcia dAlexandria. Encara que no ensha arribat cap de les seves obres, elshistoriadors de la cincia armen que

va escriure tractats sobre matemtiques(cniques, geometria euclidiana iaritmtica de Diofant i astronomia (taulesptolemaiques i explicacions de lAlmagestde Ptolemeu). Tamb va millorar iconstruir instruments astronmics comlastrolabi i el planisferi. Els comentaristesla descriuen com una mestra carismticaque va deixar una profunda petjadaen els seus deixebles, alguns dellstamb importants

cientcs de lpoca.

Segles IV-V


5/28

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

5

12

19

26

6

13

20

27

7

14

21

28

1

8

15

22

29

2

9

16

23

30

3

10

17

24

31

4

11

18

25Estrena

dU4: UnaUniversitat,

Un Univers(La Cartuja-

Sevilla)

Distncia mnimade la Terra al Sol

Quart creixent

Neix NicoleLepaute (1723)

Neix ParisPismis (1911)

Inauguracide lAIA-IYA

2009(Madrid)

Mor CarolineHerschel (1848) Lluna plena

Quartminvant

Lluna novaEclipsi anular

del Sol

Gener 2009


6/28

Ftimade Madrid

Astrnoma

Gran part de

la seva vidava transcrrera Crdova, en

aquell momentcentre del

saber mundial.

Astrnoma musulmana delssegles X-XI, era lla del tambastrnom i polgraf musulmMaslama al-Magriti, que signica homede Madrid. Va escriure nombrosostreballs coneguts com Correccions deFtima i va treballar conjuntament ambel seu pare en les seves investigacionsastronmiques i matemtiques .Junts van editar i corregir les taulesastronmiques dal-Hwarizmi, les vanajustar al meridi de Crdova i vanestablir el centre del mn a la capitaldel califat, com a referncia per atots els clculs. Tamb van treballaren calendaris, clcul de les posicionsveritables del Sol, la Lluna i els planetes,

taules de sinus i tangents, astronomiaesfrica, taules astrolgiques, clculs deparallaxi, eclipsis i visibilitat de la Lluna.

Segles X-XI


7/28

Febrer 2009

2

9

16

23

3

10

17

24

4

11

18

25

5

12

19

26

6

13

20

27

7

14

21

28

1

8

15

22

Quart creixent

Lluna plena

Eclipsi penombralde Lluna

Quart minvant

IACO: Quantesestrelles veus?

Presentacide lAIA-IYA

2009 (Conca)

Lluna nova

Neix MariaWinkelmannKirch (1670)



8/28

MariaWinkelmannKirch

Astrnoma

LanomenatCometa de 1702va ser el primer

descobert peruna dona.

Maria Winkelmann Kirch fou

una astrnoma alemanya queva descobrir el Cometa de 1702.

Va realitzar importants observacions iva escriure diferents tractats cientcs.Les seves anlisis sobre aurores borealses van recollir en un text de 1707 i eltreball sobre la conjunci dels planetesJpiter i Saturn amb el Sol es vapublicar el 1712. A ms a ms, va elaborarcalendaris desdeveniments astronmics,juntament amb el seu marit, el tamb

investigador Gottfried Kirch. Dues deles seves lles i un del seus lls tambes van dedicar a aquesta disciplina.

1670-1720

Desprs de la mort de Gottfried,Maria Winkelmann va seguir

treballant per a lAcadmia deCincies de Berln, encara que no

aconsegu el nomenament ocial.


9/28

Mar 2009

2

9

16

3

10

17

4

11

18

25

5

12

19

26

6

13

20

27

7

14

21

28

1

8

15

22

29/23

30/

2431

Quart creixent Festa dEstrelles

Lluna plena

Neix CarolineHerschel (1750))


Quartminvant

Inici de laprimavera

Lluna nova

Vols mesurarel radi dela Terra?

Comena loperacicientfca del telescopi de

10.4m GTC



10/28

Nicole-Reine

Lepaute

Astrnoma

Un asteroidei un crter

lunar portenel seu nom.

Va nixeral Palau de

Luxemburg dePars perqu el

seu pare estavaal servei de la

reina IsabeldOrleans.

Va treballar amb el tambastrnom Jrme Lalande i ambel matemtic Alexis Clairault percalcular la data de retorn del cometaHalley. Aix li va exigir interminablesclculs per determinar la posici diriadel cometa a la seva rbita, tot teninten compte les pertorbacions degudes

als planetes gegants Jpiter i Saturn.Els seus clculs van aconseguir establirles dates de retorn del cometa msfams. El 1762 va realitzar clculssobre leclipsi solar que es produiriael 1764. Tamb va publicar diversesmemries astronmiques en lesquals destaca un treball fonamentaten totes les observacions del trnsitde Venus realitzades el 1761.

1723-1788


11/28

Abril 2009

6

13

20

27

7

14

21

28

1

8

15

22

29

2

9

16

23

30

3

10

17

24

4

11

18

25

5

12

19

26

Quart creixent

Inici 100 horesdastronomia

Lluna plena

Mor Annie JumpCannon (1941)


Quartminvant

Estrena delprograma

de planetariEvoluci

Nit Mundialen Deensade la LlumdEstrelles Lluna nova



12/28

Caroline Lucretia

Herschel

Astrnoma

Va descobrirvuit cometes,

tres nebulosesi va escriuredos catlegs

astronmics.

