Sempre relleu

3Sempre relleu 1 · Setembre 2008

Hi ha moltes revistes sobre l’estereoscòpia i molt bones: STEREO WORLD, 3D IMAGING, STEREOS-COPY, STEREO JOURNAL, LE BOULLETIN DU SCF, 3D-BULLETIN, per citar-ne algunes de les més cone-gudes. Totes interessants i imprescindibles i a les que no volem fer cap competència.

En tot cas, en parlarem i les complementarem, però sempre reconeixent la seva aportació, sigui gran o petita, al món de la tercera dimensió, per així man-tenir la flama que un dia va encendre el matemàtic grec Euclides (segle III aC), pare de la geometria i primer descobridor de la visió de la realitat en relleu, malgrat que fins fa poc la civilització no va ésser ca-paç de reproduir-la amb imatges.

El nostre objectiu no és tan sols honorar a les patums de sempre –que també– però molt especi-alment parlarem de tota la gent anònima, que amb la seva dedicació i contribució han aportat el seu gra de sorra a la platja on s’escalfen tots aquells a qui els agrada el relleu en qualsevol de les seves facetes, ja sigui per crear-ne, estudiar-ne o tractar-ne, però tam-bé aquells que el visionen o tan sols col·leccionen aparells o imatges estereoscòpiques; perquè és no-més amb l’intercanvi de la informació tridimensional

que es pot veure i comprendre la realitat per damunt de mires manipuladores o inte-ressades.

En definitiva, la veritable amistat entre els pobles neix de la comunicació de la realitat.

Així doncs, comencem amb una gran il·lusió aquesta revista, batejada amb el nom de Sempre relleu, que en certa manera defineix el què desitgem: la perpetuïtat de la realitat virtual dels qui han contribuït a crear-la.

En aquest primer número, ens adherim a l’homenatge públic que es fa dins la BICAT Perpinyà 2008 a en Joan Nieto «Gargot», a qui considerem el primer dibuixant en relleu de l’època moderna, que ja l’any 1951 va idear un aparell per facilitar el dibuix de còmics, i l’any 1954 uns visors molt especials amb els que es podien veure en relleu contes infantils, fins i tot de la factoria Disney.

Esperem no defraudar en aquesta nova singladura.

Carles E. Moner

SEMPRE RELLEU

Núm. 1 Setembre 2008

Director:Joan Astor

Equip de redacció:Rafael BernisJosep M. CardonaSalvador EsparbéAriadna MonerCarles E. MonerNúria Vallano

Edita:EUROSTEREO FDT

Redacció:August Font, 24-2608035 Barcelona

Disseny i maquetació:Joan Astor

Ninotaire:Joan Nieto

Realització gràfica:LITOSTAMP, S.A.

Informació i comandes:[email protected]

Dipòsit legal: B-41703-08

EDITORIAL

4 Sempre relleu 1 · Setembre 2008

ÍNDEXEditorial ................................................................................................................3Joan Nieto i Gras. El mag GARGOT, un home singular ......................................5Dibuixos amb vida. Entrevista a Joan Nieto ......................................................16Els amics de Joan Nieto opinen sobre... Joan Nieto ........................................19JIN. Stereo Magic from Spain ............................................................................23Estampas españolas ..........................................................................................28Notes sobre Serge Assier ..................................................................................31BICAT Perpinyà 2008 .........................................................................................34

PROPER NÚMERO (abril de 2009)

Les nus de Marcel Meys, Montserrat vista pels estereoscopistes, el fabulós món dels minerals, més pel·lícules d’en Joan Nieto... i molt més relleu.

L’equip de treball de Sempre relleu vist per en Joan Nieto.


D’en Joan Nieto se’n poden dir mol-tes coses, excepte que és una persona corrent.

Era molt jove quan va deixar la feina com a delineant a Fecsa, que l’avorria, i seguint la seva autèntica vocació va co-mençar a dibuixar contes en 3D per a nens, amb la passió i l’art que posa en tot allò que fa. Aquests contes, com ara Blancanieves, El gato con botas, La Cenicienta, Peter Pan i tants d’altres, van acompanyar els somnis dels infants de di-verses generacions.

Perquè els nens poguessin veure’ls en relleu, com si fos una pel·lícula, va disse-nyar un visor, primer de cartró (d’aquest model sols se’n varen fer 25 unitats) i més endavant de plàstic i de baquelita. Dibui-

xava els contes en una pel·lícula de paper que s’anava cargolant en un rodet, de manera que mirant a través del visor es produïa la il·lusió de veure una pel·lícula en relleu.

Corrien els anys 50 i aquest invent va tenir un gran èxit per la novetat que suposava i per la perfecció dels dibuixos en relleu, que s’havien de fer mitjançant una tècnica molt acurada que sols en Joan Nieto va ser capaç de crear i des-envolupar.

L’any 1954, es va registrar a l’Oficina Española de Patentes y Marcas el Cine In-fantil en relieve JIN. El nom de JIN venia de les inicials dels cognoms de Jordana i Nieto, que eren socis i van tirar endavant el projecte.

JOAN NIETO I GRASel mag GARGOT, un home singular

Núria Vallano

Autoretrat amb llapis.


Escena del conte Blancanieves.

Escena del conte Bambi.

Escena del conte La Cenicienta.


Escena del conte El gato con botas.

