Solucions Geo&Hist 2nESO

Geografia i Història

2

Geografia i Història

2

PRIMER CICLE

Solucionari

TEIDE

La reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el

tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic queden rigorosament prohibides

sense l’autorització escrita dels titulars del copyright i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

© A. Alcoberro, J. Castillo, J. Cortada, E. Ferreres, J. Llorens, 2003© Editorial Teide SA - Viladomat, 291 - 08029 Barcelona

[email protected]

ISBN: 84-307-4724-9Dipòsit legal: B. 36.692-2003

Imprès a Zero pre impresión, SL - Sant Fructuós, 76 - 08004 Barcelona

ÍNDEX

Planeta Terra

Unitat 1: La població al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Unitat 2: Moviments naturals i migratoris . . . . . . . . . . . . . . . 13

Unitat 3: L’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Unitat 4: L’organització política de les societats . . . . . . . . . . . 21

Unitat 5: Europa i la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Unitat 6: Estats i societats del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Quadern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Societats històriques

Unitat 7: L’Islam. Al-Àndalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Unitat 8: La formació d’Europa (segles VIII-XII) . . . . . . . . . . . . 48

Unitat 9: La societat feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Unitat 10: Europa a la baixa edat mitjana (segles XIII-XV) . . . . 54

Unitat 11: La formació de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Unitat 12: Catalunya a l’època baixmedieval . . . . . . . . . . . . . 59

Quadern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

7

Avaluació inicial (pàg. 7)

a) Al món hi viuen aproximadament 6.000 milions d’habi-tants. El país més poblat és la Xina, amb 1.264.800 ha-bitants (dades de 1999).

b) L’emigració és el desplaçament d’una persona des del seulloc d’origen fins a un altre de destinació per guanyar-s’hila vida. La immigració és, des de la perspectiva del lloc dedestinació, el moviment de persones provinents de forad’aquesta destinació que s’hi han establert d’una manerapermanent.

c ) Una empresa multinacional és una empresa present a totel món. Això vol dir que ven els seus productes arreu delmón i que reparteix els centres de producció segons elsseus interessos estratègics i allò que cada país li pot oferir(sous baixos, mà d’obra qualificada, legislació tolerantamb les activitats nocives per al medi ambient, mercatspròxims, etc.). Convé que els exemples sorgeixin a partir

de productes d’ús quotidià i es refereixin a empreses ambseu central en diferents països.

d) El Parlament de Catalunya s’elegeix cada quatre anys, mit-jançant circumscripcions provincials i un sistema propor-cional i de llistes tancades. El Parlament nomena el presi-dent de la Generalitat, controla l’acció de govern, aprovaels pressupostos i legisla en els aspectes en què disposa decompetències, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia.

e) La Unió Europea aplega avui quinze estats –tot i que estàprevista la incorporació de deu més–. Constitueix un es-pai econòmic comú i disposa també d’algunes compe-tències polítiques comunes.

f) Resposta oberta. La resposta hauria d’incloure aspectesdiferents: econòmics (deute extern dels països pobres, di-ferències en indicadors com ara la renda o el PIB...), so-cials (condicions de vida de la població, analfabetisme,atenció sanitària...), demogràfics (taxes de natalitat i demortalitat, esperança de vida...), etc.

SOLUCIONARI

Planeta Terra

9

QUÈ, QUI, COM, ON?

Pàg. 11

1 No ho podem saber amb exactitud perquè les fonts erenpoc completes i poc fiables. Els primers censos modernsno van aparèixer fins al segle XVIII.

2 L’Antàrtida formaria part de l’anecumene, ja que es tractad’un dels grans buits demogràfics del planeta. El rigor delclima hi impedeix l’assentament de grans contingents depoblació.

3 Singapur: 6.027,8 hab./km2

Espanya: 79,6 hab./km2

Corea del Sud: 471,6 hab./km2

Austràlia: 2,4 hab./km2

Gran Bretanya: 243 hab./km2

4 El país amb la densitat de població més alta és Singapur.No és el que té un nombre total d’habitants més gran,ben al contrari. La raó està en la superfície tan petita queocupa l’estat de Singapur i en la posició estratègica enquè es troba.

5 Creixement vegetatiu de Catalunya: 380 hab.Creixement vegetatiu d’Espanya: 7.386 hab.Taxa de natalitat de Catalunya: 9,6‰Taxa de natalitat d’Espanya: 9,3‰Taxa de mortalitat de Catalunya: 9,5‰Taxa de mortalitat d’Espanya: 9,2‰

Pàg. 13

1 Les tres etapes són: el règim demogràfic antic, la transiciódemogràfica i el règim demogràfic modern. En la prime-ra, les taxes de natalitat i mortalitat eren molt altes, fet queprovocava que la població augmentés molt lentament. Enla segona trobem dues fases: en un primer moment esdóna un descens de la mortalitat, cosa que implica un

creixement accelerat de la població, i després es produeixla davallada de la natalitat. Finalment, la tercera etapa orègim demogràfic modern es caracteritza per l’existènciad’unes taxes de natalitat i de mortalitat molt baixes i uncreixement molt lent de la població.

2 La població no augmentava d’una manera acceleradaperquè la mortalitat era també molt alta a causa de lafam, les guerres i les pestes.

3 La mortalitat va disminuir perquè la Revolució Industrialva anar acompanyada de progressos en la higiene, la me-dicina i l’agricultura (alimentació).

4 La natalitat es va reduir com a resultat d’una complexa iprofunda transformació de la societat. S’han de tenir encompte causes socials i econòmiques, com ara l’augmentdel nivell de vida, el creixement de la urbanització, la di-fusió de mesures de control de la natalitat, els canvis enels valors familiars o els progressos en la incorporació dela dona al món laboral. No hi ha res més difícil que expli-car l’evolució dels comportaments de les parelles pel quefa a la procreació, ja que responen a una elecció indivi-dual dins el marc de societats molt complexes.

5 La major part de països en procés de desenvolupamentviuen actualment l’etapa de transició demogràfica.

Pàg. 15

1 Els climes més aptes per al desenvolupament de la vidahumana són els temperats, que es caracteritzen per unestemperatures suaus i pluges regulars.

2 Les zones amb abundància d’aigua tenen una densitat depoblació més elevada perquè l’aigua és un element fona-mental per a la vida humana.

3 Resposta oberta. Es pot fer referència a algun conflic-te contemporani conegut, com per exemple el cas deRwanda.

Unitat 1

La població al món

4 Per fer aquest exercici utilitzarem les dades del quadre de la pàgina 14, «Els dotze estats més poblats del món(1999)». Amb aquestes dades, la població xinesa repre-senta el 21,06% del total mundial i la població de l’Índia,el 16,5%.

5 L’estat amb la densitat de població més alta és BanglaDesh (935 hab./km2), i el que la té més baixa és Rússia(9 hab./km2).

Pàg. 17

1 • L’Àrtida són les terres insulars i continentals situades al’interior del cercle polar àrtic. El clima és molt fred,amb temperatures que poden arribar en alguns puntsa 50 graus sota zero. Això fa que les condicions de vi-da siguin extremament difícils i que els habitants d’a-questa regió siguin bàsicament els esquimals.

• El Sàhara és el desert més gran del món i està situat al’Àfrica septentrional. El clima es caracteritza per unagran aridesa, un aire molt sec, pluges mínimes i moltirregulars, temperatures molt altes i una gran oscil·la-ció tèrmica, característiques que provoquen que lescondicions per a la vida animal i vegetal siguin pès-simes i que la densitat de població sigui molt baixa(0,2 hab./km2). Al Sàhara només trobem població es-table als oasis; la resta d’habitants són nòmades.

• L’Amazònia és una extensa regió d’Amèrica del Sudtravessada pel riu Amazones i els seus afluents. Latemperatura és molt alta i constant (24-28 °C duranttot l’any) i les precipitacions són molt abundants (arri-ben a 3.000 mm anuals). Aquestes condicions climàti-ques i la vegetació selvàtica dificulten l’establiment depoblació, que és molt escassa.

2 Perquè són països amb un alt nombre d’habitants. Aquestfet s’explica per diversos factors: clima temperat, terresfèrtils, abundància d’aigua, disponibilitat de recursos i ma-tèries primeres, bones condicions de vida i de treball, i as-sentaments humans amb una llarga història.

3 Els principals estats de l’Àsia oriental són la Xina, el Japó,Corea del Nord, Corea del Sud, Taiwan, el Vietnam i lesFilipines.

Resposta oberta. Sempre s’han de tenir en compte elsfactors que s’han enumerat en l’apartat «La distribució dela població mundial» (pàg. 14).

4 Els principals focus de poblament a escala mundial són:l’Àsia oriental (1.500 milions d’habitants), l’Àsia meridional(1.250 milions d’habitants), l’Europa occidental i central(400 milions d’habitants), el sud-est d’Àsia (280 milionsd’habitants), el golf de Guinea (100 milions d’habitants), lacosta est dels EUA i els Grans Llacs (100 milions d’habi-tants), i el sud-est del Brasil (90 milions d’habitants).

Algunes ciutats importants de cadascun d’aquests focussón Pequín i Tòquio (Àsia oriental), Calcuta i Bombai (Àsiameridional), París i Londres (Europa occidental), Jakarta iSingapur (sud-est d’Àsia), Abuja i Accra (golf de Guinea),Nova York i Washington (costa est dels Estats Units), i Riode Janeiro i São Paulo (sud-est del Brasil).

5 El continent més poblat de la Terra és Àsia i el menys po-blat, Oceania. Àsia concentra el 61,1% del total de la pobla-ció mundial i Oceania, el 0,5%.

Pàg. 19

1 Els demògrafs optimistes creuen que els progressos de laciència i de la tecnologia permetran alimentar la poblacióencara que es mantingui l’actual ritme de creixement. Perla seva part, els demògrafs pessimistes afirmen que nopodem confiar pas tant en la tecnologia i que s’han d’in-troduir mesures per controlar la natalitat.

Resposta oberta.

2 En el gràfic de barres observem clares diferències entreels països desenvolupats i els països subdesenvolupatsquant a alguns indicadors demogràfics. Als països subdes-envolupats el nombre mitjà de naixements per dona ésmés alt, així com el percentatge de joves que donen allum entre els 15 i els 19 anys. A més, en aquests països lamortalitat infantil és molt elevada.

La fecunditat és generalment més alta als països que te-nen un nivell de desenvolupament més baix. Podem con-siderar-ne una excepció la situació de països com la Xinao els situats a la zona del Caucas, que, no són països gai-re desenvolupats i en canvi mantenen taxes de fecunditatbaixes. Això és degut a causes polítiques (política del fillúnic), econòmiques (crisi) i socials.

3 Malthus assegurava que la població creixia en progressiógeomètrica, mentre que els aliments només ho feien enprogressió aritmètica, de manera que s’havia de controlarla natalitat per evitar l’escassetat de recursos en el futur.

Els seus seguidors s’anomenen neomaltusians.

4 Els països desenvolupats han d’afrontar com a problemamés greu el de l’envelliment de la població. Els païsossubdesenvolupats, per la seva banda, han de fer front aproblemes com l’alt ritme de creixement de la població ol’accelerat èxode del món rural.

5 Segons el text, el principal problema és que el 90% delsnaixements actuals tenen lloc als països amb menys capa-citat per acollir la nova població.

ACTIVITATS (pàg. 20-23)

1 a) Primer paràgraf: amb la Revolució Industrial la mortali-tat catastròfica pràcticament va desaparèixer.

Geografia i Història 2

1 0

Segon paràgraf: els avenços de la Revolució Industrialtambé van permetre reduir la mortalitat en temps normals.

b) La mortalitat catastròfica es va reduir per diversesraons: la millora de l’alimentació (avenços en l’agricul-tura i la ramaderia), la millora dels transports i els pro-gressos de la medicina i la sanitat.

c ) La mortalitat «normal» es va reduir pels avenços mè-dics i sanitaris, la millora de la nutrició i l’increment delnivell de vida, els efectes dels quals es van notar espe-cialment en la caiguda de la mortalitat infantil i adoles-cent.

2 a) Bacil: bacteri de forma allargada, com un bastonet,que sol provocar malalties (tuberculosi, tifus...).

Tuberculosi: malaltia contagiosa d’evolució crònicaproduïda pel bacil de Koch. Afecta principalment el sistema pulmonar, però també pot danyar altres partsdel cos.

Diftèria: malaltia infecciosa aguda que causa molta fe-bre, molt contagiosa, causada pel bacil de Klebs-Löffler. La diftèria es caracteritza per un intens estat in-flamatori de les vies respiratòries superiors. Els malalts,generalment nens petits, presenten, a més d’aquestprocés inflamatori, altres símptomes, com ara pols dè-bil, temperatura alta i dificultat respiratòria.

Pesta: malaltia epidèmica produïda pel bacil Pasteurellapestis que es transmet directament de persona a per-sona o mitjançant animals com rates, puces, etc. Potser ganglionar o bubònica, pulmonar i cutània.

Rajos X: radiació electromagnètica originada en elstubs de descàrrega en xocar un feix de rajos catòdicsamb l’ànode.

Sèrum: solució d’electròlits utilitzada com a teràpia perrestablir l’equilibri hidroelectrolític. Així mateix, per sè-rum també entenem certes solucions obtingudes de lasang de diversos animals a qui s’ha provocat una in-fecció per tal d’obtenir anticossos. Aquesta soluciós’empra en el tractament d’algunes malalties bacteria-nes.

Ràbia: malaltia mortal provocada per un virus que ata-ca el sistema nerviós i que es transmet per mitjà de lasaliva d’animals rabiosos.

b) Resposta oberta.

La finalitat de les vacunes és preservar les personesd’una malaltia determinada.

c ) Louis Pasteur (1822-1895). Químic i biòleg francès.Autor de nombroses investigacions sobre les fermen-tacions, va demostrar que els microorganismes són elsagents de les malalties contagioses i els propagadors

de les infeccions en cirurgia. Va descobrir dos bacterisdels més coneguts: l’estafilococ i l’estreptococ. Tambéva descobrir un mètode d’esterilització (pasteurització)i va idear el principi de les vacunes com a mètode pre-ventiu.

d) Un producte és pasteuritzat quan ha estat sotmès a unprocediment que consisteix a escalfar-lo a diferentstemperatures i refredar-lo immediatament. Així s’a-consegueix destruir-ne alguns gèrmens importants.

3 a) La malària és transmesa pel mosquit Femmina ano-pheline. El còlera, per la seva part, s’agafa bevent aiguainfectada.

b) Al nostre país no es detecten principalment perquè lescondicions sanitàries i higièniques són molt millors i per-què alguns elements transmissors de les epidèmies (al-guns tipus de mosquits) no existeixen al nostre territori.

c) Les causes de la seva propagació són, segons el text, lapobresa, les guerres i els desplaçaments forçats de po-blació.

d) Resposta oberta. Cal tenir present que l’organitzaciópublica una revista mensual (MSF-E) on hi ha molta informació sobre les diferents actuacions que du a terme.

4 a) En el règim demogràfic antic la taxa de natalitat és altai la taxa de mortalitat també.

b) Durant el règim de transició demogràfica la natalitat esmanté alta durant la primera fase i inicia una clara da-vallada durant la segona fase. Pel que fa a la mortalitat,inicia un clar descens des de la primera fase.

c ) En el règim demogràfic modern, les taxes de natalitat ide mortalitat són molt baixes.

d) L’etapa en què es produeix un creixement més accele-rat de la població és el primer període de la transiciódemogràfica, mentre la natalitat es manté alta i la mor-talitat baixa progressivament.

5 a) El principal problema demogràfic que pateix la Xinaés, segons l’autor, que l’augment de població «devora»una gran part del creixement econòmic del país. Aixòes fa palès en fets com el creixement descontrolat deles ciutats, la falta de terres cultivables i l’escassetat d’ai-gua potable.

b) La població xinesa augmenta en 13 milions d’habitantsper any.

c ) La política oficial «aconsella» tenir un sol fill a les zonesurbanes, sota pena de rebre sancions si se sobrepassaaquesta xifra. A les àrees rurals es permet un segon fillsi el primer és una nena. En el cas de les minories ètni-ques, estan permesos fins a tres i quatre fills.

Resposta oberta.

1 1

Unitat 1


1 2

d) Les zones amb la densitat de població més alta es tro-ben a la costa est del país.

Les ciutats més importants són Pequín, Xangai, Tianjini Hong Kong.

e) Les zones amb la densitat de població més baixa sónla meitat occidental del país i els estats del nord, elsque són fronterers amb Rússia i Mongòlia.

f) El relleu de les zones més poblades és força pla (la zo-na més poblada del país se situa a la plana de la Xinameridional).

Per la seva banda, el centre i l’oest del país, que són leszones menys poblades, tenen un relleu més accidentati abrupte (altiplans i zones muntanyoses).

6 a) Els culis provenen de l’Índia.

b) Es van desplaçar a territoris colonials britànics i france-sos: el sud de l’oceà Índic i del Pacífic, el sud-est i sudd’Àsia, Àfrica, les Antilles i l’Amèrica del Sud.

c ) Treballaven a les plantacions agrícoles com a mà d’o-bra barata.

Aprenc a fer... El comentari d’una sèrie estadística

Descripció de les dades: evolució de la població mundial desdel 10.000 aC fins al 1999. Les dades estan expressades enmilions d’habitants. La tendència general que mostra la sèrieestadística és la d’un creixement progressiu de la poblaciómundial. Fins al 1750 aquest creixement és molt lent, però apartir d’aquesta data, i sobretot al llarg del segle XX, la pobla-ció creix a un ritme molt accelerat. Cal destacar que, pràctica-ment, la població ha crescut tant els darrers quaranta anyscom durant tota la resta de la història de la humanitat.

Interpretació de les dades: la població augmentà lentamentfins al 1750 a causa de l’alta mortalitat provocada per la fam,les epidèmies i les guerres. A mitjan segle XVIII, l’inici de laRevolució Industrial va anar acompanyat d’avenços impor-tants en la higiene, en la medicina i en l’alimentació, cosaque va provocar una reducció de les taxes de mortalitat i do-nàr lloc a un constant increment de la població. Un dels pro-blemes demogràfics més importants amb què s’enfronta lahumanitat avui és que els països del Tercer Món concentrenla major part del creixement de la població mundial, fet quedificulta el creixement econòmic d’aquests països.

1 3

QUÈ, QUI, COM, ON?

Pàg. 27

1 • Àfrica: taxa de natalitat alta.

• Amèrica Llatina: taxa de natalitat baixa (propera, però,a la mitjana).

• Amèrica del Nord: taxa de natalitat baixa.

• Àsia: taxa de natalitat baixa (propera, però, a la mitjana).

• Europa: taxa de natalitat baixa.

• Oceania: taxa de natalitat baixa.

2 Perquè una població es renovi i, d’aquesta manera, restiassegurada la continuïtat de les generacions, les xifres defecunditat han de ser iguals o superiors a 2,1. La taxade fecunditat és molt alta a l’Àfrica i molt baixa a Europa.

3 Una política natalista vol fomentar la natalitat, mentre queuna política antinatalista vol reduir les taxes de natalitat.

4 Resposta oberta. Les taxes de natalitat més altes es donena l’Àfrica i les més baixes, a Europa.

5 Els estats que l’any 1998 tenien una taxa de fecunditatmés alta (nombre mitjà més alt de fills per dona) són elsEstats Units, Suècia, Irlanda, Finlàndia i Dinamarca. Elsque tenien la taxa de fecunditat més baixa són Espanya,Itàlia, Alemanya i Grècia.

Pàg. 29

1 • Argentina: taxa de mortalitat infantil baixa.

• Austràlia: taxa de mortalitat infantil molt baixa.

• Bolívia: taxa de mortalitat infantil alta.

• Xina: taxa de mortalitat infantil mitjana.

• Etiòpia: taxa de mortalitat infantil molt alta.

• Japó: taxa de mortalitat infantil molt baixa.

• Sierra Leone: taxa de mortalitat infantil molt alta.

• Turquia: taxa de mortalitat infantil mitjana.

2 La taxa de mortalitat infantil relaciona el nombre de de-funcions de persones que no han arribat al primer any devida amb el nombre de nascuts vius. L’esperança de vidaés el nombre mitjà d’anys que una persona pot esperarviure en néixer. La taxa de mortalitat infantil s’expressa entants per mil i l’esperança de vida s’expressa en anys.

3 Causes que incideixen en la mortalitat:

• Naturals: clima, salubritat, absència d’endèmies, sexe iedat.

• Socials: alimentació, condicions econòmiques, assis-tència mèdica, educació sanitària i higiènica, i riscos del’activitat laboral.

4 Resposta oberta. Les taxes de mortalitat infantil més alteses donen a l’Àfrica i les més baixes, a l’Europa occidentali l’Amèrica del Nord.

5 La tendència que ha seguit és a augmentar. Pel que faal període 1995-2000, el continent que té una esperan-ça de vida més alta és l’Amèrica del Nord (76,9 anys) iel que té una esperança de vida més baixa és l’Àfrica(53,8 anys). La diferència d’anys és de 23,1.

Pàg. 31

1 Els països més vells són Alemanya i el Regne Unit. Efec-tivament, són també els països més desenvolupats.

2 La línia de la Unió Europea i els Estats Units té una ten-dència lleugera a la baixa, de manera que s’ha passat d’u-na xifra de 106 el 1976 a una xifra de 105 el 1996. Res-pecte al Japó i el Canadà, la tendència és la contrària, és adir, la línia segueix una tendència ascendent. En el cas delJapó, s’ha passat de 103 el 1976 a 104 el 1996, i en el casdel Canadà, de 101 el 1983 a 102 el 1996.

Unitat 2

Moviments naturals i migratoris

El país que tenia el percentatge més alt de dones el 1996era els Estats Units. El més baix va correspondre al Canadà.

3 La composició per sexes d’una població es pot veure alte-rada pels moviments migratoris, ja que, generalment, l’e-migració per motius econòmics es dóna sobretot entre elshomes.

4 Resposta oberta.

5 Piràmide de perfil triangular: població expansiva, ambpredomini dels grups d’edat joves. La base és àmplia idisminueix gradualment a mesura que s’ascendeix capals grups de més edat.

Piràmide de perfil campaniforme: població estancada ien envelliment progressiu. La base, formada pels grupsd’edat més jove, és més reduïda que en el model anteriori, per tant, es tracta d’una població amb menys possibili-tats de creixement. A partir de l’edat adulta hi ha una dis-minució lenta cap al cim, de manera que es dibuixa unperfil de campana.

Piràmide de perfil en urna: població en decreixement.La base és molt estreta, mentre que cada cop són mésimportants els grups d’edat adulta i vella. Es tracta d’unapoblació molt envellida sense possibilitats de creixement.

Pàg. 35

1 Emigració: desplaçament d’una persona des del seu llocd’origen fins a un altre de destinació per establir-hi la resi-dència habitual.

Immigració: des de la perspectiva del lloc de destinació,moviment de persones provinents de fora d’aquesta des-tinació que s’hi han establert d’una manera permanent.

Saldo migratori: percentatge que resulta de restar alnombre d’immigrants el dels emigrants. Pot ser positiu onegatiu.

Creixement real: percentatge que té en compte tant elcreixement natural com el saldo migratori. S’obté mitjan-çant la fórmula:

creixement real = creixement natural + saldo migratori

2 Resposta oberta.

Les destinacions dels grans corrents migratoris sónl’Amèrica del Nord, l’Europa occidental, Austràlia i els paï-sos del golf Pèrsic. A escala més reduïda també reben im-migrants països com l’Argentina, Israel, la República deSud-àfrica, el Japó i Singapur.

3 Resposta oberta.

4 Els països d’on marxa molta gent experimenten una re-ducció important de població jove, que és la que acostu-ma a desplaçar-se. Per la seva banda, els països receptorsd’immigrants es beneficien d’un increment d’aquest seg-

ment de població. Això afecta el nombre de persones enedat de treballar i amb possibilitats de tenir més fills.

5 Resposta oberta. Es pot admetre qualsevol resposta rela-cionada amb el desig de millorar les condicions de vida, la promoció laboral i l’afany de fugir de la pobresa i de l’atur.

Pàg. 37

1 La migració interior es produeix dins d’un mateix estat,mentre que la migració exterior només té lloc quan l’emi-grant canvia d’estat. Són exemples de migració interiorl’èxode rural o els anomenats moviments pendulars pro-fessionals. Són exemples de migració exterior les de màd’obra (d’un país a un altre) o les colonitzacions.

2 Bèlgica: +19.500Dinamarca: +11.700Alemanya: +93.000Holanda: +47.700Finlàndia: +3.700Suècia: +5.300Regne Unit: +60.000

En tots els casos el saldo és positiu, ja que són països in-dustrialitzats i amb un alt nivell de vida, cosa que els famolt atractius per a les persones que intenten millorar lesseves condicions de vida.

3 Perquè l’immigrant topa sovint amb dificultats impor-tants: rebuig als països receptors, condicions de vida i ha-bitatges poc dignes, discriminació laboral, dificultats ambel nou idioma, etc.

4 Alguns estats han intentat limitar l’entrada de treballadorsestrangers endurint les lleis d’immigració. Així, han orga-nitzat rígids sistemes de control, per exemple establintquotes.

5 L’autor argumenta aquesta afirmació assegurant que,amb el temps, el tancament de fronteres no farà sinótransformar els països rics en guetos. En contra d’aquestaopció, els països occidentals haurien de veure en les mi-gracions la font d’un dinamisme nou que els permetitransmetre a les generacions futures els valors a què es-tan aferrades.

Resposta oberta.

Pàg. 39

1 Els principals moviments migratoris a Espanya fins a l’any1975 han estat les migracions interiors cap a les zones ur-banes més desenvolupades i les emigracions als estatsmés desenvolupats d’Europa.

2 Les zones amb més immigració en termes percentualsdurant la dècada de 1960 van ser les províncies d’Àlaba,


1 4

1 5

Madrid i Barcelona; destaquen també Alacant, les Ba-lears, Biscaia, Guipúscoa, Tarragona i València.

Les zones amb més emigració en termes percentuals vanser Extremadura, algunes províncies d’Andalusia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, i les províncies de Terol i Cas-telló.

3 La majoria d’immigrants provenen de la Unió Europea(29,4%), Àfrica (27,4%) i Amèrica (27%).

4 Segons l’ONU, Espanya haurà d’acollir 12 milions d’im-migrants fins al 2050 per equilibrar la disminució de lapoblació, mantenir la força de treball actual i garantir lespensions dels seus habitants.

