Solucionari CFGS Llengua i Literatura Catalan

7/24/2019 Solucionari CFGS Llengua i Literatura Catalan

1/33

CURS DACCSA CICLES FORMATIUSDE GRAU SUPERIOR

Llenguai Literatura

Solu

cio

na

ri


2/33

2

CACFGS Llengua i Literatura TEIDE

Unitat 1Ls de la llengua

Q Telfon: No podem suprimir all que hem dit. Hi hadhaver presncia de dos interlocutors, com a mnim.Twiter:s dabreviacions. Expressi concisa,telegrfica, sense retrica.SMS:Requereix el funcionament de xarxes adequades,que hi hagi connexi.WhatsApp:El telfon ha destar connectat, i eldestinatari, atent.Xat:Exigeix presncia dinterlocutors en diferents puntsde la xarxa; no hi ha una limitaci estricta despais.Skype:Cal controlar les expressions facials.

W a) Certa.b) Certa.c) Certa, amb pers; com que limita lespai, les idees

han dexpressar-se molt sintticament.d) Certa, per depn del protocol i dels participants.

e) Certa, per encara millor amb lSkype.

E a) Thot i Thamus.b) Creu que lescriptura perjudicar lexercici de la memria.c) Lautor creu que qualsevol canvi sha de prendre amb

circumspecci.d) Els partidaris de les noves tecnologies.e) Que shan de fer servir amb prudncia les noves,

sense abusar-ne.

R Hi hem guanyat rapidesa i la possibilitat de comunicaramb qualsevol persona de qualsevol punt del mn(sempre que hi hagi cobertura).

Hi hem perdut perqu ara s molt difcil distingir, entrelallau dinformaci, la que s rellevant i la que no.

Hi hem perdut perqu la rapidesa passa per damunt dela reflexi, i aix es perd en coneixement i es guanya ensuperficialitat.

T Totes les observacions sn acceptables.

La norma

Q a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

W a) actor, bany, cotxe, dona, gerani, metgeb) persona, qesti, rosa, sab, tovallola, unglac) esglsia, flor, gerro, histria, illa, julivertd) dolor, emigraci, morter, regalim, vacunae) equip, gel, mmia, rodol, samfainaf) pa, pags, pgina, pas, palag) copa, cpia, copiar, cor, coralh) abella, acadmia, adu, afinar, agenda, ajudanti) tabal, taca, talar, tambor, tanca, tap

E a) abellot e) fills

b) dent f) celsc) cops g) bousd) bes h) cru

R a) Quan va beure el suc de llimona va fer una ganyota.b) En Miquel i lAleixhan danar al metge.c) Posa la bossa al calaixde baix.d) La carretera passa pel costat de lestany.e) Surt de la piscina ara mateix!

T llavi carro guineu calaix bossaallau ganyota quilo baixar panyporro guila estoig caqui tassa

Y

neutra a i u

per ham be t circ to mos bull

del ball tel b pi nord molt mul

la pam fre plet tint bol gorg cub

em xap mel dent col tuf

U

Sona comcel Sona comvell

desprsdbilbstiartoltrvolgelcaf

desprscrvolmenjaraccsesglsiadenttamb

I

Sona com sol Sona com dos

libahistriadolcmiccrniacapot

moltpresorgullscostssmel

O hipoptam plvoracan verinsreps glriaaix termmetrecmic taurocasi blavshistria tfona

P caf tcnica congrsinters prstec esfricxit recs esglsiacrvol dbil fculabstia set catipn

{ di-me-cres es-ta-ca ca-la-mar cen-te-nagr-ga-ra a-pos-tar t-ni-ca m-to-decal-a-da men-ti-der n-dex cla-ri-net

c-pu-la den-si-tat lli-bre-ta re-morpo-mes an-dr-mi-na cr-vol ca-sa-menta-rit-m-ti-ca por-ta-da plan-ta or-di-na-dor


3/33

3


} ser-ra o-bli-qua cai-xa cr-rer

bas-sa ca-nya ex-cur-si- o-ques

boig gua-nyar car-rer col-lo-car

fai-xa ca-llar as-salt ba-nya

ro-ques guer-ra quo-ta tor-nas-sol

q gua-nyar pas-sa-rel-la no-ia fre-qn-ci-a

e-qua-ci- cla-uet im-m-bil car-ru-at-gejo-ie-ri-a es-t-tu-a ai-re ra-m

pi-ra-gua va-lu-o-sa io-gurt a-vi-

sam-fai-na pin-g cou-re re-i-te-rar

ai-gua mo-ure neu-la trui-ta

w di-a Ma-ri-a te-o-ri-a es-gl-si-a

ci-n-ci-a a-vi- r-di-o pr-du-a

e

Diftongs Hiatsteu-la-daboi-rsa-qua-riau-laa-vuia-qua-rel-laes-cai-requa-llar

bes-ti-o-leses-cu-atdi--xide-va-cu-arsubs-tn-ci-esme-m-ri-ain-n-cu-esa-or-ta

r Diftongs:distreure, deia, llei, caiguda, airejar, ensaqueu

Triftongs:guaita, fieu, creieu

t

ta- -no- ca

cuit

ma- -ni- -o- -bra

te- -l- -fon

a- -n- -li- -si

ma- -ta- -las- -ser

e- -co- -n- -mic

n- -dex

im- -pres- -si- -

sol- -vn- -ci- -a

fa- -m- -li- -a

ca- -lai- -xe- -ra

t- -ni- -ca

guat- -lla

men- -ti- -der

for- -tu- -na

y

Agudes Planes Esdrixoles

xasssfutbolxoferiberspoliglot

medullarptiltxtilmssilatmosferaetop

vking

diptriaczemaperodeolimpades

u a) La vctima denunciael robatori. /La policia va tramitar la denncia.

b) El notari els va donar la cpiade lescriptura. /No copiamai els enunciats dels exercicis.

c) El metge queanestesia els malaltss unespecialista. / Lanestsiapot produir efectessecundaris.

d) Nopronunciab els sons sords. /La pronnciadaquest actor s deficient.

e) Va presentar larennciaal president. /

T molt clar que norenunciaa cap privilegi.f) Nodiferenciaels sons sords dels sonors. /

No creu en la difernciade classes socials.g) El president del club esperpetuaen el crrec. / Va

ser condemnat a cadena perptua.h) Pateix una atrfia als msculs. /

El nervi citic se liatrofiarpidament.

i p-tri-a E-ti--pi-a g-bi-a sn-dri-ain-ds-tri-a N-ri-a en-lai-re pr-du-aat-mos-fe-ra v-lu-a am-bu-ln-ci-a ci-n-ci-a

o

a-ca-d-mic cn-tim prs-sec me-ri-xermo-n-ton c-mic e-lc-tric cr-vole-xa-men pr-xim e-xr-cit sa-tl-lit

p fe-me-n pre-cs a-ni-ran pa-ti-netpin-g cor-res-pon ca-ta-l va-lorur-b beu-ran ac-cs es-psco-mi-t fes-tuc ca-bs es-pi-ell

[

Agudes Planes Esdrixoles

llumsabexcursicaminsmatals

pneumticdipsitcrrermotxillaagullaguardiolaprnceprptil

pginaclnicajustcia

] Un amic (hauria de dir examic?) tpendent de fa mesosdacceptar-me al Facebook. Deu ser que el consulta poco que el reserva per als ntims, em vaig dir en un intent

de no posar-me pedres al fetge. Fins que em vaig deixarcaure pel seu perfil i resulta que el paio ttres milamics. I a mi no mhi vol? Snif.


4/33

4


Ara crec que he trobat una bona soluciper no ferirsentiments reals amb ofenses virtuals: accepto lamistatde gairebtothom, perdesprs oculto la majoria dedesconeguts del meu canal de notcies, de manera quea la prctica noms segueixo gent que mimporta. I capni un dels meus mil tres-cents amics sap si he deixat deseguir-lo.

A metllic ltim Valncia trajectria

tornavs ptria viol blancrianic tnel passads plsticve cstig tomquet bstianotcies bceps prdua cigr

S a) Aquest prssec s verd i encara no es pot menjar.b) El nt petit del senyor Miquel sempre surt de casa

molt net.c) Fra bo que preparssiu alguna activitat per fer fora

de la casa.d) Langls el sparlar i escriure, per lalemany ja se

sap que s molt difcil.

e) El mesde setembre s el que magrada msde totlany.

f) Tles galetes que he comprat per prendre el te.g) Ls petit del zoo sha trencat los de la pota dreta.h) Cada dimecres vnenuns marxants a la plaa del

poble que venende tot.i) Ja snles 3 de la matinada i jo tinc molta son.

j) A cuinar ma mare hi t la m trencada.k) S. Vindr dem per noms situ em telefones.l) Maria, dna aquest sobre a aquella dona rossa que

hi ha a la porta.m) Cada any pelmes de maig el gos de casa canvia el

pl.

D a) Dna la pilota al teu company.b) No s tan fcil com et sembla.c) Vol donar la volta al mn.d) No us vindrem a buscar.e) Sha trencat la m.f) El seu nt treballa a linstitut.g) Mho stot molt b.h) Cal promoure ls del transport pblic.

F a) Aquest mesno sortir els caps de setmana.

b) Cada dia tenim msdeures.c) sde Valncia.d) Esdiu Marcel.e) Aquest s un slmolt frtil.f) Es troba molt sol.g)Sque vindr dem.h) Sino plou, vindr.i) Li agrada el teverd.

j) Tun germ bess.k) El meu gos te el plfinssim.l) Li ho donarem pelseu aniversari.m) No ho vaig fer gaire b.

n) La bes la segona lletra de lalfabet.o) T la mmolt petita.p) Mamare sempre menja xiclet.

G adeqi algues ping antiguitatquieta qesti liceu ramfludesa boina cafena odacondus pec agrassim venatesplai delinqent feiner ungenttasques paraigua seit becainaquatre aigera aqeducte pasos

H Futur

obeir, obeirs, obeir, obeirem, obeireu, obeirantrair, trairs, trair, trairem, traireu, trairanreduir, reduirs, reduir, reduirem, reduireu, reduiranpair, pairs, pair, pairem, paireu, pairanImperfetobea, obees, obea, obeem, obeeu, obeentraa, traes, traa, traem, traeu, traenredua, redues, redua, reduem, redueu, reduenpaa, paes, paa, paem, paeu, paenCondicionalobeiria, obeiries, obeiria, obeirem, obeireu, obeirientrairia, trairies, trairia, trairem, traireu, trairien

reduiria, reduiries, reduiria, reduirem, reduireu, reduirienpairia, pairies, pairia, pairem, paireu, pairien

J Per quel mar no inunda la terra?La constant evaporacia questsotmesa laigua delsmars mant prcticament constant el nivell ocenic, finsi tot quan aquest no sigui uniforme per tota la sevasuperfcie. Noms faria falta que la temperatura delscasquets polars augments alguns graus perqulafusi del gel acumulat al llarg de millennis fes pujar elnivell de les aiges fins a lmits catastrfics per a lahumanitat.

K agrair agram agrair agraint agrat atapeir atapeireuatapeirem atapeu beneir beneint beneireu beneeuconduir condua conduirem conduint contribuiriacontribuu contribueixen contribut deduir deduiremdeduiries deduint destruir destrueu destruirandestruirem destrues diluir diluirs diluint dilut distribuirdistribum distribua distribueixis maleir malet malemmalees seduir sedua seduem seduint sedueu traduirtradut tradueu traduirs

L Said Guimer Santany ArsguelLlu Perpiny Benifai UrsMa Cadaqus Sller CligOrgany Bag Valncia SanajaVidr Vinars Torell DeiMoll Xtiva Calvi ArtBenicarl ger Alcdia Monturi

Crcer Vandells Tauriny Llria

El text

Q a) S, perqu suggereix que hi ha ms coses en lacomunicaci que la simple informaci.

b) La segona, i la primera s acceptable.c) La primera, entenent informacien el sentit de

dades no conegudes.


