L’ASSOCIACIÓ RIURAUS VIUS es va constituir l’any 2006 a Jesuspo-bre i va ser presentada públicament en aquesta localitat el 9 de gener de 2007. Està formada per socis proce-dents de diferents comarques valenci-anes i té com a finalitat fonamental la recuperació i conservació dels riu-raus i de l’arquitectura tradicional i de pedra seca, que constitueixen ele-ments d’important valor paisagístic, etnogràfic i mediambiental.

Els riuraus, a més, són la mostra d’unes activitats econòmiques on l’agricultura, la industria i el comerç s’interrelacionen i que, tot i que existeixen o han existit en diferents comarques valencianes, són habitat-ges identificadors de la comarca de la Marina Alta. La seua conservació i recuperació, constitueix una acció necessària de preservació de la memò-ria col·lectiva i de reconeixement a la saviesa popular acumulada al llarg de la història, alhora que la seua rehabi-litació i posada en valor, ofereix noves possibilitats a la realització d’activi-tats culturals, educatives i econòmi-ques d’interés.

Coherent amb aquests plantejaments, l’associació des de la seua constitució ha vingut realitzant tot un seguit d’ac-tivitats entre les quals destaquem: - Nomenament de Soci d’Honor 2007 (Ramon Pérez Carrió) el 9-1-2007.

- Carta al President del Consell Valencià de Cultura sol·licitant a l’esmentat Consell pronunciament sobre protecció dels riuraus. El Con-sell ha instat els Ajuntaments de la

Marina Alta a prendre mesures per protegir aquestes construcions. Car-ta al Director General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana dema-nant mesures de protecció per als riuraus.

- Contacte amb els ajuntaments de la Marina Alta. En col·laboració amb l’Ajuntament de Xaló, organització d’una vetllada en el riurau de Servet d’eixa localitat (25-7-08). Gestions diverses a l’ajuntament de Xabia per aconseguir la no desaparició del riurau de l’Arnauda. Gestions diver-ses a l’Ajuntament de Jesupobre per aconseguir la rehabilitació del gran riurau existent.

- Presentació de “Riuraus Vius” a Va-lència, en col·laboració amb el Mu-seu d’Etnologia (17-01-08).

- Edició d’un calendari de l’any 2008 i de postals que ofereixen una imat-ge dignificada dels riuraus.

- Participació en el programa de Medi Ambient “Els ulls de La Ma-rina” del canal Punt 2 dedicat als riuraus i a la pansa.

- Convocatòria i realització del I Concurs fotogràfic sobre riuraus. Muntatge d’una exposició de foto-grafies (7–10-08).

- Celebració de les festes d’aniversari de l’Associació i nomenament dels socis d’Honor. El primer aniversari (Pepa Guardiola i finca La Seranda) el 27-01-08. Celebració del 2n ani-versari i nomenament dels socis d’Honor 2009 (propietaris del riurau de Servet i programa Medi Ambient de Punt 2) el 22-2-09.

RIURAUS VIUSButlletí de tardor 2009

- Difusió de l’activitat de “l’escal-dà” en col·laboració amb la finca La Seranda (17-8-08 i 25-8-09)

- Organització juntament amb l’Ajunta-ment de Benissa i amb la seu universi-tària de la UA, de la “ I Jornada sobre

El diumenge 22 de febrer vam celebrar el 2n aniversari de l’associació. La celebració tingué lloc a Jesuspobre, al riurau de Paco Puig. Hi van assistir un centenar de per-sones i en el transcurs de l’acte es van proclamar els Socis d’Honor 2009. Aquests són: Mercedes Tena i Salvador Servet en reconeixement a la magnífica restauració del Riurau dels Servet, a Xaló i el programa Medi Ambient de Punt 2, per la seua qualitat i en concret per la divulgació de la temàtica dels riuraus a través del docu-mental Els ulls de la Marina.

Van col·laborar en l’acte el grup Terato Teatre i la Rondalla de Xaló. També es va comptar amb la col·laboració de l’associació Amics del moscatell i la del Celler de La Marina de Gata. A tots el nostre agraiment.

el Riurau” ( 7-6-08) i de la “II Jornada sobre el Riurau” (19 i 20-6-009).

- Inici d’un treball de catalogació dels riuraus en localitats de La Ma-rina Alta i La Safor.

Celebració del segon aniversari de RIURAUS VIUS

Celebració del segon aniversari: El grup “Terato Teatre” de Pedreguer, representant escenes de l’espectacle “La pansa”.

Lectura de les respectives actes de proclama-ció dels socis d’Honor. Mercedes Tena i Salva-dor Servet amb els Socis d’Honor 2008 i Pepa Cucó, presidenta de “Riuraus Vius”.

Representants del Programa de Medi Ambient amb la Presidenta de “Riuraus Vius” i amb Pepa Guardiola.

Actuació de la Rondalla de Xaló.

Per tercer any consecutiu, Riuraus Vius va convocar a una trobada per presenciar l’activitat de l’”escaldà” del raïm. Enguany va ser el dia 25 d’agost quan trenta persones ens vam aplegar a La Seranda i vam participar en tots els quefers i ri-tuals que comporta l’”escaldà”del raïm per convertir-lo en pansa.. Vam acabar el matí amb el dinar tradicional elaborat amb productes de l’agricultura pròxima i cuinats per procediments també tradicionals.

Anem d’escaldà

Preparant el foc per escalfar l’aigua de la caldera.