5 Els immigrants ocupen llocs de treball poc qualificats enl’agricultura, la construcció, la indústria i els serveis.


1 a) 1997: 4,05 milions.1998: 4,01 milions.S’ha produït un descens.

b) L’estat de la Unió Europea que té la taxa de naixe-ments més elevada és Irlanda (14 nadons per cada1.000 habitants). L’estat que té la taxa de naixementsmés baixa és Espanya (9,3 nadons per cada 1.000 ha-bitants).

c ) L’Eurostat és l’oficina estadística de la Unió Europea. És,per tant, l’organisme encarregat de centralitzar les es-tadístiques dels països comunitaris (sobre demografia,medi ambient, economia...).

2 a) Resposta oberta.

b) A l’Amèrica del Nord, a Europa i a Oceania. Es tractade regions industrialitzades i amb un nivell econòmic isanitari molt alt.

c ) A l’Àfrica. Es deu a la pobresa i a la falta de recursos sa-nitaris.

d) L’esperança de vida ha augmentat progressivamentdes de 1950. Als països desenvolupats ha passat de 66als 75 anys de l’actualitat. Pel que fa als països en viade desenvolupament, ha passat de 40 a 63 anys. Ladiferència entre els dos grups de països s’ha reduït: el1950 era de 26 anys i actualment és de 12.

3 a) Les regions que l’any 1995 tenien un percentatge mésalt de persones amb una edat superior als 65 anyseren les desenvolupades. Són regions amb una natali-tat baixa i una esperança de vida alta, que responen alperfil de països vells.

b) Segons el gràfic, sí, ja que augmentarà arreu el per-centatge de persones de 65 anys i més. Aquest enve-

lliment té conseqüències importants. Així, alguns go-verns ja estudien reformar el sistema de pensions, atèsque hi haurà menys persones cotitzant a la SeguretatSocial. A més, cada vegada s’hauran de destinar mésrecursos a la construcció de residències per a la gentgran i a la formació de professionals per atendre’ls.

4 a) Resposta oberta. Ha de fer referència als motius polí-tics, ideològics, ètnics, religiosos, etc. del desplaçamentde refugiats.

b) Segons el text, les situacions en què es poden trobarels refugiats quan arriben a un país nou són diverses.Es poden trobar que la seva presència no és acollidade bon grat, ja que es pensa que pot crear problemeseconòmics i socials. En alguns països, però, els refu-giats han estat ben rebuts i s’han integrat perfecta-ment a les noves comunitats.

c ) Resposta oberta. En tot cas, fóra molt positiu fer unalectura d’alguns articles de la Declaració Universal delsDrets Humans.

d) Resposta oberta. Ha de recollir les idees principals deldibuix i dels peus que l’acompanyen.


b) El text denuncia els obstacles per frenar els correntsd’immigrants a escala internacional. Així, els països dedestinació es mostren cada vegada menys disposats aacollir els treballadors immigrants, de manera que tan-quen les fronteres i els cossos de seguretat intervenenamb més rigor.

El text denuncia també que, al voltant de la immigra-ció, es forgen imatges falses que converteixen l’estran-ger en culpable.

c) Resposta oberta.

6 a) Analfabetisme: situació en què una persona no sap es-criure ni llegir amb un mínim de comprensió.

b) El continent on es concentra un percentatge d’anal-fabets més alt és l’Àfrica. També destaca l’Àsia meri-dional.

c ) L’analfabetisme pràcticament ha desaparegut a l’Amè-rica del Nord, a tot Europa (hi ha petites excepcions:Portugal, Albània i Macedònia) i a Oceania (menys aNova Guinea).

d) Sí. L’analfabetisme limita en gran mesura les possibili-tats de creixement dels països subdesenvolupats, jaque impedeix formar tècnics i professionals de tots elsàmbits capaços de millorar la situació d’un país en elfutur.

7 Resposta oberta.

Unitat 2


1 6

Aprenc a fer... La lectura d’una piràmide d’edats

Piràmide d’edats d’Alemanya. Respon a un perfil en urna,propi d’un país desenvolupat amb una població envellida ien decreixement. La base de la piràmide és molt estreta, laqual cosa indica que és un país amb una taxa de natalitatmolt baixa. En el cas d’aquesta piràmide, és interessant des-tacar els efectes sobre la població de la Primera (1914-1918) ila Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Piràmide d’edats de Mali. Ens trobem davant d’un cas com-pletament diferent de l’anterior. Es tracta d’una piràmide deperfil triangular que correspon a un país en desenvolupa-ment caracteritzat per una població jove i en creixement. Elsgrups que inclouen persones entre 0 i 15 anys són els mésnombrosos, la qual cosa indica que la taxa de natalitat ésmolt elevada. En canvi, els grups d’edat de més de 65 anyssón molt reduïts, la qual cosa també ens dóna argumentsper assegurar que l’esperança de vida és baixa.

1 7

QUÈ, QUI, COM, ON?

Pàg. 47

1 Població activa: la que treballa i exerceix una activitat re-munerada (població ocupada) i la que està disposada aincorporar-se al món del treball i busca feina (poblacióaturada).

Població no activa: tota la resta de la població.

Població urbana: la que viu a les ciutats.

Població rural: la que viu al camp.

2 Sector primari: piscicultura, granja de porcs.

Sector secundari: fàbrica de conserves, central elèctrica.

Sector terciari: restaurant, parc d’atraccions, gestoria,centre d’ensenyament, empresa de mudances, servei do-mèstic.

A partir de la definició del llibre, la mina de sal pot inclou-re’s tant al sector primari com al secundari, tot i que, engeneral, la mineria tendeix a incloure’s en el sector se-cundari.

3 Als països desenvolupats predominen els sectors terciari isecundari. Als menys desenvolupats, hi predomina el sec-tor primari. La causa d’aquest fet és l’accés desigual a latecnologia.

4 El sector primari és més reduït a França i Itàlia, perquè estracta de països desenvolupats.

5 El sector primari és més nombrós a la Xina, Indonèsia iNigèria, perquè són països menys desenvolupats.

Pàg. 49

1 En una societat anònima, les accions poden ser venudes aqualsevol persona; en una societat limitada, les participa-cions no poden ser venudes lliurement.

2 La finalitat de les cooperatives és satisfer les necessitatscomunes dels seus associats.

3 Les empreses públiques són les que depenen de l’Estat od’altres organismes públics.

4 Els estats que tenen un nombre més elevat d’empresessón el Regne Unit (3.529), Alemanya (3.282) i Itàlia(3.252). Els estats on les empreses petites i mitjanes ocu-pen un percentatge més alt de població són Grècia(86,5), Itàlia (79,9), i Espanya i Portugal (79,2).

5 Les empreses més grans del món pertanyen sobretot alsEstats Units d’Amèrica (35), el Japó (23), Alemanya (14) iFrança (10).

Pàg. 51

1 «El mercat laboral és força rígid»: vol dir que el mercat nocrea nous llocs de treball de manera accelerada o il·limi-tada.

2 Drets individuals dels treballadors: a l’ocupació, a la lliu-re elecció de professió o ofici, a la promoció, a no patirdiscriminacions, a la seguretat i la higiene, a la intimitat i apercebre puntualment el salari.

Drets col·lectius dels treballadors: reunió, participació,lliure sindicació i vaga.

Deures dels treballadors: complir les obligacions del llocde treball, respectar les mesures de seguretat i higiene,executar les instruccions de l’empresari i contribuir a lamillora de la productivitat.

3 L’atur estacional és el que es produeix en una època del’any en què no es genera activitat. L’atur estructural és el que no es pot superar malgrat el creixement de l’eco-nomia.

La taxa d’atur reflecteix el percentatge de població activaque no treballa.

Unitat 3

L’activitat econòmica

taxa d’atur = població ocupada x 100 / població activa

4 Segons la Constitució, els poders públics han de promou-re el progrés social i econòmic, garantir una distribució re-gional equitativa de la renda i impulsar la plena ocupació.També han de garantir la formació, la seguretat i la higie-ne en el treball i el descans necessari.

5 El percentatge d’atur més alt es dóna al Brasil, Haití, al-guns països africans, Espanya i alguns països balcànics.

A l’Àsia, alguns països tenen gairebé plena ocupació i al-tres, un percentatge d’ocupació moderat o mitjà.

Pàg. 53

1 El sistema econòmic capitalista es caracteritza pel prota-gonisme del lliure mercat, per la propietat privada delsmitjans de producció i per l’obtenció del màxim beneficicom a objectiu de tota l’activitat econòmica. Per contra, elsistema econòmic socialista es basa en la propietat estataldels mitjans de producció i en la planificació de l’activitateconòmica.

2 El PIB es refereix al valor total dels béns i serveis produïtsen un país. El PNB s’obté restant del PIB la part generadapels estrangers residents al país i sumant-hi la part que elsciutadans del país han obtingut a l’estranger.

3 Entre els estats amb un PNB per habitant alt (més de10.000 dòlars per càpita), es poden esmentar: els EstatsUnits, Canadà, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Suïssa,Noruega, Suïssa i els estats membres de la Unió Europea.

Entre els estats amb un PNB per habitant baix (menys de1.000 dòlars per càpita) es poden esmentar: Hondures,Nicaragua, Guyana, Surinam i la majoria d’estats de l’À-frica subsahariana i l’Àsia del sud i del sud-est.

4 PIB per habitant (dòlars)Alemanya: 25.754,8Bangla Desh: 341,7Canadà: 20.816,3Espanya: 14.823,3Estats Units: 32.639,4Índia: 384,4Japó: 34.281,5Mèxic: 4.966,1Nepal: 222,2Níger: 190,4Noruega: 34.750Romania: 1511,1Senegal: 521,7Turquia: 2.826,4Xina: 782,3

El comentari hauria de relacionar el PIB per habitant delsestats amb el seu grau de desenvolupament.

5 La sigla IDH significa ‘índex de desenvolupament humà’.L’IDH s’obté a partir de la valoració de tres elements: l’es-perança de vida, el grau d’instrucció i el nivell de renda dela població.

Els primers estats segons l’IDH pertanyen a Europa i aAmèrica del Nord. Els últims pertanyen a Àfrica.

Pàg. 55

1 Les funcions principals d’un banc central són: fabricar iposar en circulació els bitllets i monedes de curs legal,controlar el funcionament del sistema bancari, exercir dedipositari de les reserves d’or i de moneda estrangerade l’Estat, emetre deute públic i fer préstecs a organismesoficials i bancs privats.

2 A més de rebre dipòsits i prestar diners, avui dia els bancshan diversificat les seves activitats. Així, duen a terme fun-cions com canviar moneda, pagar rebuts, emetre targetesde crèdit, i comprar i vendre accions.

3 A diferència dels bancs, les caixes es van constituir com aentitats sense ànim de lucre, al servei de la classe treballa-dora i del petit estalviador. A més, les caixes actuen sota elcontrol d’organismes públics i estan obligades a invertiruna part dels seus beneficis en obres socials i culturals.

4 Les accions són les parts en què es considera dividit el ca-pital d’una empresa. Les obligacions són títols que els par-ticulars poden comprar en canvi d’un interès determinat.A diferència de les accions, doncs, les obligacions garan-teixen un interès fix, al marge dels resultats econòmics del’empresa.

5 La borsa és un mercat de capitals on es poden comprar ivendre accions.

Pàg. 57

1


1 8

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

2

Les principals diferències entre les dades de Catalunya i d’Espanya es refereixen al pes inferior del sector primari ial pes superior del secundari a Catalunya.

3 Comunitats autònomes amb un PIB per càpita superior ala mitjana espanyola: les Balears, el País Basc, Madrid,Catalunya, Navarra, la Rioja, Aragó i les Canàries.

Comunitats autònomes amb un PIB per càpita inferiora la mitjana espanyola: Melilla, Andalusia, Extremadu-ra, Ceuta, Múrcia, Castella-la Manxa, Galícia, Astúries,Castella i Lleó, Cantàbria i la Comunitat Valenciana.

4 La Unió Europea constitueix una unitat econòmica perquèles persones, les mercaderies i els capitals poden traslladar-se d’un estat a un altre de la Unió sense cap tipus d’obsta-cle. També constitueix una unitat monetària perquè la ma-jor part d’estats han adoptat la moneda comuna, l’euro.

5 PIB per càpita més alt: Luxemburg, Dinamarca, els PaïsosBaixos, Irlanda i Àustria.

PIB per càpita més baix: Grècia, Portugal, Espanya, Françai Finlàndia (que té el mateix PIB per càpita que el RegneUnit i Suècia).


1 a) Les multinacionals són grans corporacions que supe-ren els límits d’un estat i tenen seus repartides per di-verses parts del món.

b) 16 pertanyen als Estats Units; 16 pertanyen al Japó, i 7,a Alemanya.

c ) Els tres sectors industrials amb més presència a la llistasón: 1) automòbil; 2) comerç; 3) electrònica i semicon-ductors.

d) Les cinc empreses amb una xifra de beneficis més altasón: Ford Motor (22.071 milions de dòlars), GeneralElectric (9.296 milions de dòlars), AT&T (6.398 milions

de dòlars), Exxon (6.370 milions de dòlars) i IBM(6.328 milions de dòlars).

Les cinc empreses que han tingut pèrdues són: Hitachi(2.651 milions de dòlars), Marubeni (921 milions dedòlars), Nissho Iwai (771 milions de dòlars), Itochu(267 milions de dòlars), Nissan Motor (217 milions dedòlars), Toshiba (109 milions de dòlars) i Sumitomo(102 milions de dòlars).

e) Les cinc empreses amb un nombre de treballadorsmés gran són: Wal-Mart Stores (910.000), US PostalService (904.636), General Motors (594.000), Daim-ler-Chrysler (441.502) i Siemens (416.000).

f) Resposta oberta. En tot cas, és important destacar laidea que algunes multinacionals tenen ingressos supe-riors al PIB de països tan significatius com els que apa-reixen al gràfic.

g) Resposta oberta.

2 a) L’Equador, Belize, Algèria, el Sàhara Occidental, Líbia,l’Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, Bahrain, Qatar, laUnió dels Emirats Àrabs, Jordània, l’Iraq, Síria, el Líban,l’Iran, l’Afganistan.

b) Resposta oberta. Cal remarcar la discriminació que pa-teix la dona en l’accés al mercat laboral.

c ) Resposta oberta. En tot cas, cal destacar que les causessón diverses si tenim en compte el panorama mundial,ja que la discriminació laboral no pot deslligar-se d’altrestipus de discriminació que pateix la dona (per exemple,en l’accés a l’educació). En el món occidental, tot i quedurant els darrers trenta anys s’han produït canvis signi-ficatius en el paper de la dona, sovint ens trobem ambsituacions tan discriminatòries com sous més baixos queels dels homes per la mateixa feina, més dificultats depromoció en el treball pel fet de ser dona, taxes de con-tractes a temps parcial més elevades, etc.

3 Activitat oberta.

4 a) La taxa d’atur reflecteix el percentatge de població ac-tiva que no treballa (està desocupada), i és un indica-dor de l’evolució del mercat laboral. La fórmula perobtenir la taxa d’atur és la següent:

població aturadataxa d’atur = ————————————————- 3100

població activa

b) Es distingeixen quatre fases: 1) augment pronunciatentre el 1980 i el 1986-1987; 2) descens entre el 1987i el 1992; 3) augment entre el 1993 i el 1994; 4) des-cens pronunciat entre el 1995 i el 2000.

c ) Els anys amb una taxa d’atur més alta a Espanya són1986 i 1987. Els anys amb una taxa d’atur més alta aCatalunya són 1984, 1985 i 1986.

1 9

Unitat 3

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari


2 0

5 a) Són uns indicadors que ens permeten mesurar aquellsaspectes que tenen una incidència directa sobre la po-blació, i que reflecteixen les situacions reals de riquesao pobresa en un país. Exemples: taxa de mortalitat in-fantil, esperança de vida, taxa d’analfabetisme, índexd’escolarització, nombre de metges per cada 1.000 ha-bitants, etc.

b) Països que destinen un percentatge més alt del PNBa educació i salut: Suècia, Dinamarca, Austràlia i elsEstats Units.

Països que n’hi destinen menys: Nigèria, Indonèsia, laRepública Dominicana, Mali i l’Índia.

Els països desenvolupats, que disposen de més recur-sos, poden destinar un percentatge més alt del seuPNB a educació i salut.

c ) Austràlia, Dinamarca, Espanya, els Estats Units i Suèciamostren una taxa d’alfabetització pròxima al 100%.Per contra, Etiòpia i Mali se situen per sota del 40%. Laresta d’estats mostren valors intermedis.

d) Una despesa educativa molt reduïda no permet l’ade-quada formació de les generacions que, en un futur,han d’intentar millorar la situació econòmica del país.Gràcies a l’educació es poden crear oportunitats perals joves (nois i noies) i lluitar contra la pobresa. Així,l’educació és una de les maneres més eficaces de pro-moure el desenvolupament.

També és molt important la promoció de la salut i lalluita contra les malalties que assoten els països méspobres. La millora de la salut pública és un element fo-namental per al progrés social.

6 a) L’índex de desenvolupament humà és un indicadoreconòmic i social que s’obté a partir de la valoració detres elements: l’esperança de vida, el grau d’instrucciói el nivell de renda de la població.

b) Els països amb un IDH més alt es concentren a l’Amè-rica del Nord, el Con Sud, l’Europa occidental i central,alguns petits estats petroliers de la península Aràbiga,Corea del Sud, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda.

Els diferents valors de l’IDH manifesten diferènciesquant als factors que incideixen en l’esperança de vida(com l’alimentació, la higiene i la sanitat), el grau d’ins-trucció i la riquesa de la població.

c ) Un 20% de la població mundial disposa del 86% delPIB mundial; un 60% de la població només en dispo-sa del 13%; i un altre 20% de la població només obtél’1% del PIB mundial.

d) Resposta oberta. Cal valorar la coherència i claredatexpositives, l’ús d’informacions diverses i la capacitatper interrelacionar-les.

7 a) La borsa és un mercat de capitals on podem comprar ivendre valors, és a dir, accions i obligacions. En la bor-sa, hi participen les empreses, els particulars, l’Estat i lesentitats financeres. Els uns, perquè necessiten diners iofereixen accions i obligacions; els altres, perquè volencomprar-ne com una forma d’inversió. No obstant ai-xò, la compravenda de títols només pot ser efectuadaper les agències i les societats de valors i borsa, queexerceixen d’intermediàries entre els interessats a ad-quirir o liquidar valors borsaris.

b) La causa va ser un comunicat de premsa fals quereflectia grans pèrdues en els resultats de l’empresa,així com la renúncia d’alguns dels seus alts execu-tius. La informació del comunicat va ser distribuïda desd’Internet i la van rebre ràpidament agències i televi-sions.

c ) Tots dos, però sobretot els mitjans de comunicació quevan difondre la notícia sense comprovar-la.

d) Resposta oberta.

2 1

QUÈ, QUI, COM, ON?

Pàg. 65

1 Sobirania nacional: principi polític que estableix que elpoder emana del poble.

Sufragi universal: sistema electoral en què tenen dret devot totes les persones majors d’edat.

Divisió de poders: l’organització política de l’Estat s’es-tructura en tres grans poders independents: el legislatiu(que correspon al parlament), l’executiu (govern) i el judi-cial (jutges i tribunals).

Llibertat: facultat d’obrar com es vulgui, de triar per unmateix; l’únic límit de la llibertat d’un mateix és la llibertatdels altres.

Constitució: norma general que regula el sistema políticd’un estat, ja que totes les lleis i disposicions del parla-ment i del govern de l’Estat han de respectar-la. És l’ex-pressió de la sobirania del poble i tots els ciutadans estanobligats a acatar-la.

2 Un partit polític és una associació que aplega personesamb idees comunes i que presenten un programa de govern.

3 En un estat democràtic, definit per una constitució, el po-ble vota, mitjançant sufragi universal, els diputats que for-men el parlament. El cap d’estat –rei o president de la república– nomena president del govern la persona ele-gida pel parlament. El president del govern nomena elsministres.

4 Les dones van obtenir el dret de vot a Espanya el 1931.Fins aleshores el sistema no era realment democràtic, jaque es fonamentava en el sufragi universal masculí.

5 En una monarquia, el cap d’estat –el rei– és vitalici i here-ditari. En una república, el cap d’estat –el president de la

república– és elegit per un període d’un cert nombred’anys.

Les democràcies han de complir diversos principis bàsics:sobirania nacional, sufragi universal, divisió de poders,drets individuals i igualtat davant la llei. Els règims políticsque incompleixen aquests principis són dictadures.

Pàg. 67

1 Vegeu el quadre «Nació i estat» (pàg. 66 del llibre de l’a-lumne) i la definició de nacionalitat que apareix al glossa-ri (pàg. 67 del llibre de l’alumne).

2 Catalunya va disposar d’un govern propi fins al 1716, anyque va ser abolit pel decret de Nova Planta.

3 El Parlament de Catalunya és la institució elegida pel po-ble de Catalunya que té el poder legislatiu, aprova elspressupostos i controla l’acció del Govern, d’acord ambl’Estatut d’Autonomia.

4 Resposta oberta.

5 El Vallès Occidental; les seves capitals són Sabadell iTerrassa.

Pàg. 69

1 Espanya és una monarquia constitucional, i el cap de l’Es-tat és el rei. El poder executiu correspon, en els seus àm-bits respectius, al Govern central o Consell de Ministres,als governs autonòmics i a les administracions locals. Elpoder legislatiu correspon, en els seus àmbits respectius,a les Corts (formades per dues cambres: Congrés delsDiputats i Senat) i als parlaments autonòmics. El poder ju-dicial correspon als jutges i magistrats; el Tribunal Supremn’és l’òrgan jurisdiccional superior, i el Consell General del Poder Judicial s’encarrega del seu govern intern; el

Unitat 4

L’organització política de les societats

Tribunal Constitucional s’encarrega de la interpretació dela Constitució, en cas de conflicte.

2 Monarquia parlamentària: monarquia en què el rei sesotmet a la voluntat del parlament.

Estat unitari: estat que sorgeix d’una sobirania nacionalúnica i té unes lleis i institucions comunes a tot el territori.

Plurinacionalitat: existència de diverses nacions o nacio-nalitats.

3 El Tribunal Constitucional s’encarrega d’interpretar laConstitució. Ha de dictaminar sobre els recursos d’in-constitucionalitat contra les lleis; sobre els d’empara perviolació dels drets i llibertats individuals, i sobre els con-flictes de competències entre l’Estat i les comunitats autò-nomes.

4 Galícia: Santiago de Compostel·laAstúries: OviedoCantàbria: SantanderPaís Basc: Vitòria-GasteizNavarra: PamplonaLa Rioja: LogronyoAragó: SaragossaCatalunya: BarcelonaCastella i Lleó: ValladolidExtremadura: MèridaMadrid: Madrid Castella-la Manxa: ToledoComunitat Valenciana: ValènciaMúrcia: MúrciaAndalusia: SevillaIlles Balears: Palma de MallorcaCanàries: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran

CanariaTambé disposen d’autonomia les ciutats africanes deCeuta i Melilla.

5 Galícia: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra.País Basc: Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.Aragó: Osca, Saragossa i Terol.Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.Castella i Lleó: Lleó, Zamora, Salamanca, Palència, Valla-

dolid, Burgos, Sòria, Segòvia i Àvila.Extremadura: Càceres i Badajoz.Castella-la Manxa: Toledo, Ciudad Real, Guadalajara,

Conca i Albacete.Comunitat Valenciana: Castelló de la Plana, València i

Alacant.Andalusia: Huelva, Sevilla, Cadis, Còrdova, Màlaga, Jaén,

Granada i Almeria.Canàries: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran

Canaria.

Les comunitats autònomes uniprovincials són: Astúries,Cantàbria, la Rioja, Madrid, Múrcia i les Illes Balears.

Pàg. 71

1 Els cinc estats més grans del món són: Rússia, el Canadà,la Xina, els Estats Units i el Brasil.

2 Resposta oberta.

3 Vegeu la definició al glossari (llibre de l’alumne, pàg. 70).

4 Mercosur és un mercat comú dels estats meridionals del’Amèrica del Sud. Està format pel Brasil, l’Argentina, l’Uru-guai i el Paraguai. També en són estats associats Xile i Bolívia.

5 L’Organització per a la Unitat Africana aplega tots els es-tats del continent africà. Els seus objectius són disposard’una veu comuna per al continent i resoldre els conflictesentre els estats membres.

L’Organització de la Conferència Islàmica aplega cin-quanta-sis estats que tenen en comú aquesta religió; pro-mou la cooperació econòmica i social entre els estatsmembres.

Pàg. 73

1 Els objectius de l’ONU són: el manteniment de la pau i laseguretat internacionals; fomentar la cooperació entre elsestats, i assegurar el respecte dels drets humans i de lesllibertats fonamentals.

2 L’Assemblea General està formada per tots els estatsmembres.

El Consell de Seguretat està format per cinc membrespermanents –els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, Françai la Xina– i deu més escollits per l’Assemblea General perun període de dos anys.

3 El dret de vet és la prerrogativa de bloquejar qualsevolacord.

Resposta oberta.

4 Ajut humanitari: assistència mèdica, enviament de me-decines i aliments, etc.

Força de seguretat i d’interposició: enviament de cossosmilitars que se situen entre les parts enfrontades per tald’impedir la continuació del conflicte.

Mediació: intervenció diplomàtica per resoldre un con-flicte entre estats.

Sancions internacionals: mesures preses contra els estatsque incompleixen els acords de l’ONU.

5 FAO: desenvolupament de l’agricultura i lluita contra lafam.

UNESCO: promoció de l’educació, la ciència i la cultura.

FMI: concessió de crèdits als estats menys desenvolupats.

UNICEF: ajut a la infància.

ACNUR: ajut als refugiats.


2 2

2 3

ACTIVITATS (pàg 74-75)


b) Resposta oberta.

c ) Resposta oberta.

d) Resposta oberta.

e) Resposta oberta.

f) Resposta oberta.

g) Resposta oberta.

2 a) L’Estatut defineix Catalunya com una nacionalitat quees constitueix en comunitat autònoma.

La Generalitat és la institució en què s’organitza políti-cament l’autogovern de Catalunya.

b) El català –llengua pròpia de Catalunya– i el castellàsón llengües oficials a Catalunya. L’aranès és objected’ensenyament i d’especial respecte i protecció.

c ) Una comarca és un conjunt de municipis que tenenunes característiques comunes i una consciència depertànyer a una mateixa unitat.

d) Catalunya es divideix en quatre províncies: Barcelona,Tarragona, Lleida i Girona.