5/33

5


d) s fcil mostrar, per, que la novetat de lainformaci...

e) Comentant-ne un exemple concret.

W Els radars com a mesura coercitiva que no vetlla noms perla seguretat de les persones que circulen per les carreteres.

E Vol dir que hi ha un excs de radars, que en sobren, quenestem tips.

R a), b) i c).

T Lautor de larticle critica que laugment de radars en eltram gratut Terrassa-Manresa es deu no a la sevaaccidentalitat, sin al fet que lautopista Terrassa-Manresa s poc rendible per a la Generalitat. Elcontracte amb lempresa concessionria estableix untrnsit mnim, per no shi arriba a causa de la crisi. Ambla collocaci de radars a la carretera nacional i la milloradalguns accessos a lautopista, sespera que pugi eltrnsit a la via de pagament, amb la qual cosa milloraran

les finances de la Generalitat.Y Resposta oberta.

Unitat 2

Ls de la llengua

QSoluci orientativa:

El Servei Meteorolgic de Catalunya ha engegat / posaten marxa el pla per a situacions excepcionals (de fortapluja), perqu es preveu que plour molt a les zones on

neixen el Ter i Llobregat.

W a) A les 12 de la nit van marxar.b) No em facis enfadar, que tinc molt mal geni.c) Pren-te lanalgsic per a la migranya / cefalea.d) Tinc molta son; men vaig a dormir.e) Hi havia un silenci absolut.

E a) Informal, intenci informativa, canal oral; tema: horade reuni. Conversa entre vens que es coneixen.

b) Formal, intenci informativa, canal escrit; tema:

problemes del prquing. Nota de paper enganxada alascensor o en un altre lloc visible.c) Informal, intenci informativa, canal oral; intenci:

apressar el destinatari. Interpellaci entre amics, perdonar pressa.

d) Formal, intenci declarativa, tothom sap qu passar.Principi dun parlament dhomenatge.

e) Formal, intenci instructiva, preventiva. Rtol a lesfinestretes dun vehicle pblic.

R Com s que canto repeticiHe,he exclamaci (rialla)

el personal colloquialisme per el pblic,la gentintrussisme lapsus fontic (difcil de controlar en eldiscurs espontani)s all s de dctics de significat generalNo s si saps tuteigIlusi sense ela geminada (illusi), habitual enregistres parlatsdoncs falca, prescindible en el discurs escritmolt diversos i molt... i molt repetici expressiva

per dir algo vulgarismellavors pronunciaci de la r, habitual en la llengua oralinformalescoltam interpellaci figuradai dic... s de dir per introduir explicacionsbueno vulgarismeeh! exclamaciIo simplement poso la veu en registres formals,jo;omissi de hiem sap greu corretgir-te s de la ironia; tuteig;corretgir-teamb pronunciaci africadaSats colloquialisme per sapsS. El que passa... la resposta recupera (repeteix)part de la preguntaclar per s clar, habitual en la llengua colloquial

x per aix

i aquestes coses,evidentment,sajusta molt... anacolut,manca de concordanaEntre que surt... colloquialisme entre... i...


6/33

6


T En Joel Joan tamb canta (a ms de ser actor).

Ha posat la veu a la banda sonora de Porca misria.

Li ho ha demanat la discogrfica, perqu sortir el discamb la sintonia de la srie i els temes musicals que hisurten.

En Jofre Bardag va fer la msica i la lletra del tema quecanta en Joel Joan, que anir al final del captol i que esfa servir per a les promocions, perqu hi surt el ttol de

la srie.

Y Com dius? Qu dius? Qu vols dir amb aix? Quests dient?Com no!I tant! No cal dir-ho. No caldria sin.Naturalment.Em fa pal.Em fa mandra. No em ve de gust. No fa pera mi.Ens veiem.Fins desprs. Ja ens veurem.s xungo.Fa de mal dir / menjar / suportar / veure... sdifcil / complicat / enrevessat / pelut...Ja et val!Ja test b. Ja fa per a tu. Ja et va b.Jo mobro.

Toco el dos. Desfilo. Me les piro. Plegoveles.Menys mal. Encara sort. Sort que...No em taladris.No matabalis. No em facis ballar elcap. No mescalfis el cap.

U morir-se, traspassaremprenyar-se, sortir de pollegueradonar un cop de punyemborratxar-se, agafar un pet / un gat / una turcaxerraire, fluix de llengua, bocamollmos, mossada, queixaladafastigs, llefiscs

mentida, falsedatbadada, error, falladaxavala, xicota

jaiopesat, molest, amonador

I Dient-ho clarament: de les residncies no magraden elsvells. Hi ha persones que no es poden valdre i fan unaspecte molt poc agradable: van amb caminadors, cadiresde rodes, amb sonda o arrossegant una botella doxigen.Nhi ha que tenen una cama tallada, com si fossin invlidsde guerra, i a daltres sels veuen els bolquers per lacintura dels pantalons. Fan molt mala impressi. I

finalment, nhi ha que sadormen pels racons i nhi ha quees passen el dia mirant la televisi com si estiguessinembadalits. Per aix jo no hi vull anar, a una residncia.

La norma

QFeia tres dies que les hores es feien eternes i que tot elque escrivia era molt trist i acabava pintat de blauturquesa.

Havia parlat amb lIna per telfon el dia anterior, per latrucada havia estat curta, i el regust, molt amarg.

Desprs de parlar amb ella hauria donat el que fos perabraar-la, i com que no ho vaig poder fer, em vaigsumir de nou en la tristor.

W ferreter: ferrer abraada: bra ratllar: ratllaesparreguera: esprrec americ: Amrica ratol: ratallargada: llarg electricista: elctric llampec: llampcalaixera: calaix ceballot: ceba tractament: tracte

E monstre, carta, deute, taula, manobre, resta, herba,espasa, pollastre, castanya, escombra, compte, indstria,espina, conte, galta

R

Masculins Femenins

monstre, pollastre, deute, compte,manobre, conte

carta, taula, resta, herba, espasa,castanya, escombra, indstria,espina, galta

Amb e.Amb a.

T reuma dentista llebrediploma febre cinema

mare fantasma higieneterra base pianista

Y botigues, roques, butxaques, mosques, granges,neteges, aranges, clniques, aiges, pinces, esponges,llesques, races, enveges

U vaca, repblica, boja, llengua, platja, amiga, barca, fresca,arruga, pasqua, lliga, branca

I floreta: flor fusteria: fusta punxegut: punxapobresa: pobre sopera: sopa ullada: ull

sordesa: sorda foguera: foc portalada: portafumera: fum fornera: forn garrotada: garrot

O botifarra bombardeig enamoratbonssim boqueta robrtol titulaci torrmuntar globus mundial

Pboscos, autobusos, fugitius, peixos, gustos, pisos,palaus, arbustos

{ a) vull d) collssim

b) poden e) surten / sortienc) tossint / tusso f) vulgui

}

Oque sona u Oque sona o

feliosdemostratendorfinesconcepteconsideraimportantminoriacorretjaesportistes

noesportformapersonestransmissivalor


7/33

7


q felios nodemostrat esportendorfines formaconcepte personesconsidera transmissiimportant valorminoriacorretjaesportistes

w a) Cert. d) Cert.b) Fals. e) Fals.c) Cert. f) Cert.

e Claraboia:obertura circular, ovalada, etc., feta al sostreoa la part alta duna paret, generalment vidrada, per onentra la llum.

Societat:reuni permanent de persones que viuensegons uns valors i sota unes lleis comuns.

r a) sasseu f) asseguis

b) mirans g) telefonalsc) estendren h) treguind) ladula i) morientae) tajudaran j) pesal

t a) Hi hem anat per laplatja.b) El protagonista arrib tard alpartit.c) Estudio piano des de lestiu passat.d) Ho hem dit a la invitada.e) Sembla que vingui de lhort.

y leina lhivern laintelligncia launi

lilla limpermeable lagost lurnalaessa laasimetria lest eliogurtlltim lhome l11 elianquilaiaia el13 eliot lahumitat

u a) Tha passat la m per la cara.b) Sestima la Roser.c) Me nenviar tres.d) Va anar-sende vacances a Itlia.e) Te lha densenyar.f) No cal que nhi afegeixis.g) Lainsulta amb freqncia.

i a) vint-i-setb) cent trenta-vuitc) setanta-sis mil vuit-cents cinquanta-quatred) mil nou-cents noranta-noue) dos mil vint-i-uf) vuitanta-set mil dos-cents quaranta-tresg) deu mil nou-cents vint-i-quatreh) set-cents vuitanta-sisi) seixanta-cinc mil quatre-cents vint-i-vuit

j) tres-cents deu mil set-cents quaranta-dos

o a) afanyin-se i) vs-hi

b) digues-me j) telefona-lic) parlem-ne k) escriu-nosd) mou-te l) connecteu-vos

e) dutxeu-vos m) vau cansar-vosf) consulta-ho n) llevem-nosg) asseguin-se o) renoveu-lah) ajeu-te p) asseieu-vos-hi

p barba-serrat busca-raons capgrscapicua cara-rugat escura-xemeneiesgira-sol guarda-roba para-solpara-xocs penja-robes penya-segat

pica-soques pinans pocapenapoca-solta pocatraa pocavergonyasetcincies sordmut vetesifils

El text

Q a) El text informa duna cosa que s ms o menyssabuda. (S)

b) s un text expositiu perqu exposa uns fets quepassen. (NO)

c) s un text explicatiu perqu respon una pregunta,

aclareix un problema. (S)

W c) Inclouen connectors o sintagmes que expressencausa o conseqncia, necessaris en una explicaci.

E L1 s explicatiu perqu dna raons, hi ha connectorsexplicatius, de causa i conseqncia. El 3 s expositiuperqu noms presenta uns fets.

R a) Una redacci sobre una festa daniversari. expositiub) Caminar o crrer? Qu s millor? explicatiuc) Han tallat laigua a causa duna avaria general i sha

dinformar els vens amb un cartell.expositiu

T La soluci es correspondr amb el criteri enraonat dela majoria.

Y c) Noms en part.

U a) El president va declarar: No hi haur eleccionsanticipades aquest any.

b) Tots els jugadors van acatar la decisi de lrbitre.c) Va treure llapis, retolador i paper de la cartera.d) Va voler sortir encara que plogus a bots i barrals;

per amb paraigua.e) Es va enfadar molt amb les notes que li vaig portar, el

pare.f) No cal que mexpliquis res ms: ho he ents a la

primera.g) Vam visitar monuments, exposicions, botigues, etc.h) Has vist quin llamp: impressionant.

I Els llaunesEl nostre pas,com tots els pasos del mn,est ple dellaunes. Entre aquests ssers,generalment catastrfics,cal destacar en primer lloc el llauna agressiu. El llaunaagressiu s aquell personatge que t tres o quatre

punts de guillat,que viu dins el nvol de les ideestronadssimes,el qual nvol no el deixa tocar de peus aterra,i que agredeix tothom que pot amb la manguera


8/33

8


soporfera de les prpies idees. Aquest llauna acostumaa sser un hipopotmic anci,que es creu haver resoltel problema dordre cientfic,o b es creu haver trobat eldesllorigador de la poltica del pas o el sistema mseficient de cordar-se els elstics o de fer parir les donessense dolor. Aquest llauna sescolta en una formaallucinant,arrossega les sllabes i s prdig encapellans, en pessics,a arrapar-vos la solapa i a fregar-vos una mena dal apostlic per la punta del nas.

