1. Les activitats econmiques El sector secundari

2. INDSTRIA I ENERGIA El sector secundari inclou: Les activitats basades en l'extracci i transformaci de les matries primeres. 3. Les matries primeres Les matries primeres naturals: Matries d'origen animal: per fer pells, llana, conserves, olis, farines, etc. Matries d'origen vegetal: per fer teixits (cot), pneumtics, mobles, etc. Matries d'origen mineral que es classifiquen en: 1.Minerals metllics (hematites -ferro, bauxita -alumini) 2.Minerals no metllics (sal, sofre, granit, pissarra,etc.) 3.Minerals energtics (urani, carb, etc.) 4. Classificaci de les principals primeres matries dorigen mineral 5. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Posa un exemple de producte elaborat fet amb els segents recursos naturals: ferro, bauxita, balena, vaques, ovella, blat, tomquet i sardines. 2. Cita 3 matries primeres d'origen mineral no metlliques i 3 de metlliques. 3. Busca una petita biografia de George Stephenson. 6. Les fonts d'energia Classificaci de les fonts d'energia: Segons la possibilitat que s'exhaureixin: Renovables i no renovables Segons la importncia econmica que tenen: Fonts d'energia tradicionals (carb, petroli, gas natural, urani i energia hidrulica) Fonts d'energia alternatives (elica, geotrmica, solar o mareomotriu) 7. Les fonts d'energia Tradicionals Quines sn les fonts tradicionals? Carb s un combustible fssil, que s'origina a partir de la descomposici de vegetals acumulats i sepultats durant milions d'anys. Petroli s un lquid olis que procedeix de la descomposici, durant milions d'anys, de restes de vegetals i animals sepultats. Gas natural s una font d'energia fssil que est constituda per una barreja d'hidrocarburs. Energia nuclear. Els reactors nuclears fa servir l'urani enriquit. Hidroelectricitat s la produda per l'aigua acumulada als embassaments. 8. Reserves de barrils de petroli 9. Les fonts d'energia alternatives Quines sn les fons alternatives: Totes elles tenen a favor que sn renovables i n'hi ha molta disponibilitat. L'energia solar o fotovoltaica: En contra: la intensitat s diferent segons el lloc i el temps. L'energia elica dels molins de vent: En contra: no a tots els llocs bufa el vent amb la mateixa intensitat, i a ms, afecta al paisatge i causa contaminaci sonora. L'energia geotrmica, mareomotriu i bioenergia: En contra: tant la geotrmica com la mareomotriu no es troben a tot arreu, i la bioenergia est fent que, per exemple, s tali la selva per plantar palma. 10. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Cita 3 maneres diferents d'aconseguir electricitat. 2. Quina diferncia hi ha entre les energies renovables i les no renovables? 3. Cita els pros i contres de les energies alternatives. 4. Qu s el carb, el petroli i el gas natural? 5. Busca una petita biografia de Henry Ford. 11. Tipus d'indstries Indstria de bns de producci: fan una transformaci inicial de les matries primeres en productes semielaborats, que desprs serviran a altres indstries. La indstria pesant: La siderrgia (obtenci de ferro i carb) o la metallrgica (transforma minerals en metalls o aliatges) Indstria de bns d's i consum: fan productes que van destinats directament al mercat. La indstria lleugera: txtil, alimentria, electrnica, etc. 12. Indstria pesant / Indstria de bns de producci 13. Indstria lleugera / Indstria de bns de consum 14. Tipus d'indstries Altres classificacions: Les indstries tamb es poden classificar des del punt de vista tecnolgic: 1. Les indstries punta o dalta tecnologia que es caracteritzen per: M dobra altament qualificada. Vuit sectors clau: informtica, microelectrnica, telecomunicacions, biotecnologia, automatismes, lser i nous materials, i energies renovables. Es localitzen prop de les universitats i grans centres dinvestigaci. 2. Les indstries tradicionals amb un nivell tecnolgic baix. 15. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferncia hi ha entre la indstria pesant i la indstria lleugera? 2. Per fer un cotxe quin tipus d'indstria necessitem? Imagina i explica pas a pas el procs industrial per fer un cotxe. 3. Dels vuits sectors clau, tria tres i cita un dels productes que elaboren. 4. Busca una petita biografia de James Watt. 16. Localitzaci de la indstria Factors de la localitzaci de la indstria: 1. El cost del transport, s a dir la distncia i el tipus de transport (perills o no). 