3 a) La Catalunya Nord es troba al nord de Catalunya (oPrincipat de Catalunya) i al sud de França.

Andorra es troba al nord de Catalunya, al sud deFrança i a l’oest de la Catalunya Nord.

La Franja de Ponent es troba a l’oest de Catalunya i al’est d’Aragó.

Catalunya es troba al sud de la Catalunya Nord id’Andorra, a l’est de la Franja de Ponent i l’Aragó i alnord del País Valencià.

El País Valencià es troba al sud de Catalunya, a l’estd’Aragó i Castella-la Manxa i al nord de Múrcia.

Les Illes Balears es troben a l’est de la península Ibè-rica.

La ciutat de l’Alguer es troba a l’oest de l’illa de Sar-denya.

b) Hi ha territoris de parla catalana en quatre estats:Espanya, França, Andorra i Itàlia. El català és la llenguaoficial d’Andorra.

c) Resposta oberta. L’alumnat s’ha de referir a les dues úl-times columnes de la taula i ha de comparar la com-prensió i l’ús del català als diversos territoris.

4 a) Una constitució és la norma general que regula el sis-tema polític d’un estat: totes les lleis i disposicions delparlament i del govern han de respectar-la. És l’ex-pressió de la sobirania del poble i tots els ciutadans es-tan obligats a acatar-la.

b) Estat social i democràtic de dret: estat que reconeixels drets socials, que es basa en un sistema d’eleccióper sufragi universal i que es fonamenta en l’imperi de la llei.

Pluralisme polític: reconeixement de l’existència dediferents opcions polítiques i ideològiques, que es po-den organitzar en partits polítics o altres associacions.

Sobirania nacional: els poders de l’Estat emanen delpoble.

Monarquia parlamentària: monarquia on el rei –elcap de l’Estat– se sotmet al poder del parlament, elegitpels ciutadans.

c ) La indissoluble unitat d’Espanya i el dret a l’autonomiade les nacionalitats i regions que la integren.

d) El castellà és la llengua oficial de l’Estat. Les altres llen-gües són també oficials en les respectives comunitatsautònomes.

Aprenc a fer… El comentari d’un text fonamental: laDeclaració Universal dels Drets Humans

4 Resposta oberta.

Unitat 4

2 4

QUÈ, QUI, COM, ON?

Pàg. 83

1 Un paisatge humanitzat és aquell que ha estat ocupat itransformat pels grups humans. Un paisatge urbanitzatés un tipus de paisatge humanitzat i es caracteritza pelpredomini de la vida urbana (activitats econòmiques in-dustrials i de serveis), com també pel fet de viure en ciutats (predomini dels espais edificats). Les diferènciesestan, sobretot, en els usos del sòl i en les activitats eco-nòmiques, que en el paisatge humanitzat però no urba-nitzat acostumen a ser majoritàriament agrícoles i rama-deres, mentre que en l’urbanitzat predominen els sectorssecundari i terciari.

2 Les característiques bàsiques de l’economia europea sónla gran importància dels sectors econòmics situats a lesciutats: la indústria i els serveis. Per altra banda, l’agricul-tura obté una productivitat molt alta i ocupa cada vegadamenys mà d’obra. La indústria rep grans inversions entecnologia i està molt mecanitzada, i els darrers anys hareduït el nombre de llocs de treball. El sector de serveisviu una gran expansió i cada cop dóna feina a més gent.

3 Ciutat EstatParís FrançaLondres Gran BretanyaMilà ItàliaRoma ItàliaFrankfurt AlemanyaBerlín AlemanyaAmsterdam Països BaixosBrussel·les BèlgicaViena ÀustriaPraga República TxecaMadrid EspanyaBarcelona Espanya

4 Illes i penínsules del nord i el nord-oest: Irlanda, la GranBretanya, Dinamarca, Suècia i Finlàndia.

Europa occidental: França, Bèlgica, els Països Baixos, Lu-xemburg, Alemanya, Suïssa i Àustria.

Europa mediterrània: Portugal, Espanya, Itàlia, Eslovènia,Croàcia, Bòsnia i Herzegovina, Sèrbia i Montenegro,Macedònia, Albània i Grècia.

Centre del continent: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia,República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària.

Est d’Europa: Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, elKazakhstan, Geòrgia, Armènia i l’Azerbaidjan.

5 Els quinze estats membres de la Unió Europea són:Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Irlanda, la Gran Bretanya,els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, França,Àustria, Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia.

Els candidats a entrar-hi són: Estònia, Letònia, Lituània,Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovè-nia, Romania, Bulgària, Turquia, Xipre i Malta.

Pàg. 85

1 La Unió Europea té 377 milions d’habitants. L’esperançade vida és de 74 anys per als homes i 81 per a les dones.El PIB de la Unió Europea supera els 6 bilions d’euros. Lesseves exportacions suposen el 16% del valor del comerçmundial. La renda per càpita és de 18.000 euros.

2 L’estat amb més superfície de la Unió Europea és França.El que en té menys és Luxemburg.

3 Les regions més poblades són: Sud-est i Nord-oest (laGran Bretanya); Flandes i Valònia (Bèlgica); els PaïsosBaixos; Nord-Pas-de-Calais i Illa de França (França); Rindel Nord-Westfàlia, Hessen i Baden-Württemberg (Alema-nya); Ligúria, Llombardia, Laci i Campània (Itàlia), i Ma-drid (Espanya).

Unitat 5

Europa i la Unió Europea

Les menys poblades són: Lapònia, Oulu, Vaasan, Kuo-pion, Pohjois-Karjalan, Keski-Suomen, Mikkelin, Kymen,Turku i Pori, Hämeen (Finlàndia); Norrbotten, Västerbo-tten, Jämtland, Västernorrland, Gävleborg, Kopparberg,Uppsala, Värmland, Västmanland, Östergötland, Jönkö-ping, Kronoberg, Kalmar, Gotland (Suècia); el nord d’Es-còcia (Gran Bretanya); Llemosí, Còrsega (França); Epir,Macedònia Occidental, Macedònia Central, MacedòniaOriental i Tràcia, Grècia Central, Peloponès (Grècia);Alentejo (Portugal); Castella i Lleó, Extremadura, Castella-la Manxa, Aragó (Espanya).

Les ciutats més poblades són (milions d’habitants): París(9,5), Londres (7,6), Berlín (3,3), Madrid (3,2), Atenes (3),Roma (2,9), Viena (1,8), Glasgow (1,7), Milà (1,7), Barcelo-na (1,7), Hamburg (1,6), Lisboa (1,6), Estocolm (1,4),Copenhaguen (1,4), Porto (1,3), Munic (1,3), Lió (1,2), Torí(1,2), Nàpols (1,2), Dublín (1), Birmingham (1), Marsella(1), Amsterdam (1), Rotterdam (1), Hèlsinki (1).

4 Resolució gràfica amb la informació del requadre.

Resposta oberta.

5 Identitat europea, sistema polític democràtic amb respec-te als drets humans i economia de mercat.

Pàg. 87

1 Les principals institucions de la Unió Europea són laComissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i el Tribunal de Justícia.

2 La Comissió Europea representa el govern de la Unió i es-tà constituïda per vint membres, dos per cadascun delsestats amb més població (Alemanya, França, Regne Unit,Itàlia i Espanya) i un per cadascun dels altres. Les sevesfuncions són: vetllar pel compliment dels tractats i l’apli-cació de les decisions comunitàries, executar les polí-tiques de la Unió, presentar iniciatives legislatives alParlament i al Consell Europeu, i establir les relacions eco-nòmiques internacionals.

3 El Parlament Europeu té competències legislatives (deba-tre i aprovar lleis), pressupostàries (aprovar el pressupost),de participació en el nomenament de la Comissió, i decontrol de les seves tasques.

4 El Consell de la Unió Europea és l’òrgan que estableix elsobjectius polítics de la Unió, legisla i coordina les políti-ques dels estats. S’anomena Consell Europeu quan es reu-neixen els caps d’estat o de govern, juntament amb elsministres d’Afers Estrangers.

5 El Tribunal de Justícia serveix per garantir el dret en la in-terpretació i l’aplicació dels tractats i en les activitats de laUnió. Els estats i les institucions comunitàries poden plan-tejar recursos davant el Tribunal. També actua com a òr-

gan d’apel·lació contra les resolucions dels tribunals esta-tals en qüestions de dret comunitari.

Pàg. 89

1 La unió econòmica i monetària és la interrelació de leseconomies dels estats membres de la Unió Europea i lasubstitució de les antigues monedes estatals per la mone-da comuna, l’euro.

Resposta oberta. L’alumnat pot destacar, entre altres as-pectes, l’afavoriment dels intercanvis econòmics, l’elimi-nació de les taxes per canvi de moneda i la facilitació delsviatges d’europeus a altres països de la Unió.

2 Les funcions del Banc Central Europeu són garantir l’esta-bilitat dels preus, coordinar la política monetària dels dife-rents bancs centrals i autoritzar l’emissió de bitllets i demonedes de la Unió Europea.

3 El gràfic de barres descriu l’evolució de la població activaagrària dels diferents països de la Unió Europea des de1965 fins a 1995.

Hi podem observar que hi ha hagut una reducció moltimportant de la població activa agrària en tots els païsosde la Unió durant aquest període. Aquells estats que par-tien de valors molt alts, com Grècia, Portugal i Espanya,són els que tenen els valors més alts també al final del pe-ríode. També podem assenyalar que el Regne Unit,Bèlgica, Suècia, els Països Baixos, Luxemburg i Alemanyapresenten un percentatge de població activa agrària moltbaix.

La població agrària es va reduir, sobretot, a causa de lamecanització de les tasques agrícoles i ramaderes i de l’e-migració del camp a la ciutat.

4 La diferència entre els fons estructurals i el Fons deCohesió és que els primers estan destinats a les regionsmés pobres de la Unió Europea i, en canvi, el Fons deCohesió es reserva per als estats el PIB dels quals no arri-ba al 90% de la mitjana de la Unió.

5 La política exterior és competència exclusiva dels estats.No sempre hi ha hagut unanimitat d’actuació entre els es-tats membres de la Unió.


1 a) Suïssa limita a l’oest amb França, al nord amb Alema-nya, a l’est amb Àustria i Liechtenstein, i al sud ambItàlia.

b) Els estats que travessa el riu Danubi o que el tenencom a frontera, ordenats des de la capçalera fins a ladesembocadura, són: Alemanya, Àustria, Eslovàquia,Hongria, Iugoslàvia, Romania i Bulgària.

2 5

Unitat 5

c ) Els deu estats més extensos d’Europa són:

1. Rússia 6. Alemanya2. Ucraïna 7. Finlàndia3. França 8. Noruega4. Espanya 9. Polònia5. Suècia 10. Itàlia

d) Els deu estats europeus més poblats són:

1. Rússia 6. Ucraïna2. Alemanya 7. Espanya3. França 8. Polònia4. Gran Bretanya 9. Romania5. Itàlia 10. Països Baixos

Els deu estats europeus més densament poblats són:

1. Mònaco 6. Bèlgica2. Vaticà 7. Gran Bretanya3. Malta 8. Alemanya4. San Marino 9. Liechtenstein5. Països Baixos 10. Itàlia

e) Les distàncies són:

Londres - París 345 kmParís - Berlín 875 kmBerlín - Atenes 1.820 kmAtenes - Varsòvia 1.620 kmVarsòvia - Moscou 1.150 km

2 a) L’índex de desenvolupament humà és un indicadoreconòmic i social que s’obté a partir de la valoració detres elements: l’esperança de vida, el grau d’instrucciói el nivell de renda de la població.

La taxa de mortalitat infantil és el nombre de nens demenys d’un any morts per cada mil nascuts.

L’esperança de vida és el nombre mitjà d’anys queuna persona pot esperar viure en néixer.

El PIB per habitant és el resultat de dividir el producteinterior brut d’un país pel seu nombre d’habitants.

b) Els cinc països d’Europa amb l’IDH més alt sónaquests: Noruega, Suècia, Bèlgica, Islàndia i els PaïsosBaixos.

El cinc països d’Europa amb l’IDH més baix són:Moldàvia, Albània, Ucraïna, Macedònia i Romania(amb el mateix índex que Bulgària).

Pertanyen a la Unió Europea tres dels que tenen l’IDHmés alt: Suècia, Bèlgica i els Països Baixos.

c ) Els estats amb una taxa de mortalitat infantil més baixasón: Suècia, Suïssa, Àustria, Dinamarca, Finlàndia iNoruega.

Els estats amb una esperança de vida més alta són:Islàndia, Suècia, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Espanya,Grècia, Itàlia, Noruega, els Països Baixos i Xipre.

d) Els deu països amb un PIB per habitant més baix són:Moldàvia, Albània, Ucraïna, Macedònia, Bulgària, Ro-mania, Letònia, Lituània, Bielorússia i Croàcia.

Cap d’aquests països no pertany a la Unió Europea.

e) Resposta oberta. L’alumnat ha d’establir una relacióentre els indicadors econòmics i socials i el grau dedesenvolupament dels països.

3 a) Els Països Baixos limiten a l’est amb Alemanya i al sudamb Bèlgica.

b) Les principals ciutats dels Països Baixos són: Amster-dam, Rotterdam, la Haia, Utrecht, Groningen i Ein-dhoven. La capital és Amsterdam.

c ) El relleu dels Països Baixos és extremament pla, no hiha muntanyes remarcables i, fins i tot, hi ha una àmpliazona per sota del nivell del mar. Per aquesta causa s’a-nomenen Països Baixos.

d) Resposta oberta.

4 a) Polònia (nord), Àustria (sud), Eslovàquia (est), Alema-nya (oest).

b) República Txeca:

Població: 10.300.000 habitants.

Densitat de població: 130 hab./km2

Esperança de vida: 75 anys

Taxa de mortalitat infantil: 5‰

PIB per càpita: 13.018 $

IDH: 0,844

Comentari: resposta oberta. Txèquia és un dels païsosmés ben situats, en termes econòmics i socials, entreels que havien format part del bloc comunista.

c) Des del segle XVI, Txèquia va pertànyer a la dinastiadels Habsburg. Els Habsburg eren els emperadorsd’Alemanya, que a començaments del segle XIX vanesdevenir emperadors d’Àustria, i més endavant d’Àus-tria-Hongria. A la fi de la Primera Guerra Mundial,amb la derrota de l’Imperi austrohongarès, Txèquia iEslovàquia van formar Txecoslovàquia (1918). El 1938va ser envaïda per l’exèrcit nazi. A la fi de la SegonaGuerra Mundial, Txecoslovàquia va entrar en l’òrbitasoviètica. El 1993, Txèquia i Eslovàquia es van constituiren estats independents de manera amistosa i pacífica.

5 a) Els estats amb més pes en els òrgans de la Unió són:Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i Espanya.

b) Els de menys pes polític són: Luxemburg, Irlanda, Fin-làndia i Dinamarca.

c ) Espanya es troba en una situació intermèdia entre elsestats més poblats de la Unió Europea (Alemanya, elRegne Unit, França i Itàlia) i els de menys població.


2 6

2 7

d) Els quatre estats amb més pes tenen el mateix nombrede vots al Consell i els cinc primers tenen el mateixnombre de membres a la Comissió, tot i que el pes de-mogràfic d’Alemanya és clarament superior al dels al-tres països.

6 a) Les regions amb un nivell de vida més alt són: Esto-colm (Suècia); Uudenmaan, Kymen (Finlàndia); Hes-sen (Alemanya); Luxemburg; Illa de França (França);Llombardia, Emília-Romanya i Trentino-Alto Adige(Itàlia).

b) Les regions que tenen un nivell més baix de vida són:Kuopion, Pohjois-Karjalan, Mikkelin (Finlàndia); Mec-klenburg-Pomerània Occidental, Brandenburg, Saxò-nia-Anhalt, Turíngia, Saxònia (Alemanya); Burgenland(Àustria); Galícia, Astúries, Extremadura, Andalusia,Castella-la Manxa, Múrcia (Espanya); Campània, Pulla,Calàbria, Sicília (Itàlia); totes les regions de Portugal, lle-vat de Lisboa i Vale do Tejo, i totes les regions deGrècia, llevat de l’Àtica.

c ) Amb el Fons Europeu per al Desenvolupament Regio-nal i amb el Fons de Cohesió.

d) Resposta oberta.

7 a) Es tracta de la piràmide de població de la Unió Eu-ropea l’any 1999. Les dades s’expressen en percen-tatges.

La piràmide té una estructura campaniforme: els grupsmés nombrosos pertanyen a l’edat adulta i es pro-dueix una reducció progressiva del nombre de joves;d’altra banda, el grup de població vella és molt nom-brós, en especial pel que fa a les dones.

No s’aprecien entrants i sortints significatius.

La piràmide reflecteix el model demogràfic propi deles societats desenvolupades, amb una natalitat baixa iuna esperança de vida alta.

S’aprecia una tendència a l’envelliment progressiu dela població.

b) Resposta oberta. Conseqüències demogràfiques: en-velliment de la població, necessitat de contingentsd’immigrants. Conseqüències socials i econòmiques:caldran polítiques d’atenció a la tercera edat; se’n potressentir el teixit productiu.

8 Resposta oberta.

Unitat 5

2 8

QUÈ, QUI, COM, ON?

Pàg. 98

1 La major part de la població d’Àsia es concentra al sud-estdel continent, als estats de la Xina, l’Índia, Indonèsia, elPakistan, el Japó, les Filipines i el Vietnam, els quals estansituats en una regió amb unes característiques físiques(clima, relleu, vegetació) que permeten una agricultura al-tament productiva que pot alimentar un gran nombre depersones.

2 Els estats d’Àsia riberencs de l’oceà Índic, d’est a oest, són:Indonèsia, Malàisia, Tailàndia, Myanmar, Bangla Desh, l’-Índia, el Pakistan, l’Iran, Oman i el Iemen.

3 Els estats que limiten amb la Xina són: Rússia, Mongòlia,el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, l’Afganis-tan, el Pakistan, l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos,el Vietnam i Corea del Nord.

4 L’economia del Japó es caracteritza, bàsicament, pel grandesenvolupament industrial, tecnològic i financer. L’eco-nomia de Kuwait es basa, sobretot, en la producció i l’ex-portació de petroli.

5 Les cinc llengües més parlades d’Àsia són: el xinès (laXina), el hindi (l’Índia), el bengalí (l’Índia i Bangla Desh), eljaponès (el Japó) i el panjabi (l’Índia i el Pakistan).

Pàg. 102

1 Les característiques principals de la població africana sónel ràpid creixement, degut a l’alta taxa de natalitat, i elmanteniment d’una taxa de mortalitat força elevada, acausa de la malnutrició i de la incidència de malalties epi-dèmiques.

2 Les causes de la pobresa de l’Àfrica són múltiples i com-plexes. Cal destacar l’augment de la població, superior al

que podrien assumir els recursos disponibles; l’extensiódel procés de desertització, i la mateixa estructura econò-mica, que depèn dels països desenvolupats, als quals l’À-frica exporta matèries primeres i ha de comprar moltsproductes manufacturats. A més, cal afegir-hi el manteni-ment d’un elevat deute extern.

3 Els estats mediterranis de l’Àfrica són: el Marroc, Algèria,Tunísia, Líbia i Egipte. Tots pertanyen a la cultura àrab isón de religió musulmana.

4 Els estats situats a la costa del golf de Guinea són: Costad’Ivori, Ghana, Togo, Benín, Nigèria, Camerun, GuineaEquatorial i Gabon. Quant a l’economia, viuen un procésde creixement basat en l’agricultura (plantacions tropi-cals), la indústria i la mineria (petroli). Pel que fa a la cultu-ra i la religió, hi predominen les religions animistes, tot ique l’islam i el cristianisme hi tenen una influència crei-xent.

5 El francès i l’anglès són llengües oficials en molts estatsafricans perquè havien estat colònies de França o de laGran Bretanya. Les llengües autòctones no són sempreles oficials en molts estats africans, per diversos motius: enprimer lloc, pel gran pes que conserven l’anglès i el fran-cès en aquestes societats, en el camp de l’ensenyament idels mitjans de comunicació, i, en segon lloc, perquèmolts d’aquests estats tenen unes fronteres artificials, fruitde la descolonització, i a cadascun es parlen diverses llen-gües, de manera que la llengua de l’antiga potència colo-nial s’ha convertit en l’idioma que parlen els funcionaris atot el país.

Pàg. 106

1 Des del punt de vista humà, podem dividir les societatsamericanes en dues grans àrees: l’Amèrica del Nord, for-mada pel Canadà i els Estats Units, i l’Amèrica Llatina, que

Unitat 6

Estats i societats del món

2 9

Unitat 6

comprèn la resta del continent. Les diferències principalsentre l’una i l’altra són, per una banda, el grau desigual dedesenvolupament econòmic (les societats nord-americanessón molt més riques que les llatinoamericanes) i, per l’al-tra, l’idioma (al Canadà i als Estats Units es parla anglès i,també, francès, mentre que a l’Amèrica Llatina es parlacastellà i portuguès).

2 Les característiques bàsiques de l’economia de l’Amèricadel Nord són el fet que hi ha importants centres indus-trials i de serveis, una bona xarxa de comunicacions i unnivell de vida elevat. L’agricultura i la ramaderia estanmolt mecanitzades i produeixen un gran rendiment; amés, s’hi exploten importants recursos miners.

A l’Amèrica Llatina la situació és molt diversa. D’una ban-da, hi ha àrees pobres, com ara els països andins i els del’Amèrica Central, i, de l’altra, en canvi, n’hi ha de mésdesenvolupades, com ara els països del con sud de l’Amè-rica del Sud. En general, l’agricultura és la principal activitateconòmica i hi ha extenses àrees que s’han especialit-zat en la producció d’un sol conreu destinat a l’exportació.La ramaderia i la mineria també hi tenen un paper destacat.

3 Resposta oberta.

4 El Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAF-TA), signat pels Estats Units, el Canadà i Mèxic, pot supo-sar per a aquest país exportar els seus productes, a unscostos de producció més baixos, a uns mercats molt grans,els habitants dels quals tenen un alt poder adquisitiu.

5 La causa principal de la desaparició de la major part de lesllengües dels aborígens americans ha estat la difusió aAmèrica de les llengües europees (sobretot, el castellà, elportuguès, l’anglès i el francès). En primer lloc, perquè s’hivan establir una gran massa de nouvinguts que les parla-ven; en segon lloc, perquè la llengua dels conqueridorsera la de prestigi i la que permetia un ascens social; i, entercer lloc, perquè les van imposar per la força.

Pàg. 109

1 La població australiana és de 19,2 milions d’habitants,amb una densitat de població molt baixa (2 hab./km2).L’esperança de vida és elevada (79 anys) i la taxa de mor-talitat infantil, molt baixa (5‰).

L’economia es fonamenta en l’agricultura comercial, la ra-maderia ovina, la mineria i la indústria. El PIB per càpita éselevat (24.574 $).

La societat australiana, amb una població majoritàriamentblanca, és molt similar a les societats europees. Austràliaocupa el segon lloc mundial en la classificació segonsl’IDH, amb un índex de 0,936.

2 L’estat menys poblat d’Oceania és Palau, amb 20.000 ha-bitants.

3 Pertanyen a França: Nova Caledònia, Wallis i Futuna, i laPolinèsia Francesa.

Pertanyen als Estats Units: les illes Mariannes Septentrio-nals, Guam, la Samoa Nord-americana i les illes Hawaii.

4 La distància aproximada entre Melbourne i Hawaii ésd’uns 8.750 km.

La distància aproximada entre Hawaii i Papeete és d’uns3.900 km.

5 L’activitat econòmica més important de la Polinèsia és elturisme.


1 a) Resolució gràfica amb aquestes dades:

Continent Superfície (km2)Europa 10.236.000Àsia 44.318.329Àfrica 30.347.000Amèrica 40.000.000Oceania 9.000.000

b) Resolució gràfica amb aquestes dades:

Continent Població % Sobre població mundial

Europa 755.000.000 12,46Àsia 3.700.000.000 61,10Àfrica 770.000.000 12,71Amèrica 800.000.000 13,21Oceania 30.000.000 0,49

c ) Resposta oberta. Han de quedar clares les proporcionsdels diversos continents quant a superfície i població.

d) Les zones més desenvolupades del món corresponena l’Europa occidental, l’Amèrica del Nord, el Japó,Austràlia i Nova Zelanda.

Les zones menys desenvolupades corresponen a l’À-frica negra i alguns estats del sud d’Àsia.

2 a) L’Afganistan limita al nord amb el Turkmenistan, l’Uz-bekistan i el Tadjikistan; a l’est amb la Xina, l’Índia i elPakistan; al sud amb el Pakistan, i a l’oest amb l’Iran.

b) Els estats asiàtics costaners de l’oceà Pacífic, de nord asud, són: Rússia, el Japó, Corea del Nord, Corea delSud, la Xina, Taiwan, les Filipines, el Vietnam, Cambod-ja, Tailàndia, Malàisia, Singapur i Indonèsia.

c ) Els estats asiàtics més extensos són:

1. Rússia 6. Indonèsia2. Xina 7. Iran3. Índia 8. Mongòlia4. Kazakhstan 9. Turquia5. Aràbia Saudita 10. Myanmar


3 0

d) Els deu estats asiàtics més poblats són:

1. Xina 6. Bangla Desh2. Índia 7. Vietnam3. Indonèsia 8. Filipines4. Pakistan 9. Iran5. Japó 10. Turquia

e) Els cinc estats més pobres d’Àsia són:

Estat Esperança Taxa de PIB per Classificacióde vida mortalitat càpita segons l’IDH

infantil

Iemen 60 86 806 133Bangla Desh 59 58 1.483 132Laos 53 93 1.471 131Bhutan 61 80 1.341 130Nepal 58 75 1.237 129

f) La distància és aproximadament:

Tòquio - Pequín 1.974 kmPequín - Singapur 4.800 kmSingapur - Nova Delhi 4.265 kmNova Delhi - Teheran 2.560 kmTeheran - Damasc 1.280 km

3 a) Les principals illes que constitueixen el Japó són, denord a sud: Hokkaido–, Honshu– , Shikoku i Kiu–shu– .

b) Les ciutats més importants del Japó són: Tòquio,Osaka, Yokohama, Nagoya, Kyoto, Kobe i Sapporo. Lacapital és Tòquio.

c ) La població japonesa és de 126,8 milions d’habitants. Ladensitat de població és molt elevada (340 hab./ km2).L’esperança de vida és molt alta (81 anys) i la taxa de mor-talitat infantil és molt baixa (4‰). Aquests indicadors sónpropis d’un país desenvolupat.