Escena del conte La ratita presumida.

Escena del conte Caperucita roja.


Patent del Cine Infantil en relieve JIN, registrada l’any 1954.



Instruccions per utilitzar el Cine JIN i llista de pel·lícules.

Joan Nieto i el seu germà, el mag Zongo.


STEREO WORLD, la revista més im-portant de fotografia als Estats Units, li va dedicar un article en el seu número de mars-abril de 1991, que reproduïm ínte-grament en aquesta revista.

Encara avui, passats més de quaran-ta anys, i gràcies als col·leccionistes que

els conserven com un tresor, uns quants privilegiats podem continuar gaudint del Cine JIN amb els seus deliciosos contes que ens transporten amb tendresa als temps de la infantesa perduda.

Però en Joan Nieto és un home poli-facètic i tenia un germà, Zongo, que era

Mural de ceràmica.

Aparell Winston d’en Joan Nieto.

Diferents models d’ampolles de vidre.


un gran mag. Ell li feia d’ajudant, i quan va haver de marxar al servei militar en Joan el va substituir. Més endavant con-tinuava dedicant-se a la màgia com una distracció, i actuava alguns diumenges al Poble Espanyol. Malauradament, els ge-nis no es lliuren de la malaltia i un dia en Joan va patir un infart, que li va impedir continuar actuant, però no pas ajudar a tots els seus bons amics mags, que li de-manaven que els hi construís escenaris i trucs de tota mena.

Tot això ho compaginava, sense dei-xar de dibuixar per a algunes editorials còmics de l’època, com el famós Capitán Trueno, i contes de fades, bruixes i prin-ceses que ell mateix s’inventava. També feia els fulls de dibuixos retallables de nenes, amb els seus bonics vestidets i accessoris que van engrescar i entretenir tantes criatures dels anys 60.

La seva energia inesgotable el va por-tar a muntar una fàbrica de plàstics, una de joguines i una d’ampolles de vidre, que va ser, segons les seves pròpies pa-raules, el millor negoci.

Per fer aquestes ampolles, que deco-rava de mil formes originals, disposava d’un forn molt gran, que durant el dia utilitzava per al vidre i durant la nit per fer murals de ceràmica, perquè en Joan Nieto també és escultor i els seus me-ravellosos murals, inspirats en l’Alcorà, van arribar al palau del xa de Pèrsia, poc abans que el derroquessin.

LA CASA TALLER

En Joan viu a la seva estimada Badalona, en una casa màgica, com tot allò que l’envolta. Fent-l’hi costat, la Con-xita, companya, muller i amiga, una dona

Piscina interior i teatrí, tot d’estil oriental.


Sala dels mags.

Joan Nieto mostrant les ceràmiques fabricades per encàrrec del xa de Pèrsia.


menuda, d’aspecte fràgil, però tota d’una peça, amb una increïble força interior que ha estat el suport de l’artista per prop de seixanta anys.

Als seus esplèndids 85 anys, en Joan Nieto continua gaudint amb plenitud

d’aquesta casa que va concebre i ajudar a construir, i que ha estat durant molts anys punt de trobada de mags i amics. Si en teniu l’oportunitat, no desaprofiteu l’ocasió de visitar-la. No ho oblidareu mai!

El llibre de capçalera d’en Joan Nieto: Perspectiva práctica y elementos de composición.

Sala de festes.


A la planta baixa, hi té el taller on, in-cansable, encara continua treballant.

A la primera planta, hi viu amb la Con-xita i una preciosa gata british de suau pèl gris, tots envoltats d’un suggeridor entorn oriental, creat per ell mateix, com tota la increïble decoració de la casa.

La planta segona està dedicada a la màgia, amb un pintoresc museu, on es pot trobar qualsevol cosa relacionada amb aquest món misteriós. Hi ha una sala impressionant, amb reproduccions de cartró, a mida natural, de tots els seus amics mags. D’aquesta manera, en Gar-got, pot entrar a saludar-los sempre que els enyora.

A la tercera planta hi trobem el tea-tret, restaurant i sala de festes, que ha complert, i encara ho fa avui en dia, totes aquestes funcions, rebent mags i convi-dats de tota mena.

Tots els amics tenen presents els ino-blidables sopars de Sant Joan, quan tota la sala s’omple de màgia i la nit va pas-sant com un miratge. Inexorablement, les trobades acaben amb un esclat de joia quan de sobte apareixen les ampolles de cava al centre de cada taula.

A l’última planta, la peça mestra que culmina aquesta casa singular i ens trans-porta als escenaris de Les mil i una nits: una piscina interior d’estil oriental, amb columnes, parets i sostre profusament ornamentats, on no hi manca cap detall, fins i tot ens trobem unes belles odalis-ques amb el seu paixà.

En Joan Nieto té tanta vitalitat que, encara avui, dibuixa per als amics. A l’en-cartament podeu veure una mostra del seu art: L’Auca d’en Gargot, on ell mateix us explica la seva vida a tot relleu... i com vol que sigui el seu truc final. |

Prototip de joc infantil en 3D.


DIBUIXOS AMB VIDAentrevista a Joan Nieto

Ariadna Moner

—Joan, amb la gran quantitat d’ac-tivitats diverses que has dut a terme durant la teva vida, en realitat, com et definiries?

