SERGI BELBEL - agora.xtec.· Guionista- És només una idea. Dona- Bé, me’n faig càrrec. Només

Embed Size (px)

Text of SERGI BELBEL - agora.xtec.· Guionista- És només una idea. Dona- Bé, me’n faig càrrec. Només

  • MORIR(UN MOMENT ABANS DE MORIR)

    SERGI BELBEL

  • Lloc Diferents espais duna ciutat.

    Temps Ara.

    Personatges GuionistaDonaHeronmanGermanaMareFillaMalaltInfermeraSenyoraDona policiaHome policiaMotoristaAssassVctima

    Primera part

    Morir...

  • ESCENA I

    Interior. Butaques. Guionista i Dona.

    Dona- Ahir vas aixecar-te a mitjanit.

    Guionista- A les dues de la nit.

    Dona- Per al cas s el mateix, jo dormia, vas encendre el llum, et vaig sentir remugar, et vas aixecar i vas deixar el llum encs.

    Guionista- No remugava.

    Dona- Remugaves.

    Guionista- No.

    Dona- S.

    Guionista- No remugava. Noms parlava en veu alta.

    Dona- Per al cas, s el mateix.

    Guionista- Ahir vaig treballar.

    Dona- Qu?

    Guinista- El que sents.

    Dona- Oh, me nalegro!!

    Guionista- Oh. Ara te nalegres.

    Dona- Oh, i tant que s! Ahir vas treballar!

    Guionista- Ahir vaig treballar. De dues a set de la matinada.

    Dona- No et vaig sentir quan vas tornar.

    Guionista- Ho s. Roncaves.

    Dona- Explicam qu vas fer.

    Guionista- Roncaves com un home.

    Dona- Desprs de tot un any! Saps qu vol dir, aix?

    Guionista- Tot un any?

    Dona- Un any o ms, no? Que no et sortia res. Sense fer res.

    Guionista- Sense fer res?

    Dona- S, res. Va, explica-mho.

    Guionista- Em fa no s qu.

    Dona- Per qu?

  • Guionista- s noms una idea.

    Dona- B, men faig crrec. Noms la idea. Aix s lessncia. Si tens tota la idea, la resta, la resta s noms... digesti.

    Guionista- Qu? Digesti? Qu dius? Digesti de qu?

    Dona- Ai, no ho s, em sembla que s una frase que he sentit en alguna banda, la resta s digesti; trobo que s una frase divertida i no s difcil dinterpretar, saps?, jo sempre la dic als meus pacients quan han aconseguit de passar el primer estadi de la sndrome, que s el que realment costa de superar, la resta s digesti, els dic, com volent dir que passat all, les coses van soles, com una digesti. Si ahir et va venir la idea, que s el ms difcil, a partir davui noms lhas de deixar madurar i donar-li paraules, imatges, qu s jo, el que feies sempre, el que fins ara fa un any havies fet sempre; per tant, a partir dara mateix shan acabat les angnies i les nits en blanc i les visites al psiquiatre i les pastilletes del dimoni i ja pots trucar un productor i li dius que tens un gui enllestit per fer una pellcula fabulosa i tallam ja duna vegada, que vull que mexpliquis la histria.

    Guionista- No tinc cap gui enllestit, ja tho he dit.

    Dona- Mira que ets pesat, de deb.

    Guionista- A ms a ms, no crec que tagradi gaire.

    Dona- De segur que mencanta.

    Guionista- No s cap comdia.

    Dona- Millor. Ja nhi ha prou, de comdies de baixa estofa que enganyen la gent. Millor.

    Guionista- A alg pot semblar-li una histria reaccionria.

    Dona- Qu dius, ara.

    Guionista- Per en el fons no s una histria reaccionria.

    Dona- Ah. Millor. De fet, no s el que significa una histria reaccionria, no crec que nhi hagi, dhistries reaccionries, hi ha persones reaccionries, partits reaccionaris, tendncies i ideologies reaccionries, per, histries? ai, no s.

    Guionista- Vull dir moralista.

    Dona- Ah, ja. B, nhi ha de molt bones, dhistries moralistes. Jo ten podria explicar un munt, les visc cada dia, ja ho saps. Ben mirat, no s com no tinspiren per fer un bon gui els casos que tractem al Centre, sn autntics, no melodrames barats com els de la televisi o els dalgunes pellcules que mestimo ms no mencionar, de fet, noms cal llegir el diari, s esferedor, avui, sense anar ms lluny, han trobat un...

    Guionista- Vols que te lexpliqui, s o no?

    Dona- Saps que s.

    Guionista- B.

    (Pausa.)

    Dona- Qu?

    Guionista- s la histria dun noi de disset anys que va un... B, s un dissabte al vespre. No. A la nit. B, imagina-tho. Sn les tres de la nit dun dissabte. Un carrer ple de bars i locals

    5

  • nocturns. Un noi surt amb uns amics. Amb un collegues. Va mig borratxo. Aquella mateixa tarda ha trencat amb la seva noieta. Ha anat a la discoteca a desfogar-se. A lligar. Bsicament, a lligar. De fet, la seva vida noms consisteix a fer de missatger duna pizzeria per tota la ciutat i a intentar follar-se jovenetes ms o menys bufones, ms aviat ximpletes, els caps de setmana.

    Dona- T una noieta i al mateix temps es lliga jovenetes?

    Guionista- No. B. S. No ho s. Em deixes continuar?

    Dona- S, s, s clar.