Abansdastrnoma

va ser unafamosa cantant

doratoris.

Tot i que va nixer a Hannover,va fer la recerca al Regne Unitjuntament amb el seu germ,William Herschel. Va desenvoluparmtodes de exploraci del cel,va ajudar a construir telescopis,va estudiar sistemes binaris i vacatalogar un nombre fora important

destrelles. Va ser nomenadamembre honorari de la Reial SocietatAstronmica britnica i va rebrela Medalla dOr de Cincies del reide Prssia. Un altre rei, el britnicJordi III, li va concedir un salari de50 lliures anuals, la qual cosa la vaconvertir en la primera astrnomaprofessional de la histria.

1750-1848


13/28


14/28

Wang ZhenyiAstrnoma

Lany 1994la Uni

AstronmicaInternacional

va donar elseu nom a

un crter deVenus.

Conscient que era una donaprivilegiada, pensava que el

coneixement havia darribar adones i homes per igual.

Aquesta astrnoma xinesava estudiar els eclipsislunars investigant ambmodels que construa al jard decasa seva. Tot i la seva curta vida,va tenir una producci intensa.Va escriure dotze llibres sobreastronomia i matemtiques entreels quals cal destacar Algunesobservacions sobre les formes i

gures, dedicat a les posicionsestellars. Va descriure el cosmos ila relaci que hi t la Terra. Tambva recopilar dades sobre el tempsatmosfric per preveure i combatreles sequeres i inundacions quedevastaven la seva regi.

1768-1797


15/28

Juny 2009

1

8

15

22

29

2

9

16

23

30

3

10

17

24

4

11

18

25

5

12

19

26

6

13

20

27

7

14

21

28

Lluna plena

Inici de lestiu

Mor MariaMitchell (1889)Lluna nova

Quartcreixent

Quartminvant



16/28

Maria Mitchell

Astrnoma

Va descobrirun cometa, elMitchell, i un

crter de laLluna porta el

seu nom.

Mitchellva crear

lAssociaci pera lAven de la

Dona.

s considerada la primeraastrnoma acadmica dEstatsUnits i sha convertit en unareferncia per a la cincia daquestpas. Fou la primera dona que va entrara formar part tant de lAcadmiaAmericana dArts i Cincies (1848)com de lAssociaci Americana per alAven de les Cincies (1850). Tambva collaborar amb lObservatori Navalnord-americ, tot calculant taules sobrela posici de Venus. Malgrat la sevareputaci, quan va comenar a treballaren el Vassar College, el 1865, cobravauna tercera part que els seus colleguesmasculins, fet contra el qual va l luitarns que li van apujar la retribuci.

1818-1889


17/28

Juliol 2009

6

13

20

27

7

14

21

28

1

8

15

22

29

2

9

16

23

30

3

10

17

24

31

4

11

18

25

5

12

19

26

Distncia mxima dela Terra al Sol

Neix Enrietta SwanLeavitt (1868)

Lluna plena

Eclipsi penombralde la Lluna

Quartcreixent

Quartminvant

Lluna nova

Eclipsi totaldel Sol



18/28

Williamina

Paton StevensFleming

Astrnoma

Va descobrir10 noves, 59

nebuloses ims de 300

estrellesvariables.

Va emigrar desdEsccia alsEstats Units

el 1878.

Nascuda a Esccia, hi va exercircom a mestra ns que es vatraslladar amb el seu marit alsEstats Units. Quan es va desfer-se el seumatrimoni i com que esperava un ll,

va comenar a treballar com a criadadel director de lObservatori de Harvard,Edward Pickering. Al cap de poc temps,ja sencarregava de revisar curosamentles plaques fotogrques del cel,algunes duna qualitat molt dolenta, iobtenia uns resultats tant excellentscom el descobriment de la nebulosa Capde Cavall. La van nomenar conservadorade larxiu fotogrc, el primer crrecinstitucional de Harvard

en mans duna dona.

1857-1911


19/28


20/28

Annie Jump

Cannon

Astrnoma

Va determinari classicar

els espectresde ms de225.000

estrelles.

Fou la primeradona doctora

honoris causa per laUniversitat

dOxford (1925).

s possiblement la msconeguda de les donesde Pickering, el grup dedones que escrutava el cel sotael comandament del directorde lObservatori de Harvard.Va substituir Williamina

Paton Stevens Fleming com aconservadora de larxiu fotogrc.Al mestratge dAnnie JumpCannon per lanlisi de les plaquesshi afeg la seva capacitat percatalogar les estrelles dacord ambla seva lluminositat, grcies a unsistema que desprs va adoptaramb poques modicacions laUni Astronmica Internacional.s la persona, home o dona,

que ms astres daquests tipusha catalogat en la histria.