—No sé, podríem dir dibuixant ni-notaire... Sí... sempre he estat ninotaire, perquè a veure, he dibuixat còmic, però el que es diu còmic, còmic, jo tampoc ho he fet, jo he fet contes de fades, allò... dibuix una mica exagerat però no còmic. Era dibuixant de contes de fades, en una paraula.

—Però també has fet moltes altres coses! Has fabricat joguines, ampolles de vidre...

—Sí, ampolles de vidre, murals, això, tots aquests murals que veus els he fet jo, tots, tots, tots...

—Llavors com resumiries el que tu ets?

—Un agraciat! Un tio que ha pencat molt en aquesta vida i que... Com em definiria jo? Un dibuixant, simplement. Què he fet? Els murals és dibuix, fets en ciment però dibuix. Les botelles? En si també era dibuix, era pintar, acolorir, buscar colors... era dibuixar, pintar. Una mica sóc això, un dibuixant que no ha arribat a... al final del que jo volia, però bé... (en aquest moment en Joan s’emo-ciona i els ulls se li humitegen). Em sento satisfet perquè sembla que ara vosaltres m’ho agraïu.

—Quan vas començar a dibuixar?—Dibuixar, sempre he dibuixat. De

petit ja m’agradava dibuixar, de molt petit. Sempre dibuixant. Jo en si... sem-pre he fet el que m’ha donat la gana, això per començar. Quan la guerra, vaig anar al sindicat de dibuixants professi-onals que era al carrer Aribau n. 5, em penso, i vaig anar com aprenent de di-buixant. Em donaven un duro diari. Però em penso que eren de la UGT, i com que el meu pare era molt fatxa em va fotre fora, no em va deixar fer-ho. Allà va co-mençar la primera frustració. Aleshores jo vaig dibuixar per compte meu, sense mestre. Llavors em comprava L’Esque-lla de la Torratxa, comprava La Traca, El Pepito, aquestes revistes que hi havia aleshores. Les mirava, m’instruïa, veia els dibuixos d’uns, dels altres... I així jo vaig començar a dibuixar. Aleshores vaig anar a l’Ametller, que estava allà darrere... al Passeig de Colom... i l’Ametller era un home castellà que va anar a la guerra i que era dibuixant... i em va dir que li di-buixés un conte. Vaig fer un conte que es deia Mariposilla, el meu primer con-te. I em va pagar 75 pessetes. En aquell temps un treballador guanyava 94 pes-setes a la setmana! Vaig estar dibuixant tota la setmana! (fa un gest amb la mà expressant que ho va fer amb molta il-lusió i cura). Li va agradar i diu: «¿Me puede hacer uno cada semana?». I li dic sí. I llavors em pagava 150 pessetes.


La il·lusió d’un dibuixant és que algú t’editi. Quan un t’edita ja estàs salvat, i quan l’Ametller ja em va editar aquest aleshores jo vaig treballar per a Gra-fideas, vaig treballar per a Ayné i per a diverses editorials fins que vaig trobar

en Manent (editorial Roma), que era un dibuixant i editor que em donava molta feina, i feina bona. Per a en Manent, en-tre altres coses, vaig fer recortables: ves-tidets de nena, cotxes, casetes, i totes aquestes coses... Mentrestant jo seguia

Joan Nieto, dibuixant ninotaire.


treballant de delineant a FECSA, que no m’agradava gens ni mica però era el que hi havia. Però em va anar molt bé per-què quan feia els recortables, ai, perdó, retallables, els meus es podien muntar, perquè jo dibuixava, feia plantilla, i en Manent m’ho va dir: «Els teus retallables van bé perquè els he provat i tots es po-den muntar. Que altres els fan molt bo-nics però quan ho talles res no encaixa, la xemeneia queda torta perquè no han comptat amb l’angle de la xemeneia...», i me’ls pagava a 94 pessetes cada un. I quasi bé un cada setmana.

—Quan i com descobreixes el di-buix en relleu?

—El relleu em va descobrir a mi, que no és el mateix. Jo aleshores treballava a FECSA encara. I llavors en Manent, me’n recordo que un dia em va dir: «Tu no ets millor dibuixant ni pitjor que un altre, però saps per què et dono feina? Perquè ets formal. Perquè si em dius que lliura-ràs el dia 2, el dia 1 o 2 lliures sempre. D’altres em diuen el dia 2 i el dia 4 enca-ra no han lliurat. Jo ja tinc les màquines en marxa i no puc treballar». I es veu que tenia un parent o no sé exactament què era, un tal Jordana que jo no coneixia de res, que es veu que necessitava un di-buixant. I li va dir mira, jo en conec un de formal. I me’l va presentar un dia. Em va ensenyar una capseta quadrada, amb una part plana, ho va aixecar, va posar... vaig mirar i es veien unes papallones i unes flors [en relleu], en color. Està bé, m’agrada això. Em pregunta: «Saps com va?» Dic: no. «Doncs és un dibuix amb una perspectiva perfecta, perquè si no és perfecta falla. I jo necessitaria fer uns contes i fer unes coses». I me’n va encar-regar un.

—Tu ja coneixies el relleu? És més difícil dibuixar en 3D que en dues di-mensions?

