solucionari MDS

El nom de cada cosa 11. SÓC COM SÓC

Sóc com sóc 1

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.

pit - cella – clatell - colze - front - nas - genoll - cama - coll

Sóc com sóc 2

Tria l’única opció correcta.

Em mirava amb ulls tristosEs va picar els dits amb un martellVaig a la perruqueria a tallar-me els cabellsTenia els pulmons destrossats de tant fumarTé la pell molt delicada i no pot prendre el sol.Si estava molta estona dreta, li feien mal els peusHavia caigut en bicicleta i s'havia trencat uns quants óssosVa caure jugant a bàsquet i es va trencar el turmell

Sóc com sóc 3

Escriu la resposta exacta a cada caixa.

ull cella llavi galta orella puny

Sóc com sóc 4

Arrossega les paraules que calgui als espais buits corresponents.

Va caure jugant a bàsquet i es va trencar el turmellSi menges tants caramels, se't faran malbé les dentsEl cor fa circular la sang per tot el cosCom que va cada dia al gimnàs té uns músculs molt fortsTé l'esquena molt delicada i no pot prendre el solTé els ulls del mateix color de la seva mare

turmell - dents - cor - músculs - esquena - ulls - pulmons - fetge - ungles - ventre - clatell - puny

2. ARBRE DE FAMÍLIA

Arbre de família 1


L'Oriol és el germà de la LaiaEn Josep és el pare de l'OriolEn Josep és fill d'en MiquelL’Eva és la tia d’en Ferran.La mare de la Laia es diu Eva.El cunyat de l’Eva és en Pol.En Pau és l’avi de la Laia.En Ferran és nét d'en Miquel i l'AnitaLa Susan és l'àvia de l'Oriol i la Laia

germà - pare - fill - tia - mare – cunyat - avi - nét - àvia

Muds de mots, 1 de 55

Arbre de família 2


En Miquel i l'Anita anaven amb la Laia que és la seva néta.La Laia diu que en Ferran, el seu cosí, era molt amic de l'Ikram.Quan la Berta i en Pol van tenir un fill li van posar Ferran.En Ferran és el nebot d'en Josep i l'Eva.La Berta i l'Eva són cunyades i s'entenen molt bé.Vaig dir a l'Eva que si veia la Susan, la seva mare, li donés records.

Arbre de família 3


Pau: aviBerta: tia

Miquel: aviPol: pare

Eva: marePol: oncle

Arbre de família 4


En Miquel i l'Anita són els avis de la Laia.L'Oriol i la Laia són germans.L’Oriol i la Laia són cosins d'en Ferran.En Pau i la Susan són els pares de l'Eva.En Pol i la Berta són els oncles de l'Oriol.En Miquel i l'Anita són els sogres de l'Eva.

avia - germans - cosins - pares - oncles - sogres - ties - besavis - fills - nebots - consogres - besnéts

3. COM ETS? COM ESTÀS?

Com ets?, com estàs? 1


trist feliç sorprès enfadat cansat marejat tímid presumit enamorat



Es va apuntar al nostre equip de bàsquet perquè era molt alt.En Marc és un noi molt forçut: pot carregar un sac de 25 quilos.La Míriam és molt simpàtica. Per això tothom la vol a la colla.No arribo a aquella lleixa perquè sóc una mica baix.En Manel és molt dormilega. Per això sol arribar tard al matí.Sempre vol saber els secrets de tothom. És un tafaner.



alta – baixadèbil - fort

contenta - tristagras – prim

jove – vellapobre – ric




El seu germà es passa el dia menjant pastissos. Per això està tan gras.La Paula era la més alta de la classe. Ningú media tant com ella.Encara no s'ha despertat? Com pot ser tan gandul.En Marcel era tan valent que podia doblegar una barra de ferro.No té gaires amics. No és gaire simpàti.La seva filla està molt prima, senyora Lurdes.

gras - alta - gandul - valent - simpàtic - prima- tímid - enamorat - presumit - antipàtic - trist - feliç

4. VA DE VESTITS

Va de vestits 1


camisa - americana – corbata - pantalons - sabates – arracades - faldilla - mitges - bossa

Va de vestits 2


En Martí va anar a l'òpera molt mudat: duia jaqueta i corbata.Si tens fred als peus, pots posar-te aquests mitjons.Els porters de futbol solen dur guants en els partits.L´Àlex se´n va a jugar al tennis. Avui estrena les esportives.Va anar a la platja i es va deixar el banyador a casa.Duia el telèfon mòbil a la bossa i no el va sentir.

Va de vestits 3


samarreta Peça de vestir que cobreix del coll fins a la cintura i que es posa directament sobre la pell. N'hi ha de molts tipus: de màniga llarga o curta, de coll obert o tancat, amples o estretes, etc.

corbata Tira de seda o d'una altra roba de qualitat que es lliga al voltant del coll de la camisa amb un nus estret i penja damunt del pit.

barret Peça de vestir que serveix per a cobrir-se el cap. Consten d'un casquet de forma i característiques diferents i d'una vora o ala tot al voltant.

camisa Peça de vestir amb mànigues i cordada per davant que cobreix el cos des del coll fins a la cintura. Es porta damunt de la pell o d'una samarreta.

pijama Vestit que ens posem per a dormir. N'hi ha de dona i d'home.

guants Peces de vestir que serveixen per a cobrir les mans i que s'adapten a la forma de la mà. La gent se’ls posa quan fa fred, o per a fregar, esquiar, etc.

Va de vestits 4


La Fàtima era nova en aquella escola. Quan va entrar a la classe estava molt nerviosa. Els seus nous companys se la miraven amb curiositat: duia un jersei de coll alt i uns pantalons texans que li agradaven molt. Ara gairebé mai no es posava faldilla. Als peus duia les sabatilles esportives que li havien regalat pel seu aniversari. Com que feia fred havia agafat la bufanda. Va deixar la bossa plena de llibres i va seure. En aquell moment el professor començà a parlar i tots els ulls van deixar de mirar-la. Aquell primer dia de classe seria llarg, però valia la pena.

jersei - pantalons - faldilla - esportives - bufanda - bossa - xandall - barret - collaret - mitges - jaqueta - vestit

5. BÈSTIES I PLANTES


Bèsties i plantes 1


abella ase gatcolom gripau gostoro cavall lleó



Diuen que si una sargantana perd la cua, li torna a créixer.La festa del xai marca el final del RamadàL'arbre que fa pinyes es diu piAbans que hi hagués cotxes, la gent es desplaçava muntant cavallsEl pernil i els embotits surten del porcL'arbre que fa olives és l'olivera



pi avellaner cirerercamamilla pomera ginebre



Vull fer la migdiada, però les mosques no em deixen dormir.En Pau feia classes d'hípica i muntava a cavall cada dissabte.Aquest ous han de ser frescos perquè la gallina els ha post avui mateix.Van convidar els seus amics a menjar unes sardines a la brasa.El seu avi era pastor de vaques en un poble del Pirineu.Vaig passejar pel port i vaig veure centenars de gavines volant.

mosques - cavall - gallina - sardines - vaques - gavines - ànec - ase - ovella - oques - gat - lleó


El nom de cada cosa 2

1. COSES DE CASA

Coses de casa 1


finestral - paret - menjador- balcó - entrada - bany - dormitori - cuina - passadís - sala d'estar

Coses de casa 2


Si vols obrir la porta, has de posar la clau al pany.Com que tenia fred, va encendre la llar de foc.Aquella dutxa rajava malament i esquitxava el terra.Va canviar els fluorescents de la cuina.Les canonades de casa seva s'havien embussat.Van haver de canviar el wàter perquè vessava.

Coses de casa 3


finestra escala gratacelpiscina lavabo cuina

Coses de casa 4


Si tens son pots anar al teu dormitori.Va sortir a la terrassa a prendre la fresca.La casa era molt ben construïda. Tenia uns envans molt gruixuts.Quan sigui l’hora de fer el dinar, anirem a la cuina.Aquest edifici té trenta-set pisos. És un gratacel.Van pintar la façana exterior de la casa de color groc.

dormitori - terrassa - envans - cuina - gratacel - façana - passadís - bany - balcó - finestrals - lavabo - rebost

2. L’ESCOLA I L’ INSTITUT

L’escola i l’institut 1


diccionari - estoig - llapis - bolígraf - clips - llibre de text - goma d'esborrar - llibreta - retolador - regle



A classe de Llengua aprenem a parlar i escriure millor.La professora de Música ens ensenyava tocar la flauta.Avui, a l'hora de Naturals anirem al laboratori.A classe d'Educació Física s'ho passa d'allò més bé perquè li agrada molt fer esport.


Ahir vaig repassar aquelles sumes, que eren els deures que tenia de Matemàtiques.Ja sé el nom de tots els pobles de la comarca. Ho hem après a Socials.



tallerlaboratori

bibliotecaconsergeria

aulapati



Quan era molt petita, els meus pares em van dur a la guarderia. Recordo que hi havia uns gronxadors al jardí que m'encantaven. Després vaig començar d'anar a l'escola. Allí vaig aprendre a comptar i també a llegir i escriure. Encara tinc molts amics d'aquella època. A dotze anys vaig anar a l’ Institut. Teníem un professor per cada matèria i va ser dur aprovar cada curs. Primer l'ESO i després el Batxillerat.Ara ja tinc divuit anys i estic matriculada a la universitat. M'agradaria ensenyar als nens i nenes a comptar i també a llegir i escriure. Vull ser mestra. Hauré de treballar dur, però sé que me'n sortiré. guarderia escola institut batxillerat universitat mestra cicle metgessa clínica acadèmia farmàcia conserge

3. AL CARRER

Al carrer 1


Bústia pas de vianants aparadorQuiosc semàfor rètolPlaça senyal de trànsit cabina

gual - plaça – cabina- pas de vianants

Al carrer 2


No suporta passejar amb la seva mare Sempre s'encanta davant els aparadors.No vull passar per aquell carrer tan fosc. No veus que no hi ha cap fanal encès?Vaig un moment al quiosc a comprar una revista.Ara tens set? Mira, aquí hi ha una font.No puc pas aparcar el cotxe aquí. No veus que hi ha un gual?Com que no sabíem on era el museu, vam buscar un rètol que ho indiqués.

Al carrer 3


He d’anar a la biblioteca a tornar uns llibres.Cada divendres anaven a ballar a la discoteca del poble.Vols que anem al museu? Hi ha una exposició sobre dinosaures.Vaig a comprar el diari al quiosc.Si tens set, en aquest carrer hi ha una font.Quan es va fer el tall al peu el van dur a l’hospital.

Al carrer 4


contenidors - banc - vorera - carrer- rètol - paperera - fanal - semàfor - cabina - plaça - quiosc - museu


4. BOTIGUES I MERCATS

Botigues i mercats 1


fruiteria carnisseria joieriallibreria floristeria ferreteriafarmàcia peixateria fleca



He d'anar a ingressar aquest xec al banc.Acompanya’m a la fleca, que he d’ anar a comprar el pa.Porta dos mesos sense fumar. Des de llavors que no ha posat els peus a l'estanc.En Ferran es talla els cabells a la barberiaCada dissabte van a l'hipermercat a comprar per tota la setmana.Treballa en una cafeteria. Es passa el dia servint tallats.



fruiteria llibreria peixateriacarnisseria farmàcia floristeria



cargol – ferreteriaulleres – òpticacolònia – perfumeriasegell – estancram – floristeriaanell – joieria

ferreteria - òptica - perfumeria - estanc - floristeria - joieria - llibreria - carnisseria - farmàcia - cafeteria – perruqueria- fleca

5. ARA I AQUÍ

Ara i aquí 1


davant darrere llunya prop enlloc sotaenmig per tot arreu sobre

Ara i aquí 2


Feia un sol esplèndid. Tot d'un plegat, es va posar a ploure.Vam buscar la pilota per tot arreu i no la vam saber trobar.El seu fill vivia lluny d'aquí. Per això no el podia anar a veure gaire sovint.


Vaig mirar a través dels vidres de la finestra per veure si plovia.Al capdamunt de la muntanya hi havia una ermita dedicada a Sant Benet.No trigaran pas a arribar. Ens van dir que vindrien aviat.

Ara i aquí 3


El dia anterior al dimarts és el dilluns.Els mesos d’estiu són juny, juliol i agost.Entre la tarda i la nit hi ha el vespre.El mes de l'any que té menys dies és el febrer.A les dotze del matí diem que és migdia.El dia després del dijous és el divendres.

Ara i aquí 4


Són dos quarts de cinc És un quart de sis Són les sisÉs un quart i cinc de tres Són les sis i deu Són dos quarts de tres.

són dos quarts de cinc - és un quart de sis - són les sis - és un quart i cinc de tres - són les sis i deu - són dos quarts de tres - són dos quarts d’onze - és la una - són tres quarts de nou - són les cinc - són les dues – són les tres


El nom de cada cosa 31. EL MÓN ON VIVIM

El món on vivim 1


serralada - prat - cim - llac - platja - riu - mar - canal - volcà

El món on vivim 2


Aquella nit de lluna plena van anar a caminar fins al poble del costat.Cada hivern, les muntanyes del Pirineu s’omplen de neu.Van anar de vacances a Sicília i van veure un volcà en erupció.Si el mar és molt gran se'n diu oceà.Mira pel telescopi! Què bé que es veu el planeta Mart.Van reconstruir part de la ciutat que havia quedat afectada pel terratrèmol.