El Japó és una gran potència industrial. El PIB per càpi-ta és molt elevat (24.898 $).

L’IDH assenyala una alta qualitat de vida: el Japó és elnovè país del món segons aquesta classificació, ambun índex de 0,928.

d) Resposta oberta.

4 a) La República Centreafricana limita al nord amb elTxad, a l’est amb el Sudan, al sud amb la RepúblicaDemocràtica del Congo i el Congo, i a l’oest amb elCamerun.

b) El desert del Sàhara travessa, de nord-oest a nord-est,el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte, i de sud-oesta sud-est, Mauritània, Mali, Níger, el Txad i el Sudan.

c ) Els deu estats africans més grans pel que fa a l’extensiósón:

1. Sudan 6. Níger2. Algèria 7. Angola

3. Rep. Dem. del Congo 8. Mali4. Líbia 9. República de Sud-àfrica5. Txad 10. Etiòpia

d) Els deu estats africans més poblats són:

1. Nigèria 6. Tanzània2. Egipte 7. Algèria3. Etiòpia 8. Kenya4. Rep. Dem. del Congo 9. Sudan5. República de Sud-àfrica 10. Marroc

e) Marroc: té una població de 29,3 milions d’habitants iuna densitat de població de 64 hab./km2. L’esperan-ça de vida és força superior a la mitjana del continent(67 anys). La taxa de mortalitat infantil és elevada,però relativament baixa en el context del continent(45‰). El PIB per càpita és mitjà en el context delcontinent (3.419 $). Ocupa el lloc 112 en la classificaciósegons l’IDH i el desè entre els estats africans.

Egipte: té una població de 66,7 milions d’habitants iuna densitat de població de 67 hab./km2. L’esperan-ça de vida és força superior a la mitjana del continent(67 anys). La taxa de mortalitat infantil és elevada, pe-rò relativament baixa en el context del continent(45‰). El PIB per càpita és mitjà en el context delcontinent (3.420 $). Ocupa el lloc 105 en la classifica-ció segons l’IDH i el setè entre els estats africans.

Burundi: té una població de 6,3 milions d’habitants iuna alta densitat de població (226 hab./km2). L’es-perança de vida és una de les més baixes del món(41 anys) i la taxa de mortalitat infantil és molt elevada(106‰). El PIB per càpita és molt baix (578 $). Ocu-pa un dels últims llocs en la classificació segons l’IDH(el 160).

Tanzània: té una població de 34,3 milions d’habitantsi una baixa densitat de població (36 hab./km2). L’es-perança de vida és baixa (51 anys) i la taxa de morta-litat infantil, alta (90‰). El PIB per càpita és molt baix(501 $). Ocupa el lloc 140 en la classificació segonsl’IDH.

República de Sud-àfrica: té una població de 42,8 mi-lions d’habitants i una baixa densitat de població(35 hab./km2), tot i que presenta forts contrastos re-gionals. L’esperança de vida és de 54 anys. La taxa demortalitat infantil és elevada, però relativament baixaen el context del continent (54‰). El PIB per càpita ésun dels més alts d’Àfrica (8.908 $) –de fet, el més altdel continent pròpiament dit–. Ocupa el lloc 94 en laclassificació segons l’IDH i el cinquè d’Àfrica.

f) La distància aproximada és:

El Caire - Rabat 3.725 kmRabat - Abuja 3.095 km

Abuja - Addis Abeba 3.475 kmAddis Abeba - Dodoma 1.305 kmDodoma - Ciutat del Cap 3.705 km

5 a) Nigèria limita a l’oest amb Benín, al nord amb Níger, al’est amb el Camerun i al sud amb el golf de Guinea.

b) Les ciutats més importants de Nigèria són: Lagos,Ibadan, Kano, Ilorin, Port Harcourt, Kaduna, Maidugu-ri, Enugu. La capital és Abuja.

c ) Resposta oberta. L’alumnat ha de parlar de la impor-tància del riu Níger perquè és un riu molt cabalós, i had’esmentar la part del país que recorre i els afluentsque té.

d) Nigèria té una població de 110,8 milions d’habitants iuna densitat de població de 120 hab./km2, una de lesmés altes del continent. L’esperança de vida és baixa(52 anys) i la taxa de mortalitat infantil, alta (112‰). El PIB per càpita és baix (853 $). Ocupa el lloc 136 enla classificació segons l’IDH.

En el conjunt d’Àfrica, Nigèria ocupa el lloc 37 pel quefa al PIB per càpita i el 22 segons l’IDH.

e) Resposta oberta.

f) 900 km.

6 a) Bolívia limita al nord i a l’est amb el Brasil, al sud ambel Paraguai i l’Argentina, i a l’oest amb Xile i el Perú.

b) Els estats de l’Amèrica Central, de nord a sud, són:Belize, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua,Costa Rica i Panamà.

c ) Els deu estats americans que tenen una superfície mésgran són:

1. Canadà 6. Perú

2. Estats Units 7. Colòmbia

3. Brasil 8. Bolívia

4. Argentina 9. Veneçuela

5. Mèxic 10. Xile

d) Els deu estats americans més poblats són:

1. Estats Units 6. Canadà

2. Brasil 7. Perú

3. Mèxic 8. Veneçuela

4. Colòmbia 9. Xile

5. Argentina 10. Equador

e) Canadà: té 30,5 milions d’habitants i una densitat depoblació molt baixa (3 hab./km2). Tots els indicadorsdemogràfics i econòmics corresponen a un país moltdesenvolupat: alta esperança de vida (79 anys), taxade mortalitat baixa (6‰), PIB per càpita molt elevat(26.251 $) i el tercer lloc en la classificació segonsl’IDH.

Guatemala: té una població d’11 milions d’habitants iuna densitat de població de 102 hab./km2. Els indica-dors demogràfics i econòmics mostren un dels païsosmés pobres del continent: una esperança de vida rela-tivament baixa (64 anys), una taxa de mortalitat infan-til elevada (45‰), un PIB per càpita baix (3.674 $) i ellloc 108 (la segona més baixa del continent) segonsl’IDH.

República Dominicana: té una població de 8,2 milionsd’habitants i una densitat de població alta (169 hab./km2).Els indicadors demogràfics i econòmics assenyalen undesenvolupament escàs: una esperança de vida de 67anys, una taxa de mortalitat infantil del 43‰, un PIBper càpita de 5.507 $ i el lloc 86 segons l’IDH.

Bolívia: té una població de 8,1 milions d’habitants iuna densitat de població baixa (8 hab./km2). Els indi-cadors demogràfics i econòmics assenyalen un desen-volupament escàs: una esperança de vida de 62 anys,una taxa de mortalitat infantil del 64‰, un PIB per cà-pita de 2.355 $ i el lloc 104 (el cinquè més baix delcontinent) segons l’IDH.

Xile: té una població de 15 milions d’habitants i unadensitat de població de 20 hab./km2. En el context del’Amèrica Llatina, és un dels països més desenvolupats,com reflecteixen els diversos indicadors demogràfics i econòmics: una esperança de vida de 75 anys, unataxa de mortalitat infantil de l’11‰, un PIB per càpitade 8.652 $ i la posició 39 (la sisena en el continent) se-gons l’IDH.

f) Ottawa - San Francisco 4.060 kmSan Francisco - Tegucigalpa 4.125 kmTegucigalpa - l’Havana 1.110 kmL’Havana - Rio de Janeiro 6.215 kmRio de Janeiro - Lima 3.385 kmLima - Santiago de Xile 2.585 km

7 a) Mèxic limita al nord amb els Estats Units d’Amèrica i alsud-est amb Guatemala i Belize.

b) Les ciutats més importants de Mèxic són: Ciutat deMèxic, Guadalajara, Monterrey, Puebla, Mexicali, Chi-huahua, San Luis. La capital és Ciutat de Mèxic.

c ) Mèxic té 97,4 milions d’habitants i una densitat de po-blació de 49 hab./km2. És un país que es troba en viade desenvolupament, com reflecteixen les dades de-mogràfiques i econòmiques: l’esperança de vida ésforça alta (72 anys), la taxa de mortalitat infantil és en-cara elevada (27‰), el PIB per càpita és de 8.297 $ iocupa la posició 51 segons l’IDH.

d) Resposta oberta.

8 Resposta oberta.

3 1

Unitat 6


3 2

9 a) Les llengües més parlades al nostre planeta són el xi-nès, l’anglès, el hindi, l’espanyol, el rus i l’àrab.

b) Espanyol: l’Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica,Cuba, la Rep. Dominicana, l’Equador, Espanya, Guate-mala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Pa-raguai, el Perú, Puerto Rico, El Salvador, l’Uruguai,Veneçuela i Xile.

Portuguès: Angola, el Brasil, el Cap Verd, GuineaBissau, Moçambic i Portugal.

Anglès: Antigua i Barbuda, Austràlia, les Bahames,Bangla Desh, Barbados, Belize, Bhutan, Bostwana,Burundi, Canadà, Dominica, els Estats Units, les Filipines,Ghana, la Gran Bretanya, Grenada, la Guyana, l’Índia,Jamaica, Kenya, Libèria, Malàisia, Malawi, Namíbia, elNepal, Nigèria, Nova Zelanda, el Pakistan, Papua NovaGuinea, Rwanda, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia, SaintVincent i les Grenadines, Sierra Leone, Sud-àfrica, Tan-zània, Trinitat i Tobago, Uganda, Zàmbia i Zimbabwe.

Àrab: Algèria, l’Aràbia Saudita, Bahrain, Egipte, Eritrea,el Iemen, l’Iraq, Jordània, Kuwait, el Líban, Líbia, elMarroc, Mauritània, Oman, Qatar, Sàhara Occidental,Síria, Somàlia, el Sudan, Tunísia i la Unió dels EmiratsÀrabs.

c ) L’espanyol prové d’Espanya i es va estendre per l’Amè-rica Llatina amb la conquesta del continent, iniciada el1492.

El portuguès prové de Portugal i es va estendre per lesregions del seu imperi, iniciat a la fi del segle XV.

L’anglès prové d’Anglaterra i es va estendre amb l’Im-peri britànic. Aquest imperi, iniciat a l’edat moderna, vaassolir la seva màxima expansió a la fi del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.

L’àrab prové de la península Aràbiga i es va estendreamb l’expansió de l’Islam, iniciada al segle VII.

10 Resposta oberta.

3 3

LA POBLACIÓ AL MÓNPàg. 9

1

2

Pàg. 10-11

3 La població mundial va augmentar molt lentament fins al1750. L’alta mortalitat impedia un creixement elevat i con-tinuat de la població. Fams, epidèmies i guerres provoca-ven aquesta mortalitat tan elevada. A mitjan segle XVIII vacomençar la Revolució Industrial, que va anar acompanya-da de progressos en el camp de la medicina, al mateix

temps que es produïen avenços en l’agricultura que per-metien disposar de més aliments. Gràcies a això van dis-minuir les taxes de mortalitat i va tenir lloc un gran incre-ment de la població.

4 • Àrees molt poblades: el Japó, Bangla Desh, zona delgolf de Guinea, l’Índia, nord-est dels Estats Units, la Xina.

• Àrees poc o no gens poblades: l’Amazònia, l’Antàrtida,nord del Canadà, nord d’Europa, Sàhara.

5 Resolució gràfica.

• La zona de la Unió Europea més densament pobladaés la que està integrada pels països següents: Holanda,Bèlgica, el Regne Unit i Alemanya. La que té una den-sitat de població més baixa correspon als països nòr-dics (Finlàndia i Suècia).

Pàg. 12-13

6 a, V; b, V; c, F; d, F; e, V

7 Cens: font utilitzada per a l’estudi de la població. Els cen-sos recullen tot un conjunt de dades (demogràfiques,econòmiques, culturals i socials) dels habitants d’un paísen una data concreta, generalment cada deu anys.

UNITAT 1

QUADERN Planeta Terra

densitat de població nombre d’habitants d’un territori Nombre d’habitants per quilòmetre quadrat.superfície (km2)

taxa de natalitat nombre de naixements en un any 3 1.000 Nombre de persones nascudes en un territoripoblació total per cada 1.000 habitants.

taxa de mortalitat nombre de defuncions en un any 3 1.000 Nombre de persones mortes en un territori per població total cada 1.000 habitants.

creixement natural naixements – defuncions Xifra que resulta de restar el nombre de o vegetatiu defuncions al nombre de naixements.

Concepte Fórmula Definició

Àfrica 26,3 altAmèrica Llatina 16,4 mitjàAmèrica del Nord 5 baixÀsia 14,4 mitjàEuropa –1 negatiuOceania 10,7 mitjà

Continent Taxa de creixement Tipus de vegetatiu (‰) creixement

Règim demogràfic antic: fase de l’evolució demogràficaeuropea anterior a 1750. Les taxes de natalitat i mortalitateren molt altes, per la qual cosa la població creixia moltlentament. Fams, guerres i pestes castigaven periòdica-ment la població.

Règim demogràfic modern: fase recent de l’evolució demogràfica caracteritzada per unes taxes de natalitat imortalitat molt baixes. Com a conseqüència d’aquest fet,la població creix molt lentament.

Superpoblació: excés de població en relació amb els re-cursos disponibles en un territori concret.

8 Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 16 delllibre de l’alumne.

Pàg. 14-15

9 a) Actualment, la producció mundial d’aliments i energiaés més que suficient per proveir tots els habitants delmón. El fet que hi hagi problemes d’escassetat obeeixmés aviat a una mala distribució de la riquesa entre elspaïsos poderosos del nord i les nacions empobridesdel sud, o a desastres bèl·lics o naturals, que no pas alcreixement de la població.

b) Depèn, a més del creixement de la població, d’una mi-llor i més justa distribució de la riquesa entre les na-cions i d’un respecte més gran pel medi ambient.

c ) En 11.000 milions d’habitants l’any 2200. No si lesprojeccions actuals es compleixen.

d) Com a mitjana, un ciutadà d’un país desenvolupatcom el Canadà consumeix 100 vegades més energiaque un habitant de Bangla Desh, i més de 300 vega-des la que utilitza un ugandès o un nepalès.

10 S T V B R A S I L N P

P A L M O C R I S A O

M I R C L M S U D T R

E S C U C O P A J S C

P E T W S S B X L I L

I N D I A S Y S M K R

C O L S X P I U V A M

H D S P I J K A C P F

F N J D N G D Z B G H

L I F P A O E L R D L

S T I N U S T A T S E

Pàg. 16

11 a) El veritable nen cinc mil milions va néixer en un paíspobre.

Amb dos arguments fonamentals: en primer lloc, elveritable nen cinc mil milions pateix fam i set; en se-gon lloc, poc temps després de néixer, el nen cinc milmilions ja no és res més que un minúscul esquelet.

b) Entre altres problemes, pot patir malnutrició, falta d’u-na atenció sanitària adequada i enormes dificultats peraccedir a una educació bàsica.

c ) Perquè, com demostren les elevades taxes de mortali-tat infantil que pateixen els països pobres, pot morirpoc temps després de néixer («Una semana después,el niño Cinco Mil Millones era un minúsculo esqueleto[...]»).

MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORISPàg. 17-19

1 a) • Estats amb una taxa de mortalitat baixa: Austràlia,França, Espanya, Mèxic, l’Índia, Xina i Finlàndia.

• Estats amb una taxa de mortalitat mitjana: el RegneUnit, Rússia, el Txad, Hongria, Polònia i Guinea.

• Estats amb una taxa de mortalitat alta: Uganda iSierra Leone.

b)

c ) Estat en desenvolupament amb una taxa de mortalitatmolt baixa: Mèxic o l’Índia. Estat desenvolupat ambuna taxa de mortalitat mitjana: el Regne Unit.

d) És inferior a la de França perquè és un país més jove.Les poblacions amb més presència de gent gran tenenxifres de mortalitat més altes.

e) Els quatre estats pertanyen a l’Àfrica.

f) Ens referim sobretot a les malalties endèmiques. Sónmalalties que dominen habitualment en una zona de-terminada i que s’escampen d’una manera ràpida; perexemple, la malària, la febre groga i la malaltia de lason.


UNITAT 2


3 4

Espanya

Alemanya

Mèxic

Israel

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

%

20%

40%

60%

80%

100

%

Mèxic

Rússia

Uganda

França

0‰ 5‰ 10‰ 15‰ 20‰ 25‰

0‰ 5‰ 10‰ 15‰ 20‰ 25‰

0‰ 5‰ 10‰ 15‰ 20‰ 25‰

0‰ 5‰ 10‰ 15‰ 20‰ 25‰

3 5

a) Els continents amb les taxes de natalitat més altes són:l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. Les taxes de natalitatmés baixes es donen a Europa i a l’Amèrica del Nord.

b)

Pàg. 20-21

3 a) Els països que tenen l’esperança de vida més alta en elperíode 1990-1995 són els països desenvolupats. Ésdegut, en general, a la bona situació econòmica, mèdi-ca i sanitària de què gaudeixen.

b) La progressió més positiva s’ha donat als països en viade desenvolupament, com, per exemple, la Xina o al-guns estats de l’Amèrica Llatina.

4 a) • Marroc: joves (38,5% aprox.), adults (57,5% aprox.)i vells (4% aprox.).

• Canadà: joves (21,5% aprox.), adults (67% aprox.) ivells (11,5% aprox.)

b) • Marroc: perfil triangular.

• Canadà: perfil campaniforme.

c ) • Marroc: població jove.

• Canadà: població adulta.

d) Les diferències més importants les trobem en elsgrups d’edat jove, més nombrosos en la piràmide delMarroc, i en els grups d’edat vella, més nombrosos enla piràmide del Canadà. Pel que fa la població adulta,és a partir dels grups de quaranta-cinc anys que veiemles diferències més significatives.

e) Creixerà més al Marroc perquè es tracta d’una piràmi-de jove.

5 Vegeu el quadre inferior.

Pàg. 22

6 a) Fins l’any 2020 Espanya necessitarà uns quatre milionsde treballadors, és a dir, entre 240.000 i 300.000 cadaany.

b) L’any 1999 es van concedir 30.000 permisos.

c ) Tenen un grau de formació elevat. Un 20% dels quevan passar pels centres de contractació havien fet estu-dis universitaris i un 44% havien cursat estudis mitjanso formació professional.

d) Polítics: legislacions que dificulten l’entrada d’immi-grants i el seu establiment definitiu.

Econòmics: discriminació laboral, condicions de vida id’habitatge poc dignes.

Socials i culturals: marginació, actituds xenòfobes, di-ficultats d’integració.

e) Resposta oberta.

Pàg. 23

7 a) Cap estat del quadre no pertany ni a l’Europa occiden-tal ni a l’Amèrica del Nord. Això es deu al fet quel’Europa occidental i l’Amèrica del Nord són territorisindustrialitzats i molt desenvolupats, d’on la població

Quadern

Brasil 20-30 Mèxic 20-30Argentina 15-20 Iran +40Austràlia –15 Canadà –15Estats Units –15 Bolívia 30-40Marroc 20-30 Suècia –15Sudan +40 Aràbia Saudita 30-40França –15 Xina 15-20Angola +40 Sud-àfrica 30-40Rússia –15 Japó –15

País Naixements País Naixements per cada per cada

1.000 hab. 1.000 hab.

creixement vegetatiu o natural naixements – defuncions 1.200 – 895 = 305

saldo migratori immigrants – emigrants 1.280 – 1.450 = –170

creixement real creixement natural + saldo migratori 305 – 170 = 135

taxa de natalitat naixements 3 1.000 12‰població total

taxa de mortalitat defuncions 3 1.000 8,95‰població total

taxa de creixement vegetatiu taxa de natalitat – taxa de mortalitat 12 – 8,95 = 3,05‰

taxa de mortalitat infantil nens morts menors d’un any 3 1.000 7,5‰nens nascuts durant l’any

Dada a obtenir Fórmula a aplicar Resultat

no ha d’emigrar en cerca de feina. En definitiva, són ter-ritoris d’immigració, no d’emigració.

b) Ens referim a països en desenvolupament. Perquè sónpaïsos afectats per greus problemes econòmics i, so-vint, polítics i militars.

c ) La xifra d’emigrants és molt alta, ja que en tots superaels dos milions de persones.

d) Són països com els Estats Units, França, Alemanya, elCanadà o l’Aràbia Saudita (vegeu el mapa de la pàgina33 del llibre de l’alumne).

Pàg. 24

8 a) El creixement no ha estat constant al llarg del temps, jaque hi ha hagut un descens molt significatiu de la po-blació europea cap als anys 700 i 1400.

b) Crida l’atenció el lent creixement de la població euro-pea fins al segle XIX. Els dos fets que cal recordar són lacaiguda de l’Imperi romà i la pesta negra.

c ) La Revolució Industrial es va iniciar a mitjan segle XVIII.Va anar acompanyada de progressos en la higiene, lamedicina i l’agricultura. Tot plegat va fer que disminuísla mortalitat i, en conseqüència, que tingués lloc ungran increment de la població. Les conseqüències dela Revolució Industrial es reflecteixen en el quadreamb un augment molt important de la població euro-pea a partir del segle XIX.

d)

L’ACTIVITAT ECONÒMICAPàg. 25

1 a) A Alemanya, Espanya, Rússia i Suècia (Europa), i alsEstats Units (Amèrica del Nord).

b) El Txad (Àfrica), l’Aràbia Saudita (Àsia) i l’Índia (Àsia).

c ) Analfabetisme, manca de coneixements bàsics per ac-cedir a llocs de treball mínimament qualificats o per re-lacionar-se en societat, etc.

d) Els Estats Units (Amèrica del Nord), Rússia (Europa),Suècia (Europa) i el Txad (Àfrica).

e) A Espanya les dones representen el 37% de la pobla-ció activa total. Això reflecteix el comportament dife-rent de les diverses generacions: en la generació gran,les dones no es van incorporar massivament a la po-blació activa; per contra, en les generacions posteriors,les dones s’han incorporat massivament al mercat la-boral.

f) A l’Aràbia Saudita, les dones representen el 15% de lapoblació activa total. Les causes d’aquest fet són sobre-tot religioses, ja que la seva interpretació de l’islam su-posa que les dones s’han de quedar a casa, llevat delscasos d’estricta necessitat.

Pàg. 26

2

a) La població activa és la que treballa i exerceix una acti-vitat remunerada (població ocupada) i la que està endisposició d’incorporar-se al món del treball i busca fei-na (població aturada).

b) Tailàndia. Pertany a l’Àsia. És un país en desenvolupa-ment.

c ) Percentatge més gran en el sector secundari: Alema-nya (Europa). És un país desenvolupat.

Percentatge més gran en el sector terciari: Israel (Àsia).És un país desenvolupat.

Pàg. 27

3 a) Moçambic: 46,8%.Regne Unit: 48,8%.

UNITAT 3


3 6

800700600500400300200100m

ilion

s d’

habi

tant

s

1000

1100

1200

1300

1400

1500

1600

1700

1800

1900

1996

6

5

4

3

2

1

0

mili

ons

d’ha

bita

nts

1365

1497

1553

1719

1787

1819

1857

1900

1950

1998

Espanya

Alemanya

Mèxic

Israel

Brasil

Tailàndia

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

0%

20%

40%

60%

80%

100

%

Mèxic

Rússia

Uganda

França

0‰ 5‰ 10‰ 15‰ 20‰ 25‰

0‰ 5‰ 10‰ 15‰ 20‰ 25‰

0‰ 5‰ 10‰ 15‰ 20‰ 25‰

0‰ 5‰ 10‰ 15‰ 20‰ 25‰

Causes: tot i que el resultat global és similar, el cas deMoçambic pot respondre a l’escassa incorporacióde dones a la població activa. En canvi, en el cas delRegne Unit, on la presència de dones en la poblacióactiva és similar a la dels homes, cal valorar altres as-pectes, com ara el nombre d’estudiants i jubilats.

b) Moçambic: al sector primari. Perquè és un país subdes-envolupat.Regne Unit: al sector secundari. Perquè és un país des-envolupat.

c ) Moçambic: 40,1% (57,7% de la població masculina i23,3% de la població femenina).Regne Unit: 100 % (tant masculina com femenina).Causes: el grau desigual de desenvolupament; la con-dició social diferent de les dones.

d) Moçambic: perquè la major part de la població activatreballa al sector primari i perquè les taxes d’alfabetit-zació són molt baixes, sobretot en les dones.Regne Unit: perquè la major part de la població treba-lla al sector terciari i perquè el 100 % de la població es-tà alfabetitzada.

Pàg. 28

4 a) Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 49del llibre de l’alumne.

b) Als Estats Units: 35.Al Japó: 23.A la Unió Europea: 37.A altres estats: 5.

c) Les empreses multinacionals són grans corporacionsque superen els límits d’un estat i tenen seus reparti-des per diverses parts del món.

d) Resposta oberta. Els exemples poden sortir de l’expe-riència quotidiana de l’alumnat.

Pàg. 29

5 Atur friccional: situació d’atur transitòria, que correspon amodificacions en la demanda de treball.

Atur estacional: atur que es produeix en sectors que no-més generen activitat en una determinada època de l’any.

Atur estructural: atur que es manté malgrat el creixe-ment de l’economia.

Atur cíclic: atur que es produeix en una etapa de crisieconòmica.

6 Producte interior brut: valor total dels béns i serveis pro-duïts en un país durant un any.

Producte interior brut per habitant: xifra que s’obté di-vidint el PIB d’un estat per la seva població.

Producte nacional brut: producte interior brut del quales resta la part generada pels estrangers presents al paísi s’hi suma la part que els ciutadans del país han obtinguta l’estranger.

Producte nacional brut per habitant: xifra que s’obté di-vidint el PNB d’un estat per la seva població.

Índex de desenvolupament humà: índex que valora treselements: l’esperança de vida, el grau d’instrucció i el ni-vell de renda de la població.

Pàg. 30

7 a) Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 61del llibre de l’alumne.

b) A l’Amèrica del Nord, Europa i Oceania.

c ) Àfrica.

d) Els països del Magrib i del sud del continent, a mésd’alguns estats del golf de Guinea i Kenya, presentenun IDH mitjà. Les causes són de tipus econòmic.Aquests països es troben en procés de desenvolupa-ment, o bé disposen de recursos minerals o energèticsimportants.