—El relleu és perspectiva. Jo de pers-pectiva en tenia uns estudis molt forts. En Jordana em va donar unes làmines i em va dir: «Per doblar-ho tinc un aparell que mentre dibuixes et va corrent la làmina». Això era una màquina que va fer ell. Hi ha un regle, però clar, és impossible per a una persona amb una mà dibuixar, amb l’altra fer córrer i amb els ulls mirar el re-gle. Aquesta escala no me la vaig mirar mai, només la utilitzava per comprovar.

—De tot el que has fet, què és el que destacaries?

—Els murals, els murals m’agraden molt. Tot això que veus (en Joan assenyala amb orgull les llargues parets de la sala on estem i on al centre hi ha una piscina) ho he fet jo a mà, un per un. Això avui en dia en farien un motlle i tots iguals, que que-da fred. Aquí, si t’hi fixes, no n’hi ha cap d’igual. Són tots fets a mà, un per un!

—Tothom que et coneix diu que ets incansable, en què estàs treballant ara?

—Els de l’EuroStereo em van dir que anaven a Perpinyà i que volien que els fes un teatret! M’ho van dir fa un mes i els dic: «Però no hi ha temps!». Hi treballo 10-12 hores diàries, i a la nit, tota la nit rumiant.

—I quan acabis aquest teatret tens algun altre projecte, o descansaràs?

—Doncs mira, l’altre dia estava som-niant... Sí, vull fer murals però que no siguin amb ciment. Vull fer-ho amb una pasta de guix i cola, que no pesi tant, i fer murals amb gruixos. |


EL MEU AMIC EN JOAN

En Joan és una d’aquelles persones que només la veus de tant en tant, però sempre amb la sensació de que en tot moment està al teu costat, amb la seva generositat, enginy, il·lusió, humanitat i, per damunt de tot, amistat. Gràcies Joan per ésser el nostre amic.

Carles E. Moner

CREATIVITAT, TENDRESA...

D’en Joan, a part de la seva creativitat sense límits, m’ha robat el cor la tendresa immensa, la bondat, aquesta generosa entrega als amics que el fa treballar nit i dia per acontentar-los.

Haver-te conegut i poder estar entre els teus amics ha estat un dels meus re-gals més valuosos.

Núria Vallano

UNA GRAN SORPRESA

En el congrés de l’ISU a París de l’any 1990, vaig descobrir un article a la revis-ta STEREO WORLD que parlava d’uns personatges catalans que durant els anys 50 havien construït un joguet amb dibui-xos de pel·lícules que es veien en relleu. No cal dir que em vaig quedar molt sor-près. Quan torno a Barcelona començo la recerca; em va costar uns quants dies localitzar-los, però finalment ho vaig aconseguir. Vam quedar per veure’ns un diumenge al matí a casa del Joan. Re-

ELS AMICS DE JOAN NIETO opinen sobre... Joan Nieto

cordo amb emoció la primera trobada, tot el que vaig veure. La seva casa, ple-na d’encanteris de Les mil i una nits, les pel·lícules, la seva cova del tresor, amb el seus artefactes per dibuixar, el seu invent… i sobre tot ell, en Joan. Em va captivar la seva senzillesa, la seva capaci-tat creativa i enginyosa, quines facultats! Dins dels meus coneixements del 3D no havia vist mai res de semblant, i pensar que tot va ser producte de l’atzar! –que obrís la revista STEREO WORLD per les planes que parlaven de JIN–.

No cal dir que vàrem mantenir el con-tacte i poc a poc ens vam anar coneixent. Les visites van continuar, fins que un dia en Joan em va proposar per fer un es-pectacle en relleu i llum negra per ser vist en la festa que tots els anys feia per cele-brar el seu sant en companyia dels seus amics. Durant més de tres mesos vam es-tar treballant conjuntament amb l’equip del taller Verntallat, va ser un temps enci-sador i divertit durant el qual vam apren-dre i conèixer una mica més el gran Joan. Amb quina facilitat feia les maquetes! Amb quina imaginació! El resultat va ser tota una novetat, el 3D, la llum negra, les figures en moviment al voltant de la pro-jecció, mai s’havia vist res d’igual!

Ara amb motiu d’aquest número es-pecial de Sempre relleu, vull agrair-li a en Joan la seva amistat i tot el que he gaudit i aprés, al mateix temps demanar-li poder iniciar un nou projecte que ens mantingui junts per molts anys! Gràcies Naito.

Rafael Bernis


UN GRAN HOME-MESTRE

En Joan Nieto és l’home-mestre de qui hem après tant en tan poc temps que l’hem tractat. Enginyós, clarivident, excel·lent dibuixant, el vaig conèixer fa uns deu anys per tal de realitzar una sèrie de diaporames, espectacle en 3D i llum negra. De seguida vaig adonar-me que era singular.

La seva capacitat de treball, el seu enginy, la seva mestria en el dibuix i les arts escèniques el fan irrepetible, és un geni meravellós al que no se li han fet els homenatges que mereix.

Els qui valorem les arts en tots els sentits, hauríem de potenciar el reconei-xement amb lletres majúscules a les per-sones com ell que sense remor de tim-bals i clarinets han fet rutllar el nostre país amb silenci però amb treball, disciplina, efectivitat, gran professionalitat i allò que a molts els falta, una gran il·lusió per la creativitat.

Des d’aquí el millor del meu desig per a aquest home que tot i els seus anys se-gueix sent un dels mestres més grans en la nostra desvirtuada pàtria.