2. Les matries primeres. Sobretot les que sn difcils de transportar (carb, sucre, productes periples, etc.) 3. El mercat o d'altres indstries. 4. Lenergia. Avui dia no es un factor gaire important. 5. M dobra. Que sintenta que sigui barata i per exemple, les indstries tecnolgiques acostumen a situar-se prop de les universitats i escoles professionals. 6. Zones amb avantatges fiscals (zona franca). 17. Distribuci de la indstria al mn Distribuci de la indstria: Pasos centrals industrialitzats: Els que pertanyen al G8 (EUA, Jap, Alemanya, Gran Bretanya, Frana, Canad, Itlia i Rssia) i el pasos que integren lOCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic). Pasos de nova industrialitzaci: El sud-est asitic (els 4 dragons: Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan). La indstria del 3r mn est orientada al consum, depn tecnolgicament del nord i t un fort component de capital estranger. Hi destaquen: El Magrib, Lbia, Calcuta, zones de lantiga URSS, etc. 18. Corea del sud Taiwan Hong Kong Singapur 19. LA DESLOCALITZACI Distribuci de la indstria al mn Deslocalitzaci: es tracta duna fenomen que consisteix a traslladar els centres de producci a pasos en vies de desenvolupament que ofereixen: M dobra abundant i barata Lleis laborals toves Inexistncia de lleis medi ambientals Pressi fiscal molt baixa o nulla Suficient nivell d'infraestructures. Possibilitat dobtenir molts beneficis. 20. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quins pasos formen el G8? Perqu creus que sn aquests pasos els que estan ms industrialitzats? 2. Quins sn els 4 dragons? 3. Quines caracterstiques t la indstria al 3r mn? 4. Qu s la deslocalitzaci? 5. Busca una petita biografia de Orville Wright. 21. Histria: Comena a finals del segle XVIII, al voltant del txtil (cot) i de la metallrgia. Es caracteritza per la manca de matries primeres i lescassetat de recursos energtics. Els eixos de localitzaci eren el Ter i el Llobregat, vora dels rius per aprofitar lenergia hidrulica. La industrialitzaci a Catalunya es va impulsar grcies a que la Pennsula Ibrica era un gran mercat per als productes catalans i per laixecament de la prohibici del comer amb Amrica. La indstria a Catalunya 22. La indstria catalana actual: Als anys 60 comena la crisi del txtil, per comencen a destacar el sector qumic (Tarragona) i el del metall. I sorgeixen de noves indstries com les telecomunicacions, alimentries i dinformtica. Catalunya representa el 25% de la producci industrial Espanyola. Els sectors ms representatius actualment sn: el metall (automoci, transformaci de peces,..), qumic (petroqumica i farmacutica, txtil, l'electrnica i l'alimentaci. La indstria a Catalunya 23. La indstria a Catalunya 0 2 0 4 0 6 0 8 0 1 0 0 1 2 0 In d s tr i e s e x tr a c tiv e s In d s tr i e s m a n u fa c tu r e r e s i n d s tr i e s d 'a li m e n ta c i , b e g u d e s i ta b a c i n d s tr ie s t x ti l s , d e l a c o n fe c c i , c u i r i c a l a t i n d s tr i e s d e l p a p e r , a r ts g r fi q u e s i s u p o r ts e n r e g i s tr a ts i n d s tr ie s q u m i q u e s fa b r i c a c i d e p r o d u c te s fa r m a c u ti c s fa b r i c a c i p r o d u c te s c a u tx i m a t r ie s p l s ti q u e s fa b r i c a c i d 'a l tr e s p r o d u c te s m in e r a l s n o m e t l li c s m e ta l l r g i a i fa b r i c a c i d e p r o d u c te s m e t l l i c s m a te r i a l s i e q u i p s e l c tr ic s , e l e c tr n i c s i p ti c s fa b r ic a c i d e m a q u i n r i a i e q u i p s m e c n i c s fa b r i c a c i d e m a te r i a l d e tr a n s p o r t a l tr e s i n d s tr ie s m a n u fa c tu r e r e s E n e r g ia e l c tr i c a , g a s , v a p o r i a ir e c o n d i c i o n a t S u b m i n i s tr a m e n t d 'a i g u a IDESCAT DADES 2014 24. Localitzaci de la indstria catalana: Es concentra entorn a Barcelona, Tarragona i Reus, lAnoia, el Bages, Osona, el Ripolls i el Bergued. La indstria a Catalunya 25. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Al voltant de quines dues indstries comena el procs d'industrialitzaci a Catalunya? 2. Dibuixa un mapa de Catalunya i situa els dos eixos on es localitzava la indstria al segle XIX. 3. A quin any comena la crisi del sector txtil a Catalunya? 4. Quins sn actualment els sectors industrials ms importants de Catalunya. 5. Busca una petita biografia Narcs Monturiol.