8 La banca pública: són els bancs centrals de cada estat ialtres entitats de crèdit oficial.

La banca privada: són els bancs comercials i de negocis,que pertanyen a propietaris particulars.

Les caixes d’estalvi: són entitats sense afany de lucre icontrolades per organismes públics; estan obligades a in-vertir una part dels beneficis en obres socials i culturals.

La borsa: és un mercat de capitals on es poden comprari vendre valors.

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSPàg. 31

1 Resolució gràfica amb l’ajut de l’organigrama de la pàgi-na 64 del llibre de l’alumne.

a) Sobirania nacional: el poder prové del poble.

Sufragi universal: totes les persones majors d’edat te-nen dret de vot.

Divisió de poders: el poder es divideix en tres bran-ques: legislatiu (parlament), executiu (govern) i judicial(jutges i tribunals).

Drets individuals: drets que corresponen a cada per-sona. El més important és la llibertat.

Constitució: llei fonamental d’un estat.

UNITAT 4

3 7

Quadern

b) Monarquia: forma de govern en què el cap de l’estatés un rei o reina. El càrrec és vitalici i hereditari.

República: forma de govern en què el cap de l’estat ésel president de la república. El càrrec és elegit periòdi-cament i disposa d’un mandat limitat a un cert nombred’anys.

Dictadura: règim polític que incompleix les condicionspròpies d’una democràcia.

Pàg. 32


Pàg. 33


• A França.

• A Itàlia.

• Andorra.

• Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià i lesIlles Balears.

Pàg. 34-35


a) Astúries, Cantàbria, la Rioja, Madrid, Múrcia i les IllesBalears.

b) País Basc: Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.

Galícia: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra.

Castella i Lleó: Lleó, Zamora, Salamanca, Palència,Valladolid, Burgos, Sòria, Segòvia i Àvila.

Andalusia: Huelva, Sevilla, Cadis, Còrdova, Màlaga,Jaén, Granada i Almeria.

País Valencià: Castelló, València i Alacant.

Canàries: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de GranCanaria.

5 Resolució gràfica d’acord amb el contingut de les diversesrespostes.

a) Els Estats Units, Canadà i Mèxic.

b) El Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai; i, com aestats associats, Xile i Bolívia.

c) Algèria, Mauritània, el Marroc, Líbia i Tunísia.

d) Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Fin-làndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, elsPaïsos Baixos, Portugal, el Regne Unit i Suècia.

Pàg. 36

6 a) Article 1: Tots els éssers humans són lliures i iguals endrets.

Article 2: Tothom té els drets proclamats en aquestadeclaració; no hi ha cap motiu de discriminació.

Article 3: Dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat.

Article 4: Prohibició de l’esclavitud.

Article 5: Prohibició de les tortures i dels tractes degra-dants.

Article 11: Tothom és innocent fins que es provi el con-trari.

Article 12: Inviolabilitat de la vida privada, del domicilide la correspondència.

Article 13: Dret de lliure circulació i residència.

Article 14: Dret d’asil.

Article 15: Dret a tenir una nacionalitat.

Article 16: Dret al lliure matrimoni.

Article 17: Dret a la propietat.

Article 18: Llibertat de pensament i de consciència.

Article 19: Llibertat d’opinió i d’expressió.

Article 21: Dret a ser elegible i a elegir; sufragi universal.

Article 23: Dret al treball en unes condicions dignes;dret a la sindicació.

Article 25: Dret al benestar; assistència a la maternitat ia la infantesa.

Article 26: Dret a l’educació.

Article 30: Respecte als drets i llibertats.

b) La Declaració Universal dels Drets Humans proclamaels drets de totes les persones, tant en el pla políticcom en el social. Són una referència que tots els estatshan de complir.

EUROPA I LA UNIÓ EUROPEAPàg. 37

1 D’esquerra a dreta: Portugal, Lisboa; Alemanya, Berlín;Grècia, Atenes; Polònia, Varsòvia; Suècia, Estocolm.

UNITAT 5


3 8

Suècia 4Alemanya 17Grècia 23Portugal 28Polònia 38

Estat Classificació segons l’IDH

3 9

Pàg. 38-39

2 a) Els quatre estats més grans d’Europa són: Rússia,Ucraïna, França i Espanya.

b) Els cinc estats més petits d’Europa són: la Ciutat delVaticà, Mònaco, San Marino i Liechtenstein.

c ) Vuit estats d’Europa sense mar són: Andorra, Luxem-burg, Suïssa, Àustria, la República Txeca, Eslovàquia,Hongria i Macedònia.

d) Tres estats insulars d’Europa són: el Regne Unit de laGran Bretanya i Irlanda del Nord, Irlanda i Islàndia.

e) Els estats travessats pel riu Rin són: Suïssa, Alemanya iels Països Baixos. Els estats que travessa el Danubi oque el tenen com a frontera, ordenats des de la capça-lera fins a la desembocadura, són: Alemanya, Àustria,Eslovàquia, Hongria, Iugoslàvia, Romania i Bulgària.

3 Resposta oberta.

4 Vegeu el quadre inferior.

Pàg. 40-41

5 Resolució gràfica amb l’ajut de les dades de la pàgina 57del llibre de l’alumne.

a) Luxemburg.

Comentari: es tracta d’un estat petit però que gaudeixd’un nivell de vida molt alt a causa de la seva situaciógeogràfica, del seu desenvolupament industrial i de lesseves lleis fiscals, que atreuen molts capitals.

b) Dinamarca, els Països Baixos, Irlanda, Àustria, Bèlgica,Alemanya, Itàlia, Suècia, el Regne Unit, Finlàndia i França.

Comentari: es tracta de països molt desenvolupats,amb una potent indústria i un important sector deserveis. Ocupen l’espai central i septentrional de laUnió Europea. Només Itàlia pertany a l’Europa medi-terrània.

c ) França i Espanya.

Comentari: es tracta de països força desenvolupats i degran extensió. La seva posició geogràfica es troba ple-nament (Espanya) o parcialment (França) a l’Europamediterrània.

d) Portugal i Grècia.

Comentari: són països de l’Europa del sud, en procésde desenvolupament. Tenen una posició perifèrica enel conjunt de la Unió Europea.

6 Resolució gràfica amb l’ajut de l’esquema de la pàgina 87del llibre de l’alumne.

Significat de l’esquema: el Parlament Europeu, elegit pelsciutadans, té la funció de control de la Comissió Europea.El Consell Europeu i el Consell de Ministres estan formatspels representants dels governs dels quinze estats de laUnió. El Tribunal Europeu de Justícia s’encarrega de ga-rantir l’aplicació dels tractats de la Unió. Altres institucionscomunitàries són: el Comitè Econòmic i Social, el Comitède les Regions, el Tribunal de Comptes i el Banc CentralEuropeu.

Pàg. 43

7 Resposta oberta d’acord amb la informació proporciona-da pel mapa de la pàgina 83 del llibre de l’alumne.

Quadern

Alemanya Berlín 356.755 82,0 230 77 23.742 0,921Àustria Viena 83.850 8,1 98 78 25.089 0,921Bèlgica Brussel·les 30.513 10,2 334 78 25.443 0,935Dinamarca Copenhaguen 43.069 5,3 123 76 25.869 0,921Espanya Madrid 504.744 40,2 79 78 18.079 0,908Finlàndia Hèlsinki 337.009 5,2 15 77 23.096 0,925França París 547.026 59,0 107 78 22.897 0,924Grècia Atenes 131.944 10,6 80 78 15.414 0,881Irlanda Dublín 70.280 3,8 53 76 25.918 0,916Itàlia Roma 301.225 57,5 192 78 22.172 0,909Luxemburg Luxemburg 2.586 0,4 165 77 42.769 0,924Països Baixos Amsterdam 41.526 15,8 387 78 24.215 0,931Portugal Lisboa 92.082 10,0 108 75 16.016 0,874Regne Unit Londres 244.046 59,3 243 77 22.093 0,923Suècia Estocolm 449.964 8,9 20 79 22.636 0,936

Estat Capital Extensió Població Densitat Esperança PIB per càpita IDH(km2) (milions) (hab./km2) de vida (en $)

ESTATS I SOCIETATS DEL MÓNPàg. 43

1 D’esquerra a dreta: l’Índia, Nova Delhi; l’Aràbia Saudita, Al-Riyad; Tailàndia, Bangkok; l’Iran, Teheran; la Xina, Pequín.

Pàg. 44-45

2 a) Els cinc estats més grans d’Àsia són: Rússia, la Xina, l’-Índia, el Kazakhstan i l’Aràbia Saudita.

b) Els estats insulars són: el Japó, Taiwan, les Filipines,Indonèsia i Sri Lanka.

c ) Els estats d’Àsia que no tenen mar són: Mongòlia, elKazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan, el Tadjikistan,Geòrgia, Armènia, l’Azerbaidjan, l’Afganistan, el Nepali Bhutan.

d) Els estats asiàtics fronterers amb Europa són: Rússia, elKazakhstan, Geòrgia, l’Azerbaidjan i Turquia.

e) L’únic estat asiàtic que té la major part del territori alsud de l’equador és Indonèsia.

3A I S E N O D N I

M O N G O L I A O

A E P

N P A X I N A

T A I E J

E L D M

I N A R I E

V S E N I P I L I F

Pàg. 46-47

4 D’esquerra a dreta: Algèria, Alger; la República Centreafri-cana, Bangui; Moçambic, Maputo; la República de Sud-àfrica, Pretòria; Egipte, El Caire.

5 a) Deu estats el territori dels quals està situat comple-tament al sud de l’equador són: la República de Sud-àfrica, Namíbia, Madagascar, Botswana, Zimbabwe,Moçambic, Zàmbia, Malawi, Angola i Tanzània.

b) Cinc estats ubicats al nord de l’equador i que no tenencosta són: Etiòpia, el Txad, el Níger, Mali i BurkinaFaso.

c ) Els estats travessats pel riu Nil són: la República Demo-cràtica del Congo, Uganda, el Sudan i Egipte. El riuNíger travessa els estats de Guinea, Mali, el Níger,Benín i Nigèria.

6 Resolució gràfica.

Pàg. 48-50

7 D’esquerra a dreta i de dalt a baix: els Estats Units, Wash-ington; Panamà, Panamà; Colòmbia, Santa Fe de Bogotà;el Brasil, Brasília; l’Uruguai, Montevideo.

UNITAT 6


4 0

Tailàndia 66Aràbia Saudita 68Xina 87Iran 90Índia 115


Tunísia TunisLíbia TrípoliNíger NiameyTxad N’DjamenaCamerun YaoundéRepública Centreafricana BanguiCongo BrazzavilleRep. Democràtica del Congo KinshasaAngola LuandaNamíbia WindhoekRepública de Sud-àfrica Pretòria

Estat Capital

Sud-àfrica 94Algèria 100Egipte 105Rep. Centreafricana 154Moçambic 157


Estats Units 6Uruguai 37Panamà 52Colòmbia 62Brasil 69


4 1

8 a) Els estats que són riberencs alhora de l’oceà Atlàntic ide l’oceà Pacífic són: el Canadà, els Estats Units, Mèxic,Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Pana-mà, Colòmbia i Xile.

b) Quatre estats de les Antilles són: Cuba, Haití, Jamaica ila República Dominicana.

c ) Els estats que travessa la serralada dels Andes o la te-nen com a frontera, de nord a sud, són: Colòmbia,l’Equador, el Perú, el Brasil, Bolívia, Xile i l’Argentina.

d) Dinamarca té la sobirania sobre l’illa de Grenlàndia.

e) L’estat americà situat més a prop de Rússia són elsEstats Units.

f) Resolució gràfica. Vegeu el quadre de la dreta.

Pàg. 50

9 Resolució gràfica d’acord amb el mapa de la pàgina 108del llibre de l’alumne.

10

c Resposta oberta.

Quadern

Estats Units WashingtonCanadà OttawaMèxic MèxicGuatemala GuatemalaEl Salvador San SalvadorHondures TegucigalpaNicaragua ManaguaCosta Rica San JoséPanamà PanamàColòmbia Santa Fe de BogotàEquador QuitoPerú LimaXile Santiago

Estat Capital

Xina Pequín 9.536.499 1.264,8 132 70 3.617 0,718Índia Nova Delhi 3.287.590 992,7 301 63 2.248 0,571Israel Tel-Aviv/ 20.770 5,9 296 78 18.440 0,893

JerusalemKuwait Kuwait 17.820 1,8 108 76 17.289 0,818Tunísia Tunis 163.610 9,4 57 70 5.975 0,714Kenya Nairobi 582.646 30 51 51 1.022 0,514Madagascar Antananarivo 587.040 15,5 26 52 799 0,462Angola Luanda 1.246.700 12,8 10 45 3.179 0,422Estats Units Washington 9.363.123 280,4 30 77 31.872 0,934Veneçuela Caracas 912.050 23,7 26 73 5.495 0,765Bolívia La Paz 1.098.580 8,1 8 62 2.355 0,648Xile Santiago 756.626 15,0 20 75 8.652 0,825

de Xile

Estat Capital Extensió Població Densitat Esperança PIB per càpita IDH(km2) (milions) (hab./km2) de vida (en $)

Avaluació inicial (pàg. 117)

a) Redacció oberta.

b) Carlemany va ser un rei franc. Va viure a cavall dels se-gles VIII i IX.

c ) Noblesa: grup social privilegiat, propi de les edats medie-val i moderna, format per terratinents que transmetien elsseus béns i el seu poder amb un sistema hereditari. Ini-cialment complia una funció militar.

Cavalleria: grup format per nobles dedicats a la guerra.Era una institució militar que agrupava els cavallers cris-tians que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia.

Feu: terres i, sovint, un castell que el senyor donava al seuvassall perquè en visqués i l’administrés.

d) Els artesans eren treballadors qualificats.

Vivien a les ciutats associats en gremis.

e) Va ser una agrupació política que integrava territoris moltdiversos amb personalitat política diferenciada. Els mésimportants d’aquests territoris eren: el regne d’Aragó, elprincipat de Catalunya, el regne de València i el regne deMallorca.

f) Catalunya era un territori molt poc poblat.

A finals de l’edat mitjana hi vivien menys de 300.000 per-sones.

4 3

SOLUCIONARI

Societats històriques

QUÈ, QUI, QUAN, ON?

Pàg. 121

1 La península d’Aràbia, situada al sud-oest d’Àsia i separa-da d’Àfrica pel mar Roig, és un ampli desert rodejat demuntanyes. L’agricultura era possible només a la zona li-toral de sud-oest (Iemen). La Meca i Medina eren impor-tants perquè eren centres de la ruta comercial que enlla-çava la Mediterrània oriental (Síria) amb l’Orient Llunyà, através de l’oceà Índic.

2 Els mercaders de la Meca fomentaven els rituals al voltantde la Kaaba perquè atreien molta gent i coincidien ambles fires comercials.

3 L’hègira va ser la fugida de Mahoma de la Meca cap aMedina. És important perquè marca l’inici del calendarimusulmà o islàmic. Per saber l’any del calendari musulmàcal restar 622 a l’any segons el calendari cristià.

4 L’Alcorà, llibre sagrat dels musulmans, recull els ensenya-ments donats oralment pel profeta Mahoma i conté totesles creences i deures dels musulmans. La Sunna recullfets de la vida de Mahoma.

5 S’accepta l’esclavitud, la poligàmia i el divorci; es prohi-beix beure vi, menjar porc, i practicar la usura, els jocsd’atzar i el culte idolàtric. La dona viu sotmesa a l’home iha de portar el rostre tapat per evitar les mirades dels des-coneguts.

Pàg. 123

1 La «guerra santa» era una de les obligacions dels musul-mans, la qual consistia a fer la guerra contra els infidelsper estendre l’islam, que vol dir ‘submissió a la voluntatd’Al·là’.

2 Descripció de l’expansió: 1) fins a la mort de Mahoma, elsmusulmans conquereixen una gran part de la península

Aràbiga; 2) fins al 661, els musulmans ocupen tota la pe-nínsula Aràbiga, Síria, Mesopotàmia, Palestina, l’Iran,Egipte i el nord de Líbia; 3) fins al 750, els musulmanss’expandeixen per l’Orient (fins a l’Índia) i conquereixentot el nord d’Àfrica i la península Ibèrica.

Estats actuals: l’Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, la Uniódels Emirats Àrabs, Qatar, Bahrain, Kuwait, l’Iraq, l’Iran, el Pakistan, l’Afganistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan, elTadjikistan, el Kirguizistan, l’Azerbaidjan, Armènia, Síria,el Líban, Israel, Jordània, Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, elMarroc, Espanya, Portugal i Andorra.

3 Els musulmans respectaven els costums dels pobles do-minats, que podien seguir practicant la seva religió.

Molts habitants dels pobles dominats es convertien a l’is-lamisme per convicció i per pagar menys impostos.

4 Cal situar al mapa: Còrdova (Espanya), Kairouan (Tunísia),Alexandria (Egipte), Damasc (Síria), Bagdad i Bàssora(l’Iraq).

5 Perquè van posar en contacte les civilitzacions de l’Orient,de l’Àfrica negra i de l’Europa mediterrània.

Pàg. 125

1 Els musulmans van ocupar molt ràpidament la penínsulaIbèrica a causa de les divisions internes de la noblesa visi-goda.

2 Un emirat és un territori islàmic que té autonomia o inde-pendència política, però no religiosa, ja que ha de reco-nèixer l’autoritat superior del califa en aquesta matèria.

Un califat és un territori islàmic totalment independent,des del punt de vista tant polític com religiós.

3 La presència política dels musulmans a la penínsulaIbèrica es va prolongar de l’any 711 al 1492, és a dir, 781anys.

4 5

Unitat 7

L’Islam. Al-Àndalus

4 Els regnes de taifes eren petits estats musulmans inde-pendents de la península Ibèrica. A Catalunya hi havia elde Lleida i el de Tortosa.

5 Les paries eren impostos que els regnes de taifes paga-ven als estats cristians de la península Ibèrica.

Pàg. 127

1 Els conqueridors d’arrel àrab es van quedar les millors ter-res i van monopolitzar els càrrecs polítics més impor-tants. Els berbers es van quedar terres i càrrecs de menysentitat.

2 Els musulmans van difondre el regadiu (amb la construc-ció de sínies, sèquies i canals) i els molins (hidràulics i devent). Van consolidar diversos conreus i en van introduirde nous; els més destacats van ser l’olivera, els arbres frui-ters, l’arròs, els productes d’horta, la canya de sucre, el co-tó, la morera, la vinya, el lli, l’espart, el safrà...

3 Les ciutats eren centres de producció artesanal i s’hi co-mercialitzaven tota mena de productes (agraris i artesa-nals). Algunes també eren centres de comerç internacional.

4 La medina, la part fonamental de la ciutat musulmana,constituïa el nucli emmurallat que contenia els mercatsprincipals, l’alcàsser (residència del governador), la mes-quita major i alguns barris.

5 Els carrers més importants naixien a les portes de la mu-ralla i eren empedrats. La resta dels carrers eren estrets itortuosos i presentaven una disposició desordenada.

Pàg. 129

1 Les cases solien tenir dos pisos i es caracteritzaven perl’austeritat exterior. Les cases de la gent modesta eren re-duïdes i les de la gent benestant tenien un pati enjardinat,que constituïa el centre de la vida familiar.

2 Les dones estaven sotmeses al marit (que en podia tenirdiverses) i vivien semirecloses a casa, sense participar enla vida social; a més, havien de portar el rostre cobert.

3 La mesquita era el lloc d’oració col·lectiva i de reunió delsmusulmans; era la seu de la cort de justícia i de la univer-sitat, i el centre de difusió dels edictes del govern i de lesnotícies.

4 Els musulmans van fer moltes aportacions culturals al’Europa medieval: el paper, la numeració aràbiga, la brúi-xola, l’astrolabi, la pólvora i, a més, coneixements mate-màtics, geogràfics, astronòmics, químics i mèdics. Tambévan contribuir a la recuperació del saber clàssic (grec i llatí), ignorat aleshores a l’Europa occidental.

5 Elements de la mesquita: el pati descobert amb una fontper a les ablucions; el minaret per cridar a l’oració; la sala

per a l’oració col·lectiva i el mihrab, que indica la direccióde la Meca i on es col·loca l’imam per dirigir l’oració. A lamesquita de Còrdova, la maqsura era una zona ricamentdecorada reservada al califa.


1 Beduí: habitant àrab nòmada que viu al desert.

Àrab: habitant d’Aràbia.

Berber: habitant del nord d’Àfrica.

Musulmà: seguidor de la religió de Mahoma (en àrab voldir ‘creient’).

Mahometà: seguidor de Mahoma.

Islam: la religió de Mahoma (en àrab vol dir ‘submissió’).

Muladí: habitant de la península Ibèrica que abandona lareligió cristiana i es converteix en musulmà.

Mossàrab: habitant de la península Ibèrica sota dominimusulmà que es manté fidel al cristianisme.

2 a) Les rutes comercials de l’Islam comuniquen tot el mónislàmic (Pròxim Orient, nord d’Àfrica, península Ibè-rica) i es dirigeixen cap a l’Orient Llunyà (Xina, Índia,Insulíndia i Indoxina), l’Àfrica negra i Europa (regnefranc, península Itàlica i Imperi bizantí). Els centres co-mercials més importants de l’Islam són Bagdad, Bàsso-ra, Damasc, Alexandria, Kairouan, Fes i Còrdova.

b) Els musulmans exportaven i importaven mercaderiesluxoses i cares: teixits de seda i cotó, fusta i pedres pre-cioses, orfebreria, perles, cuir, perfum, espècies, colo-rants, vori, or i esclaus.

3 a) Activitat oberta: l’alumnat ha de buscar informació i re-dactar una composició.

b) L’Islam va entrar en contacte amb les civilitzacions del’Orient Llunyà (Xina, Índia, Insulíndia i Indoxina), ambl’Àfrica negra i amb l’Europa oriental i occidental.

4 a) L’enterrament estava envoltat d’un gran ritual. Els his-panomusulmans tenien molta cura de la higiene per-sonal. Després del bany es perfumaven.

b) L’ambre gris és usat en perfumeria com a fixador i com atintura. El sàndal és un arbre de la fusta del qual hom ex-treu un oli essencial, que es fa servir en perfumeria.

c ) Els cristians coetanis no tenien els hàbits higiènics delsmusulmans.

5 a) Al centre de la casa hi ha un pati rectangular ambplantes i una font, al voltant del qual s’obren dos cor-redors amb porxos (l’un a la planta baixa i l’altre a laplanta superior). Les diverses habitacions estan dispo-sades entorn del pati central i s’hi accedeix a travésdels corredors. L’edifici té poques obertures a l’exterior.


4 6

b) La casa pertany a una família benestant. A les cases deles famílies modestes no hi havia cap pati central parti-cular i hi havia menys habitacions.

c) L’alumnat ha de descriure el plànol de la ciutat (edificisprincipals, carrers estrets i tortuosos, placetes) i destacarels aspectes més importants del text que l’acompanya.

6 a) El text descriu alguns aspectes de l’agricultura musul-mana.

b) El guaret consisteix a deixar en repòs una parcel·la deterra durant un determinat període de temps.

c ) Que la llaurin dues o tres vegades, que el solc siguigran, que giri bé la terra i que en desfaci les gleves.

d) Per adobar les terres l’autor recomana utilitzar fems devaca secs.

e) L’autor esmenta cereals com el blat i l’ordi, el lli i els ci-grons, les faves i les llenties.

7 a) Una ambaixada catalana arriba a Còrdova per ser re-buda pel califa. Els musulmans aprofiten l’ocasió permostrar el poder i la riquesa de Còrdova.

b) Al-Àndalus es trobava en l’època de màxima esplen-dor: el califat de Còrdova.

c ) El califa els diu que s’han de sotmetre a l’Islam i a la se-va religió i els amenaça amb l’ús de la força militar i lamort si no s’hi sotmeten.

8 a) A la mesquita es pot distingir el minaret, el pati desco-bert, la sala d’oració i el mur que indica la direcció dela Meca.

b) El mercat està situat en una gran plaça. S’hi podenveure moltes parades, amb tendals, i molta gent.

c ) Els carrers són desordenats.

d) La ciutat està emmurallada per defensar-se dels atacsexteriors. Hi ha barris fora muralla a causa del creixe-ment constant de la ciutat.

e) La sínia és una roda, proveïda de recipients de ceràmi-ca, col·locada sobre un riu. Aquesta roda, en girar grà-cies a la força del curs de l’aigua o amb l’ajut d’un ani-mal, permet l’aprofitament de l’aigua. L’aigua de lessínies es col·loca en uns canals i serveix per regar les te-rres de conreu i per fornir aigua a les cases, sobretot ales de les famílies benestants. També es pot veure, enprimer pla a la dreta, un molí hidràulic, és a dir, una ro-da moguda per l’aigua del riu que permet moldre elgra o dur a terme altres tasques industrials. A diferèn-cia de la sínia, l’objectiu del molí hidràulic no és obteniraigua, sinó disposar d’energia.

f) Quant a l’agricultura, s’hi poden veure terres de rega-diu, amb plantacions de llegums i arbres fruiters, i unaplantació de cotó.

g) El campament fora muralla pertany a un grup nòma-da, probablement beduí. Els beduïns eren un grupnòmada que guiava les caravanes pel desert i es dedi-cava també a la ramaderia (ovelles i cabres).

9 Activitat oberta. S’ha de valorar positivament l’aportacióde concrecions. D’altra banda, cal corregir els anacronis-mes.

Unitat 7

4 7


Pàg. 137

1 El terme bizantí deriva de Bizanci, nom grec de la ciutatde Constantinoble.

2 Els principals enemics de l’Imperi bizantí eren els àrabs,els búlgars i els turcs.

Va desaparèixer el 1453, any que Constantinoble va serocupada pels turcs.

3 L’emperador tenia un poder absolut. El seu poder es ba-sava en un exèrcit fort i en una ben organitzada burocrà-cia de funcionaris.

4 El comerç bizantí es basava en l’exportació de productesde luxe.

Els rivals comercials de Bizanci eren els venecians i els ge-novesos.

5 L’arquitectura bizantina es basava en l’ús de la cúpula. Lesesglésies tenien planta de creu grega i es caracteritzavenper la riquesa decorativa.