Salvador Esparbé

QUATRE PARAULES

Es podrien dir moltes coses d’en Joan. Que és una gran persona, que és un home inquiet, sensible, que gaudeix amb el que fa, que com a di-buixant de còmics que va ser, té una gran facilitat per crear, per inventar... Però si hi ha alguna cosa que voldria des-tacar, és la seva gran capacitat de treball. En un món especialitzat, acostumats al coneixement d’una sola branca de qual-sevol disciplina, en Joan és pluridiscipli-

nari, complet, l’home total. Gran conei-xedor de tècniques i materials, el fan capaç de treballar amb fang, silicones, fusta, cartró, paper, vidre... només cal ex-posar-li un problema i amb un tres i no res ja té la solució. Si a tot això hi afegim una gran imaginació, i la il·lusió i entu-siasme que hi posa, estem davant d’un gran geni creatiu.

Josep M. Cardona

TODO UN ARTISTA

Todo un artista, un pintor, un mago, un poeta, un bohemio, un genio; decir todo esto es decir Joan Nieto.

Él, con una personalidad fuerte, en-tre altanera y bondadosa, ha sabido conjuntar todas estas facetas artísticas, regalando a los demás su maravillosa amistad.

El saber ser amigo es una más de las virtudes de este genio.

Aquellos quienes nos honramos de ser sus amigos podemos, en estas líneas, transmitirle nuestro cariño, agradecimien-to y admiración.

Gracias Joan.Vicente Ráfales

DIBUIXOS EN 3D, VIDRE I MÀGIA

El record d’aquella visita inesperada a casa seva és inesborrable. Recordo la seva generosa amabilitat al demanar-li com feia els dibuixos en 3D per al Cine JIN, inventat per ell, una joia de cine in-fantil en relleu. M’ho va ensenyar tot... la taula que feia servir per crear les pel-lícules, dibuixades per la mà d’un gran artista posseïdor d’un do natural innat, i el més curiós era com feia sortir l’altra imatge lleugerament desplaçada per ob-


tenir un relleu real. Això no s’hauria de perdre, doncs és una tècnica digna de donar-la a conèixer als joves artistes que busquen motius que surtin fora de la cre-ativitat normal. I parlant de creativitat no vull deixar de recordar els dissenys d’una multitud d’ampolles de vidre on el conti-nent destaca sobre el contingut.

I què puc dir del mag Gargot? Que és quasi increïble la construcció, muntat-ge i decoració de la seva casa per fer-nos sentir la màgia de les més grans figures del moment, o traslladar-nos a un palau àrab, amb piscina inclosa i tantes i tantes coses més...

Varen ser moments d’esplendor de la màgia i de la creativitat d’un personatge únic i entranyable com és en Joan Nieto, al qual admiro i agraeixo la seva corres-ponent amistat.

Antoni Escubedo

UN GRAN AMIC

Un gran amic, humil, generós i molt creatiu.

Una gran persona, de les que t’ense-nyen com s’ha d’anar per la vida.

Gràcies per la teva amistat.Amadeo Campeny

UN CONTINUADOR DE GENIS

Aprecio tal com es mereix la labor re-alitzada pel Joan Nieto, el qual podríem considerar continuador de les experièn-cies de Sir Charles Wheatstone. A més, ha sabut continuar i fer extensiva la pas-sió per la fotografia en relleu que, si ho considerem bé, és la fotografia autènti-ca, la que dóna més sensació de realitat i que fou, en altres temps, la instigadora del cinema.

A aquella imatge tan real, com la vida mateixa, li faltava només el moviment. D’aquesta necessitat, no en dubteu, va néixer el cinema. I ben sabut és que de seguida es trobà també la manera de fer-lo en relleu.

Gràcies, Joan.Tomàs Mallol

DUES PARAULES

Joan Nieto és el meu amic, mestre i conseller.

És per a mi un home genial, original, sorprenent i de tall inabastable.

Jaume Escoda

EL TEMPS NO COMPTA

Fa molt poc temps que conec en Joan Nieto, però el considero ja un amic entranyable. El seu tracte és tan cordial, tan afectuós i sincer, tan amigable, que em fa l’efecte com si l’hagués conegut fa un munt d’anys; talment com si ens ha-guéssim trobat viatjant a la velocitat de la llum, cosa que lliga perfectament amb la seva activitat i el seu ritme de treball desenfrenat, i ara tornéssim al nostre món real.

Això ens demostra una vegada més que el temps, com quasi totes les coses, és relatiu; ara sabem que la seva percep-ció depèn de l’estat de l’observador: tot el que per a un observador en moviment transcorre en pocs segons, per a un al-tre en repòs poden passar anys. La meva sensació pel que fa a la relació amb en Joan Nieto és precisament la dels dos observadors alhora, com si tots dos fos-sin un de sol. Per consolidar una amistat, el temps no compta.

Joan Astor


LA EXPRESIÓN DE LA VIDA

¿Qué se puede decir cuando alguien es capaz de crear un mundo de magia y hacer partícipe de él a todos los que le rodean?

¿Qué puede ser más hermoso que un ser humano que accede al mundo infan-til individual de cada persona y revive al niño que cada uno lleva dentro?

No se puede ser indiferente a la ino-cencia del creador que permite dar vida en el papel a la historia, la recrea con el dibujo, la colorea con texto y pinturas y la ofrece a los demás para dar a luz una sonrisa donde antes no la había.