El món on vivim 3


riu estany platjamar canal font

El món on vivim 4


Pic - Cim d'una muntanya acabat en punta.Costa - franja de terra que toca el mar o que és vora el mar.Plana - terreny o una part de territori que no té muntanyesTorrent - corrent d'aigua molt fort que es forma quan plou.Golf - part de mar que entra dins de la costa.Vall - espai de terra que queda entre dues cadenes de muntanyes i que té forma de V.

pic - costa - plana - torrent - golf - vall - puig - delta - serralada - prat - oceà - canal

2. VIATGES I VEHICLES

Viatges i vehicles 1


camió - autocar - avió - helicòpter - tren - metro - bicicleta - vaixell - moto



Va veure pel retrovisor del cotxe que el policia el seguia.Se li va trencar el manillar de la bicicleta i no podia girar.Amb el dipòsit ple de gasolina podia fer 600 Km.No pateixis. Si se’t punxa una roda de la bicicleta, jo porto una manxa.No va poder engegar el cotxe perquè s’havia quedat sense bateria.Li van fallar els frens i va xocar contra un fanal.




aeroportvies

faraparcament

portpont



maleta mapa passaport bitllet postal diners targeta de crèdit motxilla ulleres tovallola barret diccionari

3. FEM FESTES!

Festes 1


Carnestoltes - Nadal - Sant Joan - Sant Jordi - Reis - Castanyada - Festa Major - Tots Sants – Setmana Santa – Diada nacional

Festes 2


Per Carnestoltes es va disfressar de bruixa.Per la diada de Sant Jordi, li van regalar un llibre de Pere Calders.El dia de Nadal, vaig menjar tants torrons que vaig acabar amb mal de panxa.Per la revetlla de Sant Joan sempre mengem coca al voltant de la foguera.Quan fem la castanyada, sempre acabo menjant més panellets que castanyes.Com que era el 5 de gener, vam anar a esperar els reis d'Orient.

Festes 3


Sant Joan Sant Jordi ReisDiada Tots Sant Nadal

Festes 4


Carnestoltes - Sant Jordi - Sant Joan - Halloween - Ramadà - Nadal - Diada - Nacional - Pasqua - la festa major - els reis - castanyada - Tots Sants

L’altre dia parlava amb l’Alí i la Pat, dos amics meus de l’institut. L’Alí és del Marroc i la Pat va néixer a Califòrnia. Com que ara viuen a Catalunya, volien que els expliqués com són les nostres festes. Els vaig dir que per Carnestoltes la gent es disfressa i surt a ballar pels carrers. Tots dos van trobar que era molt romàntic regalar-se roses i llibres per Sant Jordi. La Pat té moltes ganes de veure les fogueres de Sant Joan perquè li agraden molt els petards. La seva festa preferida als Estats Units era Halloween. A l’Alí li fa gràcia i diu que a ell li agrada la festa del xai, que marca la fi del Ramadà. De tota manera, tots tres coincidim que les millors festes són les que duren més. Per això ens agraden tant les vacances de Nadal.

4. QUIN TEMPS FA?

Quin temps fa? 1



Gelada - arc de Sant Martí – boira – xàfec – llamp – sol - pluja – vent – neu

Quin temps fa? 2


Vam anar a fer volar l’estel perquè feia força vent.Aquell hivern va caure una gran nevada.Ningú no recordava un temporal de pluja i vent com aquell.Després de veure el llamp vam sentir el tro.No es veia res per culpa de la boira.Havent plogut, va sortir el sol i vam veure l'arc de Sant Martí.

Quin temps fa? 3


sol neu llamp pluja vent calor

Quin temps fa? 4


Aiguaneu - Barreja de neu i pluja.Rosada - Petites gote2 que es formen al terra durant la nit.Llampec – Resplendor que s’origina en produir-se un llamp.Tro – Soroll que acompanya el llamp.Xàfec - pluja molt forta que dura poc. Maregassa - quan les ones del mar són bastant fortes.

aiguaneu - rosada - llampec - tro - xàfec - maregassa - plugim - nevada - núvol - tornado - tramuntana - boira

5. VERBS I ACCIONS

Verbs i accions 1


llepar llegir abraçarsaltar ensenyar conduirreposar caminar pescar

Verbs i accions 2


M’agradaria conduir un cotxe com el d'en Joel.El camió va bolcar i va vessar la càrrega a l'asfalt.Els avions aterren a l'aeroport.Hi havia tant de trànsit que no es podia circular.Era tan fosc que no es van adonar que havien atropellat un conill.El tren va descarrilar a l’alçada de Sant Celoni.

Verbs i accions 3


ballar escombrar aplaudirriure caminar cantar


Verbs i accions 4


entrar / sortirguanyar / perdredistreure’s / avorrir-seestimar / odiarrecordar / oblidarmanar / obeir

entrar guanyar estimar recordar distreure’s manar regalar cremar volar sortir conduir dormir


COM SOM

1. EL MEU COS

1. El meu cos 1


La criatura s’amagava darrere un munt d’herbes, en un extrem de l’hort, i semblava que vigilés la masia. D’esquena, tal com la veien, tenia l’aparença d’una espècie de pigmeu al qual hagués crescut un coll molt llarg i, al capdamunt, una protuberància en forma de pera invertida. No se li distingien ni pèls ni cabells, i la pell, rosada com la d’un garrí, feia una impressió desassossegadora de nuesa. De fet, hi anava, de despullada. Tenia unes cames, o potes, lleugerament tortes i robustes, i els braços semblaven comparativament llargs i prims. De l’indret on la pera del cap començava a aprimar-se, li sortien uns petits apèndixs en forma tubular que no deixaven de bellugar-se. Es van imaginar que podien ser unes antenes.

Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen

esquena – coll – pèls – pell – cames – braços

1. El meu cos 2

Classifica les parts del cos arrossegant-les al racó corresponent.

ossos òrgans músculs aparell circulatoriclavículafèmurraditíbia

cervellpulmonsronyóestómac

bessonsbícepstrapeziabductor

venaartèriaaortacapil·lar

1. El meu cos 3

clavícula cor bessons crani quàdriceps columna costelles pelvis

2. QUINA CARA!

2. Quina cara! 1


cella – front – gola – lòbul – mentó – nariu – pòmul – llavi

2. Quina cara! 2

Arrossega cada paraula a l’espai buit.té els ulls blaus - porta bigoti - Té una pigaTé un mentó prominent - És calb – Porta un piercing

2. Quina cara! 3

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent d’aquest text.

Avui m’han vingut a veure els oncles. L’oncle Manel és molt divertit i simpàtic. És força alt, havia jugat a bàsquet. Com que fa molt esport, està bastant musculat. No és pas calb: té els cabells castanys. No porta ni bigoti ni barba.


La tia Paula és molt atractiva. De jove havia treballat de model. Menja força, però no està gens grassa. Té la cara ovalada i els seus llavis són grans i carnosos. M’agrada molt que em vinguin a veure perquè sovint em porten regals.

alt – musculat – calb - atractiva – grassa – ovalada – baix – obès – quadrada – prima - lletja - escanyolit

3. SOM COM SOM

3. Som com som 1

Arrossega cada adjectiu a l’espai buit de la seva expressió.

avergonyit – sorprès – enfadat – trist – content - espantat

3. Som com som 2

Escriu la paraula exacta que correspon a cada definició.

agressiva = Una persona ho és quan té tendència a atacar, a provocar i a ofendre els altres.avorrida = Una persona ho és quan no sap divertir-se i no li agrada jugar o passar-s'ho bé amb els altres. gandul = Persona que no vol treballar ni fer esforços, que tot li fa mandra. generós = Persona a qui li agrada donar i compartir amb els altres les coses que té.geniüt = Que té un geni molt fort. hàbil = Que té facilitat per fer coses, que treballa bé i ràpid amb les mans. servicial = Persona que sempre està disposada a ajudar i a fer serveis i favors als altres. simpàtic = Que inspira o té simpatia.

3. Som com som 3

Arrossega cada paraula sobre el seu antònim en aquest text.

Òbviament, la Mercè i en Jordi s’assemblaven com un ou i una castanya. No tenien punts de coincidència tret de la seva afecció al bàsquet. La Mercè era una noia poruga, ignorant, esquerpa i vital. Vestia de manera elegant i li agradaven el rock i els conjunts de moda. Devorava gelats i novel·les amb el mateix delit. I era capaç de seguir, amb tota naturalitat, una conversa informal o una conferència sobre física nuclear. Tenia classe. I, a més, era del Barça.En Jordi era un xicot brillant, insolvent i valent. Era més curt que un telegrama o, si voleu, més intel·ligent que una sola de sabata. Només li agradaven les xifres. Era incapaç de seguir qualsevol conversa que no parlés de les darreres cotitzacions de la borsa. En definitiva, era fat i desangelat, i no tenia classe. I, a sobre, era perico.

Agustí Alcoverro, Una troca embolicada (fragment adaptat)

valenta – intel·ligent - simpàtica – informal – mediocre – poruc – llarg - talòs - animat

4. UNA LLENGUA AMB CARA I ULLS

4. Una llengua amb cara i ulls 1

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent per completar aquestes expressions amb sentit figurat.

ull d’una agullamà de pinturadit de polsbraç de gitanoboca de metro


Arrossega el final de cada refrany cap a l’inici que li correspon.


A boca tancada, no hi entren mosques.A gran cap, gran talent, si no està ple de vent.A grans mals, grans remeis.Quatre ulls veuen més que dosLlengua muda mai no fou batudaA qui diu mal, la llengua li caigui.A qui no té dents, dóna-li sopes.Abans d’anar a dormir, fes un bon pipí. Abriga’t bé la pell, si vols arribar a vell.


Tria l’única opció que explica el significat d’aquestes frases fetes amb parts del cos humà.anar amb peus de plom = prendre precaucionsescapar-se de les mans = no controlarpixar fora de test = dir disbaratsficar la pota = equivocar-seregirar l’estómac = fer molta ràbiafer mans i mànigues = procurar

5. POTI-POTI

5. Poti-poti 1

Tria si els següents enunciats són veritables o falsos.

Veritable El dit gros també s’anomena polze.Veritable Si tenim els cabells llargs ens podem fer trenes.Fals Del mugró també se’n pot dir llombrígol. Veritable Per tancar els ulls tenim les parpelles.Veritable Si et quedes calb, et pots posar un perruquí.Fals La clenxa és un múscul que tenim al crani.Fals Cada ull té una parpella, una cella i dues pestanyes.Veritable El cos humà té un trapezi, un cargol i un laberint.

5. Poti-poti 2

Arrossega i aparella les parts del cos que tenen relació.

ull – parpellaungla – ditdent – genivapeu – talónas – nariuorella – lòbulboca – llavicoll – noubraç – colze

5. Poti-poti 3

Tria l’única opció correcta a cada afirmació.Quin d’aquests metges no visito quan tinc mal a les dents? (dentista, estomatòleg, odontòleg, uròleg)Tenia una pedra al ronyó. Per això va anar a ------. (l’uròleg, l’odontòleg, el pedròleg, el traumatòleg)Va caure esquiant i es va trencar el braç. Sort que el ____ li va enguixar. (traumatòleg, dentista, radiòleg, ginecòleg)La Maria té visita al -------. Vol saber si està embarassada. (traumatòleg, estomatòleg, ginecòleg, dentista)Després de l'’infart, el ____ li va aconsellar repòs absolut. (cardiòleg, traumatòleg, infartòleg, uròleg)Cada any portem els nens al ____ perquè els faci la revisió. (pediatre, traumatòleg, ginecòleg, radiòleg)


LLEURE

1. ESPORTS

1.Esports 1


bat – beisbolcasc – futbol americàpiolet – alpinismesella – hípicaanelles – gimnàsticadisc – atletismediana – tir amb arccistella – bàsquetbotavara - windsurf

1. Esports 2

Classifica els esports tot arrossegant-los al racó corresponent.

Curses d’equip de combat de tirremmaratóciclismevela

futbolhoqueibàsquetvoleibol

lluitaesgrimajudokarate

golfarcdardsjavelina

1. Esports 3

Escriu la resposta exacta a cada caixa. ciclisme – vela – rem – natació – hípica – hoquei – waterpolo - bàsquet

2. ARTS I ESPECTACLES

2. Arts i espectacles 1

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent a la seva disciplina artística.objectiu – fotografiatragèdia – teatreclaqué – dansapartitura – músicapista - circdial – ràdiocanal – televisióprojector – cinemanovel·la – literatura


Classifica les paraules arrossegant-les al racó corresponent a l’àmbit a què pertanyen.

teatre circ cinema dansadramaturgentreacteapuntadorescena

pistadomadormagtrapezista

fotogramapantallapel·lículaprojector

ballarítutuballetclaqué



Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent a la seva definició.

Tragèdia Obra de teatre molt dramàtica amb personatges que, emportats per grans passions o pel destí, provoquen desgràcies i sofriments.

Comèdia Obra de teatre o pel·lícula que fa riure i és divertida.