1863-1941


21/28

Setembre 2009

7

14

21

28

1

8

15

22

29

2

9

16

23

30

3

10

17

24

4

11

18

25

5

12

19

26

6

13

20

27

Lluna plena

Quartminvant

Lluna nova

Inici dela tardor

Comenala fnal del

concursAcull una

estrellaQuart

creixent



22/28

Henrietta

Swan Leavitt

Astrnoma

El seu treballva obrir el camper conixer la

grandria de lanostra galxia

i lescala delUnivers.

Malgrat les sevesaportacions alastronomia,

quan va morirla seva plaa

seguia sentdajudant.

Membre del grup de rastrejadoresdestrelles de lObservatori deHarvard, Leavitt va descobrir larelaci perode-lluminositat, un nou mtodede mesura de la distncia dels objectesastronmics. Va arribar a aquesta conclusidesprs dun metdic i detallat cmput de

les cefeides. En noms un any, el 1905, vadescobrir 843 noves estrelles variables enel petit Nvol de Magallanes (aquesta xifrapuja ns a 2.400 si es comptabilitza el totalde la seva vida). A ms a ms, tamb vatrobar 4 noves. La seva importncia cientcanoms es va tenir en compte desprs dela seva mort, en part grcies a lintent denomenar-la per al premi Nobel lany 1925,cosa que va resultar impossible perquaquest premi no es concedeix a ttol pstum.

1868-1921


23/28

Octubre 2009

5

12

19

26

6

13

20

27

7

14

21

28

1

8

15

22

29

2

9

16

23

30

3

10

17

24

31

4

11

18

25

Lluna plena

Quartminvant

Lluna nova

Quartcreixent



24/28

Cecilia Payne-GaposchkinAstrnoma

La comprovacide la teoria de

la relativitatdEinstein,

grcies aleclipsi de Sol

de 1919, estimul

linters dePayne per

lastronomia.

Una beca desuport a les donescientques va

permetre que lany1923 es traslladsa lObservatori de

Harvard.

Tot i nascuda a la Gran Bretanya,Payne va dur a terme la sevatasca cientca a la universitat

nord-americana de Harvard. La sevatesi doctoral en aquest centre (laprimera obtinguda per una dona enlrea dastronomia) va demostrar quelhidrogen s el principal componentde les estrelles, cosa completamentacceptada en lactualitat, per que

va representar un autntic canvi deparadigma el 1925. Malgrat mantenir-se lligada a Harvard durant quasidues dcades, ns a lany 1938 no fouconsiderada astrnoma ocial. El 1956 esconvert en la primera dona professoraassociada daquesta universitat.

1900-1979


25/28

Novembre 2009

2

9

16

3

10

17

24

4

11

18

25

5

12

19

26

6

13

20

27

7

14

21

28

1

8

15

22

29/23

30

Lluna plena

Quart minvant

Comena la Setmana dela Cincia i la Tecnologia

Lluna nova

Quartcreixent

Comena elV Congrs deComunicaci

Social dela Cincia(Pamplona)

FestadEstrelles



26/28

Paris PismisAstrnoma

Amb unatrajectria

professionalque va durar

ms de 50anys, Pismis va

publicar msde 100 articles

cientcs.

Originriade Turquia, alObservatori

de Harvard vaconixer el seu

marit, amb elqual es trasllad

a Mxic.

Paris Pismis va ser una precursora dmbitglobal. Nascuda a Istanbul, encaraque dorigen armeni, fou la primerauniversitria de Turquia i va obtenir un doctoraten matemtiques el 1937. Casada amb unmatemtic mexic, quan es va traslladara aquest pas es va convertir en la primerapersona, home o dona, dedicada a lastronomiaprofessional de la histria de Mxic.Va treballar a lObservatori Astronmic

Nacional de Tacubaya, que depenia de laUniversitat Nacional Autnoma de Mxic(UNAM). Hi va impartir les primeres classesocials dastronomia que es van fer a Mxic.Va morir l1 dagost de 1999 i va deixar com allegat una comunitat de ms de 100 astrnomsque treballen actualment a la U NAM. Vadescobrir 20 cmuls oberts i 3 cmuls globulars,i va treballar en les primeres explicacionssobre lestructura espiral de les galxies.

1911-1999


27/28

Desembre 2009

7

14

21

28

1

8

15

22

29

2

9

16

23

30

3

10

17

24

31

4

11

18

25

5

12

19

26

6

13

20

27

Lluna plena

Mor Cecilia Payne-Gaposchkin (1979) Quart minvant

Lluna nova

Inici de lhivernQuart

creixent

Mor MariaWinkelmannKirch (1782)

Lluna plena

Eclipsi parcialde Lluna

Neix Annie JumpCannon (1863)

Mor EnriettaSwan Leavitt

(1921)



28/28

Ett pel gup e tebllElla s una astrnoma

Fes Fguescoordinadora

a Kzkwsk

Jse Lgcoordinadora dEL caLEndari

isbel Mquez

Jsef Msegs

Eull Pez See

Bl Tught

Mtset Vll

Put pe Expl pyets, s.l.

dsseyt pe a Guelle

illusts Eulg Mele

Documents

rio Astronomas Catalan Alta-resolucion