Una mente que genera formas e his-torias, unas manos que formatean en el papel los gestos de lo inexistente, la arquitectura de los escenarios, las caras sonrientes del sol, la luna, las estrellas, los planetas y... los peces. Unas manos que hacen manos.

Los ojos que ven aquello que nadie más ve, pero que son capaces de dar órdenes al cerebro para que dirijan a las manos en el diseño de un mundo de ma-gia más real que todo lo que les rodea.

Todas las personas son irrepetibles, con algunas se rompen los moldes, otras se salen de ellos porque su vida es exu-berante, como la vida del Mediterráneo, encerrada en un estudio de pintura, o de

escultura, o de inventos varios. No hay límites que la contengan.

La magia de lo aparente, aquello que no se ve, la luz alrededor de la cual se juntan los amigos, los que están, los que se fueron y los que quedan por venir. La intemporalidad del genio que es capaz de inventarse su propia vida, vivirla a su manera y hacerlo de forma que los que le rodean se entusiasmen con el libreto.

Reinventarse constantemente a uno mismo sin perder la esencia, hacer magia en el aire, dibujar la vida, amar y ser ama-do, querer y ser querido, tener amigos y la admiración de los que sólo le conocen superficialmente; ¿alguien puede desear más?

Nunca se sabe hasta qué punto la persona admirada es consciente de que se la admira, la persona querida sabe que se la quiere y cómo aquel conocido que sólo pasó unas horas con él quedó impresionado, comenzando a ver cosas nuevas a partir del encuentro.

Joan Nieto es la expresión de la vida misma hecha pasión, el entusiasmo que desprende arrolla todo lo que encuen-tra a su paso; aunque el contacto sea de unas pocas horas hay aspectos de la vida que cambiarán y pasarán de estar colo-reados a contener todos los colores del arco iris.

Yolanda Fernández y Juanjo Sánchez


JINStereo Magic from Spain *

John Dennis

Very few people are aware that a to-tally unique variation on the 3-D “tissue” views of the 19th cen tury existed during the 1950s. Not only were the images on paper to be viewed by transmitted light, but the pairs were in sequence on ver tical rolls to be advanced through the viewer as if reading an ancient papyrus scroll.

This one-of-a-kind stereo format bore the magic sounding name JIN, and was a product of Estereoscópicas JIN in Bar-celona, Spain from 1954 to 1959. All the images were 3-D drawings, 12 pairs to a roll, comprising children’s stories from classics like Aladdin to Disney features

like Bambi. The stereo drawing art on these rare paper “filmstrips” is among

* Article publicat a la revista STEREO WORLD de març-abril de 1991.

An original model JIN viewer with the spool knobs of a story roll visible at the right. The rare mint-condition rolls and viewer are from the View-Master plant collection.

Empty JIN viewer with cover open reveals sturdy construction, painted interior and paper tension pads.


the best to be found in any format from any time or source.

There seem to be as many planes of depth as needed for any particu lar scene, and even some very small objects and faces are done in two or more care-fully controlled planes with almost no exaggera tion of shifted hats, noses or arms. In most of the scenes, one or more features are drawn in fully round ed look-ing 3-D with diagonals that pass smoothly through surround ing planes of depth, as with arms, swords or architectural details. All the drawings are by stereo artist Joan Nieto Gras.

The deep saturated color is printed in solid unscreened ink over the outline drawings, so the 30x40 mm images are clear and colorful when illuminated from the back and magnified by the viewer.

Only the fiber of the paper itself interferes at all with viewing the well aligned pairs. No diffusers are used and the rolls are a single layer of paper. (In fact, the images are more impressive when viewed by re-flected light but the viewer allows light in only through the back of the strip.) Black printed borders clearly define each frame and outline the stereo window, which is treated with a respect matched by few other publishers of 3-D children’s stories. Unfortu nately, some of the story rolls suf-fer from poor printing register of the col-ors, which mars the other wise excellent 3-D imaging.

If the quality of the art work is impres-sive, the JIN viewer is built like the pro-verbial brick chicken house. The heavy red plastic body holds the long focal-length lenses in perfect focus and align-ment for easy viewing, and their diameter is large enough to accommodate eyes of most spacing. The inside of the body is painted black to avoid reflections or color influences from the red plastic. The guide

Ornate JIN box and the first few frames of a story roll.

The lightweight and very crude Cuban ver sion of the JIN viewer. “Made in Cuba” is molded into the inside of the septum on the hinged cover.


slots for the spools (which are glued to the ends of the story rolls) allow smooth insertion and winding of the four inch wide scrolls. Two soft pads in the center provide just enough tension on the paper for accurate alignment and straight wind-ing when the cover is snapped shut. The name JIN was derived from that of de-signer Eugeni Jordana Pareto and artist Joan Nieto Gras. The name’s asso ciation with exotic middle eastern myth tied in well with the classic stories the system featured.

Despite all the care in design and construction, inserting the rolls must have a challenge for many children, and parents must have spent considerable time and effort repairing tears and re-gluing scroll ends to the spools. Normal

use was probably enough to com pletely wear out most of the copies of the 24 different story rolls issued, making them one of the more rare stereo items seen today. There were four different series of stories, each with its own color cod-ing on the box and on the plastic knobs of the spools. According to Mr. Pareto, about 50,000 of the viewers were sold during the five years they were pro-duced.