Òpera Obra de teatre escrita per representar-se cantant i amb l'acompanyament d'una orquestra. Té lletra i música.

Monòleg Una persona en fa un quan parla sola. Algunes obres de teatre, fins i tot, són monòlegs, amb un sol actor o actriu que actua dalt de l'escenari.

Mim Obra de teatre en la qual els actors i les actrius imiten les coses que fan les persones i els animals. En el mim, els artistes fan molts gestos, moviments i sorolls.

Malabars Fer jocs d'habilitat com anar llançant enlaire i agafant boles, bastons o altres objectes, de manera que no caiguin a terra. També fan equilibris amb molts objectes alhora.

3. FEM FESTES

3. Fem festes 1

Ordena les lletres i escriu cada paraula, que té relació amb la cultura popular.

diables – drac – gegants – correfoc – sardana – castellers – revetlla - caramelles

3. Fem festes 2

De quina festa tradicional catalana són típics aquests productes? Arrossega la resposta exacta a cada caixa.

Nadal torrons i pastoretsReis tortell amb favaCarnestoltes disfresses i màscaresSetmana Santa processons i PassióSant Jordi llibres i rosesSant Joan fogueres i cocaFestes majors gegants i ballTots Sants panellets i cementiris

3. Fem festes 3


Cada 23 de juny, gent vinguda d’arreu es troba al cim del Canigó per encendre teies, torxes o qualsevol altre estri que serveixi per transportar la flama fins al seu poble i encendre les fogueres al voltant de les quals se celebrarà la festa nacional dels Països Catalans: la revetlla de Sant Joan. Aquest és el foc que el dia 23 de juny a la nit encén més de 30 000 fogueres. Centenars de persones el van a recollir al llarg del dia per portar-lo a les seves poblacions i, des d’allà, escampar-lo a les poblacions veïnes. És el foc construït en comú, que cada solstici d’estiu uneix, d’aquesta manera, tots els pobles de parla catalana.Laia Altarriba, Cada dia és festa

Canigó – teies – flama – fogueres – revetlla – solstici – Montseny – arbres – caliu – patum – equinocci - sardana

4. LLENGUA I LLEURE

4. Llengua i lleure 1

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent al joc o activitat que hi té relació.


fer llenya – castellersenrocar – escacsllaurar – bitllesrecontrar – botifarratenora – sardanestac - billar


Arrossega el final de cada refrany cap a l’inici que li correspon.

A mal joc, bona cara.Afortunat en el joc, desgraciat en amors.Béns de fortuna muden com la lluna.Guanys de joc, duren molt poc.Si tens una carta dolenta, o espera o rebenta.Bones cartes de vegades perden.Carta tirada no pot ser enretirada.El millor dels daus és no jugar-los.La bossa del jugador ara té diners ara no.


Tria l’única opció correcta que completa cada frase.El porter no va poder _______ la pilota. (rebutjar)Ja passaven dos minuts i l’àrbitre encara no havia_______ el final del partit. (xiulat)El tennista va fer ____________ espectacular. (una sacada)Van estar a punt d’empatar, però la pilota va ________ el travesser. (fregar)El pivot va fer la darrera ________ del partit. (cistella)Aquell atleta era especialista en la prova de (tanques)

5. JOCS I JOGUINES

5. Jocs i joguines 1

Tria si els següents enunciats són veritables o falsos.Veritat: En el joc d’estirar la corda hi ha d’haver dos equips.Veritat: Per jugar a bitlles cal tenir bona punteria.Fals: La xarranca és un joc de taula. Veritat: En el joc de saltar a corda es poden cantar cançons per marcar el ritme.Veritat: Dins els jocs de velocitats, hi ha curses de sacs.Fals: Per jugar a arrencar cebes cal una baralla de cartes.Fals: Per jugar a bales necessito un rifle i força punteria.Veritat: Els estels s’han fet servir algun cop com a eina d’espionatge.


Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.DòminoEscacsParxísDamesOcaCartesBillarDardsBitlles


Tria l’única opció correcta. A quin joc jugo si tinc...El doble sis (dòmino)


Tauler (dames)bola (bitlles)cordill (baldufa)cavall (escacs)dau (joc de l’oca)


DE VINT-I-UN BOTÓ1. L'EMPROVADOR

1. L'emprovador 1


Es posa dreta, tentineja una mica, busca unes calcetes netes al calaix de l’armari. Es treu la camisa de dormir, la deixa sobre el llit i es comença a vestir amb els mateixos texans que el vespre abans havia deixat mal plegats sobre la cadira. La samarreta, el jersei del sol brodat al pit... Torna a obrir l'armari per treure’n uns mitjons blancs. S’asseu al llit per calçar-se les sabatilles d’esport. Mou el peu fins que aconsegueix ficar-se-les sense haver-se-les descordat. No és fins aleshores que mira el despertador.- Dos quarts de sis! –exclama en veu baixa-. Ostres!

Daniel Palomeras, El meu germà, Ed. Baula, Barcelona 1996

1. L'emprovador 2

On ens posem cada peça de roba? Classifica les paraules arrossegant-les al racó corresponent.

inferiors cap cos superiorspeücsabatamitjómitges

barretinaboinavelgorra

armillacamisajerseisamarreta

guantspolseramitenesanell

1. L'emprovador 3

Ordena les lletres i escriu el nom d’una peça de roba a cada caixa.

armilla - davantal - corbata - jaqueta - camisa - sabata - anorac - calces - mitjons - barret

2. MODES D’ARREU

2. Modes d’arreu 1

Aquests noms de peces de roba són manlleus d’altres llengües. Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.Van agafar l'anorac per anar a esquiar.Quan anava a la platja duia un biquini minúscul.Si tens fred al coll, pots posar-te aquest fulard.Es va posar un polo de màniga curta perquè feia molta calor.No l'he vist mai amb faldilla. Sempre porta texans.A la classe d’aeròbic duré un mallot nou.Hi havia basses per tot arreu. Sort que duia katiusquesAvui tinc educació física i m'he deixat el xandall a casa.Li agradava portar més pantis que mitges.


En quin moment es feien servir aquestes peces de roba? Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.s. I : togas. XIII: elm cota de malless. XVIII : mirinyac levitas. XIX : copalta bastós. XXI : vambes granota



De quin lloc són propis aquestes peces de roba? Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.

Barret mexicàTexans americansXil.laba marroquinaKilt escocèsKimono japonèsSari indiBurka afganaPonxo peruà

3. MONES VESTIDES DE SEDA

3. Mones vestides de seda 1

Hi havia una vegada, fa molts anys, un rei que es desentenia dels assumptes de govern i no feia altra cosa que passejar amb carrossa, anar a festes... sempre per presumir de vestits nous.sempre per poder estalviar en vestits.

Un dia, van arribar a la ciutat uns estafadors, que es feren passar per sastres de moda. Deien que sabien teixir la tela més fina del món i que podien fer un vestit amb propietats màgiques: era invisible a aquells que fossin beneits.era impossible que s’arrugués.

El rei va pensar que aquella tela devia tenir unes qualitats extraordinàries i que li serviria per descobrir aquells que fossin indignes d'ocupar càrrecs a la seva cort.aquells que poguessin ocupar els millors llocs de govern.

Amb aquests pensaments, va fer cridar els sastres i els va avançar molts diners per tal que treballessin dia i nit. Encarregà al seu ministre de treball que vetllés per la rapidesa del treball. El ministre veia treballar els sastres, però per molt que ho provés, no podia veure res en el teler. Per no passar per curt de gambals, feia grans elogis de la tela i dels brodats.va denunciar els estafadors davant del rei,

Per fi, els estafadors digueren al ministre que havien acabat la feina. El rei anà al taller i tampoc no veié res. Com que tampoc no volia passar per ruc, digué que era la roba més bonica que havia vist mai.Que el color no li agradava prou.

El rei s'emprovà el vestit i tothom coincidí que era una meravella. El rei volgué que els seus súbdits admiressin la seva elegància i sortí a passejar pels carrers de la ciutat. La gent veia el rei despullat, però es guardaven prou de dir-ho.ho explicaven en veu alta a tots els veïns.

Un nen que seguia la comitiva es va posar a riure molt fort i a cridar: ”El rei va despullat!! El rei ens ensenya les vergonyes!!” El monarca s'aturà i comprengué que havia estat víctima d'una estafa per culpa de ser tan presumit. A partir d'aquell dia, començà a governar sàviament el seu país i no féu mai més cas de les modes.Castigar tots els sastres del país perquè li fessin els vestits a mida.


Hi ha oficis que tenen una peça de vestir que els caracteritza. Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.


bata – metgegranota – mecànicuniforme – policiaxandall – esportistadavantal – cuinermallot – gimnastatoga –jutgessasotana – capellà


Hi ha peces de roba que associem a personatges famosos. Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent. Chaplin – barretGilda – guantsH. Bogart – gavardinaMotadelo – levitaJames Bond – esmòquingMadonna – roba interior

4. UNA LLENGUA QUE FA GOIG

4. Una llengua que fa goig 1

En aquest text hi ha barbarismes que cal corregir. Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.

Ja feia temps que no sortien de casa. I no era pas que estiguessin malalts ni res, sinó que s'havien tornat estranys. Per això, quan els veïns els van veure sortint mudats al carrer, van sospitar que en passava alguna de grossa, acostumats a veure's sempre amb barnús i sabatilles d'estar per casa.Ell duia el vestit negre que feia anys que no es posava. L'armilla li anava curt i com que s'havia aprimat, duia els pantalons cordats amb un cinturó . Encara feia goig i el barret i la corbata de llaç li donaven un aire distingit.Ella duia un vestit que havia estat elegant en altres temps. Al coll lluïa un fermall amb brillants i a la mà duia una bossa on desava el portamonedes de pell.


Escriu la paraula exacta que correspon a cada definició.

barret és una peça de vestir que serveix per a cobrir-se el cap. Consta d'un casquet de forma i característiques diferents i d'una vora o ala tot al voltant.

calçotets Són una peça de roba interior que porten els homes. Cobreixen la part del cos que va de la cintura al començament de les cuixes.

guants Són peces de vestir que serveixen per a cobrir les mans i que s'adapten a la forma de la mà. La gent se'ls posa quan fa fred, o per a fregar, esquiar, etc.

pantalons Són una peça de vestir que cobreix el cos des de la cintura cap avall i les dues cames per separat. Cada cama es posa dins de cada un dels camals. N'hi ha de llargs i de curts.

pijama Vestit que ens posem per a dormir. N'hi ha de dona i d'home.

jersei Peça de vestir que ens posem damunt del vestit o de la camisa quan fa fred. A l'hivern els portem gruixuts de llana.

mitjons Peces de vestir que cobreixen el peu i la part de baix de la cama. N’hi ha que arriben fins a sota el genoll; altres són més curts. A l'hivern els portem gruixuts.

corbata Tira de seda o d'una altra roba de qualitat que es lliga al voltant del coll de la camisa amb un nus estret i penja damunt del pit. No tothom sap fer-se'n el nus.


Tria l’única opció correcta que aclareix el significat precís de cada frase feta. Anar curt d'armilla = Tenir pocs diners


Tants caps, tants barrets = Cadascú té la seva manera de pensarAixecar la camisa = Enganyar algú, enredarCanviar de jaqueta = Passar-se a un partit o idea contràriaPortar els pantalons = Tenir autoritat, manarQuedar-se per vestir sants = quedar-se solter

5. CALAIX DE SASTRE

5. calaix de sastre 1


veritable Els sabaters d'abans, a més de vendre les sabates, les feien i les arreglaven.fals Planxista és algú que es guanya la vida planxant la roba d’altra gent. veritable Els manyans fan una feina que no té relació amb els vestits.veritable Si tens un estrip als pantalons, pots dur-los a una sargidora que te'ls arregli.fals El capellà és una persona que es dedica a fer capells (barrets)fals Els teixidors fan una feina que no té relació amb els vestits.veritable Si vols fer-te una jaqueta a mida, pots anar a cal sastre.veritable La modista s'encarrega de fer vestits a mida per a les dones.


Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent de la peça que hi té relació.corbata- nuspuny - mànigatrau – botóbragueta – cremalleracinturó –sivellaagulla – didalsabata – cordonsespardenya – vetagorra – viseracoll – solapa


Tria el mot que escau millor al buit de cada frase.