O Durant tota lantiguitat i fins al segle IVnoms el lectors el responsable de la puntuaci dun text,no lautor niel copista. Aix,la puntuaci s una interpretaci. s,ams a ms,una interpretaci per al discurs. El modelcvic s lorador i bona part de leducaci sadrea aaquesta habilitat. La retrica art i tcnica del discursentrena lhabilitat de llegir, orientant-la al discurs.

Per imaginar lexperincia de la lectura en aquestapoca no hem doblidar que el text existeix per ser llegiten veu alta,no hi ha cap ms forma de llegir. La lecturasilenciosa en la qual hem estat entrenats des dinfants

no existeix en lantiguitat grega i romana i si b hi haevidncia indirecta,per slida,que la lectura silenciosaes practicava en aquesta poca (una mica ms a Grciaque a Roma),aix no passa de ser un fet marginal ianecdtic,tal vegada comparable avui a la lectura velo.s coneguda la sorpresa de sant Agust quan coneixsant Ambrs: no pot creure que aquest pogus llegirsense emetre cap so ni moure els llavis.


Q Respecte a la varietat central:

Al Tall Ja tho dir

Fontica

Trets caracterstics dela fontica valenciana:pronunciaci de -rfinal(arrier), no neutralitzacide otona, pronunciaciafricada dex-(xavos,

marxa), pronunciaciafricada dej-(jornaler).Pronunciaci aproximant dela consonant dejo.

Trets caracterstics dela fontica menorquinaciutadellenca.Vocal neutra tnica:aquest,esperarem.Despuats (despullats), percaiguda de la consonantpalatal entre vocals.

Aiguperaigua.

Morfologia

Ocasionalment, forma plenadels pronoms febles, te.Meues, possesiu occidental.Hagesperhagis.

Article salat: sa nit,pescam,sa snia,as capvespre,ses cales,sa matinada...Ocasionalment, forma plenadels pronomsme perdr,te

menjar...

LxicHuit per vuit.

Agarrarperagafar.Calaperpantal.

Loca perboja. Interfernciamolt estesa a les Balears.Banyar permullar. Generalen valenci i balear.Enfora per cap a fora.

Arenaper sorra.Arenaspropi tamb de la varietatoccidental.Pops perxops.Besadaperpetobes.Capvespre per tarda.Ballant de puntesper... de

puntetes.

W a) A ms de les subratllades:deixant-se anar els nims ociosos perrelaxar-sedeliberar de fer cridar perva decidir cridarexercicis darmes pertornejos

b) Perdent fora,desenfeinat,apatia,va decidir,com que,acordat

c) Soluci orientativa:Com que havien passat molt de temps en pau itranquillitat i havien estat fora desenfeinats, elsnims ociosos dels cavallers anglesos es debilitavende dia en dia i es deixaven anar. El virtus reidAnglaterra, perqu no caiguessin en loci ilafebliment complets, decid, ja que havia concertatmatrimoni, de convocar cort general, a fi que shi fes

un gran exercici darmes. La notcia de la festassaque preparava el fams rei es va escampar per totsels regnes cristians.


9/33

9


E a) Ortogrfics(fontica):pos (adaptaci depues),pa(simplificaci deper a).Lxics:interferncies del castell (pos,despilfarro,atxispat,saeteros); argot (mindangos,ensuma el parn,de pacotilla,scia per amiga). Canvis de llengua: Lotoma o lo deja.Hipocorstic castellanitzat: Rosita.Morfolgics:s de loneutre, forma plena del pronomfeble me diuen. No sha de confondre amb ls que en fa

Higgins (com te dius?), frmula fossilitzada i plenamentnormativa.Sintctics:construccions colloquials, aqu tespero,anar atxispat,va a llions de francs,francs de Frana.

R Hi ha diferents possibilitats. Una delles pot ser:

En el moment que ha vist la possibilitat de guanyardiners li ha canviat lexpressi de cara. Per no esticdisposada a cedir. Pretn recuperar-se de la prduaeconmica dahir, perqu segurament anava una micabegut, oi?

Les amigues em coneixen per Rosita.

Quin parell de murris. Cantants de pa sucat amb oli.

Tinc una amiga que es dedica a la venda de postals alsturistes i pren llions de francs amb un professor natiu.

Vost no deu tenir la pretensi de cobrar-me el mateixper ensenyar-me... Aix que li pagar una pesseta lhora.I no passar daqu, tant si li agrada com si no.

La norma

Q Sona pi sescriu p:esquerp, jeep, maldecap, talp, rep,sap, capSona psescriu b:adob, rab, destorb, tub, verb, clubNo sona:amb, camp, llamp, tomb

W Sona ti sescriu t:pat, borinot, cabrit, nebot, set, prat,salut, paret, buit, sort, impostSona ti sescriu d:absurd, cid, actitud, fred, sord,rpid, sud, nordNo sona:cantant, casament, infant, sumand, vagabund,malalt

E Sona ci sescriu c:bistec, catacrac, prssec, poruc,amic, crrec, fstic, ferstec, rnec, rec, manitic, mariscSona ci sescriu g:iceberg, cstig, mag, nufrag, regNo sona:cranc, diftong, eivissenc, llong, fonc, fong

R Segueixen la norma:abric, atac, autoestop, cep, clip,conyac, maluc, manyac, miop, set, sobretot, traut,vermut, xaloc, xarop, xiclet, xop, xutNo segueixen la norma:adob, club, fred, mag,pedagog, sud, tub

T mnec, quiosc, rab, cstig, nord, xid, prncep, serp,torrent, trmit, corb

Y

Sescriub Sescriu v

Davant delir:arbre,blanc,blavor,brou,celebraven,moble,oblidar

A limperfet dels verbs de la 1aconjugaci:cantaves,celebraven,festejava,pensvem

Darrerem:ambici,embenar,tombarExcepcions:tramvia,triumvirat

Darrere n: canviar,convncer,conversa,envestir,minvar

Alternant ambp:

sapsaber

capcaber

reprebia

Alternant amb u:

viuvivesa

blaublavor

haurhaver

No segueixen cap norma deles anteriors:acabar,autombil,

berruga,rebentar,trobador

No segueixen cap norma de lesanteriors:aprovar,cavall,govern,

pavell,taverna

U

Primitiu Derivat Pseudoderivat

calvcie: calbesacerebral: cervellcurvatura: corbdbitescriba: escrivialabial: llavislliure: llibertatmbilmoure: moviment

cervellcorbdeureescriurellavilliuremoure

cervelletencorbardevemescriventllaviejarlliurementmoviment

cerebralcurvaturadbitescribalabialllibertatmbil

I ball (dansa) / vall (fondalada)bast (vulgar) / vast (gran)bell (bonic) / vell (antic)bena (embenatge) / vena (conducte)

beure (engolir) / veure (mirar)buit (no-res) / vuit (xifra)botar (saltar) / votar (elegir)

O a) haver d) llavisb) cavall e) vernsc) saber f) autombil

P a) La reuni va acabar amb un ballde bastons.Thas ficat en un bon ball.Deia que vivia en una vallde llgrimes.

b) El seu cos era molt bast: sempre renegava.T un bagatge molt vast: sap de tot.s mancat de finor, t un posat molt bast.

c) A la meva vellesaem veig abandonat de tothom.Sha jubilat: ara cobrar lassegurana de vellesa.La Cludia s una bellesai sha fet unaassegurana.

d) Se li ha rebentat una venade lull esquerre.Alg li hauria de treure la benadels ulls: s massainnocent.

e) Va beures tot un porr de vi.Va veureun porr de vi a laparador.No ens han deixat veureel malalt.

f) Quatre i quatre fan vuit.No t seny: t el cap buit.El nmero vuitva abans del nou.

g) No vullque cridis pel carrer.Laigua bullsi lescalfes a temperatures altes.A aquesta verdura li falta un bull.


10/33

10


{ a) La grafia ssnoms pot escriures entre vocals.b) No escriur mai davant de les vocals ei i.c) La -sdels grups dins, fonsi transs sonora.d) No trobar mai la grafia a inici de paraula, excepci

feta dels monosllabs ai ocorresponents a aci a.e) El so de essa sonora pot representar-se noms amb

les grafies si z.f) s natural que dubti a escriure o ss, entre vocals,

quan el so s sord.

} Soluci oral a criteri del professorat.

q abecedari arrebossar assumptecabea creaci donzellaepisodi eri inclusiestranger petici polzeestrany porcellana recerestendre esprmer ressriquesa zebra dotzena

w So sord:adrea, bardissa, bess, bra, calat, ceba,

cigr, cingle, disfressa, drecera, farcell, jaciment, lla,matusser, pressa, receptaSo sonor:anlisi, sia, bsic, benzina, botzina, calze,casino, crisi, dosi, enze, onze, senzill, parsit, explosi

e fase zebra tesizinc zfir preconitzarximpanz zodac agilitzarimposar episodi zenitreposar dinamitzar presagi

r Una essa:avisos, blavosos, borrosos, burgesos, closos,concursos, curiosos, descansos, desitjosos, discursos,encisos, envasos, esposos, famosos, francesos,gallesos, matisos, nusos, pagesos, pasos, xinesosDues esses:anissos, cabassos, cap-grossos,embarassos, embussos, escassos, espessos, excessos,fracassos, fregadissos, ingressos, pastissos, pedrissos,processos, rossos, tapissos, trossos, vernissos

t

pre sc indir

pi sc ina

fa sc icle

di sc ernir

de sc ens

a sc ensor

impre sc indible

e sc enari

fa sc inar

o sc illar

y adreces cabeces creences enyorancesescorces forces lloances naixencespertinences puces recances semblances

traces ordenances braces confiancescreixences esperances llances pecesplaces races remences veces

u jo abrao escapo llanotu abraces escapces llancesell o ella abraa escapa llananosaltres abracem escapcem llancemvosaltres abraceu escapceu llanceuells o elles abracen escapcen llancen

i imaginar juliol rellotge

fregir joventut Jerusalemgerani viatger jutgejugador vertigen bajoca

o

Singular Plural

boja boges

esponja esponges

flonja flonges

jutge jutges

granja granges

metge metgesmissatge missatges

platja platges

garatge garatges

rellotge rellotges

lletja lletges

pluja pluges

viatge viatges

roja roges

p

ja ge / je gi / ji jo ju

rajaresponja

jardesbojarrat

burgsrellotgemajestatprojecte

girafacorregirgimnsticafugida

ajornarjovejocmajoral

ajudajulivertadjuntarperjudicar

[ jersei gelat vigilarprojector fregir ajudantviatger fetge prestatgeenvejable jugador jovesegell pujada pijamamenjador joguina lgebra

] a) No jutgeuels innocents!b) Sempre desitgeuel que tenen els altres.c) No trepitgeu les senyores.d) No volen que els rebutgin.e) Sempre pugen dhora al cim de les muntanyes.f) Fregeixen els pollastres amb loli calent.g) Mengenmassa per sopar.h) Cada dia passegenuna estona.

A guix excs excursigronxar xasss xarop

maduixa xoc cruiximentpeixater exemple crixerexacte apndix vrtex


11/33

11


Sona com taxa Sona com caixa Sona commarxar

exempleexacteexcsexcursiapndixvrtex

guixmaduixacruiximentpeixatercrixer

xasssgronxarxaropxoc

S Xina peix fluixcalaix xiclet taxafaixa baixar queixalarxiu marxar maduixa

D a) Va accedira ledifici per la porta principal.Li van posar una multa per excedirla velocitatpermesa.

b) La paraula casat cinc accepcions diferents en eldiccionari.Aquesta norma s molt bsica per t moltesexcepcions.

c) Cada hivern cal esporgar els arbres del pati.El llibre era ple de blasfmies i el van expurgarexhaustivament.

d) La data de presentaci al premi va expirar fa un mes.El poltic vol accedira la presidncia del pas.