    Guionista- S. Doncs aix. B. Imagina-tho. La sortida de la discoteca. Els seus amics volen marxar a les seves cases respectives. Ell no. De fet, volia lligar i no ha lligat. Ell vol continuar la festa. Proposa als seus collegues danar a qualsevol altre bar musical. Agafen les motos. Ell diu: seguiu-me. I engega la moto i surt embalat. Se salta un semfor vermell per fer-se lintrpid davant els seus companys i pel carrer transversal passa un cotxe a tota marxa. El xoc s inevitable. El noi no duu casc. La mort s inevitable. Per just a lltima dcima de segon abans de la topada, tot satura. Tot es congela. Alg, no els ngels, ni el cel ni du ni cap providncia, senzillament alg atura aquell etern segon que ha dacabar precipitant el jove cap a una mort brutal. Aix, tot aturat, una veu sorgida del no-res demana al noi que baixi de la moto i reposi uns instants sobre lasfalt. Res no es mou. La moto es troba suspesa a laire. El conductor del cotxe, petrificat, t la boca oberta, perqu ja sha adonat del que succeir millsimes de segons desprs, i ja crida. El noi, des de la vorera, contempla el quadre amb estupor i incredulitat. s com una fotografia. Per, contrriament a la resta de la gent, la resta del carrer, la resta del mn, ell t llibertat de moviment. Mira el cel. Comena a sospitar que la veu que li ha ordenat baixar de la moto...

    Dona- Ordenat?

    Guionista- Que lha convidat a baixar de la moto s segurament el du aquell del qual tant parlen els seus pares. Per la veu li diu: No. No sc Du. Ho lamento. Sc, si es pot dir aix, el teu futur. No cal que miris enlaire. No sc enlloc. Sc noms aqu, amb tu. Relaxa't i abandona't a un llarg viatge". El noi sespanta i per uns moments es pensa que all s la mort. Saixeca sobtadament i vol fugir. No!, li diu la veu, no taixequis, tequivoques....

    Dona- Frank Capra.

    Guionista- Vols callar?

    Dona- Ai, si no s una crtica, s ms aviat un elogi.

    Guionista- Doncs tel guardes per al final, quan et demani lopini.

    Dona- Perdona.

    Guionista- Ja mhas tallat.

    Dona- No. No taixequis. Tequivoques, deia la veu.

    Guionista- S.

    Dona- I qu?

    Guionista- Tequivoques. Aix no s la mort. I ell pregunta: Aleshores, qu s aix?. I la veu respon que s un judici. El seu propi judici.

    Dona- Metfora de la mort.

    Guionista- No. No entens res. He parlat primer dun viatge.

    Dona- Tu?

    6

  • Guionista- No. La veu. Li havia dit de fer un llarg viatge. S. El noi ha dabandonar-se al viatge del seu hipottic futur.

    Dona- No entenc res.

    Guionista- Oh, el viatge que el noi ha de realitzar s, en poc temps, de forma fragmentada i amb salts progressius, una srie de visites, per dir-ho aix, a moments no especialment rellevants del seu futur, del seu hipottic futur, suposant que aquella nit laccident mortal no hagus tingut lloc.

    Dona- Dickens, Un conte dhivern.

    Guionista- Ms ben igual... B. Com que, de totes maneres, aquest futur no deixa de ser un futur inventat, proposo al noi que...

    Dona- Qui?

    Guionista- Qui, qu?

    Dona- Qui proposa?

    Guionista- La veu.

    Dona- Ah.

    Guionista- La veu proposa al noi de dissenyar prviament al viatge un model estndard de vida futura. Aix, la veu li pregunta: Si sovrevisquessis, com t'agradaria viure?" El noi respondr: vull ser multimilionari, tenir totes les dones que vulgui, xalets, mansions, cotxes, de tot. "Aix s el que vols?" Aix s el que vull. Aleshores comena el viatge. Comena aleshores realment la pellcula.

    Dona- Ja era hora.

    Guionista- Qu? No veus que tot aix noms passar en sis o set minuts?

    Dona- Ah, perdona, perdona.

    Guionista- Amb aquest viatge comena, doncs, la pellcula. Dacord? El noi comena a viure escenes, luna rere laltra: fa lamor incansablement cada cop amb una dona diferent, cada vegada ms guapa, per cada vegada ms bleda i insofrible; gaudeix de tots els luxes possibles, gent que li telefona a totes hores i el segueix pertot arreu, gent que el vigila i gent que lensabona per res. Per cada escena viscuda el deixa profundament indiferent. La major part del temps, no fa res. I com que no fa res, pensa. I el que pensa s: oh, quin desastre, ho tinc tot i sembla que no tingui res, estic sol i mavorreixo. Aix se succeeixen les escenes (nhi ha dhaver de divertides)...

    Dona- S.

    Guionista- ... fins que arribem a lltima. Lltima del viatge, vull dir, no lltima de la pellcula. s en un llit. El noi t noranta-tres anys. s un dia com un altre. I el noi, el vell, mor. s una plcida, dola i avorrida mort: senzillament sadorm i no torna a despertar-se. Dels disset als noranta-tres anys: setanta-sis anys de benestar aparent. Setanta-sis anys de trista indiferncia. I desprs dhaver-se vist morir en aquestes circumstncies, tornem al lloc de laccident imminent. Aleshores, la veu li planteja la qesti, la gran qesti sobre la qual haur de definir-se. Laccident s mortal. La moto xocar frontalment contra el morro del cotxe, ell sortir volant i el seu cap sestavellar contra lasfalt, el crani se li partir en dos i la mort ser instantnia, violenta, trgica, rebel, terriblement potica, s, perqu s potica i rebel la mort dun jove avui dia als disset anys, un jove senzill, un jove qualsevol.