Pàg. 139

1 L’edat mitjana és un període llarg que va des de la caigu-da de l’Imperi romà, l’any 476, fins al descobrimentd’Amèrica (1492). L’edat mitjana se sol dividir en duesetapes: l’alta edat mitjana, que comprèn des del segle VI

fins al començament del segle XIII, i la baixa edat mitjana,que engloba els tres darrers segles medievals (XIII-XV).

2 A l’Imperi carolingi hi havia set marques: la MarcaHispànica (part de l’actual Catalunya), la Marca Bretona (ala frontera amb la Bretanya), la Marca Danesa (al sud del’actual Dinamarca), la Marca Sòraba (al centre de l’actualAlemanya), la Marca de l’Est (al nord de l’actual Àustria),la Marca Pannònica (a l’actual Àustria) i la Marca de Friül(al sud de l’actual Àustria).

3 Els comtats eren unes unitats administratives en què esdividia el territori de l’Imperi carolingi. Les marques erenels comtats situats en territoris fronterers o difícils de con-trolar.

4 L’Imperi germànic era un extens territori que ocupava lamajor part d’Alemanya, els Països Baixos, Suïssa, Àustria iuna part de França i d’Itàlia.

5 El papa i l’emperador germànic es van enfrontar perraons polítiques, ja que l’emperador volia controlar el no-menament de bisbes i abats de l’Imperi.

Pàg. 141

1 La monarquia feudal es caracteritzava perquè el rei teniaun poder relatiu, ja que era limitat pel potencial de lesgrans famílies nobiliàries.

2 La Carta Magna era una llei segons la qual el Parlamentd’Anglaterra limitava el poder del rei.

3 França i Anglaterra es van enfrontar al llarg del segle XII

perquè el monarca francès volia recuperar els territorisque estaven sota la sobirania del rei anglès.

4 Les croades obeïen a motivacions religioses (la recupera-ció de Terra Santa) i econòmiques (el control de les rutesd’Orient i l’enriquiment de la noblesa europea que hi par-ticipava).

5 La quarta croada anava dirigida contra Egipte, però en realitat es va limitar a conquerir la capital de l’Imperi bi-zantí.

Pàg. 143

1 El regne d’Astúries-Lleó va ser el primer nucli cristià orga-nitzat a la península Ibèrica. El van constituir grups decristians que fugien de la invasió sarraïna.

4 8

Unitat 8

La formació d’Europa (segles viii-xii)

2 Castella fou originàriament un comtat fronterer del regnede Lleó. S’independitzà a la segona meitat del segle X.

3 La repoblació era l’assentament de cristians del nord a lesterres conquerides als musulmans. Els reis concedienmolts drets als nous pobladors.

4 L’any 1060 la península Ibèrica estava dividida en duesgrans zones: a la zona nord hi havia diversos regnes cris-tians, mentre que el centre i sud els ocupaven diverses tai-fes musulmanes. Hi havia quatre grans dominis cristians(el regne de Lleó, el regne de Navarra, el regne d’Aragó icomtats catalans) i uns catorze regnes de taifes musul-mans.

5 A començaments del segle XIII la situació havia canviat ra-dicalment: l’Espanya musulmana ocupava una part moltpetita de la Península. Els reialmes cristians havien aug-mentat molt d’extensió i s’havien diversificat: hi havia dosregnes nous (Portugal i Castella) i una federació d’estats(la corona d’Aragó).


1 Església ortodoxa: escissió del cristianisme que va tenirlloc l’any 1054.

Istanbul: nom que prengué la ciutat de Constantinoblearran de la conquesta turca.

Basileus: denominació de l’emperador a l’Imperi bizantí.

Tessel·la: cada una de les petites peces que formen elsmosaics.

Güelf: partidari del papa en les seves lluites contra l’em-perador.

Gibel·lí: partidari de l’emperador germànic en les seveslluites contra el papa.

Croada: cadascuna de les expedicions militars organitza-des a l’edat mitjana amb l’objectiu de combatre els mu-sulmans.

Imperi llatí: organització política duta a terme pels croatsal si de l’Imperi bizantí en ocasió de la quarta croada.

Las Navas de Tolosa: batalla en la qual les tropes cristia-nes van vèncer l’exèrcit musulmà (1212).

Regne de Granada: darrer reducte musulmà a la penín-sula Ibèrica; fou ocupat pels Reis Catòlics el 1492.

2 Desaparició de l’Imperi romà d’Occident (476); coronacióde Carlemany (800); mort de Carlemany (814); coro-nació d’Otó I (962); conquesta normanda d’Anglaterra(1066); conquesta cristiana de Toledo (1085); inici de laprimera croada (1095); constitució del regne de Portu-gal (1139); conquesta de Conca (1177); batalla de LasNavas de Tolosa (1212); publicació de la Carta Magna(1215); consolidació de la unió entre els regnes de Lleó i Castella (1230); desaparició de l’Imperi bizantí (1453).

3 a) Una part era Istanbul, on hi havia la residència de l’em-perador, i l’altra part era a la vora occidental del riu i hivivien els cristians d’Occident.

b) Era la part oriental del riu, lloc de residència de l’empe-rador i on vivien els seus súbdits. S’hi duien a termeactivitats comercials i artesanals.

c ) El palau de l’emperador era al cim de la muntanya.Estava molt fortificat.

d) A l’altra part de la ciutat, hi vivien els cristians d’Oc-cident. Eren mercaders. L’emperador percebia un tri-but.

e) Aquesta zona era deixada i bruta.

4 a) Els tres néts de Carlemany eren Carles, Lotari i Lluís.

b) Carles es va quedar la major part de la França i unapart de la Catalunya actuals. Lotari es va quedaruna franja de territori que comprèn el que avui ésHolanda, Luxemburg, part de Bèlgica, nord de França,sud d’Alemanya, sud-est de França (Provença) i centrei nord d’Itàlia. A Lluís li va tocar una bona part de lesactuals Alemanya, Àustria i República Txeca.

c ) Comprèn gairebé la mateixa extensió territorial.Aquest mapa és més simplificat i no s’hi assenyalen elsarquebisbats.

d) Les rivalitats entre els néts de Carlemany i l’extensiómateixa del territori van fer impossible el mantenimentunificat de l’Imperi de Carlemany.

e) 476: desaparició de l’Imperi romà d’Occident; regnatde Carlemany (768-814); 800: Carlemany és coronatemperador.

5 Justinià (482-565). Emperador bizantí que recuperà al-guns dels territoris de l’antic Imperi romà d’Occident. Pro-mogué obres culturals, jurídiques i artístiques de gran vàlua.

Carlemany (742-814). Rei dels francs, fou coronat empe-rador pel papa (800). Organitzà un gran imperi queabastà una gran part de l’occident d’Europa.

Joan sense Terra (1167-1216). Rei d’Anglaterra entre el1199 i el 1216. Durant la tercera croada va aprofitar l’ab-sència del seu germà Ricard I per usurpar el tron.

Felip II August (1165-1223). Rei de França (1180-1223).Entrà en guerra contra el monarca anglès Enric II i, des-prés, amb Ricard I i Joan sense Terra.

Sanç III el Gran (922-1035). Rei de Pamplona i d’Aragó.Va ser el monarca cristià més poderós de la penínsulaIbèrica.

6 a) Significa l’expulsió del si de l’Església catòlica d’un delsseus fidels.

b) En resum, el text defensa la primacia del papa davantde les autoritats civils.

Unitat 8

4 9

c ) Perquè hi havia creixents dificultats entre el papa i al-guns monarques cristians, sobretot els emperadorsgermànics.

d) No, molts cristians eren partidaris de les tesis de l’em-perador. Es denominaven gibel·lins.

7 a) Una part del centre, el nord, el nord-est i el sud-est.

b) El monarca anglès dominava l’oest, el centre i el sud-oest de França.

c ) Els dominis anglesos havien disminuït molt, de mane-ra que el rei d’Anglaterra només dominava el sud-oesti el petit enclavament de Ponthieu, al nord-oest.

d) Va ser el rei Felip II August.

8 a) La Carta Magna va ser aprovada l’any 1215.

b) Normandia està situada al nord-oest de França, men-tre que Aquitània és al sud-oest.

c ) El rei ha de respectar la llibertat dels seus súbdits.

d) L’article 36 garanteix que tots els súbdits tindran dret aun judici just segons la llei.

e) Garanteix el comerç lliure en temps de pau.

f) Va limitar el poder del rei.

g) A l’Imperi bizantí la situació era completament oposa-da: l’emperador gaudia d’un poder absolut.

9 a) A les tres primeres croades els cristians van aconseguirocupar durant un temps Jerusalem i altres llocs sants.

b) Tars, Samòsata, Edessa, Antioquia, Latakia, Krak delsCavallers, Trípoli, Nabulus, Gaza, Kerak, Petra i Aqaba.

Corresponen a diferents estats actuals: Turquia, Síria,l’Iraq, el Líban, Israel i Jordània.

c ) Regne de Jerusalem: del 1099 al 1244.Comtat de Trípoli: del 1102 al 1289.Principat d'Antioquia: del 1098 al 1262.Regne d’Armènia Menor: del 1081 al 1083 i del 1198al 1375.Comtat d’Edessa: del 1098 al 1146.Regne de Xipre: del 1192 al 1489.

d) Les últimes possessions cristianes van ser el regned’Armènia Menor i el regne de Xipre. Avui, el primerpertany a Turquia i el segon és un estat independent(Xipre), per bé que dividit en territoris de majoria gre-ga i turca.

10 a) Perquè havien caigut sota domini musulmà.

b) El rei les va repoblar.

c ) Els reis van donar furs als nuclis urbans que garantienmés drets als seus habitants.

Aprenc a fer… L’anàlisi d’una font secundària

La idea principal d’aquest text és el poder i la influència quela noblesa tenia a l’edat mitjana. En el primer paràgraf l’autorafirma que la noblesa era la classe dominant. En el segons’explica que la noblesa tenia una sèrie de característiques,com ara viure en l’ociositat i la preparació per a la guerra. Enel tercer s’explica que una part important dels ingressos dela noblesa s’invertia en l’equipament militar.


5 0


Pàg. 151

1 Els tres estaments medievals eren els nobles, que com-plien una funció militar; els eclesiàstics, que tenien com atasca resar, i el poble, que treballava.

2 Perquè no pagaven impostos i tenien altres drets.

El castell, que tenia una funció militar, era un conjunt detorres i muralles disposades al voltant d’un pati. Hi haviaestances annexes amb finalitats diverses (estables, habi-tatges, etc.).

Al monestir, que tenia una funció religiosa, s’observendues construccions fonamentals: l’església i el claustre.Entorn del claustre hi ha altres edificis amb funcions di-verses (el dormitori dels monjos, la sala capitular, etc.). Elmonestir de la il·lustració està envoltat de muralles.

3 El clergat secular està format pels capellans de les parrò-quies rurals i urbanes i pels bisbes. El clergat regular estàformat pels monjos que viuen en monestirs i convents encomunitat, d’acord amb una regla que regula les activitatsdel dia.

4 La religió era fonamental en la vida de les persones de l’è-poca medieval. De fet, les normes religioses impregnavenla vida de la persona des que naixia fins que moria; amés, totes les festes que se celebraven eren de caràcterreligiós.

5 Resposta oberta. La regla fixa unes normes molt rigoro-ses per a l’alimentació dels monjos. És una mica més laxasolament per als monjos malalts.

Pàg. 153

1 Un pagès aloer era propietari de la terra que cultivava,mentre que un pagès tinent treballava la terra d’un se-

nyor. El serf era una persona que havia perdut la llibertatpersonal i, per tant, no podia abandonar les terres de l’a-mo sense permís.

2 Les corvees eren l’obligació que tenien els pagesos de tre-ballar gratuïtament les terres del senyor.

3 El delme era un tribut que consistia en la desena part dela collita. El percebia l’Església.

4 Segons Fulbert de Chartres, el contracte vassallàtic con-sistia en un pacte recíproc entre senyor i vassall que es fo-namentava en el consell i l’ajuda.

5 En les dues il·lustracions els pagesos vesteixen d’una ma-nera similar: un vestit fins a l’altura del genoll i calces, enel sentit tradicional del terme, és a dir, una peça de roba amig camí entre els pantalons i les mitges actuals. A més,alguns duen una mena de capa amb caputxa. Les einesagrícoles que apareixen en la il·lustració són diverses,com ara l’arada, l’aixada o tràmec i altres estris manuals;també utilitzen els bous.

Pàg. 155

1 Perquè gairebé tothom treballava en l’agricultura i la sevasubsistència depenia de la terra.

2 La rotació biennal consistia a treballar només la meitat deles terres cada any. En canvi, en la triennal cada any se’ncultivaven les dues terceres parts.

3 Els boscos proporcionaven aliment per a la ramaderia,fusta per a la construcció, eines i caça.

4 Es va estendre la rotació triennal, es van renovar les ara-des i va aparèixer el molí.

5 Funcionaven mitjançant un engranatge complex.

Pàg. 157

1 Perquè els edificis d’aquest estil són de grans dimensions

5 1

Unitat 9

La societat feudal

i estan decorats ricament, a causa del poder que tenia lamonarquia carolíngia.

2 L’art preromànic és gairebé només de caràcter religiós. Vadonar petites esglésies cobertes amb volta de canó i ambpoques finestres.

3 La planta de creu llatina està formada per dos braços enforma de creu. El braç longitudinal és el més llarg i eltransversal (o transsepte) és més curt.

4 La figura principal, de grans dimensions, és Crist en acti-tud de beneir. Està representat de front i en actitud hierà-tica. Al seu voltant apareixen els quatre evangelistes re-presentats amb els símbols corresponents (tetramorf): unàngel (sant Mateu), un lleó (sant Marc), un bou (sant Lluc)i una àliga (sant Joan). A la llinda, hi trobem dotze perso-natges, que són els apòstols.

5 Perquè el pintor o l’escultor no volia representar formesreals humanes ni paisatgístiques.


1 Cens: quantitat fixa de diners o en espècie que els page-sos de tinença havien de pagar al senyor.

Homenatge: jurament de fidelitat del noble al rei.

Consilium: auxili amb consells del vassall al senyor.

Auxilium: ajut amb les armes del vassall al senyor.

Rotació triennal: fet de cultivar cada any les dues terceresparts de la terra.

Guaret: terra de cultiu que es deixa en repòs durant un any.

Transsepte: nau transversal de les esglésies.

Girola: corredor curvilini que envolta l’absis i uneix lesnaus laterals dels temples.

Tetramorf: símbols dels quatre evangelistes.

Absis: capçalera de les esglésies cristianes. Té una plantasemicircular.

Banalitat: tribut que els pagesos havien de pagar al se-nyor per fer ús d’algunes instal·lacions, com ara el forn oel molí.

Benedictí: monjo que vivia en comunitat i seguia la reglade sant Benet.

2 a) Segons Adalberó de Laon, la societat medieval es divi-dia en tres ordes o estaments. Aquesta divisió social esdenomina estamental.

b) Els nobles eren els guerrers, els sacerdots pregaven iels pagesos i artesans treballaven.

c ) Aquests tres grups no poden haver viscut separats per-què els serveis d’un permetien els treballs dels altres dos.

d) No, perquè sense el treball del poble els altres dos nopodien viure.

e) Els personatges que apareixen a la il·lustració perta-nyen als tres ordes medievals: els cavallers, que vestei-xen armadura, i van armats i a cavall; una parella de no-bles o burgesos, ricament vestits; un frare (baix clergatregular), i un home i una dona del poble, mal vestits.

f) La dona porta aigua i l’home carrega un sac.

3 a) Hi apareixen dos personatges. Un és el senyor i l’altre,el vassall.

b) És una cerimònia d’homenatge: el vassall promet fide-litat al senyor mitjançant una sèrie de ritus.

c ) Perquè era una manera de simbolitzar el compromísentre els dos homes.

d) Perquè era la millor manera de garantir l’estricte com-pliment del pacte.

4 a) El Crist nadó en majestat, assegut a la falda de la Marede Déu, rep l’adoració dels tres Reis Mags.

b) L’adoració dels Reis Mags.

c ) Predominen els colors vius, segurament perquè ressal-tessin en l’entorn de penombra de les esglésies ruralsromàniques.

d) Perquè el pintor no mirava de representar les personesd’una manera realista, sinó més aviat de remarcar l’es-piritualitat.

e) Perquè els artistes no cercaven representar les perso-nes tal com eren.

5 a) Els punts d’origen del camí de Sant Jaume eren Tours,Vézelay, Le Puy i Arle. El principal pas era el port deRoncesvalls; també era important el de Somport (a propde Jaca).

b) Hi ha, aproximadament, 550 km. Un pelegrí a peu tar-dava uns dos mesos. Cal tenir en compte que els camins eren molt insegurs i que al llarg del trajecte hihavia nombrosos llocs de culte, on era obligatori parar.

c ) És una església romànica de grans dimensions. És deplanta de creu llatina; el braç longitudinal té tres naus.Hi ha absis, girola, que envolta l’altar major, i un cim-bori damunt el creuer.

d) Els pelegrinatges tenien moltes conseqüències econò-miques i culturals. Econòmicament, els pelegrinatgescomportaven una gran afluència de diners per a les lo-calitats que aquests visitaven. Des d’un punt de vistacultural, la conseqüència més destacada va ser la cons-trucció d’importants edificis romànics a les localitatsper les quals passava el camí.

e) Composició oberta.

6 a) La senyoria eren les terres propietat d’un senyor feu-dal. Les tinences eren les parcel·les propietat d’un se-nyor que treballaven els pagesos.


5 2

b) Els pagesos havien de pagar al senyor un gran nom-bre de tributs: el cens (quantitat fixa de diners o en es-pècie), la tasca (una part proporcional de la collita), lesbanalitats (o dret per fer servir el forn o el molí del se-nyor) i les feines obligatòries i gratuïtes (corvees).

c ) Els pagesos, mitjançant les corvees.

7 a) El poble, situat a la vora d’un riu, està format per unpetit nombre de cases agrupades. Les cases són molthumils, estan fetes de fusta, fang i palla i tenen un tan-cat reduït amb un hort o animals. L’església encara es-tà en construcció.

b) El castell està situat damunt un turonet i presenta unaestructura molt simple; l’element més destacat és la tor-re. Tenia una funció militar i administrativa (vigilància iprotecció d’un terme).

c ) El monestir el formen dos elements principals: l’esglé-sia i el claustre. Hi ha una mena de muralla de poca al-

çària i un conjunt de dependències. Hi vivien els mon-jos (clergat regular).

d) El molí està situat al costat del riu. El podien fer servirper a l’elaboració de farina.

e) Els pagesos i les pageses que apareixen en la il·lustra-ció treballen la terra, vigilen els ramats o transportenllenya o altres productes.

f) És un grup de set persones en què es distingeixen doscavallers muntats a cavall, un dels quals du un falcó ala mà; l’altre cavaller empunya una ballesta. Els soldatsde peu porten llances.

g) Els nobles duien una vida ociosa, mentre que la page-sia treballava i vivia pobrament.

h) Redacció oberta. Caldrà valorar la utilització correctadels conceptes i corregir els anacronismes.

8 Composició lliure.

Unitat 9

5 3


Pàg. 165

1 Des del segle III dC fins l’any 1000 les ciutats de l’Occi-dent europeu van anar perdent població, ja que va tenirlloc un procés de ruralització.

2 Els burgs eren barris nous que van sorgir al voltant de lesantigues ciutats. Van sorgir a partir de l’any 1000 i la gentque hi vivia es dedicava preferentment al comerç i a lamanufactura.

3 La catedral.

4 Es tracta d’una ciutat que sembla gran, envoltada de mu-ralles. Les cases, d’un o dos pisos, estan com enganxadesles unes amb les altres. Al fons, a l’esquerra, es distingeixla catedral. L’activitat és molt intensa, hi ha molta gent alcarrer; hi ha un grup que balla i un pastor condueix elseu ramat; als baixos dels edificis s’obren les botigues i elstallers artesans.

5 Són dos plànols completament diferents. El de Sienamostra per una xarxa de carrers estrets i emmurallats. Encanvi, el de la ciutat de Vila-real és un plànol completa-ment regular, que recorda el de les ciutats romanes.L’única similitud que tenen és que totes dues ciutats estanenvoltades de muralles. El plànol de Vila-real té aquestaforma regular perquè és una població de nova planta tra-çada d’acord amb un plànol.

Pàg. 167

1 Era una situació en què la conjunció de la fam, les epidè-mies i la guerra provocava una mortalitat molt elevada.

2 D’acord amb el mapa, els orígens de la pesta negra es lo-calitzen a la Xina. Les rutes comercials terrestres i maríti-mes van dur la infecció al Pròxim Orient (Damasc iConstantinoble), i d’aquí els mercaders van portar la ma-laltia a la costa de l’Europa mediterrània. De les ciutats

costaneres, l’epidèmia va passar ràpidament a l’interior.Tot plegat es va esdevenir en pocs anys.

3 La població europea va créixer molt entre l’any 1000 i el1340, però, per la incidència de la pesta negra, la poblacióde l’any 1450 era molt inferior a la que hi havia l’any1340.

4 Pràcticament totes les regions europees es van veuremolt afectades per la malaltia. En xifres absolutes, Françai els Països Baixos van perdre set milions de persones;Alemanya i Escandinàvia, quatre; Itàlia, dos i mig, i la pe-nínsula Ibèrica, les illes Britàniques i Rússia, dos milionsd’habitants cada una.

5 L’esquema ha de contenir aquestes classes socials:

• alta burgesia (grans comerciants, banquers i rendistes)

• burgesia mitjana (comerciants, botiguers benestants,mestres artesans, notaris, metges, advocats i apotecaris)

• poble menut (artesans i treballadors manuals)

• eclesiàstics

• captaires

• esclaus

Pàg. 169

1 Va ser degut sobretot a l’augment de la població i a l’enri-quiment d’alguns sectors socials. Va ser afavorit per unscanvis tècnics (millora de les naus i dels instruments denavegació) i la difusió de mitjans de pagament nous.

2 La Hansa era una associació de mercaders de les ciutatsbàltiques per estimular el comerç, alliberar-se del controlde la noblesa i defensar-se dels pirates. Els seus principalsproductes d’exportació eren la pesca salada, la fusta, elbestiar, els cavalls, el cuir, els cereals, la sal i la mantega;els seus principals productes d’importació eren la llana,l’argent, les armes, el vidre, altres metalls, el vi i les dife-rents menes de tela.

5 4

Unitat 10

Europa a la baixa edat mitjana (segles xiii-xv)

3 Els gremis eren associacions d’artesans d’un mateix ofici.Les funcions que tenien eren repartir la matèria primeraentre els associats, vetllar per la qualitat dels productes iajudar els associats desvalguts.

4 Al segle XIII les principals zones productores de vi erenFrança, la península Ibèrica i la península Itàlica; l’oliveraes cultivava sobretot a la península Ibèrica, al sud deFrança, a la península Itàlica i al nord de l’Àfrica. En canvi,els cereals, aliment bàsic per a la nutrició humana, es cul-tivaven per tot Europa.

5 Les principals zones de producció de llana eren Angla-terra, Irlanda, Castella, França i la Itàlia central. Les zonesde producció tèxtil eren Flandes, Anglaterra, el nordd’Itàlia, el sud d’Alemanya i diversos punts del centred’Europa.

Pàg. 171

1 Va ser un conflicte entre França i Anglaterra. Anglaterrava perdre els territoris que tenia a França. L’augment delsimpostos va provocar una important insurrecció campe-rola al nord de França.

2 Era una monarquia forta que es caracteritzava per tenirun exèrcit permanent, una complexa burocràcia adminis-trativa i una naixent diplomàcia.

3 Va permetre el creixement de les ciutats i la consolidaciód’una forta burgesia comercial i financera.

4 Les va motivar la pugna entre el poder reial i la noblesa.

5 Es basava, sobretot, en l’exportació de llana d’una granqualitat i, en menys grau, en l’agricultura bladera.

Pàg. 173

1 A l’edat mitjana els estudis universitaris que es podien cur-sar eren els d’arts, dret, medicina i teologia. Els universitarisobtenien el títol de batxiller en arts, després el de llicenciati, finalment, podien aconseguir el títol de doctor.

2 Les universitats fundades abans de 1300 eren les deCambridge, Oxford, París, Palència, Salamanca, Vallado-lid, Lisboa, Sevilla, València, Tolosa, Montpeller, Vercelli,Gènova, Plasència, Reggio, Vicenza, Pàdua, Bolonya,Arezzo, Nàpols i Salern.

Les universitats fundades durant el segle XIV eren les deColònia, Erfurt, Heidelberg, Angers, Orleans, Cracòvia,Praga, Viena, Ofen, Fünfkirchen, Coïmbra, Osca, Lleida,Perpinyà, Orange, Avinyó, Grenoble, Pavia, Treviso, Ferra-ra, Pisa, Florència, Siena, Perusa i Roma.

3 L’ensenyament a l’edat mitjana només beneficiava unapetita part de la població. L’ensenyament primari anava acàrrec d’algunes institucions religioses. L’universitari va te-

nir inicialment el suport dels municipis. L’ensenyament al’edat mitjana no té gairebé res a veure amb l’actual. Tansols podem destacar que els títols d’aleshores (batxiller, lli-cenciat, doctor) han arribat fins als nostres dies.

4 El desenvolupament de les ciutats i la relaxació dels cos-tums d’una bona part del clergat.

5 Els frares havien de rebutjar del tot els diners. Només po-dien recaptar diners per als leprosos.

Pàg. 175

1 Perquè, als edificis d’aquest estil, s’hi aplicaven alguns ele-ments constructius que després van ser adoptats per l’artgòtic.

2 Són dos estils completament diferents. En l’art gòtic elsarcs són apuntats, les voltes són ogivals i es recorre als arc-botants i els pinacles, elements desconeguts en el romà-nic.

3 Perquè la figura de la Mare de Déu és tractada d’una ma-nera humana; és una mare que somriu al seu fill.

4 Els temples gòtics es caracteritzen per l’altura i, a l’exterior,per l’abundància d’elements decoratius en forma de punxa.

5 L’interior de l’església de la Sainte-Chapelle de París no téres a veure amb una església romànica: el mur ha des-aparegut gairebé del tot i ha estat substituït per grans vi-tralls. Les finestres tenen forma apuntada.


1 Poble menut: conjunt de treballadors manuals de les ciu-tats medievals.

Fires: reunions anuals que se celebraven en diversos indrets d’Europa per tal de fer intercanvis comercials d’abast internacional.

Gremi: associació d’artesans d’un mateix ofici les fun-cions de la qual eren repartir la matèria primera entre elsassociats, vetllar per la qualitat dels productes i ajudar els associats desvalguts.