F acotxar, apatxe, babutxa, caputxa, catxalot, cltxina,escletxa, esquetx, esquitx, fantotxe, fetitxe, fletxa,garnatxa, petxina, pitxer, ratxa, salsitxa, torratxa, totxana,txeca

G aireig: airejarbatejar: bateigbusseig: bussejarescanejar: escaneigbracejar: braceigmaneig: manejartirotejar: tiroteigsaqueig: saquejarquequeig: quequejarestiuejar: estiueigvagarejar: vagareigbalanceig: balancejarfestejar: festeigbombardeig: bombardejarblanquejar: blanqueigpetonejar: petoneigbarreig: barrejardegoteig: degotejarrastrejar: rastreigtuteig: tutejar

H Sescriuen ambmb:embolicar, embenar, tambor,tamb, ambaixada, embalar, embastar, assembleaSescriuen amb nv:envellir, invent, canvi, convocatria,enviar, envestir, envelat

J enfeinat, infrtil, enfilar, infiltrar, infinit, enfonsar,enfundar, immadur, emmetzinar, immobilitzar, immortal,emmotllar, ennegrir, ennoblir, innovar, ennuvolar

K tramvia, tramviairecomptable, comptador, comptarconnexi, desconnectarannex, annexiinnovar, innovaci, innovadorcircumstncia, circumstancialsmptoma, simptomticexempci, exemptasomrs, somrient, somriure

innocncia, innocent

L illusionista collegi gorillasabatilla collocar intelligentpollancre pellcula allrgiapollen conseller installacibacall pllida anivellarnovella (o novella) libllula medullamortadella collega tillaexcellent sollicitar illuminaciaquarella collecci tranquilla

: Paraules ambll:installaci, collega, palli, pllid,mortadella, pupilla, tilla, medulla, cella, novella,calligrafia, bllicParaules ambll:bacall, palla, cella, pollancre, colla,estrella, novella

a a) allegaci n) illegalb) allegoria o) illuminacic) allrgia p) illusid) collaborar q) illustracie) collapse r) intellectualf) colleccionar s) metllic

g) collegi t) millenarih) collisi u) oscillacii) colloqui v) parallelisme

j) ellipsi w) penicillinak) excellent x) pollenl) gallicisme y) pollucim) allucinar z) sllaba

s avioneta: avi doctorat: doctorcafet: caf duresa: durcanonada: can milionari: milicarbonet: carb poruc: porcigronet: cigr primerenc: primerclaror: clar seguretat: segurcoixinet: coix tardoral: tardor

d artmic arrissar autoretratcarregar contrarplica contrarestarcoreligionari esborrar esparracarextraradi infraroig irrealirregular irreparable monorailpreromnic prerrogativa suprarenal

f hola hospital ahiravui hemorrgia hoquei

hivernacle abans vehiclemilhomes homicida herbacoet hidrogen cacauet


12/33

12


helicpter orxata subhastahimne horscop prohibirhurac menhir hulehumor harmnica hermtic

g a) Oh! Havia dhaver anat a recollir larmilla a latintoreria abans-dahir!

b) Lheroi de la pellcula va arribar massa dhora a lhangar.c) Seguint lhorari habitual, els diputats han omplert

lhemicicle del Parlament.d) Una dieta equilibrada exigeix un bon consumdhortalisses i verdures.

e) La ferida i lhemorrgia eren prou greus perqu foscondut a lhospital amb helicpter.

f) Ahir, lHeribert, durant la revetlla, va beure orxata, vatocar lharmnica i va llanar coets.

g) Bah! No mhocrec, que amb aquell vehicle tanatrotinat, hagussiu pogut arribar a Bo i a Tall desde Montblanc!

h) LEugeni s humil, honrat i t bon humor.i) La seva exhibici de potncia era exasperant: aquell

milho

mes em va deixar malhu

morat i cohi

bit.h a) Ala tarda anirem amb bicicleta.

b) Emdiuen el Fletxa.c) Ho ha donat tot ala seva millor amiga.d) Hi ha / hemdarribar com ms aviat millor.e) Avui mateix loperari haacabat la feina.f) Anirem avisitar la catedral de Vic.g) Sempre ha / hemvestit de manera elegant.h) Emsembla que dem plour.

El text

Q Destinatari:Un mateix (rellegir) i eventualment untercer desconegut. Un lector en abstracte.Propsit:Recollir idees i reflexions per tornar-les allegir posteriorment, per pensar-hi.Situaci:ntima, personal.

W El segon, la lletra s ms clara, cansa menys la vista.

E Text millorat grcies a la divisi en pargrafs.

El CO2com a regulador del clima

Durant les ltimes dcades els mesuraments en lesdiferents estacions meteorolgiques indiquen que elplaneta sest escalfant. Els ltims 10 anys han sigutels ms calorosos des que es porten registres, i elscientfics anuncien que en el futur seran encara mscalents.

La majoria dels experts estan dacord que els humansexerceixen un impacte directe sobre aquest procsdescalfament, generalment conegut com a efectedhivernacle.

A mesura que el planeta sescalfa, els casquets polarses fonen. Ats que la neu t un elevat albedo, torna la

major part de radiaci que incideix sobre ella a lespai.La disminuci dels casquets tamb afectar perqulalbedo terrestre far que la Terra sescalfi encara ms.

Lescalfament global tamb ocasionar que sevapori msaigua dels oceans. El vapor daigua actua com un gashivernacle. Aix, hi haur un major escalfament. Aixprodueix el que sanomena efecte amplificador. De lamateixa manera, un augment de la nuvolositat a causaduna evaporaci ms gran contribuir a un augment delalbedo.

El problema s de difcil predicci, ja que, com es veu, hiha retroalimentacions positives i negatives. Naturalment,hi ha efectes compensadors. El CO2t un importantpaper en lefecte dhivernacle: si la temperatura s alta,safavoreix el seu intercanvi amb els oceans per formarcarbonats. Llavors lefecte dhivernacle decau i latemperatura tamb.

Si la temperatura s baixa, el CO2sacumula perqu nosafavoreix la seva extracci i, aix, augmenta latemperatura. El CO2exerceix, per tant, un paperregulador molt important.

R Soluci orientativa:

Les falles sn unes festes que se celebren a laComunitat Valenciana durant el mes de mar, en honorde sant Josep, patr dels fusters. Hi acudeixen moltsturistes de tot arreu, cosa que permet la creaci demolts llocs de treball. Amb la paraula fallessanomenenles construccions artstiques fetes amb materialscombustibles que es planten al carrer durant uns dies irepresenten escenes de lactualitat poltica o social.Solen tenir un carcter satric, que es representa ambels ninots. A ms, acompanyen la festa els espectaclespirotcnics, especialment la masclet, la msica alcarrer i les crtiques a la festa per la quantitat de dinersque es gasten fent les falles, per cremar-les desprs.

T a) Lestructura s clara, encara que la redacciaparentment descurada pot despistar. El primerpargraf s introductori: presenta el tema i el

justifica. A continuaci hi ha lexplicaci de lescircumstncies i les coses que hi van passar. Lesdues frases finals poden considerar-se conclusives.

b) A grans trets, s. Encara que no entra en detalls.c) Els dos primers pargrafs podrien fusionar-se en un.

I hi podria haver un darrer pargraf per marcarclarament la conclusi, que comprengus les duesdarreres frases. El desenvolupament de la festa ocupa

molt poc espai, comparativament, encara que lautorho justifiqui amb un sense voler entrar en detalls.

d) Mantenim bsicament la informaci, eliminantvulgarismes innecessaris i informaci accessria.Fem algun retoc a lestructuraci en pargrafs.

La setmana passada va ser el meu aniversari. Aquestescelebracions magraden perqu sempre hi ha regals,festes sorpresa i amics que fa temps que no veies. Encomptes desperar sorpreses la vaig organitzar jo. Vaigfer una llista de convidats, vaig ocupar-me de llogar unlloc adequat, una casa de colnies a Sant Feliu de

Codines, per un cap de setmana, amb menjar incls. Iper acabar vaig fer unes invitacions amb lordinador quevan quedar dall ms b; semblava que mans a casar.


13/33

13


El dia assenyalat vam quedar, unes quaranta personesen deu cotxes, a la sortida de la ciutat, per anar plegatsfins a la casa de colnies, als afores de Sant Feliu. Hivam arribar sense incidents. Els encarregats dels equipsde msica, en Pau i en Joan, van procedir a lainstallaci en una sala gran, que vam fer servir dediscoteca. A la sala del costat, hi havia el menjador, ambcuina americana.

Sense voler entrar en detalls, la festa va resultar un xit.

No vam parar de ballar en tota la nit, mentre menjvem ibevem a desdir. Noms mitja dotzena vam aguantar finsa lendem, jo entre ells.

Vam marxar diumenge, cansats i satisfets. Tothom va dirque era la millor festa daniversari que recordaven.

Y a) Tothom diu coses previsibles...b) Dacord amb el raonament de lautor, el terme

escriptores reserva per a persones que escriuenllibres o articles de creaci, com si prendre noteso apunts, o escriure una carta, no fossin tasquescreatives.

c) Resposta oberta.d) S. Per exemple, les inscripcions que es fan als

lavabos, a les parets del carrer (grafits)...

Unitat 4

Ls de la llengua

Q a) Falsa. Requereix una societat moderna, ambescriptura fixada, educaci, mitjans de comunicaci.

b) Certa. Una societat centralitzada necessita que elsmissatges que han darribar a tota la poblaci circulin

en una varietat estndard.c) No exactament, perqu es pretn que siguisupradialectal.

d) Certa.e) Falsa. Nhan aprs la varietat estndard.

Posteriorment, poden conixer-ne varietats regionals,si viuen al pas on es parlen.

W Totes les llenges normalitzades sexpressen sota duesmodalitats, la parladai lescrita, que lestandarditzaciaproxima recprocament. En el cas de la llenguacatalana, labsncia daquest procsdestandarditzaci

al llarg dels quatre decennis de rgim franquista haallunyat les dues modalitats, fins al puntque hom haarribat a identificar la llengua escrita ambla llengualiterria. Daltra banda, el predomini aclaparador delsescriptors procedents del dialectenord-oriental no hacontribut a corregir fins als darrers anys el tomarcadament barcelon de la nostrallengua literria.Aix explica la carta de naturalesa supradialectal que hapres un bon grapat de mots mso menys especfics,actualment, daquesta zona, i ms en concret, de lescomarquesgironines, com ullal,aixoplugar,estri,assabentar,penya-segat,cofoi,eixelebrat,eixerit,estripar,rauxa,userda,xai i tants daltres, en bona part

desconeguts a la llenguadels clssics i a la resta delsparlars(aix, respectivament, valenci clau,soplujar,atifell,fer saber,cingle,esvanit,destarifat,espavilat,desbudellar,ramalda,alfs,corder).

E

Catal Valenci Balear (mallorqu)

noi, xicot xiquet allot

buscar buscar cercar

escombra granera granera

got got tasssortir eixir sortir

patata crella patata

tomquet tomata tomtiga

tarda vesprada horabaixa

a la nit anit anit

esmorzar esmorzar berenar

seva seua seua

rovell de lou rovell de lou vermell de lou

closca corfa clovella

perseguir perseguir encalar


14/33

14


R La (inter)comprensi s quasi sempre una qestidhbit com tamb ho s, desprsde tot, el fet mateixde saber un idioma. En la mesura en quhi hacorrespondncies estructurals sistemtiques, lhbitdela comunicaci interdialectal automatitza lesoperacionsfins a tal punt que els parlantsmateixos apenes sadonen dels contrastos. Entenen de maneratan immediata all quelaltre diu, que no paren esmenten la manera comparla. La diversitatlexical, per contra,demana una atenci especial, centrada lgicament enel vocabulari bsic.