Una roba virolada és de diversos colors molt vius, llampants i cridaners. Una camisa verda, vermella i groga seria virolada.llisa baldera setinada virolada

Si uns pantalons es foraden dels genolls, es poden apedaçar amb unes genolleres.pedaçar cosir apedaçar despedaçar

Embastar és ajuntar les peces d'un vestit amb passades llargues de fil per a poder-lo emprovar, abans de cosir-lo.puntejar apuntar embastar embargar

Una persona va mudada quan porta vestits nous o molt elegants i bonics. Els convidats a un casament acostumen a anar-hi molt.apedaçada cosida enfadada mudada

Que va gran, que no ajusta bé. Algunes persones porten la roba molt baldera; d'altres prefereixen els vestits ben ajustats.estreta cridanera baldera apedaçada

Un color cridaner és clar, viu i brillantllamatiu balder cridaner opac


MÓN DE MONES

1. COM ET DIUS, BESTIOLA?

1. Com et dius, bestiola? 1Endevina les lletres per formar noms d’animals abans de completar el dibuix del penjat.balena, cadernera, cigonya, cobra, cocodril, congre, conill, cotorra, elefant, escorpí, estornell, gamba, garoina, girafa, granota, grill, gripau, guatlla, hiena, isard, lleopard, llissa, mosca, mosquit, mostela, musclo, mussol, mussola, orca, ostra, papallona, petxina, poltre, porc, puma, rossinyol, salamandra, talp, xai, zebra

1. Com et dius, bestiola? 2

Classifica les paraules arrossegant-les al racó corresponent.

mamífers aus peixos rèptilsbocerminifocamufló

tudóoriolxibecagamarús

barblluernaveratcorball

dragóescurçópitóserp

1. Com et dius, bestiola? 3

Tria quin nom d’animal correspon a cada definició.

ànec ocell baix i rabassut que té el coll curt i el bec groc, ample i pla. Té les potes curtes i els dits enganxats per una membrana; per això neda molt bé.

salmó peix de forma allargada i de color fosc amb taques a la part de sobre. Viuen al mar i als rius, on ponen els ous. La seva carn és de color rosat i es menja fresca o fumada.

falcó ocell de rapinya de mida mitjana que té el bec molt fort. El cos és gris fosc, amb el pit i la panxa blancs amb taques grises. Sovint són entrenats per a caçar coloms.

camaleó rèptil que pot canviar el color de la pell per adaptar-se al paisatge i passar desapercebut. S'alimenta d'insectes que caça amb la llengua, que és molt llarga i àgil.

lloca gallina o una altra femella d'ocell que escalfa els ous perquè en surtin els pollets i que els cria quan ja han nascut.

pop mol·lusc cefalòpode que té vuit potes o braços al cap. El cos és tou i de forma arrodonida. Poden canviar de color i deixen anar un líquid fosc, la tinta, com a defensa.

camell mamífer remugant gran, de potes llargues i primes, coll llarg i fort i un o dos geps a l'esquena.

zebra mamífer semblant a un cavall que té la pell amb unes ratlles fosques.

2. BESTIARI LITERARI

2. Bestiari literari 1

Aquests poemes pertanyen al Bestiari de Pere Quart. Tria l’única opció correcta per indicar a quin animal es refereix cada poema.

Ah, si fos poeta! cada solc ensemsvers esdevindria i cada llauradapoema bucòlic de tàvecs i femsi gestes heroiques de gent embanyadavides fatigoses, coratges extremsi drames d’estable de banya doblada

Emprenen el darrer cursdels estudis de granota.Ja van per la quarta potai es fonen les cues llurs.

Amant de la mullena,amb gregarisme rar,com nosaltres emplenales ribes de la mar.Conserva tanmateixel decòrum que ens mancai neda com un peixamb frac i armilla blanca

Anà perdent la salutde tan beure a doble queix.Fou enterrat en taütamb un fons d’arròs amb peix.

Tens el cap petitperquè la distànciate l'ha empetitit

Les fuetades t'han ratllat la pell,o potser l'ombra de la reixa?


Em cal un règim per a amagrir.La pell em tiba, panteixo massa.No em moc de casa, menjo a desdir:és clar, m'engreixo com un garrí.- allò; que passa. Però;, ara sí:poques segones, gens de carbassai les cent passes cada matí. Ja tothom parla de Sant Martí!

Pel desert corre la bramaque no et saps treure el pijama

porc, musclo, capgrossos, pingüí, girafa, elefant, tigre captiu, bou, zebra, cérvol


El títol d’aquests llibres té a veure amb la fauna. Arrossega l’autor de cada obra a l’espai buit corresponent.

La vaca cega - Joan MaragallEl gos de Baskerville - A. Conan DoyleMiau - Benito Pérez GaldósTotes les bèsties de càrrega - Manuel de PedroloLa Colmena - C.J.CelaEl llibre de les bèsties - R. LlullEls ocells amics - J.M. SagarraLa gavina - A.Txèkhov La disputa de l'ase - A. TurmedaAnimal Farm - George Orwell



Una cosa molt important de la veu dels ocells és la força prodigiosa: ni els bramuls del lleó, els udols desesperats del llop, ni el més feréstec grinyolar de les feres del desert duen l'empenta de la veu aguda i musical dels ocells.Per fer-vos-en una mica el càrrec, penseu com de vegades som advertits de la presència d'un granesbart d'ocells quan no ens és possible assolir-lo amb els ulls.Molt sovint arriba al fons de les valls el crit d'un corb o d'una cucala, quan, mirant molt i molt, tot just podem apreciar una taqueta negra com un mosquit enllà dels núvols.Les oques, les grues i les cigonyes, aquests ocells que volen a milers de metres d'alçària (on la nostra vista no arriba), trameten a les nostres orelles llur cridadissa , que sentim d'una manera perfecta.Ara compteu si ha de tenir força la veu dels ocells, quan a les grans alçàries de llur vol l' aire és escàs i tots els elements que els volten dificulten la propagació dels sons. Ja sabem que ran de terra, que és allí on grinyolen i criden les feres, s'esdevé tot el contrari. El cant dels ocells, segons les èpoques de l'any, té més gràcies i varietats, i al temps de les cries i els enamoraments és quan la cantada és més dolça. Josep Mª de Sagarra, Els ocells amics bramuls - udols - vol - corb - cigonyes - cridadissa - aire - grinyolen - cries

3. ELS ANIMALS I LA LLENGUA

3. Els animals i la llengua 1

Hi ha objectes que, per semblança, han pres el nom d’un animal. Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.

gat granota vespa cargol rata canari periquito poltre aranya lloro



Tria la paraula que falta per completar el modisme on apareix un animal.Fidel com un gosPobre com una rataBoig com una cabraBrut com un porcFort com un toroLleuger com una dainaSol com un mussolTossut com una mula


Arrossega el final de cada refrany cap a l’inici que li correspon.A cada porc li arriba el seu Sant Martí.Brams d'ase no arriben al cel.Gat amb guants, no mata rates.Llops amb llops, no es mosseguen.Guineu que dorm, no menja gallina.On hi ha galls, gallines no canten.Gat escaldat, l'aigua freda li fa por.Qui no treballa quan es pollí, treballa quan es rossí.Qui maltracta un animal, demostra mal natural.Qui es fill d'ase, una hora al dia brama.

4. LA LLENGUA DELS ANIMALS

4. La llengua dels animals 1

Arrossega cada paraula amb el nom del crit a l’espai buit corresponent a la bèstia que el fa.ase - bramabella - brunzitcavall - renillgranota - raucgos - clapitllop - udollleó - rugitgat - miolxai - bel


Fes clic sobre l’altaveu per sentir el so i escriu el nom de l’animal que el fa a cada caixa. brunzit - bram - miol - clapit - rauc - renill - udol - rugit -


Tria l’única opció correcta.Es van haver de llevar quan van sentir el gall _____________Aquella cabra s’havia perdut a la muntanya i per això _____________.Ja em pensava que aquell ase _____________ quan ens sentís arribar. Els ànecs d’aquella masia ____________ molt fort. El porc es va passar la nit ____________ com si endevinés que al matí l’havien de matar. Si li comprem un canari a l’avi, el sentirà ___________ cada matí.Era un vespre de calor: se sentia ____________ els borinots. No havia sentit mai tantes granotes ________________ alhora

cantar - belava - bramaria - clacaven - esgüellant - refilar - zumzumejar - raucar

5. FAUNA VARIADA


5. Fauna variada 1

Tria si els següents enunciats són veritables o falsos.V Un conjunt de vaques és una vacada. F Del conjunt de pollastres, gallines, ànecs se’n diu ocellam. V Quan els peixos neden junts formen un banc.V Un conjunt de cavalls s’anomena cavallada.F Les abelles formen eixamples. V Els ocells volen formant esbarts.V Un grup de xais constitueix un ramat.F Un rusc és una comunitat de vespes.F Tothom sap que en els formiguers hi viuen els óssos formiguers V Un folc és el mateix que un ramat.

5. Fauna variada 2

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.cresta - bec - esperó - aleta - ganya - escata - crinera - musell - peülla - anca

5. Fauna variada 3

Escriu, segons calgui, el masculí o el femení de cada nom d’animal a cada caixa. toro - vacamerlot - merlagall - gallinaguillot - guillaboc - cabragos - gossatigre - tigressacavall - euga


OFICIS BONS PER VIURE

1. EL NOM DELS OFICIS

1. El nom dels oficis 1

Ordena les lletres i escriu el nom dels oficis a cada caixa.manobre – pastisser - peixater - inventor - veterinari - sastre – sabater - pintor


A quin àmbit pertany cada professió? Classifica les paraules arrossegant-les al racó corresponent.

construcció comerç artesans serveismanobremarbristaguixairellauner

forneradroguerconfiterflorista

ferrermanyàescultorbaster

revisorparracairedidacambrer


Tria l’ofici que correspon a cada definició.

Locutor Persona que es dirigeix verbalment a un auditori, especialment en emissions de radio o de televisió.Gerent Persona encarregada de dirigir l'activitat econòmica d'una empresa o una societat. Masover Persona que explota un mas propietat d’altri i hi sol residir.Carter Persona que distribueix les cartes enviades per correu.Manyà Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.Dida Dona que alleta la criatura d'una altra dona.Encofrador Operari especialitzat en el muntatge d'encofrats per a la construcció.Tintorer Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.

2. ELS MATERIALS

2. Els materials 1

Qui fa servir aquests materials? Classifica les paraules arrossegant-les al racó corresponent.

metal·lúrgic fuster paleta pintoraceraluminillautózenc

clauscolamelaminallistó

gravamaótotxoteula

aiguarràsesmaltestucvernís

2. Els materials 2

Tria la paraula exacta que correspon a cada definició i que es refereix a materials.

Tinta Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que és emprada per escriure, per dibuixar, per imprimir

Cuir Pell adobada, caracteritzada pel gruix o la duresa, o bé pell en brut sense adobar, de bestiar gros.

Massilla Màstic compost de blanc d'Espanya i oli de llinosa, emprat pels pintors i els fusters per tapar foradets i esquerdes.

Cera Substància secretada per quatre parells de glàndules situades a l'abdomen de les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques.


Cola Aiguacuit i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per enganxar.

Clau Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l'altre, i que, feta entrar a cops, serveix per unir dues peces, per penjar alguna cosa.

Suro Part exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.

Vímet Branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze. Serveixen per fabricar objectes de cistelleria, mobles....

2. Els materials 3

En aquestes sèries hi ha un mot intrús. Tria l’única opció correcta.

vernís estam vernís escaiolaacer massilla coure aramrelé massilla tac colaguix morter fems calçcotó estam niló reblómini brida aiguarràs maótotxo tascó llevat teulagasa xarop iode zenc

estam massilla relé fems rebló brida tascó oli de llinosa zenc aglomerat

3. EL LLOC ON TREBALLEM

3. El lloc on treballem 1

A quin lloc de treball podries trobar cada objecte? Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.

injecció – dispensaribarret – capelleriamitjó – bugaderiacollaret – bijuteriabalancí – ebenisteriaballesta – armeriavernís – drogueriaventre – tripairesegell - estanc



V Si fossis croupier treballaries en un casino. F Els uixers treballen en un vaixell de pesca. V Els recepcionistes atenen els clients en un parador.V Els scripts fan la seva feina en el plató de cinema.F Si ets linotipista tindràs el lloc de treball en un taller mecànic. V Els orfebres tenen el seu obrador a les joieries.V Si ets enòleg faràs la teva feina a la cava.F Un forense sol treballar en una ambaixada.F Un bidell treballa en una fleca.

V L’escenògraf treballa habitualment en un teatre.



A quin lloc de treball podries trobar cada eina? Tria l’única opció correcta.

Tina de remullar el vímet oficina vaixell cistelleria escorxadorSerra de vogir escola fusteria fotògraf botigarentacaps botiga d'animals perruqueria cistelleria oficinaFressadora de talons botiga de mobles banc sabateria carnisseriaMàquina de cosir restaurant sastreria fleca carnisseriaPuntes de diamant armeria vidrieria drogueria taller mecànicMàquina d’embotir bugaderia carnisseria serreria impremtaportanegatius barberia fotògraf llibreria vidireria

cistelleria – fusteria – perruqueria – sabateria – sastreria – vidrieria – carnisseria - fotògraf

4. LA LLENGUA I ELS OFICIS

4. La llengua i els oficis 1

Tenim diversos sufixos per formar els noms de les professions. Classifica les paraules arrossegant-les al racó corresponent.

ISTA ER OR AIREmajoristalampistamarbristarecepcionista

molinerrajolerollerguanter

estibadorvenedoreditorpolidor

tramviairedrapaireescombriaireparracaire

4. La llengua i els oficis 0 2

Arrossega el final de cada refrany cap a l’inici que li correspon.A casa del paleta mai la feina no està fetaA pagès endarrerit cap anyada no li és bonaFeina feta no fa destorbPlet acabat, l'únic que hi guanya és l'advocatHome de molts oficis, pobre segurAmb bona mar, tothom és marinerQui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creuMúsic pagat fa mal soA cal ferrer, ganivet de fusta

4. La llengua i els oficis 0 3

Endevina les lletres per formar noms d’oficis abans de completar el dibuix del penjat.