If the existence of a unique Spanish 3-D system is a surprise to many collec-tors and stereotrivia enthusiasts, how about one from Cuba? The JIN was mar-keted mainly in Spain, Cuba and Costa Rica, and at some point a cheaper Cuban version of the viewer was produced. The Cuban version with its inferior lenses is

Eugeni Jordana Pareto and Joan Nieto Gras of Estereoscópicas JIN with the left and right original drawings from a JIN story roll.


closer to what one would have expected, on first hearing of a viewer for children’s stories lithographed on thin paper rolls. The lightweight body has no septum or black paint inside, and the crude spool guides and cover hinges make it feel like a paper shredder whenever a roll is ad-vanced. As far as known, no sto ry scrolls were produced in Cuba.

Mr. Pareto, through his firm Tècniques Estereoscòpiques, has remained involved with 3-D imag ing, especially through re-search into autostereoscopic projection and video technology. With artist Gras,

he is also considering the possibility of a very updated version of the JIN. If it matches to any degree the craftsman-ship of the original system, it will be well worth having whether or not it achieves wider commercial success.

JIN Paper Story Rolls

Blue Series

1. La ratita presumida.2. La lechera.3. Blancanieves.

A scene from La alfombra mágica, No. 3 of the “Marrón” series.

A scene from La alfombra mágica (“The Magic Carpet”). This story roll exhibits some of the best stereo drawing and color printing from among the JIN releases, and is shown illuminated through the back as it would look in a JIN viewer.


4. Caperucita roja.5. La hija del molinero.6. El flautista de Hamelín.7. El gato con botas.8. Cenicienta.9. La hechicera del bosque.10. Las 7 cabritas y el lobo.

Yellow Series

1. Los 3 cerditos y el lobo.2. Los sobrinos de Donald.3. Mickey detective.4. Bambi.5. La cigarra y la hormiga.

6. Peter Pan (I).7. Peter Pan (II).8. Peter Pan (III).9. Pinocho (I).10. Pinocho (II).

Red Series

1. Aladino (I).2. Aladino (II).3. La alfombra mágica.

Maroon series

1. El país de las maravillas. |

FOTOGRAFIES DE MINERALS en 2 i 3 dimensions

· CD-ROM totalment interactiu amb 131 espècies i varietats minerals en 4 formats diferents: miniatures, fotos en 2D i anàglifs a pantalla sencera, i parells estereoscòpics.

· Informació de cada espècie o varietat: nom en català i anglès, localitat de procedència, mida real en mm i fórmula química.

· Preu: 10 euros.


Si alguna cosa et sorprèn al conèixer en Joan Nieto és la seva gran capacitat d’il·lusionar-se amb el que fa, talment com si fos una criatura que estrena una joguina, i si hi ajuntem l’entusiasme que hi posa i la seva capacitat de treball, ens farem una idea del seu ric i fecund uni-vers creatiu.

El procés del diaporama Estampas españolas va sorgir d’una de tantes tro-bades del Joan amb el taller Verntallat. Va exposar-nos la idea de produir un es-pectacle en 3D que fusionés la imatge, la

música i la llum negra (de Wood o ultra-violada).

Com aquell qui diu, en quatre dies va tenir el projecte enllestit i no tan sols això, va construir una maqueta de grans dimensions, representant un quadre plàs-tic d’un dels temes que proposava a fi de poder visualitzar el que volia.

Així va començar el treball, una a una fins a quatre maquetes va anar construint i omplint de personatges que explicaven la historieta divertida de cada diorama, que al tenir moviment, tot recordant la

ESTAMPAS ESPAÑOLASJosep M. Cardona

Los gaiteros de Compostela.

La conquista de Granada y el regreso.


seva etapa de ninotaire, va obligar-lo a fer multitud de figures com si d’una pel-lícula de dibuixos es tractés. La temàtica no deixava de ser un divertiment sobre els tòpics que formen part de la vida i cul-tura espanyola.

El taller Verntallat es va encarregar de plasmar en imatges tota la feina d’en Joan Nieto, sota la seva més estricta supervisió, que mogut per la seva gran afecció a la màgia volia que l’espectacle fos sorprenent, que les imatges sortissin de la pantalla, que deixessin bocabadat, que fos un espectacle total. És per això que a més de la pantalla de projecció, a cada costat anaven col·locades dues càmeres fosques on apareixien objectes, carotes i personatges relacionats amb la temàtica de cada maqueta, de colors molt vius i que al projectar llum negra

donava la sensació de ser impulsats cap a l’espectador.

El treball va ser llarg, un autèntic tre-ball de paciència i d’artesania. La progra-mació, les diapositives ajustades manu-alment una per una, les veus i la música feta entre amics, cosa que s’adeia perfec-tament amb el treball, i accentuava el seu caire irònic. Va ser cansat però al mateix temps divertit, era com si tots forméssim part d’un conte que anàvem construint a poc a poc. Pensem a més, que en l’èpo-ca que va fer-se no existien ni projectors digitals, ni programes informàtics sofis-ticats com avui, que escurcen les feines més mecàniques i faciliten enormement la feina.

Per fi, després del laboriós procés, i en el marc incomparable d’una sala que evocava Les mil i una nits, va estrenar-se

Tarde de toros en Las Ventas.