T En la primera persona del present dindicatiu dels verbsde la primera conjugaci, les terminacions respectivesde les tres varietats sn: [], -ei -o(que sona [u] en elsparlars centrals). Un cop copsada aquestacorrespondncia, qualsevol parlant de la varietat centralsabr queparle,trobe,caminesn els equivalents envalenci deparlo,trobo,camino; etc.

Als articles el i lade les varietats valenciana i catalana,

corresponen els balears esi sa. Aix, qualsevol parlantvalenci o catal entn que sa snia,es mel,sa casa...equivalen a la snia,el mel,la casa...; etc.

A ladverbi davalldel valenci i el balear corresponladverbi sotadel catal. Posat sota el paraigua,que plouequival en les varietats valenciana i balear a Posatdavall el paraigua,que plou; etc.

Y A partir de la varietat central:

Central Valenci

Lxic

robatlavaboaquretallsnoisortidespissortirxicotets

furtataseoactallaruquesxiqueteixidespisoeixirxicotets

Morfologia

preneuus

sevavisitinspateixisriuadahabititinguivinguiveurensaquestsformin

prengauvos

seuavisitenspatesquesriuhabitetingavingavorenseixosformen

Interferncies:

Drogueriaper adrogueria.Afortunadaodesgraciadamentper afortunadamentodesgraciadament.

Observacions:

La paraula eixidatamb susa a Catalunya en llocs comSabadell o Terrassa.Seua (i meua,teua,etc.) sn formes tamb delnord-occidental (lleidat) i del balear.

U a) Falsa. No est vinculada a un territori.b) Certa. Est condicionada per les circumstncies ds.

c) Certa. Condicionada pel grau de formalitat, laintenci, etc.d) Certa. Tot i que els mitjans de comunicaci fan

populars (i, per tant, generals) colloquialismes, queaix esdevenen estndard.

Ia) Lxics, morfolgics, sintctics, estilstics i expressius.

Lxicsadems;pixarada;istiu;merder;can Xixanta;a tot taco

A ms;estiu;embolic;caos;molt forta

Morfolgics Ton pare;sesbarallin El teu pare ;es barallin

Sintctics

Dacord;a tu se tha fet msllarg que la pixarada den

Montoliu

No sc jo

Elisi de la meva estada

Sou vosaltres que...

Estilstics iexpressius

Lhoste i el peix als tres dies

puden

no et pots queixar

se tha fet ms llarg que la

pixarada den Montoliu;que

comenava a lhivern i acabavaa listiu

sense veurem el pl

Us deixo tranquils

I no em diguis que us he

muntat un merder

perqu aix sigui can Xixanta

posa la msica a tot taco

Les visites molesten quan

sallarguen.

Ests dacord que...Sha fet molt llarg

Sense veurem

Men vaig.

... que us he complicat

la vida.

Perqu aix sigui un caos

... molt forta.

c) Resposta oberta. Poden consultar gent gran, de lageneraci dels avis, per veure si les coneixen.

La norma

Q

Nom com

concret

comptable

individual

Nom com

concret

collectiu

Nom com

concret

incomptable

Nom

abstracteAntropnim Topnim

maduixa

ordinador

arbre

llibre

ramat

multitud

pineda

eixam

arrs

farinaxocolata

solitud

fsicagenialitat

Pere

MartaAnna

Andratx

AndorraEstocolm


15/33

15


W

Femenins Masculins

emperadriuheronamarquesaabadessazologacantaire

mestraJordina / Georginaherevaperdiulloba

prncepcomtereicosmarrexcursionista

belgaCamilveestudiantcavall

E

ParentiuRelacisocial

Noblesa Religi Teatre

avi-viacosina-cosneboda-nebotsogre-sogramarit-mullerpadr-padrinacunyada-cunyatgermana-germfilla-fill

amiga-amicpags-pagesaamo-mestressacollega-collegasoci-sciacompanya-companynoi-noiasenyora-senyorllogater-

llogatera

duquessa-ducbar-baronessamarqus-marquesaprincesa-prncepemperador-emperadriu

abat-abadessafrare-fraressa/germanamonja-monjoprior-priora

actor-actriudirectora-directortramoista-tramoistaescengrafa-escengrafguionista-guionistaautor-autorapoeta-poeta/poetessaempresari-empresria

R

Una forma Dues formes

paletalampistamodistacomptablemsicviolinista

pianistatrompetistagrumrentaplatsagent

fuster-fusteraenguixador-enguixadorasecretari-secretriaarquitecte-arquitectaaparellador-aparelladoranotari-notria

sastre-sastressaajudant-ajudantamosso-mossa

T uncompte corrent unaanlisi sanguniauncorrent elctric undeute milionariunllegum cuit unadent esmoladaunaolor intensa unsenyal urbunfront ample unpendent acusatunaxocolata espessa unanell platejat

unavantatge injust unacalor intensaunaallau perillosa unavall despobladaunasuor freda

Y b) Es parla de la fi del mn. / Ja s el fi de la sevaactitud reservada.

c) Quatre socis van fundar una editorial. / En aquestdiari hi ha un editorial molt crtic.

d) Estava molt cansat i el pols li bategava molt depressa. / Treu la pols de la taula.

e) Acostat ms el llum a la taula. / Acostat ms a lallum del dia.

f) Deixal dormir. T molta son. / Quan acabavadagafar el son va sonar el telfon.g) A lalzina no li cau la fulla. / Heu de fer lexercici en

el full quadriculat.h) Hem dibuixat la disposici del planeta. / Naixem

amb la planetadeterminada?i) T molt delicadala salut. / Ens ha adreat el salut

amb la m.j) Va agafar el cleraperqu no shavia vacunat. / El

grau ms elevat de la rbia s la clera.k) Va fer la conferncia seguint un ordreacordat. / Va

complir una ordredel seu director.

l) Vam seguir tot el canaldUrgell. / Sha embussat lacanalde la teulada.

U

Noms amb dues formes Noms amb una forma

Mascul Femen Nom mascul Nom femen

conillporcasecavall

boucamellstigreelefantcolompagallguillotaguilotgos

gatxaimarrnecabellotllepardal

conillatrujasomeraeuga / egua

vacacamellassatigressaelefantacolomapaonagallinaguillaguilagossa

gataxaiaovellanega / nedaabellalleonapardala

hipoptamrossinyolpinggripau

bacallcangurcucmosquitmussol

zebrapanteragirafarata-pinyada

garsaserptortugatrtoraorenetafocaoca

I cactus discs, discosglobus boscs, boscosdesigs, desitjos passadissos

llapis despatxoscamions dimartsplatges places


16/33

16


O

Adjectius duna terminaci Adjectius de dues terminacions

altruistaaudadcilelegantescolarfeli

formalinferiorinnocentlleiallliurenoblenmadapicantprecoprobablerebel

xerraire

ambigu-ambiguaclar-claracom-comunacncau-cncavacorts-cortesaculte-culta

digne-dignadirecte-directaexempt-exemptaexquisit-exquisidanul-nullaplebeu-plebeaprolix-prolixarnec-rnegasuculent-suculentaviolent-violenta

P

Mascul plural Femen plural

amargantsamorfslluentsagrestosdiferentsconvexosexigentsingenus

innocents

amargantsamorfeslluentsagrestesdiferentsconvexesexigentsingnues

innocents

{

nul nulla nuls nullesoblic obliqua oblics obliqescec cega cecs cegueshomleg homloga homlegs homloguesateu atea ateus ateeseixerit eixerida eixerits eixeridesro rona rons roneselegant elegant elegants elegantssublim sublim sublims sublimsauda auda audaos audaces

}

Singular PluralNoms Adjectius Noms Adjectius

gentbellugueigsaladecoracibigarrament

junglapaper

cartpurpurina

penombrosaindirectadesanimadapolsosatristartmicaninotesca

glaada

palmeslianestroncssimis

jaguarsausfruites

florscolorsformes

isolatstropicalsavergonyides

q calor intensacorrents elctricscostum anticglans madursllegums cuitspostres dolcessenyals perillosos

wa) unes persones hipcritesb) unes vaques felicesc) uns camions veloosd) unes estudiants prudentse) uns sofs llisosf) uns matalassos dursg) uns nusos complexosh) uns tipus coixosi) uns individus grossos

e a) una instituci ateab) una placa convexa

c) un text complexd) una belga rudee) un tarann modestf) un paraigua negreg) un guardabosc llesth) un marroqu bonsi) un globus gris

r lahistria lndialltim dia laltra setmanala essa la1 de la matinadaeliogurt elioga

la universitat luniverslOCU elmillor de tot

t a) Va arribar a lilla quan era un nen.b) Va a ca lAnna cada dia.c) Aix s per a laCarla.d) Li fa mal la planta delpeu.e) Li va donar una coa algenoll.f) s una bona notcia per alsciutadans.g) Va deixar anar el globus a laire.h) Dna el canvi a lAntnia.

y a) Com a mnim....b) A la millor / Potser...c) Almenys...d) Aix rai....

u a) Aquestllibre que tens a les mans s meu.b) Aquellllibre que tenies ahir sobre la taula s meu.c) Aquestsquadres daqu sn de Matisse.d) Aquellsquadres dall sn de Dal.e) Aquestacasa daqu davant est en venda.f) Aquellacasa del poble del teu pare que tagrada

tant est en venda.g) Aquestsnois del teu costat fan molt xivarri.h) Aquellsnois de laltre dia eren simptics.


17/33

17


i

M E V A M A

E

U S E U

T E

E V O S T R A

U A

L L U R

o a) Cadaun ha de fer servir el seu.b) Laltredia ho tenia clar, per avui no.c) Tinc el mateixproblema que tens tu.d) La Maria no t gensde gana.e) Va venir tot el poble.f) No en tinc ni un, no nhi ha capal calaix.g) Es va acabartotala sopa i el Manel es va quedar

sense.h) Qualsevoldia s bo per veurens.i) No s quin llibre comprar-me, magraden totsdos.

p c) No has trobat ningunanoia de les dItlia? cape) Aqu no hi ha ningunfantasma, entesos? cap

[

Cardinals Ordinals Partitius

b) un enciam, duesescaroles; f) anysseixanta; h) dos mil;

j) vint mil dos-centscinquanta euros;l) mil tres-cents

quaranta-dos llapis

a) trenta-un;g) mil; i) pis quart,segona porta; k) vint-i-unena edici

c) un ter delsalumnes; d) u per milde la poblaci

] a) Hi ha pa? S, per no en queda gaire, de pa.b) Quantsdies estars de viatge?c) No queda gensde llet a la nevera.d) No en tinc cap, de germana.e) Si no millora, li donaran msmedicaci.f) No s un bon jugador, t poquespossibilitats de

guanyar.g) T moltasort, s la tercera vegada que li toca la loteria.h) El Xavier t massaproblemes per ocupar-se daix,

ara.

i) Li he dit aix tantes i tantesvegades que ja no vullinsistir-hi ms.

Variables Invariables

quantspoquesmoltatantes

gairegenscapmsmassa

A Demostratius: aquest, aquestaPossessius:seus

Indefinits:un, uns quants, algunsQuantitatius:ms (de), moltes, pocs, moltaNumerals:un, seixanta-cinc, dotze, quaranta-cinc

S Quin tren us transporta a travs de lespai i del temps?

Tots elsnens i joves poden conixer la sensaci deviatjar en untren de vapor i moltagent gran potrecuperar les emocions de la sevajoventut amb elstrens de vapor de Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya (FGC). Aquestaempresa pblica ofereix lapossibilitat de fer unviatge amb locomotores i vagonsantics entre Martorell i Monistrol, anada i tornada, durantmoltscaps de setmana de lany. Aqueststrens estan

formats per unalocomotora de vapor que arrossegatrescotxes de fusta i uncotxe sal habilitat ara per a lavenda de begudes i dobjectes relacionats amb el tren.