Aprenent: noi que entrava a treballar en el taller d’unmestre per aprendre’n l’ofici.

Patriciat urbà: l’alta burgesia de les ciutats medievals quemonopolitzava el govern municipal.

Ordes mendicants: ordes religiosos nous de caràcter urbà que rebutjaven la riquesa material i es dedicaven sobretot a la predicació.

Degà: màxima autoritat d’una facultat medieval.

Batxiller en arts: primer títol que obtenien els estudiantsuniversitaris medievals. Els facultava per a l’obtenció deltítol de llicenciat.

Unitat 10

5 5

Planta basilical: la planta més característica de les esglé-sies gòtiques. El transsepte gairebé no es veu.

Arcbotant: arc que transmet la força de la nau a un con-trafort exterior. És un element molt característic de l’arqui-tectura gòtica.

2 a) La pesta negra va arribar a Florència l’any 1348 proce-dent d’Orient.

b) Els habitants de Florència van netejar la ciutat de mol-tes immundícies, es va prohibir l’entrada de malalts a laciutat, es van donar instruccions de caràcter sanitari ies van fer oficis religiosos. Cap d’aquestes mesures nova donar resultat.

c ) Els símptomes eren unes inflors sota les aixelles o al’engonal i, després, apareixien taques a qualsevol partdel cos.

d) Perquè l’amuntegament i les males condicions higièni-ques de les ciutats en feien un lloc propici per a la pro-pagació de la malaltia.

3 a) Es construïen de pedra. Eren els picapedrers.

b) Els carreus es transportaven en carros i eren hissatsmitjançant grues.

c ) Amb una mena de formigó format d’arena, calç i ai-gua.

d) Primerament es construïa una estructura de fusta, quedesprés era recoberta amb tova i maó i, a l’exterior,amb teules.

e) En la il·lustració apareixen escultors treballant al peudel temple i a la bastida. Les escultures ocupaven so-bretot la façana de l’església.

f) L’arcbotant és un arc que transmet la força de la nau aun contrafort exterior. El contrafort exterior és el querealment aguanta el temple gòtic i no pas el mur, compassa en el romànic.

g) En el dibuix es veuen monjos, paletes, escultors, vene-dors i, segurament, els mestres de cases (que parlenamb els monjos).

4 a) A l’Europa mediterrània les principals ciutats comer-cials eren Barcelona, València, Perpinyà, Montpeller,Arle, Marsella, Gènova, Florència, Siena, Pisa, Nàpols,Palerm, Messina i Venècia. El comerç es feia amb laMediterrània oriental i amb l’Europa atlàntica, central iseptentrional.

b) L’Europa mediterrània importava de la Mediterràniaoriental espècies, seda i altres productes de luxe, i hiexportava teixits de lli i de llana, vidre, corall, armes i bijuteria.

c ) El comerç es va veure afavorit per un seguit de canvistècnics: la millora de les naus, els nous instruments de

navegació i els nous mitjans de pagament. La coca eraun vaixell de més capacitat de càrrega, la brúixola il’astrolabi permetien als navegants una orientació mésbona, i els nous mitjans de pagament facilitaven viatjara ports llunyans sense haver de dur al damunt gransquantitats de diners en metàl·lic.

5 a) A l’esquerra de la il·lustració, que mostra l’interior d’unedifici, hi apareixen dues feines artesanes del tèxtil: filar i teixir. Filar consisteix a reduir a l’estat filiformequalsevol fibra tèxtil, mentre que teixir és l’elaboraciód’una tela mitjançant l’entrellaçament de fils.

b) Tela, roba, sabates i ceràmica.

c ) La parella que hi ha en primer pla comprant tela sem-bla de classe social benestant. La dona du un vestitllarg i el cap cobert; l’home du un barret, un vestit ambfaldilles i calces.

d) Composició lliure. Caldrà valorar la capacitat per apor-tar i interrelacionar informacions concretes i la correcciódel lèxic propi de l’època, i corregir els anacronismes.

6 a) És l’Anunciació a la Mare de Déu. Els principals perso-natges són la Mare de Déu i l’àngel agenollat. Els altresdos personatges són sant Ansano i santa Giulitta, queva pintar Lippo Memmi.

b) Expressa sorpresa i temor. Sí, perquè manifesta sensa-cions molt humanes.

c ) Un retaule és una taula pintada que se situava a les ca-pelles laterals o a l’absis.

d) El marc arquitectònic és típicament gòtic: arcs apuntatsi pinacles. El fons és daurat.

Aprenc a fer...El comentari del plànol d’una ciutat medieval

• El plànol de Bolonya és típicament medieval. Els carrers,estrets, es disposen d’una manera desordenada, gairebélaberíntica. S’hi distingeixen uns carrers principals queconnecten les portes de la ciutat amb el centre urbà. Elcentre de la ciutat estava ocupat per la plaça major, al vol-tant de la qual hi havia els dos edificis més representatius:l’església i l’ajuntament. Cal destacar la presència denombrosos edificis religiosos. La ciutat va ocupar tot elprimer recinte emmurallat (que no va ser enrunat fins al1900), però no el segon (una gran part de l’extensió de laciutat eren horts). Cal destacar un recinte universitari.

• El plànol de Siena és similar al de Bolonya, si bé té unacerta disposició radial. A la plaça principal –Il Campo– hiha el palau municipal; en canvi, la catedral està apartada.El plànol de Vila-real és d’un tipus completament nou, ortogonal, que recorda els plànols de les antigues ciutatsromanes.


5 6


Pàg. 183

1 A la Catalunya Vella pertanyien, entre altres, les comar-ques actuals de la Cerdanya, el Ripollès, l’Alt Empordà, elBaix Empordà, Osona, el Berguedà, el Maresme, l’AltUrgell, el Bages, etc. A la Catalunya Nova pertanyien, en-tre altres, el que avui són les comarques del Segrià, laTerra Alta, el Montsià, el Baix Ebre, el Tarragonès, el BaixCamp, etc.

2 Un comte era un noble que administrava un territori, elcomtat. El nomenava el rei.

3 Els pagi eren uns districtes en què se subdividia el comtat.Els castells termenats eren les unitats de demarcació méspetites del territori comtal.

4 Tots ells descendien de Guifré I el Pelós.

5 Catalunya va esdevenir un estat independent al final delsegle X quan el comte de Barcelona Borrell II no va reno-var el jurament de fidelitat al monarca franc. Es va inde-penditzar de la monarquia franca.

Pàg. 185

1 El domini islàmic a la Catalunya Vella només va durar unsvuitanta anys. En canvi, la presència musulmana a la Ca-talunya Nova es va prolongar fins a mitjan segle XII, és a dir, més de quatre-cents anys.

2 Els principals regnes de taifes a Catalunya eren els deLleida i Tortosa.

3 Les paries eren els tributs que els monarques musulmanshavien de pagar als comtes catalans. Pagaven per tal d’e-vitar la guerra amb els monarques cristians.

4 Els dirhems eren les monedes de plata musulmanes. Elsdinars eren les monedes d’or. Al-Àndalus gaudia d’un sis-

tema monetari sòlid perquè l’activitat comercial era moltimportant.

5 L’economia de la Catalunya islàmica girava al voltant del’agricultura. L’artesania i el comerç eren força importantsals nuclis urbans.

Pàg. 187

1 El rei havia mort sense descendència directa i en el seutestament deixava el regne als ordes militars del Temple,de l’Hospital i del Sant Sepulcre.

2 Era el germà del rei Alfons I el Bataller.

3 Aquesta expressió vol dir que els diversos estats de la corona d’Aragó restaven units, només, per la figura delmonarca.

4 El rei de França i el comte de Tolosa s’hi oposaven, per-què volien expandir els seus reialmes per Occitània.

5 Els càtars negaven el caràcter diví de Crist. El monarcaPere el Catòlic els va ajudar perquè eren els seus vas-salls.

Pàg. 189

1 Eren els pagesos propietaris de les terres que cultivaven.

2 Els remences eren uns pagesos que havien perdut la lli-bertat personal.

3 Les tinences eren unes petites parcel·les que els senyorsfeudals cedien als pagesos perquè les cultivessin.

4 Va ser una repoblació lenta. Per tal d’afavorir-ne el repo-blament, els comtes atorgaven cartes de poblament ifranquesa.

5 El comte Ramon Berenguer IV donava als pobladors deTortosa la propietat perpètua de les terres i cases, així comles muntanyes, planures i boscos del voltant.

5 7

Unitat 11

La formació de Catalunya

Pàg. 191

1 L’arc de ferradura s’utilitzava segurament per influènciamusulmana.

2 L’arc romànic llombard es caracteritza per l’austeritat. Enaquesta església veiem una absència gairebé absoluta dedecoració exterior, que es limita a unes bandes verticals ia uns arcs cecs.

3 A l’absis de Santa Maria de Taüll hi ha representada laMare de Déu amb el Nen assegut i en actitud de beneir iels tres Reis d’Orient. En un registre inferior apareixenunes figures de sants.

4 Eren peces rectangulars que decoraven la part davanterade l’altar i, a vegades, els costats.

5 Eren escenes religioses, com ara el Crist Majestat i la Ma-re de Déu.


1 a) La dinastia catalana va néixer al final del segle IX ambGuifré I el Pelós (878-897) i va acabar el 1410 amb lamort sense successió del rei Martí I l’Humà. Podem es-mentar Guifré I, Borrell II, Ramon Berenguer IV, Pereel Catòlic, Jaume I, Pere II, Martí I, Ferran I, Alfons elMagnànim i Ferran II.

b) Conquesta de Barcelona per l’exèrcit de Carlemany(801), formació de la Marca Hispànica (segle IX), inde-pendència de Catalunya de la dinastia franca (segle X),casament de Peronella amb Ramon Berenguer IV iunió amb Aragó (1137), conquesta cristiana de Lleida(1149), heretgia dels albigesos (segles XII i XIII), batallade Muret (1213).

c ) Elaboració per part de l’alumnat.

2 Catalunya Vella: territoris catalans situats al nord dels riusLlobregat i Cardener i les serralades prepirinenques llei-datanes. Al sud, hi havia la Catalunya sarraïna.

Paries: tributs que els monarques musulmans pagavenals comtes catalans.

Romànic llombard: arquitectura romànica molt arreladaa Catalunya que es caracteritza per la gran austeritat.

Preromànic: art que precedeix cronològicament el ro-mànic.

Catalunya Nova: territoris ocupats als sarraïns al segle XII.

Ordes militars: organitzacions de caràcter religiós i mili-tar aparegudes al segle XI, que estaven formades permonjos soldats.

Corona d’Aragó: entitat política nascuda a mitjan se-gle XII i formada inicialment pel reialme d’Aragó i el com-tat de Barcelona.

Catarisme: forma d’heretgia que va néixer a Bulgària ique tingué molta influència a Occitània.

3 a) És una font primària, perquè és un text de l’època mu-sulmana, tot i que està reproduït en un llibre d’històriaactual.

b) En el text s’esmenten una muralla, els mercats, l’alcas-saba, una muntanya pelada, els ravals, una mesquitamajor, quatre banys i unes drassanes.

c ) Era el castell i palau de la ciutat.

d) Eren els barris perifèrics de la ciutat.

e) L’any 967.

f) El comerç i la construcció naval.

4 a) Ramir, rei d’Aragó, feia donació del regne d’Aragó.

b) Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, rebia elregne d’Aragó. El rebia pel seu compromís de matri-moni amb Peronella, filla de Ramir.

c ) L’encomanament de tots els habitants del regne, ambhomenatge i jurament de fidelitat.

d) Perquè no va ser una fusió, sinó que els dos estats vanconservar totes les seves lleis i només tenien en comúla persona del monarca.

5 a) És un absis amb tres absidioles. Hi apareixen els ele-ments més característics del romànic llombard: les arcuacions cegues i les bandes llombardes. Es tractad’una decoració molt austera.

b) És un únic absis profusament decorat. Destaquen elscapitells, molt treballats.

c) Elaboració per part de l’alumnat.

6 a) El Crist Majestat ocupa un lloc central i preferent. Alvoltant de Crist apareixen els quatre evangelistes i, asota, la Mare de Déu i alguns apòstols.

b) És una figura hieràtica, severa i freda: és Déu just.Porta una mena de túnica de colors blaus i grisos.

c ) Juntament amb colors habituals de l’època (ocre, ver-mell, blanc, etc.), destaca la presència del color blau.

d) Perquè no vol representar la naturalesa com és.

Aprenc a fer… L’anàlisi d’un mapa històric

Es tracta d’un mapa de Catalunya que reflecteix, mitjançant di-versos colors, les etapes de conquesta en els comtats catalans.Amb lletres majúscules s’indiquen els noms dels comtats; tam-bé estan indicats els noms dels pagi i dels principals municipis.La cronologia s’estén des de finals del segle IX fins l’any 1175.

El mapa de la pàgina 186 representa la unió de Catalunya iAragó i els seus dominis per Occitània. La cronologia delmapa correspon al segle XII.


5 8


Pàg. 199

1 La burgesia catalana, perquè desitjava expandir el seu co-merç per la Mediterrània.

2 Es van inhibir perquè no tenien interessos econòmics a laMediterrània.

3 La noblesa aragonesa, perquè volia engrandir les sevespropietats amb noves terres.

4 Per tal d’evitar les rivalitats entre aragonesos i catalans.

5 Es va fer amb aragonesos (a l’interior) i catalans (zones li-torals). A l’interior van predominar les grans explotacionsi es va imposar l’aragonès, mentre que al litoral va predo-minar l’explotació petita i mitjana i es va parlar català.

Pàg. 201

1 La raó fonamental era potenciar l’activitat comercial i ob-tenir productes de primera necessitat, com el blat.

2 La conquesta de l’illa de Sicília va tenir com a conseqüèn-cia la guerra amb França i un conflicte amb el papa.

3 Perquè el monarca català va ser excomunicat pel papa.

4 Els almogàvers eren soldats professionals catalans. El fetmés conegut va ser la conquesta i administració de Grècia.

5 La conquesta de Nàpols i el trasllat a aquesta ciutat de lacapital de la corona d’Aragó.

Pàg. 203

1 Els fogatges eren uns recomptes molt poc fiables de lapoblació. No comptaven habitants, sinó cases, i, a més, elsmitjans dels quals es disposava per fer el recompte erenmolt deficients.

2 L’any 1365 la població era d’uns 468.300 habitants, el1378 era d’uns 374.300; el 1479, d’uns 268.000, i el 1512,d’uns 276.300 habitants.

Segons aquestes dades, Catalunya va experimentar un gran retrocés demogràfic en gran part com a conse-qüència de les epidèmies de la segona meitat del se-gle XIV. Des del final del segle XV s’observa una lenta recuperació.

Durant tots aquests anys, la població de la ciutat deBarcelona representa un percentatge considerable de lapoblació total de Catalunya, al voltant del 10%.

3 Perquè els rendiments eren molt baixos i els pagesos de-dicaven la major part de la producció a la seva pròpia ali-mentació.

4 Els mercaders catalans comerciaven sobretot amb els territoris actuals de Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Egipte,Tunísia, Algèria, el Marroc, Portugal, Itàlia i França.

5 Els consolats eren unes dependències per auxiliar el co-merç català. Els cònsols tenien com a funció resoldre elsconflictes que sorgien entre els comerciants catalans ma-teixos, i entre aquests i les autoritats locals.

Pàg. 205

1 A la Catalunya Vella. Tenien diverses obligacions, els sis“mals usos”.

2 Inicialment, Barcelona ocupava el perímetre de la ciutatromana, però a partir del segle XI va anar creixent i entemps de Jaume I es va alçar una nova muralla que en-globava els nous barris de la ciutat. Al segle XIV el rei Pereel Cerimoniós va fer construir un nou tram de murallaque, tanmateix, no es va omplir fins al final del segle XVIII.Les zones no edificades, que eren molt nombroses, es de-dicaven sobretot a horts.

5 9

Unitat 12

Catalunya a l’època baixmedieval

3 La població urbana es dividia en tres grups principals: lamà major (alta burgesia), la mà mitjana (mercaders, nota-ris, metges i mestres artesans distingits) i la mà menor(treballadors manuals).

4 Els calls eren uns barris segregats de la resta de la ciutaton vivien els jueus. Per tal d’evitar la discriminació de quèeren objecte i, sobretot, obtenir la seguretat personal.

5 La propietat eminent corresponia al senyor, que n’obteniaalguns beneficis (part de la collita). La propietat útil cor-responia al pagès, que es beneficiava de la produccióagrícola.

Pàg. 207

1 El Consell de Cent no era democràtic perquè la burgesiamés acomodada, els ciutadans honrats, en monopolitzavaels càrrecs principals. Les Corts ni la Generalitat tampocno eren institucions democràtiques. El poble només hi erarepresentat per la burgesia de les ciutats reials, de mane-ra que la pagesia, el grup més nombrós de la població, enquedava exclosa. De fet, a l’edat mitjana enlloc no hi ha-via la democràcia tal com l’entenem avui dia.

2 El pactisme era una forma de govern característica deCatalunya que consistia en el govern consensuat entre elrei i els seus súbdits.

3 No, hi havia algunes ciutats que no eren representades ales Corts, per exemple Tarragona. Havien de ser ciutatsde jurisdicció directa del rei.

4 La Generalitat va néixer l’any 1359 com a delegació deles Corts encarregada de recaptar els impostos aprovatsper aquestes.

5 La mort del rei sense successió va obligar a buscar unmonarca per a la corona catalanoaragonesa. L’elegit vaser el noble castellà Ferran d’Antequera, nebot de Martíl’Humà.

Pàg. 209

1 Les catedrals de Lleida i Tarragona i els grans monestirsde Poblet i Santes Creus.

2 La senzillesa de les formes externes, l’existència de menysespais buits a les façanes, el predomini de l’horitzontalitatper damunt de la verticalitat i, sobretot, la creació de plan-tes espaioses d’una o tres naus.

3 La Casa de la Ciutat de Barcelona, la Llotja de Barcelona i la de Ciutat de Mallorca, el Palau de la Generalitat il’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

4 Per l’austeritat de l’arquitectura.

5 El tema és el mateix, però les característiques són del totdiferents. La imatge de la pàgina 191 és plenament romà-

nica: la Mare de Déu i el Nen són hieràtics i distants. Encanvi, la de la pàgina 209 és gòtica, és molt més natura-lista i humana: la Mare de Déu i el seu fill es miren i som-riuen.


1 a) Va desaparèixer l’any 1410 amb la mort del rei Martíl’Humà. En aquesta unitat s’han esmentat: Jaume I(1213-1276), Pere II (1276-1285), Jaume II (1291-1327),Martí l’Humà (1396-1410) i Alfons IV (1416-1458).

b) Conquesta de Mallorca (1229), conquesta de Sicília(1282), pesta negra (1348), creació de la Generalitat(1359), compromís de Casp (1412), conquesta de Nàpols(1442), Primera Guerra dels Remences (1462-1972).

c ) Elaboració per part de l’alumnat.

2 Pere II conqueridor de SicíliaPere Joan Sala cabdill remençaAlfons IV conqueridor de NàpolsJaume Huguet pintor d’influència flamencaMartí l’Humà darrer monarca del casal de BarcelonaRoger de Flor cabdill almogàverAlfons X rei de Castella

3 a) Escassetat de blat (fam), epidèmies (pesta negra), pla-ga de llagostes, terratrèmols.

b) Amb una mala collita, els preus del blat augmentaveni podia haver-hi fam. Els grups socials més perjudicatseren les classes més baixes, perquè no podien com-prar el blat.

c) A Catalunya, entre el 1348 i el 1497 hi hagué catorzepestes. El ritme era variable, cada deu o quinze anys,aproximadament.

d) Vol dir que les malalties infectocontagioses afectavenen primer lloc la gent malnutrida i s’hi estenien ambrapidesa; aquestes persones menjaven qualsevol pro-ducte, de vegades en males condicions, i tenien po-ques defenses a causa del seu dèficit alimentari.

e) Elaboració lliure.

4 a) És una font secundària, perquè és un text redactat perun historiador actual.

b) La mort sense successió del rei Martí l’Humà.

c ) Fins aleshores la Generalitat havia tingut com a funcióla recaptació dels impostos aprovats per les Corts ca-talanes.

d) Era la dinastia castellana dels Trastàmara.

5 a) El primer i el segon articles prohibeixen fer certes ope-racions amb les pells; el tercer obliga a un repartimentequitatiu de les pells que arriben de fora; el quart esta-


6 0

bleix l’obligació que els prohoms de l’ofici supervisinun cert tipus de calçat; el cinquè estableix com han deser les sabates de dona i de nen; el sisè fixa les condi-cions que han de complir les persones que vulguinobrir una botiga; el setè prohibeix barrejar pells en laconfecció de sabates, i, finalment, el vuitè fixa que la venda s’ha de fer en botigues pròpies.

b) La quarta, la cinquena, la setena i la vuitena.

c ) Un gremi era una associació obligatòria de tots els ta-llers que es dedicaven a un mateix ofici. Els adherits aun gremi havien d’acatar les disposicions que fixava,tant pel que fa a la qualitat com a les condicions devenda.

6 a) Els aprenents eren nois joves que entraven a treballaral taller d’un mestre per aprendre’n l’ofici; els oficialseren artesans qualificats, i, finalment, els mestres erenels artesans més reputats d’un ofici i eren els únics quepodien obrir un taller. Per accedir a la condició de mes-tre, l’oficial havia de superar una prova, l’obra mestra.

b) Un oficial és picapedrer i l’altre, fuster. Tots dos aspira-ven a convertir-se en mestres.

c ) Han realitzat uns brodats.

d) No, les noies no treballaven en els oficis que consti-tuïen els gremis. Les noies de la il·lustració pertanyiena les classes més benestants de la societat.

e) El mestre de la primera il·lustració vesteix una indu-mentària de qualitat. Les noies de la segona il·lustracióporten vestits llargs de qualitat i representen unes jo-ves que devien pertànyer a les classes més benestants.

7 a) L’abadia de Sant Pere de Rodes és un edifici romànic.En la fotografia es distingeix perfectament la volta decanó, amb arcs faixons. Les columnes presenten capi-tells. La planta és basilical, amb tres absis de forma

semiel·líptica, el central amb girola. Santa Maria delMar és un temple de planta basilical, de tres naus (lacentral, el doble d’ampla que les laterals) separadesper unes columnes molt primes de planta octogonal.

b) Perquè és un edifici de grans dimensions realitzat enun estil autòcton, molt diferent del romànic llombard.

c ) Les voltes de creueria, els arcs apuntats i els vitralls.

d) Santa Maria del Mar té un interior molt més espaiós,alt i clar que l’església de Sant Pere de Rodes.

e) Romànic Gòticplanta de creu llatina planta basilicalvolta de canó volta de creueriaarc de mig punt arc apuntatpredomini del mur predomini de les finestres

8 a) Els consellers vesteixen una indumentària llarga de co-lor vermell i blanc.

b) L’obra demostra l’alt nivell polític i econòmic del muni-cipi de Barcelona a les acaballes de l’edat mitjana.

c ) Pertany al gòtic flamenc, propi del segle XV. En són ca-racterístics l’ús de la pintura a l’oli, la perfecció del re-trat i l’estudi de la perspectiva.

d) Destaca sobretot el gran tron de la Mare de Déu i elNen, amb força pinacles.

e) Pintor valencià del segle XV. Per encàrrec del rei Al-fons IV va viatjar a Castella i a Flandes, on va poder conèixer la pintura de Jan van Eyck. Més tard, treballàa Barcelona. Fou introductor de la tècnica a l’oli aCatalunya. Entre les seves obres cal destacar, a més de la Mare de Déu dels Consellers, la taula central delretaule de Sant Baldiri.

f) A la baixa edat mitjana el govern de Barcelona consis-tia en un executiu de cinc membres (consellers) i unaassemblea de cent membres (Consell de Cent).

Unitat 12

6 1

L’ISLAM. AL-ÀNDALUSPàg. 55

1 a) El calendari musulmà s’inicia amb la fugida de Maho-ma de la Meca per anar a Medina (622).

b) La batalla de Poitiers (732) va posar fi a l’expansió islà-mica per Europa.

c) L’època de més esplendor de la civilització d’al-Ànda-lus va ser el califat de Còrdova.

d) Els berbers eren els musulmans del nord d’Àfrica.

e) La mesquita musulmana és un lloc per resar col·lecti-vament.

2 Taifa: regne musulmà autònom.

Sunna: llibre que recull fets de la vida de Mahoma.

Medina: ciutat emmurallada.

Guadalete: derrota visigoda enfront dels musulmans.

Beduïns: àrabs nòmades del desert.

Califa: màxima autoritat política, militar i religiosa del’Islam.

Mossàrab: hispanovisigot fidel al cristianisme.

Omeia: nissaga de califes.

Pàg. 56-57

3 Divinitat: Al·là.

Llibre sagrat: Alcorà.

Preceptes religiosos:

a) Formular la professió de fe: «Només hi ha un déu,Al·là, i Mahoma és el seu profeta».

b) Orar, recitant fragments de l’Alcorà, cinc cops al diamirant en direcció a la Meca. El divendres cal fer-ho ala mesquita.

c ) Dejunar des de l’alba fins que el sol es pon, cada diadel mes del ramadà.

d) Fer almoina als pobres.

e) Pelegrinar a la Meca un cop a la vida i visitar el santua-ri de la Kaaba.

Preceptes socials:

a) Admetre l’esclavitud, la poligàmia i el divorci.

b) Prohibir de veure vi, menjar porc, i practicar la usura,els jocs d’atzar i el culte idolàtric.

c ) Submissió de la dona a l’home.

4 Cal reproduir el mapa de la pàgina 122 del llibre de l’a-lumne. L’alumnat ha de consultar un atles per completarel mapa.

Pàg. 58

5 a) L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans i conté lesprescripcions donades oralment per Mahoma.

b) El Pentateuc són els cinc primers llibres de l’AnticTestament, és a dir, de la primera part de la Bíblia, laqual és el llibre sagrat dels cristians.

Per als jueus, el Pentateuc constitueix la Torà, el llibresagrat.

L’Evangeli és la part del Nou Testament (segona partde la Bíblia) on es recullen les ensenyances, la vida i lamort de Jesús de Natzaret.

c ) Perquè defensa l’existència d’un sol déu.

d) Al·là és poderós i savi, ho veu tot (al cel i a la terra) i ésel creador de la humanitat.

e) L’Alcorà diu que els qui neguin la divina doctrina no-més poden esperar suplicis.

f) L’Alcorà és molt important en la civilització musulmanaperquè conté preceptes religiosos i socials, que condi-cionen la vida quotidiana dels creients.