5. CALAIX DE SASTRE

5. Calaix de sastre 1


V L'apicultor és aquell que treballa amb les abelles. F El peu de rei és una eina que fan servir els sabaters. V La fitora i l’arpó són eines pròpies dels pescadors.V La dida s'encarregava de criar els fills d’altri.F La puntaire era la que ajudava el fuster a clavar puntes o claus als taulons. V La persona que servia per a tot era l'escarràs.V Farga, manxa i enclusa tenen a veure amb els ferrers.F Un geògraf és el mateix que un geòleg.

F El sastre i la modista fan exactament la mateixa feina.

V Els fusters també treballen en un banc.


5. Calaix de sastre 0 2

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.serjant – tornavís – clau fixa –alicates- serra – flexòmetre- clau anglesa – trepant – martell

5. Calaix de sastre 0 3

Escriu, segons calgui, el masculí o el femení de cada nom ofici a cada caixa. cartògraf cartògrafabiòleg biòlogamestre mestraartesà artesanaexecutiu executivaactor actriupagès pagesateòleg teòloga


EL MÓN VERD

1. ARBRES I ARBUSTOS

1. Arbres i arbustos 1

Endevina les lletres per formar noms de vegetals abans de completar el dibuix del penjat.

julivert orquídia pi pebrot tomata orquídia lilà orenga clavell melis coco rosa margarida palmeracanyella ginesta roure llimona lliri dàliafarigola faig pastanaga rave gerani clavellllorer noguera all plàtans gladiol tulipa


Per a què fem servir cada planta? Classifica les paraules arrossegant-les al racó corresponent.

medicinals culinàries fustes ornamentalscamamillatil·laeucaliptusàrnica

julivertorengafarigolallorer

faignoguerapiroure

orquídiaclavellginestarosa


Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.Roure- ginebre - oliveraTaronger – pi - palmeraCirerer – plàtan - bonsai

2. FLORS

2. flors 1

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.tulipa – camèlia – lilà – orquídia – margarida – pensament – rosa - rosella

2. flors 2

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent al sentit simbòlic que algunes cultures li han donat.

trèvol – sortorquídia – perfecciórosa – amor apassionatvioleta – humilitatbambú – longevitatlliri - innocència

2. flors 3



Un dia la senyoreta va venir a veure el jardí i li vaig ensenyar els planters. «Veu tot això tan menut?», li vaig dir. «Seran flors, i quan vostès se n’aniran, ja hauran florit i no quedarà res: només granets.» La vaig deixar una mica parada, perquè es veu que mai ningú no li havia explicat tan clar el que passava amb les petites plantes que es fan d’una llavor. Me la vaig mirar bé, i era maca. Tenia una cosa que jo, com que sóc jardiner, no sé si sabré explicar; no sé explicar, sobretot, coses de delicadesa... I encara que un jardiner sigui una persona una mica diferent de les altres, i això ens ve de tractar amb flors, també tractem amb la terra. Una cosa es pot dir que fa la balança amb l’altra. Però amb ella, vull dir amb la senyoreta, era com si només tractessis amb les flors. Em faig embolics, em sembla.Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar

jardí - planters - florit - llavor - terra - flors

3. DE L’HORT A LA CUINA

3. De l’hort a la cuina 1

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent d’aquest text.Després dels empatxos nadalencs, de les escudelles plenes de llunes, dels canelons carregats de beixamels untuoses, dels rostits regruats i dels torrons enfitadors, la veritat és que només somio amb un bon plat de verdura. Què me’n diuen d’una dotzena d’espàrrecs verds, bullits al dente i amanits només amb una lleugera vinagreta? I què d’uns espinacs ben tendres només deixats ensopir en una paella amb un rajolí d’oli? I d’aquell bròquil de color verd de jade, suau i olorós, contrapuntat només amb una anxova? I d’aquelles carxofes cuites al caliu? I d’una col bullida, ben escorreguda, amanida amb una maionesa tocada d’all? La verdura, la pobre i humil —i cada dia més cara— verdura, ens ofereix tota una gamma de possibilitats gastronòmiques extraordinàries. I estic parlant de la verdura com a plat, és a dir, no com a acompanyament o com a condiment d’altres menges, en molts casos imprescindible.Narcís Comadira, Fórmules magistrals

verdura - espàrrecs - espinacs - bròquil - carxofes - col


Escriu el nom exacte de cada fruita o hortalissa a cada caixa. pastanaga – all – pebrot – blat de moro – coco – llimona – rave – plàtans – tomata


Tria l’única opció correcta per completar aquests plats de cuina.sèpia amb (pèsols, pastanaga, menta, peres)ànec amb (peres, carbassons, menta, pastanagues)bacallà amb ___ i pinyons (panses, peres, menta, col)farcellets de ____ (pèsol, carbassó, col, pastanaga)sopes de ______ (menta, panses, peres, pinyons)____ farcits (carbassons, pèsols, pinyons, cols)_____ escalivats (pebrots, pèsols,pinyons, espinacs)______ a la planxa (espàrrecs, peres, cols, panses)

4. JOCS FLORALS

4. Jocs florals 1

A aquest poema de Joan Alcover, li hem tret sis noms relacionats amb el món vegetal. Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent.

Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,Que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta,Mes branques, una a una va rompre la tempesta,I el llamp fins a la terra ma soca migpartí.


Brots de migrades fulles coronen el bocíObert i sense entranyes que de la soca resta;Cremar he vist ma llenya com fumerol de festa,Al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,I sent brostar les fulles, i sent pujar la saba,I m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;Sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;Jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

Joan Alcoveresqueix - branques - soca - brots - fulles - rel - saba

4. Jocs florals 2

El títol d’aquests llibres té a veure amb les plantes. Arrossega l’autor de cada obra a l’espai buit corresponent.

J. Salvat, La rosa als llavisR. Llull, Arbre de ciènciaM. Rodoreda, Jardí vora el marU. Eco, El nom de la rosaJ. Salinger, El vigilant en el camp de sègolA. Guimerà, La festa del blatJ. Carner, Els fruits saborososP. Calders, L’ombra de l’atzavaraJ. Verdaguer, Flors del calvari

4. Jocs florals 3

Josep Carner, Els fruits saborosos

F En els primers sis versos, un grup de dones i els seus marits estan berenant.F Mentre estan berenant, es passen una síndria, que rodola i s’esclafa contra els peus de les dones.V En el vers 7 es situa l’acció en el capvespre, quan el sol s’amaga i ho envermelleix tot.V En aquest escenari, apareix Eglé, que porta un ganivet per tallar la síndria.F En els versos 11-13 veiem que totes les dones volen el primer tall, però Eglé diu que el guarda per al seu marit.V Eglé ofereix el tall a la lluna, que ha sortit a presidir el cel.V A continuació, apareix una invocació a la lluna, que s’identifica -per la forma i el color- amb la síndria.F Eglé diu que l’amor fa tornar boges les dones. Per això defensa (vv.21-23) que no s’han de casar ni tenir fills.F El poeta (vv.25-32) descriu la vida quotidiana del capvespre (l’amor dels fills, del marit...) i la troba avorrida i rutinària.

V El poema és un elogi a la dona sana, nucli i puntal de la família, treballadora i mare exemplar, riallera i agraïda pels plaers quotidians.

5. UNA LLENGUA FLORIDA

5. Una llengua florida 1

Tria l’única opció correcta que dóna resposta a cada endevinalla.

Endevinalles

Sóc etern, mai em faig vell;l’home de talent em cerca;faig honor a la cassolai faig honor a Minerva.LLORER

Blanca de naixement,verda de vocació, i ara, per mala sort,


sóc més negra que el carbó.OLIVERA

Tinc el vestit verd,la cara vermellai domino el campamb el meu ull negre.ROSELLA

És un canari molt grocque no canta ni gens ni poc.EL PLÀTAN

Som cegues de naixementtenim ulls i no hi veiem.PATATES

Calentoneta t’agradoi per fer-me passar el freda les brases em condemnesper a satisfer un gust teu.CASTANYES


Arrossega el final de cada refrany cap a l’inici que li correspon.Un cop de destral no fa caure un roureArbre caigut, tothom hi fa llenyaArbre sense fruita, digues-li llenyaArbres vells i bons amics, no en té qui volEls testos s’assemblen a les ollesFoc d’alzina, foc de fadrinaFoc de figuera, foc de quimeraL’arbre ben plantat dóna bon resultatQuan l’arbre es petit, fa de bon adreçar


Tria l’única opció correcta.Eren molt diferents. S’assemblaven com un ou a una _____. (castanya, pera, pastanaga, poma)Després de la cursa estava fresc com una ______. (rosa, orquídia, pera, castanya)N’estem tips de tu. Sempre ens toques la ______. (pera, poma, taronja, rosa)Quan va veure el regal, va obrir uns ulls com unes _____. (pomes, castanyes, taronges, roses)En aquest assumpte hem fet el ______. (préssec, plàtan, meló, kiwi)Des que és president, remena les _______ al consell. (cireres, pastanagues, peres, castanyes)Es pensava que el seu matrimoni seria un camí de _______. (roses, pastanagues, peres, castanyes)No sabia què fer. Es passava el dia desfullant la _______. (margarida, rosa, dàlia, taronja)


La fàbrica de les paraules1. DERIVACIÓ: PREFIXOS

1. La derivació és un recurs que té la llengua per formar mots nous. Consisteix a afegir morfemes derivatius (afixos) a un lexema. Els morfemes derivatius són de tres tipus:

- prefixos: es col·loquen davant el lexema (pseudocientífic)- infixos: s’intercalen entre el lexema i el sufix (granellut)- sufixos: es col·loquen darrere el lexema (llatinisme)

Els prefixos solen ser preposicions o adverbis (catalans o llatins) que permeten modificar i matisar el significat de noms, adjectius o verbs. Són menys nombrosos que els sufixos i no són incompatibles.

Tria l’única opció correcta per marcar el significat que aporten els prefixos de les paraules següents.semivocalmeitat falsa oposat a dobleneoruralfals nou més enllà de negaciócontrasentitnou doble fals oposicióhipotèrmiaper sobre mig per sota oposat ainfraroigper sota doble fals meitat

Escriu la resposta exacta a cada caixa. En tots els casos es tracta d’un mot amb prefix.

superdotat: dit de la persona, especialment de l’infant, les capacitats intel·lectuals de la qual són molt superiors a la mitjanapostguerra: període posterior a la guerramigdia: instant en què el Sol arriba a la culminació superiorbesavi: pare o mare de l’avi o l’àvia.entreacte: en una representació teatral, interval de descans entre dos actessobredosi: augment de la dosi habitual d’un medicamentrellegir: tornar a llegiranalfabet: que no sap escriure o llegir amb comprensió ni tan sols explicacions simples referents a la vida quotidiana

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent iparella els següents prefixos grecollatins amb el seu significat.

pro – a favorpseudo – falspenta – cincneo – nouultra – més enllàpost – posterioritatpre – anterioritatinter – al migarxi – moltcircum – al voltant de

2. DERIVACIÓ: SUFIXOS

1. La derivació és un recurs que té la llengua per formar mots nous. Consisteix a afegir morfemes derivatius (afixos) a un lexema. Els morfemes derivatius són de tres tipus:

- prefixos: es col·loquen davant el lexema (pseudocientífic)- infixos: s’intercalen entre el lexema i el sufix (granellut)


- sufixos: es col·loquen darrere el lexema (llatinisme)

Els sufixos són els afixos més abundants en català i afegeixen al lexema un significat constant. De vegades, l’aparició d’un sufix comporta canvis fonètics i ortogràfics al lexema.

Tria l’única opció correcta que exemplifica cada matís aportat pel sufix.gentilici espanyolista barceloneta portuguès americanismeaugmentatiupineda pinassa geniüt homenarrotendènciaconfiança americanisme groguenc alzinardiminutiuplugim homenot veïnat estiuenccol·lectiufangar anarquista cirurgià roureda

Escriu la paraula derivada a cada caixa que pugui substituir tots els mots subratllats.Era una noia natural d’Irlanda: irlandesaVan pintar amb vernís les finestres: envernissarEns va deixar un record que no es pot esborrar: inesborrableAquell ocell té un conjunt de plomes de colors molt vius: plomatgeVaig anar a la botiga de llibres per buscar aquella novel·la: llibreriaEra la millor persona que feia titelles de la fira: titellaireVa perdre el seu objecte per portar monedes: monederVés i compra-ho a la botiga on venen peix: peixateria

Arrossega cada paraula per aparellar els mots derivats amb el significat que aporta el sufix.

sabatot – despectiumarxisme – doctrina o creençablavós – tendènciacabellut – abundànciaplugim – diminutiu i fialguerès – gentilicisureda – col·lectiu de plantesguixaire – oficiignorància – abstracte

3. COMPOSICIÓ

1. La composició és, juntament amb la derivació, un procediment bàsic a l’hora de formar mots. En el cas de la composició, ajuntem dos mots que existeixen com a unitats soles i formem un nou mot amb un significat diferent, proper o no dels dos sentits originals. De vegades, el sentit nou és figurat (alatrencat) o no (trencanous).Els compostos es formen normalment unint un substantiu, adjectiu o verb a un altre substantiu, adjectiu o verb i ho poden fer d’acord amb les regles sintàctiques (per juxtaposició: llepafils) o violant les regles sintàctiques (per síntesi: terratrèmol).