La tarifa s de mil sis-centespessetes per als adults ide milpessetes per als nens.

Per a reserves de plaa, truqueu al tel.: noranta-trestres-cents dos quaranta-vuit setze.Tren de vapor, el teu altretren!

D

Acompanyen el nom (determinants) Substitueixen el nom (pronom)

aquestatotaalgunmateixestal

seutotalgmateix

El text

Q

Circumstncia Requereix

Esplanada a laire lliure enun dia dhivern. Discurs breu, centrar els punts. Agrairassistncia.

Classe de quart deprimria.

s de recursos per entretenir. No ferlexplicaci densa. Exemplificar.

Intenci de demanardiners per a alguna causa.

Cuidar especialment la persuasi. Triar moltb els arguments, ser molt convincent.

Casal de la tercera edat.Llenguatge planer, ritme lent, aclarimentsi molts exemples.

Sala sense suporttecnolgic ni pissarra.

s geners del llenguatge corporal per cridarlatenci del pblic.

Xerrada desprs de dinar.

Usar recursos expressius, to de veu, humor...

per evitar que laudincia sensopeixi.Petit discurs en un patfamiliar.

Llenguatge planer, s de vosaltres, simpatia.

W Un discurs no s un escritEl llenguatge escrit presenta una marcada tendnciaales frases llargues i complicades. Peraix, conv insistirsempre en lafirmaci, trivial en si mateixa, que undiscursno s un escrit. Aquell que eslimiti, sense msni ms, a llegirun manuscrit minuciosament elaborat ianotat nosha destranyar que el pblicno el puguiseguir. El llenguatge parlatno s el mateix que el

llenguatgeescrit, i molt poques persones tenen lacapacitat per convertir el llenguatge escrit enllenguatge parlat. Per tant, els discursos redactatsno


18/33

18


solament exigeixen un gran esfor, sinque, a ms,cansen rpidament els oientsi actuen negativamentsobre la capacitat deretenci.

E b) Que lorador i laudincia han de tenir uns referents,uns valors, unes opinions ms o menys compartits,que no siguin gaire allunyats.

R a) Adequada. Serveix per centrar el tema.

b) B, per comenar. Centra el tema, com lanterior.c) Adequada. Les coses a qu saplica el concepte dereciclatge.

d) Molt adequada per arribar a laudincia. Preguntaretrica.

e) Poc adequada. Frase llarga i amb conceptescomplexos.

f) Adequada. Un exemple ajuda a entendre el missatge.g) Poc adequada. Frase llarga i amb tecnicismes.h) Molt adequada, per la projecci en el futur del

problema.

TResposta oberta.


Q b) Que tenia un valor poltic, aplicat a lindividu que formavapart de lImperi rom, i tenia el llat com a llengua.

W b) El llat parlat, la llengua oral.

E Certes: c), d), f), g)Falses: a), b), e)

R

Castell Catal

altramuz trams

albornoz barns

arrabal raval

acequia squia

azcar sucre

atalaya talaiaalcachofa carxofa

almacn magatzem

algarroba garrofa

T c) Es va fer evident la distncia entre el llat clssic i lallengua del poble.

Y a) Paraules provinents del llat, ds corrent, per queshavien anat separant de la llengua originria.

La norma

Q a) (tu) f) (vosaltres)b) (jo) g) (nosaltres)c) (vs) h) (vosts)d) (vosts) i) (ells, elles)e) (ell, ella) j) (vost)

W a) Aqu tots treballem per altri: el negoci no s nostre.b) Si ve alg/ningaviseu-me, sc al despatx.c) Tranquils, no sesverin, nhi ha per a tothom.d) Hom/algdiu que dissabte a la tarda no vindr ning.e) Han deixat quelcom/alguna cosaper a lencarregat.f) Aquesta tarda cadascs lliure de venir a treballar.

E a) No li recomanis aquest llibre tan pesat; regala-liaquell llibre daventures.

b) Aquestes histries que expliques no fan riure a ning. Encanvi, aquellsacudits del teu germ s que fan grcia.

c) Diu que aquest cctel blanc est fet de iogurt i llimona,per aixaltre que tens a les mans no s de qu est fet.

d) Tots aquells jocs mavorrien molt, per aquestspassatemps que mhas donat mentretenen ms.

e) Digues que no ens interessa comprar aquesta collecciperqu ja tenim allque ens van regalar els pares.

f) Si trobeu que aquestpalau que vam veure lasetmana passada s esplndid, ja veureu el quevisitarem aquesta setmana.


19/33

19


RQuvols ara, Pau? No veus que estic ocupatpreparant un cuscs?

Ai perdona; i qus un cuscs?Una pasta de smola tpica del nord dfrica, veus?Comes menja?La barreges amb verdures o amb carn guisada...I quive a sopar, que fas aquest plat diferent?La Joana i el Pere.Ostres, em puc quedar jo, tamb? Sn tan divertits!

Dacord.Quanvinc?Cap a les nou.

T a) Tens un germ petit que es diu Antoni.b) El seu ordinador, que s un porttil, s molt potent.c) Compra fruita que ser per berenar.d) Porta un cistell que s ple de pomese) s a la platja que hi ha al costat del port.f) Regalar un cotxe que t 10 anys.

Y a) qu; interrogatiu

b) en qu; relatiuc) qu; interrogatiud) amb qu; relatiu

U

Pronoms forts Pronoms febles

jonosaltresellatu

elslihiho

Ia) Ara passa lautobs. Atura

l, Pau.b) He parlat amb lAnna i lihe dit que no hofaci ms.

c) No shan posat dacord.d) Dna-liels llapis.e) Emva demanar que no telefons als seus pares.f) Els necessito per dem; ara elsanir a comprar.

O a) Comporteu-voscorrectament.b) Mha fascinat sempre la seva manera de resoldre els

problemes.c) Va veure-usa la porta del local.d) Pot explicar-melautntic motiu.e) Escoltamuna mica!f) Mencanta aquesta tranquillitat que t.g) Preguntansel que vulguis.h) Et cantar una rumba.i) Ens estima de veritat.

j) Comprant-tetots els seus discos, no aconseguirs res.

PDos amics feien el mateix cam. Elsva sortir un s dedarrere un arbre; un dells va afanyar-sea enfilar-seenun arbre, on esva amagar; per laltre, a punt de seratrapat, esva tirar a terra i va fer el mort. Ls hivaacostar el morro i elva ensumar, per el caminant esvaaguantar lal, perqu diuen que els ssos no toquen un

cos mort. Quan ls esva haver allunyat, el seucompany, des de dalt de larbre, liva preguntar qu lideia ls a cau dorella. Ell liva respondre: Que daqu

endavant no viatgi amb amics que, en les situacionsperilloses, etdeixin sol.

a) enfilar-meb) a lamic o al cos que semblava mortc) a lamicd) em deixin, el / la deixin, ens deixin, els / les deixin

{

Substantiu Verbagressicaigudaamagatallnomenamentapariciaprovacixerramecaestadapenedimenttracibadada

aterratge

agredircaureamagarnomenaraparixeraprovarxerrarestarpenedirtrairbadar

aterrar

} a) rodarb) vestirc) retallard) ballare) raspallarf) servir

q

Conjugaci Nombre Persona Temps Mode

compro 1a singular 1a present indicatiu

menjvem 1a plural 1a passat indicatiu

rebrs 2a singular 2a futur indicatiu

havia dit 3a singular 1a / 3a passat indicatiu

camina! 1a singular 2a present subjuntiu

vaig veure 2a singular 1a passat indicatiu

pensssiu 1a plural 2a passat subjuntiu

w a) conveno convncer convencent convenut b) corro crrer corrent corregut c) debato debatre debatent debatut d) desitjo desitjar desitjant desitjat

e) escric escriure escrivint escrit f) imito imitar imitant imitat g) llegeixo llegir llegint llegit h) mereixo merixer mereixent merescut i) parlo parlar parlant parlat j) penso pensar pensant pensat k) recullo recollir recollint recollit l) resumeixo resumir resumint resumit m) sento sentir sentint senti

e 1c) present2a) pretrit imperfet

3b) pretrit perfet4e) futur simple5d) condicional simple


20/33

20


r Segona persona del singular:a) insereix; b) prem,selecciona; c) escriu, clica; d) segueix; e) obre, clicaSegona persona del plural:a) inseriu; b) premeu,seleccioneu; c) escriviu, cliqueu; d) seguiu; e) obriu,cliqueuTercera persona del singular:a) insereixi; b) premi,seleccioni; c) escrigui, cliqui; d) segueixi; e) obri, cliqui

t a) caic caigui caigus caigui

b) molc molgui molgus molguic) valc valgui valgus valguid) dic digui digus diguie) tinc tingui tingus tinguif) vinc vingui vingus vingui

y a) Ahir lAntoni encara traduaaquella novella: noacabar mai.

b) Si fas tant de soroll, pot ser que et denuncinelsvens.

c) Podries venir amb nosaltres, si quan arribssim jaestiguessisa punt.

d) Tant de bo que vosaltres pugueufer-ho abans queno sigui massa tard.e) Surto daquesta cabina perqu no hi cabob.f) Agafeu la mantega i la foneu-la a la paella, per no

la confongueuamb la margarina.g) Surt al carrer, s mitjanit, i de cop se sent un soroll

que retrunyper tota la plaa.h) Lunivers s tan immens que sovint veiem la llum

destels que ja no lluen.i) Est molt amonat perqu pressentque no li

renovaran el contracte.j) Pau, corre, omplela galleda duna vegada i vinede

seguida.u a) Aix que faci fred, enceneu la llar de foc, per no

lencengueuamb esperit de vi.b) Abocador clausurat: mantinguem-lo net.c) Quanta estona voleu que ens estiguemaqu?d) Us vam fer ms lloc perqu hi cabssiutots.e) Els professors van organitzar un certamen literari per

tal que hi concorreguessin / concorregussimtots els alumnes dESO i Batxillerat.

f) Que la secretria estigusmalalta tants dies ensfaria anar malament.

g) Nois, creieu-me! No aprengueumecanografia, valms que aprengueuinformtica.

h) Si no ens hagussim vacunat abans demprendre elviatge, segur que en aquell pas haurem contretalguna malaltia greu.

i) Com que no magrada el futbol, els dies queretransmeten un partit desapareci em tanco alhabitaci.

j) Feu-me cas: ara beveutanta aigua com vulgueu; per,desprs de menjar-vos el mel, no en begueugens.

k) Desprs que haur pres aquest calmant, li remetrla febre.

l) Si vosaltres vieu /veissiucom sha engreixat,

quedareu astorats.m) Aquest mat, els nostres vens han contretun deute

amb la immobiliria.

n) Lany passat van demanar que nosaltres hiinclogussimla seva actuaci.

i a) Abans nosaltres quiem molt sovint. Ara ja nocaiemtant.

b) Si hagussiu vingut a la una, jo hauriapogut anar apescar.

c) En Mart continua traient les joguines de larmari; no

vol que ho facining.d) No recullisles llaunes. Ja les recolliremdesprsnosaltres.

e) No el conec; per, si el pogusconixer, li ho diria.

o

dobligaci

caldre+ infinitiu Cal anar a comprar pa.

caldre+ oraci Cal que mengis sopes.

de probabilitat deure+ infinitiuLa Berta ha arribat tard, es deu

haver adormit.

de possibilitat poder+ infinitiu Ja pot estrenar cotxe!

de duraci

estar+ gerundiEls darrers dos anys he estattreballant molt.

anar+ gerundiVan repoblant els boscosdespcies protegides.

de conseqncia

quedar+ participiHa quedat impressionat ambaquest paisatge.

deixar+ participi El treball mha deixat abatut.