UNITAT 7

6 3

QUADERN Societats històriques

Pàg. 59

6

a) Pati descobert: zona d’entrada, on hi ha la font.

b) Font destinada a les ablucions, és a dir, el ritual de pu-rificació del cos amb aigua que cal efectuar abans del’oració.

c ) Minaret: torre des d’on es crida a l’oració.

d) Sala: conjunt de naus amb fileres de columnes on es fal’oració col·lectiva.

e) Mihrab: nínxol obert a la paret que indica la direccióde la Meca i on es col·loca l’imam, que dirigeix l’oració.

f) Maqsura: zona ricament decorada destinada al califa.

Pàg. 60

7 Després del desmembrament del califat de Còrdova(1031), es van consolidar dos regnes de taifes a les terrescatalanes: Lleida i Tortosa.

La frontera, ocupada per castells cristians i sudes islàmi-ques, va ser escenari d’accions de càstig que permetienl’obtenció ràpida de botí i l’afebliment de l’enemic (ràtzies).

Les diverses taifes islàmiques van evidenciar una clara in-ferioritat militar respecte dels comtats catalans, per això esvan veure forçades a fer uns pagaments (paries) durantels segles XI i XII. La paria era un tribut, de pagament anualo fins i tot mensual, com a reconeixement del domini ter-ritorial o de la protecció militar, o en concepte d’indem-nitzacions de guerra.

8 Grups ètnics i estratificació social:

a) Àrabs: musulmans originaris d’Aràbia.

b) Berbers: musulmans del nord d’Àfrica.

c) Muladís: hispanovisigots convertits a l’islamisme.

d) Mossàrabs: hispanovisigots fidels al cristianisme.

e) Jueus: minoria religiosa.

Economia:

a) Agricultura: difusió de les tècniques d’irrigació, delsmolins hidràulics i de nous conreus.

b) Artesania: del cuir i tèxtil (llana, cotó i seda).

c) Comerç: diversitat de productes artesans que es distri-buïen en el comerç interior i, en l’àmbit internacional.

Estructura de les ciutats:

a) Medina: zona emmurallada que constituïa el nucli fo-namental d’una ciutat.

b) Carrers distribuïts desordenadament.

c ) Barris exteriors: ocupats per grups de menestrals igent d’altres ètnies o religions.

Vida quotidiana a la ciutat:

a) Cases: habitatges reduïts per a la gent modesta i granscases amb patis enjardinats per a les famílies benestants.

b) Vida familiar: el pare de família tenia tota l’autoritat so-bre els membres que la formaven, la manca de re-cursos econòmics limitava la poligàmia, la dona vivia reclosa a la llar, els nens rebien l’educació bàsica (llegir,escriure i comptar) a l’escola corànica.

c ) Pràctica de la religió: els homes anaven quatre cops aldia a la mesquita (que també era un lloc de reunió),mentre que les dones hi anaven només els divendres.

Aportacions culturals:

a) Paper, numeració aràbiga, brúixola, astrolabi, quadranti pólvora.

b) Poesia, història, gramàtica, dret i filosofia.

c ) Preservació del saber grec i llatí.

Pàg. 61

9 a) El califa era la màxima autoritat política, militar i reli-giosa del califat.

b) Per ampliar el mercat de la ciutat i afavorir el comerç ila producció artesana.

c ) Els edificis esmentats estaven destinats al servei de cor-reus, a la presó i al soc o mercat.

d) Còrdova era una gran ciutat amb molta població i unagran activitat econòmica, però poc ordenada des delpunt de vista urbanístic perquè havia crescut molt rà-pidament.

e) Còrdova era un gran centre polític, comercial i artesà.

Pàg. 62

10 A, 1031; B, 622; C, 711; D, 661; E, 630; F, 732; G, 750;H, 929; I, 756; J, 977

11 Abd al-Rahman III de Còrdova (889-961). Emir (912-929)i califa (929-961) d’al-Àndalus. Posà fi a les rebel·lions inter-nes i va aconseguir la unitat política del regne. Durant elseu regnat Còrdova conegué la màxima esplendor.

Muhammad XII de Granada (Boabdil). Fou l’últim reinassarita de Granada, 1482-1492.


6 4

d

f e

a

b

c

LA FORMACIÓ D’EUROPA (SEGLES VIII-XII)Pàg. 63-64

1 Religió: el 1054 tingué lloc el Cisma d’Orient, amb laqual cosa el cristianisme oriental o ortodox es va separardefinitivament de l’Església romana.

Organització política: l’emperador era la màxima autori-tat i gaudia d’un poder absolut.

Economia: la base econòmica i social era l’agricultura, peròel comerç (exportava articles de luxe) era molt important.

Arquitectura: es caracteritzava per l’ús de la cúpula coma element primordial.

2 L’alumnat ha de tenir com a referència el mapa de la pà-gina 136 del llibre de l’alumne.

Pàg. 65-66

3 a, V; b, V; c, F; d, V; e, V; f, V; g, F; h, V

4 La Carta Magna limitava el poder reial a Anglaterra.

Otó I va ser coronat emperador de l’Imperi germànic.

Les croades volien ocupar Terra Santa.

Els gibel·lins eren partidaris de l’emperador germànic.

L’Imperi llatí va ser creat per la quarta croada.

Els Capets eren la dinastia regnant a França.

Els templers eren els membres de l’orde del Temple.

Els güelfs eren partidaris del papa.

5 A, 800; B, 1095; C, 962: D, 1066; E, 843; F, 1192

6 Títol: «L’Imperi carolingi». L’alumnat ha de reproduir elmapa de la pàgina 138 del llibre de l’alumne.

Pàg. 67

7 a) Carlemany (742-814). Rei dels francs (768-814), delsllombards (774-814) i emperador (800-814). A la mortdel seu germà Carloman, es va convertir en l’únic reidels francs. Va engrandir el seu reialme, però va sofriruna important desfeta a Roncesvalls (778). El dia deNadal de l’any 800 el papa Lleó III el va coronar em-perador d’Occident. L’any 801el seu fill Lluís va ocuparBarcelona.

b) Alfons X de Castella (Toledo, 1221 - Sevilla, 1284). Reide Castella i Lleó (1252-1284), fill de Ferran III. Va pac-tar l’expansió territorial del seu reialme amb Jaume I.En el seu regnat Castella va conèixer una etapa degran esplendor cultural, per la qual cosa el monarca ésconegut com el Savi. El centre cultural més important

era la ciutat de Toledo, on convivien cristians, jueus imusulmans.

c ) Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid (1043-1099). Guerrercastellà, obtingué diverses victòries al servei del reiSanç II de Castella. El 1072 es casà amb Ximena Díaz,neboda del rei Alfons de Castella. Però, enemistat ambel rei de Castella, fou expulsat del regne. Va lluitar alservei d’alguns reis musulmans. El 1094 prengué pos-sessió de València.

Pàg. 68

8 Títol: «La península Ibèrica l’any 1060». L’alumnat ha dereproduir el primer mapa de la pàgina 143 del llibre de l’alumne.

Regnes cristians: regne de Lleó, regne de Navarra, reg-ne d’Aragó i comtats catalans.

Taifes islàmiques: Badajoz, Sevilla, Còrdova, Granada,Almeria, Lorca, Múrcia, Toledo, València, Alpont, Albar-rasí, Saragossa, Lleida i Dénia.

Pàg. 69

9 Títol: La península Ibèrica al segle XIII. L’alumnat ha d’utilitzar el segon mapa de la pàgina 143 del llibre de l’a-lumne.

Pàg. 70

10 A, 1212; B, segona meitat del segle X; C, inici del segle VIII;D, 1139; E, 711; F, 1230; G, 801; H, 1137; I, 1085; J, 1005

11 El regne d’Astúries-Lleó va ser el primer nucli cristià polí-ticament organitzat.

La Marca Hispànica estava formada pels comtats catalansde l’Imperi franc.

El regne de Granada va ser l’últim territori musulmà a laPenínsula.

La corona d’Aragó es va formar per la unió d’Aragó iCatalunya.

El comtat de Castella es va independitzar de Lleó al segle X.

El regne de Portugal es va independitzar de Lleó el 1139.

El regne de Navarra era l’estat cristià més poderós al co-mençament del segle XI.

El regne de Castella va ser l’estat més poderós des del se-gle XIII.

12 A mesura que avançava la conquesta, es desenvolupavael procés de repoblació, és a dir, l’assentament de cristiansdel nord a les noves terres ocupades. Els monarques, pertal d’afavorir el desplaçament dels cristians cap a les vallsdel Duero i el Tajo, concedien molts drets [ furs] als nuclis

UNITAT 8

Quadern

6 5

urbans de la zona i organitzaven l’ocupació de les terresde conreu. Quant a la població musulmana, alguns vanrestar sota domini cristià [mudèjars] i altres van preferirdesplaçar-se cap al sud, per refugiar-se en terres controla-des pels islàmics.

LA SOCIETAT FEUDAL

Pàg. 71

1 a) Vol dir que en la societat feudal hi havia una forta estrati-ficació social: les classes privilegiades dominants eren unaminoria i, en canvi, hi havia una àmplia base social declasses treballadores (pagesos i habitants de les ciutats).

b) Els estaments privilegiats no pagaven impostos i leslleis els beneficiaven. En canvi, els membres de l’esta-ment no privilegiat (camperols i artesans) havien depagar impostos i treballar.

c ) L’alta noblesa tenia grans extensions de terres i la for-maven els homes de confiança del rei. En canvi, la pe-tita noblesa tenia menys terres i rendes.

d) L’alt clergat (bisbes i abats) tenia grans privilegis i acos-tumava a estar format per membres de la noblesa. Encanvi, els membres del baix clergat procedien de famí-lies camperoles i vivien pobrament.

e) Era el poble: els camperols i els habitants de les ciutats.

Pàg. 72

2 a) S’estableix entre Alfons, comte de Barcelona, i Guillemd’Anglesola.

b) Es concedeix el castell de Mur amb tots els seus ter-mes i pertinences, així com seixanta mesures de blat,que han de pagar els camperols del terme.

c ) Han de reconèixer l’autoritat del monarca.

d) Homenatge: el noble jurava fidelitat al rei.

Investidura: era una part de la cerimònia en la qual elsenyor lliurava al noble un objecte simbòlic.

3 Aloers: pagesos que tenien en propietat la terra que cul-tivaven.

Tinents: camperols que cultivaven una parcel·la del se-nyor.

Serfs: camperols que no podien abandonar la terra quecultivaven i estaven subjectes a un senyor.

c Els serfs, perquè no eren homes lliures.

c Els aloers, perquè eren homes lliures i, a més, erenpropietaris de les terres que cultivaven.

Pàg. 73-74

4 Cens: part fixa de la collita que els camperols havien delliurar al senyor.

Tasca: part proporcional de la collita.

Banalitat: impostos que els pagesos havien de pagar alsenyor per tal d’utilitzar el forn o el molí del senyor.

Corvea: obligació de treballar gratuïtament al castell o ales terres del senyor.

Delme: pagament a l’Església consistent en una desenapart de la collita.

5 a) Primera: havien de treballar.

Setena: cada persona havia de pensar que ocupava enla societat el lloc que Déu volia.

Novena: els camperols havien de pagar els tributs alssenyors, sobretot el delme.

b) Eclesiàstics: protegien la societat amb les seves ora-cions.

Nobles: defensaven la societat amb les armes.

Estament popular: amb el seu treball mantenien elsdos estaments privilegiats.

c ) Francesc Eiximenis (Girona, 1327? - Perpinyà, 1409).Franciscà, viatjà per Europa. Formà part d’una junta deteòlegs convocada per mirar de posar fi al Cisma d’Oc-cident. Entre les seves obres, destaquen Lo Crestià,Llibre de les dones i Vida de Jesucrist.

Pàg. 74

6 Llaurar: preparar els camps per a la sembra.

Sembrar: estendre les llavors pel camp llaurat.

Segar: recollir el blat.

Veremar: recollir el raïm.

7 Guaret: el temps que la terra no està cultivada.

Arada: eina per llaurar.

Policonreu: producció de cultius diversos.

Molí: serveix per moldre.

Rompuda: convertir en camps de conreu boscos o terresno conreades.

Rotació biennal: deixar reposar la terra un any de cadados.

Rotació triennal: deixar reposar la terra un any de cadatres.

Cereals d’hivern: el blat i el sègol.

8 L’escultura i la pintura romàniques estan al servei de l’ar-quitectura. L’escultura es localitza sobretot en les portesd’entrada dels temples i en els capitells de les columnes,sobretot als claustres. En les portades, la representació

UNITAT 9


6 6

més usual és la del Judici Final: Crist hi apareix en majes-tat, rígid i amb aspecte sever, envoltat pels símbols delsquatre evangelistes.

Pàg. 75

9 Planta: vegeu el dibuix de la pàgina 156.

Portada: timpà, arquivoltes.

Volta: volta de canó, contraforts.

Pàg. 76

10 a) Pertany a l’art romànic.

b) Es caracteritza pel tema religiós amb una finalitat di-dàctica; l’antinaturalisme (hi és prioritari el concepte oidea més que no pas la voluntat de presentar d’unamanera realista una escena); la rigidesa dels cossos i elhieratisme (inexpressivitat) dels rostres; l’absència depaisatge i de profunditat; l’ús de colors purs (no barre-jats).

EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIII-XV)Pàg. 77

1 • L’astrolabi era un instrument que servia per mesurarl’altura dels astres.

• El rector era la màxima autoritat de la universitat.

• El patriciat urbà tenia a les seves mans el govern de laciutat.

• La catedral era l’església del bisbe.

• L’art del Cister és un estil de transició al gòtic.

• El burg era un barri nou.

2 Els ordes mendicants eren uns nous ordes religiosos quevan aparèixer al segle XIII i que exercien la seva tasca pas-toral sobretot a les ciutats. Es dedicaven a la predicació i al’ensenyament, especialment de la teologia. Vivien en lapobresa i de la caritat pública.

3 a) Sant Francesc d’Assís (Assís, 1182-1226). Religiós ita-lià, fundador de l’orde dels franciscans. Fill d’un ricmercader, Francesc es va dedicar de jove a les armes.Però després de sofrir una greu malaltia, va decidird’emprendre una nova vida i es va recloure com a ere-mita. Aviat va iniciar una important tasca pastoral i vatenir nombrosos seguidors. La seva doctrina evangèli-ca se centra en la pobresa. Va iniciar la tradició del pes-sebre.

b) Sant Domènec (Domingo de Guzmán) (Caleruega,1170 - Bolonya, 1221). Religiós castellà. Estudià filosofiai teologia a Palència i va ser ordenat sacerdot.

Va ser fundador de l’orde dels dominics i es dedicà al’ensenyament de la teologia i a la predicació.

Pàg. 78-79

4 a, V; b, V; c, V; d, F; e, F

5 El text ens parla de les obligacions dels gremis de teixi-dors de llana de París. Descriu normes relatives als mes-tres i a les condicions de treball dels tallers.

6 Títol: «La difusió de la pesta negra a Europa». L’alumnathaurà d’utilitzar el mapa de la pàgina 166 del llibre de l’a-lumne.

Pàg. 80-81

7 Es tracta del plànol característic d’una ciutat medieval.

a) Els carrers són estrets, tot i que se’n distingeixen unsde principals. La disposició és desordenada. El puntcentral de la ciutat és la plaça major, al voltant de laqual hi ha l’ajuntament i l’església de Sant Petroni.

b) A la ciutat hi ha dos edificis principals; un és de caràc-ter civil, l’ajuntament, i l’altre és de caràcter religiós,l’església de Sant Petroni.

A la ciutat hi havia altres edificis religiosos destacats,una mica pertot arreu.

c ) No es distingeixen els noms dels carrers, però sí quesabem que Bolonya era una important ciutat universi-tària.

d) A la ciutat es distingeixen dos recintes murats.

El primer, de dimensions petites, envoltava l’antiga ciu-tat romana i va ser construït l’any 1000.

El 1300 es va construir un segon recinte murat, degrans dimensions, que va perdurar fins l’any 1900.

e) A l’edat mitjana, Bolonya estava ben comunicada. Enel plànol es dintingeixen clarament dotze portes, de lesquals cinc s’obrien a camins que duien a ciutats impor-tants (Ferrara, Ravenna, Florència, Pistoia i Mòdena).

8 Títol: «Les universitats i l’economia a Europa (segles XIII-XIV)». L’alumnat haurà d’utilitzar els mapes de les pàgines169 i 172 del llibre de l’alumne.

Pàg. 82-83

9 A, 1339; B, 1385; C, 1300; D, 1248; E, 1453; F, 1479; G, 1348; H, 1455

UNITAT 10

Quadern

6 7

10a) Resolució gràfica, amb aquestes dades:

La població europea va créixer de manera significativaentre els anys 1000 i 1340. En aquell període, la poblaciógairebé es va doblar. Després, va caure en picat; tanma-teix, les dades de 1450 són superiors a les de l’any 1000.

La població ibèrica va créixer de manera moderada entreels anys 1000 i 1340, passant dels 7 als 9 milions d’ha-bitants. Després, va reduir-se de manera significativa; lapoblació de 1450 tot just havia assolit les xifres de la del’any 1000.

b) L’expansió econòmica que seguí l’any 1000; la pestanegra de 1348 i els altres factors que van provocar lacrisi baixmedieval; la recuperació econòmica i demo-gràfica posterior, que no va seguir el mateix ritme a totes les regions d’Europa.

c) La fam, les epidèmies (pesta) i la guerra.

11 Títol: La península Ibèrica a mitjan segle XIV. L’alum-nat ha d’utilitzar la informació del mapa de la pàgina 170del llibre de l’alumne.

Les corones de Castella i Aragó i el regne de Portugal s’han expandit vers el sud. Les zones de domini islàmichan quedat reduïdes al regne de Granada.

Pàg. 84

12

13 a) Pinacle: coronament punxegut característic de l’art gòtic.

b) Arcbotant: arc que transmet la càrrega lateral de lavolta central al contrafort exterior.

c ) Girola: passadís que volta el presbiteri de les esglésiesper la banda posterior.

d) Vitrall: armadura metàl·lica amb vidres generalmentde colors, utilitzat en finestres.

e) Retaule: obra d’escultura o pintura que cobreix el mursituat darrere un altar.

LA FORMACIÓ DE CATALUNYAPàg. 85-86

1 a) Els territoris catalans sota domini franc es van anome-nar Marca Hispànica.

b) Catalunya va esdevenir un estat independent de fet entemps de Ramon Berenguer IV.

c) Els tributs que els regnes de taifes pagaven als comtatscatalans durant els segles XI i XII s’anomenaven paries.

d) Les ciutats musulmanes més importants de Catalunyaeren Tortosa, Lleida i Balaguer.

e) La unió de Catalunya amb Aragó es va assolir en tempsde Ramon Berenguer IV.

f) A la fi del segle XII es va estendre per Occitània l’heret-gia càtara o albigesa.

g) Els serfs catalans s’anomenaven remences.

h) La repoblació de la Catalunya Nova es va fer mitjan-çant cartes de població i franquícia.

Pàg. 86-87

2 A, 1148; B, 785; C, 897; D, 1137; E, 717-720; F, 1213; G,finals segle X; I, 801

3 a) Els personatges que van concedir la carta de pobla-ment de Lleida (1150) eren, d’una banda, RamonBerenguer IV, comte de Barcelona, i, de l’altra, Ermen-gol VI, comte d’Urgell.

b) Els pobladors de la ciutat de Lleida obtenien la propie-tat de les cases i els terrenys de la ciutat, així com tanbéles terres del voltant com a territori de caça, pesca i pas-tura.

c) Perquè era un territori acabat de conquerir als musul-mans, gairebé deshabitat i molt insegur, i calia la pre-sència d’un important contingent de població cristianafidel.

d) Es denomina Catalunya Nova per diferenciar-la de laCatalunya Vella, que és la que va estar poc temps enpoder dels musulmans.

UNITAT 11


6 8

La planta és de creu llatina. La planta és basilical.

L’arc és de mig punt. L’arc és ogival.

La volta és de mig canó. La volta és de creueria.

Els murs són gruixuts. Els murs són més prims i escassos.

La pintura i l’escultura són La pintura i l’escultura sónantinaturalistes. naturalistes.

L’edifici més representatiu L’edifici més representatiu és el monestir. és la catedral.

La pintura cobreix la major La pintura mural és escassa i,part dels murs de les naus i en canvi, els vitralls cobreixenels absis. una bona part dels murs de les

naus i els absis.

Art romànic Art gòtic

Anys Europa península Ibèrica

1000 38,5 71340 73,7 91450 51 7

Pàg. 88

4 L’alumnat ha de reproduir el mapa de la pàgina 186 delllibre de l’alumne.

a) Ciutats catalanes: Barcelona, Tarragona, Tortosa, Vic,Girona.

Ciutats aragoneses: Jaca, Osca, Saragossa, Tarassona,Calataiud.

Ciutats occitanes: Narbona, Carcassona, Montpeller,Arle, Albí.

b) Empúries, Rosselló, Pallars Sobirà, Urgell i Pallars Jussà.Vol dir que els comtes d’aquests comtats reconeixienl’autoritat superior del comte de Barcelona.

Pàg. 89

5 a) Guifré el Pelós (840-897). Comte de Cerdanya iUrgell des de 870 i de Barcelona, Girona i Besalú(878-1897). Impulsà el repoblament de l’interior deCatalunya. La llegenda li atribueix l’origen de l’escutde Catalunya.

b) Borrell II (934-992). Comte de Barcelona, Girona iOsona (947-992) i d’Urgell (948-992). L’expediciómusulmana contra Catalunya afavorí el procés d’inde-pendència dels comtats catalans perquè l’auxili francva ser insuficient.

c ) Pere I el Catòlic (1177-1213). Rei d’Aragó i comte deBarcelona (1196-1213). El 1212 participà activament enla batalla de Las Navas de Tolosa contra els musul-mans, però el 1213 morí a la batalla de Muret quan de-fensava els seus vassalls occitans de l’atac de l’exèrcitdel rei de França.

Pàg. 90

6 a) S’hi distingeixen molts elements característics del ro-mànic: el campanar, que sembla una torre; el cimbori,que s’alça damunt la intersecció de les naus longitudi-nals i el transsepte; un absis, i sis petites absidioles.

D’altra banda, és una construcció ben característica delromànic llombard: l’exterior és molt auster, amb ar-cuacions cegues i bandes llombardes.

b) Les figures són poc naturalistes. La Mare de Déu téuna posició completament frontal, mentre que el Nentrenca en part l’excessiva rigidesa del romànic.

CATALUNYA A L’ÈPOCA BAIXMEDIEVALPàg. 91

1

La Catalunya medieval va arribar al seu sostre demogrà-fic just abans de l’arribada de la pesta negra el 1348. Laincidència de posteriors epidèmies i fams va fer davallar la població fins a un mínim d’uns 268.000 habitants a la darreria del segle XV. Tot seguit la població va augmentarlleugerament.

Pàg. 92

2 a) Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 - València,1276). Fill del rei Pere el Catòlic, va ser comte de Bar-celona i rei d’Aragó (1212-1276), de Mallorca (1229-1276) i de València (1239-1276). En els primers anysdel seu regnat hagué de lluitar contra alguns nobles.Pel tractat d’Almirra amb Castella, va fixar els límits de les respectives zones de conquesta. Va conquerirMallorca, València i Múrcia (1266), territori que méstard cedí a Castella. En virtut del tractat de Corbeil(1258), va cedir els seus drets sobre el sud de França aLluís IX, rei de França. El 1269 va organitzar una croa-da a Terra Santa, que fracassà.

b) Alfons IV el Magnànim (1396-1458). Fill del rei Fer-ran I, va ser rei de la corona d’Aragó (1416-1458) i deNàpols (1442-1458). La conquesta del regne de Nàpolsés el fet més rellevant del seu regnat i tingué lloc de1435 a 1442.

c ) Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? - Barcelo-na, 1485). Fou un cabdill remença. El 1484 inicià la se-gona guerra remença: després d’una victòria inicialcontra l’exèrcit del rei, aconseguí estendre la revolta ala Garrotxa, les Guilleries, el Montseny, la plana de Vic, laSelva i el Gironès. Va ser derrotat a Llerona el 24 demarç de 1485 i fet presoner. Fou executat a Barcelona.

UNITAT 12

Quadern

6 9

1365 104.069 468.3101378 83.171 374.269 1479 59.544 267.9481512 61.389 276.250

Fogatge Focs Habitants

Pàg. 93

3 a) Ocupació de Girona per Carlemany (segle VIII).

b) Nomenament de Guifré com a comte de Barcelona(segle IX).

c ) Unió de Catalunya i Aragó (segle XII).

d) Desfeta de Pere el Catòlic a la batalla de Muret (se-gle XIII).

e) Conquesta de Mallorca (segle XIII).

f) Conquesta de València (segle XIII).

g) Ocupació de Grècia pels almogàvers (segle XIV).

h) Compromís de Casp (segle XV).

i) Conquesta de Nàpols (segle XV).

4 Les Corts catalanes van néixer en el regnat de Jaume I.Les corts estaven formades per representants dels tres es-taments en què es dividia la societat medieval:

a) el braç eclesiàstic,

b) el braç militar i

c) el braç reial o popular.

Pàg. 94-96

5 L’alumnat ha d’utilitzar el mapa de la pàgina 200 del llibrede l’alumne.

a) Els consolats eren uns establiments que es trobaven a diverses ciutats, al capdavant dels quals hi havia uncònsol.

b) Els mercaders catalans importaven cereals, espècies iteixits de luxe.

c ) Exportaven teixits, corall, paper, oli, armes i espècies iteixits de luxe que prèviament havien importat.

6 a) Es tracta d’una església cristiana que, per les dimen-sions que presenta, és, sens dubte, una catedral gòtica.

b) Es distingeixen els pinacles, els arcbotants, els contra-forts exteriors, una torre campanar i una rosassa.

c ) S’utilitza l’arc ogival. La volta és de creueria.

d) És un edifici gòtic perquè hi ha aplicades la major partde les característiques de l’arquitectura d’aquest estil:pinacles, arcbotants, contraforts exteriors, arcs ogivals,volta de creueria, vitralls i rosasses.


7 0

Documents

Solucions Geo&Hist 2nESO