Tria l’única opció correcta que seria un exemple de cada fórmula de construcció de compostos.

substantiu = substantiu + substantiualtaveu aiguamoll aiguaneu guardacostesadjectiu = substantiu + adjectiuesquenadret agredolç primfilar passavolantsubstantiu = verb + substantiupelacanyes fotocòpia altaveu migjornadjectiu = adjectiu + adjectiuagredolç passavolant lletraferit aiguaneuverb = substantiu + verbcamatrencar primfilar bocamoll fotocòpia

Escriu una paraula composta utilitzant la imatge.


rodamóncaganiutallaunglesllevaneusespiadimonisobrellaunespintallavisllepafils

Arrossega cada paraula per aparellar cada mot compost amb el seu sinònim.

caragirat traïdorpanxacontent impassibleesquenadret gandulbocamoll xerrairepelacanyes pobresetciències saberutcagadubtes insegurprimmirat escrupolóstastaolletes inconstant

4. HABILITACIÓ

L’habilitació és el canvi de categoria gramatical d’una paraula i, per tant, l’adopció d’un nou significat per part d’aquesta. Hi ha diferents casos:Noms propis habilitats com a noms comuns (un Picasso, un Camembert, un Seat...)Adjectius habilitats com a noms (un alemany, un impermeable...)Verbs habilitats com a noms (el dinar, l’escrit...)Determinants habilitats com a noms (els perquès, el vuitè...)Noms habilitats com a adjectius (el cotxe taronja, el noi ruc...)

Tria l’única opció correcta que indica la categoria morfològica que tenen en aquestes frases els mots destacats. Aquest restaurant té molta anomenada.nom adjectiu verb adverbiL’han anomenada per megafonia.nom adjectiu verb adverbiPortava els cabells de color caoba.nom adjectiu verb adverbiEls mobles eren de caoba.nom adjectiu verb adverbiNo facis cas a la Martona. És una bleda.nom adjectiu verb adverbi

Arrossega cada paraula per indicar quina categoria tenen aquests mots habilitats.

Ens va portar un rocafort que estava boníssim. Nom propi habilitat com a nom comú.El seu avi feia de viatjant. Gerundi habilitat com a nom.El vestit que s’ha comprat era d’un verd oliva. Nom comú habilitat com a adjectiu.Sempre posa peròs a tot el que li diem. Conjunció habilitada com a nom.L’ esmorzar d’aquell hotel era boníssim. Infinitiu habilitat com a nom.El seu pare era un savi. Adjectiu habilitat com a nom.Tenia una maleta taronja. Nom habilitat com a adjectiu.Abans tenia un Fiat. Nom propi habilitat com a nom comú.Calçava un trenta-nou. Determinant habilitat com a nom.El seu avi li va deixar un Dalí. Nom propi habilitat com a nom comú.

Aparella cada color amb el nom habilitat que el podria designar:

canyella - crema - maragda - cendra - taronja - violeta - turquesa - caoba - palla - oliva


5. MANLLEUS I NEOLOGISMES

Els manlleus són mots provinents d’altres llengües que s’han incorporat a una altra després d’un procés d’adaptació i adequació (fonètica, morfològica, semàntica i sintàctica): xampú, hoquei... Històricament, el català ha manllevat paraules del castellà (castellanismes), de l’àrab (arabismes), del francès (gal·licismes), del germànic (germanismes), de l’anglès (anglicismes)...Per saber quin és l’origen de cada mot, podem consultar un diccionari etimològic.

Tria l’única opció correcta que indica l’origen dels neologismes següents.

xapata: pa de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla fosca i molt alveolada.Italiàxart: diapositives o transparències que s’utilitzen en una presentacióAnglèsau-pair: persona jove que a canvi de la manutenció i l’allotjament té cura dels infants.Francèsfondue: plat cuinat fet amb formatge barrejat amb vi blanc que es manté fos en un recipient.Francèscopyright: dret que té el titular d’una obra d’explotar-la durant un cert temps.Anglès

Escriu les sigles dels neologismes següents. Si mires el dibuix, tindràs una bona pista.

TIC – tecnologies de la informació i de la comunicacióADN – àcid desoxiribonucleicCAD – disseny assistit per ordinadorCFC – clorofluorocarboniDVD – disc versàtil digitalKO – fora de combatIPC – índex de preus de consumMB – megabyteTAV – tren d’alta velocitat

Arrossega cadascun dels neologismes següents a l’àmbit a què pertanyen:

xip – electrònicarocòdrom – muntanyismequiche – gastronomiaquàntum – física i químicahusky - zoologiaxàrter – transport aeriflaix – audiovisualesquif – remcaràtula – publicitatcaputxino – begudes

6. BARBARISMES

Els barbarismes són mots manllevats d’una altra llengua, sense que això sigui necessari perquè la pròpia llengua ja té un mot equivalent que és genuí. Això fa que siguin mots no acceptats per la normativa estàndard i que cal que evitem.Alguns d’aquests barbarismes es poden delatar pel fet de tenir sons inexistents en la llengua (jefe, vale...) o per unes terminacions que no són pròpies (“calderilla”, “rebentón”...). Altres barbarismes queden més camuflats perquè han estat adaptats fonèticament (aplaçar, “candau”...), i/o morfològicament (“aconteixement”...) pels parlants.Els barbarismes més freqüents del català són conseqüència del contacte lingüístic amb la llengua castellana.

Tria de cada sèrie l’única paraula que no és correcta en català..

estança habitatge cambra estànciacomanda encàrrec pedido demanda


tinglado tarima parament baluernasonso insípid insuls sossograndària mida tamany grossària

Escriu la forma correcta per substituir els barbarismes d’aquestes frases.

Als matins solia tenir jaqueca. migranyaL’obra tenia tant d’èxit que es van agotar les entrades. esgotarTenia un amic polac i una amiga belga. polonèsEs va comprar un monitor de disset pulgades. polzadesL’estació d’esquí ha inaugurat un nou telesilla. telecadiraNo ens va aclarir les cifres exactes del contracte. xifresVa tenir una ideia brillant. ideaDe quin tamany vols que encarregui la pizza? midaVan trobar una pluma d’ocell a la cuina. ploma

Arrossega cadascun Aparella els barbarismes següents amb la seva forma correcta:

tiburó – taurótornillo – cargolrodillo – rodetdestornillador – tornavísllevadura – llevatcandau – cadenatpluma – ploma


Una llengua rica i plena1. VARIACIÓ GEOGRÀFICA: ELS DIALECTES

La variació diatòpica o geogràfica té a veure amb la zona d’on provenen els parlants de la llengua. Els parlants que comparteixen un seguit de característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques constitueixen un dialecte de la llengua. La llengua catalana està dividida en dos grans blocs (oriental i occidental) i cada bloc té els seus dialectes (rossellonès, central, baleàric i nord-occidental i valencià, respectivament). Si el grau de diferenciació lingüística és menor, se sol parlar de subdialectes i de parlars.

Tria de cada sèrie l’opció correcta. Quin dialecte parlaria algú que et digués aquestes frases.

Si no em fa mandra, demà passat aniré a caçar cargols.central valencià nord-occidental baleàricHe vist un ca i un moix a s’ horabaixa.central baleàric nord-occidental valenciàPodem pas prendre aquest cotell per occir el canard.central baleàric valencià rossellonèsHui he de portar la meua xicoteta a menjar polp amb sanafòries.central rossellonès valencià nord-occidentalMumare m’ha dit que no sap quants dobblers costa sa gallina. baleàric central valencià rossellonès

Escriu el nom dels dialectes que falten per completar l’esquema de la variació lingüística de la llengua catalana.

rossellonès

català oriental central septentrional, xipella, barceloní, tarragoní...

balear mallorquí, menorquí, eivissenc

alguerès

nord-occidental ribagorçà, pallarès

català occidentalvalencià septentrional, apitxat, meridional

Situa en el mapa els dialectes i els blocs i arrossega’ls cap al seu lloc.

valenciànord-occidentalbaleàriccentralrossellonèsvesprada, safanòriamoixó, fragadoblers, al·lotbastiment (vaixell), muleta (truita)escombra, llombrígol

2. VARIACIÓ FUNCIONAL: ELS REGISTRES

Segons quina sigui la situació comunicativa en què es troben immersos els parlants d’una llengua, trobem les diferents variacions funcionals o registres. Així, el parlant adequa el registre a aquests quatre factors que condicionen el registre que utilitzarà en cada moment:

- el tema de què parla- el canal oral o escrit- el grau de formalitat exigit per la situació


- la intenció i la tipologia del text La combinació d’aquests factors genera els registres formals (cientificotècnic, literari...) i els no formals (col·loquial, vulgar...).

Tria de cada sèrie l’opció correcta per indicar quin registre faria servir algú que digués:

Presenta una disfunció del globus ocular dret.col·loquial literari cientificotècnic vulgarQui ens llevarà l’embriaguesa dels seus ulls glaucs.estàndard col·loquial vulgar literariN’estic fins als ous. Li fotré un calbot que ja veuràs!literari estàndard vulgar cientificotècnicNo crec que tingui raó quan fa aquestes declaracions tan dures.estàndard vulgar literari cientificotècnicEn Quim diu que penca cada tarda i no té ni un duro.estàndard periodístic literari col·loquial

Corregeix i escriu en varietat estàndard els vulgarismes d’aquest text.

Jo no sóc ningú per dir-ho, però quan a l’hora de brenar (berenar) la Maria treu la llangonissa (llonganissa) del porc tothom mira de tastar-ne. Musatrus (nosaltres) vam poguer (poder) salvar-ne només una per fer el sopar amb els parents de Barcelona. Farem un àpat a l’istil (estil) de pagès: amanides, pa amb embotit i al radere (darrere) una mica de xacolata (xocolata). Hem de vegilar (vigilar) que no s’etivoquin (equivoquin) de camí com l’altre dia, que van anar a parar a can Cisquet.

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent per completar la graella.

Registre culte Registre estàndard Registre col·loquialembriac begut borratxoloquaç parlador xerraireirritar molestar emprenyar

cavil·lar pensar barrinardissertar parlar enrotllar-se

libar beure mamarodontòleg dentista arrencaqueixalsinsensat boig sonatpecúnia diners pastaexpirar morir estirar la pota

3. LOCUCIONS I FRASES FETES

Les locucions són un grup de paraules que funcionen com si en fossin una de sola. Segons si equivalen a un nom, a un verb o a un adjectiu, tenim locucions nominals, verbals, adjectivals... De les locucions que funcionen com una oració en diem frases fetes. El sentit de la locució és particular: cada llengua té les seves i és difícil que es puguin traduir literalment. Per això cal aprendre-les de memòria com a bloc i no podem fer-hi modificacions.

Tria de cada sèrie l’opció correcta per indicar el sentit que tenen aquestes frases fetes.

Anar a la sagaempaitar irritar marxar escoltarTreure de pollegueraempaitar irritar marxar escoltarTallar el bacallàobeir manar escoltar empaitarAfluixar la moscapagar irritar molestar escoltarPosar-hi el collesforçar-se imitar suar manar


Escriu la paraula que falta per completar les frases fetes. Totes les paraules que has d’escriure corresponen a parts del cos.

Ja torna a menjar. Sempre té un budell buit.Ja pots anar-lo renyant. S’ho tira tot a l’esquena.No te n’has adonat? Sembla que tinguis pa a l’ull.Ja m’està pujant la mosca al nas.Espero que em telefoni, perquè estic amb l’ai al cor.El vigilant feia els ulls grossos.Estava molt enrabiat. Treia foc pels queixals.Ja s’arreglarà. No us poseu pedres al fetge.

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent per reconstruir les frases fetes, que estan formades per un verb i un substantiu.

Tocar els nassosEsvalotar el gallinerSomniar truitesInflar el capEstirar la potaGirar fullLligar capsMatar el cucBuscar les pessigollesFer diana

4. REFRANYS

Els refranys són sentències didàctiques i morals de caire popular. Sovint expressen una idea, una creença o un fet experimentat. Els trobem inclosos en les primeres manifestacions literàries de la humanitat. Solen tocar aspectes relacionats amb el calendari anual, la meteorologia, les persones i les seves relacions, les malalties, els oficis, els animals...

Tria de cada sèrie l’opció correcta per indicar quina qualitat defensa cada refrany.

A l’amic, a la cara li dic. – sinceritatQui dona aguarda, que no conti jornada. – paciènciaAny abundós, aplega per dos. – estalviAls quaranta anys, deixa’t de banys. – prudènciaQui no arrisca no pisca. – atreviment

Escriu un final per a cada refrany. Tingues en compte que tots ells rimen.

A l’estiu tota cuca viu.A l’hivern, el millor amic és un bon abric.Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern.Temps de floretes, temps d’amoretes.Terra de regadiu, dolenta per l’estiu.Any de bolets, any de freds.Pluja de diumenge, el dimoni se la menja.Pel maig, cada dia un raig.