El gran conde de Cabrales.


l’espectacle. Era la nit de Sant Joan, des-prés del sopar que fa cada any per cele-brar el seu sant, en companyia del seus amics del món de la màgia, i del seu cer-cle íntim, sopar al que són tots convidats previ pagament de 10 cèntims. Tot un èxit, la gent va celebrar el que conside-rem va ser el primer i únic espectacle que

combina les imatges tridimensionals de dibuixos, amb animacions fetes amb llum negra. Èxit, que devem a la genialitat del Joan Nieto, dels seus enginyosos dibui-xos, de les maquetes, dels diàlegs, sense desmerèixer el treball del taller Verntallat que va fer possible plasmar tot aquest món fantàstic i de somni. |

Tallers, 17 - Tel. 93 302 07 95 - 08001 [email protected]

FOTO-CINEMA

MATERIAL LABORATORIREPARACIONS

OCASIONSACCESSORIS

ESPECIALITAT EN 3D


Escriure sobre un company de pro-fessió o d’afecció és compromès, perquè sempre et dóna la sensació de que fas curt o et passes. Però si a sobre és amic la cosa es complica! En Serge Assier per-tany a aquesta ultima categoria: l’amic.

Ens vàrem conèixer fa més de deu anys, quan ell va visitar Barcelona amb un portafoli sota el braç i uns quants ca-tàlegs, on quedava palès el seu bon fer, on era evident la mirada del fotògraf ca-çador, però amb un toc d’humanitat que

feia que la seva obra anés més enllà de la peça caçada per esdevenir document.

Sense dubtar gens vàrem expo-sar, a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, una de les seves propostes: Chants de Lorraine, un viatge pels canals d’aquesta regió francesa. L’exposició va quedar inclosa dintre dels actes comme-moratius del vint-i-cinquè aniversari de l’Institut.

Amant de la fotografia, la seva pro-fessió, que com deia és també la seva

NOTES SOBRE SERGE ASSIERMiquel Galmes i Creus


afecció, en Serge, amb la càmera, ens va deixant el testimoni de la seva mira-da, ja no solament de la vida propera del costat nord d’aquesta mar Mediter-rània que uneix, i al mateix temps separa físicament el pobles d’una banda i altra de la riba, sinó també de pobles més llu-nyans, com el seu treball actual sobre la vida rural d’una regió de la Xina, o altres com la seva visió de Berlín, que aquest proper any 2009 farà vint anys de la seva reunificació.

Però un bon dia en Serge ens va sor-prendre amb un treball particular.

A prop de la seva ciutat, Marsella, hi ha una platja, Goudes, on el vent és el protagonista, les ones envaeixen la plat-ja, les barques en el petit port hi dansen al seu compàs, les roques s’esmolen amb

els cops de mar que formen imatges pun-tiformes al xocar amb elles. En resum, el moviment és el protagonista.

Això seria fàcil de captar emprant una velocitat ràpida d’obturació de la càme-ra, que pràcticament congelaria l’acció de les ones. Però en Serge volia anar més lluny, volia transmetre la sensació tri-dimensional que contemplaven els seus ulls, provocada per l’acció d’aquest vent, el Mistral. Però al mateix temps volia que aquesta sensació visual fos també com-partida per l’espectador de la seva obra. Era necessari cercar una forma, ocular-ment multidisciplinària, que fes realitat el seu desig.

La contemplació de la fotografia mo-nocular la va complementar amb un visor estereoscòpic adherit en el mateix marc


on es pot veure el mateix motiu tridimen-sionalment.

Estava solucionada la qüestió, però encara quedava un pas, com transmetre aquesta sensació visual a l’espectador del catàleg? L’anàglif era la solució. Les imatges que es podien contemplar en el visor, es van imprimir segons els principis d’aquest procediment de visió estereos-còpica, una imatge amb color vermell i l’altre amb color blau per contemplar-les amb unes ulleres tintades amb els matei-xos colors.

I així en Serge, una vegada més, amb la seva professionalitat característica i el

seu amor a la fotografia va complir el seu desig de captar l’efímer esquitx de l’ona sobre la roca o el balanceig de la barca acaronada per la mar, arrissada per la brisa d’un vent ara suau, ara ferotge: el Mistral.

Però en Serge va voler anar més lluny, i ens acluca l’ull titulant la seva obra Good Mistral, en lloc de Goudes Mistral, fent un joc de paraules.

L’any passat, el 2007, vàrem poder presentar al nostres locals aquesta expo-sició i gaudir de les seves imatges, amb col·laboració dels amics de la Fundació Eurostereo. |


BICAT PERPINYÀ 2008Carles E. Moner

En donar-se la circumstància de que Perpinyà ha estat anomenada Capital de la Cultura Catalana, l’Ajuntament d’aquesta vila, amb Paul Alduy al seu cap, la Chambre de Commerce i VISA OFF, amb la col·laboració del Stéréo Club de France, han permès la celebració de la III Biennal d’Estereoscòpia Catalana, els

dies 11 al 14 de setembre, participant a les projeccions públiques de la plaça de la República Francesa amb fotografies antigues en relleu de Perpinyà i els seus voltants.

A continuació, dues fotografies dels anys 20, facilitades pel Centre Excursio-nista de Catalunya. |

Documents

Sempre relleu