sector primari i secundari

  • Published on
    25-Nov-2014

  • View
    115

  • Download
    12

Embed Size (px)

Transcript

Socials

Sector primariEl sector primari inclou les activitats: Agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura i mineria extractiva. En lactualitat 40% de poblaci activa treballa al sector primari. En els pasos desenvolupats: Poca poblaci activa, per molta producci gracies a la tecnificaci i mecanitzaci. En els pasos subdesenvolupats: Molta poblaci activa. Factors i elements del paisatge agrari: Factors naturals: Clima / Relleu / tipus de sl. Factors naturals: Pressi demogrfica / Tradici / Tcniques de cultiu / actuaci dels governs. Elements segons el cultiu i el rendiment: Tipus de cultiu: Herbacis, arbustius i arboris Varietat dels cultius: Policultura (diversos productes) monocultura (1producte). Rendiment de les terres: -Intensiva: (Mxim rendiment, fortes inversions, tecnologia) -Extensiva: (Reduir costos de producci, grans extensions del terreny). Sistemes de cultiu: Regadiu o sec. Elements segons la divisi de la terra: Segons la grandria: Latifundi (parcella gran) minifundi (parcella petita). Segons la forma de parcelles: Regular i irregular. Segons els lmits: Camps oberts o tancats. Segons la disposici dels habitatges: Poblament concentrat i dispers. Distribuci i situaci actual de lagricultura i ramaderia: - Agricultura extensiva dalt rendiment: Planes EU, grans extensions, poca ma dobra i molta maquinaria. - Agricultura de plantaci: zones tropicals humides. - Agricultura dautosuficincia: Tcniques tradicionals, subsistncia. Zones de Amrica central i sud, zones de frica i zones del sud de sia. - Agricultura i ramaderia atlntiques: Zones de Europa costaneres al atlntic. - Agricultura intensiva de regadiu: valls del Nil - Ramaderia tradicional i transhumant: Zones seques. - Agricultura mediterrnia: s una agricultura extensiva i de mercat. Zones costaneres al mediterrani. - Orizicultura monsnica: Cultiu darrs, molta m dobra tcniques poc desenvolupades. Zones del sud de sia. Problemes mediambientals: - Contaminaci daigua i resistncia de plagues. - Elevat consum daigua. - Gran quantitat de purins. - Un altre problema s la fam. Caracterstica del Tercer Mn. Sistemes agraris: Tradicionals i tecnificats.

Socials Sistemes agraris tradicionals: s caracteritzen perqu tenen com a finalitat la subsistncia, normalment es cultiven diversos productes i tenen eines rudimentries, aquest sistemes sn propis de pasos subdesenvolupats. - Lagricultura itinerant: Autosuficincia, crema de vegetaci. - Lagricultura de sec: Autosuficincia, el bestiar proporciona ladob. -Orizicultura monsnica: Fertilitat de terres, agricultura intensiva i treball minucis. Sistemes agraris tecnificats: La producci est destinada a proveir els mercats, els rendiments sn elevats i hi ha un especialitzaci en els conreus. Caracterstic dels pasos desenvolupats en general. - Agricultura de plantaci: s practica a lfrica, Amrica central i sud i en algunes zones dsia. - Lagricultura cerealistica tecnificada: Agricultura extensiva dalt rendiment. Canad, UE i Austrlia. - Agricultura atlntica: Elevada productivitat, modernes tecnologies. - Lagricultura mediterrnia moderna: Agricultura de sec i regadiu. Agricultura dorigen tradicional que sha adaptat al mercat. Ramaderia: Pot ser: Tradicional extensiva: Caracterstica de zones de clima extrem, les pastures sn abundants. Intensiva moderna: Alt rendiment, utilitza la tecnologia i requereix grans inversions. El bestiar es cria en granges. Silvicultura: s lexplotaci i cura dels boscos. El recurs ms important s la fusta, altres recursos sn el suro, la resina ... La pesca: Tipus de pesca: Artesanal: s realitza prop de la costa utilitzant sistemes tradicionals. Industrial: T com a objectiu obtenir un gran nombre de captures utilitzant tecnologia avanada. Alta mar = Pesca daltura Prop de costa = Pesca costanera. Els problemes del mar sn: Abocament de residus i esgotament dels caladors.

Sector secundari:El sector secundari inclou les activitats relacionades amb la transformaci dels recursos naturals. Destaquen les activitats de la indstria, construcci i mineria productiva. La indstria: Transforma una primera matria en producte que pot ser elaborat o semielaborat. La indstria s una de les bases de leconomia i tamb un indicador del nivell de desenvolupament. Tipus dindstria: Indstria pesant: Produeix primera matria per altres indstries. Es divideix en: -Indstria base: Productes semielaborats. Ex: Metallurgia, qumica de base... -Indstries de bns dequip. Productes acabats per altres indstries. Ex: Indstria de construcci, de transformaci... Indstria lleugera: Destinada al consum directe Ex: alimentria, txtil, electromecnica... Tendncies actuals de la indstria: Desenvolupament de tecnologia punta, concentraci industria i deslocalitzaci dels processos.

Socials

La construcci: La construcci s un motor econmic. A lestat espanyol representa 12% de la poblaci activa. La producci denergia: Les fonts denergia sn recursos naturals que un cop transformats, poden ser utilitzats per a generar moviment, fora... s una sector bsic de leconomia. Les primeres matries: Poden ser dorigen vegetal, animal i mineral. Dorigen mineral: Existeixen diversos tipus de minera: Metllics, no metllics i energtics. Fonts denergia: marees... Renovables: Biomassa, aigua, Sol, calor interna de la terra, No renovables: Petroli, carb, gas natural, urani. Procs industrial: Primeres matries: sobtenen de la natura o productes semielaborats. Per transformar s necessita: Fonts denergia, capital (diners, installacions i tecnologia) i fora de treball. El producte es destinat al mercat: La venda produeix beneficis i existeix competncia entre altres productes. Lempresa industrial: Organitza i gestiona la producci. Recerca beneficis. Monopoli = control dun sector del mercat. La localitzaci industrial: Els grans centres industrials estan localitzats a: Estats Units, Europa occidental i Jap. La potncia de rpid creixement s Xina. Els llocs on hi ha menys indstria sn: Part centre i sud dAmrica, frica, zones del sud dsia. Problemes mediambientals: - La pluja acida - Els residus - Deteriorament de la capa doz - Efecte hivernacle - Canvi climtic