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent per explicar què vol dir cada refrany.

Bon exercici cura de tot vici. L’exercici porta salut.Barca vella, per fer-ne estella. Les coses velles s’han de llençar.Cap geperut no es veu el gep. Ningú s’adona dels seus defectes.Cadascú sap a casa seva on plou. Tothom coneix les seves coses.Clau d’or obre qualsevol pany. Els diners són molt importants.Viure mal i acabar bé, no pot ser. Qui porta mal camí acabarà malament.A cosa donada, no li cerquis taps. No busquis defectes en els regals.Any abundós, aplega per dos. Cal ser previsor.Llengua muda mai no fou batuda. Callar pot ser una virtut.


5. SENTIT FIGURAT

Diem que una expressió té sentit figurat quan el significat d’alguna de les seves paraules o del conjunt no és el propi. La seva base sol ser la metàfora i per això el sentit figurat se sol utilitzar en la literatura, en la publicitat, en la premsa... El sentit figurat d’una expressió el pot donar el context en què es troba. Algunes expressions amb sentit figurat han quedat fixades i són d’ús comú per a molts parlants de la llengua.

Tria de cada sèrie l’adjectiu que hem d’afegir a cada nom per formar una locució amb sentit figurat.

Sang ________ (de llinatge nobiliari)blava vermella roja vivaPunt ___________ (sense solució de continuïtat)mort ras blau fixGuerra _________ (oposició amagada) sorda muda baixa obertaLloc ____________ (tòpic)comú perdut sol amagatPapers _________ (informacions poc clares)Mullats nous escrits grocs

Escriu l’adjectiu que apliquem a les següents comparacions lexicalitzades i completa les frases.

El local estava ple com un ou.La carretera era llarga com un dia sense pa.L’habitació era fosca com una gola de llop.L’avi és sord com una campana.Als matins es lleva fresc com una rosa.Anava tant al gimnàs que estava fort com un roure.Aquell llençol era blanc com un glop de llet.Va deixar la classe neta com una patena.

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent per reconstruir les expressions amb sentit figurat:

Lluna de melCop de màCarn de canóLlàgrimes de cocodrilFoc d’encenallsTren de vidaSac d’ossosLlop de marPeu de rei

6. LLENGUATGE CREATIU

La llengua no només serveix per comunicar-nos. Des dels orígens del llenguatge, l’ésser humà ha buscat comunicar-se d’una manera creativa, suggeridora i impactant. Els diferents recursos estilístics que posem en solfa quan volem produir llenguatge creatiu s’anomenen figures retòriques i no només existeixen en el llenguatge poètic, sinó que també els trobem en registres lingüístics no literaris, com ara la llengua col·loquial, la publicitat o l’enigmística.

Tria de cada sèrie el mot que es correspon amb cada definició de joc de paraules enigmístic:

Paraula o frase que es llegeix igual de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta.palíndrom calembour encreuats embarbussamentEnigma múltiple que consisteix a emplenar una graella amb lletres que formen paraules en els sentits horitzontal i vertical de lectura.encreuats palíndrom facècia lipogramaFrase carregada d’al·literacions que cal pronunciar amb una certa rapidesa.embarbussament encreuats palíndrom lipogramaFacècia narrada que té la gràcia en la distorsió lingüística.palíndrom encreuats lipograma calembour

Text llarg on falta deliberadament una lletra de l’alfabet.lipograma calembour embarbussament encreuats


Escriu les paraules que falten en aquest text.

“Un joc de paraules és un xoc fortuït de mots amb pèrdua momentània dels sentits. Una topada verbal que genera impulsos tan irracionals com els que entre els humans provoca l’enamorament. Perquè el xoc esdevingui joc cal que els mots implicats no en surtin il·lesos. Només així podem parlar de joc de paraules entès com a descoberta, producte o no d’una recerca, d’una associació imprevista entre dos paradigmes distints (o fins i tot entre dos sintagmes) que no es fonamenta en cap de les lleis «serioses» que regeixen les llengües humanes. Aquest xoc fortuït és molt proper a l’estranyament de què parlen els deconstructivistes, o el pedagog Gianni Rodari amb ells, a l’hora de definir la gènesi creativa. Com tots els jocs, el joc de paraules prové de l’irracional, provoca un cert plaer, genera una realitat al marge i desenvolupa les seves regles. Sovint el xoc de mots es pot reduir a l’oposició de dos elements mínims, però el marge de variació és alt.Ens presenten algú molt xerraire que es diu, posem per cas, Marc Mata Bala i de seguida s’imposa una segona lectura del seu nom: «Marc m’atabala». A partir d’aquesta troballa que ens ha captivat podem prendre diverses decisions: des d’oblidar-la perquè no ens sembla prou interessant fins a aprofitar-la per construir un jeroglífic o una endevinalla que s’hi fonamentin, passant per encetar una col·lecció de noms i cognoms amb doble sentit que ens portarà a elegir àvidament guies telefòniques a Ia recerca de cognoms xocants com ara Colet Petit o Galí Maties. Però la gènesi del joc de paraules s’ha produït en el mateix mo-ment que hem llegit «Mata Bala» i ho hem associat a «m’atabala». Tota la resta és construcció. Elaboració cultural de la descoberta sorprenent que es pot presentar en tres formats bàsics: l’expressiu —que es limita a reproduir Ia troballa xocant més o menys elaborada—, l’expositiu —que de seguida en busca de paral·leles tot participant del concepte artístic de l’exhibició de peces notables—, o l’enigmàtic —que oculta l’associació generadora del joc de paraules per activar la curiositat del receptor tot convidant-lo a treure’n l’entrellat.”Màrius Serra, Verbàlia

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent per definir cada tipus de metonímia.

La causa per l’efecte Viu de la seva feina.Els trets físics pels trets morals No tinc estómac per dir-li això.La marca pel producte Passa’m un kleenex, si et plau.L’efecte per la causa Respecteu els cabells blancs.L’autor per l’obra El museu té dos Mirós i un Dalí.El signe per la cosa significada Ens vam passar un semàfor en vermell.L’objecte per la persona que l’usa El seu amic és el clarinet de l’OCB.El lloc d’origen pel producte Vam destapar un bordeus magnífic.El continent pel contingut Anem a fer una copa?


Taller de semàntica1. ÚS DEL DICCIONARI

Un diccionari és un recull dels mots d’una llengua, generalment amb la seva definició. Cada article està encapçalat per l’entrada i els diferents significats (accepcions) que té. A través de les abreviatures, molts diccionaris ens diuen la categoria gramatical del mot, així com altres informacions.

Hi ha molts tipus de diccionaris: generals, enciclopèdics, ideològics, etimològics, ortogràfics...

Tria quin diccionari consultaries per trobar les següents informacions.

Qui era Pau Casalsenciclopèdic general sinònims bilingüeLa diferència entre entrar i sortirideològic general sinònims bilingüeCom es diu estany en anglèsenciclopèdic ideològic sinònims bilingüeDe quina altra manera es pot dir avarenciclopèdic general sinònims bilingüeinformació sobre L’Havanaenciclopèdic ideològic sinònims bilingüe

Escriu què volen dir de les següents abreviatures de diccionari.

biol. biologiaimpers. impersonalpl. pluralvulg. vulgar, vulgarismeaux. auxiliarfig. figuratintr. intransitiuadj. adjectiu

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent per definir a quin tipus de diccionari correspon cada definició.

General – Agrupa mots comuns d’una llengua, els defineix i n’indica la categoria gramatical.Enciclopèdic – A més dels mots comuns, conté noms propis i termes científics i tècnics.Plurilingüe – Mostra equivalències entre els mots de dues o tres llengües.Sinònims/antònims – Agrupa mots que tenen significat equivalent o contrari.Ideològic – Agrupa mots segons el seu camp lèxic.Etimològic – Explica l’origen dels mots.Ortogràfic – Serveix per consultar com s’escriuen les paraules.Argot – Aplega paraules que fa servir un grup social determinat.Locucions i frases fetes – Inclou els sentits figurats de les paraules.

2. HIPERÒNIMS / HIPÒNIMS

Un hiperònim és un mot general que inclou en el seu significat el significat d’altres mots de menor extensió.

animal respecte a ocell recipient respecte a pot

Un hipònim és un mot amb un camp significatiu inclòs en un altre de major extensió.

rossinyol respecte a ocellcadira respecte a moble

Tria quin d’aquest mots és l’hiperònim dels altres tres:


llibre diccionari novel·la manualrecipient porró ampolla guardiolaeina martell serjant palancavehicle tramvia coet helicòptersoroll xiulet espetec tro

Escriu quin és l’hiperònim d’aquests mots cohipònims.

avió tramvia helicòpter vehiclefèmur clavícula radi osnina cavallet bitlles joguinapolze menovell índex ditsardina anxova julivia peixobús bala coet projectilescacs parxís oca joccullera forquilla ganivet coberts

Arrossega cada paraula a l’espai buit corresponent d’aquest text.“La casa on els oncles vivien era molt gran. Quasi tant com la dels pares a l’Ermita. Devia haver estat fa molts anys una casa plena de gent i de tràfecs, perquè tenia la planta baixa, dos pisos i encara unes golfes sota teulat.

L’estable i el pati de batre ocupaven tots els baixos arran de plaça, on es podia sortir per una gran portalada. Unes escales pujaven per davant d’aquest portal al primer pis, que era ocupat per un breu rebedor d’on sortien cap a dalt unes altres escales i cap a la dreta un passadís desigual. Donava, per un cantó, a una cambra tancada i, per un altre, a una gran sala on sobresortia el foc a terra amb la seva xemeneia renegrida, una petita aigüera al costat i una taula llarga amb un banc per banda. De la sala del foc es podia baixar al celler, que ocupava una petitíssima part de la cort on hi havia les vaques. La cambra tancada era el menjador dels dies de festa grossa.

Darrere la sala que feia de cuina i menjador hi havia el paller, que tenia unes trampes a terra per on es feia baixar l’herba seca.”

Maria Barbal, Pedra de tartera

3. SINÒNIMS

Dos mots o expressions són sinònims quan volen dir el mateix o tenen el mateix referent. El context on es troben les paraules és important a l’hora de determinar si dos mots són sinònims. Així, anomenem sinònims perfectes aquells mots que poden aparèixer exactament en els mateixos contextos (guineu/guilla) i sinònims parcials aquells que es poden igualar només en determinades situacions (pinyol/os). De vegades, hi ha mots que tenen una forma semblant en una altra llengua i poden fer-nos creure que són sinònims. És el que anomenem falsos sinònims (adreça/direcció).

Tria el mot que no és sinònim dels altres tres.

rescatar agitar remenar sacsejarespera calma quietud repòsassenyalar dirigir orientar guiarapotecari medicament fàrmac remeixiular parlar xerrar piular

Escriu un mot del text que pugui ser sinònim d’aquests mots.

inclinats =oblicsinfantil = puerilpolidesa =pulcritudviandes = alimentsnaturalitat = desimbolturadificultats = complicacionstremolar = trontollarrogers = molls

Arrossega cada paraula a l’espai buit del seu sinònim parcial.adversari rivalconnectar endollar


enganxar adherircòmode fàcildispensar deslliurardisputa barallaequivocar errarsobirà reiindigent pobreegoista interessat

4. ANTÒNIMS

Els antònims són mots que s’oposen en sentit. Aquesta oposició depèn del context i pot ser de:

Oposició: el primer és contrari del segon (divertit/avorrit).Complementarietat: l’un exclou l’altre (mascle/femella). Inversió: l’aparició del primer implica l’existència del segon (comprar/vendre).

En alguns casos, l’antonímia es fa amb paraules diferents (viu/mort). En altres casos, es marca amb un prefix (real/irreal).

Tria l’antònim de cada mot.

vi sec = dolçclima sec = humit home sec = grascaràcter sec = afablecabell sec = gras

Busca en el text un antònim per a cada un d’aquests mots i escriu-lo.

petit = granricques = pobresminúscul = enormetèrboles = claressenzillesa = dificultatperd = guanyafluixa = fortalleuger = pesatprimeria = darreria

Arrossega cada paraula a l’espai buit del seu antònim.Sempre vol recordar la seva infantesa. (oblidar)Aquell arròs li va quedar excessivament cru. (cuit)Era molt extrovertit. (tímid)Les seves declaracions van encendre els ànims dels seguidors. (apaivagar)Durant la postguerra van estalviar molts diners. (malbaratar)L’àrbitre va llançar la moneda i va sortir cara. (creu)Dilluns que ve és dia festiu. (laborable)Aquell carrer era molt estret. (ample)Vàrem trobar el rostit una mica massa salat. (fat)Li han estret els pantalons perquè li anaven balders. (eixamplat)

5. POLISÈMIA / MONOSÈMIA

Un mot és polisèmic quan pot tenir més d’un significat. Per exemple: ull, corona, cap... Les paraules polisèmiques solen ser mots d’ús corrent. Per això s’usen en la llengua quotidiana i també en el registre literari. L’origen de la polisèmia pot tenir orígens diversos:

El canvi d’aplicació L’especialització L’analogia

Els mots monosèmics, en canvi, només tenen un significat. Per exemple, fèmur o hipotenusa. Això fa que s’utilitzin especialment en el llenguatge científic.