El text

Q Tenir conscincia i control de lemissi de la veu

Quan parlem no hem de perdre devista que ens dirigim aalg, siguia una persona o a un collectiu; el nostremissatge t un interlocutor clar. Si sabem qu volem dir, aquiens estem dirigint, i tenim voluntat decomunicar-nos,

ja tenim molt de guanyat. sms fcil que el nostrediscurs siguiexpressiu, ric en entonaci i amb les

pauses necessries per ajudar a destacarels aspectesclau del que diem.

simportant saber adequar ls de laveu al tipus decomunicaci que hemdestablir. No hem de fer elmateix quan conversem colloquialment amb una solapersona o quan fem una classe aun grup nombrs iparlant en espaisgrans. Segons les circumstncies,necessitarem que el sotingui ms o menys volum,volum quesempre hem dobtenir sense esfor.

W a) La mirada no est mai fixa, s una mirada amb

gestos de complicitat, cap a tota laudincia.b) Una picada dullet a laudincia.c) Melodiosa, subratlla i emfatitza el que va dient.


21/33

21


E a) Encuriosida i expectant.b) En fa, quan ha fet una broma, perqu el pblic rigui.c) Quan diu que no linviten a festes.

R Soluci orientativa:

En aquest congrs shan tractat tres temes relacionatsamb la meva intervenci. El primer s levidnciaextraordinria de la creativitat humana, tant per lavarietat com per labast.

El segon s que estem en un punt en qu no sabemqu passar en el futur. Jo, igual que moltes altrespersones, estic interessat en leducaci. Encara que devegades trobin el tema pesat, les persones estaninteressades en leducaci, perqu pensen que ser elque ens portar a aquest futur que no podemcomprendre. Com que els infants que entren ara alescola es jubilaran el 2065 i ning no sap com anir elmn daqu a cinc anys, resulta que ens trobem en unasituaci molt incerta.

El tercer punt s que, malgrat tot, estem dacord en lesextraordinries capacitats dels infants per a la creaci ila innovaci.

Unitat 6

Ls de la llengua

Q llongament: llargament.aforest: forest.destr: fins.carrera: cam per on poden passar carros.

palafr: en ledat mitjana, cavall noble de sella, per node batalla; hi cavalcaven les dames, els prnceps isenyors quan feien cam o en cerimnies solemnes.assats: prou, molt.

pres: prop.

Desprs que Flix hagus estat llargament amb elpastor, i el pastor li hagus explicat els cossoscelestials, Flix es va acomiadar del pastor, que el vaacompanyar durant un tros pel gran bosc, fins que vanarribar a un cam pel qual anava una donzella cavalcantamb el seu cavall.

Senyor va dir Flix al pastor, sabeu on va aquestcam?

El pastor va respondre i va dir que aquella via anava auna vila que era fora a prop daquell lloc.

W Les crniques neixen quan es comencen aescriure enllengua vulgar les gestes, lesepopeies i les croadesque fins als. XIIIhavien estat redactades en llat.Amb anterioritat noms shavien usat les llengesromniques en les canons de gesta, quecantavenels esdeveniments que interessaven la gent. Aquestes

canons eren difoses pels joglars. Complienunservei informatiu i alhora servien perfer propagandadels xits poltics, per amagarfracassos militars iper mantenir lesperit combatiudel poble davant lalluita i elsimpostos que aquesta lluita ocasionava.El conjuntdaquestes canons formen la poesiapica. La poesia pica s una espcie denarracihistoriogrfica popular. Ara b, no enconservem capmostra en catal, perqu eraun tipus de literatura orali excepcionalmentsescrivia. Tot i aix, cal dir que enalguns captols de les crniquesque tracten temestpics de la cande gesta es poden trobar restes

daquestes canons prosificades (rima dissimulada,anacoluts, repeticions...). Nomsen les de Jaume I,Bernat Desclot i Ramon Muntaner trobem exemplesde canons degesta prosificades, no en la de Pere III,perquse serveix de les fonts de laCancelleria Reial,cosa que fa que siguiun estil ms eixut i monton.

E flamenca: agradable, amb colorvariats: de diversos colorsllong: llarggint:b, gentilment, delicadamentardit: valent, atrevit

prous: bo, virtus, respectablesarrans: musulmans, rabs


22/33

22


R si tu meties lo fill... (1a lnia) Di, bon hom: has tu nengun fill? (3a) qu li dius ara? (4a) bif... baf (4a) E vosaltres, dones... (5a) Haa! (6a)

T

No sha de dir(Regles...)

Sha de dir(Regles...)

Catal normatiuactual

Pera Pere Pere

servell cervell cervell

murtra murta murta i murtra

mat brossat mat i brossat

ginoll genoll genoll

guineu rabosa guineu i rabosa

fiyol fillol fillol

seua sua seva i seua

gavinet ganivet ganivet

cabre caber cabre i caber

Comentaris:El diccionari normatiu inclou els sinnims(mat / brossat, guineu / rabosa) i les variants dialectals(murta / murtra, seva / seua, cabre / caber), tot i que engeneral dna preferncia a les prpies del central (lesprimeres).

Y a) Certa. b) Certa.

c) Falsa.

U a) En els quatre primers.b) En els quatre darrers.c) Antigament es creia que loccit i el catal eren una

sola llengua, de vegades anomenada llemosina. Elllemos s, prpiament, la varietat doccit parlada ala regi de Llemotges.

I bs conseqencia de a: com que el catal nosensenyava, la gent culta havia aprs a llegir i a escriureen castell, i distingien entre la llengua que usava perparlar amb la famlia, els vens, etc., i la que servia per

transmetre el saber, la cultura, etc.O Resposta oberta.

La norma

Q

Adjectiu mascul Adjectiu femen Adverbifred freda fredamentamable amable amablementfcil fcil fcilment

tremols tremolosa tremolosamentdur dura duramentfeble feble feblement

W (1) Aleshores els dus de Grcia tenien la seva estada ala muntanya de lOlimp, on gaudien duna vida feli ialegre; (2) sovint, per, es presentaven a la terra delshomes, quan havien de passar fets importants.

Abans dels dus de lOlimp van existir els Titans. Undaquests era Cronos, que es va unir amb Rea i era parede Zeus. Heus aqu que, per por que el destronessincom a rei de lunivers, Cronos (3) sempre es menjavaels seus fills: s un smbol del temps, que sho empassatot el seu nom grec vol dir temps.

Rea, doncs, va canviar Zeus, acabat de nixer, peruna pedra i el seu pare se la va empassar, tot satisfet.(4) Llavors, per a ms seguretat, mare i fill van anara lilla de Creta, mar enll; per al lloc on havien anat,Rea no trobava aigua per banyar el petit du. Ella,per, tranquillament clava un cop de bast a la terrai li diu: Terra amiga, infanta tu tamb (5) ara mateix:que els teus dolors siguin breus, i (6) tot seguit/deseguidava rajar de la roca una font daigua viva. (7) Deseguida/Tot seguit varen venir les nimfes, unes fades

dels arbres, i van vestir i gronxar linfant en un bressol dor.Qu prenia per alimentar-se, el petit Zeus? Doncs, llet imel: la llet, la xuclava directament de la cabra Amaltea, iles abelles li van proporcionar bresques de dola mel.La criana de Zeus, molt feli, tenia lloc a la muntanyadIda, i no s gens estrany que fos una cabralencarregada de proporcionar-li llet, perqu a Creta, (8)encara (9) avui dia, nhi ha moltes, de cabres.

E a) Els llibres que hi ha damunt la taula, posals a sobre.b) Els papers que ha llenat a la paperera han caigut dins.c) Abans feia les explicacions des del costat de la

pissarra, ara les fa des de davant.d) Penja els murals ms lluny.e) Va trobar els alumnes al passads de baix.f) A tots els que es distreien els van fer seure ms

endavant.g) El laboratori s un pis ms amunt.

R

Lloc QuantitatAdverbis Locucions adverbials Adverbis Locucions adverbials

enlaireenrere

a la vorade fora estantpertot arreual dessotaa la dretaa lesquerra

tantgensforamassamoltbastant

a ms a msdall msgens ni micapoca cosasi ms no

T

Afirmaci Negaci DubteAdverbi Locuci Adverbi Locuci Adverbi Locuci

tamb

prou

s

efectivament

sens dubte

perdescomptaten efecte

no

no... pas

tampoc

de capmanera

potser

probablement

a la millor

tal volta


23/33

23


Y a) Abansla gent vivia ms tranquilla.b) Com que plou, potserno faran la cercavila.c) Mhan deixat entrar de franc.d) No magrada fer les coses de cop i voltani corrents.e) Aquest noi s massabaix per jugar a bsquet, oi?f) La mitjana daprovats ha pujat foraaquesta segona

avaluaci.

U a) Diuen que, / a ms daix, shan de pagar les

taxes de luxe.b) En sap molt / qui-sap-lo, dexcusar-se quan no t ra!c) Nhe comprat / ms del justper si alg altre

safegeix a la festa.d) Ha vist que, de lloc, nhi haviallargament / ms del

compte.e) Aquest concert no mha agradat absolutament / en

absolut.f) Procura que larticle sigui aproximadament / poc

en poc enlldaquesta llargada, no ve dunesquantes lnies.

g) Hauries descriure al teu pare o, almenys / si altra

cosa no, trucar-li.

I a) Vols pa amboli?b) On vols anar el cap de setmana, a la muntanya o a la

platja?c) Ho amanirem ambvinagre.d) Ja mhas guanyat endues ocasions.e) Compta ambmi sempre que ho necessitis.f) Vaig entren perqu s ms cmode.

O a) Han difs una nota enangls per a tots els turistesafectats.

b) No estic dacord ambel que dius.c) Almar visitarem els amics de Roma.d) Mhan regalat un mocador fet alndia.e) Pelmaig cada dia un raig.f) La notcia es publicar alsdiaris de dem.g) Ms val que tinguis encompte el seu punt de vista.h) Millor que parlis enveu baixa, et poden sentir els

altres.i) Pervacances solem anar a la platja.

j) Noms pensa enel menjar.

Pa) No tornar finsdem.b) Ho pots fer servir finsquan ja no et faci falta.c) Podem quedar dissabte cap a les set.d) Treballa com adependent, per s arquitecte.e) No s si tindrem prou begudes per a tothom.f) Tira capall perqu jo no tinc lloc.g) Han expulsat el jugador pertenir dues faltes.h) s tan alt comel seu pare.i) No han sortit per la porta, han sortit peron han

pogut.j) Aquest s un regal per atu.

{ b) Es queixa dactuar negligentment en la feina.c) Mai no es recorda de cantar tota la lletra de la can.

d) El nostre soci no es conformar a / de participar enuna proporci menor.

e) Primer pensa a / de solucionar el problema.

} a) Confiava enque no li mancaria el seu ajut.b) Es queixa de que no fa la feina amb correcci.c) Mai no es recorda de que la can t ms duna estrofa.d) El nostre soci no es conformar amb que se li

redueixi la participaci.e) Primer pensa en que pots solucionar el problema.

q El nostre general era fams a tot el mn, tamb entreels pobles grocs inegres, que, tot itenir el color de la

pell tan estrany, pensen de manera justa i progressista,per aix sn pobles germans nostres. Nosaltres elsestimem iels enviem regals en abundncia, iells ensmostren el seu agrament. Aix, quan darrerament elsvam enviar una fbrica de sucre imaquinria per a laindstria qumica, ells ens van enviar un mico. [...]