Amb la caça a punt. Escaldant el raïm.

Abocant el raïm escaldat sobre els canyissos. Escampant el raïm escaldat.

El sequer amb els canyissos. Preparant cebes i tomates escaldades per a dinar.

Albergínies a la brasa. A dinar!

II Jornades sobre el riurau

Després de la primera experiència de l’any passat, també enguany, els dies 19 i 20 de juny de 2009, van tindre lloc les II Jornades sobre el Riurau, que tractaren sobre “El riurau: evolu-ció d’un espai de vida i treball. Pers-pectives de futur”. Organitzades per l’Ajuntament de Benissa, la seu uni-versitaria de Benissa de la UA, el Col-lectiu El Runar i Riuraus Vius, van comptar amb l’assistència de més de 150 persones. Al llarg de les sessions i a través de les diferents intervencions es va oferir una perspectiva històrica, antropològica i geogràfica del riurau com a espai de vida i treball i la seua evolució i visió en clau de futur.

A més de la tasca organitzativa de les jornades, Riuraus vius hi va aportar les intervencions de quatre membres de l’associació. Van ser: “La pansa als audiovisuals. Un món oblidat”, per Carles Fuster, arqueòleg i tècnic en Patrimoni; “Visions des d’un usuari de l’espai dels riuraus” per Juan José Chiarri, tècnic agrícola; “Els riuraus: vida i paisatge en el record” per Fer-nando Sendra Bañuls, professor de la Universitat Politècnica de València i “Què era, què és i què serà el paisatge dels riuraus”, per Emili Portes, arqui-tecte, President de l’Agrupació d’Ar-quitectes pel Paisatge.

Notícia: El gran riurau de Jesuspobre

El gran riurau de Jesuspobre es troba en procés de rehabilitació, després de moltes demandes per part de l’Associació de veïns i de Riuraus Vius.

El dia 26 d’agost de 2009, l’Ajuntament de Xàbia, va presentar les obres de traslo-cació del riurau d’Arnauda, ja a punt de finalitzar. L’endemà, la premsa se’n va fer ressò. Presentem un xicotet extracte de les notícies aparegudes en tres mitjans:

Las Provincias, 27/8/09XABIA PRESUME DE L’ARNAUDA...El Ayuntamiento pone en valor uno de los mayores riuraus de la comarca, una infraestructura que es el referente de la producción pasera del siglo XIX en la villaUno de los mayores riuraus de la Marina Alta es el d’Arnauda, datado a finales de siglo XIX. Con más de 56 metros de largo, una cubierta a dos aguas y tres filas de 14 arcos o ulls permite imaginar la frenética actividad que promovía la familia Catalá, una de las más fuertes en esta desaparecida industria...

Información, 27/8/09XABIA SALVA EL RIURAU D’ARNAUDA. ...Pese a que el riurau ha dejado su impronta en la comarca muchos han desaparecido. El d’Arnauda se ha salvado casi de milagro. Estaba en suelo urbanizable de la partida Roig Roquetes i el consistorio ya habia aprobado una reparcelación. Pero cuando pa-recia sentenciado, la asociación Riuraus Vius alertó de que ya quedaban pocos riuraus tan grandes y pese a su evidente deterioro, todavia con posibilidades de restaurarse. El ayuntamiento coincidió en que merecia la pena salvar este riurau y también los propie-tarios, la familia Catalá vio con buenos ojos que se preservara esta joya de la arquitec-tura rural de la comarca. Sin embargo faltava la financiación. Y en eso, como caído del cielo llegó el plan zapatero. Una inversión de 90.000euros ha permitido desmontar el riurau, piedra a piedra y reconstruirlo en el parque municipal de Muntaner.

Xabia al dia, 27/8/09XABIA RECUPERA EL RIURAU DE ARNAUDA...El nuevo emplazamiento del riurau fue elegido por su cercanía al Centro Histórico, con la intención de que “pueda ser conocido, visitado y disfrutado por los ciudada-nos”, según explicó el alcalde de Xàbia, Eduardo Monfort, quien destacó que el ob-jetivo principal del proyecto ha sido el de “conservar y poner en valor este elemento arquitectónico de gran importancia para la cultura javiense y de la Marina Alta”...

Las Provincias 27/8/09... El alcalde de Xàbia, Eduardo Monfort, mostró su satisfacción por el resultado de la restauración y avanzó que la infraestructura podrá destinarse a fines culturales o actividades de difusión y recuperación de tradiciones como la «escaldà». Por el momento servirá «para que la gente joven sepa un poco más de la historia local y de sus raíces» indicó Monfort. Desde la asociación Riuraus Vius, la vicepresidenta puso voz a un sentimiento colectivo de satisfacción porque se haya logrado salvar «un signo de nuestra identi-dad, de la memoria de nuestro pueblo y patrimonio de todos».

Ressò de Premsa del riurau d’Arnauda

Nom:

Vull fer-me soci/a de l’associació RIURAUS VIUS

Telèfon:

Localitat:

Adreça:

DNI:

Cognom:

Núm: Pta:

C. Postal:

Correu-e:

Signat:

Ordre de pagament a l’associació RIURAUS VIUS de la quantitat anual de 10 €.

Titular del compte:

Entitat: Oficina: DC:

Compte:

Signat: Enviar-ho a: RIURAUS VIUS C/ Major, 7 05749 Jesuspobre