Tria quina opció és més precisa que el verb “fer” de cada frase.

El seu cosí almenys fa nou pams = mesurarEm sembla que avui faré una cassola d’ arròs.= cuinarAquest jersei no fa per anar a la inauguració. = adir-seVan fer dues cerveses i van començar a cantar al mig del carrer. = beureNo ens fem amb els cosins de Solsona. = avenir-se

Escriu a quin mot polisèmic corresponen totes dues definicions de diccionari.

Consigna Ordre que es dóna a la persona que mana un post, a un sentinella, a un guarda, etc.,Lloc d’una estació de ferrocarril, d’un aeroport, etc., on es dipositen provisòriament els equipatges dels viatgers.

RampaPla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell.Contracció involuntària, dolorosa i de poca durada de certs músculs o grups musculars.

PissarraLlicorella, especialment en forma de llosa.Superfície rígida de color clar apta per a escriure-hi i dibuixar-hi amb guix o retoladors especials.

ClauPeça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar.Allò que cal conèixer per a entendre una cosa.

BromaAllò fet o dit a algú amb el propòsit de riure’s d’ell.Boira, especialment poc espessa.

CortConjunt de totes les persones que componen la família i la comitiva del sobirà.Habitació, tancat, destinat al bestiar.

CepParany per a agafar llops, guineus, etc.Soca de la vinya.

TrompaInstrument musical de vent, de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s’eixampla gradualment des de l’embocadura al pavelló.Nas llarg i flexible que posseeixen altres animals, com el tapir.

Arrossega cada adjectiu per indicar el significat de les comparacions.La seva tieta és una cotorra. (xerraire)Ja de petit era una formigueta. Per això ha arribat tan amunt. (treballador)Anava de tigressa i mira com ha acabat. (seductora)Aquest cosí meu és una marmota. (dormilega)No se’n fien perquè és força papallona. (inconstant)Quan va entrar a l’empresa era un be. (dòcil)La Laia sempre s’havia de treure de sobre els borinots. (pesats)No sé si donar-li la feina. El veig força passerell. (inexpert)El seu avi? Ves quina rata! (avar)Després de tenir els bessons, es va convertir en una lloca. (maternal)

6. ADEQUACIÓ I PRECISIÓ


Sovint la nostra expressió resulta pobra i confusa perquè no utilitzem tots els recursos de què disposa la llengua. Per això cal que evitem aquests errors que ens impedeixen expressar-nos amb adequació i precisió:

- Vaguetats i imprecisions: quan utilitzem mots massa genèrics.El vent va tirar un arbre.La tramuntana va aterrar un pollancre.- Paraules comodí: mots molt generals i buits de contingut que no matisen els significats:

cosa, fet...- Barbarismes: mots d’altres llengües que són innecessaris perquè tenen un equivalent en la

llengua pròpia. - Vulgarismes: formes vulgars i col·loquials.

Tria quin és el mot més precís de cada sèrie per designar el diferents sons i sorolls.

El vol d’un insecte = brunzitUna respiració pesada = bleixLa llenya quan es crema = espetecDues copes de cava que topen = dringUna porta rovellada =grinyol

Escriu la forma correcta que permeti substituir l’únic barbarisme que hi ha a cada frase.

L’heroïna d’aquella contesa va ser afusellada a la paret del cementiri.La bombeta de la fanal s’ha fos i el carrer és foscSe li van embussar les canonades i van trucar al lampista.Si vols tancar bé la motxilla, compra un cadenat en aquesta ferreteria.No suporto que m’agafi els diners del portamonedes sense dir-m'ho.El seu xicot és molt avorrit: no li he sentit explicar cap acudit en tot el vespre.Se m'han acabat les cigarretes. Vaig a l’estanc a comprar-ne un paquet.El mecànic es va posar la granota per anar a treballar al garatge.

Arrossega el mot més precís cap al lloc que buit que li correspon.Com que no tenia feina, es va apuntar a la borsa de treball.Abans d’escriure la redacció, hauries de fer un esborrany.Els mitjans de comunicació són una part essencial de la societat actual.Volia saber el nombre de gent que vindrà a sopar.La pela de la poma era molt gruixuda.Em vull emprovar el vestit per veure si em va bé.Quan acabis de rentar-te les mans, et pots eixugar amb la tovallola,Ara vaig a classe de manualitats. Ja he après a brodar.Si vols dibuixar aquestes línies rectes, hauràs d’utilitzar l’escaire.Va treballar tan dur, que li van sortir butllofes a les mans.


Crèdits

Idea, concepte.Lluís Rius Oliva

Disseny i producció IDMON

La reproducció dels textos, les imatges i els àudios d'aquestes pàgines web s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE número 97, de 22 d'abril), el text del qual diu:

És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d'obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o analògic, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusió es faci a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només podrà dur-se a terme amb finalitats docents o d'investigació, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

MUDSdeMOTS és un conjunt d'unitats didàctiques amb exercicis sobre lèxic de camps semàntics concrets pensats per a estudiants de secundària i de batxillerat. El seu objectiu bàsic és aconseguir millorar la competència lingüística a partir de l'adquisició i consolidació de vocabulari nou, que ha de permetre un ús més ric, precís i variat de la teva llengua.

Un dels factors que més incideix en l'empobriment de la llengua és la substitució massiva de mots específics i precisos per vocables més genèrics. Sovint bategem d'arbre allò que en realitat és un vern, un pollancre, un salze o un teix. De vegades ens parlen d'ocell quan en realitat escau més pinsà, pit-roig o cadernera. Molta gent no sap què feia un baster o un manescal i de vegades es dubta si les gorgues són per banyar-s'hi o per enfilar-s'hi.

Confiem que utilitzareu MUDSdeMOTS per adquirir, consolidar i millorar el vostre lèxic. Serà un aliat de primer ordre en la vostra cursa cap a la maduresa lingüística i personal.

Algunes imatges de MUDS deMOTS han estat obtingudes per l'autor a través de fotografies personals. Altres gràfics han estat obtinguts a les següents webs de gràfics de lliure utilització. El seu ús no lucratiu està emparat en l'article 32 de la llei de la Propietat Intel·lectual.

MUDSdeMOTS (MdM) és un conjunt d'unitats didàctiques que consten essencialment d'exercicis sobre lèxic de camps semàntics concrets pensats per estudiants de secundària i de batxillerat.


L'objectiu bàsic que persegueixen és aconseguir que l'usuari d'aquestes pàgines web millori la seva competència lingüística a partir de l'adquisició i consolidació de nou vocabulari, que li ha de permetre un ús més ric, precís i variat de la seva llengua.

Hem pensat que el projecte es pot desplegar en dotze unitats dividides en quatre nivells:

inicial bàsic intermedi d'ampliació

NIVELL INICIAL

Les unitats didàctiques d'aquest nivell porten el títol genèric de El nom de cada cosa i proposen exercicis per adquirir i consolidar un vocabulari bàsic, gens especialitzat i molt proper a l'entorn vital de l'usuari. Estan especialment dissenyats per grups de reforç i per l'ús individualitzat, no necessàriament dins de l'aula. Són exercicis adequats per alumnes amb un vocabulari molt limitat, amb greus mancances de comprensió i expressió, o d'incorporació recent a la llengua catalana.

Cada unitat didàctica està formada per sis blocs temàtics i un de jocs relacionats amb el vocabulari de cada unitat. Cada bloc temàtic està format per quatre exercicis d'estructura molt marcada:

- aparellar rètols i dibuixos- tria entre opcions múltiples- escriure el nom d'un objecte que se li presenta o descriu- completar frases (escrivint o aparellant) o textos més llargs.

Cada exercici serà autocorrectiu i donarà la possiblitat de repetir-lo per millorar els resultats. Aquesta estructura prefixada serà fàcilment assimilable per l'alumne i molt aviat se sentirà còmode navegant per la pàgina.

El contingut de les unitats d'aquest nivell és el que segueix:


La casa L'escola i l'institut El carrer Botigues i mercats Vària Preposicions i adverbis Juguem-hi?

El nom de cada cosa 2 El cos humà Els vestits Relacions familiars Plantes i animals Vària Adjectius Juguem-hi?


El món on vivim Viatges i vehicles Vacances i lleure El temps Vària Verbs Juguem-hi?

NIVELLS BÀSIC, INTERMEDI I D'AMPLIACIÓ

Les unitats de nivell bàsic, intermedi i ampliació estan orientades a un camp lèxic concret i, per tant, tenen un grau d'aprofundiment molt més gran. El nombre de paraules que l'alumne aprèn o consolida és major i s'hi van incorporant elements més sofisticats (lectura i comprensió de textos literaris, registres més especialitzats, conceptes relacionats amb el currículum de llengua cada nivell...)


Cada unitat consta de sis apartats que contenen tres exercicis cadascuna i que van incrementant de nivell de dificultat. Quan s'arriba al tercer nivell, es pot passar a un altre apartat i així resoldre els divuit exercicis de què consta cada unitat.

Els exercicis són de tipologia molt diversa i demanen diferents competències i estratègies a l'hora de resoldre'ls. Cada exercici és autocorrectiu i paral·lelament hi ha unes activitats específiques d'avaluació per cadascun dels tres nivells.

Cada alumne/a pot recórrer individualment les diferents unitats i realitzar un autoaprenentatge o bé es pot utilitzar el material com a activitat d'un grup classe amb suport del professorat.

NIVELL BÀSIC

Com som

Exercicis centrats en l'aspecte físic de la gent, en els trets de personalitat , les actituds, els sentiments i en els estats anímics. En aquesta unitat es treballen també els adjectius i la descripció.

Temps de lleure

En aquesta unitat s'aprofundeix en el vocabulari relacionat amb les activitats culturals i de lleure: teatre, cinema, els esports i els jocs, l'art i la cultura...

De vint-i-un botó

Aquesta unitat se centra en el vestit, en objecte d'ús personal i en els complements. També s'hi treballa la descripció de personatges i els adjectius.

NIVELL INTERMEDI

Món de mones

Els exercicis d'aquesta unitat pretenen acostar-nos al món dels animals: conèixerem els seus noms, els sons que fan, les seves connexions amb la llengua...

Oficis bons per viure

En aquesta unitat treballarem les professions, els oficis, les activitats humanes d'avui i de sempre, les eines, els obradors i les botigues...

El món verd

En aquesta unitat mirarem de consolidar i ampliar els coneixements en el camp de les plantes i els vegetals, tant els que trobem en estat salvatge a la natura, com aquells que trobem en conreus i sovint com a aliments.

NIVELL D'AMPLIACIÓ

La fàbrica de les paraules

Els exercicis d'aquesta unitat versen sobre mots formats per composició, derivació, habilitació... i les estratègies per saber-ne el significat.

Una llengua rica i plena

En aquesta unitat treballarem la variació lingüística, tant a nivell geogràfic (familiarització amb aspectes dialectals) com històric (mots que de vegades substituïm per equivalències foranes sense necessitat).

Taller de semàntica

En aquesta unitat examinem les relacions de significat: sinonímia, antonímia, polisèmia..., així com l'ús del diccionari com a eina de consulta.


Guia d'ús

Des de la pantalla principal de Muds de Mots (MdM), pots triar el grup d'exercicis que més s'adapti als teus interessos o necessitats tant pel que fa al tema com al nivell de dificultat.

A partir d'aquesta primera tria accediràs a la portada de cada unitat, des d'on podràs fer una d'aquestes quatre coses:

- resoldre exercicis de lèxic del tema que has triat- posar a prova el que has après- veure les solucions dels exercicis- tornar a la pantalla principal

Si esculls l’opció de resoldre exercicis, pots seleccionar a la màquina el tema que més t'agradi fent clic al botó corresponent. A partir d’aquí, trobaràs que tots els exercicis tenen tres parts perfectament marcades:

PORTADA DE PRESENTACIÓ

En aquesta pantalla pots llegir una descripció general del tema. Pots triar entre els diferents nivells (tres o quatre) en què està dividit cada tema i llegir les instruccions de cada nivell. Fent clic a la icona d'inici passarem a la pantalla següent per començar a resoldre l'exercici.

RESOLUCIÓ EXERCICI

Seguint les instruccions rebudes, resoldràs els exercicis, que seran de tipologia diversa (arrossegar, fer clic, escriure...). En acabar podràs -a través dels botons- iniciar la correcció. Els exercicis es poden recomençar si no estàs satisfet del teu resultat. Si no saps ben bé què cal fer, podràs tornar a la portada per consultar novament les instruccions. Finalment, hi ha la possibilitat de sortir i tornar al menú d’exercicis.


CORRECCIÓ

Quan hagis acabat de resoldre l’exercici, pots corregir-lo fent clic al botó de corregir. Se’t mostraran els errors i si els resultats són satisfactoris (normalment a partir de 7/8 encerts) podràs passar a un nivell superior (fins a tres) del mateix tema fent clic a la rata que indica que has superat el nivell.

Icones de funcionament de l'exercici

CorregirReiniciarPortada SortirBotons de tria de nivellPromocionar al nivell següentTornar a la pantalla anterior


Documents

solucionari MDS