Al general, els micos ni li agradaven ni li deixavendagradar, nomsque en el seu discurs va dir per noquedar malament que li agradaven ise sentiacommogut, iho agraa en nom del poble, que el micoens seria sens dubte molt til. Daltra banda, cal

reconixer que el mico feia goig, era ben cepat, que, enfi, tenia tot all que ha de tenir un mico. Perno sesabia gaire qu fer-ne.

w a) La casa no s gran, sinenorme.b) Si novigiles, caurs.c) No s de Reus, sinde Manresa.d) Si notreballes regularment, no ten sortirs.e) El mar no era blau, sinverds.f) Regala llibres si notens ms idees.

e a) Perquavui el tren ha arribat just a lhora.

b) Per qutreballa tant?c) No s per quplores. / Ploro perquploro. Resms.

d) Ho faig perquho entengui tothom.e) No mho s perquno mho he estudiat.f) Magradaria saber per qucrides tant. / Perqu

estic contenta, ve-tho aqu.g) Per quho vols, tot aix?

r a) Menjava pa ambtomquet i pernil. El pa ieltomquet sn sobre la taula.

b) Diu que vol llet igaletes. Diu que vol llet ogaletes.c) Dna-li el xarop sit tos. Dna-li el xarop pera la

tos cada vuit hores.d) Va arribar tard perques va adormir. Va arribar tard

malgrathaver-se llevat molt dhora.

t a) ah!; apa!; renoi!; ai; ai! e) alto!; ei!b) hurra!; ehem; ehem!; bah! f) i ca!c) ai; ai!; ui!; oi; oi!; ah! g) oh!d) uix! h) apa!

El text

Q Es procurar que sigui una conversa familiar tpica,sense complicacions. Per que lanlisi dels argumentsi les raons sigui rigorosa.


24/33

24


W a) Que sempre hi ha unes histries llegendries perexplicar descobriments, invents...

b) Perqu era difcil, havent passat un temps, decidirquins eren els propietaris de cada parcella.

c) Convncer el tribunal de les seves raons.

E discutir, debatre, elegir, opinar, contraargumentar,convncer, persuadir, demostrar, defensar, atacar, argir,contradir, refutar, negociar, regatejar

R a) No creu que la gent vagi als supermercats per lesofertes.

b) Dibuixant una situaci del paper de la dona que ja noexisteix.

c)

Abans Ara

De vuit del mat a tres de la tardaUn horari decimonnicmarit dedicat a guanyar dinersamantssima esposa que es passava

el dia encarregant-se de tenir lacasa neta, el plat a punt i els morrospintatspermetia fer-la petar amb tots icadascun dels peixaters, peixateres,verdulaires, cansaladers ocarnisseres del mercatComprar als mercats, que obrendurant les mateixes hores que lagent treballa?

Crisi del patr familiar clssicdones que treballen fora de casa ihan de comprar desprs de la feinatamb hi ha homes que compren,i tamb ho han de fer desprs de

la feina.

Van a uns establiments esplndidsque es diuen supermercatsi quehan tingut la idea sorprenent detenir lhorari al gust del client.

d) s fonamental per saber de qu va larticle.

e) El que s segur s que lhorari dels mercats shauriadadaptar a les necessitats dels clients, i no pas elsclients a lhorari fin de sicle dels mercats.

f) El ttol podria ser tamb el dun text expositiu.

T a) No, perqu la ridiculitza.

Y Soluci orientativa:

(1) La meva dona est ingressada a lhospital i haig depassar la nit all. Recuperar les hores perdudes.

(2) Hi ha hagut un sucidi a lestaci anterior i han deretirar el cadver. Em sap greu.

(3) Em dec haver confs. Sort que vost mha avisat. Notenia cap intenci de defraudar.

(4) El carabassa no obliga a aturar-se. No he coms capinfracci.

(5) Doncs precisament lacabo de treure dun caixerautomtic, torni-mel, que anir a reclamar.

(6) He tingut molts problemes a la feina i no he trobatun moment lliure.


Q i), a), b), e), c) , f), g), h), d), j), k), l) Comentaris: considerem i) ms formal que a) perqu

suggereix un registre escrit.k) inclou una intenci sarcstica, agressiva.

l) pot ser dita en un to humorstic, sentn pel context(se suposa que hi ha corrent, que fa fred).

W a) Els diferents grups de parlants no es podrienentendre.

E El bilingisme s la mena ms simple de plurilingismeperqu dos s el ms petit dels nombres plurals.

R a) Perqu, per parlar ms duna llengua, primer calparlar-ne dues.

T a) El text parla de la impossible coexistncia de dues

llenges, quan una ocupa els llocs superiors, i laltra,els inferiors. Podria titular-se La coexistnciaimpossible, per exemple.

b), c) i d) El text s dels anys trenta i parla de lacoexistncia de lrab popular i el francs a lescolnies del nord dfrica.

Comentari: s fcil que els estudiants shagin confsi hagin traslladat el text a temps ms prxims i asituacions ms conegudes, perqu els arguments que hiapareixen shan fet servir en altres contextos. Perexemple, quan durant el franquisme es considerava queles dues niques llenges parlades a Espanya eren el

castell i el basc, i la resta eren dialectes. O quan elpresident Surez va declarar, en els anys 70, que amb elcatal era impossible fer un discurs cientfic.

Ara b, hi ha passatges del text, com ara el que diu:Per all on dos pobles que parlen dues llenges viuencostat per costat i es barregen estretament, si lundecideix, ordena i distribueix els salaris, i laltre executa,obeeix i viu daquests salaris, cal esperar que a la llargaels dirigits, els assalariats, tinguin ms inters i mstirada a adquirir algun coneixement de la llengua delsdirectors, dels qui els paguen, que aquests a aprendre laparla dels seus subordinats, dels seus empleats [...],

que fan difcil traslladar la situaci a la Catalunyafranquista, per exemple.

Y a) Si fem una cerca per la xarxa (Viquipdia, etc.),veurem que no hi ha cap dada que avali lainterpretaci que a Jalapa es parla catal. Aleshores laresposta deu ser en un altre lloc: el cnsol va veureels catalans com a espanyols. En conseqncia,estaven agermanats per llengua i cultura.

b) El concepte clau que permet interpretar el textcorrectament (s irnic!) s el dinterposici.

La norma

Q Sn oracions: b), d), e), g), h)


25/33

25


W a) simple, enunciativab) simple, exclamativac) composta, interrogativad) simple, enunciativae) composta, imperativaf) simple, imperativag) simple, enunciativah) simple, interrogativai) composta, imperativa

E a) passiva e) reflexivab) impersonal f) passivac) recproca g) impersonald) reflexiva h) impersonal

R a) SAdj h) SPrepb) SPrep i) SAdvc) SN j) SAdjd) SV k) SAdje) SV l) SNf) SAdv m) SPrepg) SN n) SAdv

T a) Cada vespre es menja dues fulles denciam i untomquet madur.

b) Ha fet un guisat bonssimsense gens de sal.c) La filla grandel comissari festeja amb un futbolista

itali.d) La fruita ms exticaes ven poc.e) Creences profundament arreladesa vegades

provoquen actituds intransigents.

Y a) mai (adv.) d) enlloc (adv.)b) mdic (adj.) e) juvenil (adj.)c) electrnicament (adv.)

U Sn sintagmes adverbials: ci e

I a) Ens dolia la seva actitud. / Ens dolien les sevesactituds.

b) La meva habitacidonava a un pati interior. / Lesmeves habitacionsdonaven a un pati interior.

c) Minteressa lobra de teatre. / Minteressen lesobres de teatre.

d) La comunicaci per trens ms segura. / Lescomunicacions per tren sn ms segures.

e) Passen dos trenscada hora. / Passa un trencadahora.

f) Pere, no et menges lescudella? / Nois, no usmengeu lescudella?

g) La Carmes al Nepal. / Ellessn al Nepal. h) Li agradava la capsa de msica. / Li agradaven les

capses de msica. i) Mencanta la coca de llardons. / Mencanten les

coques de llardons. j) La Mariavolia treballar. / Ellesvolien treballar.

O 1e), 2f), 3g), 4i), 5b), 6h), 7c), 8d)

P Impersonals:a), b), c)Subjecte ellptic:d), e), f), g)

{ Atribut:c), e), g)Predicat verbal:a), b), d), l), h), i) , j)

}

CD - SN CD - pronom feble CD - oracisubordinada

Diu beneiteries.

Ha esperat el momentadequat.

Comenta la jugada.

No ha vist cap pellculanominada.

Lha esperat.

La comenta.

En diu.

No els ha trobat enlloc.

Comenta que s unabona jugada.

Diu que s el pitjorentrenador de la

histria.Ha esperat que fos elmoment ms adequat.

No ha vist que feienpellcules nominades.

q a) S:les motosb) S:(ells); CD: un paisatge esplndidc) S:(ell); CD:les teves propostesd) S:(ell); CD:lhorscop

e) S:(jo)f) S:(ell); CD:el metgeg) S:la gastronomia

w SPrep: c), e), g), i)Oraci subordinada:a), d), f)Pronom feble:b), h), j)

e CI:a) Ha comunicat a la Maria que lArnau era a lhospital.b) En Xavier telefona ala Maria cada vespre desprs

de les deu.

d) Aix que ha vist no agrada ala Maria.g) Si vols saber qu ha passat, truca ala Maria.h) La vena del 3r - 3a ignora la Maria.

j) Ha deixat un encrrec ala Maria.l) No diguis res ala Maria.m) Escriu una nota ala Maria.CD:c) Aquella pintura encanta la Maria.e) Tot el mat que busco la Maria.f) La noia del quiosc tampoc no ha vist la Maria.i) s una cosa que no plau gens ni mica a la Maria.k) Tothom estima la Maria.n) Finalment, he trobat la Maria.

r a) Ballava de qualsevol manera. (CC de manera)b) Els meus pares dinen a les dues. (CC de temps)c) Sempre(CC de temps) he viscut en un poble petit.

(CC de lloc)d) Cada nit(CC de temps) llegeix un conte amb la

mare.(CC de companyia)e) Aquest home camina molt. (CC de quantitat)f) En aquest despatx(CC de lloc), els conserges

treballen massa. (CC de quantitat)g) La meva mare cuina fora b. (CC de manera)

h) Ahir(CC de temps) vaig plorar desconsoladament.(CC de manera)

i) T una parada de fruita al mercat.(CC de lloc)


26/33

26


t a) En Joan es va negar a la vacunaci.b) El fet cert s que no confia en els metges.c) Quan pensa en sang i bates blanques, es mareja de

seguida.d) I si li parlen de malalts, es torna pllid.e) Acostuma a queixar-se de la dictadura de la sanitat.f) El metge sorneguer que li havia tocat de seguida es

va adonar de quin tipus de pacient era.g) El va tractar amb delicadesa, per es va descuidar

dedir-li que sexposava

afer el ridcul, que no nhihavia per a tant.

h) En aquest punt, el pacient va perdre la pacincia i vaamenaar ambuna bona trencadissa.

i) Metge i infermera ja shavien cansat de tanta comdiai no es volien arriscar auna escena dins de laconsulta.

a de en amb

acostumar-seexposar-searriscar-se

parlarqueixar-seadonar-se

descuidar-secansar-se

pensarconfiar

amenaar

y Atribut:a), c), f), g)Predicatiu:b), d), e)

u CC manera:a), e), h)Predicatiu:b), c), d), f), g)

i a) CC quantitat:molta estona (molt)b) CC temps: dimarts (ahir)c) CC lloc:al calaix (aqu)

d) CC manera:a corre-cuita (rpidament)e) CC manera: amb molta cura (b)f) CC lloc:al pati (fora)g) CC temps: a les sis de la tarda (abans)h) CC qua

Documents

Solucionari CFGS Llengua i Literatura Catalan